Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
Els sabors del món El 8 de maig del 2012, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; els cuiners colomencs dels restaurants Ca n’Armengol, Francesc Armengol, i de La Lluerna, Víctor Quintillà; i la presidenta de Fondo Comerç, M. Teresa Castellví, van conversar sobre cuina, cultures i ciutat. El motiu és la celebració, el dia 27 de maig, de la mostra de productes “Els sabors del món”. Aquí teniu un fragment de la conversa, que podeu veure resumida a www.gramenet.cat/sabors.
Conversa sobre
Els sabors del món Núria Parlon (NP). Concentrar sabors del món al barri del Fondo em sembla una gran idea. Una iniciativa de Fondo Comerç en la qual ens satisfà molt participar-hi. Víctor Quintillà (VQ). Sabors del món m’evoca les vegades que passeges pel barri del Fondo i veus les diferents cultures establertes a la ciutat. T’adones que hi ha una altra manera de fer les coses i hi ha productes que nosaltres pràcticament no utilitzem. Francesc Armengol (FA). Més que els productes m’interessen les tècniques que es fan servir en altres cultures i que, adaptades, les podem fer servir amb els nostres productes. Tècniques i estris. Tenim l’oportunitat almenys de veure-ho. Aplicar certes tècniques de cocció als nostres productes sí que és una gran aportació. VQ. És això. Més que productes, que potser els nostres clients no els entendrien, són les tècniques de tractar la matèria primera. M. Teresa Castellví (TC). De vegades hi ha una mica de por a allò desconegut, però quan ho tastes te n’adones que allò està molt bo. Jo passo per les botigues del barri i veus productes que dius “i això com es menja”? La nostra intenció és aquesta: donar informació de tots aquests productes. FA. Per a nosaltres tenir aquesta informació és molt interessant. El Víctor m’explicava que de la ceba tendra, en alguns països fan servir la part verda quan aquí fem servir la part blanca. És per això que en algunes botigues et trobes unes cebes diferents. NP. Mostrar la riquesa cultural d’una ciutat com la nostra, a través de la cuina, és molt positiu per moltes coses. Sobretot per l’empremta d’identitat que deixa i, en especial, pels cuiners joves com vosaltres que proporcioneu una cuina d’alta qualitat amb producte fresc. Això és un gran actiu de Santa Coloma. La llengua, la cultura, la gastronomia, el comerç... ens ajuden a trobar-nos. Per exemple, jo que sóc vegetariana, el tofu,que és un producte que es fa servir habitualment a altres cuines, el tinc totalment integrat a la meva dieta. És una mica això, anar provant i assimilant però sense forçar les coses. VQ. Sí, és com la soja. Ara és un producte que es fa servir molt. NP. Bé ... al principi va costar. En posaves una mica a les amanides i a la gent li costava potser per falta d’informació. Crec que activitats com “Els sabors del món” contribuiran a apropar aquests productes i aquestes tècniques, tant als cuiners i cuineres com als clients. La cuina és una gran eina per aproximar cultures. TC. Coneixem el que és seu i ells coneixen el que és nostre. D’això es tracta. FA. Tenim un gran avantatge. Tenim productes de diferents cultures, que abans costaria molt de trobar, concentrats en un sol barri. TC. Al Fondo tenim tot tipus de productes.
Els sabors del món
ÍNDEX Productes Aiguanaf Albergínia Alfàbrega All
Alls tendres Ametlla Arepa* Arròs Bacallà Bitxo Blat Bleda xinesa* Botifarra brisa Botifarra d’ou Botifarra de faves Botifarra de pagès Botifarró de ceba Bull blanc Bull de nous Bull negre Cacauet Cansalada ibèrica Canyella Carbassa Catalana Ceba
Ceba tendra Cigró Civada Clau Cogombre Cogombre karela* Col xinesa* Comí Coriandre Cúrcuma
Receptes Sharovi*, Fonio*, Arròs au gras* Falàfel, Dóner kebab Botifarra amb seques, Xató, Fonio*, Arròs au gras*, Llom de porc a l’oli d’oliva, Enciam espàrrec*, Falàfel, Dóner kebab Faves a la catalana Xató, Khir* Arròs au gras*, Khir* Esqueixada de bacallà, Xató Xató Cervesa artesana
Productes Curri Cuscús Enciam Enciam espàrrec* Escarola Farina Fava Fideus d’arròs Flammulina Fonio* Formatge Gingebre Harissa Hibisc vermell Iogurt Iuca
Botifarra brisa Julivert Faves a la catalana Botifarra amb mongetes seques Lavash* Llet Llevat Llimona Fonio* Faves a la catalana, Botifarra brisa Cuscús, Llom de porc a l’oli d’oliva Cuscús, Fonio*, Arròs au gras*
Llom Llonganissa Llorer
Faves a la catalana, Ocra al curri, Cigrons al curri, Sharovi*, Fonio*, Falàfel, Dóner kebab Faves a la catalana, Esqueixada, Arròs au gras*, Falàfel Falàfel, Cuscús, Cigrons al curri Cervesa artesana Botifarra brisa Falàfel, Dóner kebab
Llúpol Longan Maduixa
Raviolis xinesos, Col xinesa* Ocra al curri, Cigrons al curri, Falàfel Sharovi*, Cuscús, Falàfel Ocra al curri, Cigrons al curri
Mongeta blanca Moniato Mote* Nap Naranjilla*
Malta Mantega Maracujà Marc de cava Menta
Receptes Ocra al curri Cuscús Falàfel, Dóner kebab Enciam espàrrec* Xató Lavash*, Raviolis xinesos Faves a la catalana, Cuscús
Fonio* Dóner kebab Cuscús Cànem de Guinea* Falàfel, Dóner kebab Fonio*, Xips de verdures, Arròs au gras* Botifarra amb seques, Cuscús, Fonio*, Arròs au gras*, Falàfel, Dóner kebab Lavash* Batut de fruites tropicals, Khir* Lavash*, Falàfel Llom de porc a l’oli d’oliva, Melmelada de maduixa colomenca, Dóner kebab Llom de porc a l’oli d’oliva Llom de porc a l’oli d’oliva, Dóner kebab Cervesa artesana Melmelada de maduixa colomenca Cervesa artesana Sharovi* Batut de fruites tropicals Botifarra brisa Faves a la catalana, Cànem de Guinea* Botifarra amb mongetes seques Xips de verdures Fonio*
Els sabors del món
ÍNDEX Productes Nou moscada Nyam xinès* Nyora Ocra Oli Oliva Orada Ordi Orenga Pa de dóner Pa de pita Pansa Papaia Paradella crespa* Pastanaga Pastirma* Patata Pebre de Jamaica Pebre negre
Pebre vermell Pebrot verd Pebrot vermell Pernil Pinya Pinyó Plàtan mascle* Pollastre Porc Ras-alhanut* Remolatxa Rom Safrà Sal Secallona Sindrick* Sucre Tamarinde Tàpera Taro
Receptes Botifarra brisa
Taronja Tomàquet
Xató Ocra al curri Esqueixada de bacallà, Xató Arròs au gras* Cervesa artesana Falàfel, Dóner kebab Dóner kebab Falàfel Cuscús Batut de fruites tropicals Cuscús, Fonio*, Falàfel, Dóner kebab Sharovi* Botifarra brisa Fonio*, Arròs au gras*, Llom de porc a l’oli d’oliva, Raviolis xinesos, Falàfel, Dóner kebab, Botifarra brisa Ocra al curri, Cigrons al curri, Llom de porc a l’oli d’oliva Esqueixada Esqueixada
Receptes
Productes
Cànem de Guinea* Esqueixada, Xató, Ocra al curri, Cigrons al curri, Sharovi*, Cuscús, Fonio*, Arròs au gras*, Confitura de tomàquet, Falàfel, Dóner kebab
Tomàquet d’arbre* Tonyina Xató Vedella Dóner kebab Vi Faves a la catalana, Llom de porc a l’oli d’oliva, Col xinesa* Vinagre Xai Sharovi*, Dóner kebab Xauarma Xirivia Xips de verdures Xoriço * Termes consultats al TERMCAT.
