2016/2017
Núm.
7
Distopies Dimarts 28 de març de 2017 S’entén per distopia un lloc negatiu. El 1868 Stuart Mill va utilitzar aquesta expressió. Un sinònim seria cacotopia (caco=dolent, topia=lloc), referint-se a una situació amb degradació social i moral.
Biblioteca Roca Umbert
Des del punt de vista filosòfic, suposa la negació de paradigmes, la mort de Déu, implica tot un canvi: l’home pot ser independent de tot. En parlen diferents autors: Nietzsche, Dostoievski, Unamuno. Des del punt de vista històric, Sant Agustí dona el concepte de lineal, no hi ha cap acció sense significació, la història té una sola direcció (fins al mur de Berlín). És la mort de l’art, ens trobem amb la societat líquida, mort de totes les coses. Ens dirigim cap a les distopies... amb les publicacions com Un món feliç, 1984, Farenheit 451, començaria la literatura distòpica volent criticar la societat on viuen. Orwell critica no tant el sistema feixista com l’estalinisme. A Farenheit 451, en una societat distòpica on està prohibit llegir, els bombers destrueixen biblioteques. Per una altra banda, hi ha els resistents, que s’aprenen els llibres de memòria. Això va passar i passa a la realitat: 10 maig 1933, es cremen llibres a la universitat de Berlín, de Freud, Marx, de poesia...
24-25 agost 1992, es crema la biblioteca de Sarajevo, el 2003 destrueixen la de Bagdad. Si s’ha de destruir algun tipus de sistema, es crema la cultura, la biblioteca... A partir de la caiguda mur de Berlín es va imposant el capitalisme, s’enfonsa un sistema polític, el comunisme, s’enfonsa tot un sistema de vida. En Fèlix recomana l’obra de Aleksiévitx, Temps de segona mà. Explica com era la societat abans del mur i després. Ara trobem una distopia portada a la pràctica: l’estat islàmic. La història repeteix clixés, es venen com guies de la humanitat. Tot seguit parlen de 1984, hi ha detalls que lamentablement coincideixen amb la nostra realitat, com, per exemple, les tele pantalles que ho espien tot. Sempre hi ha un petit racó en què no ens venem , un esperit de resistència, com li passa al protagonista. Comença el debat. Hi ha opinions disperses sobre varis temes, com les mesures ecològiques per contaminar menys (exemple de multar cotxes de molts anys). Qui es pot permetre de pagar un cotxe nou? Els que tenen diners. Tot està al servei de la comoditat, tele tac a les autopistes, anar al súper sense fer cues... Estem en un món distòpic, el capitalisme no té cap contrapoder
Col·labora:
Programació 2016/2017
Núm.
avui en dia. Tota l’economia es basa en el futur i la confiança que hi tenim dipositada. Podem parlar de valors de futur? Hi ha capacitat de resistència? Podem canviar el sistema? Tot parteix de l’individu. Si t’ho creus, tot canvia, segons un assistent. Parlem sobre els poders dels mitjans de comunicació. Aquí qui té el poder de comunicar a nivell nacional o internacional? S’ha de prendre consciència un mateix, la base de tot plegat és la cultura, però la cultura cansa, segons en Fèlix. Cada cop es llegeix menys, la tècnica de la repetició (com es contempla a Un món feliç amb els bebès) fa convertir allò que és fals en vertader. Com deia el ministre de propaganda nazi Goebbels “una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”.
Biblioteca Roca Umbert
Com succeeix a Farenheit 451, la missió que tenen els bombers és cremar els llibres, perquè la gent no tingui memòria. Amb el desig de felicitat i la por es pot crear aquest món de domini. Els avenços tecnològics permeten tenir un control social, ara estan a punt d’acabar amb les monedes, tot es pagarà a través del mòbil i, fins i tot, amb el dits. Els assistents es pregunten com s’ha pogut canviar tan ràpid el concepte d’esforç? Contesten que per aquestes dues variants: felicitat i por. Per acabar, repetirem una frase que s’ha sentit aquests dies a l’Assemblea General de Ciutats Educadores que s’ha celebrat a Granollers: “Mucha gente pequeña en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas pueden cambiar el mundo” (Eduardo Galeano). Fins la propera, on es parlarà del món que no existeix.
7