Federico García Lorca by Biblioteca Sant Antoni joan oliver

"El teatro es poesia que se sale del libro para hacerse humana."

FEDERICO GARCÍA LORCA Fuente Vaqueros (Granada), 5 de juny de 1898 ‐ entre Víznar i Alfacar, íbidem, 19 d’agost de 1936.

75 aniversari de la seva mort

VIDA Federico García Lorca va néixer el 5 de juny de 1898 a Fuente Vaqueros, Granada. Poeta, dramaturg i prosista. També és conegut per la seva destresa en la música i la pintura. La seva família gaudia d’una bona posició econòmica. El seu pare, Federico García Rodríguez, tenia terres a l’horta de Granada; la seva mare, Vicenta Lorca Romero, era mestra i li va encomanar el gust literari i musical . Era el més gran de quatre germans. Molt abans de començar a parlar, Federico ja taral∙lejava cançons populars i mostrava un clar interès per la guitarra. La mancança d’agilitat física l’impossibilitava participar en jocs infantils que exigien rapidesa i destresa, però, tot i això era un nen extremadament popular amb una bona colla d’amics. Aquests fets van servir per donar ales a la imaginació i les facultats d’observació de Federico, que es mostrava molt atent al món que l’envoltava i va desenvolupar un gran amor per la natura. L’any 1928, en unes declaracions a la premsa, Lorca va dir que si la passió era herència del seu pare, devia la intel∙ligència a la seva mare. No és estrany que considerés que tenia un gran deute amb ella: “Ella me ha formado a mí poéticamente, y yo le debo todo lo que soy y seré”. Aquest deute també incloïa el fervor religiós: Vicenta Lorca era catòlica practicant i Federico l’acompanyava sovint a missa. Fascinat per aquests ritus, aviat fer missa es va convertir en un dels seus jocs favorits: feia seure amics, familiars i criats i amb gran fervor començava a dir missa amb una condició: que tothom plorés durant el sermó. La fira anual de Fuente Vaqueros se celebrava els tres primers dies del mes de setembre. Entre els anys 1905 ó 1906 va arribar al poble un teatret de titelles. Després de veure’n les representacions Federico va substituir les misses que representava al seu jardí pel teatre de titelles Als voltant de 1906 la família marxa de Fuente Vaqueros i s’instal∙la a Asquerosa (avui Valderrubio). El juny de 1908 Federico té 10 anys i ha de començar el batxillerat a Granada o a qualsevol altra localitat. Els seus pares decideixen que cursi els seus estudis a Almeria. No sabem amb exactitud quants mesos va passar Federico a Almeria, el cert és que a la primavera de 1909 la família es va traslladar a viure a Granada. El 15 de maig Federico va enviar una instància al director de l’Instituto General y Técnico de Granada, en què sol∙licitava autorització per presentar‐se als exàmens de juny de les assignatures estudiades durant el primer any de batxillerat. Federico no era un bon estudiant. Una de les raons, potser la principal, de la falta d’aplicació escolar era el

món nou que va descobrir a Granada. Es passava hores al piano i, per fi, els seus pares van contractar un professor. L’any 1915 Federico acaba el batxillerat i, amb resignació, (els pares volien què els germans fessin una carrera universitària), va començar els estudis de filosofia i lletres i de dret. Els dos primers anys ni tan sols es va molestar a presentar‐se als exàmens, pràcticament es passava el dia tocant el piano. Sembla què en aquelles dates és quan va començar a escriure poesia i prosa. En dos viatges universitaris que va fer per Espanya, Federico va conèixer Miguel de Unamuno i Antonio Machado. Aquest últim va influir de tal manera en el jove amb el seu llibre Impresiones y paisajes que sembla un fet que va ser llavors quan es va convèncer de la seva vocació literària, a més de la musical. Amb 19 anys va publicar el seu primer llibre, Impresiones y paisajes, les despeses del qual van anar a càrrec del seu pare. En aquells moments, la carrera universitària de Federico no anava per bon camí. Els seus pares estaven preocupats davant d’aquesta situació però, per altra banda, estaven contents amb la publicació del seu llibre. Influenciats per Fernández de los Ríos van considerar la possibilitat que el seu fill es traslladés a estudiar a Madrid. L’any 1919 va marxar cap a Madrid i s’instal∙la a la Residencia de Estudiantes. Alberto Jiménez Fraud n’era el director, i una de les seves iniciatives consistia a portar a la Residencia conferenciants distingits. Entre els més importants hi van anar Albert Einstein, Marie Curie, Paul Valéry i Le Corbusier. La música també hi va tenir un paper important: Manuel de Falla, Andrés Segovia, Igor Stravinski i Maurice Ravel van fer concerts a la “Resi”, com l’anomenaven els alumnes. Una de les coses que més va impressionar García Lorca va ser la gran biblioteca. El poeta no va trigar gaire a organitzar‐hi els seus concerts al piano, i la resta de companys van quedar bocabadats davant la seva personalitat. Durant la primera visita a la Residencia, va fer amistat amb Pepín Bello i Luis Buñuel: més tard coneixeria Salvador Dalí. La nit del 22 de març de 1920 es va estrenar al teatre la seva obra El maleficio de la mariposa, que no va agradar gens. Tothom va pensar que Federico era un gran poeta però no pas un dramaturg. El fracàs econòmic d’Impresiones y paisajes i ara el de l’obra de teatre no van tranquil∙litzar la seva família. Però l’ànim de Federico no decau i l’any 1921 va publicar un nou llibre, Libro de poemas. A l’estiu va

tornar a Granada i va començar a escriure una obra de titelles. Va ser el punt de partida de Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita. Aquest mateix any, i animat pel seu amor per la música va escriure Poema del cante jondo. En cadascuna de les quatre composicions principals, inspirades en la siguiriya, la soleá, la saeta i la petenera, personifica en una dona el cant evocat, dona que representa la pena que s‘expressa en aquesta música primitiva. El setembre de 1922 arriba a la Residència Salvador Dalí. Quan el poeta el coneix, el pintor i Buñuel ja havien fet amistat. L’estiu de 1923, Lorca va viatjar a Màlaga amb la seva família. El dia 13 de setembre, quan encara estaven de vacances, el general Primo de Rivera va protagonitzar un cop d’estat a Barcelona. S’autoproclama president de la junta militar, proclama l’estat de guerra amb la supressió de llibertats públiques i la imposició de la censura de premsa, s’aboleixen les Corts i els sindicats d’esquerres i els ajuntaments constituïts legalment són substituïts per juntes anomenades per les autoritats militars. Quan es va produir el cop, a més de treballar en Lola la comedianta, Lorca tenia un altre projecte al cap, una obra de teatre sobre l’heroïna granadina Mariana Pineda, executada el 1831 amb 27 anys pel brutal règim de Ferran VII, sota l’acusació d’haver brodat una bandera per als conspiradors liberals de la ciutat. Aquest any va posar en escena les comèdies de titelles La niña que riega la Albahaca y El príncipe preguntón. L’any 1924 Lorca va començar a escriure una sèrie de poemes sota el títol general de Romancero gitano. El primer poema era Romance de la luna, luna al qual seguien Romance de la pena negra, La monja gitana i Romance sonámbulo. Els quatre romanços evoquen la ciutat de Granada el barri de l’Albaicín, els boscos de l’Alhambra i el Generalife. També hi trobem el valor simbòlic que dóna a la lluna, al peix, al toro, a les flors o al color verd. No van veure la llum fins l’any 1928. Un altre text que va iniciar aquest any és La zapatera prodigiosa. El mes de novembre Lorca va escriure als seus pares i els va assegurar que l’obra estava gairebé acabada. Tenia la necessitat de creure que la seva carrera literària progressava i que seria un dramaturg d’èxit. Aquest mateix any va arribar a la “Resi” un jove poeta gadità, Rafael Alberti.

