b.santpedor.pic diba.cat bibliotecasantpedor.wordpress.com
(Laie. el plaer de la cultura)
"Poemes de l’Alquimista és el títol amb el qual Josep Palau i Fabre va denominar la seva aventura poètica, una de les més fascinants de la literatura catalana del segle xx. Aplega, en realitat, cinc llibres: L’aprenent de poeta, L’alienat, Càncer, Fragments del laberint i Atzucac. Publicat per primera vegada —clandestinament— el 1952, Poemes de l’Alquimista ha estat una obra viva que ha aconseguit atreure un tipus de lector capaç de deixar-se seduir per una poesia feta amb passió i amb certa dosi de risc."
De dilluns a divendres 15.30 a 20.30 h Divendres i dissabtes 10.00 a 13.30 h
Club de Lectura
" El poeta no abandona la seva màxima segons la qual «l'home és un animal que es busca». El conjunt de Poemes de l'Alquimista està travessat per dos problemes centrals: la desintegració del jo i el mimetisme."
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR Telf. 938320408
També ens trobaràs a: Març 2018
"Poemes de l'Alquimista. Una selecció"
(grup62.cat)
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre
Obres destacades
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 – 2008) fou un polifacètic autor poètic, i crític d'art barceloní, un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso. A mitjans dels anys trenta, Josep Janés i Oliver el va introduir en l'ambient literari, on conegué als principals protagonistes de l'ambient literari català: Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, i Salvador Espriu. Després de la guerra civil, a la universitat, fou un activista compromès amb la represa de les activitats acadèmiques, literàries i culturals en llengua catalana sota el franquisme, amb companys de generació com Joan Triadú, Josep Romeu i Figueras i Alfred Badia, entre d'altres. Visqué a París des del 1945 a través d'una beca fins a la dècada dels seixanta. En acabar-se la beca, l'autor renuncià voluntàriament a la nacionalitat espanyola i aconseguí l'estatus de refugiat polític. París esdevingué la vertadera universitat del poeta-alquimista; en ella establí contacte amb escriptors i artistes molt distints: des d'Antonin Artaud fins a Octavio Paz, passant per Albert Camus i Pablo Picasso. El 1971 tornà definitivament a Catalunya instal·lant-se a Llançà, i continuant amb la seva producció literària i teatral. El 2003 s'inaugurà la Fundació Palau, institució que gestiona el seu llegat, ubicada a la població de Caldes d'Estrac.
· Càncer (1946) · Les veus del ventríloc: poesia de teatre (2001) · La tesi doctoral del diable (1984) · Contes de capçalera (1993) · Homenatge a Picasso (1972)
La seva obra El seu llegat és el d'un home de lletres que transità entre els més variats àmbits de les humanitats, des de la narrativa i la poesia, passant pel teatre, la producció i la crítica, en produccions carregades d'una poètica particular que el converteix en un dels més grans representants de la literatura catalana contemporània. Al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis literaris: el Premi Literatura Catalana d'assaig de la Generalitat de Catalunya per "Nous quaderns de l'alquimista" (1984), el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per "Contes de capçalera" (1996), el Lletra d'Or per "Estimat Picasso" (1998), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Premi de la Crítica Serra d'Or d'obres completes per "Obra literària completa" (2000). Va fundar i col·laborar amb revistes com Poesia i Ariel, a més de l'editorial "La Sirena". escriptors.cat; viquipedia.org; enciclopedia.cat
· La confessió o l'esca del pecat (2000) · El mirall embruixat (1962) · El "Gernika" de Picasso (1979)