LA VEU DEL POETA
Mestres del Japó i haikus de les participants a les tertúlies poètiques DIMECRES 15 DE JUNY
TANKAS
OTOMO NO KURONUSHI Ja cau la pluja; d’aquesta primavera són les llàgrimes? Qui no sent la recança si el cirerer es despulla! TSURAYUKI (872-945) Del cor de l’home mai tindrem coneixença. Però en ma vila les flors que un jorn floriren sempre el perfum exhalen. MERCÉ GAMBÚS Les cruixents fulles cobertes de rosada són pètals de la lluna sobre la terra humida despreses del seu arbre. L’àliga vola amb ales ben obertes, majestuosa, es creu reina del món, però és simple quimera. La mirada alço mentre cerco la lluna de primavera, aquella lluna nostra que es va amagar aquell dia.
MIBU NO TADAMI (segle X) Diuen que estimo, i el meu nom, de bona hora, al lluny volava. Però ningú sabia quan l’amor em va néixer. SAKANOUÉ NO KORÉNORI (segle IX) En fer-se dia, com la lluna de l’alba, els ulls esguarden com la neu blanca tomba sobre el poblet d’Yoshino. YAMABE NO AKAHITO (¿?-736?) Tantes glicines al meu jardí plantades, per recordar-te: ara que són florides, ¡que forta és la nostàlgia!
JULIA OLAYA Las palomas saltan, las golondrinas vuelan, y yo camino por las calles tranquilas del barrio más antiguo. Entre el silencio, un sinfín de emociones, envuelven mi alma, con tanta fuerza y llanto que mata mi reposo.
Luna creciente para ti son mis sueños. Luna adorada, para ti son mis flores y mis poemas. La poesía, abraza mis mañanas, enciende luces y trae palabras nuevas que enamoran mi pecho. ANÒNIMS (Segle VIII) Rabent travesses la nit de negra tinta lluna tan clara; a ponent, dalt la serra jo un mur bastir voldria. Damunt una jaça, com lliri de muntanya, de nits ets bella. Fins i tot ho ets de dies, quan el sol t'amanyaga. ONO NO KOMACHI (Mitjan segle IX) Sense fer fressa, la pluja a les maresmes cau abundosa. Vesso plors a la màniga sens que l'amat ho sàpiga.
MERCÈ GAMBÚS Té melangia la cadira; està buida, porta la flaira de la teva presència. La finestra està oberta. Amb ales blanques vola coloma vola i quan arribis ja que tu n’ets el símbol dona missatge i pau.
ANÒNIMS Canten cigales, al poble de muntanya, a l'horabaixa. Llevat del vent que xiula, ningú no em fa visita. ¡Que pura hi brilla, dalt la volta celeste, la clara lluna! Es reflecteix dins l'aigua que ha esdevingut glaçada. JULIA OLAYA Alegre día, para soñar despierta. Me endulzan rosas, me alegran los claveles, de un jardín florecido.
Acariciando las plantas, voy subiendo por la montaña. envuelta en fragancia me siento mariposa. Llega el verano, un tiempo caluroso, un fiel amigo, del mar y la aventura. ¡Sus noches son delicias! EL MONJO SOSEI (Segles IX-X) A la caleta -el corrent hi acumula les fulles roges-, es drecen les onades d'un viu color escarlata. MOTOORI NORINAGA (1730-1801) Si em demanaven pel cor d'aquesta pàtria amb tantes d'illes: al sol ixent -diriaflorits cirers silvestres. SATO NORIKIYO
(Monjo, 1118-1190)
El vent a l’alba, passa i les fulles cessen la seva fressa. Nocturns amants, alhora, defallits, se separen.
HAIKUS ROSÓ POLO La bassa
MARIA LANCHO
Mentre a la bassa fulles i molsa suren amb harmonia.
A traves de tu he vist els mons feliços de tardes roses.
Núvols ombrívols a l’horitzó s’albiren, negre presagi.
En aigües braves el temps fica les fulles que ara són verdes.
Tot es desmunta quan la tempesta arriba pluja ferotge.
Tens prou força aprofita la vida que brota al voltant.
Gotes esclaten damunt aigües tranquil·les, la bassa plora.
Si les persones són mots de foc de brases cremen la vida.
