Poesia Escènica
C/Baldiri Aleu, 6-8 Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat
www.santboi.cat/biblioteques
La Poesia escènica de Brossa es caracteritza, si atenem a la quantitat i a la qualitat de les obres que la constitueixen, per la diversitat i la riquesa dels seus plantejaments. Buscava una nova dimensió, nous elements, nous materials i, sobretot, un nou suport per al poema. Brossa necessitava sortir de l'estricte marc lingüístic i literari del poema, ja que no en tenia prou amb la lletra impresa. Volia inserir la poesia en l'espai i en el temps; i la volia tangible, experimentada, percebuda amb tots els sentits, en el mateix context de tot allò que és físic. Podem dir doncs, en un sentit ben artaudià, que Brossa provocava la poesia a fi que es manifestés, i que així la desafià a viure i a existir. Els poemes escènics de Brossa resulten sorprenents. En aquest sentit, n'hi ha molts que insereixen i proposen diàlegs poètics entre els personatges que intervenen; però també n'hi ha d'altres absolutament muts, en els quals la poesia no es troba en el text ni en les paraules, sinó en el parlar de les imatges i de les situacions que es construeixen sobre l'escena. Poemes que només funcionen quan es produeix la conjunció dels protagonistes, de les accions i dels materials que l'autor ha imaginat; només quan es consuma la transcodificació del text en experiència teatral. L'activitat escènica de Brossa consta de més de tres-centes obres de diversa consideració, tant si atenem a les solucions formals com als principals centres d'interès que s'hi desenvolupen. Aquesta trajectòria començà l'any 1944, quan inicià la redacció de textos que acabaren conformant obres com El cop desert, El gran fracaroli o Ja hi tinc un peu! i s’allargà fins al 1968. El mateix Brossa va agrupar les seves peces en diversos reculls, diferenciant especialment aquelles obres que s'apropen al que hom anomena 'teatre literari', o de text, quan els diàlegs i el potencial del text dramàtic constitueixen l'element més significatiu; i, d’altra banda, les que són properes a un 'teatre d'acció', conformat per aquelles peces que atenen de manera preferent a la significació de les accions i al valor de les situacions escèniques que proposen. Font del text: Eduard Planas. La poesia de l’escena
Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials Tancat diumenges i festius
Butlletí
Núm. 74 abr-jun 2019
Joan Brossa: poesia, acció i visió El poeta Joan Brossa (1919-1998) ha estat el poeta avantguardista d'aquest segle per antonomàsia. Gairebé desconegut fins a la publicació de Poesia rasa (1970) i convertit després en una referència indiscutible, tota la seva obra ha destacat per un interès desbordant per l'home i un procés continu d'investigació. Les seves paraules són el millor exponent d'aquest esperit d'avantguarda: "Considero la investigació com un viatge a l'inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d'aquí a uns anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat. Accepto el passat pel fet que m'ha portat al present, i el futur depèn del present. Comprenc molt bé el poeta Stephen Spender quan diu que a la vida només existeix 'el meu sempre'."
Fotografia:
Joan Brossa, doble retrat Francesc Català-Roca
Font del text: Glòria Bordons. LletrA la literatura catalana a Internet
Col·lecció MACBA
2019 100 anys del seu naixement
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 h De dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): De dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 15 h
4RATLLES
En Brossa trobem molts registres o gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d'una mateixa piràmide».
Brosa i la màgia Brossa, amb antecedents familiars en el món del teatre, des de molt petit va mostrar interès pel gènere teatral i pel seu component de màgia i de sorpresa. Durant la seva joventut va arribar a dur a terme exercicis de prestidigitació. I la passió que sentia vers la música romàntica –en especial per l'obra d'art total de Richard Wagner– així com la seva afició per les tècniques de la transformació i de l'escapisme de Leopoldo Fregoli, no van fer sinó consolidar aquest profund interès per la dramatúrgia. Convé remarcar que Brossa creà espectacles d'il·lusionisme i fantasia per a Hausson i Pep Bou, artistes amb els quals col·laborà habitualment al llarg de la seva trajectòria professional.
CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ERAMPRUNYÀ SERVEI LOCAL DE CATALÀ DE SANT BOI DE LLOBREGAT Plaça de Montserrat Roig, 1 – L’Olivera
Més informació a la Biblioteca Virtual: Especial Joan Brossa
Contingut: Biobibliografia Poemes objecte/Visuals
Des dels seus principis, Brossa només parla de «poesia». Tant li fa que escrigui «teatre» (o el que després va anomenar «accions»), imatges hipnagògiques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula «poema» a les seves primeres creacions artístiques, quan entre 1941 i 1942 dibuixa el que anomena «poemes experimentals» o quan després crea objectes. Fins i tot, quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot «poema» no hi falta mai. Tot i la diversitat genèrica desenvolupada, podríem convenir que tota s’agrupa al voltant de tres elements substancials i essencials, presents en tota la producció brossiana: la poesia, l'acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes (poesia literària, poesia escènica o poesia visual) són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi. Font del text: Fundació Joan Brosssa
Poemes urbans/Cartells Poesia escènica/Màgia
Més continguts a: +4RATLLES
Pàgina 2
Pàgina 3
Poemes Objecte El poema objecte extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l’acoblament amb altres objectes i de les expressions del llenguatge popular. Joan Brossa és un dels iniciadors de la poesia visual a Catalunya i a l ’Estat espanyol. Durant la dècada dels seixanta i, més concretament, durant els setanta, es concebran, i s’editaran posteriorment, els poemes visuals i objectes brossians més coneguts. En l’obra de Joan Brossa s’encreuen l’abstracció i la vida quotidiana. A partir de l’ús d’objectes domèstics i quotidians (cadenes de vàter, banderes, pilotes, pintes, plats…), fa referència a conceptes abstractes (justícia, religió, política, art, guerra…). Aquest procés de connexió d’objectes i conceptes abstractes es duu a terme a través de la ironia, la descontextualització, el refús de la distinció entre paraula i objecte, els jocs de paraules, l’associació lliure… Brossa construeix un món personal que ens fa redescobrir la percepció de la realitat. Joan Brossa no explicava el contingut de les seves obres, ell volia que cadascú pogués donar un significat personal. La seva obra té molta influència en els grups avantguardistes del país i ha estat reconeguda oficialment al final de la seva vida.
