Enguany es commemora el centenari de la Revolució Russa de 1917, que va culminar amb l’enderrocament del sistema tsarista anterior i la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS, que acabaria dissolent-se el 1991. La Revolució Russa va tenir una gran transcendència a nivell mundial, fins al punt que molts dels fenòmens viscuts al segle XX (revolució xinesa, divisió d'Alemanya, guerra freda, revolució castrista a Cuba, ...) no es podrien entendre sense fer-hi referència. El món es va dividir entre seguidors i detractors del nou sistema. A nivell literari, la Revolució Russa va produir una gran confusió entre la classe intel·lectual russa i una part va emigrar. Malgrat l’activitat literària restà pràcticament paralitzada durant la guerra civil (1918-1922), després, de mica en mica, van aparèixer nous grups, proliferaren noves corrents estètiques, veus poètiques i experiments literaris. Des de la fi dels anys 20 i sobretot a partir dels 30, l’estat va emprendre una unificació ideològica, prohibí les associacions artístiques i convidà als escriptors a incorporar-se a la Unió d’Escriptors Soviètics, imposant un realisme socialista que va anihilar escriptors i artistes i no seria fins al desglaç amb una major tolerància de les autoritats, a finals dels 50 i començaments dels 60, que la literatura russa va poder renovar-se i ser lliure per a reflexionar sobre el veritable estat del país.
Servei de préstec Aquest servei ofereix la possibilitat de treure fins a 30 documents de la biblioteca: 15 llibres (fins a 3 de la mateixa temàtica) i revistes durant 30 dies 6 DVD durant 30 dies 9 altres documents (CD, CD-rom) durant 30 dies
LITERATURA
RUSSA Biblioteca Vapor Vell
A L’ÈPOCA SOVIÈTICA
Ptge. Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona Tel.: 934 097 231 A/e: b.barcelona.vv@diba.cat Horari d’hivern Dilluns: 10 a 14 h i 16 a 21 h. Dimarts: 10 a 21 h Dimecres: 10 a 14 h i 16 a 21 h Dijous: 10 a 14 h i 16 a 21 h Divendres: 10 a 21 h Dissabte: 10 a 14 h i 16 a 21 h Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre): Dissabtes tarda tancat
Més informació www.barcelona.cat/bibvaporvell Segueix-nos als nostres canals de
Des de la Biblioteca Vapor Vell volem aprofitar l’excusa per a donar-vos a conèixer, una mica més, les obres que disposa dels autors russos que van publicar les seves obres a l’època soviètica dins el nou règim bolxevic o des de l’exili i una selecció d’obres d’autors no russos en les que ofereixen una altra visió sobre aquest esdeveniment històric. Aquesta guia la trobareu a: http://issuu.com/bibvaporvell/docs/centenari_revolucio _russa
Desembre 2017 Visita el blog de recomanacions musicals en el que participem www.musictecaris.org
LITERATURA RUSSA 1917-1941 AKHMATOVA, Anna Andreevna (1889-1966) Anna Andreevna Akhmàtova, de soltera Gorenko (Bolxoi Fontan, prop d'Odessa, 11 de juny (Jul.) / 23 de juny de 1889 (Greg.) -Domodédovo, prop de Moscou, 5 de març de 1966) va ser una destacada poeta russa. Junt amb Óssip Mandel'shtam, fou una de les figures més representatives de la poesia acmeista de l'edat de plata de la literatura russa. Els temes que tracta la seva poesia són universals: l'amor, la mort, el temps, la pàtria, etc. Malgrat les diferències entre la poesia primerenca, més ingènua i romàntica, i la més tardana, marcada per una maduresa amarga enmig del terror estalinista, l'obra akhmatoviana manté una unitat estilística i conserva una frescor sorprenent.
AKHMATOVA, Anna Andreevna. Anna Ajmátova : prosa. [Madrid] : Nevsky prospects, 2012. N 871 Akh
BABEL, Isaak E. (1894-1940) Isaak Emmanuílovitx Bàbel (Odessa 1894 Presó de Lubianka (Moscou) 1940), fou un periodista, editor, crític literari, guionista, escriptor i dramaturg rus d’origen jueu. Com altres escriptors i intel·lectuals de l'època, sota la dictadura de Stalin, Bàbel va ser perseguir durant la "gran purga" i arrestat per la policia secreta, Va morir executat a la presó de Lubianka a Moscou el 27 de gener de 1940. Una gran part de la seva obra està fonamentada en el relat d'experiències pròpies, especialment les vinculades amb la seva infantesa i a l'activitat com a soldat.
BABEL, Isaak E. La Caballería roja. Sevilla : Espuela de Plata, 2017. N Bab Conjunt de contes basats en la seva experiència militar en la guerra contra Polònia de l'any 1920.
