L’any 1702 comença la Guerra de Successió (1702-1714), un conflicte que enfrontarà la monarquia dels Borbons contra la dels Àustries per la corona hispànica i que afectarà gran part dels països europeus. Aquest conflicte va deixar la seva empremta a l’Hospitalet en forma de tractat internacional, el conegut com a “Conveni de l’Hospitalet”, document que establia l’evacuació de les tropes austriacistes de Catalunya, Mallorca i Eivissa, fent efectiu el ja signat l’11 d’abril de 1713 al Tractat d’Utrech. El Conveni, en aquell moment secret, fou signat en una casa senyorial del carrer del Xipreret el 22 de juny de 1713, entre els representants de Carles III (el signant fou el Comte de Königsegg, en representació del lloctinent Starhemberg) i el representant de Felip V (el Marquès de Ceva Grimaldi, en representació del Duc de Populi). Aquest tractat no fou acceptat per Barcelona, fet que ocasionà que resistís sola les embranzides de l’exèrcit borbònic assentat a les seves portes fins l’11 de setembre de 1714. L’Hospitalet, a l’igual que altres pobles dels voltants de Barcelona, patirà les conseqüències de la guerra i tindrà el seu protagonisme com a base d’operacions durant el setge de Barcelona. La ciutat fou saquejada, les collites destruïdes, dels edificis foren robades les bigues i altres materials per utilitzar-los contra l’assetjada Barcelona ...
Guia de Lectura
Què va passar exactament a la nostra ciutat i per què? Com va ser la guerra i quins elements van portar al Comte de Königsegg i al Marquès de Ceva Grimaldi a signar un document internacional a l’Hospitalet? Què va succeir amb la gent que hi vivia llavors al poble? Quines conseqüències va portar la guerra de Successió i per què ha resultat un fet transcendental en la història de Catalunya? Les biblioteques de l’Hospitalet volem donar resposta a aquestes i a moltes altres qüestions amb aquesta guia, un recull dels documents més significatius sobre el Conveni de l’Hospitalet, la guerra de Successió, el seu llegat històric i l’Onze de Setembre. Ja sigui en forma de treball d’investigació, llibre d’història, novel·la, còmic, catàleg d’exposicions o documental, en aquests llibres trobareu totes les respostes.
El conveni de l’Hospitalet Història de l'Hospitalet : una síntesi del passat com a eina de futur (1997). L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet.
Obra indispensable per conèixer la història de
l’Hospitalet des de la Prehistòria a fins a l’actualitat. El capítol “l’Edat Moderna” tracta sobre la societat, els conflictes i la política municipal durant la guerra de Successió i les conseqüències d’aquesta al municipi. Destaca el Conveni de l’Hospitalet com un fet transcendental en la història de la ciutat.
CODINA, JAUME ; PRÒLEG DE PIERRE VILAR (1987-1988). Els
Pagesos de Provençana : 984-1807 : societat i economia a L'Hospitalet pre-industrial. [L'Hospitalet de Llobregat] : Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat ; [Barcelona] : Abadia de Montserrat.
Estudi de l’evolució històrica de l’Hospitalet, des dels inicis fins a la invasió napoleònica. Analitza la demografia, la societat i l’economia en períodes de 15 anys. Aporta molta informació sobre la situació de la nostra ciutat durant la guerra de Successió i els anys posteriors.
Representació del moment de la signatura del Conveni entre el Comte de Königsegg, representant de Carles III, i el Marquès de Ceva Grimaldi, representant de Felip V. La podeu trobar a Més vell que l'olivera : històries de la història d'un poble mil·lenari, de Francesc Marcé i Sanabra.
ÁLBAREZ JÁUREGUI, CLARA (2011) L’Hospitalet
MARCÉ I SANABRA, FRANCESC (1979) 25 imatges
durant la Guerra de Successió: el Conveni de l’Hospitalet de 1713.
de la història de l'Hospitalet.
Beca del Museu i de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, Convocatòria edició 2010. Estudi centrat en el Conveni de l’Hospitalet i en el seu significat històric. Analitza també com va afectar la guerra de Successió al municipi i a la societat del moment. Obra indispensable per conèixer a fons aquest document.
Extracte i il·lustració del llibre 25 imatges de la història de l'Hospitalet, de Francesc Marcé i Sanabra.
“La sort de l’Hospitalet, --també la de Catalunya--, pels voltants de Xipreret, amb segell de sang s’encunya.”
