Annex IV) Entrevista Isidre Muñoz

Isidre Muñoz Ramos és llicenciat en filologia Catalana i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. En l´actualitat treballa coma professor de llengua i literatura catalana a l´institut Sòl-de-riu d´Alcanar, activitat que ha compaginat durant molts anys com a professor a la facultat de Ciències de la Comunicació i a la facultat de Ciències de l´Educació de la UAB. Ha participat en diversos projectes d´investigació del Ministerio de Educación y Ciencia i en diverses publicacions, entre d´altres de l´Institut d´Estudis Catalans. En aquests moments, el meu entrevistat destaca que la seua preocupació i dedicació principal és la de ser pare.

- Bon dia, Isidre. Com va?

- Hola, Joan. Tot bé

- Em podries dir, si us plau, a què et dediques?

- Treballo a l´institut Sòl-de-riu d´Alcanar com a professor de llengua i literatura catalana

- Quins estudis has realitzat?

- Soc llicenciat en filologia Catalana i doctor en Ciències de la Comunicació

- I quina vinculació tens amb el món del Periodisme?

- He estat treballant com a professor a la facultat de Ciències de la Comunicació durant vinti-cinc anys. I he publicat diversos articles relacionats amb la funció taxèmica, que es refereix a la construcció dels líders al mitjans de comunicació; i l´estudi del registre lingüístic en alguns programes televisius.

- Creus que existeix l´objectivitat en la premsa?

- En absolut, en el moment que una descripció de la realitat passa pel filtre del cervell, hi deixa tot de traces que sistemàticament la converteixen en un discurs exclusiu del parlant. Per tant, ja ens trobem davant de la subjectivitat.

- I la subjectivitat de la notícia pot ser més intensa o menys, no?

- Ja ho crec. Perquè a part de la subjectivitat inherent a la creació lingüística humana, cal afegir-hi la política editorial i ideològica del mitjà.

65

- I aquesta política ideològica sempre ha estat igual?

- No. No feia gaires anys tots els mitjans de comunicació s´esforçaven per transmetre la informació sense gaire intromissió. En l´actualitat, tots els mitjans estan posicionats ideològicament amb una línia política, i la reforcen a través de les seues pàgines. El criteri que s´està seguint en els nostres dies respon a l´axioma “jo, mitjà X i amb una ideologia X, m´adreço a tu, lector, que també tens una ideologia X i que vols llegir continguts amb X, informació amb la qual el meu share se sent molt satisfet.

- El paper dels mitjans de comunicació són importants a l´hora de crear identitats?

- Ja ho crec, i aquests poders polítics que he comentat anteriorment, aprofiten els mitjans per transmetre la seua concepció del món.

A part dels mitjans de comunicació, hi ha altres actors en la creació de les identitats?

- Sí, i un de les més potents és l´escola.

- Com denomina la premsa del nostre territori als esportistes d´aquí?

- La realitat és que no et puc respondre amb certesa, però em fa l´efecte que a part dels antropònims, el més habitual és que s´utilitzen perífrasis que fan referència al gentilici o al poble d´origen de l´esportista, tipus “el tennista canareu o la nedadora de Roquetes”.

- Creus que és necessària una identitat ebrenca?

- I tant que sí. La cultura catalana, en tant que cultura natural, va canviant geogràficament de manera paulatina. En aquest sentit, hi ha una àmplia franja territorial, les Terres de l´Ebre, la població de la qual no s´identifica plenament amb els trets definidors de Barcelona o València. Paradoxalment, però, tota aquesta població de les Terres de l´Ebre durant molt de temps han estat òrfena d´una paraula que reculli la seua idiosincràsia.

- Suposo que et refereixes al terme “ebrenc”?

- Així és. L´Ebre és l´element geogràfic i toponímic amb el qual tothom s´hi reconeix

- I el de tortosí?

- El terme tortosí, anterior al d´ebrenc, crea el problema de l´ambigüitat per distingir allò que és propi de la ciutat de Tortosa, o d´allò que pertany a la regió de Tortosa.

66

- I això és un problema? Sempre es pot demanar a què es refereix quan parla de tortosí.

- La llengua sempre, sempre ha d´implicar comoditat comunicativa. Els parlants volem, per natura, expressar el màxim d´idees amb el mínim esforç. Si no és així, es fa evolucionar la llengua o la substituïm per una altra que ens sigui pròxima.

- A hores d´ara, el terme “ebrenc” està gaire establert?

- Jo diria que no gaire, tot i que depèn de l´àmbit. Per exemple, en el camp de la literatura no és estrany sentir parlar d´autors ebrencs o literatura ebrenca. En canvi, en la referència als esports em fa l´efecte que no gaire, tot i que això ens ho hauràs de dir tu a partir de la teua investigació.

- Sabries donar-me algun exemple de la manca d´un terme per referir-se als habitants de les comarques de l´Ebre?

- Hi ha un exemple molt il·lustratiu de la inexistència lingüística per reflectir aquesta identitat. M´estic referint a la impossibilitat de l´equip de redacció de TV de Catalunya per parlar del conjunt de la població (de les quatre comarques ebrenques) i de les múltiples entitats d´aquest territori quan es van manifestar a Barcelona contra el transvasament de l´Ebre. El personal periodístic que cobria la notícia havia de parlar de “la trentena d´associacions ecologistes de les Terres de l´Ebre”, en comptes de dir “la trentena d´associacions ecologistes ebrenques” expressió més correcta periodísticament perquè és més breu i transmet la mateixa informació.

- Com penses que acabarà aquesta creació identitària?

- Completament imprevisible, l´única cosa que es pot assegurar és que la implantació tan sols tindrà èxit si té el suport de les institucions. Mai aquestes construccions d´identitat s´han creat des de la base, és a dir, des del poble. Bé, matiso una cosa, amb la irrupció de les xarxes de comunicació, potser s´ha revolucionat tot aquest camp (des de whatsapp s´estan fent demandes multitudinàries que feia uns anys eren impensables i la gent es mobilitza), però de tota manera és un fenomen que està per estudiar.

67