Stefan Zweig Secret candent Febrer de 2017
Stefan Zweig fou un escriptor austríac. El seu pare era un un adinerat fabricant tèxtil jueu, i la mare una dona procedent d'una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb l'avantguarda cultural vienesa de l'època. La solvència econòmica de la seva família li va permetre conrear la seva gran passió: viatjar. El 1910 viatjà a l'Índia i el 1912 a l'Amèrica del Nord. El 1913 es va traslladar a Salzburg, on va viure gairebé vint anys. Durant la Primera Guerra Mundial, i després d'haver servit en l'exèrcit austríac (com a empleat de l'Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat), es va haver d'exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibel·licistes. Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i amb l'esperit de revenja que es respirava a l'època. Al llarg de la seva vida, Zweig va cultivar l'amistat de personalitats com Albert Einstein, Maksim Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, i Arturo Toscanini, Thomas Mann i Max Reinhardt Hermann Hesse i Pierre Jean Jouve. El 1936 els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel règim nazi. El 1938 es va divorciar de la primera esposa i l'any següent es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i. En l'iniciar-se la Segona Guerra Mundial, Zweig es va traslladar a París i al Regne Unit, país del qual va obtenir la ciutadania. També va viatjar a la Unió Soviètica, als Estats Units, a l'Argentina i al Paraguai. S'instal·là definitivament al Brasil.
A la ciutat de Petrópolis, el 22 de febrer de 1942, es va suïcidar juntament amb la seva muller, desesperats pel futur d'Europa i la seva cultura (després de la caiguda de Singapur estaven convençuts que el nazisme s'estendria per tot el planeta).
Obra literària Zweig va escriure novel·les, històries curtes i diverses biografies, la més famosa de les quals és, probablement, la de Maria I d'Escòcia. Quan el sentiment antigermànic s'estava estenent, les seves obres es van publicar en anglès amb el pseudònim de "Stephen Branch" (una traducció del seu nom real). El 1901, va publicar els primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten ("Cordes d'argent"). El 1904 va publicar la primera novel·la, gènere que conrearia especialment durant la seva carrera. Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una acurada construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa.
A més a més de les seves creacions en dramatúrgia, periodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d'autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i Émile Verhaeren. Jeremiah, una obra antibèl·lica que va escriure mentre estava servint en l'exèrcit i que va ser publicada durant el seu exili a Suïssa. Aquesta peça teatral de tema bíblic, inspirada en la guerra europea, va ser exhibida a Nova York el 1939. El relat històric Grans moments de la humanitat, que va publicar el 1927, es manté, encara avui dia, entre els seus llibres de major èxit. La seva autobiografia El món d'ahir es va publicar pòstumament el 1944. És un panegíric de la cultura europea, que considerava perduda per sempre.
Algunes obres destacades
Secret candent, 1913. Els ulls del germà etern, 1922. Amok o el boig de Malàisia, 1922 (Der Amokläufer) Carta d'una desconeguda, 1927 Moments estel·lars de la humanitat, 1927 La impaciència del cor, 1939 Novel·la d'escacs, 1941
Secret candent La novel·la comparteix amb altres obres de Zweig el gust per l'anàlisi detallada dels sentiments i l'aproximació a la psicoanàlisi i les teories de Freud, en aquest cas pel complex d'Èdip del nen, que es manifesta en una relació possessiva amb la mare que intenta allunyar el competidor home. El noble apareix com a estereotip de seductor agressiu i estableix un triangle de tensió amb mare i fill. Ells dos només poden restablir el vincle quan comparteixen el secret ardent que dóna títol a la novel·la i, esdevenint còmplices, s'alien tant contra el seductor frustrat (l'instint maternal venç la luxúria) com contra el pare que podria reprovar la conducta de la dona. La crítica ha vist en aquest final una defensa de l'ordre tradicional, en risc per l'ambient que acabaria en la primera guerra mundial, i que està lligat a una cultura centreeuropea que l'autor descriu amb nostàlgia en llibres posteriors.
Font: https://wikipedia.org
Plaça de la Pau, 2 08251 SANTPEDOR tel. 93/ 832 04 80 Correu electrònic: b.santpedor.pic@diba.es Pàgina web: http://bibliotecasantpedor.wordpress.com HORARI: De dilluns a divendres: 15.30 a 20.30 h. Divendres i dissabtes: 10.00 a 13.30 h. També ens trobaràs a: Facebook: https://www.facebook.com/bibliotecasantpedor Twitter: https://twitter.com/bsantpedor Pinterest: http://pinterest.com/bsantpedor/