L’abril de 1925, Lorca va ser convidat a fer un recital poètic a l’Ateneu Barcelonès. Salvador Dalí i la seva família el van convidar a passar la Setmana Santa entre Figueres i Cadaqués. Durant aquesta breu estada, a part de seguir amb el text d’Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, el poeta va desplegar amb generositat l’ampli ventall dels seus múltiples talents. Poc temps després del seu retorn a Madrid, Lorca va començar a treballar, sota l’efecte de la seva estada a la vora del mar català, en la magna Oda a Salvador Dalí. Els dies passats a Cadaqués i el contacte diari amb un Dalí cada dia més asèptic, més enemic de qualsevol sentimentalisme, ja influïa poderosament en l’orientació de l’obra lorquiana. Lorca pensava constantment en Dalí, ho expressava amb claredat en una carta que escriu al pintor manxec, homosexual com Lorca, Benjamín Palencia. L’any 1927 es va publicar Primeras canciones i, per fi, l’actriu Margarita Xirgu decideix estrenar al teatre Goya de Barcelona l’obra Mariana Pineda, amb decorats de Salvador Dalí. Poc abans de l’estrena Lorca havia donat una sorpresa als seus nous amics catalans que van descobrir bocabadats que, a més poeta dramaturg i músic, estava dotat per a l’expressió pictòrica. A la galeria Dalmau es van exposar vint‐i‐quatre dibuixos, entre ells El beso, amb clares referències a la sèrie daliniana dels caps fosos. El dibuix, fet amb tinta xinesa i llapis de colors, representa el cap de Lorca i, superposat, el del pintor, que uneixen els llavis en el petó del títol. Va ser la seva primera exposició pictòrica. El 1928 va publicar Romancero gitano. A començaments d’agost Lorca va tornar a Granada. Va rebre elogis efusius pel seu llibre per part de molts amics però, l’autor no passava un bon moment sentimental i estava patint el conflicte que afectava molts escriptors quan assolien una sobtada celebritat. Que els llibres fessin famós el nom de l’autor era una cosa, fins i tot d’agrair, però una altra de molt diferent era que el públic comencés a interessar‐se per la vida privada dels autors, sobre tot si tenen alguna cosa que volen, o necessiten ocultar, la qual cosa era, sens dubta, el problema de Lorca. El 15 de gener de 1929, Lorca, Dalí i Buñuel van aparèixer junts a La Gaceta Literaria amb diferents treballs. Uns dies més tard, Buñuel va estar quinze dies amb Dalí a Figueres. Allà van començar a treballar en el guió d’una pel∙lícula que, després de molts titubeigs, van titular Un chien andalou. Sembla que el títol prové de com es referien jocosament els alumnes de la “Resi” als seus companys del sud, molt nombrosos a la casa, amb la designació de “perros andaluces”.

Mentrestant, Lorca va tornar a Madrid i va ser convidat a fer una sèrie de conferències a Cuba i també en alguna universitat nord‐americana. D’aquest viatge a Nova York, on va viure entre el 1929 i el 1930, neix el llibre Poeta en Nueva York. Igual que va fer amb els gitanos a Romancero gitano també eleva a rang de mite literari els jueus i els negres. La seva visió de Nova York és de malson i desolació. Per explicar la seva angoixa i l’ànsia de comunicació que l’embarguen, utilitza imatges visionàries del llenguatge surrealista. La seva llibertat expressiva és màxima. L’any 1930, Lorca va anar a Cuba i va començar a escriure Así que pasen cinco años i El público. Aquest mateix any tornà a Espanya, on va ser rebut a Madrid amb la notícia que la seva farsa La Zapater prodigiosa s’estava escenificant. Després de la dimissió del general Primo de Rivera, el gener de 1931, es van convocar eleccions. El 14 d’abril de 1931 es va instaurar la Segona República espanyola. Fernando de los Ríos va ser nomenat ministre d’instrucció Pública. Sota el patrocini oficial es va encarregar a Lorca la codirecció de la companyia estatal de teatre, “La Barraca”, on va gaudir de tota mena de recursos per produir, dirigir, escriure i adaptar algunes obres teatrals del Siglo de oro espanyol. Durant aquest període va escriure Bodas de sangre, Yerma i Doña Rosita la soltera. L’any 1933 va viatjar a l’Argentina per promoure la posada en escena d’algunes de les seves obres, a càrrec de la companyia teatral de Lola Membrives. Aquest mateix any va ser cofundador de la Asociación de Amigos de la Unión Soviética. Entre els anys 1933 i el 1936 va escriure Llanto por Ignacio Sánchez, que va commoure el món hispà, Diván del Tamarit, La casa de Bernarda Alba i estava treballant en La destrucción de Sodomaquan va esclatar la guerra civil. Després de les eleccions de febrer de 1936, Lorca va expressar públicament el seu compromís amb el govern del Frente Popular i el seu rebuig al feixisme domèstic i internacional. Va recitar els seus poemes en una concentració multitudinària convocada en la Casa del Pueblo de Madrid, entre els quals hi havia el provocador Romance de la Guardia Civil española. En aquells moments estava esperant un telegrama de Xirgu i va assegurar que a finals d’abril embarcaria cap a Nova York. Però anaven passant els dies i Lorca no embarcava. El 20 d’abril va fer la presentació del llibre de Cernud, La realidad y el deseo. Lorca es va impressionar molt per la valentia i la franquesa amb les quals el tímid poeta sevillà afrontava la seva homosexualitat. El mes de maig es van celebrar noves eleccions a Granada. Amb el Frente Popular al poder la situació va canviar de forma radical per a les dretes granadines, que es van

veure mancades de qualsevol representació parlamentària i la classe mitjana de Granada va fer un gir cap a l’extrema dreta. La violència va començar a créixer a tot el país. Lorca va enllestir La casa de Bernarda Alba el 19 de juny. La situació del país es va tornar insostenible, el Frente Popular es fonia i el feixisme s’anava arrelant. L’onze de juliol un grup de falangistes va prendre Ràdio València i va anunciar la imminent revolució feixista. Lorca va decidir marxar cap a Granada, en contra del consell dels seus amics, què pensaven que estaria més segur a Madrid. La nit del diumenge 12 de juliol assassinen el tinent José Castillo, de la Guardia de Asalto. Des de feia mesos havia rebut amenaces de mort per la seva posició antifeixista militant. Els seus companys van assassinar José Calvo Sotelo com a revenja, ja què estava considerat un ultradretà. Amb seguretat, va ser aquella mateixa nit quan Lorca, sense saber què estava passant al carrer, feia la seva última lectura madrilenya de La casa de Bernarda Alba. L’endemà, Lorca estava molt angoixat per tots els esdeveniments que se succeïen però, finalment va decidir marxar cap a Granada. La ciutat ha estat escenari de vagues, provocacions i disturbis, la Falange granadina treballava en estreta col∙laboració amb els conspiradors militars de la guarnició entre ells un dels més perillosos, el comissari de guerra José Valdés Guzmán, amb fortes vinculacions amb els representants locals de la CEDA, un dels quals era l’exdiputat Ramón Ruiz Alonso. Quan el poeta arriba a La Huerta de San Vicente s’assabenta que la notícia del seu retorn havia sortit a diferents diaris: per tant els conspiradors saben que Lorca és a Granada. La tarda del 17 de juliol comença al Marroc el temut cop antirepublicà. El matí del 18 el general Franco fa una crida en la qual anuncia el Movimiento Nacional i demana la col∙laboració de tots els “espanyols patriotes”. A Granada, els rebels comencen la revolta el dia 20 i en només tres dies tenen assetjada tota la ciutat. S’estableix un règim de terror que en els mesos següents i anys, portarà a la mort milers d’innocents. Tota la família de Lorca passava uns moments difícils. El seu cunyat, Manuel Fernández‐ Montesinos és empresonat. Sembla del tot cert que el poeta sap que el busquen, ha rebut un avís per part d’un amic. El dia 6 d’agost, un esquadró falangista arriba a La Huerta de San Vicente per dur a terme un registre. El dia 9 es presenten deu o dotze homes armats buscant els tres