L'Hospitalet de Llobregat : Museu d'Història de la Ciutat. La història de la nostra ciutat explicada en 25 capítols que representen els moments més destacats i significatius de l’Hospitalet; un d’ells “Els setges de Barcelona”, analitza la situació geogràfica que ha obligat a la ciutat a participar d’una o altra manera en tots els setges que ha patit Barcelona, i el paper destacat que va prendre en el setge de 1713 amb la signatura del Conveni de l’Hospitalet.
Còmics, la història de l’Hospitalet i el Conveni MARCÉ I SANABRA, FRANCESC; (1995) Més vell que
l'olivera : històries de la història d'un poble mil·lenari. L'Hospitalet de Llobregat : Ateneu de Cultura Popular.
MARZAL, JAUME; LURI, GREGORI (1991) L'Hospitalet :
una ciudad en marcha : breve historia de l'Hospitalet en cómic. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat La història de la nostra ciutat des d’un punt de vista diferent: en format còmic, on podem veure representada la signatura del Conveni. Extracte del còmic L'Hospitalet : una ciudad en marcha : breve historia de l'Hospitalet en cómic de Jaume Marzal i Gregori Luri.
La Guerra de Successió i l’Onze de setembre
Il·lustració del còmic Barcelona 1714 : l'onze de setembre, d’Oriol Garcia i Quera.
Còmics GARCIA I QUERA, ORIOL (2007)
Barcelona 1714 : l'onze de setembre.
Barcelona : Casals. “Barcelona 1714, igual que la resta de treballs d’Oriol Garcia, parteix d’un treball molt gran de documentació històrica, tant pel que fa a la reconstrucció de la indumentària, espais, edificis, com pel que fa als fets. Quan llegeixes el còmic és fàcil endinsar-se en la història: aconsegueix que t'emociones pensant en els sacrificis d'aquells homes i dones que van lluitar per unes idees, i van ser traïts per tots i tothom, abandonats a la seva sort.”
LURI, GREGORI (1991) Barcelona : la
aventura de una ciudad : breve historia de Barcelona en comic. Barcelona : Junior : Ajuntament de Barcelona.
La història de la ciutat de Barcelona des de la seva fundació fins a l’actualitat en versió còmic.
Novel·les ambientades durant la Guerra de Successió MATA, JORDI (2008). Un Cadàver exquisit. Barcelona : Edicions 62. 1698. Nit a l’Imperi. Una pau tensa presideix les relacions CLOTET, JAUME (2012) Lliures o morts. Barcelona : polítiques entre les principals potències europees. L’esterilitat de Carles II, rei d’un vast imperi en decadència, Columna, 2012. ha deixat sense hereu la monarquia espanyola. Ara, cal Amb la Guerra de Successió com a escenari de fons, amor, decidir qui el succeirà. A Catalunya, el debat entre els venjança, traïció, hipocresia, desconsol, coratge i amistat partidaris de mantenir-se fidels als mediocres reis de la conviuen entre la vida d'aquest heroi involuntari i l'alta casa d’Àustria i els qui prefereixen esperançar-se amb un política que remou els fonaments del Vell Continent. La possible canvi dinàstic encarnat en Felip V de Borbó narració, recolzada sobre una gran quantitat d'informació enrareix encara més l’ambient. Ningú no vol la guerra, però rigorosament històrica, passa dels camps de batalla a les tothom sap que del resultat d’aquesta tria dependrà el cancelleries europees per oferir els dos punts de vista futur d’Europa. Els diferents bàndols amb els seus agents d'aquesta història: el d'un home en una Catalunya que mouen les peces per seguir de prop què passa amb els descobreix d'una manera lacerant que quan no hi ha amics catalans i enfortir posicions. A partir d’aquest context ni enemics sinó interessos, la llibertat té un preu; i el dels històric que reflecteix amb fidelitat i rigor els fets i grans poders que acabaran decidint el futur d'Europa i les l’ambient dels anys previs a la Guerra de Successió i a la seves nacions. gran derrota del 1714, Jordi Mata ha escrit una novel·la convincent que fuig de maniqueismes i que ajuda a entendre un període clau de la nostra història i encara ara controvertit.
SÁNCHEZ PIÑOL, ALBERT (2012). Victus : Barcelona 1714. Barcelona : La Campana.
VICTUS és una novel·la històrica que ens narra la guerra de
Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. VICTUS és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.