MATSUO BASHO. (1644-1694)
Ell és part meva, part de vida estimada, part de tres roses.
La vella bassa. Una granota hi salta. El so de l'aigua.
MATSUO BASHO. (1644-1694) Les gotes d’aigua, pluja de primavera, pels arbres llisquen. Ja és primavera? Aquella muntanyola, amb tul de boira. Flors de quin arbre i jo què sé, què importa. Mes quina flaire.
Ma cambra oberta tota un jardí torna tota muntanyes. Tot és en calma el so de les cigales forada roques. L’arrossar canta per aquestes contrades: neix poesia!
CANDELAS BALLESTEROS Llora la tierra, el corazón implora sol de balanza. Pinta un paisaje con verde, rosa y blanco en una nube. No escuches nunca la voz de la arrogancia, en ella hay frío. Como la pluma que va a merced del viento, es el deseo. Llora en silencio, cuando se muere el mundo la voz del alma. KOBAYASHI ISSA En una brizna de hierba se aposenta el viento fresco MIZUHARA SHUOSHI Cuando mi vida atienda el crisantemo se tranquiliza SHUSON Cae la nieve ya tienen de qué hablar padre e hijo
TERESA PERERA La mar bressola enmig la sorra verge una sirena. Quin goig em dona la terra pinzelladad de coloraines. Policromia dels vols de papallona jo vull aprendre. Quan l’oreneta cerca noves entrades sento nostàlgia
Sols un estel enmig de la tempesta il·luminava. Com una nina el vent em bressolava ¡i m’agradava! La mar en calma apaivaga sentiments, miralls de l’ànima. Cercant l’albada la nit avança fosca, la lluna plora. MATSUO BASHO (1644-1694) A la intemperie, se va infiltrando el viento hasta mi alma
ONITSURA (1660-1738) Obre l’orella i de les flors escolta el seu silenci L’ànima meva com el corbmarí es fona i llavors sura MONTSE COMAS Quan em desperto i veig el teu somriure em sento viva. No vulguis corre camina sense presses frueix la vida. Gotes de pluja cauen per el teu rostre cobert d’arrugues. somni i rialles en l’aula de la vida sols s’ha d’aprendre El vent et besa la teva pell colrada pels anys de lluita SÔKAN (1465-1553) Potes en terra recita el seu poema una granota
JÔSÔ (1662-1704)
NISHIGUCHI SACHIKO
Les fulles mortes dormen sobre una roca al fons de l’aigua.
Entre les hojas de té puestas a secar sólo un sendero.
CHIYO-JO (1701-1775) Una granota s’estufa en veure els núvols que duen pluja.
NATI SANTAMARIA La lluna mira rera la nuvolada el mar de plata. El vent mou branques les fulles fan castigar el tronc aguanta. La nit és clara els estels fan rotllanes però qui les salta? Les aigues braves saltant entre les roques semblen de nata. El sol llueix les neus es desglacen corre l’aigua.
Flores de la ribera. tras el paso difícil, los troncos río abajo. Ha florecido la hierba. espléndido se muestra el lago oculto
MERCÈ GAMBÚS El fred vent xiscla, colpeja fulles seques l’autumne brolla. Mirall amb flames pel desfici dels homes. La terra plora. La saviesa, sortós qui la gaudeix, do inefable. BUSON (1715-1783) A l’abril pluja un cos que s’emociona res per escriure. Nit d’estiu curta la botigueta oberta en els afores.
La nit tan curta s’allunya però deixa la mitja lluna
JULIA OLAYA Sueños azules y amor de primavera trajo la tarde. Amigo mío se me rompió la vida cuando te fuiste. Arden las piedras por las calles del pueblo, llegó el verano. Entre la niebla van caminando niños muertos de miedo. Somos juguetes en un mundo de locos ¡bello escenario! El canturrea una bella balada entre los pinos.
SHIKI (1862-1902) I en girar-me aquell amb qui em creuava tornava boira.
El cucut canta però canta a orelles de sermons fartes. Morta l’aranya la nit es fa més freda i solitària.
ROSÓ POLO Barres daurades, feliç la cadernera pensa que és lliure. L’aranya es gronxa enmig dels fils sedosos, captivadora. El sol desperta i espolsa el llençol negre, la llum s’atansa. La nit és fosca, el cel s’omple d’estrelles, fan llumenetes! L’hivern s’acosta, reposen a les branques ales cruixides.
