ESO2BG

Casa il·luminada Oli sobre lli MONTSERRAT CASACUBERTA SUÑER

Més de trenta artistes contemporanis han cedit una de les seves obres per vestir el nou projecte de Text-La Galera per a l’ESO. Amb aquesta iniciativa pretenem acostar als estudiants l’art que es fa avui al país i els donem l’oportunitat de gaudir de les diverses interpretacions gràfiques que fan els artistes de les àrees i els continguts que treballaran al llarg del curs.

EDICIÓ

Xavier de Juan COORDINACIÓ DE L’ÀREA

Eduard Martorell COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Anna Canals DIRECCIÓ

Xavier Carrasco

www.text-lagalera.cat

Biologia i geologia 2 ESO

COB ESO BIO 2:Maquetación 1 14/07/10 16:13 Página 1

ESO

Biologia i geologia Ciències de la naturalesa DAVID BUENO MARIA TRICAS

2

CARTILLA SENCERA:TRAM OK 10/06/10 11:34 Pรกgina 72

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 1

ESO Biologia i geologia Ciències de la naturalesa DAVID BUENO MARIA TRICAS

2

EQUIP DE TEXT-LA GALERA EDICIÓ

Xavier de Juan

DIRECCIÓ D’ART COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ COORDINACIÓ DE L’ÀREA

Cass Montserrat Estévez

Eduard Martorell

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA DIRECCIÓ

Anna Canals

Xavier Carrasco

DIRECCIÓ EDITORIAL

Jesús Giralt

A coberta

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 2

Casa il·luminada Oli sobre lli

MONTSERRAT CASACUBERTA SUÑER Des de la seva llicenciatura en pintura, l'any 1984, compagina el treball pictòric de taller i l'edició d'obra gràfica amb la docència (sobretot lligada a l'ensenyament del dibuix i el color).

La seva obra ha estat exposada amb regularitat a Barcelona i a Madrid.

Darrerament ha col·laborat en projectes d'interiorisme amb la realització de murals.

Tots els suports li semblen interessants, sempre que es puguin treballar mitjançant el color.

La seva obra es podria definir com a colorista.

Les activitats que es proposen en aquest llibre s’han de fer en un quadern a part. Els espais en blanc que hi ha en algunes activitats només tenen una finalitat didàctica: serveixen de pauta o indicació per a l’elaboració de les respostes.

Primera edició: desembre del 2007 Disseny de la coberta: Cass Disseny de l’interior: Endora disseny Il·lustracions: Marie Nigot Correcció: M. Mercè Estévez Maquetació: Oriol Cabrero Documentació gràfica: Olga Mías Tractament de les imatges: Oriol Cabrero

© 2007, David Bueno, Maria Tricas © 2007, Marie Nigot, per les il·lustracions © 2007, Enciclopèdia Catalana, SAU Josep Pla, 95. 08019 Barcelona www.enciclopedia.cat www.text-lagalera.cat text@grec.cat Impressió: Tallers Gràfics Soler, SA Enric Morera, 15 08950 Esplugues de Llobregat ISBN: 978-84-412-1506-1 Dipòsit Legal: B-55.255-2007 La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibides sense l’autorització escrita de l’editor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

Tots els drets reservats.

Crèdits fotogràfics: Age fotostock, Anna, CorelFototeca.com, Gerard i Arnau Bueno, Dawn Endico, Dreamstime.com, Ed Van 3000, Fotolia, Fototeca.comECSA, fscklog, Gato Azul, Getty Images, Hey Paul, J. M. Barres, Jason Maehl/123RF, Jeffrey Sohn, Jim Williams, Just chaos, Kamil Porembin_ski, kathy, Kevin Schafer/Alamy/ACI, nafra cendrers, NASA, NASA Goddard Space Flight Center (NASA-GSFC), NASA GSFC Scientific Visualization Studio/Landsat 7 Science Team, National Geographic, Panther Basic/ACI, Ramakrishna Reddy, Ricardo Martins, Rosa Cabecinhas/ Alcino Cunha, txokolarte, ulybug, Uwe Kils.

Dreamstime.com: Abnjoboy02, Alptraum, Apriori, Brento, Chrismoncrieff, Cryssfotos, Debstheleo, Diomedes66, Dreamshot63, Editorial, Elisalocci, Fjs, Freefly, Friday, Gitana, Imageman72, Jgroup, Joelk04, Josefstuefer, Juliengrondin, Klagyi, Kornilovdream, Leasuret, Lorpic99, Marlee, Mikeledray, Misscanon, Mocker, Naes, Offscreen, Palex66, Pelvidge, Pomortzeff, Rsaulyte, Ruurmo, Searagen, Serjedi, Simonkr, Sloth92, Smokon, Specularphoto, Starper, Susinder, Vling, wakani, Wildcat78, Zarras, Zastavkin.

Fotolia: Anne AKTAN, Éric Bargis, guscreations, Stepan Jezek.

Getty Images: Daryl Balfour, G. Brad Lewis, Georgette Douwma, Lee Frost, National Geographic, Visuals Unlimited.

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 3

Unitat

1

El modelatge del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pàg. 8

Unitat

2

La formació del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pàg. 36

Unitat

3

Com funcionen els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . .

pàg. 64

Unitat

4

La integració dels éssers vius en el medi

pàg. 96

Unitat

índex 5

Unitat final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 126

......

Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 138

Unitat

El modelatge del relleu

• Comprensió dels mecanismes d’acció dels processos geològics externs i enumeració d’exemples.

• Diferenciació entre meteorització i erosió i entre meteorització física i química.

• Enumeració dels agents responsables del cicle geològic extern.

• Lectura de text i compleció de preguntes sobre els agents geològics externs.

• Compleció d’un quadre sobre l’acció geològica de l’aigua i les formes topogràfiques que en resulten.

• Reconeixement de les principals formes topogràfiques d’erosió i sedimentació dels diversos agents geològics externs.

• Comparació i descripció dels tipus de costa mediterrània i cantàbrica.

• Descripció de la formació dels pilars coronats.

• Retolació i definició de diverses formes de relleu càrstic representades en un dibuix.

• Enumeració dels elements característics d’una glacera.

• Compleció de preguntes sobre els efectes del canvi climàtic i l’escalfament global a partir de l’observació de fotografies.

• Dibuix i descripció de les diferents formes topogràfiques que resulten de l’acció erosiva del mar.

• Definició dels termes onada, corrent marí i marea.

• Explicació de la mobilitat de les dunes a partir d’un dibuix.

• Recerca d’informació sobre els esculls coral·lins.

• Reconeixement de les principals formes topogràfiques d’erosió i sedimentació eòlica.

• Reconeixement dels diferents tipus de conques sedimentàries continentals.

• Comprensió de la formació de les roques sedimentàries a partir de la compleció d’un text i l’observació d’un esquema.

• Lectura d’un text i compleció de preguntes sobre processos geològics externs.

• El cicle geològic extern.

• Els agents geològics externs i les formes topogràfiques que generen.

• Els processos geològics externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.

• Les aigües salvatges i torrencials.

• L’acció geològica dels rius.

• Glaceres i aigües subterrànies.

• L’acció geològica del vent.

• L’acció del mar i dels éssers vius.

• Conscienciació de la necessitat de contribuir a tenir cura de l’entorn.

• Disposició a l’observació i a la interpretació dels fenòmens que s’esdevenen al nostre entorn.

Reportatge

2

La formació del relleu

• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

• Educació per a la salut: esports de risc.

• Conscienciació de la importància de prendre les precaucions necessàries en la pràctica d’esports de risc.

PÀG. 8

PÀG. 36

PÀG. 30

• Comprensió del dinamisme de la litosfera i enumeració d’exemples.

• Diferenciació entre dinàmica interna i externa.

• Compleció de preguntes sobre plaques litosfèriques a partir de l’observació d’un mapa.

• Comprensió del que és un orogen.

• Definició del que és un plec i dels seus elements i reconeixement dels diversos tipus.

• Diferenciació entre anticlinals i sinclinals.

• Definició del que és una falla i reconeixement dels seus elements.

• Comprensió del que són un encavalcament i un mantell de corriPÀG. 58

Procediment

Informació

1

• Simulació de l’acció geològica de l’aigua.

• L’acció geològica de l’aigua.

• Interès per experimentar els efectes de l’acció geològica de l’aigua.

ment.

Definició del que és un volcà i reconeixement de les seves parts.

Compleció d’una taula sobre materials volcànics.

Comprensió del procés de formació, ascens i erupció de magmes.

Compleció de preguntes sobre geodinàmica interna i formació de roques.

Comprensió del que és un terratrèmol.

Recerca d’informació sobre l’activitat sísmica.

Compleció de preguntes sobre diversos efectes de terratrèmols a partir de l’observació de fotografies.

• Lectura d’un text i compleció de preguntes sobre tsunamis.

• • • • • • •

PÀG. 32

Eix transversal

Programació de continguts

Unitat

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 4

• Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.

• Les allaus.

• Conscienciació de la importància de tenir una actitud prudent a la muntanya.

PÀG. 34

PÀG. 60

• Observació d’un gràfic sobre sismicitat a Catalunya i compleció de preguntes relacionades.

• Compleció de preguntes sobre estrats a partir de l’observació d’esquemes.

• Comprensió del cicle geològic global a partir de la interpretació d’un dibuix.

• Lectura d’un text i compleció de preguntes sobre l’efecte d’hivernacle.

• La litosfera: dinàmica interna i externa.

• El moviment de les plaques litosfèriques.

• Deformacions: plecs i fractures.

• Fenòmens volcànics.

• Terratrèmols.

PÀG. 62 • Litogènesi interna i cicle geològic global.

Com funcionen els éssers vius

• Simulació d’una erupció volcànica explosiva i de la formació de plecs i fractures.

• Volcans, plecs i fractures.

• Interès per comprendre diverses manifestacions del cicle geològic intern.

Procediment

PÀG. 64

• Resolució de preguntes i cerca d’informació a partir de la lectura d’un text.

• La naturalesa desfermada.

• Conscienciació dels efectes de les erupcions volcàniques.

Reportatge

PÀG. 90

• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

• Educació per a la salut: les radiacions solars.

• Conscienciació de la necessitat de protegir-se dels raigs solars.

Eix transversal

PÀG. 92

• • • • • • • • •

Reconeixement i definició de les diferents parts d’una planta.

Reconeixement dels diferents tipus d’arrel.

Diferenciació entre plantes llenyoses i herbàcies.

Reconeixement dels diversos tipus de fulla, segons la seva forma i el seu marge.

Comparació entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal i compleció de preguntes sobre l’alimentació d’animals i plantes.

Compleció de preguntes sobre la fotosíntesi.

Definició del que és un tropisme i enumeració dels diferents tipus.

Diferenciació entre tropisme i nàstia.

PÀG. 94 Retolació de les parts d’una flor hermafrodita i explicació de les seves funcions.

4

Unitat

Unitat

3

La integració dels éssers vius en el medi

• Compleció de preguntes sobre plantes unisexuals.

• Comprensió del cicle vital i la reproducció d’una planta amb llavors.

• Descripció del cicle vital i la reproducció de les falgueres i les molses a partir d’un esquema.

• Reconeixement de característiques de la morfologia animal i relació amb els grups d’éssers vius corresponents.

• Definició dels termes brànquia, tràquia, pulmó, fecundació interna, fecundació externa, digestió interna, digestió externa, circulació oberta i circulació tancada i enumeració d’exemples.

• Compleció d’una taula sobre les característiques dels diferents grups d’éssers vius.

• Enumeració d’exemples d’aliments de diversos orígens i explicació de la seva funció en les plantes o els animals dels quals s’han obtingut.

• Lectura d’un text i compleció de preguntes sobre l’alimentació de les plantes.

• Observació d’un gràfic sobre producció d’oxigen i diòxid de carboni en un gerani i compleció de preguntes relacionades.

• Les formes de la vida: diferents éssers vius.

• Nutrició i relació en les plantes.

• La reproducció de les plantes amb llavor.

• La reproducció de les molses i les falgueres.

• Morfologia i relació en els animals.

• La nutrició en els animals.

• La reproducció dels animals.

PÀG. 96

• Estudi de les funcions de relació i nutrició en les plantes.

• Els tropismes. La producció de sucres durant la fotosíntesi.

• Interès per conèixer el funcionament de la natura i meticulositat en els processos experimentals.

PÀG. 118

• Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.

• Plantes carnívores i peixos caminadors.

• Reflexió sobre els mecanismes adaptatius dels éssers vius i la importància de la recerca científica.

PÀG. 122

• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

• Educació per a la salut: les al·lèrgies.

• Coneixement dels hàbits preventius que es poden adoptar enfront de les allèrgies.

PÀG. 124

5 Activitats de recapitula-

Informació

Unitat

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 5

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 6

Com és aquest llibre?

Pàgines d’entrada

68 Nutrició i relació en les plantes 70 La reproducció de les plantes 74 Morfologia i relació en els animals 76 La nutrició en els animals 80 La reproducció dels animals

Com funcionen els éssers vius Els éssers vius presenten una gran varietat de formes. En aquesta unitat estudiaràs el funcionament de les plantes i dels animals i els diferents òrgans que els permeten dur a terme les funcions vitals.

Aquest és el segon llibre de biologia i geologia.

3

Correspon al primer cicle d’ESO de ciències de la naturalesa.

Té 5 unitats, 4 unitats de programació i una unitat final de recapitulació.

Índex

Títol i resum del capítol

Procediment

Estudi de les funcions de relació i nutrició de les plantes

2 Quan les arrels mesurin 2 o 3 cm, posa el pot de cap per avall. Deixa’l en aquesta posició uns quants dies més i observa què els passa.

Dibuixa la direcció i el sentit de les arrels abans d’invertir el pot i uns quants dies després d’haver-lo invertit.

Ara, contesta: • Què els ha passat a les arrels? Per què han canviat de sentit?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

Higrotropisme Les plantes, a diferència dels animals, no presenten uns moviments tan acusats, però són tan vives com els animals i han d’enfrontar-se a problemes similars. Han de trobar el lloc adequat per viure i necessiten alimentar-se mitjançant la fotosíntesi, procés gràcies al qual produeixen sucres a partir de materials inorgànics i llum solar. S’han fet experiments en els quals s’han fotografiat plantes vives a intervals d’una hora, i en fer córrer les fotografies l’una darrere l’altra com una pel·lícula s’ha vist que les plantes són extraordinàriament actives: fan girar la tija, canvien la direcció vers el sol, expulsen aigua per les fulles...

a Observació de tropismes

1 Omple una llauna grossa amb encenalls i introdueix-hi un pot porós al centre. Omple el pot amb aigua.

2 Prepara, tal com s’ha indicat en el primer procediment, mongetes que hagin començat a treure les arrels.

3 Posa les llavors de mongeta amb arrels incipients sobre els encenalls. Fes que algunes arrels apuntin cap al pot porós i altres, en direcció contrària.

procediment Ara, contesta: • Quin sentit han pres les arrels?

• Què ha passat amb les arrels que inicialment anaven en sentit contrari al pot porós?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

Fototropisme 1 Planta una mongeta en un test amb terra humida i deixa-la-hi fins que comencin a sortir fulles 2 Agafa la capsa de cartró i fes un forat en un dels costats, a prop de la tapa.

3 Fica la planta a la capsa i tapa-la. Deixa la capsa en un lloc assolellat, amb el forat en direcció al sol.

4 Espera un parell de dies, obre la tapa i observa la direcció que han pres la tija i les fulles.

5 Gira el test en direcció contrària, torna a tapar la capsa i deixa-la en un lloc assolellat amb el forat en direcció al sol un parell de dies més.

6 Obre la tapa i observa què ha passat.

5 Al cap de tres o quatre dies espolsa amb cura els encenalls del costat de les mongetes i observa què els ha passat a les arrels.

Materials: Dibuixa la direcció i el sentit de la tija i les fulles respecte al forat de la capsa a l’inici de l’experiment, al cap de dos dies i després de quatre dies, dos dies després d’haver girat el test dins de la capsa.

Geotropisme 1 Omple un pot de vidre gros amb cotó mullat i col·loca llavors de mongeta entre el cotó i la paret del pot, de manera que quedin ben visibles. Al cap de pocs dies començaran a créixer les arrels.

Ara, contesta: Dibuixa la direcció i el sentit de les arrels un cop acabades de posar a la llauna i després de tres o quatre dies, una vegada hagis espolsat els encenalls.

b Observació de la producció de sucres durant la fotosíntesi

Material: Gerani en un test, paper d’alumini, bec de Bunsen, vas de precipitats de pyrex, aigua, alcohol, solució de iode, clips, plat, comptagotes, pinces.

1 Retalla rectangles de paper d’alumini de 2 x 6 cm.

2 Agafa un gerani i tapa una part d’algunes fulles amb els rectangles d’alumini, tant per l’anvers com pel revers. Subjecta els rectangles amb clips. També pots tapar fulles senceres.

3 Deixa les plantes al sol durant tres dies.

4 Talla unes quantes fulles de la planta, tant de les tapades amb paper d’alumini com de les no tapades. Treu el paper d’alumini.

5 Fes bullir aigua dins un vas de precipitats. Un cop estigui bullint, escalda-hi les fulles durant 20 segons per matar-ne les cèl·lules.

6 Amb unes pinces, i vigilant de no cremar-te amb l’aigua bullent, posa les fulles en un plat i afegeix-hi alcohol fins que quedin cobertes. Les fulles perdran el color verd i l’alcohol, en canvi, s’anirà tenyint d’aquest color. Espera fins que les fulles es tornin de color groguenc.

4 Cobreix les arrels amb una fina capa d’encenalls.

Pot de vidre, cotó, llavors de mongeta, aigua, llauna grossa, encenalls, pot porós, test, terra, capsa de cartró amb tapa.

• Quina direcció i quin sentit ha pres la tija?

• Ha canviat de direcció i/o de sentit en girar el test? Per què?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

7 Esbandeix les fulles amb aigua freda i posa-les en un plat net. Afegeix-hi unes quantes gotes de solució de iode amb un comptagotes. El iode tenyeix el midó de color blau. El midó és un dels sucres que fabrica la fulla durant la fotosíntesi.

Observa com es tenyeixen les fulles.

Ara, contesta: • Com s’han tenyit les fulles que no has tapat amb paper d’alumini? Què indica el color blau?

• Com s’han tenyit les fulles que has tapat parcialment amb paper d’alumini? Dibuixa-les.

• Per què hi ha zones que no s’han tenyit? A què corresponen aquestes zones?

• Les fulles poden fer la fotosíntesi sense llum solar?

90

Article introductori o llista de materials

3

91

Passos per desenvolupar el procediment

ESO2BiG0:Maquetación 1 09/07/10 14:33 Página 7

Informació

Activitats

Els diferents éssers vius

5 regnes

protoctists fongs plantes

es caracteritzen per

regne

La vida ha adoptat una gran varietat de formes durant la seva història. Es calcula que a la biosfera hi ha entre 3 i 10 milions d’espècies d’éssers vius i que només s’ha descrit el 20 % de tots els animals vivents, els quals no arriben a l’1 % de tots els que han existit.

moneres

animals

Com ja saps, els éssers vius s’agrupen en cinc grans regnes d’acord amb les seves característiques.

es caracteritzen per

que duen a terme les

nutrició autòtrofa

morfologia

formades per cèl·lules procariotes moneres (bacteris)

nutrició

reproducció

fongs (llevats, bolets i altres fongs)

difusió

morfologia

brots

eix anteroposterior

oberta

cefalització

tancada

flors

especialització d’òrgans i teixits

plantes (molsa, falguera, pi, farigola, etc.)

difusió cutània bronquial Peixos pallasso i corall

traqueal pulmonar

difusió asexual

directa

conductes excretors òrgans dels sentits

sexual

tropismes

alternança de generacions

sistema nerviós

sexes separats

nàsties

asexual

sistema muscular

hermafrodites

pluricel·lulars amb teixits veritables autòtrofes

glàndules sudorípares

Els diversos teixits, amb funcions diferents, es poden associar i coordinar per constituir un òrgan. Els diferents òrgans que col·laboren en una funció biològica comuna s’agrupen en aparells i sistemes.

T’agradaria saber...

1

Què és una planta i quines són les parts que conformen una planta típica?

4

Què són la reproducció asexual i la reproducció sexual? I la metamorfosi i una larva?

2

Defineix els conceptes següents: arrel, flor, fruit, llavor, pol·len.

5

Com obtenen energia les plantes?

Què necessita una planta per créixer?

3

Explica què és un animal i fes una llista dels trets més característics dels animals.

6

Com obtenen energia els animals?

Què necessita un animal per créixer?

animals formats per cèl·lules (esponja, eucariotes mosca, cuc pluricel·lulars de terra, pardal, amb teixits veritables sardina, humà, heteròtrofs etc.)

Les cèl·lules que formen les plantes i els animals presenten formes, estructures i funcions diferents. En els teixits, les cèl·lules estan relativament unides entre si.

aparell excretor

Segur que ja saps...

formades per cèl·lules eucariotes

Les plantes i els animals es caracteritzen per dur a terme les funcions vitals mitjançant teixits i òrgans especialitzats, que estan adaptats al medi concret on viuen. Els teixits són formats per cèl·lules que tenen la mateixa morfologia i funció.

excreció

reproducció

sexual

relació

– unicel·lulars

respiració

extremitats

reproducció

heteròtrofs – pluricel·lulars sense teixits veritables

circulació

fulles

– unicel·lulars – autòtrofs – heteròtrofs

formats per cèl·lules eucariotes

intracel·lular extracel·lular

tija

poden ser autòtrofes o heteròtrofes

– pluricel·lulars sense teixits veritables

digestió

relació

tany

unicel·lulars

formats per cèl·lules eucariotes protoctists (algues i protozous)

nutrició heteròtrofa

funcions vitals

fotosíntesi arrel

relació

característiques

Eruga

66

67

Mapa de conceptes

Preguntes preliminars

Contingut

3

Marges amb informació complementària

1

4

Observa el dibuix d’una planta amb flor típica i, amb l’ajut d’un diccionari, defineix els termes següents:

Relaciona els diversos tipus de fulles segons la forma del limbe. Si cal, utilitza el diccionari.

estigma ovada •

estil

cordiforme •

ovari

orbicular •

estam

linear •

pètal

espatulada •

pistil

lanceolada •

sèpal

acicular •

poncella

hastada •

fulla pecíol limbe nervi 5

gemma tija

Relaciona els diversos tipus de fulles segons el seu marge.

Si cal, utilitza el diccionari.

arrel fesa • dentada • 2

Relaciona les definicions dels diversos tipus d’arrels amb el dibuix corresponent:

entera • seccionada • serrada •

Fasciculades: són formades per una “cabellera” d’arrels iguals, com per exemple les del blat.

•

•

Axonomorfes: són formades per una arrel principal ramificada de la qual surten altres arrels més fines, com les de la mongetera.

•

•

Tuberoses: es tracta d’arrels molt grosses que serveixen de magatzem de substàncies nutritives, com les de la pastanaga, el rave i la remolatxa.

•

•

partida •

6

Compara la morfologia d’una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal típiques: [ i PÀG. 68 i 76]

Contesta:

3

• Quin tipus d’alimentació presenten les plantes? Quin orgànul de la cèl·lula vegetal t’ho indica?

• Quin tipus d’alimentació tenen els animals? Per què no poden tenir el mateix tipus d’alimentació que les plantes?

En què es diferencien les plantes llenyoses de les herbàcies? [ i PÀG. 70 ]

82

83

Número de pregunta i símbols descriptius del tipus d’activitat i dificultat

Reportatge

Remissions a les pàgines d’informació

Eix transversal 3

Reportatge

eix transversal

Plantes carnívores Tothom ha sentit a parlar de les plantes carnívores. Deixant de banda els

Uns éssers vius molt especials Per més que s’estudiïn els éssers vius, no deixaran mai de sorprendre’ns i meravellar-nos. De fets curiosos se’n troben a tots els regnes, incloent-hi les plantes i els animals, com per exemple l’existència de plantes carnívores i de peixos caminadors que respiren aire.

protagonista, la major part d’aques-

Explica el procés complet de nutrició de les plantes. Quines substàncies de l’aire hi intervenen? I del sòl? Les plantes, d’on obtenen l’energia per fer la fotosíntesi?

2

Descriu el procés de reproducció d’una planta amb llavors.

Fes-ne un esquema explicatiu.

3

Anomena les característiques principals de la morfologia dels animals.

4

Explica la diferència que hi ha entre la funció de relació en les plantes i en els animals.

5

Relaciona els diferents tipus de digestió, respiració, circulació i excreció amb el grup animal que els presenta:

tes es conformen menjant petits invertebrats. Però per què alguns membres del regne de les plantes tenen aquests gustos “culinaris”?

I com ho fan per capturar els animals i menjar-se’ls?

Algunes plantes s’han adaptat a menjar insectes i altres petits invertebrats

Activitats: paços de caminar per terra ferma,

1

enfilar-se als arbres i respirar aire. I no solament en són capaços, sinó que han convertit aquestes habilitats en la seva forma habitual de

Explica els mecanismes que utilitzen algunes plantes per obtenir les sals minerals que necessiten per viure i les adaptacions que presenten els peixos caminadors per poder caminar i respirar aire atmosfèric.