germans del masover de la finca, Gabriel Perea, que feia anys què treballava pels García Lorca. Trenta anys després Angelina Cordobilla, la dona que tenia cura dels nebots de Lorca, recordava l’escena explicant com van pegar a tothom, els van llençar escales avall, els van col∙locar al pati per matar‐los i van insultar el senyoret Federico dient‐li “maricón”. Per tant, els agressors sabien perfectament qui era Lorca, i abans d’endur‐se Gabriel Perea van advertir el poeta que a partir d’aquell moment quedava sota arrest domiciliari i no podia sortir de casa seva sota cap concepte. Lorca estava aterrat i pensava que la propera vegada podrien anar a buscar‐lo. Llavors va pensar en el seu amic, el poeta Luis Rosales Camacho, que tenia dos germans entre els falangistes més destacats de Granada. Luis Rosals, que no era “camisa vieja” i havia ingressat al partit el dia 20 de juliol, estva disposat a passar Lorca a la zona republicana però Federico s’hi oposa per por que vagin a buscar el seu pare. Per fi decideixen que anirà a casa dels Rosales, a Granada. El 15 d’agost, una altra esquadra es presenta a la Huerta de San Vicente amb una ordre per detenir el poeta. Quan es van assabentar que no hi era ho van remenar tot, fins i tot van desmuntar el piano de cua per trobar‐hi qualsevol document comprometedor i van coaccionar la família dient que si no confessaven on es trobava s’endurien el pare en el seu lloc. La seva germana Concha, angoixada, els diu que es troba a casa d’un amic a Granada. La matinada del 16 d’agost, els rebels afusellen Manuel Fernández‐Montesinos, cunyat de Lorca, i vint‐i‐nou presoners més. Lorca segueix a casa dels Rosales. Cada cop estan més amoïnats pels esdeveniments i el poeta ja tem per la seva vida. Finalment, la tarda del 16 d’agost, amb un gran operatiu al darrera Ramón Ruiz Alonso es presenta a casa per detenir Lorca, en aquell moment només hi havia la mare dels Rosales que va intentar posar‐se en contacte amb els seus fills i parla de la situació amb Miguel que arriba a casa tant aviat com pot i marxa amb Ruiz Alonso cap a la caserna de la Falange per veure què s’havia de fer. Durant el trajecte Ruiz Alonso diu a Miguel Rosales que el poeta ha fet més mal amb els seus escrits que altres amb les pistoles i, quan tornen Ruiz Alonso i Miguel, el poeta ja s’havia vestit. Miguel va explicar a la seva mare la impossibilitat d’impedir que s’emportessin Federico al govern civil i ell mateix els acompanya per assabentar‐se de quin és el problema. El 17 d’agost, els germans Rosales van tornar al govern civil, després de nombroses gestions per alliberar Lorca. José va aconseguir una ordre d’alliberament del poeta però els van dir que ja no es trobava allí. L’havien tret del govern civil emmanillat amb una altra víctima, el mestre Dióscoro Galindo. No queda demostrat el dia de la seva mort. La data oficial és el 19 d’agost però, segons els dies que li va portar menjar l’Angelina Cordobilla, el van treure del govern civil la nit

del 17 al 18 d’agost i va ser afusellat aquella mateixa matinada. Els van introduir dintre d’un cotxe i se’ls van endur cap a Víznar als afores de Granada, van passar els seus últims moments a “Las Colonias”. Durant la república, aquest edifici havia estat una residència d’estiueig per els nens i nenes sense recursos de Granada. Van enfilar el camí d’Alfacar. Amb ells dos també hi anaven dos banderillers anarquistes militants. El vehicle es va aturar en el lloc ocupat avui pel parc Federico García Lorca. Els botxins van afusellar les seves víctimes al peu d’una olivera. El seu cos continua enterrat en una fosa comuna anònima juntament amb el mestre i els dos banderillers. En una entrevista al diari El Sol havia declarat: “En Granada se agita la peor burguesía de España”, i això va ser la seva sentència de mort. Va ser executat per ser republicà i homosexual, considerat en aquella època un delicte imperdonable. A partir d’aquell instant, i durant anys, a Granada no es podia parlar de Federico García Lorca, si no era per difamar‐lo i ofendre’l, i encara estava més prohibit publicar qualsevol escrit seu; també era perillós tenir a casa els seus llibres. Lorca era un maleït i aviat es va convertir en el màxim símbol del sacrifici del seu poble. Mai no hi ha hagut en la història de la literatura mundial un escriptor tant plorat. Molt a prop del lloc on van matar García Lorca es troba la Fuente Grande. Els àrabs granadins la van anomenar Ainadamar, la fuente de las lágrimas, per les bombolles que sortien sense parar, a la superfície. No deixa de ser emocionant que aquesta font, molt elogiada durant segles pels àrabs, segueixi amb les bombolles a prop del lloc a on els feixistes van assassinar el més excels poeta granadí. Després de la seva mort es van publicar Primeras canciones i Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín. Antonio Machado li va dedicar l’any 1937 el poema El crimen fue en Granada. El 2009, en aplicació de la llei per a la recuperació de la memòria històrica aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es decideix obrir la fosa on suposadament descansaven les restes del poeta. Tot i això no s’hi va trobar res.