KYÔSHI (1874-1959) La primavera, quan de casa sortia, ja s’acabava
MATSUO Any nou arriba. Els papers i la taula igual que sempre. NAOJO Pena arrencar-la, també pena deixar-la, la violeta MARIA LANCHO Huelen tus besos a fresca primavera, saben a fruta. Cansadas manos de un corazón que late en piel marchita. Miro tu cara, en ella está la vida, que me enamora. Has roto el hielo con palabras y risas tu voz me atrapa. Entre amapolas me embriago de su esencia. ¡Te la regalo! Ponte mi traje, toma presto mis flores de blanca espuma.
ISSA (1763-1827) Fins la meva ombra es veu més lluminosa. Diada clara!
En el camino descubres cada día, nuevos secretos. OTSUJI (1854-1923)
Entre les pluges la nina al gat ensenya d’un ball les passes.
Sota la pluja camí entre les branques que al mar em porta.
La primavera; jo a la meva barraca som el que era.
BUSON (1715-1783)
CANDELAS BALLESTEROS Abre los ojos, si el miedo te acobarda, cruza la calle. Hojas caídas, entierran el silencio de savia muerta. Años vividos, recogen la alegría de los recuerdos. Lucha con fuerza en la línea de fuego está la clave. El ave tiembla cuando el árbol se pone sombrero blanco. Hay néctar puro en los labios abiertos de las mimosas.
És més fresc ara el so de la campana que ja s’allunya. La lluna baixa només quatre o cinc ballen sense aturar-se. TERESA PERERA Vola la cendra dels mals records, el rastre terra cremada. Miralleja-va la neu que acaronava la meva casa. Flueix l’aroma amb dolçor de violetes. És primavera. El vent despulla de flors a l’ametller per fer-ne estores.
Eixent roselles enmig de camps de blats per pinzellar-los. Els salzes ploren les seves fulles mortes suren a l’aigua. Quan es desfullen ploren el seu destí, les margarides. Mirant la mar la lluna s’embadaleix. ¡es veu tan guapa! RIKUTO A la celístia s’amaga l’oronella sense cap núvol
ROFÛ La mar és baixa el cranc que desconfia de les petjades.
MONTSE COMAS El vent udola deixant anar la ràbia que porta a dintre. No t’entristeixis perquè els anys passen ràpids assaboreix-los!
Tu Moreneta protegeix aquest poble que saps que t’estima Perquè no em deixes vull fer la meva vida tu ja n’ets fora. El sol s’amaga amb molta timidesa tu l’enamores.
SHIKI (1862-1902) Una gran calma. Només anar onsevulla, només el gaudi. Estiu, ventada, els meus papers s’espanten i volant surten.
MERCE GAMBUS Roenta lava cau pel jaç de la terra, l’entranya plora. Un somriure ample Il·lumina la cara de mil estrelles. Passeig de lluna sobre la humida sorra bella follia.
ISSA (1763-1827) L’any nou arriba, qui pogués altra volta un nin tornar-se. Cloc, cloc: ¿qui passa que no es deixa veure per dins la boira? Lluna de tarda, un caragol l’enfronta amb la cara alta Vista fantàstica entre les retxilleres la Via Làctia. JULIA OLAYA Un mar de gozo abrió mis alas blancas cuando naciste. Un sueño nuevo trae la primavera y enciende luces. Los ojos tristes de aquella niña bella levantan llantos. Cae la lluvia sobre los campos secos ¡cuanta alegría! Las mariposas sel pensamiento vuelan por el paisaje.
Rayos inmenso recogen los jazmines de tus poemas. Luna creciente para ti son mis sueños y mis palabras. BUSON (1715-1783) Són els meus somnis aquarel.les boiroses: la gent que marxa KYORAI (1651-1704) Quina ventada que empeny la bella dama tan enutjada! ISSA (1763-1827) L'alta muntanya dins l'ull és reflectida de la libèl·lula. ROSÓ POLO Amb lluna plena, enmig del bosc udolen feres salvatges. Vol de gavines damunt de les onades, pesca segura. Rinxols d’onades, melena que pentina la tramuntana.
