2 d’octubre Dia Internacional de la No Violència
«No violència», escultura de Karl Fredrik Reutersward, que es troba col·locada a l’entrada de la seu de la ONU a Nova York
Octubre 2013
«Hi ha moltes causes per les quals estic disposat a morir, però cap per la qual estigui disposat a matar» Mahatma Gandhi (1869-1948) Historia de mis experiencias con la verdad, 1927
El dia 2 d’octubre es celebra el Dia Internacional de la No Violència, commemoració l’aniversari del naixement de Mahatma Gandhi, un dels pares de la independència índia i pioner en l’aplicació del concepte de la no violència com a estratègia en el camp polític. Així ho va establir l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en la resolució A/RES/61/271 de la seva Assemblea General del 15 de juny de 2007, amb l’objectiu que aquesta celebració ajudi a difondre el missatge de la no violència, mitjançant activitats educatives i de sensibilització de la opinió pública. La resolució reafirma la importància universal del principi de la no violència i pretén assegurar una cultura de pau, tolerància, enteniment i no violència. La Biblioteca Vapor Vell es summa a aquesta celebració amb una petita exposició de documents sobre el tema i alguns dels personatges que van aplicar la no violència i la desobediència civil.
1
PACIFISME Declaració i programa d'acció sobre una cultura de pau, Nova York 1999 ; Agenda de la Haia per la pau i la justícia al segle XXI, La Haia 1999. [Barcelona] : Fundació Josep Irla, 2008. 327 Dec Pensamiento pacifista : Henry D. Thoreau, León Tolstói, Ghandi, Albert Einstein, Virginia Woolf, Hannah Arendt, Martin Luther King, E.P. Thompson. Barcelona : Icaria, DL 2004. 327 Pen HERNÁNDEZ-PACHECO, Javier. El Duelo de Athenea : reflexiones filosóficas sobre guerra, milicia y humanismo. Madrid : Encuentro, cop. 2008. 1 Her RAPAPORT, Gilles. 10 soldados. Zaragoza : Edelvives, 2003. I** Rap RODARI, Gianni. Uno y siete. Madrid : SM, 2001. I* Rod SIERRA I FABRA, Jordi. La Bomba : una faula en tres dimensions. Barcelona : Baula, 2004. JN Sie TERZANI, Tiziano. Cartas contra la guerra. Barcelona : RBA Integral, 2002. 327 Ter
DESOBEDIÈNCIA CIVIL THOREAU, Henry David. La Desobediència civil. Barcelona : Proteus, 2012. 323.2 Tho VERSTRYNGE, Jorge. ¡Viva la desobediència! : elogio del refractario. Barcelona : Península, 2011. 323.2 Ver XIRINACS, Lluís M. El Valor humà de la pau i altres textos inèdits. Barcelona : Institut Català Internacional per la Pau : Angle, 2012. 327 Xir
NO VIOLÈNCIA La Força de la gent : resistència no armada i solidaritat global. Lleida : Pagès : Institut Català Internacional per la Pau, 2011. 327 For JAHANBEGLOO, Ramin. Elogio de la diversidad. Barcelona : Arcadia, 2007. 304 Jah LABBÉ, Brigitte. La Violència i la no-violència. Barcelona : Cruïlla, 2004. I179 Lab SEMELIN, Jacques. La No-violència explicada a les meves filles. Barcelona : Empúries, 2002. 327 Sem
2
MAHATMA GANDHI Al principi va ser Gandhi. Ell va comprendre que a la violència no se li pot respondre amb més violència perquè llavors es produeix una escalada sense fi que acaba esclatant-li en els braços al que té el canó més gran quan ja no queda ningú més. L'única manera és la paciència i el somriure i posar-se novament en peu després la patacada de l’antiavalots. Gandhi. Madrid : Columbia Tristar, 2001. DVD Gan Mahatma Gandhi. [Madrid] : Mediasat Group, 2005. DVD 92(Gan) Mah GANDHI, Mahatma. El Pensamiento de Gandhi : antología. Palma de Mallorca : Olañeta, cop. 2010. 172 Gan LIN, Liang. Gandhi. Barcelona : ING , 2008. I92(Gan) Lin ROLLAND, Romain. Mahatma Gandhi. Barcelona : Institut Català Internacional per la Pau : Angle, 2010. 92(Gan) Rol TORO, Lara. Gandhi. Barcelona : Parramón, 2006. I92(Gan) Tor
