La visió cinematogràfica de les petites biblioteques públiques o de grans sales de biblioteques inaccessibles i impressionants però poc freqüentades o del vell bibliotecari erudit o la solterona bibliotecària amb ulleres i monyo han perdurat en el temps. Sortosament aquest decorat ha anat desapareixent fins arribar a una aproximació cada vegada més propera a la realitat bibliotecària.
C/Baldiri Aleu 6-8 Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org
Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.
Cadena perpetua (1994). Frank Darabont. Andy DuFreene (Tim Robbins), un jove advocat acusat de assassinar a la seva dona i al seu amant és condemnat a cadena perpetua. A la presó apareix un dels presos amb un carret oferint llibres als presos, és Brooks Hatlen (James Whitworth), el bibliotecari, que porta 37 anys a la presó. Una de les aficions de Dufreene és llegir i aviat es assignat com bibliotecari. Quan veu que la biblioteca és un lloc mal cuidat, fosc, sense taules i pocs llibres, es proposa crear una verdadera biblioteca a la presó. Demanarà ajuda al senat a la biblioteca local i amb Brooks aconseguiran llibres i discos. L’entusiasme d’aquests dos presos fa possible crear una nova biblioteca dotada de mobiliari adequat, material audiovisual i
transformada en el centre del programa social, d’alfabetització i lúdic de la presó. La Biblioteca representa per la resta de presoners la llibertat, una llibertat mental aconseguida mitjançant la cultura. És una de les pel·lícules amb la representació més positiva tant de les funcions de les biblioteques com de la figura i del treball que desenvolupen els bibliotecaris.
4RATLLES Núm. 60 nov-des 2015
Butlletí
DE BIBLIOTEQUES I BIBLIOTECARIS... Es clou l’Any de les Biblioteques, el del Centenari de la Xarxa de Biblioteques Públiques i el del 10è Aniversari de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Per tancar el cicle, en aquest número del 4Ratlles trobareu: narrativa i pel·lícules amb llibres, llibreries, biblioteques i bibliotecaris, l’evolució de la imatge i del rol dels professionals i dels equipaments i els noms d’alguns bibliotecaris molt famosos. Auster, Paul. Brooklyn follies. Barcelona : Anagrama, 2006.
Estereotip: Dos estereotips cauen en aquest film, per una banda els bibliotecaris son homes, encara que un d’ells és gran, amb cabells blancs, ulleres per llegir, culte i introvertit, però molt respectat per la resta de presos pel seu saber, per l’altre la imatge de la Biblioteca com un lloc socialitzador, motivador i respectat per la resta de presoners.
Belle, Logan. La Bibliotecaria. Barcelona : Planeta, 2013. Bennett, Alan. Una Lectora poc corrent. Barcelona : Empúries, 2008. Canetti, Elias. Auto de fe / Elías Canetti. Barcelona : Muchnik, 1994. Chandler, Raymond. El Son etern. Barcelona : La Magrana, 2012. Cooper, Glenn. La Biblioteca de los muertos. Barcelona : Grijalbo, 2010. Divry, Sophie. Signatura 400. Barcelona : Blackie Books, 2011. Eco, Umberto. El Nom de la rosa. Barcelona : Destino, 1989. Irving, John. En una sola persona. Barcelona : Edicions 62, 2013. Iturbe, Antonio. La Bibliotecaria de Auschwitz . Barcelona : Planeta, 2012.
Si vols aprofundir més, a la Biblioteca trobaràs:
Kostova, Elizabeth. L'Historiador. Barcelona : Edicions 62, 2005.
Ciudadano Kane(1941), El sueño eterno (1946), Su otra esposa(1957), Desayuno con diamantes(1961),El graduado(1967), Love Story(1971), Cabaret(1972), Todos los Hombres del presidente (1976), Carrie(1976), La decisión de Sofia(1982), La historia interminable( 1984), Los cazafantasmas (1984), El nombre de la rosa(1986), Abrete de orejas (1987), El cielo sobre Berlín(1987),Tallo de Hierro(1987), La última cruzada(1989),
Lynds, Gayle. La Biblioteca de oro. Sevilla : Bóveda, 2013.
Cartas a Iris (1990), A proposito de Henry (1991), El aceite de la vida (1992), Philadelphia(1993), Matilda(1996), Tesis (1996),El sustituto(1996), La mòmia(1999), American Pie(1999), Billy Elliot (2000), Antes que anochezca(2000), Hanníbal (2001), Harry Potter(saga 2001-2008), El día de mañana (2004), Àgora (2009), El perquè de tot plegat (2010)....
Makkai, Rebecca. El Devorador de libros . Madrid : Maeva, 2012. Manguel, Alberto. La Biblioteca de noche. Madrid : Alianza, cop. 2007. Marchamalo, Jesús. Donde se guardan los libros : bibliotecas de escritores. Madrid : Siruela, cop. 2011. Moneo Vilalta, Màrius. La Mort, a l'ombra del bibliotecari. Benicarló : Onada, 2011. Pirandello, Luigi. El Difunt Mattia Pascal . Barcelona : Proa, 2002.
Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, I (L’Olivera) Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboià@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya Softcatalà és una associació sense ànim de lucre l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies: www.softcatala.org La guia dels aparells en català És una guia on es poden consultar i documentar els aparells (mòbils, tauletes, lectors de llibres electrònics, etc.) que es poden configurar en català. També hi ha informació relacionada, com ara la disponibilitat de text predictiu en català: http://www.softcatala.org/wiki/Aparells#tab=M_C3_92BILS
Contingut:
Pradas, Núria. La Noia de la biblioteca.Barcelona : Columna, 2014. Ruiz Zafón, Carlos. La Sombra del viento. Barcelona : Planeta, 2005.
Narrativa
Savage, Sam. Firmin. Barcelona : Columna, 2008.
Evolució
Setterfield, Diane. El Conte número tretze. Barcelona : Empúries, 2007.
Cinema
Ulitskaia, Liudmila. Sònietxka. Barcelona : La Magrana, 2000.
Grans noms
Página 3
Página 2
INSTAL·LACIONS I PERSONAL En aquests cent anys d’història de la Xarxa de Biblioteques Públiques l’evolució del servei bibliotecari ha estat constant. Un element però “salta a la vista”: l’evolució arquitectònica de les seves instal·lacions. Edificacions gairebé sense llum natural, aspres, fosques, de línies clàssiques, monumentals; un lloc on, vist amb ulls actuals, de ben segur, no venia gaire de gust anar-hi. I per no parlar de la seva “rigidesa interna”. La realitat actual és que les noves biblioteques han passat a ser un element representatiu a la seva localitat, esdevenint fins i tot veritables obres mestres de l’arquitectura. Però l’evolució també ha arribat a l’interior de les mateixes: espais diàfans, adaptats a les diverses funcionalitats; ordinadors de consulta i de connexió a Internet; àrea infantil amb cadires i coixins, etc.
De la mateixa manera que els espais han evolucionat, també el rol del personal al servei de les biblioteques ho ha fet. Ja no és una professió duta a terme per l’estereotip de dones “solterones” amargades i amb mala baba que tant sols saben demanar “silenci”. Les noves demandes han fet incorporar noves competències no només en l’àmbit estrictament bibliotecari, sinó en d’altres com ara els de formació, difusió, comunicació, dinamització sociocultural, etc. I, tot i encara minoritari, l’home també s’ha incorporat a aquesta professió Veieu l’apartat de cinema a la pàgina següent. El perfil del personal al servei de les biblioteques està en constant evolució. El que és segur és que sempre s’orientarà a satisfer públics diversos amb diferents demandes, i noves necessitats.
Benjamin Franklin (1706-1790). Polític, científic i inventor estatunidenc. És considerat un dels fundadors dels Estats Units. El 1731 participà en la fundació de la primera biblioteca pública de Filadelfia i durant uns mesos hi treballà com a bibliotecari.
Lewis Carroll (1832-1898). Autor d’Alícia en el país de les meravelles. Després de graduar-se en matemàtiques, es va convertir en sots bibliotecari a la Christ Church Cathedral fins el 1857.
Giacomo Casanova (1725-1798). Exiliat de Venècia, va Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832). Novel·lista, conèixer el comte Waldstein, que el 1785 li proporcionà dramaturg, poeta, humanista, científic, filòsof, bibliotecari i feina com a bibliotecari del Castell de Dux (Bohèmia). ministre de la Cort de Weimar. Rubén Darío (1867-1916). Representant del modernisme Jorge Luis Borges (1899-1986). Poeta, traductor, literari en llengua castellana. Aconseguí a Managua la professor de literatura anglesa, contista, bibliotecari, seva primera feina fixa a la Biblioteca Nacional. assagista, poliglota i crític literari. Va treballar com a catalogador a la Biblioteca Municipal Miguel Cané, a Jacob (1785-1863) i Wilhelm (1786-1859) Grimm. Van Buenos Aires. On va escriure algunes obres en les seves començar a treballar com a bibliotecaris a la Universitat de estones lliures. En aquesta seu es va fundar la primera Marburg per mantenir la família. I allà van escriure els seus primers i exitosos llibres de contes infantils. El 1829 i el Biblioteca Municipal per a Cecs. 1830, respectivament, van començar a treballar també com a bibliotecaris a la Universitat de Gotinga. «Ordenar bibliotecas es ejercer de un modo silencioso el arte de la crítica». Esteban, Angel. El escritor en su paraíso: treinta grandes autores que fueron bibliotecarios. Cáceres: Periférica; 2014
FOTOGRAMES BIBLIOTECARIS
Ara bé, on el canvi està sent més radical és en el del paper social de la biblioteca, que ha passat a ser un espai de trobada, d’interrelació, d’aprenentatge, de trobada, i de convivència http://ebookfriendly.com/modern-libraries/ Soledad Vicente Rosillo
BIBLIOTECARIS FAMOSOS Alguns escriptors famosos, filòsofs o líders mundials van ser en algun moment de la seva vida bibliotecaris. A les biblioteques van trobar refugi per les idees i la creativitat. Us imagineu entrar en una biblioteca i que us atengués el mateix Stephen King? el 1969, això era possible. Gloria Fuertes (1917-1998) poetessa. Estudià Biblioteconomia a l’Instituto Internacional (possiblement la primera biblioteca moderna de Madrid). Organitzà una biblioteca infantil ambulant per a pobles i de 1958 a 1961 va treballar de bibliotecària al propi Instituto Internacional.