BELL-LLOC, MARIA DE (1992).
Vigatans i botiflers. Barcelona : Barcanova.
Obra publicada per primera vegada en forma de fulletó, des de l’1 de gener de 1878 fins el 15 de gener de 1879, a Lo Gay Saber. És una novel·la històrica que té com a rerefons uns episodis reals que s’havien esdevingut més de cent cinquanta anys abans, durant la guerra de Successió. La novel·la s’acaba, precisament, el dia 11 de setembre de 1714.
Història La Guerra de ,
Successió i l’Onze de setembre SOLÉ, MIQUEL (1991). Fineixi la nació amb glòria... : l'onze de setembre de 1714. Barcelona : Barcanova. Per què els catalans celebrem la nostra Diada l’Onze de Setembre, commemorant una derrota militar i política i la pèrdua de la Sobirania Nacional? Aquest llibre, breu i concís, ens donarà les respostes i ens situarà en el context històric i en els fets més significatius de la Guerra de Successió i el Setge de Barcelona. GARCIA CÁRCEL , RICARDO (2002). Felipe V y los
españoles : una visión periférica del problema de España. Barcelona : Plaza & Janés. Per entendre el context històric anterior i posterior a la Guerra de Successió al territori espanyol, sobretot centrant-se en la figura de Felip V i en la monarquia borbònica.
TORRAS I RIBÉ, JOSEP M. (1999) La Guerra de
Successió i els setges de Barcelona : 1697-1714. [Barcelona] : Dalmau.
Barcelona sofrí cinc setges entre els anys 1697 i 1714, ocupacions militars que comportaren una gran destrucció arreu de Catalunya. Aquesta obra desfocalitza l’atenció del setge de Barcelona de 1714 i ens dóna una visió més amplia dels diversos conflictes, de la conspiració austriacista als interessos de les potències europees i analitza les conseqüències de la victòria borbònica.
VILAR, PIERRE (1986). Catalunya dins l'Espanya
moderna : recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. 2, Medi històric. Barcelona : Edicions 62.
Tot i que tracta moltes més vessants de la història de Catalunya, en aquest volum descobrirem les condicions socials, politiques i econòmiques catalanes prèviament i durant la guerra. Segons l'autor, l’important historiador Pierre Vilar: “una reflexió metodològica sobre [...] les relacions entre el fet "estat" i el fet "nació"; una presentació global del "fet català", en les seves originalitats geogràfiques i en les seves vicissituds històriques, i, finalment, un estudi detallat, de primera mà, sobre les condicions d'una arrencada econòmica i d'una transformació social”. ALBAREDA I SALVADÓ, JOAQUIM (2005). El "Cas dels
Catalans" : la conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona : Fundació Noguera ; Lleida : Pagès.
“Aquest llibre pretén aportar una mica de llum sobre el comportament de l’Imperi dels Habsburg i dels seus aliats en relació amb Catalunya i la Corona d’Aragó durant la guerra i fins l’entorn de 1740. Perquè no hem de perdre de vista que el factor internacional condicionà del primer al darrer instant la sort dels catalans, cosa que no sempre ha estat tinguda en compte en els estudis sobre la guerra de Successió a Espanya.”
Àustries contra borbons (2006) [director
científic de l'obra: Agustí Alcoberro]. Catalunya durant la Guerra de Successió ; 1. Badalona : Ara Llibres.
La Guerra dels catalans (1713-1714) (2006)
[director científic de l'obra: Agustí Alcoberro]. Catalunya durant la Guerra de Successió ; 2. Badalona : Ara Llibres.
La Desfeta i la memòria històrica (2006)
[director científic de l'obra: Agustí Alcoberro]. Catalunya durant la Guerra de Successió ; 3. Badalona : Ara Llibres.
Col·lecció dirigida per Agustí Alcoberro,
director del Museu d’Història de Catalunya i un dels màxims experts en el tema,
“Catalunya durant la guerra de Successió”
aprofundeix en l’enfrontament entre els Àustries i els Borbons, les causes de la guerra de Successió, el procés de formació de bàndols, es remarquen els principals esdeveniments de la guerra, el setge de Barcelona, la repressió i la resistència.
