l
Un passeig per la filmografia de
Alain Resnais
Alain Resnais (1922-2014) fou un cineasta francès que formà part del moviment la “Rive Gauche” . Va revolucionar el concepte tradicional del muntatge i la gestió del temps cinematogràfic. El cinema de Resnais ha experimentat al llarg dels 66 anys de la seva filmografia una profunda transformació formal des de l’experimentalisme inicial a l’aparent classicisme de les seves últimes pel·lícules, tot i que el seu interès pel temps i la memòria han perdurat. Per Resnais el pas del temps ens allunya del passat a la vegada que la memòria ens manté fidels al seu record. Sovint els esdeveniments del passat són un obstacle per la felicitat present (Muriel, 1963). La fragmentació dels diàlegs i el muntatge discontinu de les escenes determina el desenvolupament dramàtic de les seves històries. El seu documental Noche y Niebla (1956) sobre els camps de concentració nazis és avui dia una peça clau en la història del cinema. Al 1959 dirigeix el seu primer llargmetratge, Hiroshima mon amour, inspirada en un guió de l’escriptora Marguerite Duras, considerada la pel·lícula més emblemàtica del director, on narra una poètica història d’amor i de mort. Va ser el primer film en no respectar la narració lineal; els fets s’evoquen a través dels successius records de dos supervivents de la guerra a través de la seva relació sentimental. Dos anys després rodaria una altra obra magistral , El año pasado en Marienbad (1961), per la qual va ser guardonat amb el Lleó d’Or a Venècia. Als anys 60 rodaria Muriel (1963), un altre film sobre el passat, i La guerra ha terminado (1966), homenatge a la resistència espanyola a França, amb guió de Jorge Semprún. Providence va ser la gran triomfadora dels premis César de l’any 1978 i amb Smoking , no smoking (1993) guanyaria el Lleó d’Or al Festival de Venècia i l’Os de Plata al Festival de Berlin. Les dues últimes dècades de la filmografia de Resnais estan marcades per una nova relació entre cinema i teatre i on també hi són presents els musicals, On connait la chanson (1997). Va rebre cinc premis César, tres d'ells com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos Ossos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA i un premi especial del jurat de Canes, on va ser homenatjat per tota la seva carrera el 2009. A la biblioteca podeu trobar part de la seva filmografia: -Hiroshima mon amour (1959) -El año pasado en Marienbad (1961) -Muriel (1963) -Stavisky (1974) -On connait la chanson (1997) -Las malas hierbas (2009) --------------------------------------------------------------------------------------