Cànem de Guinea* Botifarra brisa Patacón* Cuscús, Dóner kebab Llom de porc a l’oli d’oliva, Raviolis xinesos, Botifarra brisa Xips de verdures Confitura de tomàquet Cuscús
Organitza:
Falàfel, Dóner kebab LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
Amb la col·laboració de:
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
GUINEA CONAKRI Carrer d’Enric Granados, 11 local 2
Cuina de Guinea Conakri
LA SAL La sal és una substància cristal·lina molt abundant a la naturalesa, pràcticament inesgotable. La podem trobar en dissolució en l’aigua del mar i en forma sòlida en dipòsits més o menys subterranis. Des d’èpoques remotes ha estat molt important per a la vida de les persones. Una de les primeres cultures en què en trobem documentat l’ús és a la Xina, fa més de 4.500 anys. La paraula salari té l’origen en la quantitat de sal diària que rebien els treballadors romans, sobretot els legionaris, en l’època de l’Imperi romà, per conservar els aliments. En ocasions la sal s’ha fet servir, fins i tot, com a moneda en transaccions econòmiques. La sal s’utilitza per conservar els aliments, com a condiment i com a font d’obtenció de minerals fonamentals per a la vida com el clorur, el sodi i el potassi. La sal és vital per a l’equilibri del metabolisme, i per a l’activitat muscular i nerviosa. En algunes persones pot tenir efectes negatius en casos de tensió arterial alta.
Arròs au gras
RECEPTA INGREDIENTS
2 orades mitjanes 2 pastilles de brou 3 tomàquets vermells Alta 3 gots d’arròs 1 tros de carbassa 2 cebes tendres 1 tros de iuca 3 grans d’all 1 albergínia Tomàquet fregit, julivert, pebre negre, oli i sal
5 hores
Alt
PREPARACIÓ Netegeu i renteu bé les orades i salpebreu-les. Poseu oli en una olla. Quan l’oli estigui calent, fregiu les orades i reserveu-les. Tritureu la ceba, l’albergínia i el tomàquet, tot en cru. Sofregiu-ho a foc lent, afegiu-hi el tomàquet fregit, l’all, el pebre negre, el julivert i la sal. Bulliu l’arròs 30 minuts i feu servir tanta aigua com sigui necessària. Després afegiu-hi el peix, la iuca i la carbassa. Deixeu-ho coure 30 minuts més i retireu el peix, la iuca i la carbassa. Deixeu que bulli 20 minuts més. A la salsa que ha quedat, afegiu-hi aigua i deixeu-ho 15 minuts més. En aquest moment poseu-hi l’arròs. Prepareu en un recipient l’all picat, la ceba, el julivert, el pebre negre, la mostassa i el picant (opcional). Quan l’arròs comenci a bullir, afegiu-hi el preparat anterior. Remeneu-ho a poc a poc uns 40 minuts. Serviu el plat i afegiu-hi els trossets de peix per sobre. Acompanyeu-lo amb la iuca i la carbassa.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
BAR CAFETERIA LOLI Carrer d’Olot, 26
Cuina catalana
LA BOTIFARRA La botifarra és un embotit típic de Catalunya que presenta una gran varietat de gustos i de formes d’elaboració (botifarra crua, dolça, blanca, negra, traïdora, de perol, etc.). La botifarra crua es fa amb carn de porc, sal i pebre negre. Antigament, després de matar el porc, la botifarra crua es consumia de seguida o bé es conservava confitada en olles. Només hi ha un producte pràcticament idèntic a la botifarra crua catalana a tot Europa: la que s’elabora a Tolosa de Llenguadoc per fer la famosa cassoleta. A la cuina catalana, la botifarra crua té un gran protagonisme. Probablement un dels plats més coneguts i valorats sigui la botifarra amb mongetes. Des d’un punt de vista nutricional, és un aliment energètic, ric en ferro, proteïnes i vitamines del grup B.
Botifarra amb mongetes seques
RECEPTA INGREDIENTS
1 botifarra de pagès per persona 400 grams de mongetes blanques 2 o 3 grans d’all Julivert Oli d’oliva
Baix
90 min.
Baix
PREPARACIÓ Poseu les mongetes en remull la nit abans. Deixeu-les cobertes amb aigua fins al dia següent. Poseu en una olla aigua freda, sal i les mongetes escorregudes. Coeu les mongetes durant una hora aproximadament. Escorreu-les i deixeu que es refredin. Poseu oli d’oliva en una paella. Afegiu-hi les mongetes quan l’oli estigui calent. Deixeu que es daurin una mica i afegiu-hi l’all i el julivert picats. Poseu en una graella una mica d’oli d’oliva. Quan l’oli estigui calent, col·loqueu-hi les botifarres fins que estiguin ben fetes.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
CANSALADERIA CAL NEN Carrer del Pedró, 3
Cuina catalana
EL CLAU El clau –o clavell– és una espècia molt aromàtica. És el botó floral sec del claveller, un arbre originari d’Indonèsia que pot arribar a fer més de 10 metres d’alt. Fa més de 2.400 anys que se’n va generalitzar l’ús a la Xina. Els cortesans el mastegaven per aromatitzar-se l’alè quan parlaven amb l’emperador. Va passar després a l’Imperi romà i es va estendre arreu del món. Va ser un producte comercial molt preuat durant l’edat mitjana. Un quilo de clau va arribar a equivaler a 7 grams d’or. Mòlt o sencer, es fa servir en cuines de cultures molt diferents. Si en clavem uns quants en mitja llimona, ens evitarà olors desagradables al frigorífic. Tradicionalment se li atribueixen propietats beneficioses per a l’aparell digestiu i com a antisèptic extern.
Botifarra brisa
Producte local
RECEPTA INGREDIENTS
Careta de porc Galtes de porc Llengua de porc Cors de porc Papada Cansalada Pebre negre Nou moscada Clau d’olor Pebre de Jamaica Marc de cava Pinyons
Mitjana
2 hores
Baix
PREPARACIÓ Tritureu la cansalada i la papada i reserveu la massa. Tritureu la careta, la galta, la llengua i els cors i incorporeu-los a la massa que heu reservat. Afegiu-hi el pebre negre, la nou moscada, el clau d’olor, el pebre de Jamaica, el marc de cava i els pinyons. Embotiu la massa que us ha quedat i poseu-ho a la caldera a 80 graus durant una hora.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
GUINEA CONAKRI Carrer d’Enric Granados, 11 local 2
Cuina de Guinea Conakri
LA FLOR D’HIBISC Les flors d’hibisc són grosses i vistoses, en forma d’embut o trompeta de colors diversos. L’hibisc és originari del Sudan i es pot trobar en regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals. El fruit és una càpsula que conté diverses llavors. La flor d’hibisc –també coneguda com a rosa de Jamaica– s’empra per fer infusions que es caracteritzen pel seu sabor, color i efectes beneficiosos sobre el sistema nerviós, ja que no té cap substància estimulant. A Egipte s’acostuma a rebre els convidats amb una beguda feta amb aquestes flors; i al Carib s’utilitzen per fer-ne melmelades. Els seus usos medicinals i terapèutics són coneguts des d’èpoques llunyanes. Les flors, per exemple, serveixen per alleugerir la irritació de gola i per fer rentats oculars.