Niu de formigues, una darrera l’altra el rebost omplen. Gotes de pluja, gelades dalt dels arbres, boles de vidre.
Con sombra negra se apagará la tarde tras las montañas. Duerme la muerte ocultada en la vida como la sombra.
ETSUJIN (1656-1702) Quan ja és l’hora quina mort més serena bella rosella SUZUKI MASAJO Una mujer sola. se despierta y mira la caja de las luciérnagas. Sopla el viento de otoño, mi amor va dentro.
MARIA LANCHO Con destreza y arte cuando el viento aparece se va la paja. La vierte el cielo y la tierra la absorbe en sus entrañas. Asoma vida en una madriguera tras la fronda.
Horas pasadas han perdido su magia, están marchitas. NISHIGUCHO SACHIKO Silencio en la montaña. sólo el ruido que yo hago recogiendo helechos. Limpio la azada. Fluye veloz el agua. Canta el ruiseñor. Por entre las casa se filtra una canción. Acabaron las lluvias.
CANDELAS BALLESTEROS No pisotees de la gente que sufre, sus hojas muertas. La niñez tiene fuerza de descubrir galimatías.
El mar envuelve entre estelas de espuma, nuestra mirada. Camina alegre, no dejes que te ganen falsas pisadas. Abre los ojos y deja que se llenen de luces de alba. Cada mañana puede ser la premisa de ninguna otra. Sonrisas falsas solo pueden traer lágrimas negras. TANEDA SANTÔKA Cuando me tumbo, las hierba secas… olor a primavera. Y si de golpe me tiro al suelo… El cielo azul. En el interior del bosque nos establecemos la nieve y yo.
TERESA PERERA Com m’enarbora de la flor de ginesta el seu aroma. A la vesprada als gorgs de la muntanya sonen rondalles. Fem canelobres amb flocs de neu, s’abriguen les branques nues. L’eco retorna, repica dins la vall l’esclat del tro. Tremola la terra dels trecs de la muntanya en brollen flames. Cedeix la rosa dins ses pètals oberts mel a l’abella. Decau la tarda a les branques del pi concert d’ocells.
RANKO Blanques camèlies que cauen: l’únic so D’aquesta nit de lluna.
CHORA Atret del cant llunyà del rossinyol, ja surt el sol.
BUSON
Oh, meravella! Sobre les fulles verdes, La llum del sol. Jardí i muntanya Ja es van ficant a dintre: Sala d’estiu
Travessa el mar i s’enxarxa en calitges, el sol ponent. MONTSE COMAS Cada vegada que els teus néts acarones el teu cor vibra. Perquè en els llavis et negues a besar-me si els ulls ja em besen.
ISSA Kago no tori Chö wo urayamu Metsuki kana Dins la gàbia, l’ocell Mira la papallona, Am quina enveja!
Saps que t’espero en la platja tan plena dels nostres somnis. El claustre plora per tant temps de silenci enyora els càntics. BASHO Olor de orquídia. S’hi perfuma les ales La papallona.
BUSON Michi taete Ka ni semari saku Ibara kana Camí que acaba, Fragància que s’acosta: Flors de bardissa!
SHIKI Nureashi de Suzume no ariku Röka kana
Només el Fuji Han deixat per cobrir Les fulles tendres KIKUSHA-NI
Amb els peus molls, Els pardals saltironen Per la veranda.
Tsuki to ware Bakari nokorinu Hashisuzumi
BUSON Fuji hitotsu Uzumi nokoshite Wakaba kana
Recull de poesia japonesa de diferents autors i edicions. Selecció de poemes de: Mercè Gambús Julia Olaya Rosó Polo Maria Lancho Candelas Ballesteros Teresa Perera Montse Comas Nati Santamaria
Només quedem, Prenent la fresca al pont, La lluna i jo
PRÒXIMA TERTÚLIA 19 d’OCTUBRE a les 18 h GUILLERMO CARNERO. ANTOLOGIA
16 DE NOVEMBRE HOMENATGE A CERVANTES PORTEU ELS VOSTRES POEMES CERVANTINS BIBLIOTECA
HORARI
JORDI RUBIÓ I BALAGUER
• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu
Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org www.culturasantboi.cat
•De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat • Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua • Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener
TERTÚLIES POÈTIQUES 2016