BABEL, Isaak E. Cuentos de Odesa. La Coruña : Ediciones del viento, 2005. GN Bab
AKHMATOVA, Anna Andreevna. Soy vuestra voz : antología. Madrid : Hiperión, 2005. P 871 Akh
BLOK, Aleksandr Aleksandrovitx (1880-1921)
AKHMATOVA, Anna Andreevna. Versions d'Akhmàtova i Tsvetàieva. Barcelona : Proa, 2004. P 871 Akh
Aleksandr Aleksàndrovitx Blok (Sant Petersburg, 28 de novembre de 1880 Petrograd, 7 d'agost de 1921) fou un poeta rus representant del simbolisme tardà. Va acceptar la Revolució d'Octubre com la resolució final dels seus anhels apocalíptics, però aviat es desil·lusionà i deixà d’escriure poesia. El 1921 va emmalaltir i no se li va permetre sortir del país a tractar-se, i morí d’una endocarditis.
BLOK, Aleksandr Aleksandrovich. Venjança i altres poemes. Martorell : Adesiara, 2014. P 871 Blo
BULGAKOV, Mikhail (1891-1940) Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov (Kíev, 3 de maig de 1891 - Moscou, 10 de març de 1940) fou un escriptor rus. Les característiques més significatives de la seva obra foren la sàtira, l’hàbil barreja d'elements fantàstics i realistes, situacions grotesques, i la preocupació per les qüestions ètiques importants. Gran part de la seva obra, que ridiculitzava el sistema soviètic, es va quedar al calaix del seu escriptori durant diverses dècades, altres obres sovint foren prohibides i durament criticades, per la qual cosa se sentia tens i infeliç.
BULGAKOV, Mikhail. Cor de gos. Barcelona : Club editor, 1993. N Bul El Professor Preobrajenski és un aristòcrata que deixen en pau a l’URSS perquè és un savi de renom universal. Fins i tot li permeten ocupar set habitacions del seu vell palau, en constant conflicte, però, amb el soviet dels altres estadants. Aquest és el rerefons, el protagonista n’és un gos abandonat, famèlic i ferit, que el savi recull i cura amb el propòsit de canviar-li la hipòfisi i les glàndules sexuals per les d’un home executat per assassí. Així serà, què passarà?
BULGAKOV, Mikhail. La Guàrdia Blanca. Barcelona : Edicions 62, 1991. N Bul Extraordinària novel·la realista que narra amb objectivitat la guerra civil a Ucraïna, planteja el problema del compromís dels intel·lectuals i constata la fallida dels Blancs i de l’emigració.
1
BULGAKOV, Mikhail. Los Huevos fatídicos. [Madrid] : Nevsky, 2016. N Bul
visible i desordenat; ple de mentides, absurds, exageracions, extrems i errors. No va ser rehabilitat a l’URSS fins la dècada de 1960.
Relat satíric sobre l’avarícia i la falta d’escrúpols del govern soviètic, en part un avís terrorífic sobre els perills de la tecnologia. Una recreació assalvatjada sobre com, en un futur proper, el progrés pot caure a mans descontrolades, abocant-nos al desastre.
CHARMS, Daniil. Petita antologia de Daniïl Kharms. Barcelona : Edicions de 1984, 2007. N 871 Cha
BULGAKOV, Mikhail. El Maestro y Margarita. Madrid : El País, 2002. N Bul És la seva novel·la més coneguda. Esdevinguda un clàssic de la literatura russa del s. XX, la popular sàtira soviètica relata la visita del diable a l'atea Unió Soviètica, on sembra el caos enmig d'una societat sufocada pel burocràtic ordre social.
BULGAKOV, Mikhail. Morfina : relats d'un jove metge. Barcelona : Edicions de 1984, 2012. N Bul Recull de relats ens els que amb una deliciosa barreja de realisme franc i d’exhuberància humorística, que inclouen algunes observacions personals sobre la seva experiència vital, Bulgakov plasma els dubtes d’un metge jove abocat a les profunditats de la Rússia rural revolucionària, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat.
CHARMS, Daniil (1905-1942) Daniïl Ivànovitx Iuvatxov, conegut com a Daniïl Charms o Kharms (Sant Petersburg, 1905 – Sant Petersburg, 1942), és un escriptor satíric rus que s'inclou dins el corrent del surrealisme i l'absurd. És un dels fundadors de l'OBERIU (1920). Sobrevivia gràcies a la literatura infantil, que era tot el que el règim soviètic li permetia publicar. Tot i que destaca per la seva obra poètica i les històries curtes que narren escenes de pobresa i opressió a través de símbols fantàstics i satírics, i això produeix la construcció d'un món impre-
Recull de vint-i-tres proses breus, nou texts autobiogràfics i una peça curta de teatre inèdita,
GORKI, Maksim (1868-1936) Aleksei Maksímovitx Péixkov, conegut com a Maksim Gorki (Nijni Nóvgorod, 28 de març de 1868 – Moscou, 18 de juny de 1936) fou un escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític. Va ser nomenat cinc vegades per al Premi Nobel de Literatura. Formà part de l'emergent moviment socialdemòcrata marxista. Es va oposar públicament al règim tsarista, i durant un temps es va associar al partit bolxevic. Es va exiliar de Rússia i més tard de la Unió Soviètica. L'any 1932, va tornar a Rússia per invitació personal de Ióssif Stalin, on passà els seus últims dies de vida.
