b.santpedor.pic diba.cat bibliotecasantpedor.wordpress.com
(Tigre de Paper Edicions)
"...petita joia que ens acosta i ens fa avinent, necessària fins i tot, la crítica a la propietat privada, a l’explotació, a la violència de l’Estat, a l’individualisme... Una escletxa que ens il·lumina posant en dubte els principis del sistema econòmic i social imperant, el qual posa el focus en la possessió de bens i persones, del tenir, en lloc d’allò més important, el ser, del seu desenvolupament en llibertat i dignitat." (quellegeixes.cat)
De dilluns a divendres 15.30 a 20.30 h Divendres i dissabtes 10.00 a 13.30 h
Club de Lectura
"Llibre clau de Pedrolo. Un breu tractat sobre la propietat i la possessió, sobre la llibertat i la dignitat que et martelleja la consciència i et remou per dins."
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR Telf. 938320408
També ens trobaràs a: Novembre 2018
"Tocats pel foc" Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i la seva obra
Obres destacades
Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Fill d'una antiga nissaga nobiliària, va néixer dins els murs d'un castell de la inhòspita Segarra, propietat de la família paterna. Fou un adolescent solitari carregat d'expectatives durant la República en una petita capital de comarca, i un jove soldat que va fer la guerra en el bàndol dels vençuts.
· Simplement sobre la terra
Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”. La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància. Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard. Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final. L’any 2005 fou constituïda la Fundació Pedrolo, amb seu a Tàrrega, dedicada a la preservació del seu llegat i la difusió de la seva obra, així com a la del seu ideari. El 2014 obrí les portes l'Espai Pedrolo al castell de Concabella, a la Segarra; es tracta del primer espai que exposa de forma permanent la vida, l'obra i el pensament polític de Manuel de Pedrolo.
wikipedia.org; fundaciopedrolo.cat; escriptors.cat; cultura.gencat.cat; lletra.uoc.edu; enciclopedia.cat
(1950) · Joc brut (1965) · Nou pams de terra (1971) · Cartes a Jones Street (1978) · Reserva d'inquisidors (1979) · Aquesta matinada i potser per sempre (1980) · Les civilitzacions són mortals (1984) · Patologies diversament obscures (1986) · Crucifeminació (2017)