b.santpedor.pic diba.cat bibliotecasantpedor.wordpress.com
(Lluïsa Julià - llegim.ara.cat)
"Malgrat els problemes de censura amb què va topar Capmany, s’aprecien ja en aquestes novel·les, com a ‘Feliçment, jo sóc una dona’ (1969), els interessos que l’escriptora desplegarà, anys més tard al seu assaig, on mostra i denuncia la situació de desigualtat que pateix la dona, que l’escriptora emmarca dins la lluita pels drets de les persones, per la llibertat d’expressió, en el moment en què al país la lluita antifranquista plantava cara amb accions com la Caputxinada (1966)." (Marta Nadal - elcritic.cat)
De dilluns a divendres 15.30 a 20.30 h Divendres i dissabtes 10.00 a 13.30 h
Club de Lectura
"Són llibres que mostren una ràpida evolució, narrativa i vital. Les protagonistes d’aquestes novel·les es desempalleguen de la teranyina de convencions socials que les angoixaven i les feien infelices en les primeres novel·les."
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR Telf. 938320408
També ens trobaràs a: Desembre 2018
"Feliçment, jo sóc una dona"
Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany i la seva obra Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991), escriptora, pedagoga i política. Col·laboradora habitual a la premsa, a la ràdio i a la televisió, va destacar, també, pel seu activisme cultural i polític, per la seva lluita incansable a favor de la llibertat i la igualtat de la dona, àmbit en què va esdevenir pionera a Catalunya i referent per a les generacions posteriors. Va ser presidenta del PEN (1979-1983), regidora de Cultura i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-1991) i membre de la Diputació de Barcelona (1983-1991). La carrera literària de Maria Aurèlia Capmany, que abasta tots els gèneres literaris, es va iniciar amb la novel·la Necessitem morir (1952). L’any 1960 va fundar, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va impartir classes i va dirigir representacions teatrals. Destaca com a dramaturga, i assaigista. Les seves memòries estan recollides als volums Mala memòria (1987) i Això era i no era (1989). Va obtenir diversos premis i reconeixements, com el Premi Joanot Martorell (1948), el Premi Sant Jordi de novel·la (1968), el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (1972) i de literatura infantil i juvenil (1982), el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers Italià (1979) i la Creu de Sant Jordi (1982). L’ambició literària i l’experimentació incessant, juntament amb el compromís amb la seva col·lectivitat, esdevenen dues de les constants de Capmany, una dona polifacètica i transgressora que és, sens dubte, una de les escriptores i intel·lectuals catalanes més importants del segle xx. Són molts els adjectius que defineixen la identitat d'aquesta autora: dona, catalana, intel·lectual compromesa, lúcida, tossuda, impertinent, amb una gran vitalitat i passió, una personalitat pública en diversos fronts oberts... trets que podem trobar ben clarament en la seva trajectòria literària i vital. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany com a commemoració oficial de l’any 2018, coincidint amb el cent cinquantè aniversari del naixement del seu pare, el folklorista Aureli Capmany.
wikipedia.org; bibliotecavirtual.diba.cat; fmac.org; llegim.ara.cat; escriptors.cat; cultura.gencat.cat; lletra.uoc.edu; enciclopedia.cat
Obres destacades · Betúlia (1956) · El gust de la pols (1963 · Un lloc entre els morts (1967) · Feliçment, jo sóc una dona (1969) · Quim/Quima (1970) · Vent de garbí i una mica de por (1967) · L’ombra de l’escorpí (1974) · La dona a Catalunya: consciència i situació (1966) · La joventut és una classe? (1969)