Les al·lèrgies • Quin tipus de reacció presenta la persona de la fotografia? A què creus que pot ser deguda?

• Què és una al·lèrgia?

• Per què es produeixen les al·lèrgies?

• Coneixes persones al·lèrgiques? A què tenen al·lèrgia?

viure. Com ho fan, i per què?

2

la quantitat de sals minerals que conté el sòl són molt minses, com per

Els perioptalmus són uns peixos que

exemple els aiguamolls i les zones

habiten a les ribes fangoses dels

amb cendres volcàniques. Per solu-

manglars d’Àfrica, Àsia i Austràlia.

cionar aquest problema, algunes

Fan uns 20 cm de longitud, tenen for-

plantes s’han adaptat a menjar in-

ma de torpede i viuen en aigües que

sectes i altres petits invertebrats, dels

pateixen un dèficit periòdic d’oxi-

quals obtenen les sals minerals que

gen, cosa que els provoca asfíxia.

necessiten. Als Països Catalans hi ha

Per solucionar aquest problema, són

tres tipus de plantes carnívores: la

capaços de respirar aire atmosfèric a

viola d’aigua, l’herba de la gota i la

través de la pell i les brànquies, que

utriculària. Les dues primeres viuen

tenen molts més vasos sanguinis

als aiguamolls dels Pirineus, mentre

del que és habitual.

i a l’albufera de València. La viola

A més a més, tenen les aletes pèlvi-

d’aigua i l’herba de la gota tenen una

ques arrodonides en forma de mo-

substància adhesiva que fa que els in-

nyó i les utilitzen com a potes (fan

sectes que toquen les fulles hi quedin

petits salts amb l’ajut de la cua) i

adherits. Llavors, la planta doblega la

com a ventoses per pujar als arbres.

fulla, envolta l’insecte i el digereix. La

S’han adaptat tant a la terra ferma

utriculària, en canvi, xucla la presa

que fins i tot s’alimenten d’insectes

cap a l’interior d’una vesícula, d’on ja

terrestres que cacen quan són a la

no pot sortir i on és digerida.

platja, i si estan gaire estona submer-

Peixos caminadors

els obliga a treure el cap per respirar,

Tothom ha sentit a parlar alguna ve-

de manera que més aviat semblen

gits pateixen una asfíxia parcial que

gada de les plantes carnívores, però

animals terrestres que fan una cap-

no tothom sap que hi ha peixos ca-

bussada.

Contesta: • Què són els aiguamolls? Per què creus que el sòl dels aiguamolls té poques sals minerals?

• Busca en una enciclopèdia què són els manglars i explica quines característiques tenen.

• Què tenen en comú els llocs on viuen les plantes carnívores i els perioptalmus respecte als nutrients que poden oferir?

3

que la utriculària viu al delta de l’Ebre

Gairebé tothom coneix casos d’al·lèrgies o, fins i tot, n’ha patit alguna. Milers de reaccions al·lèrgiques, provocades per les substàncies més variades, es manifesten cada any al nostre país. Una de les substàncies que més casos d’al·lèrgia provoca és el pol·len, que conté les cèl·lules reproductores masculines de les plantes. Les al·lèrgies es produeixen perquè el sistema immunitari del nostre cos, encarregat de defensar-lo d’organismes i microorganismes que li són aliens i potencialment patògens, considera erròniament una substància inofensiva com un agent potencialment perillós, contra el qual reacciona. Aquesta reacció és la que provoca els símptomes de l’al·lèrgia, que poden ser molt variats: erupcions cutànies, èczemes, mucositat i congestió, problemes respiratoris, llagrimeig, etc. Altres substàncies que poden provocar al·lèrgies són la pols, els antibiòtics, determinats insectes, alguns aliments, etc.

En grups, busqueu informació sobre les característiques i el cultiu de les plantes carnívores i feu-ne un resum. Podeu trobar informació en aquestes pàgines web: www.xtec.es/ceipserradepicamill/ plantes.htm http://articulos.infojardin.com/plan tas_de_interior/plantas-carnivoras. htm

4

Quins fenòmens coneixes que ara per ara són inexplicables però que potser en un futur es consideraran normals i comprensibles? Creus que la ciència contribueix a explicar com és i com funciona l’entorn?

Consideres important el paper de la recerca científica?

93

Article periodístic

3 1

carnívora està a punt de menjar-se el

Hi ha plantes que viuen en indrets on

92

Avaluació

educació per a la salut

relats de ficció, en què una planta

Exercicis per treballar els continguts

Preguntes per treballar l’article

digestió

respiració

circulació

intracel·lular intracel·lular

www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/dir 1531/doc10711.html

cutània

extracel·lular

branquial traqueal

extracel·lular

www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/ html/ca/salutimalaltia/csfaq11.htm

difusió cutània

extracel·lular

grup

extracel·lular

branquial

extracel·lular

cutània branquial pulmonar

• cucs difusió

difusió • equinoderms

difusió

difusió

difusió tancada

conducte excretor

conducte excretor

oberta

conducte excretor

oberta

conducte excretor

oberta

aparell excretor (ronyons)

tancada

• artròpodes • celenterats • porífers • vertebrats • mol·luscs

www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/ pdf/alergies05.pdf – Hi ha èpoques de l’any més propenses a les reaccions al·lèrgiques? Quines són? Per què?

Tingues en compte: – Tanca les finestres de la classe o de casa si fa corrent d’aire i saps que hi ha alguna persona a dins que pateix al·lèrgies a algun tipus de pol·len. Fes-ho especialment en l’època de floració de la planta causant de l’al·lèrgia, que acostuma a ser la primavera.

– Si ets al·lèrgic a algun medicament, com per exemple la penicil·lina, porta la identificació corresponent a sobre perquè en cas d’accident els metges puguin tenir-ho en compte.

– Pensa que hi ha al·lèrgies que són de tipus nerviós; en aquest cas és important reconèixer la causa que la produeix per poder-la afrontar.

6

Explica breument el cicle vital de les molses. Com s’anomenen els dos tipus diferents d’individus que s’alternen?

7

Explica breument el cicle vital de les falgueres. Com s’anomenen els dos tipus diferents d’individus que s’alternen?

8

Quins sistemes utilitzen els animals per capturar i ingerir els aliments?

9

Enumera i explica els diversos tipus de reproducció i fecundació que presenten els animals. Posa’n exemples.

10

Quins sistemes utilitzen els animals per fer la funció vital de relació?

94

Informació

excreció

difusió

Ara, cerca la informació i contesta: – Busca més informació sobre les al·lèrgies i resumeix-la. Pots entrar en la pàgina web del Departament de Sanitat i Seguretat Social:

avaluació

es classifiquen en

activitats

3

activitats

Les formes de la vida

Els éssers vius

95

Activitats

Actituds que convé adoptar

Activitats de comprovació

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 8

12 14 20 22

Els processos geològics externs L’acció geològica de l’aigua L’acció geològica del vent L’acció geològica dels éssers vius

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 9

El modelatge del relleu El relleu de la Terra és sotmès a canvis. En aquesta unitat estudiaràs com s’originen aquests canvis i com determinen les diverses formes de relleu.

1

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 10

Agents geològics externs 4

5

que són

que utilitzen l’energia

3

atmosfera

hidrosfera

biosfera

aire

de rotació terrestre

solar

d’atracció gravitatòria

éssers vius

vent

permeten la circulació de

aigües continentals

aigües marines o oceàniques

l’aire

aigües superficials

l’aigua

a la

salvatges torrencials fluvials glaceres

aigües subterrànies

actuen sobre la

litosfera modifiquen el relleu mitjançant

processos geològics externs

1

2

que són

meteorització

erosió

transport

sedimentació

Segur que ja saps...

1

2

Els penya-segats, els deltes i les estalactites són algunes de les formes topogràfiques del relleu propi de les costes, la desembocadura dels rius i les coves subterrànies, respectivament.

Sabries anomenar-ne altres? De quin relleu són pròpies?

Relaciona erosió • transport • sedimentació •

10

T’agradaria saber...

• dipòsit • desgast • trasllat

3

Quina és la procedència de l’energia responsable de la dinàmica externa de la Terra?

4

Quins processos intervenen en la dinàmica externa de la Terra?

5

Quins són els agents i els processos que donen lloc a les principals formes topogràfiques de relleu?

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 11

1

El cicle geològic extern

Els processos geològics externs La superfície terrestre és sotmesa a canvis continus, causats principalment per l’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera i per les manifestacions de l’energia interna de la Terra. L’acció de l’energia interna del planeta origina el cicle geològic intern. L’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera origina el cicle geològic extern.

Les transformacions que experimenta la litosfera degudes a l’acció dels agents geològics externs s’anomenen processos geològics externs. Els processos geològics externs —la meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació— són els responsables del modelatge del relleu.

Els agents geològics externs Els agents geològics externs són els encarregats de dur a terme els processos geològics externs. Els principals agents externs són les aigües continentals, que poden ser superficials o subterrànies, les aigües marines o oceàniques, el vent i els éssers vius. La interacció dels agents geològics externs amb la litosfera produeix diferents formacions topogràfiques de relleu, com platges, engorjats o deltes, entre molts altres, com es pot veure en el quadre següent.

Congost

Agent

Forma topogràfica d’erosió

Forma topogràfica de sedimentació

Aigües salvatges

Lapiaz, xaragalls i pilars coronats

Apilaments temporal de fragments de roques

Aigües torrencials

Conques de recepció i canals de desguàs

Cons de dejecció

Aigües fluvials

Engorjats o congostos, salts d’aigua i meandres

Meandres, deltes i estuaris

Glaceres

Circs i valls glaciars

Morrenes i blocs erràtics

Aigües subterrànies

Avencs, engolidors, coves, dolines i lapiaz

Estalactites, estalagmites, columnes i banderes

Aigües marines

Penya-segats

Platges, barres, albuferes i tómbols

Vent

Relleus en bolet, superfícies alveolars, hamades i regs

Dunes i ergs

Éssers vius

Les formes d’energia que sustenten el cicle geològic extern —com l’energia solar, la rotació terrestre i l’atracció gravitatòria— són d’escala còsmica o planetària. Aquestes formes d’energia impulsen la circulació de l’aire i l’aigua a la Terra, la qual cosa permet l’acció dels agents geològics externs.

Esculls

La ciència que estudia l’acció dels agents geològics externs és la geodinàmica externa.

www.xtec.cat/~jginer/projecte/ agent.htm

Quin agent és el causant de l’erosió que es veu en les fotografies?

11

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 12

Els processos geològics externs

Quin procés han patit aquestes roques fins a tenir aquesta forma?

Quines causes el poden haver originat?

La meteorització La meteorització és el procés geològic d’alteració i destrucció de les roques i els minerals per l’acció dels agents geològics externs.

Es distingeixen dos tipus de meteorització: • La meteorització física, que produeix canvis físics en l’estructura de les roques, principalment fractures. Les causes d’aquest tipus de meteorització són diverses: – Les variacions de temperatura, que provoquen contraccions i dilatacions que en debiliten l’estructura.

– La congelació d’aigua dins les esquerdes, que en incrementar de volum les esberla.

– L’activitat dels éssers vius, l’acció mecànica dels quals és capaç de produir esquerdes a les roques i de perforar el terreny.

www.xtec.cat/aulanet/ud/cien cies/planeta/activitats/externs. htm weib.caib.es/recursos/geolo gia_mallorca/geoimatges/Geo imatges/Processos_Geologics/ processos_geologics.html www.xtec.cat/~jginer/projecte/ glossari.html http://es.geocities.com/ciencies terra/tema5/CTMA05_02.html

La carbonatació és especialment important en les roques calcàries, insolubles en aigua pura, però solubles en aigües que contenen CO2.

12

Efecte de la congelació de l’aigua dins de les esquerdes de les roques

• La meteorització química, que produeix canvis en la composició química de les roques. Els processos de meteorització química més importants són: – La hidratació o incorporació de molècules d’aigua als minerals que formen les roques.

– La hidròlisi o ruptura de les molècules que formen els minerals per efecte de l’aigua.

– La dissolució de minerals en l’aigua.

– L’oxidació o combinació de l’oxigen atmosfèric amb les molècules que formen els minerals metàl·lics.

– La carbonatació o combinació del diòxid de carboni atmosfèric amb les molècules que formen alguns minerals.

– L’acció de determinats productes del metabolisme dels éssers vius, com àcids.

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 13

1

L’erosió L’erosió és el procés geològic de desgast o despreniment a què són sotmesos les roques i els minerals meteoritzats mitjançant l’acció dels agents geològics externs. L’erosió, a diferència de la meteorització, implica el transport posterior de les partícules despreses.

Els sediments es classifiquen, segons la seva mida, en: argila . . menys de 0,001 mm de Ø llim. . . entre 0,001 i 0,02 mm de Ø sorra . . . . . entre 0,02 i 2 mm de Ø grava . . . . entre 2 mm i 2 cm de Ø

El transport

còdols . . . . . . . . més de 2 cm de Ø

El transport és el procés geològic de trasllat dels materials erosionats gràcies a l’acció dels agents geològics externs. El transport depèn de la velocitat de l’agent transportador, de les seves qualitats fisicoquímiques i del tipus de partícules que són transportades. Les partícules sòlides poden ser transportades per flotació (a), suspensió (b), dissolució (c), saltació (d), rodolament i arrossegament (e).

La compactació i la litificació dels sediments origina les roques sedimentàries. És l’anomenada litogènesi externa.

b d Tempesta de sorra

a e b

c

e d

Transport de materials pel vent

Transport de materials per l’aigua

La sedimentació La sedimentació és el procés geològic de deposició dels materials prèviament meteoritzats, erosionats i transportats. Les causes de la sedimentació són diverses: • Causes físiques, en aturar-se o disminuir la força que els mantenia en moviment, o en precipitar com a conseqüència d’un descens de la temperatura.

• Causes químiques, en produir-se canvis químics que provoquen la precipitació dels materials dissolts.

Els sediments s’acumulen i formen capes o estrats en àrees deprimides, anomenades conques sedimentàries, les quals poden ser continentals, marines o oceàniques.

Sediments en una platja

13

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 14

Les aigües salvatges i torrencials

Les aigües salvatges Les aigües salvatges o d’aixaragallament són corrents d’aigua que provenen de precipitacions recents (pluja) o del desglaç i que discorren sense cap curs o llera fixa. La seva acció depèn de la quantitat d’aigua que circula i de les característiques del terreny, com l’homogeneïtat, el pendent, la presència o absència de vegetació, la permeabilitat, la solubilitat, etc.

L’erosió de les aigües salvatges Les aigües salvatges poden produir diverses formes topogràfiques d’erosió: • Els xaragalls o escorrancs són solcs o reguerons que es formen en terrenys homogenis, insolubles i tous, com els argilosos, que tenen una certa inclinació (a).

Aigües que discorren sense llera fixa

0m

0m

• Els pilars coronats són formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt. Es formen en terrenys heterogenis on les roques dures s’intercalen amb materials tous, de tal manera que els materials durs protegeixen les parts inferiors més toves de l’erosió (b).

• Els rasclers o lapiaz són solcs o canals separats per arestes o crestes irregulars que es formen en terrenys impermeables constituïts per materials que es dissolen fàcilment (c). a

-2 m

0m

-4 m

b

0m

-6 m

Esquema de la formació de pilars coronats

14

c

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 15

1

Els torrents Els torrents són corrents d’aigua intermitents i de poca longitud formats en terrenys de pendent pronunciat i que transcorren per una llera fixa. Els torrents es formen en reunir-se les aigües salvatges en una llera, per la qual cosa només porten aigua de precipitacions recents o de desglaç.

L’erosió, el transport i la sedimentació dels torrents

L’acció torrencial de l’aigua també es produeix a les rieres i les rambles, que són cursos d’aigua intermitent que depenen del règim pluvial. De fet, els termes torrent, riera i rambla són pràcticament equivalents: a les zones humides de Catalunya s’utilitza més la paraula torrent, a les zones seques, el mot riera i al País Valencià, rambla.

En un torrent, els processos geològics d’erosió, transport i sedimentació varien en cada tram. Típicament, es poden distingir tres trams: • La conca de recepció és la part alta del torrent, generalment en forma d’embut, on es reuneixen les aigües salvatges que baixen pel pendent. El procés geològic predominant a la conca de recepció és l’erosió (a).

• El canal de desguàs és la llera o llit principal del torrent. En el canal de desguàs, situat a la zona intermèdia del torrent, hi predomina el transport (b).

• El con de dejecció és la part baixa del torrent, generalment en forma de con (al revés que la conca de recepció), on les aigües arriben a un riu o a un altre torrent més gran, generalment al fons d’una vall. En el con de dejecció, el pendent del torrent disminueix, per la qual cosa els sediments hi queden dipositats. En aquest tram hi predomina la sedimentació (c).

a

b

c

Parts d’un torrent

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/aiguessalvatges.htm

Quins trams del torrent reconeixes en la fotografia?

15

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 16

L’acció geològica dels rius

On hi ha més acumulació de sediments, en un delta o en un estuari?

a

b

Els rius Els rius o aigües fluvials són corrents permanents d’aigua, més o menys cabalosos i llargs, procedents de la reunió d’aigües de torrents, fonts, llacs i del desglaç, que discorren per lleres fixes i desemboquen en un altre riu, en un llac o al mar.

En el recorregut d’un riu típic, s’hi poden distingir tres parts:

Formació d’un delta (A) i d’un estuari (B)

• El curs alt és la part superior del riu, d’aspecte sovint torrencial, on aquest inicia el seu recorregut. El pendent del terreny i l’elevada velocitat de les aigües fa que en el curs alt hi predomini l’acció erosiva; s’excaven valls en forma de V més o menys tancades i estretes depenent de la duresa de la roca (com més dura és la roca, més tancada i estreta és la vall).

• El curs mitjà és la part intermèdia del riu. En el curs mitjà, el riu surt del terreny muntanyós, per la qual cosa disminueixen el seu pendent i la velocitat de l’aigua, alhora que, en incorporar aigua d’altres rius i torrents, n’augmenta el cabal. En aquest tram hi predomina el transport. En eixamplar-se la llera del riu, les valls s’obren més.

Quines de les fotografies corresponen al curs alt del riu?

I al mitjà? I al baix?

16

• El curs baix és la part inferior del riu. En el curs baix, el riu arriba al final del seu recorregut. El pendent del terreny és molt suau o pràcticament inexistent, per la qual cosa la velocitat de l’aigua disminueix. En aquest tram hi predomina la sedimentació.

a

b

c

d

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 17

1

L’erosió i la sedimentació fluvial Les aigües fluvials produeixen diverses formes topogràfiques depenent del relleu i de les característiques del terreny: • Els engorjats o congostos són valls estretes excavades per les aigües d’un riu que discorren entre muntanyes de parets quasi verticals.

Formes topogràfiques d’erosió

Formes Formes topogràfiques topogràfiques d’erosió de sedimentació i sedimentació

Curs alt

Curs mitjà

Curs baix

Engorjats, marmites i salts d’aigua

Meandres

Deltes i estuaris

• Les marmites de gegant són cavitats rodones i de parets verticals originades per remolins d’aigua que, en fer girar sorres, còdols i pedres petites, desgasten el fons i les parets.

• Els salts d’aigua o sallents són desnivells verticals o quasi verticals de la llera del riu.

• Els meandres són corbes del corrent fluvial que es produeixen en terrenys plans. Es formen per una acció diferencial de l’aigua del riu sobre la riba còncava i la convexa: mentre a la riba còncava hi predomina l’erosió, a la riba convexa hi predomina la sedimentació dels materials erosionats i transportats.

• Els deltes són espais de terra formats pel dipòsit de sediments fluvials o al·luvions. Es formen en mars poc profunds, on les marees i els corrents marins són febles.

Meandre

• Els estuaris són àmplies seccions terminals d’un riu, generalment en forma d’embut, originades pel dipòsit de sediments fluvials en mars oberts, de certa profunditat i amb un fort onatge i marees que escampen els materials i n’impedeixen l’acumulació.

Marmita de gegant

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/elsrius.htm

Els al·luvions s’acumulen a la desembocadura dels rius, cosa que dificulta la sortida d’aigua, la qual s’obre pas formant braços que desemboquen al mar.

Delta de l’Ebre

17

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 18

Glaceres i aigües subterrànies

Les glaceres Les glaceres són grans masses de glaç que es desplacen lentament seguint el pendent de la muntanya. En el seu desplaçament, el gel arrossega gran quantitat de pedres del fons i dels marges de la seva llera. Les glaceres es localitzen en indrets on l’aigua roman gelada durant tot l’any, ja sigui perquè la temperatura és sempre inferior a 0 °C o perquè l’acumulació de nou gel de les nevades hivernals compensa el desglaç. La neu que cau a sobre d’una glacera es transforma en glaç per compactació i recristal·lització.

Segons la situació geogràfica, es distingeixen diversos tipus de glaceres: Glacera del Perito Moreno (Argentina)

Una gelera és una glacera que es pot fondre completament durant l’estiu i que es torna a formar amb les nevades hivernals.

La diferent velocitat del gel a la llengua de la glacera i el relleu de la seva llera fan que es formin esquerdes que poden tenir diversos metres d’amplada.

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/elsrius.htm

circ llengua

morrena lateral

Tipus de glacera

Característiques

Situació geogràfica

casquets glacials

extensions de gel d’espessor considerable que cobreixen grans superfícies d’un continent

regions glacials de l’Antàrtida i Grenlàndia

alpines o de vall

amb circ glacial, llengua i front

alta muntanya de latituds mitjanes, com els Alps i l’Himàlaia

pirinenques o de circ

només amb circ glacial, sense llengua

muntanyes no gaire altes de latituds mitjanes, com els Pirineus

L’erosió i la sedimentació glacial Les glaceres poden produir diversos relleus topogràfics d’erosió i de sedimentació: • Els circs glacials són depressions del terreny on s’acumula neu caiguda de zones més altes, que es compacta i forma masses de gel de forma semicircular.

• Les valls glacials són valls en forma de U originades per l’acció erosiva de la massa de glaç en moviment —la llengua de la glacera— en lliscar per la seva llera.

• Les morrenes són grans dipòsits de sorra, argila i blocs de pedra que la glacera ha erosionat i ha transportat.

morrena central morrena frontal front Glacera

18

morrena de fons

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:34 Página 19

1

avenc

estalactites

dolina

Quina característica han de tenir les roques d’un massís perquè s’origini un relleu d’aquest tipus?

estalagmites

cova

Erosió càrstica en un massís calcari

Les aigües subterrànies

Dolina

Part de l’aigua superficial s’infiltra en trobar terrenys permeables i porosos fins a topar amb roques impermeables. L’aigua infiltrada forma les aigües subterrànies. Aquestes aigües, en penetrar per esquerdes i fissures de certes roques, les poden dissoldre i modificar. Es forma així l’anomenat relleu càrstic.

L’erosió i la sedimentació càrstica Hi ha diversos tipus de relleu càrstic, en funció de les característiques del terreny i el tipus de roca: • Els avencs són cavitats naturals verticals.

• Les coves són cavitats naturals predominantment horitzontals.

• Les dolines són depressions ovals que es formen a partir d’un punt d’absorció d’aigua.

El relleu càrstic és constituït per diferents formes de sedimentació: • Les estalactites són formacions calcàries cilíndriques que pengen de les fissures del sostre de les coves.

• Les estalagmites són formacions calcàries cilíndriques que s’originen al sòl de les coves a causa de la precipitació de carbonat càlcic dissolt en l’aigua que cau de les estalactites.

• Les columnes són formacions calcàries que resulten de la unió d’una estalactita i una estalagmita.

• Les banderes són formacions calcàries ondulades que pengen de les fissures del sostre de les coves en llocs on hi ha un cert corrent d’aire, que els confereix la seva forma característica.

Columnes, estalactites i estalagmites a l’interior d’una cova

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/aiguessubterranies. htm

19

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 20

L’acció geològica del vent

El vent El vent és el moviment d’una massa d’aire, normalment en sentit horitzontal. És un important agent geològic extern, especialment en zones d’escassa vegetació, per la seva activitat transportadora i la capacitat erosiva de les partícules que transporta en topar contra els materials del sòl.

L’erosió eòlica El vent pot produir diverses formes topogràfiques d’erosió: El mot eòlic prové del grec ÈOL, el déu dels vents.

• Les superfícies alveolars són clots o cavitats petites originades per corrasió. La corrasió és l’erosió ocasionada pel xoc i el fregament de les partícules que el vent arrossega i fa topar contra les roques toves.

• Els relleus en bolet són concrecions en forma de bolet produïdes per corrasió. La forma de bolet és deguda al poder erosiu més elevat de les partícules pesants que el vent transporta, que es mouen més a prop del sòl que les partícules lleugeres.

• Les hamades són altiplans desèrtics de superfície pedregosa originats per l’arrossegament (transport) de la sorra i les partícules fines, cosa que deixa al descobert grans rocs durs i angulosos.

Aquest arrossegament diferencial de les partícules de sorra s’anomena deflació.