OBRA Adscrit a la Generació del 27, és el poeta amb més influència i popularitat del segle XX. Com a dramaturg és considerat un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle‐Inclán i Buero Vallejo. La poesia, el drama i la prosa de Lorca es nodreixen d’obsessions, amor, desig, esterilitat i claus estilístiques constants. La varietat de formes i tonalitats mai no atempta contra aquesta unitat en la qual la qüestió central és la frustració. Lorca fa servir símbols referents, molt freqüentment a la mort, però els matisos varien. Hi ha símbols centrals: la lluna és el més freqüent. A més de la mort pot simbolitzar l’erotisme, la fecunditat, l’esterilitat o la bellesa. També trobem l’aigua que, quan corre, és símbol de vitalita,t i quan està estancada representa la mort. La sang representa la vida i, vessada la mort, simbolitza també la fecunditat, la sexualitat. El cavall i el seu genet són molt presents en tota la seva obra, portadors sempre de valors de mort, encara què també representen la vida i l’erotisme masculí. Les herbes i el seu valor dominant, no únic, simbolitzen la mort i els metalls que apareixen en forma d’arma blanca comporten sempre tragèdia. La metàfora és el procediment retòric central del seu estil. Sota la influència de Góngora, Lorca utilitza metàfores molt arriscades en què la distància entre el terme real i l’imaginari és considerable. En moltes ocasions utilitza directament la metàfora pura, tot i que, a diferència de Góngora, la poesia de Lorca es caracteritza per una gran condensació expressiva i de continguts, a més de el∙lipsis freqüents. Les metàfores lorquianas, relacionen elements oposats de la realitat, transmeten efectes sensorials barrejats. Un altre recurs utilitzat per Lorca és el neopopularisme. La seva obra està atapeïda d’elements tradicionals que, per altra banda, demostren la seva immensa cultura literària. La música i les tradicions són constants en la seva poesia. Des del punt de vista formal no mostra gran varietat de formes tradicionals, però aprofundeix en les constants de l’esperit i els costums de la seva terra i de la gent: l’esquinçament amorós, la valentia, la malenconia i la passió. La poesia lorquiana és el reflex d’un sentiment tràgic de la vida. En aquesta poesia conviuen la tradició popular i la culta, tot i que és complicat establir èpoques en la poètica de Lorca. Alguns crítics diferencien dues etapes: una de joventut i una altra de plenitud. Constitueix un dels cims de la poesia de la Generació del 27 i de tota la literatura espanyola. El teatre de Lorca és, juntament amb el de Valle‐Inclán, el més important escrit en castellà durant el segle XX.

És un teatre poètic que gira al voltant de símbols medul∙lars com són la sang, el ganivet o la rosa. Es desenvolupa en espais mítics, afronta problemes substancials d’existència. El llenguatge, après de Valle‐Inclán, també és poètic. Sobre Lorca influeixen el drama modernista, el teatre lopesc, evident en l’ús organitzat de la cançó popular, el calderonià i la tradició dels titelles. La producció dramàtica es pot agrupar en quatre conjunts: farses, comèdies, irrepresentables segons l’autor, tragèdies i drames. Entre les farses escrites entre 1921 i 1928 destaquen La zapatera prodigiosa, en la qual l’ambient andalús serveix de suport al conflicte cervantí, entre imaginació i realitat, i Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, complex ritual d’iniciació a l’amor que anuncia els drames irrepresentables de 1930 i 1931. El público i Así que pasen cinco años, les seves obres més hermètiques, són una indagació en el fet del teatre, la revolució i la presumpta homosexualitat, en la persona humana i en el sentit de viure. Lorca era conscient de l’èxit dels drames rurals poètics, per aquesta raó escriu Bodas de sangre el 1933 i Yerma el 1934, conjugació de mite, poesia i realitat. Els problemes humans determinen els drames: el tema de la “solterona” espanyola, Doña Rosita la soltera de 1935 o el de la dona i la intolerància a La casa de Bernarda Alba de l’any 1936 són, per a molts, la seva obra mestra. LLIBRES DE POESIA •

Impresiones y paisajes (1918)

•

Libro de poemas (1921)

•

Poema del cante jondo (1921)

•

Oda a Salvador Dalí (1926)

•

Romancero gitano (1928)

•

Poeta en Nueva York (1930)

•

Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935)

•

Seis poemas gallegos (1935)

•

Diván del Tamarit (1936)

•

Sonetos del amor oscuro (1936)

OBRES de TEATRE •

Mariana Pineda (1927)

•

La zapatera prodigiosa (1930)

•

Retablillo de Don Cristóbal (1928) 11

•

El público (1930)

•

Así que pasen cinco años (1930)

•

Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1933)

•

Bodas de sangre (1933)

•

Yerma (1934)

•

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores (1935)

•

La casa de Bernarda Alba (1936)

•

La fuerza de la sangre (inacabada) (1936)

PROSA BIOGRÀFICA •

Mi pueblo y otros textos vegueros.

FILMOGRAFIA SOBRE LA VIDA DE LORCA •

Federico García Lorca: Asesinato en Granada (1976), documental de televisió dirigit per Humberto López y Guerra produït per la televisió sueca TV1.

•

Lorca, muerte de un poeta (1987), serie de televisió dirigida per Juan Antonio Bardem.

•

Muerte en Granada (1997), dirigida per Marcos Zurinaga. L’actor Andy García dona vida al poeta.

•

Lorca (1998), dirigida per Iñaki Elizalde.

•

La luz prodigiosa (2003), dirigida per Miguel Hermoso.

•

Lorca. El mar deja de moverse (2006), documental dirigit per Emilio Ruiz Barrachina.

•

Sin límites (Little ashes) (2008), dirigida per Paul Morrison semibiogràfic sobre les relacions entre Dalí, Lorca i Buñuel.

•

El deseo y la realidad (2009), documental dirigit per Rafael Zarza i Fernando García de Canales.

•

Mudanza (2009) , dirigida per Pere Portabella.

ADAPTACIONS DE LA SEVA OBRA •

Bodas de Sangre (1981), de Carlos Saura

•

Nanas de espinas (1982) espectacle de Salvador Távora inspirat en Bodas de sangre.

•

La casa de Bernarda Alba (1982), de Mario Camus.

•

Proceso a Mariana Pineda (1984), de Rafael Moreno Alba, sèrie de Televisión Española (TVE).

•

Viaje a la Luna (1998), curtmetratge de Frederic Amat.

•

Yerma (1998), de Pilar Távora.

•

Yerma mater (2005) espectacle de Salvador Távora inspirat en Yerma.

•

Bodas de sangre (2010), de José Carlos Plaza.

ÒPERES •

In another five years or so, sarsuela de Paul Bowles, 1944, sobre Así que pasen cinco años.

•

La zapatera prodigiosa del compositor argentí Juan José Castro (1895‐1968), estrenada a Montevideo, 1949.

•

Bodas de sangre de Juan José Castro, 1952

•

Yerma, òpera de Paul Bowles, 1955

•

Bodas de sangre (Bluthochzeit) de l’alemany Wolfgang Fortner ( 1907‐1987)

•

Yerma de Heitor Villa‐Lobos, estrenada en la Santa Fe Opera en 1971

•

La casa de Bernarda Alba del català Miquel Ortega òpera basada en una ficció biogràfica

•

Ainadamar d’Osvaldo Golijov, estrenada al Festival de Tanglewood, 2003 Òpera de Santa Fe.