GORKI, Maksim. La Madre. Madrid : EDAF, 1981. N Gor La història tracta d'una mare, que, amb el fill enviat a Sibèria, lluita pels seus ideals. La mare és una dona que ha viscut tota la seva vida resignada i es transformarà en una activista que lluitarà a favor per la defensa dels oprimits. Escrita després de la derrota de la primera revolució russa, Gorki pretenia aixecar l’esperit dels revolucionaris per a combatre l’estat d’ànim derrotista.
ILF, Iliá (1897-1937) PETROV, Evgeni (1903-1942) Iliá Arnóldovitx Fainzilberg (1897-1937) i Eugeni Petróvitx Katáev (1903-1924), coneguts com a Ilf i Petrov, foren dos periodistes i escriptors satírics nascuts a Odessa. Es van conèixer a Moscou en 1925 i van decidir escriure en col·laboració. Entre 1927 i 1937 van crear una obra en comú que abasta dues novel·les, un relat llarg i un gran nombre de contes humorístics i satírics, d'obres dramàtiques, cinematogràfiques i fins i tot un llibre de viatges pels Estats Units.
ILF, Iliá. Las Doce sillas. Barcelona : El Acantilado, 1999. N Ilf Sàtira soviètica ambientada a la Rússia soviètica dels anys 20, que recrea l'ambient de la Nova Política Econòmica propiciada per Lenin amb un pretext de gran rendiment: la recerca per tota Rússia de dotze cadires idèntiques, en una de les quals una dama de l'antiga noblesa ha amagat uns diamants. Continua a El becerro de oro.
PASTERNAK, Boris Leonidovitx (1890-1960) Borís Leonídovitx Pasternak (Moscou, 10 de febrer del 1890 - Peredelkino, 30 de maig del 1960) fou un escriptor i poeta rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1958, tot i que fou el primer a refusar aquesta distinció. Considerat el poeta del poble i de la revolució, es va decebre amb les idees comunistes i això li va fer perdre el favor de les autoritats soviètiques als anys 30 acusat de subjectivitat al règim, tot i que aconseguí escapar del seu internament als gulags.
PASTERNAK, Boris Leonidovitx. El Salconduit. Barcelona : Edicions 62, 1991. N Pas
2
LITERATURA RUSSA 1941-1953 SOLOKHOV, Mikhail A. (1905-1984) Mikhaïl Aleksàndrovitx Solokhov o Xólokhov (Krujilin, 24 de maig de 1905 – Vióixenskaia, 21 de febrer de 1984) fou un novel·lista soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1965. A més, va ser un polític i membre important del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Principal exponent de la cultura soviètica, les seves obres han estat traduïdes a més de 30 idiomes.
SOLOKHOV, Mikhail A. El Don apacible. Barcelona : Debolsillo, 2009. 4. Vols. N Sol
LITERATURA DEL DESGLAÇ 1953-1968
GROSSMAN, Vasilii. Todo fluye. Barcelona : Galaxia Gutenberg [etc.], DL 2008. N Gro A través de la veu del protagonista, Grossman s’endinsa en un dels períodes més obscurs i tràgics del segle XX, una èpica que comença amb Lenin, segueix amb Stalin i termina al destí que neix dels ossos de la generació perduda. Aquesta obra és un retrat de les misèries de la condició humana i una condemna tranquil·la, natural i, malgrat tot, terrorífica de l'estat totalitari soviètic.
PASTERNAK, Boris Leonidovitx (1890-1960) PASTERNAK, Boris Leonidovitx. El Doctor Givago. Barcelona : Labutxaca, 2012. N Pas Aquesta obra èpica ens presenta els patiments d’un home que veu que la vida que sempre ha conegut és sacsejada de soca-rel per unes forces que el depassen i no té manera de controlar. Tot sota el teló de fons de les convulsions de la fi de la Rússia tsarista i els inicis del règim soviètic. Es va publicar per primera vegada a Itàlia (traduïda) l'any 1957.
SOLJENITSIN, Aleksandr Issaievitx (1918-2008) GROSSMAN, Vasilii (1905-1964) Vassilii Semiónovitx Grossman (Berdýtxiv, avui Ucraïna, 12 de desembre de 1905 – 14 de setembre 1964) va ser un important escriptor i periodista rus d'origen jueu que va cobrir la batalla de Stalingrad i va ser el primer en donar notícia al món de l’existència dels camps d’extermini nazis. Malgrat donar suport a la Revolució de 1917, l’antisemitisme de Stalin va malmetre la seva confiança en el règim i finalment el faria víctima de la persecució de l’estat i de l’ostracisme.
Aleksandr Issàievitx Soljenitsin (Kislovodsk, 1918 - Moscou, 3 d'agost del 2008), fou un escriptor i historiador rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1970. Soldat fins el 1945, va ser condemnat a treballs forçats i a desterrament perpetu per les seves opinions contràries a l’estalinisme, va ser alliberat i rehabilitat el 1956. Aconseguí la popularitat amb la publicació de Un Día en la vida de Iván Denísovich, que acabaria prohibida, ell, expulsat el 1969 de la Unió d’Escriptors Soviètics i exiliat a EUA l’any 1975 fins que retornà al seu país el 1994, on va tenir la rebuda d’un heroi malgrat el seu pensament crític.