• Els regs són planes desèrtiques constituïdes per grava i còdols arrodonits que envolten zones muntanyoses. També es formen per deflació.

Superfície alveolar

Com es forma el relleu en bolet?

Hamada

20

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 21

1

La sedimentació eòlica El principal relleu topogràfic de sedimentació causat per l’acció del vent són les dunes. Les dunes són promontoris de sorra que es formen en llocs àrids i desèrtics i a les platges. Aquests promontoris es poden moure i canviar de forma gràcies a la mateixa acció transportadora i sedimentadora del vent.

Les dunes poden tenir diverses formes segons la direcció i la intensitat del vent: • Les dunes lineals, les més comunes de totes, són crestes ondulades de sorra amb el mateix pendent en cada vessant. Es formen per l’acció de vents forts que bufen sempre en la mateixa direcció i el mateix sentit (1).

• Les barcanes són dunes en forma de mitja lluna. Es formen en llocs on la sorra no és gaire abundant a causa de l’acció de vents moderats que bufen tot l’any en la mateixa direcció. Les barcanes es desplacen en la direcció que bufa el vent (2).

Els ergs ocupen grans superfícies desèrtiques. Els principals ergs del Sàhara són el Gran Erg Occidental, al peu de l’Atles, i el Gran Erg Oriental, que arriba fins als límits de Tunísia.

Els habitants de les zones properes als ergs construeixen tancats reticulars que aturen l’avanç altrament imparable de les dunes mòbils.

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/elsrius.htm

• Les dunes piramidals són dunes estacionàries de forma irregular. Es formen quan el vent canvia sovint de direcció i sentit (3).

Les zones de dunes s’anomenen ergs.

1

2

3

Per què creus que serveix aquesta estructura? En quins indrets és útil construir-la?

21

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 22

L’acció del mar i dels éssers vius

La línia de costa varia segons les oscil·lacions del nivell del mar, l’acció de les tempestes, etc. Es parla d’engreixament si la costa guanya materials per acumulació (predomini de sedimentació) i d’amagriment si en perd (predomini d’erosió).

El mar El mar és la massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. La seva acció modeladora del relleu es produeix bàsicament a la costa i és deguda a les onades, els corrents marins i les marees.

L’erosió i la sedimentació marina Els mars i els oceans són les zones més deprimides de la superfície de la Terra, per això reben els sediments que l’erosió arrenca dels continents.

L’acció geològica del mar pot produir diverses formes topogràfiques d’erosió, com els penya-segats. Els penya-segats són escarpaments rocallosos de pendent molt fort o gairebé vertical localitzats en zones de costes altes. L’acció mecànica de les onades sobre els penya-segats produeix el retrocés progressiu de la costa.

L’acció erosiva del mar s’anomena abrasió.

Formacions topogràfiques de sedimentació Sorra, còdols, llims i materials detrítics que provenen de les aportacions fluvials i de l’acció erosiva de les aigües marines són transportats i dipositats per acció dels corrents litorals. Aquests sediments formen, segons el lloc i la manera de dipositar-se, diversos elements paisatgístics: Retrocés d’un penya-segat

• Platges, formades per sediments dipositats selectivament a les costes baixes.

• Cordons litorals, barres o restingues, formats per sediments emergits o submergits que s’estenen paral·lelament a la costa.

• Albuferes, llacunes d’aigua salabrosa o salada separades del mar per un cordó litoral.

• Tómbols, formats per sediments dipositats perpendicularment a la línia de la costa que hi uneixen roques o illots.

Penya-segat

22

Barra sorrenca

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 23

1

L’acció geològica dels éssers vius Els éssers vius són uns importants agents geològics externs. L’acció meteoritzadora d’alguns éssers vius descomponedors, com fongs i bacteris, és deguda a determinats productes àcids del seu metabolisme, que alteren la composició de minerals i roques. D’altra banda, les arrels de les plantes contribueixen a la meteorització física de les roques ja que actuen de falques a les esquerdes en què penetren. Tanmateix, les plantes protegeixen el sòl de l’acció erosiva del vent i de l’aigua, retenen els materials que el formen i eviten l’impacte directe de les gotes de pluja i de la força del vent.

Les persones modifiquen profundament el relleu en alterar el curs dels rius, construir preses, talar boscos, etc.

La Gran Barrera d’Esculls és l’escull coral·lí més gran del món: voreja al llarg de més de 2.000 km la costa est d’Austràlia i acull la biodiversitat marina més important de la Terra.

Formacions sedimentàries d’origen orgànic Les roques sedimentàries d’origen orgànic es formen per l’acumulació, generalment en medis aquàtics, de grans quantitats de restes d’éssers vius:

http://es.geocities.com/cnatu rals2003/elsrius.htm/cnatu rals2003/elsrius.htm

• Roques calcàries, formades per closques i altres restes calcàries d’animals.

• Roques silícies, formades per diatomees (algues unicel·lulars) i esponges, organismes que acumulen silici en forma de cristalls amb una funció protectora i defensiva.

• Roques carbonoses, formades per restes vegetals en condicions de falta d’oxigen.

• Roques petrolíferes, formades a partir de plàncton marí.

• Esculls coral·lins, que són dipòsits calcaris d’esquelets externs d’organismes marins, especialment coralls, madrèpores, ostres i algues coral·lines.

Escull coral·lí vist des de l’aire i des del fons

Platges i tómbol

Albufera

23

activitats

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 24

24

R

1

Quins són els processos geològics externs? Defineix-los i posa’n exemples. [ i PÀG. 12-13]

R

2

En què es diferencien el procés d’erosió i el de meteorització?

Distingeix entre la meteorització física i la química i posa un exemple de cada. [ i PÀG. 12-13]

R

3

Quins són els agents responsables del cicle geològic extern? [ i PÀG. 11]

A

4

Llegeix el text següent: L’energia necessària per a l’acció dels processos geològics externs prové de tres fonts diferents, totes d’escala còsmica o planetària: l’energia solar, la rotació terrestre i l’atracció gravitatòria.

L’energia solar que és captada pel sòl en forma de calor dilata les capes d’aire més properes a la superfície terrestre, per la qual cosa aquestes augmenten de volum, disminueixen la seva densitat i s’eleven. Llavors, l’espai abandonat per aquestes masses d’aire és ocupat per una altra massa d’aire més freda i densa, atreta per la força de la gravetat. Aquest procés, juntament amb la rotació terrestre, origina els vents.

L’energia solar també produeix l’evaporació de l’aigua, que es mou per l’atmosfera portada per la circulació de l’aire fins que les condicions ambientals fan que precipiti, ajudada per l’atracció gravitatòria.

D’altra banda, la rotació terrestre i el vent són responsables de les ones i els corrents marins, i l’atracció gravitatòria provoca la circulació de l’aigua, el gel, els minerals i les roques a la superfície terrestre, ja que fa que qualsevol material tendeixi a acostar-se al centre de la Terra, és a dir, a caure si no hi ha res que el subjecti.

Ara, contesta: • L’energia solar, com afecta els agents geològics externs?

• La rotació terrestre, com afecta els agents geològics externs?

• L’atracció gravitatòria, com afecta els agents geològics externs?

R

5

Completa aquest quadre resum de l’acció geològica de l’aigua i les formes topogràfiques resultants. [ i PÀG. 14-23] Agent Aigües salvatges Aigües torrencials Aigües fluvials Glaceres Aigües subterrànies Mar

Forma topogràfica d’erosió

Forma topogràfica de sedimentació

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 25

A

6

7

Observa les fotografies i explica quines formes topogràfiques s’hi veuen i quin n’és l’agent responsable. Indica també si es tracta d’una forma topogràfica d’erosió o de sedimentació. [ i PÀG. 11] a

b

c

d

Compara aquestes fotografies de la costa cantàbrica (1) i la mediterrània (2). Fixa’t en les platges, les roques, etc. [ i PÀG. 22] 1

2

Ara, explica les diferències de les dues costes tenint en compte els factors següents: l’onatge, les marees i els corrents marins.

R

8

Observa aquesta fotografia i explica la formació dels pilars coronats. [ i PÀG. 14] Ara, contesta: • Quin és l’agent geològic responsable de la formació de pilars?

• Per què són formes topogràfiques d’erosió?

activitats

1 R

25

activitats

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 26

26

R

9

Escriu el nom de cadascuna de les formes de relleu càrstic del dibuix i defineix-les. [ i PÀG. 19] • Quin és l’agent responsable d’aquestes formes?

R

10

Compara les fotografies i contesta: [

i PÀG. 18

]

• Quins són els elements característics d’una glacera?

• Per què les glaceres pirinenques no tenen llengua glacial?

A

11

Observa aquestes dues imatges del Kilimanjaro, preses des d’un satèl·lit de la NASA, al febrer de l’any 1993 i al febrer de l’any 2000. [ i PÀG. 18] Ara, contesta: • Quina diferència observes entre la glacera del Kilimanjaro l’any 1993 i l’any 2000?

• A què creus que és deguda aquesta diferència? Busca informació sobre el canvi climàtic i l’escalfament global.

• Si la glacera del Kilimanjaro desapareix completament, tal com prediuen els experts, quines formes de relleu quedaran com a testimoni de la desapareguda glacera?

• I quins seran els agents geològics externs que començaran a actuar sobre el sòl abans cobert de glaç i neu?

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:35 Página 27

12

Fes un dibuix de les diferents formes topogràfiques resultants de l’acció erosiva del mar a les costes i descriu-les. [ i PÀG. 22]

R

13

Defineix els termes següents: onada, corrent marí i marea. [ i PÀG. 22] Ara, contesta: • Quins efectes tenen les onades sobre el litoral?

• I els corrents marins?

• I les marees?

A

14

Explica aquest dibuix, que representa la mobilitat de les dunes. Utilitza les paraules següents: [ i PÀG. 12 i 20] sorra – dunes – transport – arrossegament – saltació vent – sobrevent – cresta – sotavent – avanç

A

15

Busca informació sobre els esculls coral·lins (situació geogràfica, restes d’organismes que els formen i condicions necessàries per a la seva formació) i redacta’n un text explicatiu. [ i PÀG. 23]

R

16

Completa el text referent a la formació de les roques sedimentàries amb les paraules següents: [ i PÀG. 13] terra – gravetat – cicle geològic – formació roques – còsmiques – solar – planetàries El procés de formació de les __ s’anomena litogènesis, de LITOS = __ i GÈNESI = __. En el cas de les roques sedimentàries, l’energia que sustenta aquest procés prové de fonts __ i __, com ara l’energia __ o la __. Així doncs, podem dir que la formació de les roques sedimentàries és conseqüència del __ extern.

activitats

1 R

27

activitats

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 28

28

R

17

Relaciona amb fletxes aquestes formes topogràfiques d’erosió i sedimentació eòlica amb els noms corresponents. Distingeix entre els conceptes de corrasió i deflació. [ i PÀG. 20] a

• relleu en bolet •

corrasió b

• hamada •

c

• reg •

deflació d

• superfície alveolar •

A

18

Llegeix el text següent: [

i PÀG. 13

]

Alguns llocs de la superfície terrestre estan enfonsats o estan deprimits respecte als que els envolten. Per aquest motiu tendeixen a acumular materials transportats pels agents geològics externs.

Aquestes zones s’anomenen conques sedimentàries. Cada tipus de conca sedimentària té unes condicions ambientals pròpies, que fins i tot poden variar en indrets diferents d’una mateixa conca.

Observa les imatges i relaciona-les amb els diferents tipus de conques sedimentàries continentals: fluvial a

glacial b

lacustre c

desèrtica d

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 29

19

Observa l’esquema de la formació de roques sedimentàries (litogènesi externa) i explica’l utilitzant el vocabulari següent: [ i PÀG. 13 i 17] dipòsit: acumulació de sediments. compactació: reducció del volum dels sediments a causa de la pressió de les capes superiors. cimentació: unió de les partícules que formen els sediments. meteorització i erosió

transport

sedimentació

dipòsit de sediments

estrat Conca sedimentària

a

b

dipòsit

A

20

Llegeix el text següent: [

c

compactació

i PÀG. 12 i 23

cimentació

]

L’oxigen de l’atmosfera prové de la fotosíntesi, el procés que fan servir les plantes, les algues i els bacteris fotosintètics per transformar l’energia solar en energia química i matèria orgànica.

Ara, contesta les preguntes següents: • Quins són els principals processos de meteorització química?

• Es podrien produir tots aquests processos si a l’atmosfera no hi hagués oxigen?

• Quin és l’origen de l’oxigen atmosfèric?

• Quina és l’acció geològica dels éssers vius?

• Creus que la meteorització química per oxidació pot ser considerada una acció geològica deguda als éssers vius? Per què?

• Quina relació hi ha entre la meteorització química per oxidació i la presència de vida a la Terra, especialment d’éssers vius que fan la fotosíntesi?

activitats

1 A

29

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 30

Simulació de l’acció geològica de l’aigua

Simula l’acció geològica de l’aigua en estat sòlid i líquid i observa com aquests factors influeixen en els processos geològics externs. a La meteorització física deguda a l’acció de l’aigua

Materials: Aigua, ampolla de plàstic, congelador.

1 Omple fins dalt l’ampolla de plàstic amb aigua.

2 Tapa-la bé per evitar que l’aigua vessi. Assegura’t que l’ampolla quedi ben plena.

3 Posa-la al congelador.

4 L’endemà, treu-la del congelador i observa què ha passat.

En dies de pluja podrem comprovar com l’aigua que s’escorre pel sòl transporta argila, granets de sorra, pedretes, etc. Si ens hi fixem atentament, fins i tot veurem com arrenca petits fragments del terra per allà on passa.

L’aigua, tant en estat líquid com sòlid, és un dels principals agents geològics externs que actua modelant el relleu terrestre. Aquesta acció la fan les aigües salvatges, els torrents, els rius, les glaceres, les aigües subterrànies i les aigües marines. L’aigua, en les seves diverses formes, pot actuar meteoritzant, erosionant, transportant i sedimentant materials. El resultat d’aquestes accions són els diferents relleus topogràfics. En la formació d’aquests relleus també hi intervenen altres factors, com les característiques dels materials, la seva disposició, el pendent del terreny, etc.

30

Dibuixa l’ampolla abans i després de posar-la al congelador i contesta: • Què li ha passat? Descriu-ho.

• Per què ha passat això?

Ara, contesta: • Si això mateix passés dins l’esquerda d’una roca, què li passaria, a la roca? Explica la meteorització física deguda a l’acció del gel.

• On i quan es produeix a la natura una meteorització física deguda a l’acció del gel?

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 31

procediment b La modificació del relleu per erosió, transport i sedimentació deguda a l’aigua

Materials: Cubeta de fusta o plàstic, galleda, regadores petites, aigua, guix, sorra de platja o construcció, terra de bosc, pedres petites, diferents tipus de sorra, graves...

1

4 Simula l’acció de la pluja amb la regadora. Fes “ploure” molt lentament. Tapa, si cal, alguns dels forats de la regadora per tal que el degoteig sigui molt suau.

5 Tingues cura de reajustar la situació de la galleda per recollir sense problemes l’aigua sobrera.

6 Observa amb atenció què passa en cada torrent.

1 Modela sobre la cubeta un relleu amb guix, amb tres turons de pendent suau que disminueixi progressivament fins a fer-se pla del tot, de tal manera que delimitin dos torrents. La part final dels torrents ha d’acabar en un desguàs, sota el qual posaràs la galleda.

2 Deixa assecar el guix i després recobreix-ne la superfície amb terra de bosc humida, sorra de platja (o construcció) i pedres. Distribueix-les de tal manera que els torrents que queden entre els turons estiguin envoltats de terra de bosc o de sorra de platja i pedres, respectivament, segons el dibuix.

Descriu què passa quan cauen les primeres gotes i contesta: • Com han quedat els diferents turons?

• Quin dels materials s’ha erosionat més?

Per què?

• Quin es transporta amb més rapidesa?

Per què?

• En quina part del model circula l’aigua a més velocitat? Com influeix això en la modificació que ha experimentat la superfície del model?

• On queden dipositats els materials transportats? Per què?

3 Posa la galleda sota el desguàs, tal com indica la il·lustració.

Descriu el curs de l’aigua des que cau de la regadora fins que surt pel desguàs.

Un cop s’hagi eliminat l’aigua, que com a conseqüència del pendent haurà anat a parar a la galleda, explica quina forma ha adquirit la llera per on passava el riu.

Finalment, neteja el relleu de guix i experimenta amb altres materials. Fes diferents combinacions. Anota les observacions, treu-ne conclusions i compara-les amb les dels teus companys o companyes.

31

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 32

Reportatge

Les allaus Cada any, quan arriba l’hivern, els serveis d’alerta i rescat de les zones muntanyoses, juntament amb els serveis meteorològics, es preparen per prevenir i evitar, en la mesura que puguin, la formació d’allaus i, si és necessari, socórrer les víctimes d’un dels fenòmens més temuts pels practicants d’esports d’hivern.

32

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 33

1 La neu i les allaus Una allau és una massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència, especialment en llocs de relleu pronunciat. A Catalunya, les allaus van provocar, entre els anys 1986 i 2000, un centenar d’accidents, una quarta part dels quals van tenir conseqüències mortals.

La neu, en precipitar sobre les muntanyes, s’acumula i es diposita formant una sèrie de capes més o menys paral·leles que constitueixen

Activitats:

l’anomenat mantell nival. Aquestes capes són constituïdes per cristalls de neu que, segons les condicions

entre les diferents capes de neu, per

meteorològiques i el temps trans-

l’existència de superfícies de llisca-

corregut des que s’han dipositat,

ment entre les capes o per sobrecàr-

canvien de forma i de mida, cosa

rega externa, com ara la produïda pel

que fa que també en canviïn les ca-

pas d’una persona. El resultat de tot

racterístiques estructurals.

això és que tota una capa de neu o

1

Què és una allau? Com es desencadena?

2

Coneixes l’escala que designa el risc d’allaus i què significa? I els aparells que s’utilitzen per trobar les víctimes d’allaus? Pots trobar informació sobre les allaus en aquestes pàgines web:

bé una porció llisca pendent avall i El vent exerceix un paper important

s’emporta tot allò que té a sobre

en la distribució de la neu i l’estabi-

i arrossega tot el que troba pel camí.

www.gencat.net/interior/esc/riscos/ esc_riscos_03.htm

litat del mantell nival, ja que transporsobrevent (el costat d’on ve el vent),

La prevenció de les allaus

la diposita a les zones de sotavent (el

En països on les allaus es produei-

costat oposat) i forma cornises i les

xen molt sovint hi ha serveis de se-

anomenades plaques de vent. Aques-

guiment que vetllen perquè a les

tes estructures nivals són especial-

muntanyes que envolten les zones

ment fràgils.

habitades no s’acumuli més neu de

ta neu de les zones situades a

www.igc.cat/web/gcontent/ca/allaus/ igc_allaus_infogen.html 3

la que el pendent pot retenir. En cas que es detecti una acumulació perillosa de neu, es provoca una allau

Algunes allaus han colgat pobles sencers, com el de Sudavik (Islàndia), que va provocar deu víctimes mortals

Les característiques del terreny, com ara el pendent, l’orientació del vessant, el relleu, l’estat de la neu, etc., i el temps atmosfèric són factors que influeixen en la caiguda d’una allau. Busca informació complementària sobre aquests factors. Pots consultar aquestes pàgines web: www.icc.es/allaus

controlada, per exemple mitjançant

www.slf.ch/laworg/pyrenees.html

una detonació amb explosius.

www.slf.ch/laworg/map.html.

Aquest, però, no és el cas de Catalunya, on la principal mesura de prevenció que cal prendre és fer cas de les indicacions de seguretat que donen els diferents òrgans oficials i les mateixes pistes d’esquí.

Com es produeixen les allaus

A Europa s’ha desenvolupat una es-

Les allaus es produeixen a causa de

tots els practicants d’esports del me-

desequilibris del mantell nival: per

di hivernal coneguin i respectin es-

l’absència o la disminució de cohesió

trictament.

4

Creus que els accidents de muntanya, com el fet de veure’s atrapat en una allau, són de vegades conseqüència de la imprudència de les persones?

Què cal fer per adoptar una actitud prudent a la muntanya?

cala de perill d’allaus que convé que

33

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 34

eix transversal educació per a la salut

Viure la natura evitant el risc • Quins esports practiquen les persones d’aquestes fotografies?

• On es practiquen aquests esports?

• És un medi estàtic o dinàmic, és a dir, canviant?

• Quines precaucions creus que cal prendre abans d’iniciar una activitat esportiva a la muntanya o al mar?

Practicar esports a l’aire lliure és bo per a la salut, a part de ser una bona opció per al temps de lleure, ja que permet estar en contacte amb la natura i amb els amics. De fet, és una manera molt recomanable d’invertir el temps, ja que fent esport es dinamitza el cos, es tonifiquen els músculs, es descansa la ment, s’obté sensació de benestar i s’enforteixen els lligams d’amistat.

Molts dels esports a l’aire lliure es practiquen en zones més o menys muntanyoses i al mar. Desconèixer les característiques pròpies d’aquests medis i les tècniques més adients per practicar aquests esports pot representar un greu perill per a la salut i la integritat física. A més a més, tant a la muntanya com al mar, les condicions atmosfèriques, que poden canviar amb molta rapidesa, són determinants per a una pràctica segura dels esports associats.

34

Ara, cerca la informació i contesta: – Busca en la premsa notícies sobre accidents produïts a la muntanya, al mar o a l’aire. Analitza cadascuna de les notícies: digues si l’accident ha estat fruit de la imprudència, si es podia haver evitat i quines han estat les conseqüències.

– En quines èpoques de l’any es donen més notícies d’aquest tipus? Això té a veure amb alguna circumstància especial?

Tingues en compte: – Practica sempre que sigui possible esports a l’aire lliure.

– Informa’t de les condicions climatològiques abans de començar qualsevol d’aquestes activitats. Fer-se enrere si les previsions no són bones demostra valentia i intel·ligència.

– Practica aquests esports amb companys que dominin el medi on s’han de dur a terme i les tècniques que s’han d’utilitzar. La millor manera de començar a conèixer tots els factors relacionats amb esports a l’aire lliure i de cert risc és fent cursets adequats.

– Posa’t en forma i intenta conèixer les teves possibilitats i limitacions.

ESO2BiG1:Maquetación 1 09/07/10 14:36 Página 35

D’on prové l’energia que sustenta la geodinàmica externa?

2

Quina és l’acció geològica dels éssers vius?

3

Enumera i defineix els processos geològics externs.

4

Distingeix entre meteorització i erosió.

5

Explica els diferents tipus de transport de partícules.

6

Quines són les causes de la sedimentació?

7

Com es pot deduir si una vall ha estat formada per l’acció geològica d’un riu o d’una glacera? Per què la forma de la vall depèn de quin hagi estat l’agent geològic extern?

8

Relaciona els agents geològics externs amb les formes topogràfiques que generen i amb la forma topogràfica corresponent. aigües salvatges •

• morrenes • • con de dejecció • • pilars coronats • • hamades • • xaragalls • • penya-segats • • avencs • • engorjats • • delta • • vall glacial • • esculls •

aigües fluvials • aigües subterrànies • mar • vent • éssers vius • glaceres •

9

forma topogràfica de sedimentació

Escriu el nom de la forma topogràfica que correspon a cada fotografia. Digues què tenen en comú i què les diferencia. a

10

forma topogràfica d’erosió

b

c

d

Comenta aquesta frase: “El cicle geològic extern modela el relleu.”

avaluació

1 1

35

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 36

39 40 42 44 48

La dinàmica de la litosfera Les plaques litosfèriques i la formació del relleu Els plecs i les fractures Els volcans i els terratrèmols El cicle geològic global

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 37

La formació del relleu Les forces internes de la Terra són responsables de la formació del relleu. En aquesta unitat estudiaràs la dinàmica interna de la Terra, quina és la font d’energia que sustenta el cicle geològic intern i quines són les seves manifestacions.

2

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 38

La Terra és un planeta dinàmic estructurat internament en

3 capes

nucli

escorça

mantell la part superior del qual és el

mantell litosfèric constitueixen la

litosfera

6

el dinamisme de la qual es fa palès en

la dinàmica interna

la dinàmica externa

deguda a

4

energia interna desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell

5

a través de

deguda a

moviment de plaques litosfèriques

energia externa gravetat

que genera

rotació de la Terra energia solar

serralades

plecs

arcs d’illes

fractures

1

volcans

fosses tectòniques

2

moviments sísmics

pilars tectònics

3

que formen

el cicle geològic global

Segur que ja saps...

1

38

Coneixes el nom d’algun volcà actiu? Saps si a prop del lloc on vius hi ha restes de volcans extingits?

2

Què passa quan hi ha un terratrèmol?

3

Saps el nom d’alguna gran serralada?

Has vist algun cop estrats plegats o ondulats?

T’agradaria saber...

4

Per què es produeixen els volcans i el terratrèmols?

5

Com es formen les grans serralades?

6

A què es degut el dinamisme de la litosfera?