Cànem de Guinea
RECEPTA INGREDIENTS
Flors seques d’hibisc vermell 250 grams de sucre Suc de taronja o pinya Menta
Fàcil
30 min.
Mig
PREPARACIÓ Renteu les flors d’hibisc vermell. Poseu aigua al foc i quan estigui bullint afegiu-hi les flors. Incorporeu-hi la menta fresca per donar gust i deixeu reposar la infusió durant 15 minuts fins a aconseguir un color vermell. Coleu la infusió i afegiu-hi sucre al gust. Aboqueu-hi el suc de taronja o pinya. Serviu la beguda molt freda.
SUGGERIMENT Per donar un toc diferent, decoreu la beguda amb fulles de menta
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
GUINEA CONAKRI Carrer d’Enric Granados, 11 local 2
Cuina de Guinea Conakri
LA FLOR D’HIBISC Les flors d’hibisc són grosses i vistoses, en forma d’embut o trompeta de colors diversos. L’hibisc és originari del Sudan i es pot trobar en regions càlides, temperades, subtropicals i tropicals. El fruit és una càpsula que conté diverses llavors. La flor d’hibisc –també coneguda com a rosa de Jamaica– s’empra per fer infusions que es caracteritzen pel seu sabor, color i efectes beneficiosos sobre el sistema nerviós, ja que no té cap substància estimulant. A Egipte s’acostuma a rebre els convidats amb una beguda feta amb aquestes flors; i al Carib s’utilitzen per fer-ne melmelades. Els seus usos medicinals i terapèutics són coneguts des d’èpoques llunyanes. Les flors, per exemple, serveixen per alleugerir la irritació de gola i per fer rentats oculars.
Cànem de Guinea
RECEPTA INGREDIENTS
Flors seques d’hibisc vermell 250 grams de sucre Suc de taronja o pinya Menta
Fàcil
30 min.
Mig
PREPARACIÓ Renteu les flors d’hibisc vermell. Poseu aigua al foc i quan estigui bullint afegiu-hi les flors. Incorporeu-hi la menta fresca per donar gust i deixeu reposar la infusió durant 15 minuts fins a aconseguir un color vermell. Coleu la infusió i afegiu-hi sucre al gust. Aboqueu-hi el suc de taronja o pinya. Serviu la beguda molt freda.
SUGGERIMENT Per donar un toc diferent, decoreu la beguda amb fulles de menta
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
CERVESA CAPFOGUER Carretera de la Roca, km. 5
Cuina catalana
LA CIVADA La civada és una planta que pertany a la família de les gramínies. Les restes més antigues de conreus de civada es troben a l’Europa central i estan datades de l’edat del bronze. Sembla que antigament no tenia tanta importància com el blat o l’ordi ja que fins que no se’n va popularitzar el cultiu, es considerava que la civada era una mala herba d’aquests cereals. Una de les danses tradicionals de Catalunya és El ball de la civada, on es representen les feines de plantació i collita d’aquest cereal. Una forma d’aprofitar-ne les propietats nutritives és menjar flocs de civada. Se solen prendre amb llet o iogurt o bé com a ingredient de farinetes, sopes i també amanides. També és un dels ingredients utilitzats en l’elaboració de la cervesa. La civada es un dels cereals més rics en proteïnes, greixos (gairebé el doble que el blat) i hidrats de carboni.
Cervesa Capfoguer
Producte local
RECEPTA INGREDIENTS
Ingredients per a cada tipus de cervesa:
Alta Black Ginger Maltes: pale, crystal, carafa III i flocs de civada Llúpols: chinook i east kent golding
45 dies
Baix
Amber Maltes: pale, amber aromàtic, carafa III, blat i flocs d'ordi Llúpols: nugget, pacific gem, galena i hall, tradition After Ale Maltes: pale, abbey, special b, black, munich, cara aroma i crystal Llúpols: pacific gem
PREPARACIÓ Macereu dues hores les maltes a una temperatura d’entre 65 i 69 graus. Renteu-les amb aigua a 80 graus per extreure’n el sucre. Bulliu el most 90 minuts amb tres addicions de llúpols per aconseguir amargor, sabors i aromes. Refredeu-ho perquè fermenti durant una setmana. Transvaseu la cervesa verda a un altre bidó per clarificar-la durant una altra setmana. Després envaseu-la per a la maduració un mes com a mínim i ja la podeu beure.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
RESTAURANT REHMAN Carrer de Mas Marí, 103
Cuina indopakistanesa
EL CIGRÓ Els cigrons són les llavors d’una planta lleguminosa que té el seu origen en la zona formada per Grècia, Turquia i Síria. Sens dubte és una de les plantes de conreu més antigues que es coneixen: en regions del nord d’Àfrica i de l’Àsia occidental se n’han trobat restes de fa 7.500 anys. Els cigrons –hummus en àrab i hebreu– són molt presents a tota l’àrea mediterrània. La cuina catalana també té diversos plats tradicionals fets amb cigrons, com ara l’escudella i carn d’olla o els cigrons amb bacallà. Aquest llegum és considerat un aliment completíssim, molt recomanable per tenir una dieta saludable a causa de la seva aportació de proteïnes, greixos, calci, ferro, vitamines i fibra. Curiosament, durant moltes etapes de la història se l’ha associat a un menjar de pobres o de classes populars.
Cigrons al curri
RECEPTA INGREDIENTS
Mig quilo de cigrons cuits 2 o 3 tomàquets Mig quilo de cebes Mitjana 1 cullereta de comí mòlt 1 cullereta de pebre vermell picant Mitja cullereta de cúrcuma Oli Sal
1 hora
Mig
PREPARACIÓ Poseu en una paella dues cullerades d’oli. Quan l’oli estigui calent, poseu-hi la ceba trinxada. Un cop cuita la ceba, afegiu-hi el tomàquet pelat i tallat a trossets petits. Deixeu coure el tomàquet, la resta d’ingredients i una mica d’aigua cinc minuts a foc lent. Passat aquest temps, afegiu-hi els cigrons cuits. Torneu a bullir-ho cinc minuts més a foc viu, afegiu-hi mig got d’aigua i deixeu-ho al foc 5 minuts més.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
RESTAURANT TIAN XIAN Carrer de Massenet, 25
Cuina xinesa
LA COL XINESA La col xinesa és una hortalissa que té forma d’enciam llarg però en realitat és de la mateixa espècie que els naps. Té fulles blanques i grogues, ben atapeïdes. Es cultiva a la Xina des de fa més de 1.500 anys. Es consumeix crua, en amanides. També es fa servir per fer sopes, minestres o com a guarnició per a plats de carn. Fa més de 400 anys, el farmacèutic xinès Li Shizhen va estudiar les propietats medicinals de la col xinesa i les va incloure en el seu Compendi de matèria mèdica, una de les obres més importants de la medicina mil·lenària tradicional xinesa. Té efectes beneficiosos per al tractament del colesterol. El suc de la col xinesa s’utilitza també per alleugerir problemes digestius. Conté moltes vitamines, minerals i és rica en fibra. Com que té poques calories és adequada en règims per aprimar-se.
