Charles Dickens Història de dues ciutats
Tertúlia Literària Biblioteca Tirant lo Blanc Montgat Divendres
16 de maig del 2014 a les 19 h.
Joan R. Herrador
Club de Lectura 2014
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
Biografia Charles John Huffan Dickens FRSA (Landport, Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gadshill Place, 9 de juny de 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar caràcters memorables i el seu poder de sensibilització socials. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham (Kent). Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe mitjana però la seva situació econòmica va empitjorar quan el seu pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la seva mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill unes quantes obres clàssiques propietat del pare, John Dickens. La família de Dickens va recuperar l'estabilitat econòmica a causa d'una inesperada herència. A partir d'això, Dickens va ser enviat a un centre docent de Hampstead Road, on hi va romandre dos anys. La seva adolescència la va passar treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqüentant les biblioteques del British Museum, aprenent taquigrafia i, finalment, treballant en la redacció del Morning Chronicle a partir de l'any 1828. Al voltant d'aquells anys va publicar, sota el pseudònim de Boz, diversos articles inspirats en la vida diària de Londres acompanyats d'il·lustracions de Cruikshank i amb el títol Sketches by Boz. Aquell mateix any va casar-se amb Catherine Hogarth, amb qui tindria 10 fills. Va veure com es publicava la seva obra The posthumous papers of the Pickwick Club («Els papers pòstums del Club Pickwick»), nou entregues l'any 1836 i onze més l'any 1837. La seva obra següent és Oliver Twist (1837-38). Charles Dickens i els seus personatges Gràcies a les obres que anava publicant, Dickens anava agafant prestigi. L'any 1841 va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg i va viatjar als Estats Units d'Amèrica l'any 1842, on es va trobar amb una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la que es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes. No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a la seva obra Cançó de Nadal (Dickens). La seva novel·la Dombey and Son («Dombey i fill», 1846-48) va significar un canvi en el mètode de treball: va passar de la improvisació a la completa planificació, cosa que va poder fer gràcies al coneixement dels recursos estilístics que havia aconseguit. L'any 1850 va fundar Household Words on es publicaven textos d'autors poc coneguts, i on hi va publicar Hard Times («Temps difícils», 1854). Bleak House «Casa Inhòspita», fou publicada per Bradbury & Evans en fascicles mensuals 1852-53. Dickens estava sotmès a una gran càrrega de treball destinada a satisfer als seus lectors, i va caure en crisi. Es va produir una ruptura amb els seus editors perquè va exigir una millor remuneració i li va ser denegada. Després d'això, va iniciar una sèrie de viatges a Itàlia, Suïssa i
-2-
Club de Lectura 2014
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
França. Quan va retornar a Anglaterra, obligat per les noves circumstàncies econòmiques, va desenvolupar activitats d'altres camps: va organitzar representacions teatrals, va fundar el Daily News, va fer d'actor i va donar conferències. Cap a l'any 1850 la salut de Dickens havia empitjorat, situació agreujada per la mort del seu pare, una filla i la seva germana. L'escàndol públic que va constituir el seu suposat enamorament d'una actriu de 18 anys que es deia Ellen Teman, del qual va intentar defensar-se mitjançant una nota al Daily News, va contribuir a la seva ruptura amb Katherine. Des d'aleshores, Dickens va canviar de caràcter de forma dràstica. Va continuar, però, donant conferències i escrivint. Va realitzar una gira pels Estats Units d'Amèrica l'any 1867, i l'any 1870 va aparèixer la primera entrega mensual d'una novel·la que mai no es completaria: The Mystery of Edwin Drood («El misteri d'Edwin Drood»). El 8 de juny de 1870, Dickens va patir un accident vascular cerebral a casa, després d'un dia de treball a Edwin Drood. L'endemà, el 9 de juny, cinc anys després de l'accident ferroviari a Staplehurst, el 9 de juny de 1865, va morir a Gad Hill, sense haver recuperat la consciència. Contràriament al seu desig de ser enterrat a la Catedral de Rochester "d'una manera senzilla, sense ostentació, i estrictament privada", va ser enterrat a la Racó dels Poetes de l'abadia de Westminster.