SOLJENITSIN, Aleksandr Issaievitx. Archipiélago Gulag : ensayo de investigación literaria (1918-1956). Barcelona : Tusquets, 2008. N Sol Obra que descriu amb una fidelitat colpidora el règim de terror que imperava als camps d’internament i càstig soviètics al llarg del passat segle XX. Escrita entre 1958 i 1967 a la més completa clandestinitat, es va editar primer el 1974 a Occident i no seria fins 1990 que es publicaria parcialment a una revista russa.
SOLJENITSIN, Aleksandr Issaievitx. Un Día en la vida de Iván Denísovich. Barcelona : Tusquets, 2008. N Sol Novel·la curta inicialment titulada per l’autor com a SCH-854, la placa d’identificació del protagonista al Gulag, que va ser publicada el 1962. En ella Soljenitsin descriu les terribles condicions dels presos als camps de treball estalinista.
SOLJENITSIN, Aleksandr Issaievitx. Vergonya : miniatures i relats. [Barcelona] : LaBreu, 2013. N Sol Soljenitsin observa el seu antic món amb una mirada carregada de ràbia pels tresors, paratges i tradicions que la guerra i l’estalinisme han destrossat, amb la vergonya que provoca l’enviliment nascut de la desídia i l’acaparament dels nous governants.
3
LITERATURA RUSSA 1968-MITJANS DELS 80 ALEKSIÉVITX, Svetlana (1948-) Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx (Stanislav, 31 de maig de 1948) és una periodista d’investigació bielorussa en llengua russa. El 2015 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per «la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps». Els seus llibres es consideren una crònica literària de la història emocional de l'era soviètica i postsoviètica. Ha creat el seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», a través del qual explica els fets més transcendentals de la Unió Soviètica vistos a través dels ulls de la gent comuna per revelar un nou món de sensacions en la literatura.
STRUGATSKI, Arkadi (1925-1991) i Boris (1933-2012) Arkadi Natànovitx Strugatski (Batumi, 25 d’agost de 1925 – 14 d’abril de 1933) i Borís Natànovitx Strugatski (Leningrad, 14 d’abril de 1933 – Sant Petersburg, 19 de novembre de 2012) foren uns escriptors russos de ciència-ficció que varen escriure junts les seves novel·les.
STRUGATSKI, Arkadi. Destinos truncados. Barcelona : Gigamesh, 2003. N Str
ALEKSIÉVITX, Svetlana. Stalker : pícnic extraterrestre. Barcelona : Gigamesh, 2015. N Str
ALEKSIÉVITX, Svetlana. La Pregària de Txernòbil : crònica del futur. Barcelona : Raig Verd, 2016. N 871 Ale A través dels monòlegs dels seus entrevistats, Aleksiévitx ens permet sentir una esgarrifosa proximitat amb la gent que va patir les conseqüències del desastre de Txernòbil i conèixer quina és la seva realitat que se’ns ha amagat.
ALEKSIÉVITX, Svetlana. Temps de segona mà : la fi de l'home roig. Barcelona : Raig Verd, 2015. N 871 Ale Obra que parla dels últims vint anys de la història de Rússia i de com el final del règim soviètic ha afectat les persones que creien fermament que aquest règim era l’única forma ètica de vida.
LITERATURA RUSSA A L’EXILI Després de la Revolució de 1917 la major part dels escriptors de l’Edat de Plata no va aprovar el nou règim i va abandonar el país. Aquests escriptors inicien el que es coneix com a literatura russa a l’exili. Podem parlar de 3 onades d’emigració massives en la història de la literatura russa a l’exili: 1.
Literatura de la primera onada: obres dels escriptors i poetes desplaçats per la Revolució de 1917. Literatura de la generació desapercebuda: obres dels seus fills i d’escriptors i poetes que van madurar i van començar a escriure a l’emigració.
2.
Literatura de la segona onada: obres dels escriptors i poetes desplaçats per la Segona Guerra Mundial.
3.
Literatura de la tercera onada: obres de nombrosos dissidents soviètics que van emigrar a Occident a la dècada dels 70 – mitjans dels 80.
Literatura de la Primera onada migratòria ANDREJEV, Leonid Nikolajevic (1871-1919) Leonid Nikolàjevic Andréiev o Andrejev (Oriol, 1871 – Mustamäki, Finlàndia, 1919) fou un dramaturg, novel·lista i contista rus. És un dels representants més talentosos i prolífics de l'època de l'Edat de Plata de la literatura russa. L'estil d'Andréiev combina elements de les escoles realista, naturalista i simbolista en la literatura. Malgrat defensà els ideals democràtics durant la primera revolució, les seves obres posteriors sovint representen un pessimisme absolut i un estat d'ànim desesperat. El 1917, es va exiliar a Finlàndia, on va passar els seus últims anys en una amarga pobresa i angoixat pels resultats de la Revolució Bolxevic.
