PRÒXIMA TERTÚLIA
DIMECRES 2 de NOVEMBRE 18:30h
Això sembla el paradís! és una faula moderna situada a Janice, un idíl·lic poblet dels Estats Units, tan ensopit que cap de les grans cadenes de menjar ràpid no hi ha volgut obrir un establiment. Lemuel Sears, un home gran però encara disposat a deixarse temptar per l’amor i el sexe, recorda haver passat en la seva joventut magnífiques tardes d’hivern patinant a la llacuna glaçada dels afores d’aquesta localitat, un indret que ara, al cap dels anys, descobreix que s’ha convertit en un abocador contaminat i insalubre. El relat de la sorprenent batalla que lliura Sears per recuperar aquell paradís perdut esdevé en aquesta novel·la una lúcida metàfora sobre la condició humana. I és que, des de la mirada càustica i alhora tendra de l’autor, l'ésser humà és una espècie capaç d'aconseguir el millor sense proposar-s'ho, o fins i tot com a conseqüència d'un pla que s'encaminava en una direcció ben diferent...
JOHN CHEEVER (Massachussets 1912—Nova York 1982) John William Cheever fou un escriptor estatunidenc de contes i novel·les, conegut també amb el sobrenom del "Txékhov dels suburbis". Les seves històries transcorren a l'Upper East Side de Manhattan, als suburbis de Westchester, Nova York, a antics pobles de Nova Anglaterra, Massachusetts, i a Itàlia, especialment a Roma. Actualment és considerat com un dels contistes més importants del segle XX. Tot i que Cheever és recordat sobretot pels seus contes com La ràdio enorme; Adéu, germà; El tren de les cinc quaranta-vuit; El marit rural i El nedador, també va escriure novel·les com La crònica de los Wapshot (National Book Award, 1958), El escándalo de los Wapshot (William Dean Howells Medal, 1965), Bullet Park (1969), i Falconer (1977). Cheever és un mestre del relat curt, amb el qual mostrava, amb ironia, la vida i els costums de la classe mitjana americana. Els trets característics de la seva obra són un sentit molt acusat de la comèdia, una percepció aguda, el tradicional moralisme americà i una gran versatilitat. Cheever té una prosa fina i elegant i una extensa capacitat per a recrear anècdotes i incidents. Els seus contes es van publicar a revistes i diaris com el New Republic, Collier’s Story, Atlantic, i finalment en la famosa revista The New Worker, en la qual va escriure fins poc abans de la seva mort. Una ampli aplec dels seus contes, The Stories of John Cheever (traduït com a Contes), va guanyar l'any 1979 el Premi Pulitzer i el National Book Critics Circle Award. El 27 d'abril de 1982, sis setmanes abans de la seva mort, Cheever va ser guardonat amb la National Medal for Literature per l'American Academy of Arts and Letters. © viquipèdia
Entrevista a John Cheever a The Paris Review 1976 (fragments) ¿Cómo es la gente que imaginas que leen o esperas que lean tus textos? Todo tipo de gente inteligente y agradable lee libros y escribe sentidas cartas sobre ellos. No sé quienes son, pero me resultan maravillosos y parece vivir libres de los prejuicios de la publicidad, del periodismo y del irritante mundo académico. Piensa en los libros que hemos disfrutado independientemente de todo. Let Us No Praise Famous Men. Under the Vulcano. Henderson the Rain King. Un libro espléndido como El Regalo de Humboldt [Saul Bellow] se recibió con confusión y espanto, pero cientos de personas salieron y compraron ediciones de tapa dura. La habitación en la que yo trabajo tiene una ventana que da a un bosque, y me gusta pensar que esos adorables, misteriosos y encarecidos lectores están ahí. ¿Sientes que perteneces a algún tipo de tradición de las letras norteamericanas? No. De hecho, no puedo pensar en ningún escritor norteamericano que pueda ser clasificado como parte de determinada tradición. Ciertamente, no se puede meter a Updike, a Mailer, a Ellison o a Styron en una tradición. La individualidad del escritor nunca ha sido tan intensa como lo fue en Estados Unidos. ¿Crees que la ficción debe ser aleccionadora? No. La ficción debe iluminar, explotar, refrescar. No creo que tenga que haber otra moral que sea consecuencia de la ficción más allá de la excelencia. La agudeza de los sentimientos y la velocidad parecen siempre haber sido terriblemente importantes. La gente busca moralejas en la ficción porque siempre ha habido confusión entre la ficción y la filosofía.
TERTÚLIES ANTERIORS
2015 IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN, LA TERNURA DEL DRAGÓN; SONIA MARTÍN ALBÀ, MALDITA SEA; CARME MARTÍ, UN CEL DE PLOM; JONH LANCHESTER, CAPITAL; SHERWOOD ANDERSON, WINESBURG, OHIO; ALICE MUNRO, ESTIMADA VIDA; ARTO PAASILINNA, DELICIOSO SUCIDIO EN GRUPO; GONZALO TORRENTE BALLESTER, FILOMENO A MI PESAR; MELCIOR COMES, HOTEL INDIRA; TOM SHARPE, WILT NO SE ACLARA; MÀRIUS SERRA, PLANS DE FUTUR
2016 JESÚS FERRERO, LA MIRADA DEL DIABLO; PETROS MÁRKARIS, LIQUIDACIÓ FINAL;
MUJERES DE PRINCIPIOS: TRES NOVELAS CORTAS DE AUTORAS INGLESAS DE
LOS SIGLOS
XVII Y XVIII; ANDREU MARTÍN, CABARET POMPEYA; IRÈNE NÉMI-
ROVSKY, SUITE FRANCESA; HARUKI MURAKAMI, AFTER DARK: STEFAN ZWEIG, EL CANDELABRO ENTERRADO; MIGUEL DE CERVANTES, DON QUIJOTE DE LA
MANCHA; BLANCA BUSQUETS, LA NEVADA DEL CUCUT
BIBLIOTECA
HORARI
JORDI RUBIÓ I BALAGUER
• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org www.culturasantboi.cat
•De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat • Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua • Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener
TERTÚLIES LITERÀRIES 2016