BIBLIOTECA CAN PEDRALS
GENER 2018
Club de lectura LLEGIR EL TEATRE
Apunts
Blasted (Rebentats) Sarah Kane col·loquial de dir “In your face”, “a la teva cara”. A les seves obres abunden els temes escabrosos i pertorbadors, acompanyats d’un llenguatge sovint vulgar, “de carrer”, que busca la confrontació amb l’espectador.
El seu teatre és hereu, entre d’altres, de l teatre de la crueltat d’Antonin Artaud i del teatre de l’absurd de Beckett i Harold Pinter, on el llenguatge trenca amb el cànons tradicionals en un intent per reflectir el món interior de l’ésser humà. També Shakespeare —amb obres en la línia d’El rei Lear—, hi és present. Sarah Kane és l’autora més destacada d’aquest grup de dramaturgs britànics, malgrat que la seva obra –unes 6 peces llargues i altres de curtes– es va veure trencada amb el suïcidi de l’autora a l’edat de 28 anys. Foto: TNC
Blasted (Rebentats) Intervencions destacades Amb l’obra que vam comentar aquest mes de gener, Blasted, de l’autora britànica Sarah Kane, ens apropem al teatre contemporani europeu. Com ens va explicar Francesc Viñas, Kane pertany a una generació d’autors teatrals britànics que van sorgir a la dècada dels 90, entre els quals destaquen Anthony Neilson, Mark Ravenhill i la mateixa Sarah Kane. Degut al seu estil teatral agressiu i directe, aquests autors són coneguts sota el nom de “In-yer-face” —una manera
Blasted va ser la primera obra de Sarah Kane que es va representar en un teatre de cert prestigi a Londres, el Royal Court. Aquest debut va ser, però, una catàstrofe; tant per part dels espectadors –amb gent que marxava cridant de la sala–, com per part de la crítica, que va abominar de l’obra —i, en especial, de la seva autora– i va generar una forta polèmica als diaris.
Tot això va canviar quan el dramaturg anglès Harold Pinter –premi Nobel de literatura el 2005— va escriure un article en defensa de Sarah Kane i de la seva obra.
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
GENER 2018
La violència de la qual ens parla Kane a la seva obra s’ha d'entendre —explica Francesc Viñas— en la línia de la idea que va exposar fa dècades l’assagista i filòsofa jueva Hanna Arendt respecte al genocidi del poble jueu durant la segona guerra mundial, i que es coneix com la banalitat del mal. Amb aquest concepte Hanna Arendt vol expressar el fet que en ocasions els individus actuen dintre de les normes del sistema al que pertanyen, sense reflexionar sobre la naturalesa moral dels seus actes ni sobre les seves conseqüències, sinó només moguts pel seu compliment.
Foto: TNC
A partir d’aquest fet, Blasted comença a traduir-se a diferents llengües i Sara Kane passa a ser considerada per la crítica com una de les grans dramaturgues britàniques contemporànies. Segons va comentar l’autora en una entrevista, la seva idea original era escriure una obra on es parlés de la relació amorosa d’una parella que es troba a una habitació de luxe a Leeds —una ciutat amb un gran potencial econòmic però amb grans zones de pobresa. Posteriorment Kane va canviar el seu plantejament inicial: (…) Jo volia escriure una obra sobre una dona i un home en una habitació d’hotel, amb un poder completament desequilibrat, que acaba amb una violació. I vaig començar a escriure-ho, i portava uns dies escrivint i vaig posar les notícies un vespre mentre feia una pausa d’escriure, i hi havia una dona molt gran, una dona de Srebrenica, plorant i plorant i mirant la càmera i dient: «Si us plau, si us plau. Necessitem les Nacions Unides que vinguin i ens ajudin. Necessitem que algú faci alguna cosa». I era allà asseguda mirant, i vaig pensar: «Ningú no farà res (…) (…) Vaig pensar: és totalment terrible (…) I crec que les llavors d’una guerra a gran escala es poden trobar en una civilització en temps de pau, i crec que el mur entre el que s’anomena civilització i el que passa al centre d’Europa és molt, molt prim i pot caure en qualsevol moment (…)
Sarah Kane va ser una autora lúcida i valenta. Pocs autors s’han atrevit a parlar amb la contundència i sinceritat amb la qual ho fa Kane, malgrat la complexitat i duresa dels temes que conformen la seva obra. La violencia extrema és present a la nostra societat, però no deixa de ser un tema tabú. Hem de dir, però que, a Blasted l’amor també hi és present. Malgrat l’efecte pertorbador, gens complaent, dels seus textos, en aquests sempre s’hi pot trobar un cert lirisme, una propensió poètica que ens fa veure un bri d’esperança... La sessió es va completar amb el visionat d’un fragment de la seva obra, Ansietat, així com del curtmetratge Skin, que va escriure l’autora per a la televisió anglesa.