ANDREJEV, Leonid Nikolajevic. Los Espectros. Barcelona : Acantilado, 2008. N And
ANDREJEV, Leonid Nikolajevic. Sashka Zheguliov. Madrid : Espasa, 2001. N And Explica la història d'un home des del seu naixement fins a la seva mort i es divideix en dues parts: Sashka Pogodin, el seu veritable nom, que cobreix la seva vida familiar fins que abandona la casa materna, i Sashka Zheguliov, que relata la seva vida de bandit guerriller fins la fi dels seus dies. És la vida d'un il·luminat per la causa de la terra i de la revolució.
4
BUNIN, Ivan Alekseevich (1870-1953) Ivan Alekseevitx Bunin (Vorónej, 10 d’octubre de 1870 – París, França, 8 de novembre de 1953) fou un escriptor rus, periodista, traductor i bibliotecari guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1933. El 1919 emigrà a París, on va viure modestament fins a la seva mort. La seva poesia continua la tradició clàssica dels parnassianistes i, especialment de Puixkin. A partir del 1920, a causa del seu exili, la seva poesia derivà cap a un lirisme més accentuat. Conreà també el conte i la novel·la.
BUNIN, Ivan Alekseevich. El Amor de Mitia y otros relatos. Valencia : PreTextos, 2003. N Bun
TSVETAEVA, Marina (1892-1941) Marina Ivànovna Tsvetàeva (Moscou, 9 d'octubre de 1892 – Ielàbuga, 31 d’agost de 1941) fou una poetessa i escriptora russa. La seva obra no va ser ben vista per Stalin i el règim bolxevic per la qual cosa va haver d’exiliar-se. La seva rehabilitació literària no serà fins els 60. La poesia de Tsvetaeva brolla a partir d'una complicada personalitat de dona excèntrica i d'un disciplinat ús de l'idioma. Entre els temes de l'obra, destaquen la sexualitat femenina i la tensió de les emocions privades de la dona. La figura d'aquesta poetessa, emmarcada malgrat la seva joventut en l'edat de plata de la literatura russa, fa de pont entre dues escoles en principi contradictòries com són la poesia acmeista i el simbolisme rus.
TSVETAEVA, Marina. Poema de la fi : prosa. Barcelona : Labutxaca, 2009. P 871 Tsv
Literatura de la Generació desapercebuda BERBEROVA, Nina (1901-1993) Nina Nikolàievna Berberova (Sant Petersburg, 8 d’agost de 1901 – Filadèlfia, 26 de setembre de 1993) escriptora russa que, entre altres coses, és famosa per narrar la vida dels exiliats russos a París. La seva història com escriptora comença a Berlín on s’exilià amb el seu marit, el poeta Vladislav Khodasevitx, el 1922. De 1925 a 1950 va viure a París, any que es va establir als EUA, on va treballar per a diverses universitats.
BERBEROVA, Nina. L'Acompanyant. Barcelona : Trapezi, 1991. N Ber Berberova ens explica la relació entre una pianista de Sant Petersburg, criada en una casa miserable on pesa la vergonya de no tenir pare legítim, i una brillantíssima soprano que viu en el luxe i en el triomf. Exiliades a París després de la Revolució d’Octubre, l’èxit professional i sentimental de l’una va convertint l’altra en una ombra ignorada que vacil·la entre l’odi i l’amor, l’enveja i la veneració. Evoca en aquest relat l’extrema fragilitat dels sentiments d’una dona.
BERBEROVA, Nina. El Cabo de las tormentas. Barcelona : Circe, 2004. N Ber Al París d'entreguerres tres joves immigrants russes s'inicien a la vida i prenen les seves primeres decisions transcendentals. Dacha, la major, és també la més terrenal i la que està en contacte amb el costat profund i ocult de la Natura. Sònia, la mitjana, és la intel·lectual que ha triat viure a través de les grans obres de la filosofia i la literatura. Pel que fa a Zai, la petita, és la visionària, la poeta enlluernada per l'infinit aleteig de la realitat. En cadascuna d'elles hi ha part de l'esperit etern de Rússia, que no ha trobat encara el seu camí definitiu; així, l'opció vital de les protagonistes es revelarà com una paràbola del destí divers i tràgic de tot un poble.
BERBEROVA, Nina. El Libro de la felicidad. Barcelona : Circe, 1997. N Ber París, 1923, Sam, un jove violinista membre de l'alta burgesia jueva de Sant Petersburg, se suïcida d'un tret al cap. Aquesta notícia produeix a Vera, la seva amiga de la infància, una forta commoció que agita els fonaments de la seva adormida memòria. A partir d'aquest succés, tràgic i dolorós, Berberova narra la vida de la jove Vera, des de la seva infància fins al dia que aconsegueix trobar la felicitat.
BERBEROVA, Nina. La Orilla eterna. Barcelona : Circe, 1995. N Ber Selecció de relats escrits entre 1930 i 1940, protagonitzats per exiliats russos establerts a París.