NELSON MANDELA Després va ser Mandela, que va estar disposat a passar un quart de segle a la presó sense dir ni piu i que, quan la seva temprança li va resultar insostenible al tirà, va sortir d'ella i no es va prendre la venjança. Mandela : hijo de África, padre de una nación. Barcelona : Cinema Internacional Media, DL 2013. DVD 92(Man) Man BLONDEL, Alain. Mandela : una vida, un combate. Barcelona [etc.] : Intermón [etc.], DL 1997. 92(Man) Blo CARLIN, John. El Factor humà : Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació. Barcelona : La Campana, 2009. 32(Man) Car KRAMER, Ann. Mandela : el rebelde que dirigió a su nación a la libertad. Madrid [etc.] : Altea [etc.], cop. 2006. I92(Man) Kra MANDELA, Nelson. Converses amb mi mateix. Barcelona : Columna, 2010. 92(Man) Man MANDELA, Nelson. Un Ideal por el cual vivo. Tafalla : Txalaparta, 2005. 32(Man) Man MUNTANÉ, Isabel. Nelson Mandela. Badalona : Parramón, cop. 2012. I92(Man) Mun
3
ROSA PARKS El seu gest de negar-se a cedir el seu seient a un blanc i moure’s a la part del darrera de l’autobús, fet pel qual va ser empresonada, va ser la guspira que activà el Moviment per els drets civils als Estats Units i la va convertir en un símbol de la desobediència civil i la lluita per la igualtat. BENA DJANGRANG, Nimrod. Rosa Parks : no a la discriminació racial. Barcelona : Estrella Polar, cop. 2009. JN Ben SILEI, Fabrizio. El Autobús de Rosa. [Granada] : Barbara Fiore, cop. 2011. I** Sil
WINSTON S. CHURCHILL La seva ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acord de pau va ajudar a inspirar la resistència britànica, especialment durant els difícils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit es va quedar sol en la seva oposició a l'Alemanya Nazi. Churchill va destacar especialment pels seus discursos i programes de ràdio que van ajudar a inspirar al poble britànic, al qual va liderar com a Primer Ministre fins que va ser segura la victòria dels Aliats sobre les Potències de l'Eix. Grandes líderes. Barcelona : Savor, DL 2009. DVD 92(100) Gra HAFFNER, Sebastian. Winston Churchill : una biografía. Barcelona : Destino, 2002. 92(Chu) Haf JENKINS, Roy. Churchill. Barcelona : Península, 2002. 92(Chu) Jen
MARTIN LUTHER KING Com a líder del Moviment per els drets civils va lluitar a través de mitjans no violents contra la segregació i la discriminació racial als Estats Units, sobretot per els afroamericans, i participà, fins que el van assassinar, com a activista a nombroses protestes contra la Guerra de Vietnam i la pobresa en general. El Asesinato de Martin Luther King y la liberación de Nelson Mandela. Barcelona : BBC, DL 2003. DVD 323.14 Ase
4
DALAI LAMA XIV (TENZIN GYATSHO) Líder del budisme tibetà que lluita a favor de l'alliberament del Tibet, oposant-se a l'ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble. BLAIS, Genevieve. Dalai Lama. Santa Marta de Tormes : Lóguez, cop. 2001. 92(Ten) Bla CHHAYA, Mayank. Dalai Lama : hombre, monje, místico. Barcelona : Grijalbo, 2009. 92(Ten) Chh Tenzin Gyatsho, Dalai-lama XIV. Caminos de fe : cómo las religiones del mundo pueden convivir unidas. [Barcelona] : Zenith/Planeta, 2011. 291 Ten Tenzin Gyatsho, Dalai-lama XIV. Sabiduría emocional : una conversación entre S.S. el Dalai Lama y Paul Ekman. Barcelona : Kairós, 2009. 152 Ten
MARE TERESA DE CALCUTA Va dedicar la seva vida a eradicar la pobresa, a difondre la caritat cristiana i va esmerçar tots els seus esforços per aconseguir la pau.