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 39

2

Dinàmica interna i externa de la litosfera

La litosfera

escorça oceànica

escorça continental

litosfera

La litosfera és la capa sòlida externa de la Terra. Comprèn l’escorça terrestre continental i oceànica i la part superior del mantell, l’anomenat mantell litosfèric, que també és sòlid. mantell litosfèric

El dinamisme de la litosfera

astenosfera

La superfície terrestre experimenta modificacions lentes i contínues. El seu dinamisme es deu a dos tipus de fonts d’energia: • Fonts d’energia interna, que provenen de la calor produïda per la desintegració dels elements radioactius que hi ha al nucli i el mantell.

• Fonts d’energia externa, com la gravetat, la rotació de la Terra i l’energia del Sol, que són d’escala còsmica i planetària.

mantell inferior mantell superior

nucli extern nucli intern

Tall de les diferents capes de la Terra

Segons aquest criteri, es pot distingir entre: • La dinàmica interna de la Terra, responsable de la formació del relleu mitjançant el cicle geològic intern.

• La dinàmica externa de la Terra, responsable del modelatge del relleu mitjançant el cicle geològic extern.

De manera general, es pot dir que el cicle geològic intern forma desnivells, mentre que el cicle geològic extern els modela i tendeix a anivellar-los. La seva actuació conjunta dóna lloc a un cicle continu anomenat cicle geològic global.

Sobre processos geològics interns: www.xtec.cat/aulanet/ud/cien cies/planeta/index.htm www.xtec.es/aulanet/ud/cien cies/planeta/activitats/interns. htm http://es.geocities.com/ciencies terra/tema5/CTMA05_02.html http://freehost02.websamba. com/biogeo1/tecto5.html

Com creus que es pot haver format la falla de San Andrés?

39

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 40

Dinàmica interna i relleu

El moviment de les plaques litosfèriques La litosfera està fragmentada en diverses plaques litosfèriques que suren sobre l’astenosfera, una capa formada per materials semilíquids i molt viscosos. Una placa litosfèrica és un bloc sòlid i rígid d’un gruix de 70 a 150 km. Actualment, es reconeixen vuit plaques litosfèriques principals i un conjunt de plaques de menys dimensió.

a

b

c

Representació dels diferents tipus de contacte entre plaques: convergent (a), divergent (b) i transformant (c).

Gràcies a les forces generades per l’energia interna de la Terra, les plaques litosfèriques es mouen les unes respecte de les altres.

Aquests moviments poden ser: • Convergents, que les fan topar, com quan fem una pressió convergent sobre els dos extrems d’un tros de roba posat al damunt d’una taula. Aquestes topades formen arrugues en la litosfera, que es manifesten en forma de fosses oceàniques, serralades i arcs d’illes (com les illes del Japó). Les grans masses plegades que formen l’estructura de les grans serralades s’anomenen orògens, com l’Himàlaia, la serralada alpinopirinenca o els Andes.

Quins fenòmens geològics ocasionen els moviments de les plaques? Creus que és possible que el fregament entre plaques faci tremolar el terra? Com s’anomenen les tremolors del terra?

• Divergents, que fan que se separin. Aquesta separació genera esquerdes per les quals els materials fosos de les capes profundes de la Terra poden sortir a l’exterior i formar serralades submarines amb una intensa activitat volcànica, les dorsals oceàniques.

• Transformants, que fan que es desplacin lateralment i es freguin.

Aquests desplaçaments també originen activitat volcànica i sísmica.

col·lisió naixement d’un oceà (nova dorsal) litosfera

astenosfera

moviment convergent

40

moviment divergent

zona de subducció moviment convergent

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 41

2

límits de plaques

Les vores de les plaques

localització de volcans actius

Els terratrèmols i les erupcions volcàniques són dues de les manifestacions més evidents de la dinàmica interna de la Terra. Es concentren en faixes estretes de la litosfera que coincideixen amb els límits de les plaques i ajuden a definir-les. Destaquen les grans concentracions sísmiques del cinturó circumpacífic, del cinturó alpí, que s’estén des de la serralades Bètiques fins a Indonèsia, i de les serralades pacífiques americanes. Aquestes faixes corresponen a les vores de placa convergents.

A les vores convergents es destrueix material litosfèric, que es fon i passa a formar part de l’astenosfera. A les vores divergents, en canvi, es forma nou material litosfèric a partir de material de l’astenosfera.

localització de terratrèmols

Amb quines serralades coincideixen les zones de més activitat sísmica?

El nombre i la configuració de les plaques, així com les característiques dels seus moviments, han canviat al llarg de la història de la Terra.

dorsal oceànica

zona de subducció moviment divergent

moviment convergent

41

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 42

Deformacions: plecs i fractures

Un estrat és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.

La tenacitat és la resistència que ofereixen els materials a trencarse o deformar-se segons la seva estructura i composició.

Estructures tectòniques Una estructura tectònica és qualsevol deformació dels materials rocosos produïda per les forces generades pel cicle geològic intern.

Hi ha diversos tipus d’estructures tectòniques, que estan determinades per diversos factors: – El tipus de força (compressió o distensió) i la seva magnitud.

– La tenacitat de les roques i els estrats.

– Factors ambientals (pressió, temperatura...).

Hi ha dos tipus bàsics d’estructura tectònica: els plecs i les fractures.

Esquema de la formació d’un plec: posició inicial, plec concèntric i plec de cisallament

Els plecs Els plecs són ondulacions rocoses formades per l’acció de forces de compressió sobre una roca prou plàstica.

Els plecs presenten parts convexes i còncaves, anomenades anticlinals i sinclinals, respectivament. Tant els anticlinals com els sinclinals poden presentar-se aïllats, però normalment estan agrupats en sèries.

Segons la posició del pla axial, es poden distingir tres tipus de plecs: • Rectes, amb el pla axial vertical.

• Inclinats, amb el pla axial inclinat.

• Tombats, amb el pla axial horitzontal.

xarnera

A més a més, en un plec es poden distingir els elements següents:

pla

axi

al

• Els flancs, que són els plans laterals del plec.

• La xarnera, que és la part en què canvia el sentit d’inclinació del plec.

42

flancs eix

Esquema d’un plec

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 43

2

pl

e ad

llav

la fal

id

v lla

all ef

e id

bloc ascendent

salt de falla

a

l fal

a

bloc descendent Esquema d’una falla

Tipus de falles, segons la inclinació del pla de falla: Vertical, amb el pla de falla vertical (a)

Diàclasi

Les fractures

Normal, amb el pla de falla inclinat seguint la direcció i el sentit del llavi enfonsat (b) Inversa, amb el pla de falla inclinat seguint la direcció i el sentit del llavi elevat (c)

Un cop sobrepassat el límit de la plasticitat, les roques es trenquen.

Les fractures són ruptures de les masses rocalloses. Es poden distingir dos tipus de fractures:

Horitzontal, quan el desplaçament entre blocs o llavis és horitzontal (d)

• Les diàclasis, que són fractures on els blocs resultants no es desplacen. Apareixen associades en conjunts d’orientació similar.

a

b

c

d

• Les falles, que són fractures en les quals s’ha produït un desplaçament dels blocs resultants.

En les falles es poden distingir els elements següents: – El pla de falla, que és el pla de lliscament entre els blocs resultants.

– Els llavis de falla, que són les vores dels blocs resultants.

– El salt de falla, que és el desnivell entre els blocs.

– La translació de falla, que és el desplaçament horitzontal entre els dos llavis.

Fosses i pilars tectònics Les falles són estructures molt nombroses i rarament estan aïllades. Sovint es presenten esglaonades, formant sistemes de fractures i falles amb una direcció clarament definida. Hi ha dos tipus d’associació de falles: • Les fosses tectòniques (o gràbens), en les quals el moviment dels blocs produeix una depressió del terreny.

• Els pilars tectònics (o horsts), en els quals el moviment dels blocs produeix una elevació del terreny.

fossa tectònica

pilar tectònic

Sobre falles i fractures: www.xtec.es/aulanet/ud/cien cies/planeta/activitats/interns 4.htm

43

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 44

Fenòmens volcanics

Quines parts del volcà es veuen en la imatge? Quins materials expulsa?

Sobre el vulcanisme: http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp ?id=1068 http://clic.xtec.es/db/act_es.jsp? id=1068 Sobre els volcans: www.xtec.cat/centres/a80194 11/volcans/index.htm Sobre el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: http://mediambient.gencat.net/ cat/el_medi/parcs_de_catalu nya/garrotxa/

Vulcanisme i materials volcànics El vulcanisme és el conjunt de fenòmens relacionats amb les erupcions volcàniques.

El magma d’un volcà conté materials sòlids, líquids i gasosos.

En les erupcions volcàniques, els materials gasosos o volàtils que van a parar a l’atmosfera són: • El vapor d’aigua, el més abundant de tots. Origina explosions mentre surt a gran pressió i temperatura.

• Hidrogen i òxids de carboni, uns gasos inflamables que originen flamarades.

• Anhídrid sulfurós, que confereix a l’atmosfera una olor de sofre molt característica.

• Diòxid de sofre i diòxid de carboni.

Els materials líquids o massius, coneguts també amb el nom de lava, llisquen, es refreden i se solidifiquen en sortir a l’exterior. Segons la seva viscositat, poden formar: • Colades de lava, constituïdes per laves fluides. S’escolen per les zones més deprimides i poden arribar a recórrer grans distàncies.

• Doms, constituïts per laves denses que normalment s’acumulen sobre el mateix cràter.

Els materials sòlids s’anomenen també piroclastos. Aquests fragments de roca sòlida, que han estat arrencats de la xemeneia volcànica o que s’han solidificat durant la trajectòria aèria, són expulsats violentament pel cràter.

Blocs

més de 64 mm

44

Lapil·lis

Cendres

entre 2 i 64 mm

menys de 2 mm

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 45

2

La formació, l’ascens i l’erupció del magma

a

La formació dels magmes és el procés de fusió de les roques de la litosfera com a conseqüència de la calor generada pel moviment de les plaques litosfèriques.

L’ascens del magma es produeix per les diferències de pressió entre el magma, que té menys densitat, i les roques que l’envolten.

El magma pot ascendir a través de fractures (a) o per flotació (b) a través dels materials que l’envolten.

L’erupció del magma es produeix quan aquest arriba al cràter o per esquerdes. Segons la seva viscositat i la quantitat de substàncies gasoses que conté, l’activitat eruptiva pot ser efusiva, amb emissió contínua i tranquil·la de lava, o explosiva, amb expulsió violenta de magma.

litosfera

b

astenosfera

Què és la xemeneia? I el cràter?

I el con volcànic? I la cambra magmàtica?

Fenòmens volcànics Quan cessa l’activitat eruptiva d’un volcà, es continuen produint fenòmens relacionats amb el vulcanisme, com les fumeroles, les fonts termals i els guèisers.

• Les fumeroles són emissions de gasos d’origen magmàtic.

• Les fonts termals són surgències d’aigua calenta que surten tranquil·lament a l’exterior.

• Els guèisers són surgències d’aigua calenta i vapor d’aigua emesos violentament i periòdicament per una xemeneia.

Atesa la llarga vida d’un volcà, que pot arribar a tenir més d’un milió d’anys, han de passar milers d’anys perquè pugui ser considerat “probablement extingit o apagat”.

45

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 46

Terratrèmols

ona sísmica epicentre

Els terratrèmols

hipocentre

Un terratrèmol és un conjunt de sacsejades de la superfície terrestre degudes a l’alliberament sobtat d’energia interna de la Terra, com per exemple el causat pel moviment brusc i ràpid de grans blocs rocallosos.

En un terratrèmol, s’hi poden distingir aquests elements: • L’hipocentre, que és el lloc de l’interior de l’escorça on s’originen les ones sísmiques.

Esquema dels elements d’un terratrèmol

• Les ones sísmiques, que són les vibracions que transmeten la pertorbació i originen la sacsejada a la superfície.

• L’epicentre, que és el punt de l’escorça terrestre més proper a l’hipocentre, on les ones sísmiques es manifesten amb més intensitat.

La intensitat i els efectes dels terratrèmols

La sismologia és la branca de la geologia que estudia els terratrèmols o sismes.

El sismògraf és l’aparell que enregistra les ones sísmiques, que es representen en un gràfic anomenat sismograma.

La intensitat i els efectes dels terratrèmols són molt variables, des de moviments sísmics únicament detectables pels sismògrafs fins a grans sacsejades del terreny. A més a més, els terratrèmols poden causar esllavissades, allaus i, si s’esdevenen sota el mar, grans onades anomenades tsunamis. La intensitat dels terratrèmols es pot mesurar segons dues escales diferents: • L’escala de Mercalli, que descriu qualitativament els efectes i els danys produïts.

• L’escala de Richter, que mesura l’amplitud dels moviments del sòl, la qual és un reflex de la intensitat de les ones sísmiques.

La magnitud dels terratrèmols varia, generalment, entre els valors 1 i 9 de l’escala.

Relació entre les escales de Richter i de Mercalli (aquesta correspondència, però, és molt poc precisa a causa de la diferència en el mesurament) Escala de Richter

46

Escala de Mercalli

valor

valor i nom

efectes

1

1 instrumental

Només detectable amb instruments; alguns animals es mostren intranquils

3,5

2 feble

Detectable si s’està quiet en llocs tranquils o en pisos alts

4,2

3 lleuger

Es confon amb les vibracions produïdes per camions

4,3

4 moderat

Es perceben les sacsejades, se sent la tremolor dels vidres i oscil·len els llums

4,8

5 bastant fort

Desperta els que estan adormits, cauen objectes

4,9

6 fort

Es trenquen els vidres i es mouen els objectes

5,5

7 molt fort

És difícil mantenir-se dret, els edificis comencen a malmetre’s

6,2

8 destructiu

Es perd l’equilibri, les construccions elevades es desplomen, cauen branques dels arbres

6,9

9 ruïnós

Es generalitza el pànic, les construccions subterrànies es trenquen, el sòl s’esquerda

7,0

10 desastrós

Es produeixen esllavissades, hi ha esfondraments, els rius i els llacs es desborden

7,4

11 molt desastrós

Tot queda pràcticament destruït

8,1

12 catastròfic

Destrucció total; es produeixen grans canvis en el terreny, com trencaments i deformacions

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 47

2

Les ones sísmiques L’energia alliberada pels terratrèmols es transmet en forma d’ones sísmiques, que es propaguen des de l’hipocentre en totes direccions de manera més o menys concèntrica formant un front d’ones. Aquest front no és totalment esfèric, ja que la velocitat de propagació de les ones depèn del tipus de roques que es trobi.

En un terratrèmol es produeixen tres tipus d’ones sísmiques, que es diferencien segons la manera de propagar-se:

Sismograma

• Les ones P són les més ràpides i, per tant, les “primeres” a arribar al sismògraf. Es transmeten tant per medis sòlids com líquids.

• Les ones S són les “segones” a enregistrar-se. Només es transmeten per medis sòlids.

• Les ones L són les més “lentes”. Es propaguen per la superfície de l’escorça fent ones concèntriques, com quan tirem una pedra a l’aigua. Són les responsables de la majoria de les destrosses i els danys que causen els terratrèmols.

Sismògraf

Descriu els efectes d’aquest terratrèmol segons l’escala de Mercalli. Creus que aquesta escala és gaire precisa?

http://phobos.xtec.cat/imar tin6/moodle/mod/resource/ view.php?id=1351 http://www.xtec.es/~mlluelle/ caceres/terratremols.htm Sobre les ones sísmiques: http://phobos.xtec.cat/imar tin6/moodle/mod/hotpot/view. php?id=1356 Mapa de terratrèmols recents a escala mundial: www.iris.edu/seismon/ Sobre tsunamis: www.terra.es/personal3/l_ra mirez/document/fistsunami. pdf Tsunami

47

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 48

El cicle geològic global

La litogènesi interna El cicle geològic intern inclou la litogènesi interna, el procés de formació de roques magmàtiques i metamòrfiques.

• Les roques magmàtiques es formen per consolidació de magma. Segons el seu origen es classifiquen en: – Roques plutòniques o intrusives, si es formen a partir de magmes que se solidifiquen lentament a l’interior de l’escorça terrestre.

– Roques efusives, eruptives o volcàniques, si es formen a partir de magmes que arriben a la superfície de la terra, per la qual cosa es refreden molt ràpidament.

– Roques filonianes, si es formen a partir d’elements químics que l’aigua i els gasos magmàtics transporten en dissolució. Són roques de transició entre els dos grups anteriors.

• Les roques metamòrfiques es formen per transformació de roques magmàtiques o sedimentàries sotmeses a: – Altes pressions, com per exemple en enfonsar-se els estrats o en convergir dues plaques litosfèriques.

– Altes temperatures, com per exemple en trobar-se en zones de fregament entre dues plaques litosfèriques o a prop de bosses magmàtiques.

Sabries descriure com es deu haver originat i modulat el relleu fins a arribar a les formacions del dibuix?

48

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 49

2

El cicle geològic global El cicle geològic intern és el responsable de la formació del relleu terrestre, com les serralades, les dorsals oceàniques, nous mars (zones de rift), etc., i de la litogènesi interna, és a dir, de la formació de les roques magmàtiques i metamòrfiques.

D’altra banda, el cicle geològic extern és el responsable del modelatge del relleu terrestre i de la litogènesi externa, és a dir, de la formació de les roques sedimentàries, les quals es formen a la superfície de l’escorça o en capes poc profundes.

Generalitzant els efectes dels cicles geològics intern i extern, es pot dir que el cicle geològic intern crea desigualtats a la superfície de la litosfera, mentre que el cicle geològic extern tendeix a anivellar-les. L’acció relativament contraposada dels cicles intern i extern, deguda a fonts d’energia internes i externes, respectivament, reflecteix el dinamisme constant a què és sotmesa la litosfera. El conjunt d’aquests dos cicles geològics conforma el cicle geològic global, que explica totes les formes topogràfiques de relleu.

Quins processos geològics representats en el dibuix de la pàgina anterior es relacionen amb cada fotografia?

49

1

Explica per què es diu que la Terra és un planeta dinàmic. Posa exemples que reflecteixin tots els aspectes del dinamisme de la litosfera. Quines són les causes d’aquest dinamisme? [ i PÀG. 39]

R

2

Contesta: [

]

i PÀG. 39

• Per què distingim entre la dinàmica interna i la dinàmica externa?

• En què es diferencien?

3

Observa el mapa i contesta: [

]

i PÀG. 40-41

eR eyk

jan

es

R

del Pací fic

de Perú-Xile

Dorsal

a

va Ja

ica

de

nt

Placa somali

Placa filipina

a ss Fo

tlà lA PLACA SUDAMERICANA

e sal d Dor berg Carls

sa

Placa de Cocos

Fossa de les Kurils Fossa del Japó

Placa aràbiga

PLACA AFRICANA

r Do

Placa del Carib

PLACA PACÍFICA

Fossa de les Aleutianes

Placa anatòlica

Fossa de les Marianes

al d

PLACA EURASIÀTICA

Dor s

PLACA NORD-AMERICANA

PLACA INDOAUSTRALIANA

PLACA DE NAZCA

l’Índic Dorsal de

Vora convergent

PLACA ANTÀRTICA

Dorsal de l’Índic

Vora divergent

Vora transformant

• Què són les plaques litosfèriques?

• Per què la majoria de l’activitat volcànica i sísmica se situa als límits entre plaques litosfèriques?

Observa el mapa dels orògens de la Mediterrània: [ Golf de Biscaia

]

i PÀG. 40-41

PS

4

AL

A

PIRIN

EUS

A E

IBÈ

P

S.

N

IQUES S. BÈT M

S

A

IN

RIC

50

R

ss Fo

activitats

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 50

Conca O

G

AT L

nçal

prove

algero R

ES

È

B

I

D

E

S

Orògens Escorça continental Escorça continental submergida Escorça oceànica Front orogènic Direcció de l’orogènesi

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 51

• Què és un orogen?

• Quins són els orògens principals de la Mediterrània?

• Compara aquest mapa amb el de l’exercici anterior. Quin és l’origen geològic dels orògens de la Mediterrània?

R

5

Defineix què és un plec. [

i PÀG. 42

]

• Quins factors intervenen en la seva formació?

Dibuixa un plec i assenyala-hi els elements següents: flancs, xarnera i pla axial.

Observa els plecs de les fotografies següents i digues si es tracta de plecs rectes, inclinats o tombats.

R

A

6

Assenyala en l’esquema següent el lloc on se situen topogràficament els anticlinals i els sinclinals. [ i PÀG. 42]

Ara, llegeix el text següent i observa l’esquema: En un relleu, els anticlinals gairebé sempre coincideixen topogràficament amb zones elevades i els sinclinals, amb zones deprimides (relleu normal), però pot donar-se el cas contrari (relleu invertit).

Contesta: • Quins fenòmens geològics han modelat aquest relleu?

• Abans que el relleu es modelés, on eren els anticlinals i els sinclinals?

activitats

2

Ara, contesta:

51

activitats

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 52

52

R

7

Defineix què és una falla. [

i PÀG. 43

]

• Quins factors intervenen en la seva formació?

• En què es diferencien les falles i les diàclasis?

Dibuixa una falla i indica’n els elements: pla de falla, llavis de falla, salt de falla i translació de falla.

Observa el dibuix d’una fossa tectònica i interpreta on són els plans de falla, els llavis de falla, els salts de falla i la translació de falla.

• Quin tipus de relleu han format aquestes falles?

A

8

Llegeix el text següent i observa l’esquema: [

i PÀG. 42

]

Els encavalcaments es produeixen quan un plec es fractura i una part llisca lentament sobre l’altra. Els mantells de corriment són masses de roques encavalcants de grans dimensions desplaçades a quilòmetres de distància.

mantell de corriment

Contesta: • Com es forma un encavalcament i un mantell de corriment?

• Quins factors intervenen en la seva formació?

• Quins fenòmens geològics han generat aquest relleu?

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:37 Página 53

9

Defineix què és un volcà i escriu en el teu quadern el nom de les parts assenyalades. [ i PÀG. 44-45] Escriu una definició de cada terme. f e

a b

c

d

R

10

Completa la taula següent sobre els diferents materials volcànics. [ i PÀG. 44-45] estat

classificació

tipus

nom

sòlid

segons la mida

................ > 2 mm i < 64 mm ................

cendres ................ ................

líquid

segons la viscositat

molt fluides poc fluides

................ doms

................

vapor d’aigua ................ ................

R

11

Explica en què consisteixen la formació, l’ascens i l’erupció de magmes. [ i PÀG. 45]

A

12

Busca informació sobre volcans i situa alguns dels més coneguts en un mapamundi. Classifica’ls segons es trobin en erupció (expulsen materials), actius (no expulsen materials, però mostren signes d’activitat volcànica com ara esllavissaments de terra) o inactius (no mostren signes d’activitat volcànica). [ i PÀG. 44-45] Entre tots, podeu repartir-vos els volcans de diferents zones del món i elaborar un mapa que inclogui el màxim d’informació (trobareu informació sobre volcans i fotografies en la pàgina web http://volcano. und.nodak.edu/).

activitats

2 R

53

activitats

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 54

54

A

13

Contesta: [

i PÀG. 48-49

]

• Quina relació hi ha entre els fenòmens volcànics i la formació de roques magmàtiques?

• Com es classifiquen les roques magmàtiques segons el seu origen?

Com es formen?

• Quina relació hi ha entre la geodinàmica interna i la formació de roques metamòrfiques?

R

14

Explica què és un terratrèmol. Situa en l’esquema els elements següents i defineix-los: epicentre, hipocentre i ones sísmiques. [ i PÀG. 46-47]

A

15

Busca informació sobre els terratrèmols recents (pots trobar-ne en la pàgina web www.iris.edu/seismon/).

Situa’ls en un mapamundi i indica’n la intensitat segons l’escala de Richter i la de Mercalli. [ i PÀG. 46-47]

Informació subministrada pel monitor sísmic de l’espai web www.iris.edu/seismon/ el dia 19 de setembre de 2007.

• On se situa la majoria de l’activitat sísmica? Per què?

• Hi ha cap correspondència amb l’activitat volcànica? A què és degut, aquest fet?

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 55

16

Observa i compara aquestes dues fotografies dels efectes d’un terratrèmol i contesta: [ i PÀG. 46-47]

Izmit (Turquia), 1999, (7,4 en l’escala de Richter)

Balakot (Bangla Desh), 2005, (7,6 en l’escala de Richter)

• Quina intensitat atribuiries al terratrèmol de Turquia segons l’escala de Mercalli?

• I al de Bangla Desh?

• A què creus que és deguda aquesta diferència?

• Quina de les dues escales és més objectiva i precisa?

• I quina reflecteix millor els efectes d’un terratrèmol des del punt de vista humà?

A

17

Llegeix el text següent i observa els esquemes: Tsunami és una paraula japonesa que significa “ona del port”.

Els tsunamis són pertorbacions que s’esdevenen al mar a causa d’un terratrèmol. Aquesta pertorbació pot ser deguda al desplaçament d’una falla o a enfonsaments submarins. En aquests casos es produeix un moviment vertical de la massa d’aigua al llarg de la falla i es genera una ona a la superfície, el tsunami.