NABOKOV, Vladimir (1899-1977) Vladímir Vladímirovitx Nabókov (Sant Petersburg, 22 d’abril de 1899 – Montreux, Suïssa, 2 de juliol de 1977) fou un escriptor i entomòleg rus, nacionalitzat nord-americà. Malgrat va escriure els seus primers treballs en rus, va sobresortir internacionalment gràcies a les seves novel·les magistralment escrites en un anglès ric en exquisides descripcions detallistes. Va transcórrer la seva infantesa en el si d'una família aristocràtica de Sant Petersburg, però la seva família va emigrar el 1917 primer a Crimea i després a l’Europa occidental. Nabókov va viure a Anglaterra, Alemanya i França, però l’avanç de les tropes nazis el forçà a emigrar als EUA l’any 1940. No serà fins l’èxit de Lolita que es permet tornar a Europa i establir-se a Montreaux, Suïssa, des de 1960.
5
NABOKOV, Vladimir. Ada o L'ardor : una crònica familiar. Barcelona : Edicions 62, 1987. N Nab
Literatura de la Tercera onada migratòria
BRODSKY, Joseph. La Canción del péndulo. Barcelona : Versal, 1988. N 841B Bro
AKSENOV, Vasilii (1932-2009)
NABOKOV, Vladimir. Cuentos completos. Madrid [etc.] : Alfaguara [etc.], 2002. N Nab
Vassilii Pàvlovitx Aksenov o Aksiónov (Kazan, 20 d’agost de 1932 – Moscou, 6 de juliol de 2009) fou un escriptor i metge rus. Fill de dos prominents comunistes, que van ser detinguts i enviats al gulag i a l’exili acusats de connexions amb els trotskistes, ell també va ser detingut el 1932 i enviat a un orfenat fins que el seu oncle patern el trobà el 1938. El 1980 s’exilià als EUA, on va impartir classes de literatura soviètica a diversos centres i universitats, i va ser desposseït de la ciutadania soviètica, que no recuperà fins 1990.
NABOKOV, Vladimir. Foc pàl·lid. Barcelona : RBA La Magrana, 2014. N Nab
AKSENOV, Vasilii. Una Saga moscovita. Barcelona [etc.] : La Otra Orilla, 2010. N Aks
NABOKOV, Vladimir. Lolita. Barcelona : Anagrama, 2005. N Nab
Una saga moscovita narra la vida d'una família de metges en la Rússia del segle passat. Tot comença en 1925, a la datxa dels Grádov. Els Grádov es veuran implicats, a contracor, en la Revolució i això marcarà el començament d'un llarg procés de transformació que afectarà a tots els membres de la família. Al llarg de les seves pàgines Aksenov aconsegueix fondre en la tràgica cruïlla de la història russa, el destí dels Grádov i de la humanitat, presa de la violència, el dubte i la por esquitxat d'un saludable to irònic característic de l'escriptura de l'autor.
NABOKOV, Vladimir. Pnin. Barcelona : Edicions 62, 1999. N Nab Pnin narra la història del professor Timofey Pnin, un savi rus que va emigrar als Estats Units, on, malgrat el seu lleial reconeixement a l’Amèrica que el va acollir l’any 1940, sofrirà fins al final la seva inadaptació i els seus múltiples fracassos. Retrat de la societat americana dels 50, de la vida d’una universitat provinciana a l’estat dels EUA i també és una de les novel·les més divertides de Nabokov.
BRODSKY, Joseph (1940-1996) Ióssif Aleksàndrovitx Brodski (Leningrad, 24 d maig de 1940 – Nova York, EUA, 28 de gener de 1996) fou un poeta rus, nacionalitzat nordamericà, d’origen jueu, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1987 tant pels seus escrits en rus com en anglès. L’any 1964 va ser acusat de “paràsit social” i condemnat a 5 anys de treballs forçats, dels que només compliria 18 mesos al ser indultat. Des de llavors, conservà una actitud de discrepància amb el règim soviètic. S’exilià als EUA el 1980, on va esdevenir professor a diverses universitats.
BRODSKY, Joseph. Poemas de Navidad. Madrid : Visor, DL 2006. P 871 Bro
DOVLATOV, Sergueï (1941-1990) Serguei Donàtovitx Dovlàtov (Ufà, 3 de setembre de 1941 – Nova York, EUA, 24 d’agost de 1990) fou un escriptor i periodista rus. Els diversos intents de publicar a la Unió Soviètica van ser en va i el seu primer llibre va ser destruït per la KGB. Malgrat tot, alguns dels seus relats es publicaren clandestinament o en revistes en llengua russa de l’Europa Occidental. El 1979 va emigrar als EUA i es va establir a Nova York on va ser l’editor del diari en rus The New American de 1980 a 1982. A mitjans dels 80 va començar a assolir reconeixement com a escriptor.
DOVLATOV, Sergueï. El Compromiso. Madrid : Ikusager, 2005. N Dov Volum d'històries reals, primer hilarants i després desoladores de la Rússia soviètica, recollides per la magistral ploma de Dovlàtov.