Col xinesa
RECEPTA INGREDIENTS 1 col xinesa Vi Oli Sal
Fàcil
30 min.
Baix
PREPARACIÓ Talleu la col xinesa a trossets petits i saleu-la . Poseu en una paella oli i quan estigui calent salteu-hi els trossos de la col. Després de saltar la col, regueu-la amb un raig de vi i espereu fins que s’evapori.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LES TERRASSES DE SANTA COLOMA Carretera de la Roca, km. 5
Cuina catalana
EL TOMÀQUET El tomàquet és una hortalissa que té l’origen a l’Amèrica del Sud. Cap a l’any 700, els asteques ja el cultivaven. El tomàquet és un mot que prové del nàhuatl tomatl. Entre les classes socials més riques dels països nord-europeus es creia que el tomàquet era verinós. Això era així perquè menjaven amb coberts fets amb un alt contingut de plom. La reacció d’aliments alts amb àcids –com el tomàquet– en contacte amb el plom podien conduir a l’enverinament i a la mort. Les classes populars, en canvi, menjaven amb coberts de fusta i no s’enverinaven. Per aquest motiu, durant molts anys, el tomàquet va ser considerat un aliment només per als pobres. El tomàquet té un contingut en sucres una mica superior a la resta de verdures, per això té un lleuger gust dolç. Aporta moltes vitamines, minerals i fibra i té un elevat efecte antioxidant.
Confitura de tomàquet
Producte local
RECEPTA INGREDIENTS
2 quilos de tomàquets madurs (si pot ser del tipus pera) 1 quilo i mig de sucre Mitja copa de rom
Baix
40 min.
Baix
PREPARACIÓ Netegeu els tomàquets i marqueu-los amb una creu. Bulliu l’aigua i escalfeu-los durant 10 segons. Refredeu els tomàquets ràpidament amb gel. Peleu-los i traieu-los les llavors. Passeu els tomàquets per un colador xinès. Poseu la pasta de tomàquet i el sucre en una cassola al foc. Aneu-hi afegint, a poc a poc, les gotes de rom. Deixeu-ho uns 40-45 minuts i aneu-ho remenant a foc lent. Un cop feta la confitura, poseu-la en envasos de vidre i després al bany maria durant 15 minuts. Procureu que les tapes tanquin bé i que no els entri ni aire ni aigua.
SUGGERIMENTS
La confitura es pot servir en torrades amb formatge brie o fresc. També pot ser una bona salsa per a hamburgueses i salsitxes de Frankfurt i tota mena d’amanides
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
CARNISSERIA SALAM Carrer de Dalmau, 45
Cuina marroquina
EL CUSCÚS El cuscús és una pasta de farina fraccionada en bocins rodons. Els seus grans de sèmola de blat dur poden arribar als 3 mil·límetres de diàmetre després de ser cuinats. És un producte d’Àfrica del Nord que es remunta als segles XI-XIII. El cuscús és un producte bàsic de l’alimentació en molts països africans i de l’Orient Pròxim. I ara també d’Europa: l’any 2011 el cuscús va ser escollit com un dels tres plats preferits pels francesos. Hi ha moltes receptes amb cuscús, fins i tot se’n fan postres. A nosaltres ens ha arribat majoritàriament com un plat que es combina amb productes com ara la pastanaga, la carbassa, els cigrons, el pollastre o el xai. El cuscús està considerat un dels aliments més sans procedent dels cereals: aporta moltes vitamines i una quantitat molt petita de greixos.
Cuscús
RECEPTA INGREDIENTS
1 pollastre tallat a quarts 1 quilo de cuscús Mig quilo de cigrons cuits Alta 4 tomàquets madurs 2 o 3 pastanagues 1 tros de carbassa Mig quilo de faves tendres Coriandre, julivert, gingebre, canyella i panses Safrà o colorant alimentari, al gust Tomàquet fregit, oli d’oliva i sal
4 hores
Alt
PREPARACIÓ Poseu el cuscús en un recipient amb una mica d’aigua calenta i oli. Deixeu-ho reposar durant 5 minuts aproximadament. Poseu una olla amb una mica d’aigua al foc. En una bosseta de roba, poseu-hi les panses i fiqueu-la dintre de l’aigua. Separeu el cuscús fins que quedi ben lliure. Coeu-lo al vapor. Quan surti el vapor enretireu-lo, deixeu-lo reposar un parell de minuts i torneu-lo a separar (fins a quatre vegades). Llavors retireu-lo i reserveu-lo. Fregiu el pollastre amb pell. Quan estigui daurat, afegiu-hi el tomàquet i la ceba triturats, les espècies i una mica d’aigua calenta. Després, poseu-hi totes les verdures tallades a la juliana (no massa primes), els cigrons i la resta d’ingredients. Un cop fet, poseu en un plat el cuscús, en forma de muntanyeta, i col·loqueu-hi les verdures al voltant i les panses per sobre. Aboqueu l’aigua que heu utilitzat per fer el cuscús al vapor per sobre el plat.
SUGGERIMENTS
El cuscús es pot fer amb pollastre, carn de vedella o carn de be. La preparació és la mateixa. Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LAL DÓNER KEBAB
Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 153 Cuina turca
EL XAI El xai és una ovella que té menys d’un any i que arriba fins als 8 quilos de pes. Ha estat criat pels humans des de fa 9.000 anys i això el converteix en el tipus de bestiar que ha estat domesticat des de fa més temps. A la cuina mediterrània és un ingredient càrnic habitual així com a la cuina índia i part de la xinesa. A l’Argentina és un dels menjars més valorats de la regió de la Patagònia. També el podem trobar en algunes cuines del Magrib, on són molt coneguts els tagín de xai (estofats amb verdures típics del nord d’Àfrica). La carn de xai es pot considerar vermella o blanca segons l’edat i l’alimentació que hagi rebut l’animal. És una de les carns amb major percentatge de greix saturat, per tant aneu amb compte amb el colesterol. Amb tot, la carn de xai és font de proteïnes de bona qualitat, de vitamines B12 i B2 i de minerals com ara el ferro, el fòsfor i el zinc.
Dóner kebab
RECEPTA INGREDIENTS
Una peça de pollastre i/o xai (500 grams) Preparació de la carn: 4 cebes 1 gra d’all 1 fulla de llorer Pebre negre Julivert 2 llimones Preparació del dóner: Pa de dóner Enciam Tomàquet Ceba Pastanaga Cogombre Formatge de cabra Salsa de iogurt: 1 iogurt natural cremós 1 gra d’all 3 cogombrets 1 culleradeta de tàperes Alfàbrega i orenga Oli d’oliva
Nivell de dificultat
Fàcil
5 hores
Mig
PREPARACIÓ Preparació de la carn: Tritureu tots els ingredients de preparació de la carn. Afegiu-ho a la carn i poseu-ho a la nevera 4 hores. Després coeu la carn al forn. Preparació del plat: Poseu la paella al foc i quan estigui calenta escalfeu el pa de dóner volta i volta. Enretireu el pa i ja hi podeu posar la carn al gust tallada ben fina. Afegiu-hi l’enciam i la pastanaga tallats a la juliana, i el tomàquet, la ceba i el cogombre tallat a rodanxes primes. Poseu-hi també el formatge de cabra calent. Prepareu la salsa de iogurt. Barregeu tots els ingredients i passeu-los per la batedora. A més, poseu-hi la salsa de iogurt.
