Guia lectura Maria Martí by Biblioteques de Sant Boi

LA VEU DEL POETA

RECITAL DE POESIA MUSICADA INTERPRETADA PER MARIA MARTÍ DIMECRES 25 GENER 18 h

TERTÚLIES POÈTIQUES 2017

Corrandes d’exili. Pere Quart Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'anyorança ans d'enyorança viuré. 2

En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.

Cantares. Antonio Machado Todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar. Nunca perseguí la gloria, ni dejar en la memoria de los hombres mi canción; yo amo los mundos sutiles, ingrávidos y gentiles, como pompas de jabón. Me gusta verlos pintarse de sol y grana, volar 3

bajo el cielo azul, temblar súbitamente y quebrarse... Nunca perseguí la gloria. Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar... Hace algún tiempo en ese lugar donde hoy los bosques se visten de espinos se oyó la voz de un poeta gritar: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." Golpe a golpe, verso a verso... Murió el poeta lejos del hogar. Le cubre el polvo de un país vecino. Al alejarse, le vieron llorar. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar. Cuando el poeta es un peregrino, cuando de nada nos sirve rezar. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." Golpe a golpe, verso a verso.

Vestida de nit. Glòria Cruz Pinto les notes d'una havanera blava com l'aigua d'un mar antic. Blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavines, daurada d'imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit. Els pins m'abracen, sento com callen, el vent s'emporta tot l'horitzó. Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa, d'hores viscudes amb emoció. Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps. Els ulls inventen noves històries, vaixells que tornen d'un lloc de sol. Porten tonades enamorades. Dones i Pàtria, veles i flors. Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d'aquest món d'enyorança, amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom Si pogués enfilar-me a l'onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.

Palabras para Julia. José Agustín Goytisolo Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego. Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido. Yo sé muy bien que te dirán que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado. Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso. La vida es bella, ya verás como a pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor. Un hombre solo, una mujer así tomados, de uno en uno son como polvo, no son nada. Pero yo cuando te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso también en otra gente. 7

Tu destino está en los demás tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. Otros esperan que resistas que les ayude tu alegría tu canción entre sus canciones. Entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso. Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo más y aquí me quedo. La vida es bella, tú verás como a pesar de los pesares tendrás amor, tendrás amigos. Por lo demás no hay elección y este mundo tal como es será todo tu patrimonio. Perdóname no sé decirte nada más pero tú comprende que yo aún estoy en el camino. Y siempre siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti como ahora pienso.

Dóna’m la mà. Miquel Martí i Pol Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu 9

els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Cançó per fer camí. Maria Mercè Marçal Vols venir a la meva barca? —Hi ha violetes, a desdir! Anirem lluny sense recança d'allò que haurem deixat aquí. Anirem lluny sense recança —i serem dues, serem tres. Veniu, veniu, a la nostra barca, les veles altes, el cel obert. Hi haurà rems per a tots els braços —i serem quatre, serem cinc!— i els nostres ulls, estels esparsos, oblidaran tots els confins. Partim pel març amb la ventada, i amb núvols de cor trasbalsat. Sí, serem vint, serem quaranta, amb la lluna per estendard. 10

Bruixes d'ahir, bruixes del dia, ens trobarem a plena mar. Arreu s'escamparà la vida com una dansa vegetal. Dins la pell de l'ona salada serem cinc-centes, serem mil. Perdrem el compte a la tombada. Juntes farem la nostra nit.

Alfonsina y el mar. Mercedes Sosa Por la blanda arena que lame el mar Su pequeña huella no vuelve más Un sendero solo de pena y silencio llegó Hasta el agua profunda Un sendero solo de penas mudas llegó Hasta la espuma. Sabe Dios que angustia te acompañó Que dolores viejos calló tu voz Para recostarte arrullada en el canto de las Caracolas marinas La canción que canta en el fondo oscuro del mar La caracola Te vas Alfonsina con tu soledad ¿Qué poemas nuevos fuiste a buscar? 11

Una voz antigua de viento y de sal Te requiebra el alma y la está llevando Y te vas hacia allá, como en sueños Dormida, Alfonsina, vestida de mar Cinco sirenitas te llevarán Por caminos de algas y de coral Y fosforescentes caballos marinos harán Una ronda a tu lado Y los habitantes del agua van a jugar Pronto a tu lado Bájame la lámpara un poco más Déjame que duerma Nodriza en paz Y si llama él no le digas que estoy Dile que Alfonsina no vuelve Y si llama él no le digas nunca que estoy Di que me he ido Te vas Alfonsina con tu soledad ¿Qué poemas nuevos fuiste a buscar? Una voz antigua de viento y de sal Te requiebra el alma y la está llevando Y te vas hacia allá como en sueños Dormida, Alfonsina, vestida de mar

