BIBLIOTECA CAN PEDRALS
MAIG 2020
Club de lectura i CINEMA Apunts. Sessió 4
Casablanca cinema; cada nom propi té unes connotacions diferents. Anteriorment, el públic desconeixia el concepte de cinema d'autor i quan entrava a una sala de cinema no tenia cap noció o predisposició sobre si la pel·lícula seria del seu gust o a la inversa. Michael Curtiz, no massa conegut en aquell moment, encaixava en el perfil de professional al servei dels grans estudis de Hollywood. Havia dirigit altres pel·lícules com Mystery of the Wax Museum (1932), Captain Blood (1935) o Angels with Dirty Faces (1938); tots títols de gèneres varis i en els quals havia col·laborat amb guionistes i equips tècnics diferents. En aquesta sessió comentem Casablanca, dirigida per Michael Curtiz, i que és considerada una de les millors pel·lícules de la història del cinema. El dinamitzador comenta que a partir de la dècada dels vuitanta els espectadors associem el nom d'un director a un determinat tipus de
Casablanca, estrenada l'any 1942, és una obra mestra en la qual totes les peces de l'engranatge encaixen a la perfecció. Des d'un guió excel·lent a uns protagonistes com Humphrey Bogart (Rick Blaine) i Ingrid Bergman (Ilsa Lund) fantàstics. Com a curiositat, l'Esteve comenta que la pel·lícula podria haver perdut gran part del seu
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
encant si el protagonista masculí hagués anat a parar, tal com es rumorejava, a mans d'un actor de western de sèrie B, Ronald Reagan. Segons el dinamitzador, la pel·lícula agrada tant perquè tracta sobre les oportunitats perdudes i no hi ha res que ens connecti tant a la vida com la nostàlgia d'allò que podria haver estat. La pel·lícula abraça molts gèneres, no és només una història d'amor, també parla d'amistat, de drama polític, hi ha acció, comèdia urbana... L'inici de Casablanca té aires de documental – imatges de refugiats i, tot seguit, un mapa d'Europa on es dibuixa una ruta de fugida. Totes aquestes dades eren inventades però buscaven documentar-ho de forma real per donar-li veracitat a la història. Tampoc són reals els exteriors, totes les escenes es van rodar en un estudi.
MAIG 2020
Estats Units però també hi són presents els francesos (Capità Renault), els italians, els alemanys (Major Strasse) i, com a centre, on tots convergeixen, Casablanca que equival al món. La presentació de Rick es fa esperar, apareix per primer cop al minut 8:30. Les frases que diu en personatge només són creïbles en boca d'un actor com Humphrey Bogart gràcies a una gran capacitat de llençar el text, que barreja cinisme, ironia i tendresa a la vegada. En un primer moment, només li veiem les mans quan signa un xec amb un senzill OK Rick i, a poc a poc, apareix la seva cara i ens fem una imatge clara de quin tipus de persona es tracta.
Casablanca ofereix una lectura simbòlica dels països implicats a la II Guerra Mundial. La presentació de la història finalitza amb l'escena del descens de l'avió del Major Strasse. Un cop feta la presentació ens apareix un gran mapa geoestratègic del moment, Rick Blaine (Bogart) seria el representant dels
Entre el minut 24:20, quan Ilsa Lund (Ingrid Bergman) entra al bar, i el minut 32, quan en Rick la veu i se li trastoca el món, estaria el final del primer acte de l'estructura clàssica dels tres actes. I
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
només arribar aquí, Michael Curtiz ha pogut presentar a l'espectador cinc temes: trama política, suspens amb la figura d'Ugarte, el drama amorós, el tema dels refugiats i el personatge de Rick que es veu potenciat amb l'arribada de l'Ilsa (el flashback a París). L'escena del retrobament amb una càrrega negativa molt grossa. A la pel·lícula res és el que sembla, en aquest cas és molt important el subtext, allò que no es diu, una aproximació a la vida oculta sota la superfície, sota les imatges de vida real. Una de les escenes que ho exemplifica millor és una trobada entre l'Ilsa i en Rick. Una conversa en un mercat que amaga una lluita no explícita, durant la qual l'Ilsa el refusa fins a quatre vegades per, finalment, guanyar ella la batalla quan li diu que ha estat sempre una dona casada. La comunicació subliminar es veu representada en tots aquells motius que es van repetint i que serveixen per reforçar l'estètica i el missatge emocional d'una pel·lícula. Aquest sistema d'imatges repetitives simbolitza, en aquest cas, l'empresonament en el qual viuen els personatges: – plans de fugida arreu – llum de l'aeroport que sembla una torre de guaita – personatges en l'ombra o de perfil
MAIG 2020
– –
persianes horitzontals, ombres ratllades en el mercat els personatges porten roba amb ratlles
A la pel·lícula apareixen dotze cançons i cadascuna ens explica alguna cosa, ens avancen esdeveniments. La més important, després de As time goes by, és l'escena de La Marseillaise, la cara de l'Ilsa s'il·lumina d'admiració cap a Victor Laszlo, és la fascinació d'ella per un home que és capaç de plantar cara a un règim autoritari. Aquest personatge s'associa al quadre de La liberté guidant le peuple. Aquí entra un canvi de valors en la pel·lícula, passem de la individualitat cap a la importància de la col·lectivitat. El clímax del segon acte és el petó que tots dos protagonistes han estat esperant. I el clímax del tercer i darrer acte, és un gran moment de la història,
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
el pla d'en Rick i, en aquest cas és un pla magistral perquè ell pren una decisió però no la diu a ningú i l'espectador no sap què passarà amb la fugida en avió fins al final. Aquesta incògnita introdueix un element de misteri. A les pel·lícules, si aquest moment està ben construït, la història es torna a escriure però cap endarrere i s'aconsegueixen tancar tots els subtemes que s'han obert fins al moment. L'acció del personatge de Bogart ho determina tot, tanca la trama política i amorosa i alhora afegeix un punt patriòtic quan ell i el comissari Renault quan maten a l'oficial alemany i esdevenen un símbol dels aliats durant la II Guerra Mundial.
MAIG 2020
Per a més informació...
–
Augé, Marc. Casablanca. B: Gedisa, 2008
–
Fidalgo, Miguel A. Michael Curtiz: bajo la sombra de Casablanca. M: T&B, 2009
–
Qué grande es el cine. Casablanca [en línia]. Disponible a: https://www.rtve.es/alacarta/videos/ que-grande-es-el-cine/grande-cinecasablanca-maquinistageneral/4659626/
–
Tejero, Juan. Casablanca. M: Bookland, 2017