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
RESTAURANT TIAN XIAN Carrer de Massenet, 25
Cuina xinesa
L’ENCIAM ESPÀRREC L’enciam espàrrec és un tipus d’enciam cultivat tradicionalment a la Xina. Té un tronc robust, de 15 a 20 cm d’alt i de 3 a 4 cm de gruix, i unes fulles llargues, verdes i estretes. Es fa servir com a verdura. El tronc, quan es talla en rodanxes, deixa anar una saba blanca molt aromàtica i de textura viscosa. Generalment es cou i se serveix acompanyant altres aliments com el pollastre, el porc o les gambes. És adequat també per cuinar-lo al wok, amb altres verdures. Té poc valor nutritiu però un alt contingut d’aigua i és ric en vitamines i minerals com és habitual en les altres varietats d’enciams. Als enciams se’ls atribueix propietats sedants i ansiolítiques però també, curiosament, lleugers efectes afrodisíacs.
Enciam espàrrec
RECEPTA INGREDIENTS
1 enciam espàrrec Sucre Vinagre All (opcional) Oli Sal
Fàcil
15 min.
Baix
PREPARACIÓ Talleu les fulles verdes de l’enciam espàrrec a trossets petits. Peleu el tronc i quan quedi de color verd, talleu-lo també a trossets petits. Amaniu els trossets de l’enciam espàrrec amb la resta d’ingredients.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
BAR CERVESERIA GERMAN’S Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 172
Cuina catalana
EL BACALLÀ El bacallà és un peix que viu en mars freds de l’Atlàntic Nord. La mida oscil·la segons l’espècie. Els més grans poden pesar cent quilos i fer 2 metres de llarg. El bacallà ha estat important per a l’alimentació de diversos pobles, com ara la dels americans nadius. Entre els europeus, els víkings i els bascos van ser els primers a pescar-los. Per conservar-los d’un viatge tan llarg de retorn a casa, els assecaven o bé els salaven. La possibilitat de mantenir el peix en bones condicions durant tant de temps el va fer molt popular. L’ús del bacallà és tradicional en la cuina catalana. Són molt típics els plats de bacallà a la llauna, amb mel, amb allioli, amb samfaina, els bunyols i les croquetes de bacallà. El bacallà és ric en àcids grassos essencials i, com la resta de peixos, és un aliment bàsicament proteic i conté tots els aminoàcids essencials.
Esqueixada de bacallà
RECEPTA INGREDIENTS
Bacallà dessalat (100 grams per persona) 1 pebrot vermell 2 pebrots verds Fàcil Tomàquets d’amanir 1 ceba tendra gran o dues de mitjanes Olives negres d’Aragó Oli d’oliva verge Sal
1 hora
Mig
PREPARACIÓ Talleu a trossets petits el pebrot vermell, el pebrot verd, la ceba tendra i el tomàquet d’amanir. Esqueixeu el bacallà (és a dir, trossegeu-lo en tires). En una plata, barregeu-hi tots els ingredients. Al final, afegiu-hi les olives negres, una mica de sal i oli d’oliva verge.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LAL DÓNER KEBAB
Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 153 Cuina turca
EL PA DE PITA El pa de pita és un pa aplanat, arrodonit o ovalat, fet de blat amb llevat o sense. És molt comú als Balcans, Grècia, Turquia, l’Orient Mitjà o la península Aràbiga. Els historiadors el consideren un aliment molt antic perquè no calia forn o altres utensilis per elaborar-lo. L’ús del pa de pita és diferent segons la cultura. En diversos països africans es fa servir com un cobert, mentre que en regions més properes a la Mediterrània s’usa com a suport per posar-hi altres aliments. A Europa es popularitza a mitjan segle XX, quan s’empra com a embolcall farcit de carn, llegums, hortalisses i salsa. Actualment també el coneixem com a acompanyant d’altres plats com ara l’hummus (puré de cigrons) o el babaganuix (puré d’albergínies escalivades).
Falàfel
RECEPTA INGREDIENTS
250 grams de cigrons secs All i julivert 1 ceba tendra Coriandre, comí Una culleradeta de llevat Oli, sal i pebre Pa de pita Enciam, tomàquet i ceba Pastanaga Cogombre
Mitjana
PREPARACIÓ
90 min.
Mig
Poseu els cigrons en remull el dia anterior. Un cop els cigrons s’han estovat, piqueu-los en cru fins que quedi una pasta. Tritureu la ceba, l'all, el llevat, el julivert, el coriandre, el comí, l'oli, la sal i el pebre. Incorporeu aquesta pasta als cigrons. Barregeu-ho tot. Tapeu la massa amb un drap i fiqueu-la a la nevera una hora. Després, ja podeu fer les boletes amb la massa de cigrons. Un cop fetes, fregiu-les en una paella amb l’oli ben calent. Poseu una altra paella al foc i quan estigui calenta passeu el pa de pita volta i volta. Enretireu-lo i poseu-hi els falàfels. Talleu l’enciam i la pastanaga a la juliana, la ceba, i el tomàquet i el cogombre a rodanxes primes. Prepareu la salsa de iogurt. Barregeu tots els ingredients i passeu-los per la batedora. Emboliqueu els ingredients amb el pa de pita i afegiu-hi la salsa de iogurt.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
BAR CERVESERIA GERMAN’S Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 172
Cuina catalana
LA FAVA Les faves són les llavors d’una planta lleguminosa herbàcia que pot arribar a fer un metre d’alçada. Té la forma d’una mongeta verda grossa. Es recol·lecta durant l’hivern i la primavera. Les faves s’han consumit com a aliment des de l’antiguitat a Israel, Egipte, Grècia i Roma, on tenien fama d’augmentar la virilitat dels homes. Sembla que també prové de Roma el costum de posar una fava seca dintre d’un tortell amb motiu d’una festa i coronar rei la persona que la troba. És un conreu tradicional de regadiu a Catalunya, les Illes Balears i Andalusia. A Alacant, té un prestigi reconegut la varietat reina mora. Es poden menjar cuites i també crues, si són tendres. Les faves a la catalana és un dels plats més tradicionals de Catalunya. Són riques en vitamines, minerals, antioxidants i fibra. Són diürètiques i adequades per combatre el colesterol.