6
DOVLATOV, Sergueï. La Filial. Barcelona : Labreu, 2016. N Dov
DOVLATOV, Sergueï. El Parc. [Barcelona] : Labreu, 2017. N Dov
BARNES, Julian. El Ruido del tiempo. Barcelona : Anagrama, 2016. N Bar
A finals dels 80, Dovlàtov, enviat com a reporter de l’emissora de ràdio novaiorquesa on treballa, va a una convenció a Califòrnia on hi ha ponències d’alguns professors americans i d’una amalgama de russos exiliats d’orígens antagònics: liberals, nacionalistes eslavòfils, antics aristòcrates o l'escriptor Eduard Limónov. Tots ells formen “la filial”, la Rússia a l’exili. I molts es consideren la llavor d’una Rússia futura, cadascú a la seva manera, cosa que crea tensions delirants i intrigues en un grup estrambòtic a la recerca d’un destí amb final feliç.
Borís Alikhànov fa temps que no té feina, s’acaba de separar i decideix passar l’estiu fent de guia al Parc Puixkin. Una bona manera de fugir dels maldecaps i fer la seva a la ciutat de vacances. Viu a un allotjament atrotinat que paga en espècies: aiguardent i cigarrets. Borís va trampejant entre un personal devot del poeta Puixkin, la gent del poble i atenent els grups organitzats que pugen en autobús de visita al paradís de bedolls i art, fent ús creatiu dels seus recursos literaris i vitals. Al Parc hi recupera un cert equilibri, entre la moderada jovialitat i una tristesa resignada en un microcosmos – suposadament – benigne, una miniatura de la Unió Soviètica. Però, de tant en tant, té el pressentiment que allò no pot durar per sempre.
BERRY, Steve. La Profecía Romanov. Barcelona : Seix Barral, 2005. N Ber
DOVLATOV, Sergueï. La Maleta. Barcelona : LaBreu, 2010. N Dov Quan Serguei Dovlàtov va aconseguir marxar a Occident, cada emigrant tenia dret a emportar-se només tres maletes de la Unió Soviètica. Ell en va tenir prou amb una. Gairebé deu anys després, ja instal·lat a Nova York, Dovlàtov es retroba amb aquesta maleta, intacta, oblidada al fons d’un armari. A dins hi ha vuit objectes, cadascun amb una història al darrere.
DOVLATOV, Sergueï. Els Nostres. Barcelona : LaBreu, 2010. N Dov Els nostres és l’àlbum familiar de Dovlàtov, d’una nissaga que abraça tot el segle XX. Una parentela farcida de personatges contundents que s’espavilen de la millor manera en un país caòtic i absurd. Recorda els avis malhumorats i forts, els oncles contrabandistes, la mare sense pèls a la llengua, la tieta correctora que sabia els secrets dels literats, el pare que admira i defensa Stalin, la gossa Glaixa que viu entre dissidents i per això borda als uniformats demostrant un esmolat sentit de la justícia, les estranyes circumstàncies en què va conèixer la seva dona i les converses amb la seva filla, quan ella li fa preguntes com: “I per què no pots publicar?”.
DOVLATOV, Sergueï. La Zona : apunts d'un vigilant de camp. Cornellà de Llobregat : LaBreu, 2009. N Dov Dovlàtov, que va treballar de vigilant en un camp de treball soviètic, ens ofereix a La zona un punt de vista inèdit en l’anomenada literatura concentracionària, tan fèrtil en les lletres russes: el del vigilant enfront del pres, el del botxí enfront la víctima. Però a diferència de Soljenitsin, que creia que els camps polítics eren l’infern, Dovlàtov creia que l’infern viu dins nostre, i que només l’absurditat del sistema soviètic l’havia col·locat en una banda del reixat i no en l’altra.
MIRADES A LA RÚSSIA COMUNISTA: A LES NOVEL·LES D’AUTORS ESTRANGERS AMIS, Martin. La Casa de los Encuentros. Barcelona : Anagrama, 2008. N Ami
BOYNE, John. La Casa del propòsit especial. Barcelona : Empúries, 2009. N Boy
CARRÈRE, Emmanuel. Limónov. Barcelona : Anagrama, 2013. N Car
CHAVES NOGALES, Manuel. El Maestro Juan Martínez que estaba allí. Barcelona : Libros del Asteroide, 2007. N Cha
7
FOLLETT, Ken. La Caída de los gigantes. Barcelona : Debolsillo, 2011. N Fol
PADURA, Leonardo. El Hombre que amaba a los perros. Barcelona : Tusquets, 2009. N Pad
El Espejo. (Andrei Tarkovsky). DVD Esp
GRANDES, Almudena. El Corazón helado. Barcelona : Tusquets, 2009. N Gra
POSADAS, Carmen. El Testigo invisible. Barcelona : Planeta, 2013. N Pos
La Felicidad. (Alexander Medvedkin). DVD Chr
NAVARRO, Julia. Dime quién soy. Barcelona : Debolsillo, 2013. N Nav
ZGUSTOVÁ, Monika. La Nit de Vàlia. Barcelona : Proa, 2013. N Zgu
NÉMIROVSKY, Irène. Vi de solitud. Barcelona : La Magrana, 2009. N Nem
El Fin de San Petersburgo. (Vsevolod I. Pudovkin). DVD Fin
El Hombre de la cámara. (Dziga Vertov). DVD Hom
MIRADES A LA RÚSSIA COMUNISTA : AL CINEMA El Acorazado Potemkin. (Sergei M. Eisenstein). DVD Aco
ORWELL, George. Rebelión en la granja. Barcelona : Destino, 2008. N Orw
La Huelga. (Sergei Eisenstein). DVD Hue
Doctor Zhivago. (David Lean). DVD Doc
8
La Línea general (Lo viejo y lo nuevo). (Sergei M. Eisenstein i Grigori Aleksandrov). DVD Lin
La Madre. (Vsevolod Pudovkin). DVD Mad
MIRADES A LA RÚSSIA COMUNISTA : PER A ENTENDRE-LA
sol.