GONZÁLEZ BALADO, José Luis. Madre Teresa : anécdotas de una vida. Madrid : Acento, cop. 1998. 92(Ter) Gon RUTH, Amy. Teresa de Calcuta : la Mare Teresa dels pobres. Barcelona : Pòrtic, DL 2003. 92(Ter) Rut SPINK, Kathryn. Madre Teresa : biografía autorizada. Barcelona : Plaza & Janés, 1997. 92(Ter) Spi VENTURA, Piero. Teresa de Calcuta. Madrid : San Pablo, cop. 2005. I92(Ter) Ven
AUNG SAN SUU KYI Aung San Suu Kyi va viure quinze anys privada de llibertat, a la presó o bé en arrest domiciliari, liderant mitjançant la no violència i la resistència passiva l’oposició birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. Birmania : la voz de las mujeres : "usa tu libertad para defender la nuestra", Aung San Suu Kyi. Barcelona : MTM, 2009. 30.055.2 Bir
Aung San Suu Kyi. Cartas desde Birmania. Barcelona : Circe, 1998. 32(591) Aun
5
ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS ACNUR ACNUR realitza una tasca crucial d’assistència als refugiats, malgrat les dificultats polítiques, i vetlla per els interessos de la humanitat i de la pau. La Situación de los refugiados en el mundo : desplazamientos humanos en el nuevo milenio.
Barcelona : Icaria, 2006. 362.9 Sit La Situación de los refugiados en el mundo, 2000 : cincuenta años de acción humanitaria.
Barcelona : Icaria, cop. 2000. 362.9 Sit
Amnistia Internacional Amnistia Internacional protegeix des de la seva creació els drets humans dels presos de consciència. BRONSON, Marsha. Amnistía Internacional. Zaragoza : Edelvives , cop. 1994. 342.7 Bro
Nacions Unides Avui dia la ONU està al capdavant de totes les iniciatives en pro de la pau i la seguretat en el món i de la mobilització internacional dirigida a bordar els reptes econòmics, socials i ambientals del món. Las Naciones Unidas y el derecho internacional. Barcelona : Ariel, 1997. 341 Nac ANNAN, Kofi A. El Paper de les Nacions Unides al segle XXI. Barcelona : Associació per a les Nacions Unides-Catalunya : Centre Unesco de Catalunya, 2000. 341.1 Ann
Metges sense Fronteres Organisme que vetlla per la assistència mèdica de poblacions en situació precària i de les víctimes del conflictes, sense fer cas de pressions polítiques, econòmiques, militars o religioses. El Mundo en crisis : la política de supervivencia a finales del siglo XX. Madrid : Acento, cop.
1996. 339 Mun
Unió Europea La Unió Europea treballa per a la pau, la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa. MORATA, Francesc. Història de la Unió Europea. Barcelona : UOC, 2005. 341.1 Mor
6
Totes aquestes referències les pots trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
Servei de préstec Aquest servei ofereix la possibilitat de treure fins a 30 documents de la biblioteca: 15 llibres (fins a 3 de la mateixa temàtica) i revistes durant 30 dies 6 dvd durant 30 dies 9 altres documents (CD, CD-rom) durant 30 dies
Biblioteca Biblioteca Vapor Vell Ptge. Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona Tel. 934 097 231 A/e. b.barcelona.vv@diba.cat Web: www.bcn.cat/bibvaporvell Xarxes socials: www.facebook.com/bibvaporvell http://twitter.com/bibvaporvell http://open.spotify.com/user/vaporvell www.musictecaris.org
Horari d’hivern Dilluns: 10 a 14 h i 16 a 21 h. Dimarts: 10 a 21 h Dimecres: 10 a 14 h i 16 a 21 h Dijous: 10 a 14 h i 16 a 21 h Divendres: 10 a 21 h Dissabte: 10 a 14 h i 16 a 21 h
Horari d’estiu (24 de juny al 24 de setembre): dissabtes tarda tancat
7