Poemes Urbans
L’empleat. 1989
Si alguna cosa no li agradava a Joan Brossa era que el consideressin un artista, ni que els seus poemes visuals i/o objectuals rebessin la designació de dibuix o d'escultura. Defugia les etiquetes deformadores que l'apartaven de ser considerat únicament un poeta. Per això, de la seva incidència en les arts en general se'n va dir sempre poesia. Així, veurem aparèixer en el temps les denominacions de poesia escènica, visual i objectual. Però, com s'han d'anomenar els encàrrecs públics quan aquests esdevenen monuments o escultures integrades en l'espai urbà? De fet, aquestes produccions poètiques oscil·laran entre les denominacions de poesia visual i poesia corpòria. És cert que aquesta designació de vegades resulta difícil d'aclarir, perquè, on és el límit que defineix que una obra sigui anomenada en uns casos poesia visual i en d'altres poesia corpòria? L'única solució a aquest interrogant pensem que és considerar poesia visual el que revesteix la forma bidimensional, mentre que, si adopta la tridimensional, serà la corresponent al poema corpori pròpiament dit, sempre que aquest tingui una incidència pública. La trajectòria d'aquest tipus de poesia s'inicia l'any 1983-84, quan els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius proposen a Joan Brossa que col·labori amb ells en el projecte d'urbanització del Velòdrom d'Horta; el famós “Poema visual transitable en tres temps”. Aquesta interacció amb l’entorn marca l’etapa de maduresa de Brossa, amb obres a molts indrets de Catalunya i l’estranger. Font del text: Isidre Valls i Rovira. L’obra pública de Joan Brossa: els poemes corporis
Contes. 1986
Poemes Visuals
A de barca - Sabadell
La poesia visual pretén crear significats utilitzant la matèria tradicional de la poesia, la paraula, i afegint-hi elements propis de la imatge i la plàstica, té el seu origen en l’art del segle xx i en els moviments plàstics i literaris que reaccionen contra la poesia tradicional. Els cal·ligrames de Guillaume Apollinaire i de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy a Catalunya en són precedents. Per a Brossa, la Poesia Visual era una alternativa a la poesia tradicional : La poesia visual permet que el poema surti dels llibres i es plasmi en una altra Ballet, 1989 dimensió. Recordo com a la Fundació Miró, l’any 1986, arran de la meva Careta, 1988 exposició de poemes visuals i objectes, els nois descobrien unes possibilitats artístiques que no s'imaginaven i unes pautes noves per exercitar la imaginació i l'esperit creatiu. Lladó, Ramon: «Entrevista a Joan Brossa: el poeta en estat d'aventura», El Temps (11 de junio de 1990), p. 76-79
Brossa i l’alfabet L’alfabet, tot i que també es pot trobar en alguns poemes escrits, és patrimoni gairebé exclusiu de la poesia visual i objectual. Aquestes són portadores de valors expressius diversos en el món Brossià. D’entre totes , la A és la preferida i més reiterada, com a primera lletra que dóna l’entrada a tot l’alfabet , com a origen i, per tant, com a símbol de la vida. L’A quan es gira es converteix en un cap de bou i així adquireix, segons Brossa, també uns valors mitològics.
Cap de bou
Comboi
Desmuntatge
Dos
Alfa
Fonts del text i imatges: Fundació Joan Brossa - Lletra (UOC)
Bàrcino - Barcelona
Monument al llibre - Barcelona
La casa de la Vila - Mollet
Cartells La activitat cartellística de Brossa, com ens recorda Isidre Valls i Rovira, “és una conseqüència directa del seu transitar per la poesia visual” però també, és fruit del seu interès per apropar-se a la realitat i a la vida perquè “la vida, si la observes, és poètica”, deia Brossa. I de fet, amb els seus cartells, portà la poesia al carrer. Tots els cartells de Brossa estan relacionats amb el món de la cultura o amb algun fet històric, com per exemple el centenari de l’arribada del ferrocarril de Vilanova. També n’hi ha de dedicats a causes polítiques o cíviques, com el que anunciava el 1987 el fòrum en defensa del respecte al Dret Internacional. Fidel als seus ideals i inconformista amb una societat dominada pel consumisme i corrompuda pel diner, mai va realitzar cap cartell publicitari per a cap producte concret, i va dipositar tot el seu geni poètic al servei del teatre, l’art, la difusió del llibre, festivals de titelles o màgia. És adir, al servei de totes aquelles coses que estimava i formaven el seu univers. Font del text: Marie-Claire Uberquoi