Distorsió lenta

Propagació de les ones del tsunami

Contesta: • Què és un tsunami? Com s’origina?

• Quina relació hi ha entre un tsunami i la geodinàmica interna?

Busca informació sobre tsunamis recents i explica quines han estat les seves conseqüències.

Busca informació sobre els sistemes de predicció de tsunamis.

Hi ha alertes actuals sobre possibles tsunamis? Pots trobar informació sobre l’alerta de tsunamis a l’oceà Pacífic en la pàgina web http://wcatwc.arh.noaa.gov/events/eventmap.php.

activitats

2 A

55

activitats

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 56

56

A

18

Observa aquest gràfic sobre la sismicitat a Catalunya.

Distribució per anys de la sismicitat enregistrada

Intensitat segons l’escala de Richter

• Del període representat en el gràfic, quin ha estat l’any en què s’han enregistrat més moviments sísmics?

• I l’any en què se n’han enregistrat menys?

• Quin any s’han enregistrat més moviments sísmics d’una intensitat superior a 3 en l’escala de Richter?

• Per què la major part dels terratrèmols enregistrats a Catalunya passen desapercebuts a les persones?

A

19

Observa aquests esquemes: [

i PÀG. 48-49

]

riu

Ara, contesta: • En el primer esquema, quin és l’estrat més antic? I el més modern?

Raona la resposta.

• En el segon esquema la disposició dels estrats sedimentaris ha canviat. Quines estructures geològiques s’hi poden observar?

• Ordena cronològicament tots els processos geològics que s’han produït.

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 57

20

Interpreta el relleu següent com a resultat de les forces geològiques internes i externes. Observa’l i explica el cicle geològic global. [ i PÀG. 48-49]

A

21

Llegeix el text següent i contesta les preguntes: El clima terrestre mai no s’ha mantingut constant. Fa uns 750 milions d’anys la Terra va ser sotmesa a diverses glaciacions que van durar uns 170 milions d’anys. Però l’activitat volcànica va emergir a través de capes de gel de quilòmetres de gruix i els volcans expel·lien cendres i gasos a l’atmosfera. Així va ser com es va anar incrementant progressivament a l’atmosfera el contingut de diòxid de carbònic, que va produir un efecte d’hivernacle. Com a conseqüència d’aquest efecte d’hivernacle, fa uns 580 milions d’anys el gel es va fondre, i la temperatura del planeta va augmentar significativament.

• Quines són les conseqüències de l’efecte d’hivernacle produït per l’activitat volcànica?

• La Terra és ara un planeta amb una gran biodiversitat. Què en saps, de l’efecte d’hivernacle fruit de l’activitat humana? Busca’n informació.

Llegeix aquesta seqüència de paraules i comenta-les: efecte d’hivernacle – escalfament global canvi climàtic – canvi en els ecosistemes i el relleu

activitats

2 R

57

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 58

Simulació d’una erupció volcànica explosiva i de la formació de plecs i fractures a Formació de plecs

Materials: Plastilina de diversos colors, una capsa de cartró, 2 trossos de fusta de la mateixa mida que els costats més estrets de la capsa, un ganivet.

1 Fes capes de plastilina de diferents colors al fons de la capsa de cartró.

2 Talla i treu les parets dels costats més estrets de la capsa, tal com s’indica en el dibuix.

Erupció volcànica de l’Etna (Sicília, Itàlia), l’octubre de l’any 2002

El dinamisme del nostre planeta es fa palès en totes les seves capes externes, les quals estan íntimament relacionades. Aquest dinamisme es manifesta en molts fenòmens, com per exemple en els volcans i en la formació de plecs i fractures. Tots tenim una idea gràfica més o menys precisa del que són els volcans i de com expulsen el magma. L’activitat eruptiva és el conjunt de fenòmens relacionats amb la sortida de materials sòlids, líquids i/o gasosos a la superfície terrestre des d’un centre emissor.

L’activitat eruptiva pot ser efusiva, amb emissió contínua i tranquil·la de lava, i/o explosiva, amb expulsió violenta de magma.

De la mateixa manera, també tenim una idea més o menys precisa de com es formen els plecs i les fractures i de les forces tectòniques que les generen.

58

3 Col·loca els trossos de fusta als costats de la capsa i mou-los lentament des dels extrems fins al centre, tal com s’indica en el dibuix.

Subjecta les parets laterals de la capsa per tal que no es deformin i que conservin la verticalitat.

4 Talla les capes de plastilina d’extrem a extrem amb un ganivet i observa l’estructura resultant.

Dibuixa com ha quedat la plastilina.

Explica quines deformacions ha sofert la plastilina.

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 59

procediment Indica la direcció i el sentit de les forces i digues si són convergents o divergents.

Assenyala en el teu dibuix els anticlinals i els sinclinals. Tria un dels plecs i assenyala’n els elements.

Compara la teva experiència amb la d’altres companys. Exposeu els resultats i raoneu el motiu de les semblances i les diferències.

2

c Modelització d’una erupció volcànica explosiva

Materials: Ampolla d’aigua de plàstic amb tap de rosca, d’1/3 de litre o de 1/2 litre, cullera petita de cafè, sals de fruita, aigua, granets d’arròs.

1 Agafa l’ampolla d’aigua, buida-la i deixa-la assecar completament. b Formació de fractures

Materials: Cera o sabó, dos trossos de fusta.

1 Agafa una pastilla grossa de sabó o un bloc de cera gran i pressiona’l lateralment amb els dos trossos de fusta fins que es trenqui.

2 Introdueix-hi 5 cullerades de sals de fruita i un parell de cullerades de granets d’arròs.

3 Omple l’ampolla amb aigua fins dalt. El raig d’aigua ha de ser prou intens com per omplir l’ampolla fins dalt al més ràpidament possible.

Quan omplis l’ampolla d’aigua, tingues el tap a la mà, preparat per tapar-la tan bon punt sigui plena, sense que en surti gens.

4 Sense apartar-te de la pica, tapa immediatament l’ampolla amb el tap i agita-la amb contundència.

5 Acosta l’ampolla a la pica, obre-la i observa què passa. No t’acostis a l’ampolla i vigila que no hi hagi cap company al davant.

Fes un dibuix de com ha quedat el material.

Explica quines deformacions ha sofert la cera o el sabó.

Indica la direcció i el sentit de les forces i digues si són convergents, divergents o laterals.

• Pots distingir el que equivaldria a diàclasis i a falles en la natura? Indica-ho en el teu dibuix.

• Quina diferència hi ha entre la cera o el sabó i la plastilina?

• Per què els resultats de la plastilina han estat diferents dels d’aquests materials?

Compara la teva experiència amb la d’altres companys. Exposeu els resultats i raoneu el motiu de les semblances i les diferències

Contesta: • Què passa en obrir l’ampolla? Quins materials en surten? Compara aquests materials amb els que surten d’un volcà durant una erupció. A què corresponen l’aigua, els granets d’arròs i el gas?

59

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 60

Reportatge

La naturalesa desfermada Un dia aparentment normal del mes d’agost de l’any 79 de la nostra era, els habitants de Pompeia, una puixant ciutat romana situada a prop de Nàpols, van ser testimonis i, alhora víctimes, d’una de les més grans i devastadores manifestacions de la natura, l’erupció del volcà Vesuvi, al vessant sud del qual havien edificat la seva ciutat. Tots els habitants van morir, principalment per la inhalació de gasos tòxics, i la ciutat sencera va quedar soterrada sota les cendres.

60

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 61

2 Volcans tristament famosos Pompeia no va ser l’única ciutat sepultada sota les cendres del Vesuvi.

La dissort dels seus habitants, però, va ser relatada de manera fidel per l’escriptor llatí Plini el Jove. Aquest fet ha permès redescobrir aquesta ciutat romana extraordinàriament ben conservada sota les cendres.

Altres volcans tristament famosos han estat, per exemple, el Tamboro, a Indonèsia, que va expulsar 150 metres cúbics de material i va causar la mort de 92.000 persones. Al Mediterrani, l’explosió més gran de què es té notícia és la del volcà Santorini, que el 1470 va explotar amb una força 130 vegades superior a la de la

Activitats:

bomba més potent.

Els perills de les erupcions volcàni-

de la Selva, per exemple, els sismò-

ques no provenen solament de les

grafs detecten un parell de terratrè-

seves explosions. El 21 d’agost de

mols cada mes.

1

Assenyala en un mapa de comarques de Catalunya les principals zones d’activitat volcànica i d’activitat sísmica. Coincideixen aquestes dues zones? Per què?

2

Has notat mai la sacsejada d’un moviment sísmic? Has visitat mai cap volcà?

3

Quins materials pot treure un volcà en entrar en erupció? Per què poden ser tan destructius i mortífers?

4

Busca informació sobre el vulcanisme a Catalunya i fes un petit escrit en què resumeixis les dades que hagis trobat. Pots obtenir molta informació en aquestes pàgines web:

1986, per exemple, al poble de Lower Nyos, al Camerun, un núvol de gas mortífer amb un gruix de 50 m va lliscar silenciosament des del cràter del volcà i va causar la mort de 1.700 persones. I el mateix any l’erupció del volcà Nevado del Ruiz, a Colòmbia, va provocar una allau d’aigua i

La ciutat romana de Pompeia s’ha conservat sota les cendres de l’erupció del Vesuvi

fang que va esborrar del mapa poblacions senceres.

A Catalunya hi ha tres grans zones Actualment, hi ha diversos volcans

volcàniques situades a l’extrem nord-

actius, com l’Etna a Sicília, diver-

oriental del país, a les comarques

sos volcans d’Islàndia i, fins i tot, el

de la Garrotxa, la Selva i l’Empordà.

Vesuvi, entre molts altres d’arreu

La zona volcànica de la Garrotxa és

del món.

la més jove d’elles. Es calcula que les

www.parcsdecatalunya.net/ garrotxa.htm www.gencat.es/mediamb/cdma/ cdma.htm

darreres erupcions volcàniques s’hi

Catalunya volcànica

van produir fa només 10.000 anys,

Catalunya es localitza al bell mig

amb episodis especialment intensos

d’una línia d’activitat sísmica i volcà-

cada 15.000 anys. Aquesta joventut

nica que va des del sud de la Penín-

geològica fa que es puguin observar

sula Ibèrica fins als Pirineus, passant

encara un bon grapat de cons volcà-

per la costa, i des d’allà fins a Ale-

nics en molt bon estat de conserva-

manya, Txèquia i els Països Baixos,

ció, com el del volcà de Santa Mar-

travessant tot França. A la comarca

garida o el del Montsacopa.

www.gencat.net/mediamb/pnzvg/ guiavulc2.pdf 5

Quins altres atractius naturals té la Zona Volcànica de la Garrotxa?

61

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 62

eix transversal educació per a la salut

Les radiacions solars • Quins productes coneixes per protegir-se de les radiacions solars?

• Què passa si estàs massa estona prenent el sol sense cap mena de protecció?

• Busca informació sobre les radiacions que emet el Sol. Poden ser perjudicials per a la salut?

Les radiacions solars que arriben a la superfície de la Terra són de tipus diferents: llum visible, raigs infraroigs, raigs ultraviolats i ones radioelèctriques. Altres radiacions emeses pel Sol, com els raigs X, els raigs gamma i part dels raigs ultraviolats, no poden penetrar l’atmosfera terrestre, ja que hi ha gasos que les filtren (l’ozó, per exemple, filtra part dels raigs ultraviolats).

Els raigs ultraviolats que arriben a la superfície terrestre representen un 5% de la llum solar. Tenen efectes beneficiosos per als éssers vius, com el fet de promoure la producció de vitamina D en la pell, però també poden tenir efectes negatius, com el fet d’augmentar la probabilitat de patir càncer de pell i determinades patologies oculars.

El perjudici que les radiacions ultraviolades poden causar varia segons dos factors: – La intensitat de la radiació ultraviolada, que és diferent segons el lloc, les condicions atmosfèriques i el gruix de la capa d’ozó.

– El tipus de pell de cada persona, més clar o més fosc.

62

Ara, observa la taula i contesta: pell clara Nivell de radiació

pell fosca

Índex UV

Exposició màxima sense protecció

Factor de protecció mínim recomanat

Exposició màxima sense protecció

Factor de protecció mínim recomanat

0-2 (baix)

80 minuts

15

110 minuts

8

3-5 (moderat)

40 minuts

25

60 minuts

15

6-7 (alt)

25 minuts

30

35 minuts

25

8-10 (molt alt) 20 minuts

extrem

30 minuts

30

10+ (extrem)

extrem

25 minuts

extrem

15 minuts

Si vols conèixer l’índex UV previst per a la zona on et trobes, pots consultar la pàgina web del Servei de Meteorologia de Catalunya: www.gencat.net/servmet/.

– Quines persones minimitzen millor els efectes perjudicials dels raigs ultraviolats? Pensa en el color de la pell per respondre i raona la resposta.

Tingues en compte: – Evita prendre el sol durant les hores centrals del dia.

– Posa’t samarreta, gorra i ulleres de sol que filtrin les radiacions ultraviolades.

– Utilitza cremes fotoprotectores adequades segons el tipus de pell, el nivell de l’índex UV i el temps d’exposició al sol i posa-te-les 30 minuts abans de començar-lo a prendre.

ESO2BiG2:Maquetación 1 09/07/10 14:38 Página 63

Quines són les conseqüències de la dinàmica interna de la Terra? Què són els orògens?

2

Quines fonts d’energia sustenten la dinàmica de la litosfera?

Explica-les.

3

Què és la litosfera i de què és formada? Quines capes de la Terra comprèn?

4

Quins tipus de moviments es produeixen entre les plaques litosfèriques? Explica’ls. Quins tipus d’orògens generen?

5

Explica què són i com s’originen els volcans i els terratrèmols.

Què tenen en comú?

6

Dibuixa un volcà, assenyala’n les parts i, després, defineix-les.

• En què es diferencien el magma i la lava?

• Què són els piroclastos?

7

Explica què condiciona que un material concret formi un plec o una fractura. Quina diferència hi ha entre una diàclasi i una falla? Distingeix-les.

8

Dibuixa una falla i assenyala-hi els seus elements.

9

Fes un dibuix esquemàtic de cada un dels plecs i falles següents: plec recte – plec inclinat – plec tombat – falla vertical falla normal – falla inversa – falla horitzontal

10

Explica el cicle geològic global i la seva relació amb la formació i el modelatge del relleu.

avaluació

2 1

63

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 64

68 70 74 76 80

Nutrició i relació en les plantes La reproducció de les plantes Morfologia i relació en els animals La nutrició en els animals La reproducció dels animals

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 65

Com funcionen els éssers vius Els éssers vius presenten una gran varietat de formes. En aquesta unitat estudiaràs el funcionament de les plantes i dels animals i els diferents òrgans que els permeten dur a terme les funcions vitals.

3

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 66

Els éssers vius es classifiquen en

5 regnes moneres protoctists fongs plantes

es caracteritzen per

animals

3

5 2

morfologia

1 es caracteritzen per

6

que duen a terme les

nutrició autòtrofa

nutrició heteròtrofa

funcions vitals nutrició

digestió

fotosíntesi arrel

relació

tany

reproducció

intracel·lular extracel·lular

tija

circulació

fulles brots

morfologia

difusió

eix anteroposterior

oberta

cefalització

tancada

especialització d’òrgans i teixits

respiració

flors

difusió extremitats cutània bronquial traqueal 2

relació

pulmonar

4

reproducció

excreció 4

tropismes nàsties

difusió

sexual

relació

reproducció

òrgans dels sentits

asexual

alternança de generacions

sistema nerviós

sexual

asexual

sistema muscular

directa

conductes excretors aparell excretor

Segur que ja saps...

66

glàndules sudorípares

T’agradaria saber...

1

Què és una planta i quines són les parts que conformen una planta típica?

4

Què són la reproducció asexual i la reproducció sexual? I la metamorfosi i una larva?

2

Defineix els conceptes següents: arrel, flor, fruit, llavor, pol·len.

5

Com obtenen energia les plantes?

Què necessita una planta per créixer?

3

Explica què és un animal i fes una llista dels trets més característics dels animals.

6

Com obtenen energia els animals?

Què necessita un animal per créixer?

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 67

3

Les formes de la vida

Els diferents éssers vius

regne

La vida ha adoptat una gran varietat de formes durant la seva història. Es calcula que a la biosfera hi ha entre 3 i 10 milions d’espècies d’éssers vius i que només s’ha descrit el 20 % de tots els animals vivents, els quals no arriben a l’1 % de tots els que han existit.

Com ja saps, els éssers vius s’agrupen en cinc grans regnes d’acord amb les seves característiques.

característiques formades per cèl·lules procariotes

moneres (bacteris)

unicel·lulars poden ser autòtrofes o heteròtrofes formats per cèl·lules eucariotes

protoctists (algues i protozous)

– unicel·lulars – autòtrofs – heteròtrofs – pluricel·lulars sense teixits veritables formats per cèl·lules eucariotes

fongs (llevats, bolets i altres fongs)

heteròtrofs – unicel·lulars – pluricel·lulars sense teixits veritables

plantes (molsa, falguera, pi, farigola, etc.)

formades per cèl·lules eucariotes pluricel·lulars amb teixits veritables autòtrofes

Peixos pallasso i corall

animals (esponja, mosca, cuc de terra, pardal, sardina, humà, etc.)

formats per cèl·lules eucariotes pluricel·lulars amb teixits veritables heteròtrofs

Les plantes i els animals es caracteritzen per dur a terme les funcions vitals mitjançant teixits i òrgans especialitzats, que estan adaptats al medi concret on viuen. Els teixits són formats per cèl·lules que tenen la mateixa morfologia i funció.

Les cèl·lules que formen les plantes i els animals presenten formes, estructures i funcions diferents. En els teixits, les cèl·lules estan relativament unides entre si.

Els diversos teixits, amb funcions diferents, es poden associar i coordinar per constituir un òrgan. Els diferents òrgans que col·laboren en una funció biològica comuna s’agrupen en aparells i sistemes.

Eruga

67

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 68

Nutrició i relació en les plantes

La nutrició en les plantes

Les plantes obtenen el diòxid de carboni de l’aire a través d’unes obertures especials situades al revers de les fulles anomenades estomes.

Les plantes són organismes autòtrofs, és a dir, que produeixen el seu propi aliment. Per fer-ho, necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar.

1 L’aigua i les sals minerals són absorbides pels pèls absorbents de les arrels i formen la saba bruta. La saba bruta viatja pel xilema, un teixit conductor format per vasos llenyosos.

La llum solar és captada per un pigment de color verd, la clorofil·la, que es localitza dins els cloroplasts.

2 Quan arriba a les fulles, l’aigua es combina amb el diòxid de carboni (CO2) que obtenen de l’aire. Gràcies a l’energia de la llum solar es formen glúcids (sucres) i es desprèn oxigen (O2). Aquesta transformació s’anomena fotosíntesi.

La quantitat d’oxigen que produeixen les plantes durant la fotosíntesi és molt superior a la que consumeixen durant la respiració. De fet, tot l’oxigen que hi ha a l’atmosfera prové de la fotosíntesi duta a terme per les plantes, les algues i alguns bacteris.

llum solar aigua + CO2

3 Els glúcids, juntament amb l’aigua, formen la saba elaborada i constitueixen l’aliment de la planta. La saba elaborada viatja pel floema, un teixit conductor format per vasos liberians, cap a totes les zones de la planta.

4 Alhora que fan aquest procés, les plantes també respiren: agafen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni. La respiració la duen a terme tots els teixits de la planta. Combinen l’oxigen amb els sucres que han fabricat, amb la qual cosa obtenen l’energia necessària per desenvolupar les funcions vitals i produir altres biomolècules orgàniques, com proteïnes i greixos.

Sobre la morfologia de les plantes: www.xtec.es/~jserla/projecte/ comson.htm

Les plantes, quins elements agafen del medi per fer la fotosíntesi?

I quins expulsen?

energia de la llum

saba elaborada (glúcids i aigua) saba bruta (aigua i sals)

CO2

O2

Esquema del procés de fotosíntesi i de nutrició de les plantes

68

glúcids + O2

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 69

3

Per què s’anomenen gira-sols aquestes plantes? Quin fenomen presenten?

Quins tropismes presenten la tija i l’arrel de la mongetera quan comencen a créixer?

La relació en les plantes Les plantes es relacionen amb el medi i responen als canvis ambientals. Les respostes de les plantes són els tropismes i les nàsties.

Els tropismes Els tropismes són canvis en la direcció del creixement de la planta com a resposta a estímuls procedents de l’entorn. Poden ser: • Positius, si els òrgans de la planta s’acosten a l’estímul que els provoca.

• Negatius, si els òrgans de la planta s’allunyen de l’estímul que els provoca.

Hi ha diversos tipus de tropismes: • El fototropisme és el moviment de la planta respecte de la llum.

Generalment, les arrels tenen fototropisme negatiu i les tiges i les fulles, fototropisme positiu.

• L’higrotropisme és el moviment de les arrels cap a les zones més humides del sòl. Generalment, és positiu.

• El geotropisme és el moviment de les arrels i la tija com a conseqüència de la força de la gravetat —les arrels segueixen la direcció de la força de la gravetat (geotropisme positiu) i la tija se n’allunya (geotropisme negatiu).

• El quimiotropisme és el moviment de les arrels respecte de les zones del sòl on hi ha més o menys concentració de sals minerals.

Les nàsties Les nàsties són moviments d’una part de la planta. Per exemple, les flors del gira-sol es mouen seguint la llum solar, i les fulles de les plantes carnívores es tanquen al voltant de la seva presa.

També hi ha plantes que en arribar la nit tanquen les seves flors.

Sobre tropismes i nàsties: www.botanical-online.com/las plantasmovimientosvegetales catala.htm

69

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 70

La reproducció de les plantes (I)

La reproducció de les plantes amb llavor

El pol·len pot ser dut d’una flor a una altra pel vent, com en els pins i el blat, que tenen flors poc vistoses, o pels insectes, com en els ametllers i la farigola, que tenen flors molt vistoses i aromàtiques i que produeixen líquids ensucrats per atreure’ls.

Hi ha dos tipus generals de plantes: les plantes sense llavor, com les molses i les falgueres, i les plantes amb llavor, com el pi, el gira-sol o el castanyer. L’òrgan més característic de les plantes amb llavor és la flor, destinada a la reproducció.

En el cas de les plantes amb flor i llavor, per tal que les cèl·lules reproductores masculines trobin les femenines i originin una nova planta, cal que el gra de pol·len vagi de l’estam al pistil gràcies al procés de la pol·linització. Hi ha dos tipus de pol·linització:

Les plantes hermafrodites tenen els òrgans reproductors masculins i femenins a la mateixa flor.

• Directa, quan el pol·len va de les anteres a l’estigma de la mateixa flor.

• Encreuada, quan el pol·len d’una flor va a l’estigma d’una altra. És la més freqüent.

Les plantes unisexuals tenen els òrgans reproductors masculins i femenins en flors diferents

El procés de reproducció 1 Quan el gra de pol·len arriba a l’estigma produeix el tub pol·línic, que té les cèl·lules sexuals masculines a la punta.

2 Aquest creix per l’interior de l’estil fins que arriba a l’ovari, on es troba amb els òvuls, i hi diposita les cèl·lules reproductores masculines.

3 Cada cèl·lula reproductora masculina s’uneix a una de femenina. És la fecundació. Un cop l’òvul s’ha fecundat, es forma l’embrió d’una nova planta, que queda tancat dins d’una llavor.

Sobre la morfologia de la flor i la reproducció de les plantes amb flor: www.xtec.cat/~ajimeno/cn1 eso/15angiospermes/15an giospermes.htm

En les plantes amb fruit, com el gira-sol o el castanyer, l’ovari s’engruixeix i es converteix en el fruit. En les plantes sense fruit, com els pins i els xiprers, la llavor queda nua.

antera pol·len ESTAM POL·LEN pol·len GERMINACIÓ estigma

ÒVULS en l’ovari

tub pol·línic

plàntula

PISTIL formació de la LLAVOR

Cicle biològic d’una planta amb llavor

70

FECUNDACIÓ

òvul

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 71

3

La dispersió de les llavors Abans de convertir-se en una nova planta, la llavor ha de caure en un lloc adequat. Moltes llavors disposen de mecanismes que afavoreixen la seva dispersió: • Dispersió pel vent. Hi ha llavors que estan proveïdes de membranes o pèls que els permeten mantenir-se un cert temps suspeses en l’aire. Altres tenen fruits que, quan són madurs, s’obren de sobte i expel·leixen les llavors.

Hi ha plantes que es poden reproduir asexualment, és a dir, sense que s’uneixin una cèl·lula reproductora masculina i una cèl·lula reproductora femenina. Ho fan formant gemmes o a partir d’esqueixos.

Sobre la reproducció de les plantes:

• Dispersió per animals. Hi ha llavors que tenen uns ganxets amb els quals s’adhereixen al cos dels animals. Altres tenen fruits carnosos i serveixen d’aliment als animals, els quals defequen les llavors lluny de la planta que les ha produït.

http://clic.xtec.net/db/act_ca. jsp?id=2164

El creixement i el cicle vital El procés pel qual s’origina una nova planta a partir d’una llavor és la germinació. Durant la germinació es desenvolupa una plàntula, una planta en estat immadur que en créixer passarà a ser una planta adulta.

