RECURSOS WEB Tants caps, tants barrets. Joc per interactuar amb disfresses http://www.edu365.com/infantil/jocs/caps.htm Com disfressar-se. Instruccions per fer-se disfresses http://fiestas.practicopedia.lainformacion.com/ disfraces?page=1 Especial Carnestoltes
Horari Dilluns i dimecres: 16’00h – 20’30 h Dimarts, dijous i divendres: 10’00h – 14 ‘00h /16’00h – 20:30 h Dissabte: 10’00h – 14’00h Vallcivera 3 bis 08033 Telèfon 933 537 519 Correu electrònic b.barcelona.zn@diba.cat
http://www.petitaxarxa.cat/games_swf/queens apsde/carnaval/ http://www.edu365.cat/carnaval/index.htm http://www.festes.org/directori.php?id=29
Dita popular Ara arriba Carnestoltes, tots sortim a donar voltes, ens posem una disfressa, cantem, ballem i fem fressa.
Per Carnaval tot s'hi val!
Quan comença el Carnaval?
El Carnaval té el seu origen en les festes antigues paganes d'hivern que celebraven grecs i romans. La celebració del Carnaval està lligada al cicle de la lluna, és una festa mòbil i per tant cada any se celebra en dies diferents segons el calendari lunar.
El Dijous Gras o dijous llarder és la data inicial de les festes de carnaval. Popularment es coneix com el dia de la truita pel costum de menjar truita amb botifarra d'ou.
I…. Quan s’acaba?
El Carnaval està molt relacionat amb la tradició cristiana. Segons la religió cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval s'aprofitava per trencar les regles i fer molta disbauxa abans d'entrar en la Quaresma. El rei Carnestoltes és el personatge que representa aquest període de llibertat extrema
El Dimecres de Cendra és conegut popularment com el dia de l'enterrament de la sardina. És el darrer dia de les festes de Carnaval i el que dóna pas a la Quaresma. La celebració es caracteritza per l'enterrament o crema del Carnestoltes amb un caire marcadament satíric.
Et recomanen: PRATS, Joan de Déu. 3 contes de Carnaval. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 SABATÉ I RODIÉ, Teresa. Ara ve Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 1999 SOBRINO, Javier. Carnalval. Barcelona: La Galera, 2009 DUBUC, Marianne. El Carnaval dels animals. Barcelona: Joventut, 2011 FONT, Núria. Carnestoltes. Barcelona: Cruïlla, 2010 RIO, Carmina del. Celebrem Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 2013 El Rei Carnestoltes: Recreació d’una festa popular. Barcelona: Cruïlla, 2004 MASÓ, Mireia. Un Carnestoltes molt especial. Madrid: Susaeta, 2001 LANGNICKEL, Bainkda. Disfraces, maquillajes, máscaras y sombreros : para fiestas infantiles. Madrid: Drac, 2013 GUILLAUME, Véronique. Creant disfresses amb els més petits. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2001
Quan comença el Carnaval?
El Carnaval té el seu origen en les festes antigues paganes d'hivern que celebraven grecs i romans. La celebració del Carnaval està lligada al cicle de la lluna, és una festa mòbil i per tant cada any se celebra en dies diferents segons el calendari lunar.
El Dijous Gras o dijous llarder és la data inicial de les festes de carnaval. Popularment es coneix com el dia de la truita pel costum de menjar truita amb botifarra d'ou.
I…. Quan s’acaba?
El Carnaval està molt relacionat amb la tradició cristiana. Segons la religió cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval s'aprofitava per trencar les regles i fer molta disbauxa abans d'entrar en la Quaresma. El rei Carnestoltes és el personatge que representa aquest període de llibertat extrema
El Dimecres de Cendra és conegut popularment com el dia de l'enterrament de la sardina. És el darrer dia de les festes de Carnaval i el que dóna pas a la Quaresma. La celebració es caracteritza per l'enterrament o crema del Carnestoltes amb un caire marcadament satíric.
Et recomanen: PRATS, Joan de Déu. 3 contes de Carnaval. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 SABATÉ I RODIÉ, Teresa. Ara ve Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 1999 SOBRINO, Javier. Carnalval. Barcelona: La Galera, 2009 DUBUC, Marianne. El Carnaval dels animals. Barcelona: Joventut, 2011 FONT, Núria. Carnestoltes. Barcelona: Cruïlla, 2010 RIO, Carmina del. Celebrem Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 2013 El Rei Carnestoltes: Recreació d’una festa popular. Barcelona: Cruïlla, 2004 MASÓ, Mireia. Un Carnestoltes molt especial. Madrid: Susaeta, 2001 LANGNICKEL, Bainkda. Disfraces, maquillajes, máscaras y sombreros : para fiestas infantiles. Madrid: Drac, 2013 GUILLAUME, Véronique. Creant disfresses amb els més petits. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2001
Quan comença el Carnaval?