[2] Un epitafi imprès distribuït al seu funeral deia: "A la memòria de Charles Dickens (autor més popular d'Anglaterra), que va morir a la seva residència, Higham, prop de Rochester, Kent, 9 de juny de 1870, de 58 anys era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits; .. i per la seva mort, un dels més grans escriptors d'Anglaterra s'ha perdut per al món " Les últimes paraules de Dickens, segons informa el seu obituari a The Times, varen ser:
“Sigués natural fill meu. L'escriptor que és natural, ha complert totes les regles de l'art. “
Història de dues ciutats Títol original: A Tale Of Two Cities Autor: Charles Dickens Gènere: Narrativa. Any de publicació: 1859 (anglès), 1991 (català) Segle XVIII. Amb l'ajut del banquer Lorry i la seva filla Lucie, un doctor Manette acabat de ressuscitar abandona la taverna dels Defarge, al barri de Saint Antoine de París, per començar una nova vida a Londres al costat de la Lucie, que, pobreta, suscitarà l'interès de tres pretendents. A cavall de Londres i París vivim les intrigues que viuen tots aquests personatges i encara algun més. Un 7 de febrer de fa dos-cents anys, un nadó va néixer als afores de Portsmouth. La seva mare, Elisabeth Barrow, no sabia que el nen vermell i cridaner que acabava de parir es convertiria en un dels novel·listes més cèlebres de la literatura universal, ni que escriuria llibres tan coneguts com Oliver Twist, Grans Esperances, Conte de Nadal, David Copperfield o Història de dues ciutats, l'últim llibre que he llegit de l'autor i que, amb motiu d'aquest homenatge bicentenari organitzat per l'Assumpta, ressenyo el dia que Charles Dickens bufaria dues-centes espelmes. A Història de dues ciutats Dickens ens presenta una panoràmica del modus vivendi a l'Anglaterra i la França de finals del XVIII; la darrera part del llibre se centra en la Revolució Francesa. Com que la va escriure el 1859, parlem d'una novel·la històrica. Crec que cal matisar una mica el terme, però: en aquest llibre no se'ns parla de causes, etapes, personatges cèlebres ni
-3-
Club de Lectura 2014
Biblioteca Tirant lo Blanc, Montgat
conseqüències de la Revolució. Els fets de 1789 simplement són un context en què s'ambienten les intrigues, que s'allunyen i s'entrecreuen, d'una munió de persones sorgides de la imaginació inabastable de l'autor. A mesura que ens acostem al final, l'episodi històric va prenent més i més importància, fins al punt que podem arribar a entendre què en va motivar l'esclat i com es va produir. Penso, per això, que la Revolució en cap moment deixa de ser un marc on encabir-hi les intrigues dels Manette, el senyor Lorry, el matrimoni Defarge, en Charles Darnay o en Jerry Cruncher. Aquests personatges, cap d'ells protagonista, són el motor de la història. O de les històries. Les històries que llegim sobre París, ciutat assolada per la fam i la misèria que demana un canvi a crits, i sobre Londres, on l'ordre i la jerarquia es mantenen inalterables. Al llarg del llibre anem veient la comparativa. Mentre a l'Old Bailey es produeixen judicis que condemnen a mort la majoria dels acusats, al barri de Saint Antoine els veïns es llancen sobre una bóta de vi que cau d'un carro i s'estavella. Amb imatges com la de la bóta, l'autor demostra la seva mestria. Dickens no només maneja les seves personetes de la millor manera possible, fent-les avançar sense oblidar-se de cap d'elles, sinó que descriu situacions tan versemblants com patètiques, situacions que obliguen a establir una empatia tan sí com no amb la gent de l'època, sovint exagerada per la ironia i l'humor que caracteritzen la màquina de descriure que aquella criatura vermella i ploranera ja duia dins el cap.
-4-