Faves a la catalana
RECEPTA INGREDIENTS
Faves (es calcula un quilo de faves per persona abans de pelar-les) 4 o 5 alls tendres 2 o 3 cebes tendres 50 grams de cansalada ibèrica 250 grams de botifarra de faves Mig gotet de vi ranci 3 o 4 fulles de menta fresca Oli d’oliva Sal
Mitjana
1 hora
Mig
PREPARACIÓ Poseu a escalfar una mica d’oli en una cassola antiadherent. Fregiu la cansalada, tallada a daus. Quan comenci a enrossir-se, afegiu-hi els alls i les cebes que prèviament haureu tallat a la juliana. Després de 7 o 8 minuts, afegiu-hi les faves, unes fulles de menta fresca i el vi ranci. Poseu la sal al gust, tapeu la cassola i deixeu que es cogui, a foc lent.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
GUINEA CONAKRI Carrer d’Enric Granados, 11 local 2
Cuina de Guinea Conakri
EL FONIO El fonio és un dels cereals més antics –potser el més antic– de l’Àfrica Occidental. Algunes llegendes el situen amb l’origen de l’univers; de fet, el gra del fonio és el po, que significa «germen del món». Pot créixer en sòls no gaire fèrtils i en climes amb un règim de pluges força variable. Durant molt de temps va ser un producte marginal. Avui dia torna a estar valorat. Del fonio se n’aprofita tot: els animals en mengen la palla i amb les llavors se’n pot fer cuscús, pa, farinetes o cervesa. La palla també serveix com a material de construcció. És un cereal apte per a les persones intolerants al gluten i malgrat que té menys proteïnes que altres cereals, conté un gran nombre d’aminoàcids essencials per a l’organisme.
El fonio
RECEPTA INGREDIENTS 1 quilo de fonio Per a la salsa: 1 quilo de carn picada Alta 5 hores Alt 3 tomàquets grossos i ben vermells 4 cullerades de tomàquet fregit 4 cebes grosses,1 gra d’all, mig got d’oli, 2 pastilles de brou, 2 pastanagues grosses 1 nap, un tros de iuca, un tros de carbassa, 1 albergínia 1 cullerada de crema de cacauet, julivert, pebre negre, oli, sal
PREPARACIÓ Renteu molt bé el fonio. Escorreu-lo. Poseu una mica d’aigua a escalfar en una olla i coeu el fonio 20 minuts. Retireu-lo i passeu-lo per aigua freda. Remeneu-lo bé i deixeu-lo reposar 10 minuts. Torneu-lo a coure durant 20 minuts més. Feu la mateixa operació quatre vegades. Per preparar la salsa: Peleu les albergínies, la ceba, la carbassa, la iuca i el tomàquet, tot en cru. Poseu-ho tot en un recipient i passeu-ho per la batedora. Per preparar el plat: Barregeu la carn picada amb la pastilla de brou, la sal, el pebre negre, l’all picat, el julivert i la crema de cacauet. Afegiu-hi un raig d’oli. Barregeu-ho tot fins a aconseguir una pasta homogènia. Amb aquesta massa feu les mandonguilles. Poseu oli en una olla. Quan estigui calent, fregiu-hi les mandonguilles. Reserveu-les en un plat. En el mateix oli, sofregiu-hi la salsa que heu batut. Afegiu-hi el tomàquet fregit, el julivert, l’all picat, el pebre negre mòlt i la resta de la pastilla de brou. Deixeu-ho sofregir durant 15 minuts a foc lent. Després incorporeu les mandonguilles a la salsa i deixeu-ho coure uns 15 minuts. Aboqueu-hi dos litres d’aigua i quan faci 30 minuts que cou, afegiu-hi la iuca i la carbassa. Deixeu que es cogui durant 40 minuts més i rectifiqueu de sal si és necessari. Poseu en un plat una base de fonio i tireu per sobre la salsa amb les mandonguilles.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LAL DÓNER KEBAB
Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 153 Cuina turca
L’ARRÒS L’arròs és una planta gramínia que ocupa grans extensions de la superfície conreada de la Terra. És un aliment bàsic per a la majoria de la població del món. Es creu que la meitat de les calories que consumim provenen directament de l’arròs. Es va començar a cultivar fa uns 7.000 anys a la Xina i a l’Índia i, des d’allà va passar a la resta d’Àsia, Àfrica, Europa i, més tard, a Amèrica. La paraula arròs ve de l’àrab ar-ruzz i és a través d’aquest poble que arriba a Catalunya. Molt present a la cuina mediterrània, és un ingredient essencial de bona part de la cuina asiàtica. Se n’elaboren una gran varietat de plats, dolços i salats. És un cereal molt nutritiu i no conté gluten, cosa que el fa també apte per a celíacs.
Khir
RECEPTA INGREDIENTS
225 grams d’arròs basmati 1 litre de llet 100 grams de sucre 100 grams d’ametlles
Baix
25 min.
PREPARACIÓ Bulliu la llet en una cassola fonda. Renteu l’arròs i afegiu-lo a la llet. Remeneu-lo fins que bulli. Quan comenci a bullir, abaixeu el foc fins que l’arròs agafi una consistència espessa. Afegiu-hi el sucre.
SUGGERIMENTS Podeu decorar el plat amb ametlles.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Baix
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
BAR CAFETERIA LOLI Carrer d’Olot, 26
Cuina catalana
LA NYORA La nyora és un pebrot sec, rodó, de color grana i no picant. És una espècia molt utilitzada a Catalunya, País Valencià i Múrcia. Arriba d’Amèrica probablement al segle XVI, amb unes característiques que han evolucionat amb el temps, ja que originalment era picant i de color verd. La part que es valora d’aquest pebrot és la polpa, molt apreciada pel sabor i la coloració que dóna als arrossos, guisats i salses. Per extreure-la, cal haver hidratat la nyora prèviament durant algunes hores. Molta gent, però, prefereix escaldar-les perquè és més ràpid. La contrapartida és que llavors perden una mica de sabor. De cada nyora se n’extreu, aproximadament, una cullerada de polpa. No és molta quantitat però n’hi ha la suficient per fer una deliciosa salsa romesco.
Xató
RECEPTA INGREDIENTS
1 escarola gran 100 grams de bacallà dessalat 50 grams d’olives negres d’Aragó 100 grams de tonyina Tomàquet d’amanir
Alta
1 hora
Alt
Per a la salsa 2 o 3 tomàquets escalivats i pelats 3 o 4 grans d’alls escalivats i pelats 100 grams d’ametlles torrades 1 nyora Bitxo Oli d’oliva Vinagre Sal
PREPARACIÓ Poseu la nyora en remull un dia abans. Traieu-li la polpa amb l'ajuda d'una cullera i tritureu-la amb tots els altres ingredients per fer la salsa fins que quedi ben lligada. Rectifiqueu de sal i vinagre. En un plat, poseu-hi l’escarola rentada i tallada, afegiu-hi unes olives negres, el bacallà esqueixat, la tonyina i els trossos de tomàquet. Regueu l’amanida amb dues cullerades de salsa.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
ASSOCIACIÓ D’ARMÈNIA A CATALUNYA Carretera de la Roca, Km. 5
Cuina armènia
EL LAVASH El lavash és un tipus de pa molt present en països com Síria, el Líban o l’Iran. A Armènia ha esdevingut un símbol nacional. El lavash pren formes diferents segons la regió. Així tant pot ser tou i flexible com cruixent i trencadís. Aquesta versatilitat de formes fa que cada poble l’empri de diverses maneres: com si fos una cullera o un plat, o fins i tot com una cassola o un tovalló. Tradicionalment, els armenis preparaven el lavash durant la tardor per menjar-lo a l’hivern. Assecaven el pa, l’apilaven, el cobrien i el reservaven. Per fer-lo tou de nou, l’humitejaven i el cobrien amb una tela durant mitja hora. A Armènia, el lavash s’usa per embolicar-hi formatge o carn especiada amb cebes, verdures i pebre i escalfar-ho sobre el foc.