CALVO POYATO, JOSÉ (1993) La Guerra de Sucesión. Madrid : Anaya. Breu síntesi del conflicte, on, en petit format i nomes 100 pàgines, trobem un anàlisi dels inicis del segle XVIII a Espanya, el caràcter de guerra civil que va adquirir la lluita i l’aparició d’un nou estat fortament centralitzat en contraposició a l’autonomia que caracteritzava l’estat dels Àustries. CAMPS I ARBOIX, JOAQUIM DE (2005) El Decret de Nova Planta. Barcelona : Dalmau. Anàlisi del document que representa el darrer esdeveniment de la guerra de Successió pel qual Felip V substituí l’estat català per l’estat borbònic centralitzat. ALBAREDA I SALVADÓ, JOAQUIM (2008) 1714, la Guerra de Successió. Barcelona : Pòrtic. De manera àgil i amena, amb criteris de divulgació i rigor, l’historiador Joaquim Albareda i el periodista Joan Esculies ressegueixen els topants i expliquen les claus perquè el lector entengui millor l’impacte i les conseqüències de la guerra de Successió en el present, a més de proposar una ruta històrica per la geografia del conflicte. SALES, NÚRIA (1999). Els Botiflers : 1705-1714. Barcelona : Dalmau. “Els partidaris del Rei-Arxiduc eren catalanistes i els de Felip V anticatalans? Tots sabem que la victòria final de Felip V
significà la fi de la Generalitat de Catalunya i de les seves llibertats i els seus privilegis. Significà la fi de l’”Estat Català autònom” i el començament de l’”Estat Espanyol unificat”. Però, vol dir això què Felip V hauria destruït aquelles llibertats si els catalans no haguessin trencat el jurament de fidelitat? Felip V no va pas destruir les llibertats i constitucions de navarresos i bascos, que no s’havien revoltat contra ell. Significa el daltabaix de 1714 que els catalans que havien pres partit per Felip V l’any 1700 i que li romangueren fidels (els anomenats botiflers) fossin més mals catalans que els altres? L’any 1700 o l’any 1705, res no semblava indicar que un Habsburg hagués de ser més respectuós amb les Constitucions i les Corts que un Borbó (...).”
ALBERTÍ, SANTIAGO (2006) L'Onze de setembre. Barcelona : Albertí. Primer llibre modern dedicat monogràficament a aquest episodi històric, publicat originalment al 1964. Aquesta nova edició, que respecta escrupolosament el text original, inclou un quadern de plànols de la Barcelona assetjada i dels moviments de les tropes.
MERCADER I RIBA , JOAN (1985). Felip V i Catalunya. Barcelona : Edicions 62. Joan Mercader, un dels historiadors catalans més importants, analitza en aquesta obra les conseqüències de la guerra: la Nova Planta, la Superintendència de Catalunya, els Corregidors, la transformació del Consell de Cent a l’Ajuntament Borbònic, els canvis municipals... ALCOBERRO I PERICAY, AGUSTÍ (2002)
L'Exili austriacista : 1713-1747. Barcelona : Fundació Noguera.
ALBAREDA I SALVADÓ, JOAQUIM (2010) La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona : Crítica. Aquesta obra ens proposa un visió de conjunt de totes les vessants del conflicte: militars, politiques i socials, sintetitzant en un sol llibre els resultats de diversos estudis realitzats els últims anys.
“Un episodi per a molts desconegut, l'exili dels catalans a Àustria després de la pèrdua de la Guerra de Successió rep per fi el tractament que es mereixia de la mà d'Agustí Alcoberro. Amb aquest detallat estudi veurem les peripècies d'uns homes que marxaren a milers de quilòmetres lluny de la seva llar natal per, de manera insospitada fins ara, viure i prosperar a l'Imperi Austríac, on deixaren una empremta que encara avui en dia hom pot sentir en aquelles terres.” Volum I Volum II
GUILLEM H. PONGILUPPI, F. XAVIER HERNÀNDEZ CARDONA (2012) 1714 : el setge de Barcelona. Barcelona : Angle “La guerra de Successió va enfrontar els països que, després de la mort de Carles II, acceptaven Felip d'Anjou com a nou rei d'Espanya i els que volien que ho fos l'arxiduc Carles, entre els quals Catalunya, Portugal, Àustria i Gran Bretanya. Entre 1702 i 1714 Catalunya defensarà les seves llibertats polítiques tradicionals i una manera d'entendre el govern més oberta i avançada, com corresponia a un país que s'estava modernitzant; i s'oposava a la monarquia absolutista borbònica, que mantenia els privilegis dels nobles i l'església i que frenava el desenvolupament de les forces productives. Per raons d'estratègia internacional els diversos països aliats abandonen les armes i des de 1712 Catalunya queda sola en la defensa dels seus drets. La superioritat de l'exèrcit borbònic acaba posant setge a Barcelona i el llibre mostra com, en poc temps, els catalans organitzen un exèrcit extraordinari, que és capaç de defensar heroicament cada pam del territori. Les magnífiques il·lustracions de Guillem H. Pongiluppi mostren amb gran detall l'organització i la dotació dels exèrcits, les tàctiques de guerra del moment i el desenvolupament del setge fins a la capitulació final de Barcelona. Eren les tres de l tarda de l'11 de setembre de 1714.