OBRA DE FEDERICO GARCÍA LORCA A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA NARRATIVA Alocución al pueblo de Fuente Vaqueros. Granada : Diputación Provincial de Granada. Patronato Cultural Federico García Lorca,1996. N 834 Gar Cartas, postales, poemas y dibujos. [Madrid: Moneda y Crédito, 1968]. N 834 Gar Conferencias. Madrid: Alianza, 1984. N 834 Gar Correspondencia y amistad. Madrid: Iberoamericana ; Frankfurt : Vervuert, 2009. N 834 Gar Epistolario completo. Madrid: Cátedra, 1997. N 834 Gar Epistolario a Federico García Lorca desde Cataluña, la Comunidad Valenciana y Mallorca. Albolote: Comares, 2001. N 834 Gar Homenajes ; Varia ; Otras prosas. Barcelona: RBA, 1998. N 834 Gar Impresiones y paisajes. Madrid: Cátedra, 1998. N 834 Gar Juego y teoría del duende. Barcelona: Nortesur, 2010. N 834 Gar Prosa. Torrejón de Ardoz: Akal, 1994. N 834 Gar Prosa inédita de juventud. Madrid: Cátedra, 1994. N 834 Gar Viaje a la luna : guión cinematográfico. Valencia: Pre‐Textos, 1994. N 834 Gar

POESIA 46 poemas. Barcelona: Plaza & Janés, 1997. P 834 Gar Amor. Barcelona: DeBolsillo, 2008. P 834 Gar Antología esencial. Barcelona: Octaedro, 1997. P 834 Ga Antología poética. Madrid: Bruño, 1991. P 834 Gar Antología poética del cincuentenario. Sevilla: Editoriales Andaluzas Unidas, 1986. P 834 Gar Canciones. [Granada] : Comares: Fundación Federico García Lorca, 1998. P 834 Gar Canciones : 1921‐1924. Madrid: Alianza, 1981. P 834 Gar Canciones ; Poemas sueltos. Madrid: Espasa‐ Calpe, 1973. P 834 Gar Canciones y primeras canciones. Madrid: Espasa‐Calpe, 1986. P 834 Gar Diván del Tamarit. Granada: Comares, 1996. P 834 Ga Divàn del Tamarit. Rabat: Dar al Manahel, 2005 (àrab). NA Gar En el jardín de las toronjas de luna : antología poética esencial, 1918‐1935. Sevilla: Renacimiento, 2008. P 834 Gar Federico García Lorca. Madrid : El País, 2008. P 834 Gar Ferias. Barcelona: Delstre's, 1997. P 834 Gar García Lorca. Barcelona: Rosa dels Vents, 1938. P 834 Gar Libro de poemas : 1918‐1920. Madrid: Alianza, 1998. P 834 Gar Libro de poemas (1921). Barcelona: Ariel, 1982. P 834 Gar 15

Libro de poemas 1921 [Braille]. Barcelona: ONCE, 2003. BN Gar Llanto por Ignacio Sánchez Mejías. Madrid: Institución Cultural de Cantabria : Diputación Regional de Cantabria, 1982. P 834 Gar

Llanto por Ignacio Sánchez Mejías ; Sonetos ; Poemas sueltos III ; Otros poemas sueltos ; Poemas de circunstancias ; Poemas festivos. Barcelona: RBA, 1998. P 834 Gar Obras completas. Madrid: Aguilar, 1969. P 834 Gar [Obras completas]. Beirut: al Jild al Awal, 1998. NA Gar Poema del Cante Jondo. Madrid: Cátedra, 2006. P 834 Gar Poemas en prosa. Granada: Comares, 2000. P 834 Gar Poemas y prosa. [Madrid]: Revista de Occidente, 1986. P 834 Gar Poesía. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 1996. P 834 Gar Poesía inédita de juventud. Madrid: Cátedra, 2002. P 834 Gar Poeta en Nueva York. Madrid: Cátedra, 2005. P 834 Gar Primer romancero gitano : 1924‐1927. Madrid: Alianza, 1993. P 834 Gar Primer romancero gitano : 1924‐1927 ; Otros romances del teatro : 1924‐1935. Madrid: Alianza, 1998. P 834 Gar Primer romancero gitano ; Llanto por Ignacio Sánchez Mejías ; Romance de la corrida de toros en Ronda y otros textos taurinos. Madrid: Castalia, 1988. P 834 Gar Primeras canciones. Madrid: Alianza, 1981. P 834 Gar Primer romancero gitano ; Odas ; Poemas sueltos I ; Poemas en prosa. Barcelona: RBA, 1998. P 834 Gar Primeros escritos. Barcelona: RBA, 1998. P 834 Gar 16

Romancero gitano. Madrid: Espasa Calpe, 2007. P 834 Gar Romancero gitano ; Poeta en Nueva York ; Oda a S. Dalí. México: Editores Mexicanos Unidos, 1979. P 834 Gar Selección poética. México: Mexicanos Unidos, 1979. P 834 Gar Sólo un caballo azul y una madrugada : antología poética (1917‐1935). Barcelona : Galaxia Gutenberg: Círculo de Lectores, 2004. P 834 Gar Sonetos. [Granada] : Comares : Fundación Federico García Lorca, 1996. P 834 Gar Sonetos del amor oscuro. Barcelona: Áltera, 2005. P 834 Gar Suites. Barcelona: Ariel, 1983. P 834 Gar Sviter. Stockholm: Themis, 2002. (castellà i suec) P 834 Gar Zigeuner : romanzen. [Frankfurt am Main]: Insel, 1966 (alemany) P 834 Gar

TEATRE Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín. Madrid: Cátedra, 2002. T 834 Gar Así que pasen cinco años. Madrid: Cátedra, 2003. T 834 Gar Bodas de sangre. Madrid: Cátedra, 2007. T 834 Gar La Casa de Bernarda Alba. Madrid: Cátedra, 2005. T 834 Gar Cinco farsas breves. Buenos Aires: Losada, 1968. T 834 Gar Cuatro piezas breves. Granada: Comares: Fundación Federico García Lorca, 1996. T 834 Gar Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores. Madrid: Espasa‐Calpe,2006. T 834 Gar Dos retablos y un retablillo. Madrid: Castalia, 1999. T 834 Gar Erma : drama en tres actes. Barcelona: Millà, 1974. T 834 Gar El Maleficio de la mariposa. Madrid: Cátedra, 1999. T 834 Gar Mariana Pineda. Pozuelo de Alarcón: Espasa Calpe, 2007. T 834 Gar Obras para títeres. [Zaragoza?]: Teatro Arbolé, 1998. T 834 Gar Otros diálogos ; Lola la comedianta ; Teatro inconcluso. Barcelona : RBA, 1998. T 834 Gar El Público. Madrid: Cátedra, 2001. T 834 Gar El Público y Comedia sin título. Barcelona: Seix Barral, 1978. T 834 Gar Teatro. Barcelona: Galaxia Gutenberg [etc.], 1997. T 834 Gar Teatro completo. Barcelona: Random House Mondadori, 2004. T 834 Gar

Teatro inédito de juventud. Madrid: Cátedra, 1994. T 834 Gar Teatro selecto de Federico García Lorca. Madrid: Escelicer, 1969. T 834 Gar Tragicomedia de don Cristóbal y la señá Rosita. Madrid: Cátedra, 1998. T 834 Gar Yerma. Madrid: Cátedra, 2003. T 834 Gar La Zapatera prodigiosa ; Fin de fiesta. Madrid: Alianza, 1998. T 834 Gar