CARRÈRE D'ENCAUSSE, Hélène. El Triunfo de las nacionalidades : el fin del imperio soviético. Madrid : Rialp, cop. 1991. 9(47) Car
DABORN, John. Rusia: revolución y contrarrevolución : 1917-1924. Madrid : Torrejón de Ardoz, cop. 1996. 9(47) Dab
(Nikita
APPLEBAUM, Anne. Gulag : historia de los campos de concentración soviéticos. Barcelona : Debate, 2004. 9(47) App
CARR, Edward Hallett. El Interregno : 1923-1924 : historia de la Rusia Soviética. Madrid : Alianza, 1977. 9(47) Car
Rojos. (Warren Beatty). DVD Roj
Siberiada. (Andrei Konchalovski). DVD Sib
CARRÈRE D'ENCAUSSE, Hélène. Seis años que cambiaron el mundo : 1985-1991, la caída del imperio soviético. Barcelona : Ariel, 2016. 9(47) Car
AFANÁSIEV, Yuri. Mi Rusia fatal. Madrid : Anaya & Mario Muchnik, cop. 1994. 9(47) Afa
Octubre. (Sergei M. Eisenstein). DVD Cor
Quemado por el Mikhalkov). DVD Que
El Último bolchevique. (Chris Marker). DVD Chr
Mijalkov-
DÍEZ DEL CORRAL, Francisco. La Revolución rusa : 1917-1924. Madrid : Anaya, 1998. 9(47) Die
HARRIS, James. El Gran miedo : una nueva interpretación del terror en la revolución rusa. Barcelona : Crítica, 2017. 9(47) Har
CARR, Edward Hallett. La Revolución rusa : de Lenin a Stalin, 1917-1929. Madrid : Alianza, 1981. 9(47) Car
9
MERRIDALE, Catherine. El Tren de Lenin : los orígenes de la revolución rusa. Barcelona : Crítica, 2017. 9(47) Mer
TROTSKI, Lev. Historia de la revolución rusa. Madrid : Capitán Swing, 2017. 9(47) Tro
CHAVES NOGALES, Manuel. La Vuelta a Europa en avión : un pequeño burgués en la Rusia roja. Barcelona : Libros del Asteroide, 2012. 910.4(4) Cha
MEYER, Jean. Rusia y sus imperios, 1894-2005. Barcelona : Tusquets , 2007. 9(47) Mey
ZUBOK, Vladislav Martinovich. Un Imperio fallido : la Unión Soviética durante la Guerra Fría. Barcelona : Crítica, cop. 2008. 9(47) Zub
Joseph Stalin. [Madrid] : Mediasat Group, 2005. DVD 92(Sta) Jos
REED, John. Deu dies que trasbalsaren el món. Barcelona : Edicions de 1984, 2017. 9(47) Ree
MIRADES A LA RÚSSIA COMUNISTA : TESTIMONIS I BIOGRAFIES Viatge a la Rússia soviètica : visions catalanes de l'URSS (1920-1941). Barcelona : L'Avenç, 2017. 32(47) Via
REMNICK, David. La Tumba de Lenin : los últimos días del imperio soviético. Barcelona : Debate, 2011. 9(47) Rem
¿Quién mató a Stalin?. Barcelona : Planeta DeAgostini, DL 2006. DVD 92(Sta) Qui
SANTOS, Anselmo. Stalin el grande. Barcelona [etc.] : Edhasa, 2012. 92(Sta) San
PLA, Josep. El Nord. Barcelona : Destino, 1974. N 833 Pla
MIRADES A LA RÚSSIA COMUNISTA : RECURSOS AUDIOVISUALS
TAIBO, Carlos. Historia de la Unión Soviética 1917-1991. Madrid : Alianza, cop. 2010. 9(47) Tai
La Revolució Russa (En Guàrdia!): https://goo.gl/9edGbU CASTILLO, Susana. Mis años en la escuela soviética : el discurso autobiográfico de los niños españoles en la URSS. Madrid : Los Libros de la Catarata, cop. 2009. 9(46)"19" Cas
La Revolució Russa : les claus (El Matí de Catalunya Ràdio): http://goo.gl/NLsbsS Apocalipsis Stalin: https://goo.gl/rxJUSg
10