mateixa ciutat l’any 415. Va destacar per rebre una formació intel·lectual reservada habitualment als homes. Es creu que fou la darrera directora de la Biblioteca d’Alexandria, que aleshores era el centre de saviesa més rellevant María Moliner (1900-1981), filòloga i lexicògrafa. Es va de l’època llicenciar el 1921 en l’especialitat d’Història. L’any següent guanyà les oposicions per al Cuerpo Facultativo de Mao Tse-tung (1893-1976) va treballar Archiveros. Bibliotecarios y Arqueólogos, El decenni 1929 a la Universitat de Pequín com a 1939 fou part molt activa de la política bibliotecària del país i bibliotecari ajudant on va llegir a els anys 40 s’incorporà a la Biblioteca de la Escuela Bakunin i a Kropotkin, a més d’entrar en Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Madrid, de la contacte amb homes clau de la que havia de ser la revolució socialista xinesa: Li Dazhao i Chen Duxiu. qual arribar a ser directora fins la seva jubilació el 1970. Hipatia, una de les primeres dones de la història que va Stephen King (1947- ) escriptor de moltes novel·les de contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va gènere fantàstic, sobretot històries de terror. El 1969 va néixer a Alexandria (Egipte) el 370 i va morir en aquesta treballar a la Biblioteca de la Universitat de Maine.
Des de l’època del cinema mut fins ara, la imatge de la biblioteca ha passat d’esser representada al cinema com un lloc antic, fosc, gris (El nombre de la rosa), accessibles només per a privilegiats, a ser llocs moderns, lluminosos, nets, de lliure accés i plens de tecnologies ( El cielo sobre Berlin). De la mateixa manera l’estereotip del bibliotecari i la visió cinematogràfica de les tasques que realitza també han evolucionat.
Que bello es vivir (1946). Frank Capra. L’àngel Clarence, mostra a George Bailey (James Stewart) que vol suïcidar-se, com seria la ciutat, els seus amics i la seva pròpia dona si ell no hagués nascut. Porta a George a la Biblioteca pública de Potterville on Maria Hatch, la bibliotecària (Donna Reed) està tancant la biblioteca, sorprenentment aquesta és la seva dona. Estereotip: Dona madura, soltera, poc atractiva, amb els cabells recollits en un monyo, vestida austerament, ulleres, un ridícul barret i amb aire trist, tímid i esquerpa amb els homes. El protagonista verbalitza la imatge negativa que té de la professió de bibliotecària i la descriu com si fos la pitjor de les vides possibles. George quan descobreix que la seva amable i atractiva dona, si ell no hagués nascut, seria bibliotecària crida : ¡No! No és una bibliotecària!
BIBLIOTECARIS DE CINEMA La imatge estereotipada predominant a la majoria de les pel·lícules dels últims 60 anys és : dona soltera de mitjana edat vestida de forma conservadora (jerseis de coll alt, faldilla sota del genoll i sabates còmodes), amb ulleres, el cabell recollit en un monyo, amb gest seriós, desconfiades i altives. Si aquest estereotip era substituït en algun film per una bibliotecària jove i agraciada, aquesta només espera l’arribada del seu príncep que l’alliberi de la seva trista i avorrida vida. Els treballs bibliotecaris també es mostren com avorrits: cridar l’atenció als usuaris sorollosos, prestar llibres i endreçar-los ....
Historias de Filadelfia(1940). George Cuckor. El periodista protagonista, Mike Connor (James Stewart)) va a la Biblioteca per investigar sobre la historia familiar de Tracy Lord (katherine Hepburm) una rica hereva. En aquest film t r ob em un a de les pr im er e s caracteritzacions cinematogràfiques dels bibliotecaris i les seves funcions. Estereotip: Dona (interpretada per Hilda Plowright), d’uns 50 anys, vestit clàssic amb coll alt, cabell recollit en un monyo. Feines que es visualitzen a la pel·lícula: ordenant llibres i demanar silenci a la Biblioteca.