ALTRES OBRES DE L’AUTOR

12 canciones de García Lorca para guitarra / Paco de Lucía y Ricardo Modrego Madrid: Universal, 2002. CD 090.3GAR Andalucía y García Lorca. Madrid: Incafo, 1990. 91(46.81) Gar Andalucía : lo sagrado, lo bello, lo comunitario. Barcelona: Áltera, 2005. 398(46.81) And Antología comentada. Madrid: Ediciones de la Torre, 1998. 834.0 Gar Canciones españolas antiguas. Arles: Harmonia Mundi, 1995. CD 3.GAR 31 Canciones y poemas. Barcelona: Fiori Musicale, 2006. CD 094.3GAR Cançons, ac. d'orquestra de cambra. Seleccions. Arles: Harmonia Mundi, 1995. CD 3.GAR 31 Cigana romancaro. La Laguna: J. Régulo, 1971. NES Gar Colección de canciones populares españolas. Madrid: Sonifolk, 1994. CD 094.7GAR Dibujos. Madrid: Ministerio de Cultura, 1986. 75(Gar) Gar Dibujos de Garcia Lorca. Madrid: Aguado, 1949. 741(Gar) Gar Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores. [Madrid]: CDT (Centro de Documentación Teatral). Ministerio de Cultura,1981. 792 Gar Falla Lorca. [Paris?]: Numen, 1997. CD 094.3GAR Poesía, teatro, artículos. Barcelona: Círculo de lectores, 1969. 834.0 Gar Primer romancero gitano (Audiollibre). Warrington: Hedras, 2002. CD 6.GAR 12 Viaje a la luna. [Barcelona]: Edicions de l'Eixample : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona : Comisión Nacional del Centenario de Federico García Lorca : Diputació de Barcelona, 1998. 778.59 Gar 20

SOBRE LA SEVA OBRA I PERSONA

Biografies Auclair, Marcelle. Enfances et mort de García Lorca. Paris: Seuil, 1968. 92(Gar) Auc Auclair, Marcelle. Vida y muerte de García Lorca. México: Era, 1972. 92(Gar) Auc Cano, José Luis. García Lorca. Barcelona : Salvat, 1988. 92(Gar) Can Castro, Eduardo. Muerte en Granada : la tragedia de Federico García Lorca. Madrid : Akal, 1975. 92(Gar) Cas Federico García Lorca : vida. Granada: Huerta de San Vicente. Casa‐Museo Federico García Lorca, 1998. 92(Gar) Fed García Lorca, Isabel. Recuerdos míos. Barcelona: Tusquets, 2002. 92(Gar) Gar Gibson, Ian. El Asesinato de García Lorca. Barcelona : Plaza & Janés, 1997. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. En Granada, su Granada... Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1989. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. García Lorca : biografía esencial. Barcelona: Península, 1998. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. Granada en 1936 y el asesinato de Federico García Lorca. Barcelona : Crítica, 1986. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. El Hombre que detuvo a García Lorca : Ramón Ruiz Alonso y la muerte del poeta. Madrid: Aguilar, 2007. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. Lorca ‐ Dalí : el amor que no pudo ser. Barcelona: Plaza & Janés, 2000. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. Lorca y el mundo gay. Barcelona: Planeta, 2009. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. La Muerte de Federico Garcia Lorca : la represión nacionalista de Granada en 1936. [París]: Ruedo Ibérico, 1978. 92(Gar) Gib

Gibson, Ian. La Represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca. [Paris]: Ruedo Ibérico,1971. 92(Gar) Gib Gibson, Ian. Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca : 1898‐1936. Barcelona: Plaza & Janés, 1998. 92(Gar) Gib Magariño, Arturo. García Lorca. Barcelona: Labor,1991. 92(Gar) Mag Molina Fajardo, Eduardo. Los Últimos días de García Lorca. [Córdoba]: Almuzara, 2011. 92(Gar) Mol Monleón, José. García Lorca : vida y obra de un poeta. Barcelona: Aymá, 1974. 92(Gar) Mon Montes Amuriza, Dolores. Federico García Lorca. [Madrid]: Rueda,1995. 92(Gar) Mon Morla Lynch, Carlos. En España con Federico García Lorca. Sevilla: Renacimiento, 2008. 92(Gar) Mor Palau i Fabre, Josep. Lorca – Picasso. Barcelona: Proa, 1998. 92(Gar) Pal Penón, Agustín. Diario de una búsqueda lorquiana (1955‐56). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1990. 92(Gar) Pen Pozo Felguera, Gabriel. Lorca : el último paseo. Granada: Ultramarina, 2009. 92(Gar) Poz Ramos Espejo, Antonio. García Lorca en Fuente Vaqueros. Granada: Diputación Provincial de Granada. Patronato Cultural Federico García Lorca, 1998. 92(Gar) Ram Rodrigo, Antonina. García Lorca en el país de Dalí. Barcelona: Base, 2004. 92(Gar) Rod Rodrigo, Antonina. La Huerta de San Vicente y otros paisajes y gentes. Granada: Miguel Sánchez, 1997. 92(Gar) Rod Rodrigo, Antonina. Lorca, Dalí : una amistad traicionada. Barcelona: Planeta, 1981. 92(Gar) Rod Salvador Dalí i Federico García Lorca : la persistència de la memòria. Barcelona: Viena,2004. 92(Dal) Sal Sánchez Vidal, Agustín. Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin. Barcelona: Planeta, 2000. 92(Bun) San

Vázquez Ocaña, Fernando. García Lorca : vida, cántico y muerte. México, D.F. : Grijalbo, 1957. 92(Gar) Vaz Vila‐San‐Juan, José Luis. García Lorca, asesinado : toda la verdad. Barcelona: Planeta, 1975. 92(Gar) Vil

Critica literària Balboa Echeverria, Miriam. Lorca : el espacio de la representación. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. 834.3(Gar) Bal Bartra, Agustí. Dos poetes a Nova York : Hart Crane i García Lorca. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 1998. 841B.3(Cra) Bar Berenguer Carisomo, A. Las Máscaras de Federico García Lorca. Buenos Aires: Editorial Universitaria de Buenos Aires,1969. 834.3(Gar) Ber Cernuda, Lorca, Prieto : dos poetas y un pintor. [Madrid]: Amigis de la Residencia de Estudiantes : Fundación Gregorio Prieto,1997. 834.35"19" Cer Correa, Gustavo. La Poesía mítica de Federico García Lorca. Madrid: Gredos,1975. 834.3(Gar) Cor Díaz‐Plaja, Guillermo. Federico García Lorca : su obra e influencia en la poesía española. Madrid : Espasa‐ Calpe, 1968. 834.3(Gar) Día Doménech, Ricardo. García Lorca y la tragedia española. Madrid : Fundamentos, 2008. 834.3(Gar) Dom El Gamoun, Ahmed. Lorca y la cultura popular marroquí. Madrid: Libertarias, 1998. 834.3(Gar) El G Edwards, Gwynne. El Teatro de Federico Gracía Lorca. Madrid: Gredos, 1983. 834.3(Gar) Edw Eich, Christoph. Federico García Lorca, poeta de la intensidad. Madrid: Gredos, 1976. 834.3(Gar) Eic Estudios sobre la poesía de Lorca. Madrid: Istmo,2005. 834.3(Gar) Est Feal Deibe, Carlos. Eros y Lorca. Barcelona: Edhasa, 1973. 834.3(Gar) Fea