El Carnaval té el seu origen en les festes antigues paganes d'hivern que celebraven grecs i romans. La celebració del Carnaval està lligada al cicle de la lluna, és una festa mòbil i per tant cada any se celebra en dies diferents segons el calendari lunar.
El Dijous Gras o dijous llarder és la data inicial de les festes de carnaval. Popularment es coneix com el dia de la truita pel costum de menjar truita amb botifarra d'ou.
I…. Quan s’acaba?
El Carnaval està molt relacionat amb la tradició cristiana. Segons la religió cristiana, els quaranta dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval s'aprofitava per trencar les regles i fer molta disbauxa abans d'entrar en la Quaresma. El rei Carnestoltes és el personatge que representa aquest període de llibertat extrema
El Dimecres de Cendra és conegut popularment com el dia de l'enterrament de la sardina. És el darrer dia de les festes de Carnaval i el que dóna pas a la Quaresma. La celebració es caracteritza per l'enterrament o crema del Carnestoltes amb un caire marcadament satíric.
Et recomanen: PRATS, Joan de Déu. 3 contes de Carnaval. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 SABATÉ I RODIÉ, Teresa. Ara ve Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 1999 SOBRINO, Javier. Carnalval. Barcelona: La Galera, 2009 DUBUC, Marianne. El Carnaval dels animals. Barcelona: Joventut, 2011 FONT, Núria. Carnestoltes. Barcelona: Cruïlla, 2010 RIO, Carmina del. Celebrem Carnestoltes. Barcelona: Salvatella, 2013 El Rei Carnestoltes: Recreació d’una festa popular. Barcelona: Cruïlla, 2004 MASÓ, Mireia. Un Carnestoltes molt especial. Madrid: Susaeta, 2001 LANGNICKEL, Bainkda. Disfraces, maquillajes, máscaras y sombreros : para fiestas infantiles. Madrid: Drac, 2013 GUILLAUME, Véronique. Creant disfresses amb els més petits. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2001
RECURSOS WEB Tants caps, tants barrets. Joc per interactuar amb disfresses http://www.edu365.com/infantil/jocs/caps.htm Com disfressar-se. Instruccions per fer-se disfresses http://fiestas.practicopedia.lainformacion.com/ disfraces?page=1 Especial Carnestoltes
Horari Dilluns i dimecres: 16’00h – 20’30 h Dimarts, dijous i divendres: 10’00h – 14 ‘00h /16’00h – 20:30 h Dissabte: 10’00h – 14’00h Vallcivera 3 bis 08033 Telèfon 933 537 519 Correu electrònic b.barcelona.zn@diba.cat
http://www.petitaxarxa.cat/games_swf/queens apsde/carnaval/ http://www.edu365.cat/carnaval/index.htm http://www.festes.org/directori.php?id=29
Dita popular Ara arriba Carnestoltes, tots sortim a donar voltes, ens posem una disfressa, cantem, ballem i fem fressa.
Per Carnaval tot s'hi val!
RECURSOS WEB Tants caps, tants barrets. Joc per interactuar amb disfresses http://www.edu365.com/infantil/jocs/caps.htm Com disfressar-se. Instruccions per fer-se disfresses http://fiestas.practicopedia.lainformacion.com/ disfraces?page=1 Especial Carnestoltes
Horari Dilluns i dimecres: 16’00h – 20’30 h Dimarts, dijous i divendres: 10’00h – 14 ‘00h /16’00h – 20:30 h Dissabte: 10’00h – 14’00h Vallcivera 3 bis 08033 Telèfon 933 537 519 Correu electrònic b.barcelona.zn@diba.cat
http://www.petitaxarxa.cat/games_swf/queens apsde/carnaval/ http://www.edu365.cat/carnaval/index.htm http://www.festes.org/directori.php?id=29
Dita popular Ara arriba Carnestoltes, tots sortim a donar voltes, ens posem una disfressa, cantem, ballem i fem fressa.
Per Carnaval tot s'hi val!