Lavash
RECEPTA INGREDIENTS
Ingredients (per a 25 unitats): 25 grams de llevat 600 centímetres cúbics d’aigua 1 quilo i quart de farina de blat 1 cullerada de sal Una mica de sucre
Mitjana
5 hores
Baix
PREPARACIÓ Desfeu el llevat, la sal i el sucre en un bol gran amb aigua tèbia. Empolseu-ho amb farina i barregeu-ho tot. Afegiu aigua a la barreja fins a aconseguir una massa ben compacta i treballada. Deixeu la massa en un bol i tapeu-la amb un drap durant 3 hores. Després torneu-la a pastar amb força i deixeu-la descansar mitja hora. Sobre una taula amb farina, separeu porcions de 5 centímetres de diàmetre. Esteneu cada porció amb un corró fi. Heu d’obtenir discos de 20 centímetres i 2 mil·límetres de gruix. En acabat, punxeu-los. Escalfeu el forn a 200 graus i col·loqueu-hi els discos durant 3 minuts. Retireu-los i cobriu-los amb un drap.
SUGGERIMENTS Es poden menjar també en forma de dúrum amb embotit o carn.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LES TERRASSES DE SANTA COLOMA Carretera de la Roca, km. 5
Cuina catalana
L’OLI D’OLIVA L’oli d’oliva s’obté a partir del suc natural de l’oliva. És probable que les primeres plantacions d’olivera es fessin a Síria i Canaan, fa més de 2.500 anys. A Egipte es va començar a utilitzar com a cosmètic. Durant l’època de l’Imperi romà se’n va estendre el conreu i consum com a aliment per tot el Mediterrani. L’oli és un ingredient bàsic de la cuina mediterrània. A diferència d’altres olis, quan l’oli d’oliva s’escalfa, augmenta de volum, cosa que el fa molt rendible. Es pot consumir en cru. S’utilitza per a tota mena de plats: amanides, salses, conserves, rostits, estofats, arrossos, pastes, menjars a la brasa... És un ingredient essencial per fer un bon pa amb tomàquet. L’oli d’oliva actua en la prevenció de les malalties de l’aparell circulatori i aporta colesterol bo al nostre organisme.
Llom de porc a l’oli d’oliva
RECEPTA INGREDIENTS
2 quilos de llom de porc ibèric 2 litres d’oli d’oliva Mitja cullerada de pebre vermell Una cullereta de pebre Una cullereta de canyella en pols 1 cabeça d’alls 1 got de vi blanc 4 fulles de llorer Mitja cullerada de sal 1 llimona
Mitjana
50 min.
Alt
PREPARACIÓ Poseu a marinar tots els ingredients en un bol durant una setmana a la nevera. Passat aquest temps, traieu el llom i talleu-lo en trossos grans (60 a 80 grams). Fregiu-lo amb oli d’oliva net. Guardeu-lo en recipients de vidre i cobriu-lo amb l’oli marinat. Tanqueu els pots al bany maria. Procureu que les tapes tanquin bé i que no els entri ni aire ni aigua.
SUGGERIMENTS
La conserva pot aguantar un màxim de 4 mesos i no necessita fred. Es pot acompanyar amb verdures fresques, endívies, enciam i tomàquet.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LES TERRASSES DE SANTA COLOMA Carretera de la Roca, km. 5
Cuina catalana
LA MADUIXA La maduixa és una fruita de nom llatí fragaria, que significa «aromàtic». I és que el seu gust dolç, la vermellor de la seva pell i les seves propietats medicinals i estètiques ja eren conegudes a l’antiga Roma. Durant l’edat mitjana, les maduixes simbolitzaven la pau, la prosperitat i la perfecció. A diferència d’altres fruites, les llavors de la maduixa en recobreixen la pell, i si us hi entreteniu una mica, en comptareu unes 200. Aporta una gran quantitat de vitamina C, conté poc sucre i és un aliment molt preuat per fer melmelades i pastissos. Al llarg de la història, la maduixa o la seva planta s’han utilitzat per combatre les cremades de sol, la gota, la decoloració de les dents, l’àcid úric, l’artritis o les arrugues de la pell.
Melmelada de maduixa colomenca
Producte local
RECEPTA INGREDIENTS
500 grams de maduixes 250 grams de sucre El suc d’una llimona
Baix
40 min.
Baix
ELABORACIÓ Netegeu i talleu les maduixes. Barregeu-les amb el sucre i el suc de la llimona. Bulliu-ho tot durant una hora sense parar de remenar. Aixafeu la barreja amb una forquilla de fusta o amb una batedora a molt baixa velocitat (deixant trossets si us agraden). Poseu la melmelada en pots de vidre. Tanqueu-los i poseu-los al bany maria durant 15 minuts a foc lent. Procureu que les tapes tanquin bé i que no els entri ni aire ni aigua. Deixeu-ho refredar tota una nit fora de la nevera.
SUGGERIMENTS
Per a una llarga conservació es recomana guardar el producte a la nevera un màxim de tres o quatre mesos.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
CARNISSERIA DON ALBERTO Carrer del Rellotge, 19
Cuina llatinoamericana
EL MARACUJÀ El maracujà és una planta trepadora que pot arribar a fer 9 metres de longitud. El nom prové d’una paraula derivada del guaraní mburucuyá, «viver de mosques». Molta gent l’anomena fruit de la passió perquè creu que té propietats afrodisíaques. La realitat està ben lluny d’aquesta creença, ja que el nom ve de la forma de la flor, que sembla una corona d’espines. La flor és blanca amb tints roses, vermells o blaus, i pot fer fins a 10 cm. El fruit del maracujà és rodó i fa entre 4 i 10 cm de diàmetre. És de color groc o porpra quan madura. Es menja com a fruita o barrejat amb iogurt. També es fa servir per elaborar postres, sucs o melmelades, o combinat amb begudes. En alguns països, la infusió de les seves fulles i flors s’utilitza amb finalitats medicinals.
Batut de fruites tropicals
RECEPTA INGREDIENTS
250 grams de polpa de fruita del gust escollit. Per exemple: Papaia Maracujà Pinya 1 litre de llet o d’aigua
Fàcil
10 min.
Baix
PREPARACIÓ Poseu la polpa de la fruita escollida a la batedora i el litre de llet o d’aigua. Afegiu-hi sucre al gust i serviu-lo molt fred.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
RESTAURANT REHMAN Carrer de Mas Marí, 103
Cuina indopakistanesa
L’OCRA L’ocra –també anomenada gombo, gumbo o ocro– és una planta emprada des de fa 4.000 anys. En anglès se la coneix com a lady’s fingers («dits de senyora»). El seu ús està molt més popularitzat als Estats Units i Àsia que no pas a Europa. De l’ocra se’n menja el fruit, que és utilitzat com a verdura –bullida, fregida o arrebossada– o espècia. L’ocra combina bé amb productes com ara el tomàquet, la ceba, l’albergínia, el curri, l’orenga, la llimona o el vinagre. Una de les seves característiques és que desprèn una substància gelatinosa útil per espessir tant sopes com estofats. L’ocra té propietats diürètiques. Les seves fulles i arrels permeten tractar afeccions de gola, els refredats i la tos.
Ocra al curri
RECEPTA INGREDIENTS
1 quilo d’ocra natural (o dos pots d’ocra en conserva) 2 tomàquets 1 ceba gran o dues de mitjanes 1 cullereta de curri 1 cullereta de comí Mitja cullereta de cúrcuma Pebre vermell picant al gust Oli Sal
Mitjana
1 hora
Alt
PREPARACIÓ Poseu oli en una cassola. Fregiu-hi l’ocra fins que estigui cuita. Retireu-la i reserveu-la en un recipient. En el mateix oli, fregiu-hi la ceba i el tomàquet triturat amb les espècies i la sal, i afegiu-hi una mica d’aigua. Deixeu que es vagi fent. Quan tingueu una salsa homogènia, afegiu-hi l’ocra. Coeu-ho tot durant cinc minuts. No deixeu de remenar la salsa i aneu amb compte que no es trenqui l’ocra.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
CARNISSERIA DON ALBERTO Carrer del Rellotge, 19
Cuina llatinoamericana
EL PLÀTAN MASCLE El plàtan mascle és una fruita que pot arribar a pesar uns 200 grams, té la pell verda i la polpa blanca. És originari del sud-est d’Àsia, tot i que actualment també es cultiva en diverses zones del continent americà i africà. A diferència de les altres varietats de plàtans, no es pot menjar cru: té una gran quantitat de midó, una consistència molt dura i com que no conté sucres, no és dolç. Es cuina com les patates o les hortalisses (fregit, bullit, al forn o rostit) i també s’utilitza com a ingredient en algunes sopes. En alguns països tropicals, el plàtan mascle serveix per produir una farina que s’empra per elaborar pa. El plàtan mascle és ric en minerals com el potassi i el magnesi.
Patacón
RECEPTA INGREDIENTS
4 plàtans mascle Oli Sal
Fàcil
30 min.
Baix
PREPARACIÓ Talleu els plàtans mascle en rodanxes d’una amplada de dos dits. Escalfeu oli en una paella. Fregiu les rodanxes de plàtan fins que quedin daurades. Després, retireu-les i aixafeu-les. Afegiu-hi sal al vostre gust i torneu a fregir el plàtan amb el mateix oli fins que quedi ben cruixent.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Organitza:
Els sabors del món
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
RESTAURANT TIAN XIAN Carrer de Massenet, 25
Cuina xinesa
EL BLAT El blat és un cereal de la família de les gramínies que es cultiva arreu del món. L’origen del terme és incert. Possiblement prové del cèltic blato-, que significava «farina» i posteriorment «gra per moldre». El mot blat té el mateix origen que l’occità blat, el francès blé, el gal·lès blawd i el bretó bleud. Sembla que els seus orígens se situen a l’antiga Mesopotàmia. A l’est de l’Iraq s’han trobat les restes de grans de blat carbonitzats de més de 6.000 anys d’antiguitat. Generalment, el blat s’ha de moldre per obtenir la farina. També s’utilitza per fer-ne sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris. Amb la farina barrejada amb aigua i fermentada es fa el pa. Aquest cereal és un aliment que té un valor energètic molt alt ja que és ric en hidrats de carboni. També aporta fibra i és una font important de magnesi i vitamina B.
Raviolis xinesos
RECEPTA INGREDIENTS
1 tassa i mitja de farina de blat Carn picada de porc Col xinesa Pebre negre Oli Sal
Mitjana
1 hora
Mig
PREPARACIÓ Feu una massa barrejant la farina i l’aigua fins a aconseguir una massa sòlida. Estireu la massa fins que quedi ben prima. Talleu-la amb un motlle rodó. Barregeu en un bol la carn picada i la col xinesa. Afegiu-hi un raig d’oli, la sal i el pebre negre. Farciu els raviolis amb aquesta massa. Un cop els tingueu preparats, podeu bullir-los o bé fregir-los en un wok.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
ASSOCIACIÓ D’ARMÈNIA A CATALUNYA Carretera de la Roca, Km. 5
Cuina armènia
EL CORIANDRE El coriandre és una herba aromàtica que té aspecte de julivert. La paraula coriandrum ve del grec i significa «xinxa». El coriandre pertany a la mateixa família del comí, del fonoll i, naturalment, del julivert. De fet, també es coneix com a julivert xinès per la semblança que té amb aquesta planta. El coriandre és un dels ingredients del curri. Es fa servir en plats dolços i salats, en fresc i també com a espècia. Les seves llavors seques tenen un peculiar olor de taronja. A la Xina i a tot el sud-est asiàtic s’utilitzen les fulles i les arrels. A l’Índia i a l’Orient Mitjà fan servir tant la fulla com la llavor. També és molt comú el seu ús en la cuina mediterrània i llatinoamericana. Tant les llavors com les fulles del coriandre són font d’antioxidants. Pot ajudar al sistema digestiu i a evitar les digestions pesades.
Sharovi
RECEPTA INGREDIENTS
1 quilo de carn de xai amb os 4 patates 4 cebes 4 albergínies 4 tomàquets 200 grams de mantega 1 got d’aigua Mig manat de coriandre 2 culleretes de sal
Fàcil
1 hora
Mig
PREPARACIÓ Poseu en una olla una capa de carn tallada a trossets. A sobre, afegiu-hi una capa de patates tallades a rodanxes i una altra d’albergínies amb pell també a rodanxes. Després, col·loqueu-hi el tomàquet pelat i tallat a rodanxes, el coriandre, la sal, la mantega i el got d’aigua. Deixeu-ho coure 30 minuts aproximadament.
Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu
Els sabors del món
Organitza:
Amb la col·laboració de:
LA FORÇA, ÉS LA SUMA DE TOTS
LES TERRASSES DE SANTA COLOMA Carretera de la Roca, km. 5
Cuina catalana
EL MONIATO El moniato és una arrel tuberosa originària de les selves del Perú, de l’Amèrica Central i de Mèxic. S’introdueix a Europa al segle XVI, des d’on s’estén arreu del món. Actualment, el principal productor de moniatos és la Xina. Les millors condicions per al seu conreu es troba en països càlids i humits. El consum del moniato és molt habitual a Amèrica del Sud, al Carib, als Estats Units, a la Xina i a les illes del Pacífic. Se n’elaboren tot tipus de plats, dolços i salats, i també és molt comú com a guarnició. A Catalunya és un producte de consum tradicional per la castanyada i un dels ingredients dels panellets. És un aliment molt adequat per combatre la mancança de vitamines A i C.
Xips de verdures
RECEPTA INGREDIENTS
200 grams de iuca 300 grams de moniatos 150 grams de remolatxa fresca Mitjana 200 grams de xirivies Dos litres d’oli de gira-sol 100 grams de sal marina de gruix mitjà
30 min.
Mig
PREPARACIÓ Peleu i netegeu totes les verdures. Talleu-les amb un tallador de verdures. Poseu els dos litres d’oli en una paella fonda a la màxima temperatura (200-220 graus). Fregiu les verdures per separat un o dos minuts. Després de fregir-les, escorreu-les. Saleu-les i mengeu-les fredes.
SUGGERIMENTS
Si les voleu guardar, només heu de ficar-les en una bossa de paper i tancar-les en un recipient hermètic, reservat d’humitat. Poden aguantar, com a màxim, un mes. Per sorprendre les teves amistats, acompanya els xips amb olives, salsa romesco i una cervesa artesana i ecològica. Nivell de dificultat
Temps de realització
Preu