Llibres Infantils i Juvenils VERGÉS, ORIOL (2000). Tossudes i tossuts... en temps de revifada : segle XVIII. Barcelona : Abadia de Montserrat. Contes inventats que tracten aspectes de la vida dels catalans durant el segle XVIII, ens parlen de la Guerra de Successió, la revifada de l’economia, i també de la pèrdua de la Generalitat i de les institucions pròpies.
SORRIBAS, SEBASTIÀ (1991). El Segle XVIII
a Catalunya : Pere Soldevila, grumet de la "Perla". Barcelona : Graó : Diputació de Barcelona. Un Grumet de “La Perla de Catalunya”, una fragata que feia la carrera d’Índies, és el personatge que ens introdueix en la Catalunya del segle XVIII, un període de redreçament que té com a punt de partida la desfeta de l’11 de setembre de 1714.
VERGÉS, ORIOL (2008). Un Gos heroic : la desfeta de 1714. Badalona : Ara Llibres. Aquesta és la història del Llamp, un gos molt valent que amb la seva astúcia i intel·ligència va salvar moltes famílies durant el setge borbònic de 1714, poc abans que la ciutat de Barcelona caigués en mans de Felip V.
Il·lustració: Un Gos heroic : la desfeta de 1714. d’Oriol Vergés
SORRIBAS, SEBASTIÀ (1989). L'Onze de setembre. Barcelona : Barcanova. La Guerra de Successió i l’Onze de Setembre explicats als nois i noies amb rigor històric i amenitat en la narració.
11 de setembre : Diada Nacional de Catalunya (2003). [Barcelona] :
Generalitat de Catalunya. Secretaria per a la Immigració. Un llibre en 7 idiomes (català, castellà, anglès, francès, romanès, àrab i xinès) per a què els més petits, siguin catalans o nouvinguts, coneguin la història de Catalunya i de la seva Diada Nacional.
Història de Catalunya, redactada i il·lustrada pels centres educatius de L'Hospitalet de Llobregat (2005). [Barcelona] : Generalitat de Catalunya.
Una història de Catalunya, des dels primers pobladors fins a l’actualitat, redactada i il·lustrada per alumnes i professors dels instituts de l’Hospitalet. Obra de gran qualitat destinada a adolescents on ens presenten els moments clau de la història del nostre país. SANZ AYÁN, CARMEN (2006). La
Guerra de Sucesión española. Madrid : Akal.
Obra per a joves on, amb rigor i claredat, ens explicaran exhaustivament totes les claus i fases de la guerra de Successió.
Il·lustració del còmic Barcelona 1714 : l'onze de setembre, d’Oriol Garcia i Quera.
Exposicions Catalunya i la Guerra de Successió. Catàleg de l'exposició. Museu
d'Història de Catalunya, del 17 d'octubre de 2007 al 20 de gener de 2008 (comissariat, guió i textos: Agustí Alcoberro) Exposició temporal organitzada pel Museu d'Història de Catalunya i comissariada pel Doctor Agustí Alcoberro i Pericay, es la exposició més important al voltant d’aquest fet històric, una “memòria d’aquella guerra, amb totes les seves conseqüències devastadores (...)”. A la nostra biblioteca trobareu el catàleg d’aquesta exposició i de totes les obres que en formaven part.
Documentals Memòria de Catalunya. (2006) Barcelona : Enciclopèdia Catalana. 16 DVD’s d’una hora cadascun, que ens mostren la història de Catalunya des de la Prehistòria fins l’actualitat. Inclou els títols “El Segle XIII”, “De la guerra al redreçament” i “Catalunya dins la monarquia hispànica”.