Federico García Lorca en el espejo del tiempo. Alicante : Aguaclara, 1998. 834.3(Gar) Fed Federico García Lorca i Catalunya [Barcelona] : Institut Universitari de Cultura. Universitat Pompeu Fabra : Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2000. 834.3(Gar) Sim Fernández Cifuentes, Luis. Cartografías del desasosiego : el teatro de García Lorca. Madrid : Ediciones del Orto, 2003. 834.3(Gar) Fer Fernández Cifuentes, Luis. García Lorca en el teatro : la norma y la diferencia. Zaragoza : Prensas Universitarias, 1986. 834.3(Gar) Fer Frigolé i Reixach, Joan. Un Etnólogo en el teatro : ensayo antropológico sobre Federico García Lorca. Barcelona : Muchnik,1995. 834.3(Gar) Fri Galán, Eduardo. La Casa de Bernarda Alba. Madrid : Ciclo, 1989. 834.3(Gar) Gal García Lorca, Francisco. Federico y su mundo : de Fuente Vaqueros a Madrid. Granada : Fundación García Lorca, 1996. 834.3(Gar) Gar García Lorca, Francisco. [La Felicidad más triste : Federico y su mundo] (rus) Moscou: Progress, 1987. NR Gar Gibson, Ian. Federico García Lorca. Barcelona: Grijalbo, 1985‐1988. 834.3(Gar) Gib Gimeno Aragón, Elisabet. Máscara versus Apariencia : caminos del deseo en El Público de García Lorca. Barcelona: PPU,2009. 834.3(Gar) Gim Gómez, Agustín. El Flamenco a la luz de García Lorca. Córdoba: Ateneo de Córdoba ,1999. 834.3"19" Gom Grande, Félix. García Lorca y el flamenco. Madrid: Mondadori, 1992. 834.3(Gar) Gra Guerrero Ruiz, Pedro. Federico García Lorca : el color de la poesía. Murcia : Universidad, 1998. 834.3(Gar) Gue Gutiérrez, Pepe. García Lorca i nosaltres. Sant Pere de Ribes: Ajuntament, [1998] 834.3(Gar) Gut Guzmán Simón, Fernando. Postales de Nueva York : la mirada neoyorquina de Juan Ramón Jiménez y Federico García Lorca. Córdoba: Litopress,2004. 834.3(Jim) Guz

Hidalgo Gómez, Francisco. Lorca, poeta del pueblo. Cornellà de Llobregat : Fundació Gresol Cultural,1998. 834.3(Gar) Hid Iglesias Ramírez, M. Federico García Lorca : el poeta universal. Barcelona : Dux, [19‐‐?] 834.3(Gar) Igl Jerez Farrán, Carlos. Un Lorca desconocido : análisis de un teatro "irrepresentable". Madrid : Biblioteca Nueva, 2004. 834.3(Gar) Jer Lara Pozuelo, Antonio. Poesía completa de Federico García Lorca : concordancias. Lausanne : Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos [etc.], 1997. 834.3(Gar) Lar Lorca y la generación del 27. Madrid : Biblioteca Nueva, 1977. 834.3(Gar) Lor Magariño, Arturo. García Lorca. Madrid : Hernando, 1977. 834.3(Gar) Mag Martínez Cuitiño, Luis. García Lorca para principiantes. Buenos Aires : Era Naciente, 1999. 834.3(Gar) Mar Martínez Nadal, Rafael. Cuatro lecciones sobre Federico García Lorca. [Madrid] : Fundación Juan March, 1980. 834.3(Gar) Mar Martínez Nadal, Rafael. El Público, amor y muerte en la obra de Federico García Lorca. Madrid : Hiperión,1988. 834.3(Gar) Mar Miñambres, Nicolás. Valle‐Inclán y García Lorca en el teatro del siglo XX Madrid : Anaya, 1991. 834.3(Val) Min Mostaza i Vidal, Josep Maria. Federico García Lorca : un home compromès amb el seu temps. St. Esteve de Sesrovires : l'autor, 2000. 834.3(Gar) Mos Predmore, Richard L. Los Poemas neoyorquinos de Federico García Lorca. Madrid : Taurus,1985. 834.3(Gar) Pre Rabassó, Carlos A. Federico García Lorca entre el flamenco, el jazz y el afrocubanismo : Granada, Nueva York, La Habana. Madrid : Ediciones Libertarias,1998. 834.3(Gar) Rab Redondo Montero, Carmen. La Zapatera prodigiosa : de Federico García Lorca. Torrejón de Ardoz, Madrid : Akal,1987. 834.3(Gar) Red Rodrigo, Antonina. García Lorca : el amigo de Cataluña. Barcelona : Edhasa, 1984. 834.3(Gar) Rod

Rodrigo, Antonina. García Lorca en Cataluña. Barcelona : Planeta, 1975. 834.3(Gar) Rod Rodríguez, Juan Carlos. Lorca y el sentido : un inconsciente para una historia. Torrejón de Ardoz : Akal,1994. 834.3(Gar) Rod Rosales, Gerardo. El Silencio de los Rosales. Barcelona : Planeta, 2002. 834.3(Gar) Ros Salazar Rincón, Javier. "Por un anfibio sendero‐‐" : los espacios simbólicos de Federico García Lorca. Barcelona : PPU, 1998. 834.3(Gar) Sal Salazar Rincón, Javier. Rosas y mirtos de luna. Madrid : Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1999. 834.3(Gar) Sal Serrano Carrasco, Cristina. La Casa de Bernarda Alba. Barcelona : CEAC, 1989. 834.3(Gar) Ser Simposi Internacional Federico García Lorca (1998 : Barcelona). Federico García Lorca i Catalunya. [Barcelona] : Institut Universitari de Cultura. Universitat Pompeu Fabra : Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 2000. 834.3(Gar) Sim Sorel, Andrés. Yo, García Lorca. Tafalla : Txalaparta, 1997. 834.3(Gar) Sor Treinta entrevistas a Federico García Lorca. Madrid : Aguilar,1989. 834.3(Gar) Tre Umbral, Francisco. Lorca, poeta maldito. Barcelona : Planeta, 1998. 834.3(Gar) Umb Vallejo Forés, Guillem. Federico García Lorca : poesía : teatro: La casa de Bernarda Alba. Madrid : Alhambra Longman,1992. 834.3(Gar) Val

Altres obres

Dalí, Salvador. Los Putrefactos : dibuixos i documents. [Madrid] : Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1998. 75(Dal) Dal Egea Fernández‐Montesinos, Alberto. García Lorca, Blas Infante y Antonio Gala: un nacionalismo alternativo en la literatura andaluza. Sevilla : Fundación Blas Infante, 2001. 323.1(46.81) Ege García Carrasco, Mercedes. ¿Venderías tu alma al diablo?. Madrid : Edición personal, 2006. N Gar Gibson, Ian. Cuatro poetas en guerra. Barcelona : Planeta, 2007. 9(46)"19" Gib 26

Hernández, Carlos. La Huella de Lorca. Barcelona : Norma, 2011. C Her Jiménez de Cisneros, Consuelo. El Trágico destino de un poeta : nivel II. Madrid : Edelsa, 2009. 434.2 Jim Lorca, Vicenta. Cartas de Vicenta Lorca a su hijo Federico. Barcelona : RBA, 2008. N 834 Lor Marías Amondo, Fernando. La Luz prodigiosa. Barcelona : Destino, 1998. N Mar Rasero i Rebull, Elisenda. El Teatre en tres dimensions. Barcelona : Fundació Pere Vergés, 1995. 91(46.71EMA) Ras Rojas, Carlos. El Ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos. Barcelona : Destino, 1980. N Roj Sáenz de la Calzada, Luis. La Barraca, teatro universitario. [Madrid] : Publicaciones de la Residencia de Estudiantes ; [León] : Fundación Sierra‐ Pambley, 1998. 792(Bar) Sae Utrera, Rafael. García Lorca y el cinema : lienzo de plata para un viaje a la luna. Sevilla : Edisur,1982. 778.5 Utr Vilches de Frutos, Mª Francisca. Los Estrenos teatrales de Federico García Lorca : 1920‐1945. [Madrid] : Tabapress : Fundación Federico García Lorca, 1992. 792(Gar) Vil