Pare meu. Maria Cabrera

Pare meu que ja no ets al poble pare meu que potser algun dia molt discretament m’estimaves, pare meu que te’n vas anar pel carrer sense ganes pare meu que potser algun dia molt discret estimava per la sang que hem corre tant brava per les venes per les faccions de la teva cara que se’m esborra... Com el crit que ofega el meu pit pare meu! per la cicatriu que et partia sencer el ventre pare meu! pels teus secrets de la seva, els dits de la mare pare meu! per les tardes pàl·lides a la cuina de casa pare meu! pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica... pare meu pels germans meus escolant-se per la pica... Que et retrobi la memòria la memòria del pare i del fill la memòria la gata vella la memòria, oh, pare meu Pels fils que em lliguen als teus noms les teves mans i el teu crani rotund i el teu somriure que no m’agradava... 13

Quan jo nomĂŠs volia anar a collir pare meu! fonoll passat el pont dels vermells pare meu! que retrobi intactes les meves condemnes pare meu! condemnes de nena de set anys pare meu! Trobo intactes pare meu la teva histĂ˛ria i la meva pare meu juntes volentâ&#x20AC;&#x201D;se la teva histĂ˛ria i la meva... Gall, gallina, poll, pare meu? Gall, gallina, poll, pare meu? Com mai no vam poder ser com mai no podran ser ara Com mai no vam poder ser com mai no podran ser ara Com mai no vam poder ser com mai no podran ser ara Com mai no vam poder ser com mai no podran ser.... Gall, gallina, poll, pare meu? Gall, gallina, poll, pare meu? pare meu... Pare meu que ja no ets al poble...

Pequeño vals vienés. Federico García Lorca En Viena hay diez muchachas, un hombro donde solloza la muerte y un bosque de palomas disecadas. Hay un fragmento de la mañana en el museo de la escarcha. Hay un salón con mil ventanas. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals con la boca cerrada. Este vals, este vals, este vals, de sí, de muerte y de coñac que moja su cola en el mar. Te quiero, te quiero, te quiero, con la butaca y el libro muerto, por el melancólico pasillo, en el oscuro desván del lirio, en nuestra cama de la luna y en la danza que sueña la tortuga. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals de quebrada cintura. En Viena hay cuatro espejos donde juegan tu boca y los ecos. 15

Hay una muerte para piano que pinta de azul a los muchachos. Hay mendigos por los tejados. Hay frescas guirnaldas de llanto. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals que se muere en mis brazos. Porque te quiero, te quiero, amor mío, en el desván donde juegan los niños, soñando viejas luces de Hungría por los rumores de la tarde tibia, viendo ovejas y lirios de nieve por el silencio oscuro de tu frente. ¡Ay, ay, ay, ay! Toma este vals del "Te quiero siempre". En Viena bailaré contigo con un disfraz que tenga cabeza de río. ¡Mira qué orilla tengo de jacintos! Dejaré mi boca entre tus piernas, mi alma en fotografías y azucenas, y en las ondas oscuras de tu andar quiero, amor mío, amor mío, dejar, violín y sepulcro, las cintas del vals.

Maria Martí Aguilera. Nascuda a Sant Boi el 1991. És dissenyadora gràfica, graduada a l’escola superior de disseny Elisava, el 2013. Està especialitzada en identitat corporativa i disseny editorial. Ha cursat estudis de música al Conservatori Superior de música del Liceu i de la Royal School of Music de London. Ha participat en concerts a Sant Boi de Llobregat i en el disc Veus contra la violència masclista el 2016 Pere Quart. Corrandes d’exili. Pere Quart és el nom que Joan Oliver feia servir per signar la seva obra poètica. (Sabadell 1899-Barcelona 1986). Versions musicals per Lluís Llach, Ovidi Montllor i Sílvia Pérez Cruz. Antonio Machado. Cantares. El poeta nasqué a Sevilla el 1875 i morí a Cotlliure poc abans d’acabar la guerra civil el 1939. La seva obra és universal. Aquest poema ha estat cantat i versionat per molts autors, però sense dubte, la versió més coneguda i recordada és la de Joan Manuel Serrat. Glòria Cruz i Castor Pérez. Vestida de nit. Aquesta havanera té lletra de Glòria Cruz i música de Castor Pérez, un apassionat, investigador i divulgador de les havaneres, que va morir en Palafrugell l’any 2010. La versió més coneguda i lograda és la que canta la seva filla, la cantautora Sílvia Pérez Cruz.