Hi ha plantes que només viuen un o dos anys. Aquestes plantes, anomenades anuals o biennals, respectivament, tenen les tiges herbàcies. Altres plantes, en canvi, viuen diversos anys. Són les plantes vivaces o perennes, la tija de les quals acostuma a ser llenyosa. També hi ha plantes vivaces de tija herbàcia, però en aquest cas també tenen tiges subterrànies. Les plantes que viuen diversos anys poden tenir fulles durant tot l’any (fulles perennes) o bé només en determinades èpoques (fulles caduques).

Dispersió de llavors pel vent

Quin mecanisme de dispersió utilitza cadascuna de les plantes dibuixades?

c

d

a

b

Mecanismes per afavorir la dispersió de les llavors: A: plàtan, B: repalassa, C: erable, D: espantallops

71

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 72

La reproducció de les plantes (II)

La reproducció de les molses Les molses són plantes molt senzilles que no tenen teixits vasculars ni produeixen llavors. Viuen en llocs humits ja que necessiten aigua per reproduir-se. El cicle vital de les molses presenta alternança de generacions, això vol dir que s’alternen dos tipus d’individus diferents: els gametòfits i els esporòfits.

• Els gametòfits són individus que produeixen cèl·lules reproductores masculines i femenines. Quan hi ha prou aigua al sòl, les cèl·lules reproductores masculines, produïdes als anteridis, neden fins a les cèl·lules reproductores femenines, que es localitzen als arquegonis. El gametòfit és el que anomenem pròpiament molsa.

Molsa amb esporòfits

Quins dels individus o elements del cicle de les molses es poden observar normalment?

• L’esporòfit és l’individu que es forma un cop s’han unit les cèl·lules reproductores masculina i femenina (fecundació). L’esporòfit creix a sobre del gametòfit, que és on s’ha produït la fecundació. L’esporòfit forma espores, les quals, en caure a terra, germinen i formen un nou gametòfit, i el cicle és a punt per tornar a començar.

ESPORANGI

ESPORANGI ESPORES

FECUNDACIÓ ESPORÒFIT

GAMETÒFIT

ARQUEGONI

ANTERIDI

GAMETÒFIT Cicle biològic de les molses

72

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 73

3 SECCIÓ D’UN SORUS ESPORES FRONDES

esporangi ESPORANGI

ESPORÒFIT

SORUS

PETIT ESPORÒFIT GAMETÒFIT

GAMETÒFIT

FECUNDACIÓ

ANTERIDI

ARQUEGONI Cicle biològic de les falgueres

La reproducció de les falgueres Les falgueres són plantes vasculars que no produeixen llavors.

Viuen en llocs humits, ja que necessiten aigua per reproduir-se, i, com les molses, també presenten alternança de generacions: • Els gametòfits, que s’anomenen protal·lus, són els individus que produeixen cèl·lules reproductores masculines i femenines. El protal·lus és format per una làmina molt petita en forma de cor, aproximadament d’1 cm2. Presenta sacs plens de gàmetes masculins i sacs plens de gàmetes femenins. Quan hi ha prou aigua al sòl, les cèl·lules reproductores masculines surten del seu sac i neden fins al sac on hi ha les cèl·lules reproductores femenines.

Quins dels individus o elements del cicle de les falgueres es poden observar normalment?

www.xtec.cat/~ajimeno/cn 1eso/13molsesifalgueres/ 13molsesifalgueres.htm

• L’esporòfit, que és la falguera pròpiament dita, és el nou individu que es forma un cop s’han unit les cèl·lules reproductores masculina i femenina (fecundació). Llavors el protal·lus mor.

Quan la falguera ha crescut, forma espores al revers de les fulles, anomenades frondes, dins d’unes estructures groguenques que reben el nom de sorus. Quan les espores cauen damunt el sòl, germinen i donen lloc a un nou protal·lus, i el cicle és a punt per tornar a començar.

Protal·lus de falguera (gametòfit)

73

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 74

Morfologia i relació en els animals

En general. a mesura que augmenta la complexitat dels animals, els teixits i els òrgans que els formen estan més especialitzats en una tasca concreta

La morfologia dels animals La morfologia dels animals varia molt entre els diferents grups en què es classifiquen. De manera molt resumida, les característiques principals són aquestes: • L’eix anteroposterior. Tots els grups d’animals presenten un eix anteroposterior ben definit, excepte els porífers o esponges, el cos dels quals és irregular i ple de forats.

• La cefalització. Tots els grups d’animals que presenten un eix anteroposterior tenen una acumulació de teixit nerviós en forma de cervell o de ganglis cefàlics (més senzills que un cervell) i d’òrgans dels sentits a la part més anterior del cos. Els celenterats (corall, meduses, etc.), que tenen el cos en forma de sac, en són una excepció.

Esponja de mar

A part de la cefalització, hi ha animals que tenen la resta del cos clarament diferenciada en un tronc, com els vertebrats, o en un tòrax i un abdomen, com els artròpodes.

• La segmentació. Hi ha grups d’animals que tenen el cos segmentat en anells, com els cucs anèl·lids i els artròpodes. També és un exemple de segmentació la columna vertebral dels vertebrats.

Eruga

• Les extremitats. Els vertebrats i els artròpodes tenen diversos tipus d’extremitats adaptades a tasques concretes, com caminar, saltar, volar, nedar, capturar preses o defensar-se, entre d’altres.

Calamars

Granota

Quins dels animals de les fotografies presenten cefalització?

I segmentació? I un eix anteroposterior?

Aranya

74

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 75

3

neurones de la xarxa nerviosa

cervell El sistema més senzill de captar la llum està basat en cèl·lules fotoreceptores, que reaccionen en ser il·luminades.

medul·la espinal

nervi

ganglis ESPONJA

Els ulls pròpiament dits poden ser simples, com els dels vertebrats i els pops, o compostos, com els dels insectes, formats per la unió d’una sèrie d’elements simples.

gangli cefàlic

cordes nervioses CUC

ARTRÒPODE

VERTEBRAT

Comparació del sistema nerviós de diversos animals

El sistema nerviós i els òrgans dels sentits En els animals, la funció de relació depèn, bàsicament, dels sistemes nerviós i muscular i dels òrgans dels sentits.

Els òrgans dels sentits tenen la funció de percebre les condicions internes i externes. En els vertebrats, són la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Aquestes funcions les duen a terme òrgans especialitzats, molts dels quals tenen equivalents simplificats en els invertebrats.

El sistema nerviós té la funció d’elaborar les respostes i transmetre les ordres a la resta de sistemes. Les esponges, uns dels animals més primitius, només tenen algunes cèl·lules nervioses soltes. Altres animals, com els cucs plans, presenten cordons nerviosos i ganglis ben desenvolupats, amb un cervell format per un o diversos ganglis engruixits. Finalment, els artròpodes i els vertebrats tenen un sistema nerviós ben desenvolupat, amb un cervell pròpiament dit.

El sistema muscular i el desplaçament El sistema muscular té la funció de donar mobilitat als organismes. Els moviments més visibles són els desplaçaments. Tant els vertebrats com els invertebrats tenen diferents formes de desplaçar-se.

La majoria dels insectes tenen ulls compostos

Hi ha invertebrats que capten els sons a través del tacte, ja que les vibracions sonores es transmeten pel medi on viuen.

Els artròpodes tenen el sentit de l’olfacte i del gust localitzats a les antenes.

Hi ha animals que utilitzen sistemes de guiatge molt desenvolupats, en els quals es basen els radars i els sonars. En són exemples els ratpenats i els dofins, respectivament.

Aquests sistemes consisteixen a emetre un so i captar el seu rebot sobre els objectes.

75

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 76

La nutrició en els animals (I)

La nutrició animal Els animals són organismes heteròtrofs, és a dir, que no poden fabricar el seu propi aliment, sinó que l’han d’obtenir del medi. La nutrició comprèn la captura i la digestió de l’aliment, el seu repartiment per tot el cos, l’intercanvi de gasos i l’eliminació de les substàncies de rebuig.

La captura i la ingestió de l’aliment Els animals tenen sistemes molt diversos per capturar i ingerir l’aliment.

• El poden filtrar a través de cavitats amb pèls filtradors, com els porífers, alguns mol·luscs i les balenes.

• El poden xuclar amb trompes, després de perforar la pell d’animals i plantes, com molts insectes.

• El poden triturar amb dents i mandíbules especialitzades, després d’haver-lo atrapat.

La digestió L’aliment ingerit s’ha de transformar en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules el puguin absorbir. Això es fa mitjançant la digestió, que pot ser: • Intracel·lular, quan l’aliment es digereix a l’interior de les cèl·lules. És pròpia dels porífers, els celenterats i alguns cucs.

• Extracel·lular, quan l’aliment es digereix dins d’un aparell digestiu format per diversos òrgans i conductes més o menys especialitzats. És pròpia de la majoria de cucs, mol·luscs, artròpodes, equinoderms i vertebrats.

Quines diferències veus entre la trompa xucladora d’un insecte i la mandíbula d’una llagosta?

A què creus que es deuen?

Comparació de l’aparell digestiu d’un vertebrat i d’un insecte

76

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 77

3

La circulació La circulació és el mecanisme pel qual es distribueixen les substàncies alimentàries i l’oxigen per totes les cèl·lules del cos i es recullen els productes de rebuig.

Hi ha tres formes de circulació: • La difusió. Les substàncies passen d’una cèl·lula a una altra. És pròpia dels porífers, els celenterats i alguns cucs.

• La circulació oberta. El líquid circulatori entra i surt a través d’una sèrie de vasos oberts. El sistema pot tenir més d’un cor.

L’anemone (celenterat) té circulació per difusió

• La circulació tancada. El líquid circulatori flueix dins una sèrie de vasos sense sortir-ne. És pròpia d’alguns cucs i dels vertebrats, els quals posseeixen un sol cor.

El nudibranqui (mol·lusc) té circulació oberta

El cavallet de mar (peix) té circulació tancada

Quin tipus de circulació tenim els éssers humans

Cor humà

77

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:39 Página 78

La nutrició en els animals (II)

La respiració S’anomena respiració (respiració externa) l’intercanvi de gasos amb el medi exterior. Durant la respiració, els animals agafen oxigen, que les cèl·lules utilitzaran per cremar els sucres i obtenir energia (respiració interna). També alliberen diòxid de carboni. Hi ha cinc formes de respiració: • Per difusió. Els gasos passen directament del medi a les cèl·lules i viceversa. És pròpia de porífers i celenterats.

Les brànquies permeten als peixos respirar sota l’aigua

• Cutània. Els gasos passen a través de la pell. És pròpia d’animals molt petits que viuen en ambients aquàtics o molt humits, com cucs, mol·luscs i amfibis.

• Branquial. Els gasos són intercanviats per uns òrgans especials anomenats brànquies, uns replecs de la pell en forma de filaments o làmines que tenen una gran quantitat de vasos sanguinis. És pròpia d’animals aquàtics, com molts mol·luscs, crustacis, amfibis juvenils i peixos.

• Traqueal. Els gasos són intercanviats dins uns tubs ramificats o tràquees que van de l’interior de l’animal a la superfície (l’obertura s’anomena espiracle). És pròpia dels artròpodes.

• Pulmonar. L’intercanvi de gasos es fa en unes bosses especialitzades, els pulmons. És pròpia d’amfibis adults, rèptils, ocells i mamífers.

El vidriol té respiració pulmonar

pulmons

tràquees traquèoles

espiracles

aigua

brànquies PEIX

INSECTE Comparació de l’aparell respiratori de diversos animals

78

MAMÍFER

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 79

3

L’excreció L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig. Hi ha quatre sistemes diferents d’excreció: • Per difusió. Els productes de rebuig travessen les parets del cos. És propi dels porífers i celenterats, ja que no tenen òrgans excretors especialitzats.

• Per conductes excretors especialitzats formats per cèl·lules excretores. És propi de cucs, mol·luscs, equinoderms i artròpodes.

• Per l’aparell excretor, format pels ronyons i els conductes excretors. Els ronyons són òrgans les funcions dels quals són filtrar la sang i formar l’orina. És propi dels vertebrats.

• Per glàndules sudorípares. S’elimina part de les substàncies de rebuig mitjançant la producció de suor. És propi de determinats vertebrats terrestres.

Libèl·lula (artròpode)

Granota (amfibi)

Com respiren tots aquests animals? Quin sistema d’excreció fan servir?

Vaca (mamífer)

Per la suor, els humans eliminem part de les substàncies de rebuig

79

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 80

La reproducció dels animals

La reproducció asexual La reproducció és la funció vital que assegura la continuïtat de les espècies. La reproducció dels animals pot ser asexual i sexual.

La reproducció asexual és aquella en què no intervenen cèl·lules reproductores de sexe diferent. Hi ha dos tipus de reproducció asexual: • L’escissió, que consisteix en el trencament de l’animal progenitor en dos o més trossos. És pròpia d’alguns cucs com les planàries i de l’estrella de mar.

Gemmació d’una hidra

• La gemmació, que consisteix en l’aparició d’uns engruiximents al cos de l’animal, anomenats gemmes, que van creixent fins que formen un individu complet. Aquest tipus de reproducció es dóna en alguns celenterats i coralls.

La reproducció sexual La reproducció sexual és aquella en què intervenen cèl·lules reproductores de diferent sexe, anomenades gàmetes. El gàmeta femení és l’òvul i el masculí, l’espermatozoide. La majoria dels animals tenen diferenciació sexual, de tal manera que les femelles produeixen òvuls i els mascles, espermatozoides.

La fecundació Regeneració després de l’escissió en l’estrella de mar

La fecundació és la unió de l’espermatozoide amb l’òvul per formar la cèl·lula ou o zigot, a partir de la qual es desenvoluparà un nou individu.

Hi ha dues classes de fecundació: • La fecundació externa, que es produeix fora del cos de la femella, al medi extern. És pròpia de molts animals aquàtics.

• La fecundació interna, que es produeix dins el cos de la femella. El mascle diposita els espermatozoides dins l’aparell reproductor de la femella. És pròpia dels animals terrestres.

Cargol

Quin tipus de reproducció tenen els animals de les fotografies?

Hi ha animals que són hermafrodites i produeixen els dos gàmetes, com els cargols, alguns cucs i els percebes.

Fecundació interna

80

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 81

3

El desenvolupament dels animals Després de la fecundació, el zigot es pot desenvolupar dins o fora del cos de la mare: • Els animals vivípars es desenvolupen dins del cos de la mare. És el cas de la majoria de mamífers.

• Els animals ovovivípars es desenvolupen en un ou dins del cos de la mare. Només és pròpia d’alguns mamífers, com l’ornitorinc, d’alguns rèptils, com l’escurçó, i d’alguns peixos, com el tauró.

Per atreure els exemplars del sexe complementari, els animals segueixen tota una sèrie de rituals. Els ocells, per exemple, executen danses, canten o exhibeixen el seu plomatge; les abelles fan complicats vols nupcials; molts insectes emeten sons; els mamífers criden, i les cuques de llum emeten una seductora fluorescència.

• Els animals ovípars es desenvolupen fora del cos de la mare, a l’interior d’un ou. És el cas de la resta d’animals.

La vida de la major part d’animals transcorre en tres etapes: • L’etapa infantil, que es caracteritza per un creixement molt ràpid i per l’adquisició de les destreses necessàries per sobreviure. En els invertebrats, aquesta etapa s’anomena larva. La morfologia de la larva és completament diferent de la de l’adult.

Sobre la morfologia i la fisiologia dels animals: www.xtec.es/~malos/

• L’etapa de maduresa, que es caracteritza pel desenvolupament complet de les facultats i per la possibilitat de reproduirse. En el cas dels insectes, el pas de larva a adult es fa mitjançant un pas intermedi, anomenat pupa, en què té lloc la metamorfosi, que és un canvi dràstic de morfologia. Hi ha vertebrats que també experimenten metamorfosi, com els amfibis, que passen de capgrossos a amfibis adults.

• L’etapa de vellesa, que es caracteritza per la pèrdua gradual de les facultats.

Quins grups d’animals presenten metamorfosi?

Els ovípars ponen ous, dins els quals es desenvolupen els animals

81

activitats

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 82

82

A

1

Observa el dibuix d’una planta amb flor típica i, amb l’ajut d’un diccionari, defineix els termes següents: estigma estil ovari estam pètal pistil sèpal poncella fulla pecíol limbe nervi gemma tija arrel

A

A

2

3

Relaciona les definicions dels diversos tipus d’arrels amb el dibuix corresponent:

Fasciculades: són formades per una “cabellera” d’arrels iguals, com per exemple les del blat.

•

•

Axonomorfes: són formades per una arrel principal ramificada de la qual surten altres arrels més fines, com les de la mongetera.

•

•

Tuberoses: es tracta d’arrels molt grosses que serveixen de magatzem de substàncies nutritives, com les de la pastanaga, el rave i la remolatxa.

•

•

En què es diferencien les plantes llenyoses de les herbàcies? [ i PÀG. 70]

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 83

4

Relaciona els diversos tipus de fulles segons la forma del limbe. Si cal, utilitza el diccionari. ovada • cordiforme • orbicular • linear • espatulada • lanceolada • acicular • hastada •

A

5

Relaciona els diversos tipus de fulles segons el seu marge.

Si cal, utilitza el diccionari.

fesa • dentada • entera • seccionada • serrada • partida •

A

6

Compara la morfologia d’una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal típiques: [ i PÀG. 68 i 76] cloroplast

membrana plasmàtica

nucli

vacúol

citoplasma reticle endoplasmàtic

mitocondri

paret de cel·lulosa

gran vacúol

aparell de Golgi mitocondri

Contesta: • Quin tipus d’alimentació presenten les plantes? Quin orgànul de la cèl·lula vegetal t’ho indica?

• Quin tipus d’alimentació tenen els animals? Per què no poden tenir el mateix tipus d’alimentació que les plantes?

activitats

3 A

83

activitats

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 84

84

R

7

Contesta: [

i PÀG. 68-69

]

• • • •

Les plantes, poden dur a terme la fotosíntesi a la nit? Per què?

Quines molècules es combinen durant la fotosíntesi?

I quina biomolècula orgànica es genera?

Què li passaria a una planta si la tanquéssim en un lloc fosc durant molt temps? Per què?

• Què li passaria a l’atmosfera si s’extingissin totes les plantes i les algues? Per què?

R

8

Explica què són els tropismes i fes una llista dels tropismes que coneguis. Indica també de quines parts de la planta són propis i si són positius o negatius. [ i PÀG. 69]

R

9

Contesta: [

i PÀG. 69

]

• Quina diferència hi ha entre un tropisme i una nàstia?

R

10

Escriu el nom de les diferents parts d’una flor hermafrodita indicades amb un nombre. [ i PÀG. 70] 5

1 4

9

6

2

7 8

3

Ara, explica quina funció té cadascuna de les parts.

A

11

Contesta: [

]

i PÀG. 70

• Totes les flors són hermafrodites?

• Com es diuen les flors que no ho són?

Ara, busca el significat dels termes “monoic” i “dioic” referits a les plantes unisexuals.

• Com es diuen les plantes unisexuals que tenen flors masculines i femenines en plantes diferents?

• I les que tenen flors masculines i femenines en una mateixa planta?

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 85

12

Explica la reproducció i el cicle vital d’una planta amb llavors fent servir les paraules següents: [ i PÀG. 70-71] flor – estam – antera – pistil – ovari – estil – estigma – òvul, cèl·lula reproductora masculina – plàntula – llavor – fruit.

Fes un dibuix que representi el procés que has explicat.

R

13

Observa els esquemes següents, que representen la reproducció de les falgueres i les molses, i descriu breument la reproducció i el cicle vital d’aquests grups de plantes. [ i PÀG. 72-73]

Ara, contesta: • En què s’assemblen els cicles vitals de les falgueres i les molses? En què es diferencien?

• En què es diferencia el cicle vital de les plantes amb llavors del cicle vital de les plantes sense llavors?

activitats

3 R

85

activitats

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 86

86

R

R

14

15

Observa aquestes fotografies d’animals i explica a quin grup pertanyen i quines són les seves característiques morfològiques principals. [ i PÀG. 74] a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

Defineix els termes següents: brànquia, tràquea, pulmó, fecundació interna, fecundació externa, digestió interna, digestió externa, circulació oberta, circulació tancada. [ i PÀG. 76-78] Ara, escriu exemples d’animals que tinguin cadascun dels òrgans i dels diferents tipus de fecundació, digestió i circulació anteriors.

R

16

Completa el quadre de característiques dels diferents grups d’éssers vius. Tingues en compte que alguns d’aquests grups poden presentar més d’un tipus de circulació, respiració o desenvolupament. [ i PÀG. 76-81] grup porífers celenterats cucs mol·luscs artròpodes equinoderms vertebrats

tipus de digestió

tipus de respiració

tipus de circulació

tipus d’excreció

tipus de reproducció

tipus de desenvolupament

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 87

17

Busca en el diccionari la paraula “zel” i contesta: • Quin grup d’animals presenta períodes de zel?

A

18

Observa les fotografies i contesta:

• Què indiquen les fletxes de les fotografies?

• D’on obtenim les persones el nostre aliment?

Fes una llista d’aliments que tinguin el seu origen en: – – – – – –

els fruits i/o les llavors de les plantes els músculs dels animals i els peixos altres productes d’origen animal les fulles de les plantes les tiges de les plantes les arrels de les plantes

Ara, explica quina funció tenen aquests aliments en les plantes o els animals dels quals s’han obtingut.

activitats

3 A

87

activitats

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 88

88

A

19

Llegeix el text següent: [

i PÀG. 68

]

Jan Baptista Helmont, un metge flamenc del segle XVII, va fer un estudi per conèixer de què s’alimentaven les plantes. Aquest estudi va consistir a plantar un petit salze en un test gros. El salze pesava 2,5 kg i al test hi havia exactament 100 kg de terra. Després de cinc anys, durant els quals va mantenir la terra sempre humida amb aigua de pluja i va evitar que arribés pols al test, va tornar a pesar el salze i la terra: el salze pesava 82 kg, però la terra del test només havia perdut 0,5 kg del seu pes inicial. Helmont va concloure que les substàncies que havia fet servir l’arbre per créixer procedien de l’aigua que havia utilitzat per humitejar la terra.

Ara, contesta: • Quin va ser l’increment de pes del salze?

• N’hi ha prou amb la disminució del pes de la terra del test per explicar aquest increment de la massa del salze?

• Quines altres molècules van contribuir a l’increment de pes del salze?

• D’on va obtenir l’arbre aquestes molècules?

• Quina seria la interpretació de l’experiment de Helmont segons els coneixements actuals de la fotosíntesi?

A

20

Llegeix el text següent: [

i PÀG. 68

]

Hans Molisch, un botànic alemany de finals del segle XIX i principis del XX, va fer l’experiment següent. Va agafar 100 g de cigrons secs, els va posar en un flascó de broc gros (de 300 cm3 de capacitat) i els va cobrir amb aigua durant 24 hores perquè, en humitejar-los, poguessin iniciar la germinació. A continuació, els va treure del flascó de broc gros i els va esbandir amb aigua neta. Llavors va agafar dos pots hermètics i els va obrir. Va posar tots els cigrons humitejats en un dels pots, i l’altre el va deixar buit. Després, va tancar els dos pots hermèticament perquè no hi entrés ni en sortís res, ni tan sols l’aire o els gasos que es poguessin produir dins els pots. Al cap de 24 hores va obrir els dos pots i immediatament hi va posar un llumí encès a dins. El llumí que va posar dins el pot amb els cigrons es va apagar immediatament, mentre que el que va posar dins el pot buit es va mantenir encès.

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 89

• • • • •

Respiren els vegetals?

Quin gas es consumeix durant la respiració?

Quin gas es produeix durant la respiració?

Quin gas consumeix el llumí per poder fer la flama?

Per què s’apaga la flama dins el pot amb els cigrons en l’experiment de Molisch?

• Per quin motiu es fan servir les llavors en comptes d’altres parts de les plantes per fer aquest experiment? Què hauria passat si s’haguessin fet servir les fulles?

A

21

Observa el gràfic següent, que fa referència a la producció d’oxigen i de diòxid de carboni d’un gerani mantingut a l’hivernacle d’un camp de recerca experimental: [ i PÀG. 68]

Ara, contesta: • Quina línia del gràfic indica la producció d’oxigen? Raona la resposta.

• Quina línia del gràfic indica la producció de diòxid de carboni? Raona la resposta.

activitats

3 Fes un esquema il·lustratiu del procés descrit i contesta:

89

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 90

Estudi de les funcions de relació i nutrició de les plantes

2 Quan les arrels mesurin 2 o 3 cm, posa el pot de cap per avall. Deixa’l en aquesta posició uns quants dies més i observa què els passa.

Dibuixa la direcció i el sentit de les arrels abans d’invertir el pot i uns quants dies després d’haver-lo invertit.

Ara, contesta: • Què els ha passat a les arrels? Per què han canviat de sentit?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

Higrotropisme Les plantes, a diferència dels animals, no presenten uns moviments tan acusats, però són tan vives com els animals i han d’enfrontar-se a problemes similars. Han de trobar el lloc adequat per viure i necessiten alimentar-se mitjançant la fotosíntesi, procés gràcies al qual produeixen sucres a partir de materials inorgànics i llum solar. S’han fet experiments en els quals s’han fotografiat plantes vives a intervals d’una hora, i en fer córrer les fotografies l’una darrere l’altra com una pel·lícula s’ha vist que les plantes són extraordinàriament actives: fan girar la tija, canvien la direcció vers el sol, expulsen aigua per les fulles...

a Observació de tropismes

1 Omple una llauna grossa amb encenalls i introdueix-hi un pot porós al centre. Omple el pot amb aigua.

2 Prepara, tal com s’ha indicat en el primer procediment, mongetes que hagin començat a treure les arrels.

3 Posa les llavors de mongeta amb arrels incipients sobre els encenalls. Fes que algunes arrels apuntin cap al pot porós i altres, en direcció contrària.

4 Cobreix les arrels amb una fina capa d’encenalls.

5 Al cap de tres o quatre dies espolsa amb cura els encenalls del costat de les mongetes i observa què els ha passat a les arrels.

Materials: Pot de vidre, cotó, llavors de mongeta, aigua, llauna grossa, encenalls, pot porós, test, terra, capsa de cartró amb tapa.

Geotropisme 1 Omple un pot de vidre gros amb cotó mullat i col·loca llavors de mongeta entre el cotó i la paret del pot, de manera que quedin ben visibles. Al cap de pocs dies començaran a créixer les arrels.

90

Dibuixa la direcció i el sentit de les arrels un cop acabades de posar a la llauna i després de tres o quatre dies, una vegada hagis espolsat els encenalls.

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 91

procediment Ara, contesta: • Quin sentit han pres les arrels?

• Què ha passat amb les arrels que inicialment anaven en sentit contrari al pot porós?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

Fototropisme 1 Planta una mongeta en un test amb terra humida i deixa-la-hi fins que comencin a sortir fulles 2 Agafa la capsa de cartró i fes un forat en un dels costats, a prop de la tapa.

3 Fica la planta a la capsa i tapa-la. Deixa la capsa en un lloc assolellat, amb el forat en direcció al sol.

4 Espera un parell de dies, obre la tapa i observa la direcció que han pres la tija i les fulles.

5 Gira el test en direcció contrària, torna a tapar la capsa i deixa-la en un lloc assolellat amb el forat en direcció al sol un parell de dies més.

6 Obre la tapa i observa què ha passat.

3

b Observació de la producció de sucres durant la fotosíntesi

Material: Gerani en un test, paper d’alumini, bec de Bunsen, vas de precipitats de pyrex, aigua, alcohol, solució de iode, clips, plat, comptagotes, pinces.

1 Retalla rectangles de paper d’alumini de 2 x 6 cm.

2 Agafa un gerani i tapa una part d’algunes fulles amb els rectangles d’alumini, tant per l’anvers com pel revers. Subjecta els rectangles amb clips. També pots tapar fulles senceres.

3 Deixa les plantes al sol durant tres dies.

4 Talla unes quantes fulles de la planta, tant de les tapades amb paper d’alumini com de les no tapades. Treu el paper d’alumini.

5 Fes bullir aigua dins un vas de precipitats. Un cop estigui bullint, escalda-hi les fulles durant 20 segons per matar-ne les cèl·lules.

6 Amb unes pinces, i vigilant de no cremar-te amb l’aigua bullent, posa les fulles en un plat i afegeix-hi alcohol fins que quedin cobertes. Les fulles perdran el color verd i l’alcohol, en canvi, s’anirà tenyint d’aquest color. Espera fins que les fulles es tornin de color groguenc.

Dibuixa la direcció i el sentit de la tija i les fulles respecte al forat de la capsa a l’inici de l’experiment, al cap de dos dies i després de quatre dies, dos dies després d’haver girat el test dins de la capsa.

Ara, contesta: • Quina direcció i quin sentit ha pres la tija?

• Ha canviat de direcció i/o de sentit en girar el test? Per què?

• Quin tipus de tropisme ha actuat?

7 Esbandeix les fulles amb aigua freda i posa-les en un plat net. Afegeix-hi unes quantes gotes de solució de iode amb un comptagotes. El iode tenyeix el midó de color blau. El midó és un dels sucres que fabrica la fulla durant la fotosíntesi.

Observa com es tenyeixen les fulles.

Ara, contesta: • Com s’han tenyit les fulles que no has tapat amb paper d’alumini? Què indica el color blau?

• Com s’han tenyit les fulles que has tapat parcialment amb paper d’alumini? Dibuixa-les.

• Per què hi ha zones que no s’han tenyit? A què corresponen aquestes zones?

• Les fulles poden fer la fotosíntesi sense llum solar?

91

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 92

Reportatge

Uns éssers vius molt especials Per més que s’estudiïn els éssers vius, no deixaran mai de sorprendre’ns i meravellar-nos. De fets curiosos se’n troben a tots els regnes, incloent-hi les plantes i els animals, com per exemple l’existència de plantes carnívores i de peixos caminadors que respiren aire.

92

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 93

3 Plantes carnívores Tothom ha sentit a parlar de les plantes carnívores. Deixant de banda els relats de ficció, en què una planta carnívora està a punt de menjar-se el protagonista, la major part d’aquestes es conformen menjant petits invertebrats. Però per què alguns membres del regne de les plantes tenen aquests gustos “culinaris”?

I com ho fan per capturar els animals i menjar-se’ls?

Algunes plantes s’han adaptat a menjar insectes i altres petits invertebrats

Activitats: paços de caminar per terra ferma,

1

Explica els mecanismes que utilitzen algunes plantes per obtenir les sals minerals que necessiten per viure i les adaptacions que presenten els peixos caminadors per poder caminar i respirar aire atmosfèric.

2

Contesta:

enfilar-se als arbres i respirar aire. I no solament en són capaços, sinó que han convertit aquestes habilitats en la seva forma habitual de

Hi ha plantes que viuen en indrets on

viure. Com ho fan, i per què?

la quantitat de sals minerals que conté el sòl són molt minses, com per

Els perioptalmus són uns peixos que

exemple els aiguamolls i les zones

habiten a les ribes fangoses dels

amb cendres volcàniques. Per solu-

manglars d’Àfrica, Àsia i Austràlia.

cionar aquest problema, algunes

Fan uns 20 cm de longitud, tenen for-

plantes s’han adaptat a menjar in-

ma de torpede i viuen en aigües que

sectes i altres petits invertebrats, dels

pateixen un dèficit periòdic d’oxi-

quals obtenen les sals minerals que

gen, cosa que els provoca asfíxia.

necessiten. Als Països Catalans hi ha

Per solucionar aquest problema, són

tres tipus de plantes carnívores: la

capaços de respirar aire atmosfèric a

viola d’aigua, l’herba de la gota i la

través de la pell i les brànquies, que

utriculària. Les dues primeres viuen

tenen molts més vasos sanguinis

als aiguamolls dels Pirineus, mentre

del que és habitual.

• Què són els aiguamolls? Per què creus que el sòl dels aiguamolls té poques sals minerals?

• Busca en una enciclopèdia què són els manglars i explica quines característiques tenen.

• Què tenen en comú els llocs on viuen les plantes carnívores i els perioptalmus respecte als nutrients que poden oferir?

3

que la utriculària viu al delta de l’Ebre i a l’albufera de València. La viola

A més a més, tenen les aletes pèlvi-

d’aigua i l’herba de la gota tenen una

ques arrodonides en forma de mo-

substància adhesiva que fa que els in-

nyó i les utilitzen com a potes (fan

sectes que toquen les fulles hi quedin

petits salts amb l’ajut de la cua) i

adherits. Llavors, la planta doblega la

com a ventoses per pujar als arbres.

fulla, envolta l’insecte i el digereix. La

S’han adaptat tant a la terra ferma

utriculària, en canvi, xucla la presa

que fins i tot s’alimenten d’insectes

cap a l’interior d’una vesícula, d’on ja

terrestres que cacen quan són a la

no pot sortir i on és digerida.

platja, i si estan gaire estona submergits pateixen una asfíxia parcial que

Peixos caminadors

els obliga a treure el cap per respirar,

Tothom ha sentit a parlar alguna ve-

de manera que més aviat semblen

gada de les plantes carnívores, però

animals terrestres que fan una cap-

no tothom sap que hi ha peixos ca-

bussada.

En grups, busqueu informació sobre les característiques i el cultiu de les plantes carnívores i feu-ne un resum. Podeu trobar informació en aquestes pàgines web: www.xtec.es/ceipserradepicamill/ plantes.htm http://articulos.infojardin.com/plan tas_de_interior/plantas-carnivoras. htm

4

Quins fenòmens coneixes que ara per ara són inexplicables però que potser en un futur es consideraran normals i comprensibles? Creus que la ciència contribueix a explicar com és i com funciona l’entorn?

Consideres important el paper de la recerca científica?

93

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 94

eix transversal educació per a la salut

Les al·lèrgies • Quin tipus de reacció presenta la persona de la fotografia? A què creus que pot ser deguda?

• Què és una al·lèrgia?

• Per què es produeixen les al·lèrgies?

• Coneixes persones al·lèrgiques? A què tenen al·lèrgia?

Gairebé tothom coneix casos d’al·lèrgies o, fins i tot, n’ha patit alguna. Milers de reaccions al·lèrgiques, provocades per les substàncies més variades, es manifesten cada any al nostre país. Una de les substàncies que més casos d’al·lèrgia provoca és el pol·len, que conté les cèl·lules reproductores masculines de les plantes. Les al·lèrgies es produeixen perquè el sistema immunitari del nostre cos, encarregat de defensar-lo d’organismes i microorganismes que li són aliens i potencialment patògens, considera erròniament una substància inofensiva com un agent potencialment perillós, contra el qual reacciona. Aquesta reacció és la que provoca els símptomes de l’al·lèrgia, que poden ser molt variats: erupcions cutànies, èczemes, mucositat i congestió, problemes respiratoris, llagrimeig, etc. Altres substàncies que poden provocar al·lèrgies són la pols, els antibiòtics, determinats insectes, alguns aliments, etc.

94

Ara, cerca la informació i contesta: – Busca més informació sobre les al·lèrgies i resumeix-la. Pots entrar en la pàgina web del Departament de Sanitat i Seguretat Social: www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/dir 1531/doc10711.html www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/ html/ca/salutimalaltia/csfaq11.htm www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/ pdf/alergies05.pdf – Hi ha èpoques de l’any més propenses a les reaccions al·lèrgiques? Quines són? Per què?

Tingues en compte: – Tanca les finestres de la classe o de casa si fa corrent d’aire i saps que hi ha alguna persona a dins que pateix al·lèrgies a algun tipus de pol·len. Fes-ho especialment en l’època de floració de la planta causant de l’al·lèrgia, que acostuma a ser la primavera.

– Si ets al·lèrgic a algun medicament, com per exemple la penicil·lina, porta la identificació corresponent a sobre perquè en cas d’accident els metges puguin tenir-ho en compte.

– Pensa que hi ha al·lèrgies que són de tipus nerviós; en aquest cas és important reconèixer la causa que la produeix per poder-la afrontar.

ESO2BiG3:Maquetación 1 09/07/10 14:40 Página 95

Explica el procés complet de nutrició de les plantes. Quines substàncies de l’aire hi intervenen? I del sòl? Les plantes, d’on obtenen l’energia per fer la fotosíntesi?

2

Descriu el procés de reproducció d’una planta amb llavors.

Fes-ne un esquema explicatiu.

3

Anomena les característiques principals de la morfologia dels animals.

4

Explica la diferència que hi ha entre la funció de relació en les plantes i en els animals.

5

Relaciona els diferents tipus de digestió, respiració, circulació i excreció amb el grup animal que els presenta: digestió

respiració

circulació

excreció

difusió

difusió

difusió

difusió

difusió tancada

conducte excretor

oberta

conducte excretor

oberta

conducte excretor

oberta

aparell excretor (ronyons)

difusió intracel·lular

difusió

intracel·lular

cutània

extracel·lular

cutània

extracel·lular extracel·lular

branquial traqueal

extracel·lular

branquial

extracel·lular

cutània branquial pulmonar

grup • cucs

tancada

• equinoderms • artròpodes

conducte excretor • celenterats • porífers • vertebrats • mol·luscs

6

Explica breument el cicle vital de les molses. Com s’anomenen els dos tipus diferents d’individus que s’alternen?

7

Explica breument el cicle vital de les falgueres. Com s’anomenen els dos tipus diferents d’individus que s’alternen?

8

Quins sistemes utilitzen els animals per capturar i ingerir els aliments?

9

Enumera i explica els diversos tipus de reproducció i fecundació que presenten els animals. Posa’n exemples.

10

Quins sistemes utilitzen els animals per fer la funció vital de relació?

avaluació

3 1

95

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 96

97 100 104 106

Els ecosistemes El biòtop i la biocenosi Nivells tròfics i flux d’aliment Ecosistemes terrestres (l’alzinar) i aquàtics (les illes Medes)

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 97

La integració dels éssers vius en el medi Els éssers vius estan integrats al medi on viuen. En aquesta unitat estudiaràs els ecosistemes, els elements que els formen i el seu funcionament.

4

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 98

Un ecosistema

1

4

6

és format per

les relacions que s’estableixen

biòtop

biocenosi

que és el

que és el

medi fisicoquímic

conjunt d’éssers vius

substrat (sòl)

que es relacionen entre ells

aeri medi

5

aquàtic factors ambientals

que és format per

que s’agrupen, segons la manera d’obtenir l’aliment, en

relacions intraespecífiques

relacions interespecífiques

familiar

depredació / presa

gregària

parasitisme

colonial

competència

social

mutualisme

que inclouen el

materials inorgànics

clima

materials orgànics o humus

nivells tròfics que són

simbiosi

2 3

comensalisme

productors

consumidors primaris

consumidors secundaris

consumidors terciaris

descomponedors

plantes

animals herbívors

animals carnívors

animals carnívors

fongs

algues

inquilinisme

microorganismes

que s’organitzen en

cadenes tròfiques xarxes tròfiques

Segur que ja saps...

1

Què és un ecosistema? Posa exemples d’ecosistemes.

2

Per què les plantes i les algues reben el nom d’organismes productors i els animals s’anomenen consumidors?

3

98

De què s’alimenten els organismes descomponedors? Quins organismes descomponedors coneixes?

T’agradaria saber...

4

Quins elements formen un ecosistema?

5

Quins tipus de relacions s’estableixen entre els organismes?

6

Com es descriuen les característiques principals d’un ecosistema terrestre o aquàtic?

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 99

4

Els ecosistemes

Els ecosistemes Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen.

A la natura hi ha ecosistemes molt diversos, que es diferencien pels elements concrets que els formen.

En general, es fa difícil parlar de les dimensions d’un ecosistema: un oceà, uns aiguamolls, un formiguer o un tronc caigut poden ser considerats ecosistemes. També es fa difícil parlar d’ecosistemes aïllats, ja que tots estan imbricats els uns en els altres. Un llac, per exemple, es pot considerar un ecosistema, però al mateix temps forma part d’un ecosistema més gran amb els rius que hi desemboquen.

L’hàbitat és el conjunt de condicions ambientals (sòl, clima, factors químics, físics i energètics, etc.) en els quals es desenvolupa un ésser viu.

L’interval de condicions en què pot viure una espècie determinada és el seu nínxol ecològic. L’aranya roja, per exemple, és un paràsit que pot atacar diversos vegetals, com la vinya, arbres fruiters i lleguminoses, els quals representen el seu nínxol ecològic.

Els elements dels ecosistemes En qualsevol ecosistema es poden distingir dos components fonamentals: • El lloc on habiten aquests éssers vius, amb totes les seves característiques fisicoquímiques (relleu, temperatura, humitat, llum, sòl i clima), el conjunt de les quals forma el biòtop de l’ecosistema.

• Els éssers vius que l’habiten (plantes, animals, fongs, protoctists i bacteris), el conjunt dels quals forma la biocenosi de l’ecosistema.

Fageda

La ciència que estudia els biòtops, les biocenosis i les relacions entre els seus elements és l’ecologia.

ECOSISTEMA

RELACIONS

BIÒTOP relacions entre els elements del biòtop

BIOCENOSI relacions entre els éssers vius

99

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 100

El biòtop

Tots els éssers vius estan adaptats al substrat, al medi i als factors ambientals del lloc on viuen.

La topografia d’un terreny són les particularitats de relleu que presenta la seva superfície, com la inclinació i l’orientació, que, entre altres factors, determinen el grau d’insolació i condicionen la humitat.

www.xtec.cat/~dnavarr7/eco web/biotop.htm

Els elements del biòtop El biòtop de qualsevol ecosistema és format per diversos elements: • El substrat, que és el suport sòlid de l’ecosistema, el lloc físic on molts dels éssers vius estan fixats o per on es mouen. Hi ha organismes que viuen en contacte amb el substrat, com els terrestres o els que viuen fixats al fons del mar. Altres, en canvi, rarament hi estan en contacte, com molts peixos.

• El medi, que és el fluid que envolta els éssers vius. Hi ha dos medis possibles: el medi aeri, en el qual viuen immersos els organismes terrestres, i el medi aquàtic, en el qual viuen immersos els organismes aquàtics.

• Els factors ambientals, que són tots els elements físicoquímics i energètics del medi que influeixen en els organismes.

Els principals factors ambientals en els ecosistemes terrestres són els elements climàtics, la topografia i el sòl.

Els principals factors ambientals en els ecosistemes aquàtics són la salinitat, el contingut d’oxigen dissolt en l’aigua, la llum, la temperatura i la pressió hidrostàtica.

Els factors climàtics Quin és el substrat dels éssers vius de les fotografies? I el seu medi?

Quins factors ambientals condicionen la presència d’aquests éssers vius?

100

El clima és el conjunt de condicions que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat. El clima es defineix pels valors extrems i mitjans de diferents elements climàtics, com la temperatura, la humitat, les precipitacions, el vent, i pels factors climàtics, com la latitud, l’altitud i la continentalitat.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 101

4

El sòl El sòl és la capa superficial de la litosfera que està en contacte amb l’atmosfera. Forma part del biòtop i acostuma a ser prim. El sòl és format per materials molt diversos, que poden classificar-se en dos grups: • Materials inorgànics, formats per fragments de minerals i roques de mida molt variable i per l’aigua i l’aire que hi ha entre aquests fragments.

• Material orgànic o humus, format per restes d’éssers vius en descomposició, com excrements, fulles mortes, cadàvers d’animals, etc. L’humus és un material molt ric en nutrients.

Humus

L’estructura del sòl En un tall transversal d’un sòl ben format es distingeixen quatre capes o horitzons:

El substrat dels fons aquàtics, anomenat sediment, és format per la precipitació dels materials que l’aigua conté en suspensió.

• Horitzó A (o de rentat). És el més superficial, on arrelen les herbes. Conté molt humus, per la qual cosa és de color fosc, i poques sals, ja que aquestes són arrossegades per l’aigua de pluja cap a horitzons inferiors.

• Horitzó B (o de precipitació). Es localitza sota l’horitzó A. Té menys humus que aquest, per la qual cosa el seu color és més clar, però té més sals.

• Horitzó C (o subsòl). És format per fragments de roca mare poc alterada.

• Horitzó R (o roca mare). És la roca mare sense fragmentar, la part superior de la qual és sotmesa a processos de meteorització i erosió.

A horitzó A

horitzó B B

horitzó C

C horitzó R R

Sobre l’estructura i la formació del sòl: http://es.geocities.com/ciencies terra/CTMA02_04.html

Tall transversal d’un sòl ben format

101

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 102

La biocenosi

La massa total de la matèria viva que hi ha en un ecosistema o en un grup determinat d’éssers vius és la seva biomassa.

Es coneixen entre 1,5 i 1,8 milions d’espècies d’éssers vius, malgrat que sembla que en tota la biosfera n’hi pot haver entre 3 i 10 milions.

www.xtec.cat/~dnavarr7/eco web/biocenosi.htm

Els elements de la biocenosi La biocenosi d’un ecosistema és formada per tots els éssers vius que l’habiten. Tots els éssers vius pertanyen a algun dels cinc regnes: les moneres (bacteris), els protoctists (protozous i algues), els fongs, les plantes —agrupades sota el nom genèric de flora— i els animals —també agrupats sota el nom genèric de fauna.

Les relacions intraespecífiques Els éssers vius tenen capacitat de relacionar-se, tant amb organismes de la mateixa espècie, relacions intraespecífiques, com amb organismes d’espècies diferents, relacions interespecífiques.

Generalment, les relacions intraespecífiques tenen com a finalitat el benefici del grup, dins el qual els seus membres s’ajuden per protegir-se, reproduir-se, tenir cura de la descendència, buscar l’aliment...

Les principals relacions intraespecífiques són aquestes: • La relació familiar, per tal d’afavorir el nombre de descendents i la seva supervivència.

• La relació gregària, que és l’agrupació nombrosa d’individus per tal de protegir-se de depredadors, buscar aliment..., com fan les aus migratòries.

• La relació colonial, formada per poblacions d’individus tan estretament vinculats que fins i tot comparteixen aparells i sistemes, com els coralls.

Quin tipus de relació intraespecífica tenen els animals de les fotografies?

102

• La relació social, que és una població jerarquitzada amb grups d’individus anomenats castes que tenen una forma i una funció clarament diferenciades, com les abelles i les formigues.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 103

4

Quin tipus de relació agressiva mostren els organismes de les fotografies?

Les relacions interespecífiques Relacions agressives Les relacions interespecífiques agressives són aquelles en què una espècie s’aprofita d’una altra o la perjudica. Les més destacades són: • Depredació-presa. Els individus d’una espècie, els depredadors, maten individus d’una altra espècie, les preses, per obtenir aliment.

Polls en cabells humans

• Parasitisme. Els individus d’una espècie, els paràsits, s’alimenten dels d’una altra espècie, els hostes, i els provoquen un perjudici, però no els maten.

• Competència. Els individus de dues espècies competeixen per l’aliment o el refugi.

Relacions no agressives Les relacions interespecífiques no agressives són aquelles en què cap espècie no és perjudicada. Les més destacades són les relacions simbiòtiques: • Mutualisme. Les dues espècies en surten beneficiades, com els insectes i les flors, ja que quan els insectes s’alimenten del nèctar de les flors contribueixen a la seva pol·linització.

• Comensalisme. Una espècie obté aliment a costa de l’altra, que resta indiferent, com els ocells que mengen els insectes espantats pels ramats de bestiar.

• Inquilinisme. Els individus d’una espècie busquen protecció o viuen sobre una altra espècie, que resta indiferent, com algunes plantes epífites, que viuen sobre la tija d’altres plantes.

• Simbiosi en sentit estricte. Les dues espècies en surten beneficiades, però la seva relació és tan íntima que acaben depenent l’una de l’altra. És el cas dels líquens, formats per la simbiosi de fongs i algues.

Hi ha simbiosis complexes, com la d’un protozou anomenat Myxotricha paradoxa, que habita al tub digestiu dels tèrmits i els ajuda a digerir la cel·lulosa. Aquest protozou té uns bacteris en el seu interior que són els que realment digereixen la cel·lulosa i uns altres a la seva superfície que funcionen com a rems i l’ajuden a desplaçarse. Aquests bacteris obtenen l’aliment directament del protozou i, juntament amb aquest, contribueixen a la digestió del tèrmit, que, al seu torn, els alimenta ja que els proporciona la cel·lulosa de què viuen tots plegats.

103

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 104

Nivells tròfics i flux d’aliment

Un nivell tròfic o alimentari és el conjunt d’individus que obtenen la matèria i l’energia de la mateixa manera.

Els animals omnívors s’alimenten tant de productors com de consumidors, per la qual cosa poden ser considerats consumidors primaris i secundaris.

Sobre els nivells tròfics: www.edu365.cat/eso/muds/ ciencies/cadenes/index.htm# Sobre les xarxes tròfiques: www.xtec.cat/~dnavarr7/eco web/ecofunc.htm

Podries establir relacions tròfiques entre els organismes de la piràmide?

Piràmide ecològica

104

Els nivells tròfics Els organismes d’un ecosistema es poden agrupar, segons la manera com obtenen la matèria i l’energia, en diversos nivells tròfics: • Productors. Nivell tròfic format pels organismes fotosintètics i quimiosintètics. Els organismes fotosintètics són aquells capaços de realitzar la fotosíntesi per produir matèria orgànica. Els organismes quimiosintètics, en canvi, obtenen l’energia química de l’entorn i la utilitzen per produir matèria orgànica. Es coneixen pocs organismes quimiosintètitcs, i tots són bacteris.

• Consumidors primaris. Nivell tròfic format pels organismes que obtenen la matèria i l’energia alimentant-se dels productors. Els animals herbívors són consumidors primaris.