Audiovisuals Baras, Sara. Mariana Pineda. Madrid : Sony, 2003. DVDM 094.3BAR Bardem, Juan Antonio. Lorca, muerte de un poeta. Madrid : Suevia, [200‐?] DVD Lor Belén, Ana. Lorquiana. Madrid : BMG, 1998. CD 090.7BEL Camino, Jaime. El Balcón abierto. Madrid : Suevia, [2008?] DVD Bal Camus, Mario. La Casa de Bernarda Alba. [S.l.] : Paraíso Films,2003. DVD Cas Cantando a Federico García Lorca. [Madrid] : Factoría autor, 2006. CD 090.7A DivaDams. García Lorca. Barcelona: Rosazul,2009. CD 1.DIV 30 Federico García Lorca in memoriam. Madrid : EMI Odeón, 1998. CD 090.3FED 27

F. G. L. : Federico cumple 100 años : 1898‐1936. L’Hospitalet de Llobregat: Filmax, 2005. DVD 92(Gar) FGL Los Gitanos cantan a Federico García Lorca. Madrid : Polygram, 1994 CD 094.3GIT Hermoso, Miguel. La Luz prodigiosa. Barcelona : Manga,2003. DVD Luz Ibáñez, Paco. Federico García Lorca, Luis de Góngora. CD 090.7IBA Lorca: el mar deja de moverse. DVD 92(Gar) Lor Mendoza, Vince. El Viento : the García Lorca project. München : ACT Music , 2009. CD 1.MEN 70 Mompou, Frederic. Don Perlimplín. Barcelona : Tritó, 2002. M 3.MOM 28 Poetas en Nueva York. Madrid : Sony, 1998. CD 090.7POE Prada, Amancio. Sonetos y canciones de Federico García Lorca. [Barcelona]: Círculo de lectores, 2004. CD 090.7PRA Pradal, Vicente. El Diván del Tamarit. [ S. L.]: EMI, 2008. CD 090.7PRA Ruiz Barrachina, Emilio. Lorca: el mar deja de moverse. Valladolid : Divisa,2006. DVD 92(Gar) Lor Saura, Carlos. Bodas de sangre. Madrid : El País, 2004. DVD Bod Távora, Pilar. Yerma. [S.l.] : Manga, [1999]. DVD Yer

INFANTIL Obres de l’autor 4 poemas de Lorca y un viaje a Nueva York. Valencia : Versos y trazos, 2007. IP 834 Gar Canciones y poemas para niños. Barcelona : Labor, 1975. IP 834 Gar Canciones, poemas y romances para niños. Barcelona : Octaedro, 2002. IP 834 Gar Federico García Lorca para niños. Madrid : Susaeta,1999. IP 834 Gar Federico García Lorca para niños y niñas... y otros seres curiosos. Madrid : Ediciones de la Torre, 2007. IP 834 Gar Federico García Lorca y los niños. Madrid [etc.] : Everest,1980. I834.3(Gar) Gar El Paseo de Buster Keaton : (1925). Valencia : Media Vaca, 2008. I*** Gar Poemas. [Madrid] : Montena, 1987. IP 834 Gar Santiago. Madrid : Libros del Zorro Rojo, 2007. IP 834 Gar La Zapatera prodigiosa. León : Everest, 2006. IT 834 Gar Obres sobre l’autor

Cordón, Sara. Eta haren xarma. Andoain: Txertoa,2009. (euskera) I92(Lor) Cor Cordón, Sara. Lorca y su duende. Madrid : El Rompecabezas,2007. I92(Lor) Cor Díaz‐Plaja, Aurora. Pequeña historia de García Lorca. Barcelona : Mediterrània, 1994. I92(Gar) Dia Libro de nanas. Valencia : Media Vaca , 2004. I784 Lib Mínguez, Rafael. Lorca. Tres Cantos : Akal, 2000. I834.3(Gar) Min Urcaray, Magalí. El Somni de Lorca. València : Brosquil , 2009. I** Urc

HOMENATGES 29

• •

Semana Lorquiana de junio. Diferents actes commemorant el seu naixement i la seva mort. http://www.patronatogarcialorca.org Año Lorquiano. La Cátedra Libre de Cultura Andaluza de la Universidad Nacional de la Plata commemora l’aniversari de la seva mort amb conferències, flamenc, teatre i moltes més activitats. http://catedraandaluza.blogspot.com

• •

Festival internacional de Granada. Es representa l’òpera en tres imatges Ainadamar, en homenatge a García Lorca. http://www.granadafestival.org Federico según Lorca. Espectacle representat per la “bailaora” Eva Yerbabuena, amb onze coreografies. http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Eva/Yerbabuena

•

Recital de música dedicat al poeta Federico Garcia Lorca, amb motiu del 75è aniversari de la seva mort a càrrec del guitarrista Francisco Ortiz. Sala d'espectacles Santa Llúcia de Reus. http://www.salasantallucia.es

•

Logroño acull un homenatge flamenc a Federico García Lorca en el 75è aniversari de la seva mort, el seu títol és El Café de Chinitas. http://www.20minutos.es/noticia/1033289/0/

•

Centro de Educación de Adultos a García Lorca, Chipiona. Emotiu homenatge pel 75è aniversari de la seva mort. Música i lectura poètica. http://www.lavozdigital.es/cadiz

•

Festival de Música de Quintanar de La Orden, Toledo. Homenatge a càrrec de la Asociación de Amigos de la Música de Castilla‐La Mancha. http://eldiadigital.es/not/26923

•

Cinc milions de cupons dedicats a García Lorca. Homenatge de l’ONCE al poeta. Es van posar a la venda el dia 17 de juliol. http://loterias‐online.net/2011

•

VIII Festival Ibérico de cultura española, República Checa. Homenatge a Federico García Lorca, Vuelo por mis alas. http://www.glitztvla.com

•

IV Festival Internacional de Música de Cámara de Villaviciosa de Odón. Homenatge al poeta amb l’interpretació de García Lorca, Poeta en Do Mayor. http://www.envillaviciosadeodon.es/noticias/2011

•

La companyia El Teatro Real li va retre homenatge amb un espectacle d’òpera, teatre, dansa i música a la presó de Soto del Real. http://www.justa.com.

WEBGRAFIA

■ Fundación Federico Garcia Lorca. http://www.garcia‐lorca.org ■ Patronato García Lorca. www.patronatogarcialorca.org ■ Casa Museo Federico García Lorca. www.huertadesanvicente.com ■ Casa Museo Federico García Lorca de Valderrubio. www.museolorcavalderrubio.com ■ Residencia de estudiantes. www.residencia.csic.es ■ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. www.cervantesvirtual.com ■ Portal edad de plata. http://edaddeplata.org ■ Obras completas de Federico García Lorca. http://usuaris.tinet.cat ■ Poesia de Federico García Lorca. www.poesia‐inter.net ■ Amediavoz. http://amediavoz.com/garcialorca.htm ■ Wikipedia. http://es.wikipedia.org ■ Articles sobre García Lorca. http://www.elpais.com/todo‐sobre/persona/Federico/Garcia/Lorca/1582/ ■ Canciones por Federico García Lorca. http://www.cancioneros.com/aa/65/0/canciones‐de‐federico‐garcia‐lorca ■ Galeria fotogràfica. http://federicogarcialorca.net/fotos/index.htm