José Agustín Goytisolo. Palabras para Julia. Els germans Goytisolo són de sobres coneguts en el panorama literari espanyol, però només José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928-1999) es va dedicar a la poesia. Aquest poema dedicat a la seva filla Julia quan era ben petita, va configurar l’inici d’una profunda amistat amb Paco Ibáñez, qui va posar música a més poemes de José Agustín establint un lligam emblemàtic en els anys de la cançó protesta. També han versionat el poema Mercedes Sosa, Liliana Herrero, Rosa León i Kiko Veneno entre altres. Miquel Martí i Pol. Dóna’m la mà. El poeta de Roda de Ter (1929-2003) mantingué una gran amistat i col·laboració amb el cantautor Lluís Llach, qui va donar a conèixer la poesia de Martí i Pol. Fruit d’aquesta amistat és una extensa obra musical que Llach publicà en discos com ara Un pont de mar blava, Ara mateix, Món Porrera i Germanies. Maria Mercè Marçal. Cançó per fer camí. (Barcelona 1952-1998) La mort s’endugué Maria Mercè Marçal ben jove i en plena maduresa poètica. Estudiant de filologia catalana, en els anys 70 donà classes de català a Sant Boi i aquí fundà, amb els aleshores el seu marit, l’editorial de poesia “Llibres del Mall”, amb la clara voluntat de publicar poesia catalana d’autors joves. La poesia de Marçal és declarada obertament feminista, els seus poemes i divisa són un símbol i són cridats en molts actes reivindicatius. Moltes cantautores han versionat poemes seus, però la més coneguda és la Marina Rossell qui va musicar diversos poemes de Bruixa de dol. 18

Mercedes Sosa. Alfonsina y el mar. L’autora argentina (Tucumán 1935-Buenos Aires 2009) va escriure aquesta bella cançó dedicada a la poeta argentina Alfonsina Storni, qui es va suïcidar a Mar de Plata l’any 1938. Hi ha múltiples versions d’aquesta gran melodia, i pocs autors, llatinoamericans i europeus, han resistit la temptació de cantar-la. Nomenarem uns quants com: Alberto Cortez, Plácido Domingo, Pasión Vega, Sílvia Pérez Cruz, Ahinoa Arteta, Chabuca Granda… Maria Cabrera. Pare meu. Poeta de Barcelona, nascuda el 1983, té publicats tres llibres de poesia. Alguns dels seus poemes han estat musicats per grups com Manel, Clara Penya i el duet Torredembarra. Aquest poema musicat i interpretat per Sívia Pérez Cruz, és un dels més coneguts. Federico García Lorca. Pequeño vals vienés. De l’universal poeta de Fuentevaqueros (1989-1936) no cal dir molt. La seva obra ha estat musicada, interpretada, versionada i publicada sota múltiples punts de vista. Aquest poema, que pertany a l’obra Poeta en Nueva York, va ser musicada per primera vegada per Leonard Cohen, amb una gran versió en anglès. Ana Belén també oferí la seva versió en castellà, en un disc homenatge a Lorca. I tornem a mencionar a Sílvia Pérez Cruz que també va posar la seva veu per recordar al poeta granadí.

PRÒXIMA TERTÚLIA 15 de febrer 2017 PRESENTACIÓ DE LLIBRE Donde el horizonte besa el azul marino Antonio Villalba Ramos Del 10 al 23 de febrer Exposició de quadres i il·lustracions de l’autor

BIBLIOTECA

HORARI

JORDI RUBIÓ I BALAGUER

• Dilluns, de 15 a 21h • De dimarts a divendres, de 9 a 21h • Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu

Baldiri Aleu, 6-8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques-santboi.org www.culturasantboi.cat

•De dilluns a dijous, de 14 a 21h •Divendres, de 9 a 16h Tancat • Diumenges i festius • Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua • Desembre del 24 al 31 Horari especial de matí de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener