Llegir el teatre. Islàndia

Page 1

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

OCTUBRE 2017

Club de lectura LLEGIR EL TEATRE

Apunts

Islàndia Lluïsa Cunillé Segons ens va explicar en Francesc Viñas, Cunillé pertany a una generació d’autors teatrals hereus de la dramatúrgia occidental contemporània, com ara, S. Beckett, H. Pinter, P. Handke, D. Mamet i S. Kane, entre d’altres. Hem d’afegir però que, més que de l’expressionisme de Brecht, aquests dramaturgs beuen de les lectures de Kafka.

Foto: TNC

Intervencions destacades A la sessió del club de “Llegir el Teatre” que va tenir lloc el passat 30 d’octubre, el seu coordinador, Francesc Viñas, ens va introduir a l’obra d’una de les veus més grans del panorama teatral actual a Catalunya, Lluïsa Cunillé. Una autora ja coneguda entre molts dels assistents. Si fa dos anys vam llegir la seva comèdia El carrer Franklin, aquest any, hem repetit amb una altra obra, Islàndia, que ha estat representada recentment al TNC. Dir, no obstant, que és una autora “coneguda” per tots, és dir molt: el fet que sempre s’hagi mantingut al marge dels mitjans de comunicació i el seu rebuig a les entrevistes, han contribuït a envoltar la seva figura d’un aire de misteri.

La solitud, la incomunicació, la perplexitat... són alguns dels grans temes presents a les seves obres. És el teatre de la desolació i del silenci, del desencant i de la frustració. Habitualment, aquests autors escriuen obres de text poc complaents, amb referències a la quotidianitat del nostre món i als problemes socials i polítics del moment. D’altra banda, el seu teatre demana que l’espectador no sigui un ens passiu; ha de contribuir a construir tanmateix el sentit de l’obra.

Islàndia Crida l’atenció el fet que, malgrat que Islàndia té com a rerefons la realitat més propera, són moltes les influències presents al llarg de l’obra, provinents de la tradició literària anterior. En Francesc Viñas va destacar algunes d’origen folklòric, com ara les sagues islandeses amb les seves mitologies pròpies —lligades amb una visió apocalíptica del món— i les llegendes artúriques; també les gairebé citacions, extretes de diferents obres literàries, com Poeta en Nueva York, de García Lorca; Amèrica i El Procés de Kafka; o Manhattan Transfer, de John Dos Passos.


BIBLIOTECA CAN PEDRALS

OCTUBRE 2017

Foto: TNC

L’obra comença amb una escena que té lloc a una habitació islandesa i des d’allà ens transporta a Nova York, on transcorre la resta de la trama. Cunillé no defuig de fer una crítica social de la ciutat i del “gran mal”, Wall Street, el districte financer al sud de Manhattan.

L’obra és prou ambigua però té múltiples connotacions de final apocalíptic. El personatge principal és un jove islandès que arriba a Amèrica després del crac econòmic del 2008 amb un únic objectiu: trobar la seva mare. Durant la seva estada a Nueva York –com si d’un heroi medieval es tractés— haurà de superar diverses proves, fins aconseguir-ho. Paral·lelament, anirà descobrint la ruïna i la incertesa de la realitat que l’envolta i que constitueix el mal de fons del món occidental.

Islàndia és una obra oberta, amb molts inputs. Un viatge iniciàtic que va des de les utopies juvenils fruit d’una certa ingenuïtat, cap a una realitat adulta revestida de més saviesa vital però amb moltes renúncies, desenganys i cops emocionals.

L’obra representa, alhora, els obstacles que ens impedeixen ser lliures plenament en el món actual. Cunillé fa una literatura compromesa amb l’actualitat i ho fa assenyalant-nos a tots amb el dit, com a còmplices i responsables del món on vivim. Ens ho recorden des del principi els relats ancestrals de l’èpica islandesa o nòrdica: els déus ens adverteixen del mal però nosaltres som sords i cecs...


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.