La poda als arbres fruiters

La poda és un repartiment o administració de la llum. La llum és l’energia que transforma la saba bruta (aigua i sals minerals) en saba elaborada (nutrients que s’acumulen al fruit). On hi ha llum, hi ha clorofil·la i vida. On no hi ha llum, només hi ha misèria.

Pensa, per exemple, en un esbarzer. La part exterior és verda i té fruits, però la part interior és seca i improductiva. El mateix passa amb un arbre mal podat. Quan unes branques donen ombra a d’altres, cap no produeix fruita per falta de llum.

Quan afronteu la poda d’un fruiter, podeu trobar tres escenaris.

1. Arbres vigorosos amb moltes branques dretes com fletxes que van de baix a dalt (xucladors).

2. Arbres febles, amb les branques planes i desmaiades, cap avall. Aquests arbres solen donar fruits molt petits i amb valor comercial nul.

3. Arbres equilibrats, amb una quantitat de fruits adequada, de bona mida, sense xucladors i amb una estètica perfecta.

Primer escenari: arbre vigorós

És propi d’arbres mal podats: xucladors abundants, conseqüència d’una poda excessiva. L’arrel bomba molta saba bruta i les branques i fulles de l’arbre no poden processar-la. L’arbre reacciona produint branques i fulles en quantitat per intentar gestionar tanta saba.

En aquest cas, fes una poda d’aclarida. Despulla l’arbre de branques senceres, de manera que les que quedin tinguin el seu espai il·luminat.

Important: mai tallis una branca per la meitat.

Així, l’arbre quedarà amb el mateix volum, però les branques més aclarides i amb més llum.

Es cometen més errors per excés que per defecte de poda

Segon escenari: arbre feble

La causa de la feblesa d’un arbre pot ser la manca de fertilitat de la terra, la manca de reg o la manca de poda. Per tant, davant d’arbres així incideix en aquests tres aspectes: més reg, més adobat i més poda.

Tercer escenari: arbre equilibrat

En aquest cas, el millor és continuar amb les bones pràctiques. Es cometen més errors per excés que per defecte de poda. Davant del dubte, és millor quedar-se curt. A més, sempre cal conservar les formes piramidals o troncopiramidals de l’arbre perquè aprofiti la llum al màxim.

Si l’arbre “es girés”; és a dir, si les parts altes són vigoroses i les baixes febles, significaria la mort del fruiter.

D’altra banda, si vols tallar una branca perquè no creixi més, deixa que la darrera gemma sigui de fruit. Per contra, aquesta gemma haurà de ser de vegetació o fusta en cas que vulguis que la branca segueixi creixent.

Finalment, recorda que la poda d’un arbre és un examen el resultat del qual obtindràs al cap d’un any. •

ESPAI PATROCINAT PER: Alimentos Ecológicos Gumendi | www.gumendi.es

Xabier Mendía, Gerent de Gumendi