• Consumidors secundaris. Nivell tròfic format pels organismes que obtenen la matèria i l’energia alimentant-se dels animals herbívors. Els carnívors de primer ordre són consumidors secundaris.

• Consumidors terciaris o superdepredadors. Nivell tròfic format pels organismes que obtenen la matèria i l’energia alimentantse d’altres consumidors, tant herbívors com carnívors. Els carnívors de segon ordre són consumidors terciaris.

• Descomponedors. Nivell tròfic format pels organismes que obtenen la matèria i l’energia alimentant-se de restes d’éssers vius, com fulles i branques caigudes, excrements o cadàvers, i que transformen aquestes restes en sals minerals utilitzables novament per les plantes. Els bacteris, els fongs i alguns cucs són organismes descomponedors.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 105

4

Les cadenes tròfiques Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per fer les seves funcions vitals. Els ecosistemes funcionen gràcies al fet que la matèria i l’energia hi circulen de manera constant; passen d’un nivell tròfic al següent i el cicle torna a començar. Aquesta seqüència de transferència d’aliment en la qual cada organisme s’alimenta d’un altre s’anomena cadena tròfica o alimentària. Per exemple, una eruga (consumidor primari) menja fulles de pi (productor), una mallerenga (consumidor secundari) es menja l’eruga, i un esparver (consumidor terciari) es menja la mallerenga.

Cadena tròfica

A quin nivell tròfic pertanyen tots aquests organismes?

Serp menjant un ratolí

Les xarxes tròfiques En un ecosistema, les cadenes tròfiques no estan aïllades, sinó que coexisteixen, es connecten entre si i formen xarxes tròfiques.

Per exemple, un esparver (consumidor terciari) pot caçar mallerengues (consumidors secundaris) i també pinsans (consumidors primaris), que pertanyen a una altra cadena tròfica.

Les piràmides ecològiques Tots els nivells tròfics tenen matèria i energia que poden ser utilitzades com a aliment pel nivell tròfic següent. Però la major part de la matèria i l’energia és utilitzada pel mateix nivell tròfic. La biomassa total d’un nivell tròfic és sempre inferior a la del nivell tròfic anterior; per això, en dibuixar els diversos nivells tròfics ordenadament l’un sobre l’altre amb àrees proporcionals a la biomassa que contenen s’obté un gràfic en forma de piràmide, la piràmide ecològica.

Xarxa tròfica

105

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 106

Un ecosistema terrestre: l’alzinar

Un bosc és un ecosistema complex, atesos el nombre i la varietat d’éssers vius que el formen i les diferents relacions que s’estableixen entre ells.

Com que les alzines triguen uns cent anys a assolir el seu màxim desenvolupament i els pins només en triguen trenta, en moltes zones desforestades els alzinars han estat substituïts per pinedes.

Sobre alguns parcs naturals de Catalunya amb alzinar: Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac: www.diba.es/parcs n/parcs/index.asp?parc=4 El Montsant: http://mediam bient.gencat.net/cat/el_medi/ parcs_de_catalunya/montsant/ Els Ports: http://mediambient. gencat.net/cat/el_medi/parcs_ de_catalunya/ports

La vida al bosc L’alzinar mediterrani és un bosc ric en espècies vegetals de fulles endurides i persistents (perennes), en què l’arbre dominant és l’alzina. És propi del clima mediterrani, amb estius càlids i secs i hiverns suaus i no gaire plujosos, i amb pluges més abundants però molt variables a la tardor i la primavera.

Els sòls són relativament pobres en nutrients, amb una capa d’humus relativament escassa.

Els organismes productors Els organismes productors dels boscos són els arbres, els arbustos i altres plantes que contenen. Els boscos acostumen a ser formats per diverses espècies d’arbres, encara que gairebé sempre n’hi ha una o dues que són més abundants. Sota els arbres hi poden créixer arbustos, i per sota d’aquests, herbes i molses.

En ple estat de desenvolupament, l’alzinar mediterrani és un bosc molt dens i frondós. Sota les capçades de les alzines, entre les quals es troben alguns pins, roures i alzines sureres, hi ha un estrat arbustiu molt ric i dens, amb arbustos com el marfull, l’aladern, el llentiscle, l’arboç i l’esparreguera, entre altres.

A l’alzinar també hi abunden les plantes enfiladisses, com l’heura, l’esbarzer i el lligabosc. Les herbes, en canvi, com la falzia, la viola, la farigola i el romaní, són més aviat escasses.

Quin tipus de bosc és l’alzinar: esclarissat o dens, lluminós o ombrívol, humit o sec...?

Els organismes consumidors Els organismes consumidors primaris són representats pels herbívors, la presència dels quals depèn del tipus de bosc. Els organismes consumidors secundaris i terciaris són representats per diversos carnívors.

La fauna característica dels alzinars és formada per conills, senglars, guineus, escurçons, òlibes, falcons, pardals i altres ocells boscans, insectes molt diversos i altres invertebrats, com cucs de terra i cargols.

Cireres d’arboç

106

Els organismes descomponedors del bosc són representats pels bacteris del sòl, els fongs i alguns invertebrats, com determinats cucs.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 107

4

L’activitat humana

Les alzines són arbres resistents als incendis, fenòmens relativament freqüents a les àrees mediterrànies. Per resistir el foc, la seva escorça no és combustible i les seves fulles cremen amb molta facilitat, per la qual cosa el front de l’incendi hi passa de pressa per sobre sense tenir temps de cremar la tija. Això permet que a la primavera següent les alzines tornin a brotar.

L’activitat humana ha reduït dràsticament l’extensió dels alzinars, amb la intenció de guanyar espai per a l’agricultura, obtenir fusta i fabricar carbó vegetal.

Protecció del medi ambient Els ecosistemes poden restablir el seu equilibri davant de determinades pertorbacions humanes. Si aquestes pertorbacions són persistents, els problemes poden esdevenir irreversibles o de molt difícil solució. Per tal de no agreujar la situació, cal trobar solucions als problemes mediambientals basades en: – La cerca de tecnologies menys contaminants i la reducció del consum.

La sostenibilitat es basa en l’adequació del ritme d’apofitament de recursos naturals al seu ritme de regeneració.

– L’eradicació de la pobresa amb un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.

– Un millor coneixement dels mecanismes ecològics.

– La conscienciació, la col·laboració i la implicació personals.

Quins organismes d’aquesta cadena són productors?

I consumidors? I descomponedors?

àguila

guineu escurçó

porc senglar

ratolí

matèria orgànica en descomposició

conill

fongs

bacteris

alzina

lligabosc esparreguera Exemple de xarxa tròfica de l’alzinar

107

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 108

Un ecosistema aquàtic: les illes Medes

La varietat de flora i fauna que es pot observar a primera vista en un ecosistema marí representa una petita part de la diversitat que existeix en aquest medi. Juntament amb la flora i la fauna més conegudes i fàcils d’observar, hi viuen milers d’organismes sota la sorra dels fons, entre les algues, als forats de les roques i a l’interior del cos d’altres animals.

tonyina

seitó

verat fitoplàncton Els petits organismes que viuen surant a l’aigua, tant fotosintetitzadors (fitoplàncton) com no fotosintetitzadors (zooplàncton), es coneixen amb el nom genèric de plàncton. El plàncton té una importància cabdal per a la dinàmica dels ecosistemes marins, ja que és l’aliment de molts organismes.

zooplàncton

balena

Exemple de xarxa tròfica marina

La vida al mar Reserva de les illes Medes: http://mediambient.gencat.net/ cat/el_medi/parcs_de_catalu nya/medes

Les illes Medes, situades a 900 m del litoral català, constitueixen una reserva submarina amb una vida marina extraordinàriament diversa. Són formades per dues illes relativament grans i un conjunt de petits illots, amb abundants espadats i cavitats submergides. El seu clima és mediterrani marítim, amb menys pluviositat que als alzinars del litoral proper, però amb una humitat ambiental més alta i una oscil·lació tèrmica més baixa.

Les comunitats naturals més valuoses de les illes Medes són les marines. El seu interès rau en la seva gran biodiversitat i productivitat.

Els organismes productors El organismes productors marins són plantes i algues fixades al fons marí i petits organismes fotosintetitzadors, com per exemple algues unicel·lulars, que suren a les capes superficials de l’aigua.

Aquests petits organismes fotosintetitzadors reben el nom genèric de fitoplàncton.

Les illes Medes

108

A les illes Medes destaca el gran desenvolupament de les algues lligades a sòls durs, la gran productivitat del fitoplàncton, la presència de líquens a les zones que només es mullen durant els temporals i les grans praderies de posidònies, una de les escasses plantes vasculars que s’han adaptat als fons marins. Aquestes viuen arrelades sobre els fons sorrencs, entre 2 i 15 m de profunditat.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 109

4

Els organismes consumidors Els organismes consumidors primaris són representats per petits microorganismes que suren a les capes superficials d’aigua, com per exemple protoctists, petits crustacis i larves d’animals molt diversos, com equinoderms, artròpodes i crustacis, que reben el nom genèric de zooplàncton, i per altres organismes de mida més grossa que s’alimenten del fitoplàncton i de les algues i les plantes marines, com peixos i determinats invertebrats marins. Els organismes consumidors secundaris i terciaris són representats per nombrosos invertebrats marins, peixos de mida variable, aus i mamífers.

A les illes Medes els organismes consumidors estan representats per diversos grups d’animals mòbils, com gasteròpodes (pops i sèpies), artròpodes (llagostes i llamàntols) i peixos (nero i forcadella), i per altres que viuen fixats al fons, com esponges, gorgònies, coralls i diversos mol·luscs (com musclos i cloïsses).

Artròpode del zooplàncton

Els organismes descomponedors són representats bàsicament per bacteris i protozous.

L’activitat humana Per preservar les comunitats marines, s’ha restringit l’activitat humana del sector: s’ha prohibit pescar-hi al voltant i s’ha regulat el nombre màxim de submarinistes per dia.

Quins éssers vius reconeixes en aquesta imatge submarina de les illes Medes?

109

activitats

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 110

110

R

1

Observa el dibuix i contesta: [

]

i PÀG. 101

horitzó A horitzó B horitzó C horitzó R

• Per què l’horitzó A d’un sòl també s’anomena de rentat?

Què es “renta” en aquest horitzó?

• Per què l’horitzó B s’anomena també horitzó de precipitació?

Què precipita en aquest horitzó?

• D’on provenen els materials que precipiten? Què els arrossega?

R

2

Quins són els elements dels ecosistemes? Defineix-los i posa’n exemples. [ i PÀG. 99]

A

3

Llegeix i contesta les preguntes. Justifica la teva resposta en funció del flux d’aliment dels ecosistemes i de la piràmide ecològica. [ i PÀG. 104-105] La carn que mengem els humans prové majoritàriament d’animals herbívors.

• Si decidíssim menjar animals carnívors, com creus que seria la seva cria, més econòmica o més cara? Per què?

R

4

Contesta: [

]

i PÀG. 104-105

• Per què als ecosistemes hi ha molts menys consumidors terciaris que secundaris?

• Per què als ecosistemes hi ha menys consumidors secundaris que primaris?

• Per què als ecosistemes hi ha menys consumidors primaris que productors?

A

5

Tingues en compte les relacions entre els productors, els consumidors primaris, secundaris i terciaris i contesta: [ i PÀG. 104-105] • Què passaria si en un ecosistema determinat hi arribessin, de sobte, molts consumidors secundaris?

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:41 Página 111

6

Dibuixa una cadena alimentària en la qual tu siguis l’últim consumidor. [ i PÀG. 105]

A

7

Raona i contesta: [

i PÀG. 105

]

• Què pot passar si es trenca una cadena tròfica perquè falta un dels seus components? I si això mateix passa en una xarxa tròfica?

R

8

Enumera i descriu les relacions interespecífiques que acaben sempre amb la mort d’un dels dos organismes implicats.

Posa’n exemples. [ i PÀG. 103]

R

9

Enumera i descriu les relacions interespecífiques que no suposen perjudici per a cap dels organismes implicats.

Posa’n exemples. [ i PÀG. 103]

R

10

Ordena aquests éssers vius de manera que formin una xarxa tròfica. Si no coneixes els hàbits alimentaris d’algun d’aquests éssers, busca’n informació en un llibre especialitzat o en una enciclopèdia. [ i PÀG. 104-105]

Mosca

Granota

Serp d’aigua

Blauet

Barbs

Puça d’aigua

activitats

4 R

111

activitats

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 112

112

R

11

Descriu les relacions que s’estableixen entre els organismes d’aquesta xarxa tròfica, que correspon a un llac. [ i PÀG. 105]

lluç de riu

perca

carpí cranc de riu

petits crustacis

ous de peix

A

12

cargolins aquàtics

larves d’insectes

fitoplàncton

Imagina una illa on només hi hagi conills i plantes i contesta: [ i PÀG. 105] • Quines variacions es poden donar en ambdues poblacions? Què passaria si la població de conills augmentés?

• Quines variacions es produirien si a l’illa hi arribessin cargols?

A

13

Què els passaria als animals carnívors d’un indret si desapareguessin les plantes? Per què? [ i PÀG. 105]

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 113

Llegeix el text següent i observa el gràfic en què hi ha representades les oscil·lacions del nombre de linxs (depredadors) i conills (preses) d’un ecosistema al llarg del temps. [ i PÀG. 104-105] La dependència alimentària d’uns éssers vius respecte dels altres fa que la variació del nombre d’individus d’una espècie determinada provoqui la variació del nombre d’individus d’altres espècies.

Per exemple, si el nombre d’herbívors d’un ecosistema augmenta, també augmentarà el nombre de carnívors, ja que tindran més preses de les quals es poden alimentar. Aquest increment es produirà amb un cert retard, quan els carnívors s’hagin reproduït.

Ara bé, l’increment de depredadors (carnívors) comportarà, també amb un cert retard, la disminució del nombre de preses (herbívors), ja que n’ingeriran més. Al seu torn, aquesta disminució del nombre d’herbívors comportarà la disminució del nombre de carnívors, ja que no tindran prou menjar per alimentar-se.

Finalment, en disminuir el nombre de carnívors, el nombre d’herbívors tornarà a augmentar, i tornarà a començar el cicle de fluctuacions.

presa (conill)

depredador (linx)

160 140 120 100 80 60 40

1935

1925

1915

1905

1895

1885

1875

1865

0

1855

20 1845

14

Fluctuacions entre una població de carnívors (linx) i d’herbívors (conill)

Contesta: • Què passa amb el nombre de linxs quan augmenta la població de conills? Justifica la resposta.

• Què passa amb el nombre de conills quan augmenta la població de linxs? Justifica la resposta.

• Per què hi ha un cert retard entre l’augment del nombre de conills i l’augment del nombre de linxs?

Ara, justifica aquesta afirmació: Tots els elements d’un ecosistema estan estretament relacionats.

activitats

4 A

113

activitats

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 114

114

A

15

Contesta: [

i PÀG. 99

]

• Poden existir biocenosis iguals en ecosistemes que tenen condicions ambientals diferents? Per què?

A

16

Fes una llista d’animals que viuen en ecosistemes freds i animals que viuen en ecosistemes càlids i contesta: • Per què la temperatura és important per als éssers vius d’un ecosistema?

R

17

Explica quin tipus de relació es produeix entre els éssers vius de les fotografies següents: [ i PÀG. 102-103] a

b

c

d

e

f

g

h

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 115

18

Llegeix el text següent: En general, les condicions que fan possible la vida es localitzen en una capa molt concreta de la Terra, la biosfera, que ocupa una part de la hidrosfera (fins a una profunditat aproximada d’11 km), la part més baixa de l’atmosfera (fins a una altitud aproximada de 10 km) i la capa més superficial de la litosfera.

La biosfera és formada per diversos biomes o àmbits bioclimàtics, que són les diferents zones de la Terra amb un clima característic on es desenvolupen comunitats específiques d’éssers vius, que formen ecosistemes molt diversos. Els biomes principals de la biosfera són els deserts, les sabanes, les mediterrànies, els boscos caducifolis, les selves temperades, les selves tropicals, les praderies, la taigà, la tundra i les aigües dolces i salades. Cada bioma és format per multitud d’ecosistemes específics.

deserts sabanes mediterrànies boscos caducifolis selves temperades selves tropicals praderies taigà tundra

Contesta: • Quins són els principals biomes d’Europa?

• Quins biomes hi ha a Catalunya?

Feu grups de dos o tres alumnes i busqueu informació sobre el biòtop i la biocenosi d’un d’aquests biomes. Després, exposeu-la a la resta de companys.

activitats

4 A

115

activitats

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 116

116

A

19

Observa el planisferi següent, en què s’indiquen en color fals les densitats de clorofil·la a la superfície dels oceans i dels continents. Aquesta imatge s’ha obtingut amb els satèl·lits Nimbus-7 per al fitoplàncton dels oceans i el NOAA-7 per a la vegetació terrestre.

oceans -

clorofil·la

continents +

-

clorofil·la

+

Contesta: • Quina és la funció de la clorofil·la?

• A quines zones dels continents es detecta una densitat de clorofil·la més alta?

• A quines zones dels continents es detecta una densitat de clorofil·la més baixa?

• Compara aquest planisferi amb el dels biomes de l’activitat anterior (activitat 18). A quins biomes terrestres es detecta una densitat de clorofil·la més alta? I a quins es detecta una densitat de clorofil·la més baixa?

• Quins ecosistemes tindran més organismes productors, aquells en què es detecta una densitat de clorofil·la més alta o aquells en què la densitat és més baixa? Per què?

• Quins ecosistemes tindran més organismes consumidors primaris, aquells en què es detecta una quantitat de clorofil·la més alta o aquells en què la densitat és més baixa? Per què?

• Quins ecosistemes tindran més organismes consumidors secundaris i terciaris, aquells en què es detecta una quantitat de clorofil·la més alta o aquells en què la densitat és més baixa? Per què?

• En general, quins ecosistemes presentaran més biodiversitat, aquells en què es detecta una densitat de clorofil·la més alta o aquells en què la densitat és més baixa? Per què?

• En quines zones dels mars i oceans es detecta una densitat de clorofil·la més alta? En quines zones dels mars i oceans creus que hi haurà més biodiversitat?

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 117

20

Llegeix el text següent i observa el mapa: Els parcs naturals i els parcs nacionals són espais protegits d’àmbit local destinats a preservar ecosistemes amb valors naturals de particular interès científic, educatiu i/o recreatiu en els quals es vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors, incloent-hi el biòtop i la biocenosi, de manera compatible amb l’aprofitament ordenat i sostenible dels recursos del parc i amb l’activitat dels seus habitants.

Les reserves de la biosfera, en canvi, formen una xarxa internacional de zones protegides entre les quals hi ha exemples representatius de tots els ecosistemes del món, incloent-hi les persones i les seves activitats com a elements integrants del territori. Les reserves de la biosfera intenten conservar la realitat, no pas crear recintes tancats ni santuaris de la naturalesa, amb una bona gestió global dels recursos.

Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Albera Cap de Creus

Cadí-Moixeró Zona Volcànica de la Garrotxa

Massís del Pedraforca

Montesquiu

Aiguamolls de l’Empordà Illes Medes

Guilleries-Savassona Sant Llorenç del Munt i l’Obac Montserrat

Poblet Olèrdola Serra del Montsant

Garraf

Montseny Montnegre-Corredor Serralada Litoral Serralada de Marina Fluvial del Besòs Collserola Parc nacional Delta del Llobregat

Foix

Parc natural Paratge natural

Ports

Reserva natural Delta de l’Ebre

Parc Parc comarcal/ Espai natural Mapa de localització dels parcs i les reserves naturals de Catalunya

Contesta: • • • •

Què protegeixen els parc i les reserves de la biosfera?

Per què creus que és necessari protegir els valors naturals?

Quants espais protegits hi ha a Catalunya?

Quins són els espais protegits més propers al lloc on vius?

Busca informació sobre l’espai protegit més proper al lloc on vius.

• Quins són els seus principals atractius naturals?

activitats

4 A

117

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 118

Anàlisi de les fluctuacions d’una població

Els ecosistemes no són realitats estàtiques i rígides, sinó elements dinàmics. Una població creix mentre troba recursos al seu hàbitat i deixa de fer-ho quan esgota aquests recursos. En disminuir la població, el medi tendeix a recuperar-se, cosa que permet que la població torni a créixer, en una fluctuació constant del nombre d’éssers vius. Un dels elements del medi és el sòl, d’on els organismes productors obtenen l’aigua i les sals minerals necessàries per produir matèria orgànica.

Com ja s’ha dit, els éssers vius depenen dels recursos del medi, i l’abundància o l’escassetat d’aquests recursos regula les dimensions de la població. L’equilibri ecològic és un equilibri dinàmic que oscil·la entre uns límits determinats, per sobre o per sota dels quals el sistema es veu amenaçat. Els límits d’aquest equilibri vénen donats per diverses causes naturals i artificials que poden variar entre estacions, d’any en any, o en períodes més llargs de temps, com la pluja, la temperatura, etc., cosa que accentua les fluctuacions en el nombre d’éssers vius.

118

a Anàlisi de les fluctuacions d’una població

Materials: Cartolines, bolígraf, paper mil·limetrat, regle.

1 Retalleu les cartolines en rectangles de 3 x 6 cm, uns 200, 75 d’un color i 125 d’un altre.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 119

procediment

4

2 En les 75 cartolines d’un color escriviu-hi el mot senglar. Repartiu les altres 125 cartolines en tres grups iguals. Escriviu-hi els mots aliment, aigua i refugi (unes 40 cartolines de cada).

Aquestes representaran elements del medi on viuen els senglars.

3 Barregeu 25 cartolines “aliment”, 25 cartolines “aigua” i 25 cartolines “refugi” en una bossa o capsa opaca, que representarà el medi en el seu conjunt. Conserveu les cartolines sobreres.

4 Agafeu 25 cartolines “senglar” i dividiu-les aleatòriament en tres grups, sense comptar-les (conserveu-ne la resta). Uns seran els senglars que busquen aliment; uns altres, els que busquen aigua, i la resta, els que busquen refugi.

Col·loqueu-les sobre cartolines de 10 x 20 cm en què hàgiu escrit prèviament els mots aliment, aigua o refugi.

5 Com que a l’inici hi ha 25 senglars, agafeu, sense mirar, 25 cartolines de la bossa del “medi”. Per atzar en sortiran unes quantes de cada tipus.

6 Compareu el nombre de senglars que busquen aliment amb el nombre de cartolines “aliment” que han sortit. Per sobreviure, cadascun dels senglars que buscava aliment necessita una cartolina “aliment”.Tots els senglars que hagin trobat aliment podran reproduir-se. Per representar la reproducció, canvieu la cartolina “aliment” aparellada per una nova cartolina “senglar” de les sobreres. Separeu els senglars

que no hagin trobat aliment, ja que hauran mort, i poseu-los amb la resta de cartolines “senglar” sobreres.

7 Feu el mateix amb els senglars que buscaven aigua i refugi. Aquest serà el resultat de supervivència de la primera temporada. Retorneu a la bossa del “medi” les cartolines no aparellades i tantes cartolines “aliment”, “aigua” i “refugi” noves com senglars hagin mort, ja que aquests es descompondran i formaran part del medi.

8 Agafeu ara totes les cartolines “senglar” que hagin resultat de la primera temporada i torneules a repartir aleatòriament en tres grups. Traieu sense mirar tantes cartolines de la bossa del “medi” com senglars hi hagi vius i torneu a començar el procés de reproducció i mort dels senglars. Repetiu tot el procés un mínim de deu vegades i anoteu en cada ocasió el resultat (nombre de senglars després de la “reproducció”).

Representa en paper mil·limetrat les oscil·lacions del nombre de senglars en cada temporada: • A què es deuen les oscil·lacions? Quina relació tenen aquestes oscil·lacions amb el comportament dels ecosistemes?

• Què passaria si una temporada la majoria de senglars no trobessin aliment?

119

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 120

Estudi d’un sòl

b Estudi de les característiques del sòl

Materials: Cinta mètrica, pala petita, bossa de plàstic, malla fina, embut, recipient de coll més estret que l’embut, font de llum (per exemple, un flexo), lupa, balances de precisió, paper de diari, reixeta metàl·lica per al bec de Bunsen, bec de Bunsen, proveta de vidre, barreta, regle mil·limetrat.

1 Busca un rebaix de terreny que s’hagi fet recentment en un camp o en una carretera a la vora d’un bosc i observa’n la secció i la composició (graves, sorres, llims o argiles). Mesura el gruix de la capa d’humus amb una cinta mètrica.

2 Agafa una mostra del sòl i fica-la en una bossa de plàstic i porta-la al laboratori.

120

3 Un cop al laboratori, agafa una part de la mostra i extreu els organismes de la terra amb un col·lector de Berlese. El col·lector de Berlese és un aparell senzill que serveix per separar els petits animals del sòl. Per construir-lo, posa una malla fina dins un embut. Després, posa l’embut en un recipient i col·loca-hi una font de llum a sobre, com ara un flexo.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 121

procediment

4

4 Posa la mostra de sòl sobre la malla fina del col·lector de Berlese i connecta el flexo. Els animals que contingui la mostra de sòl, en defugir la llum, hauran d’anar cap avall i cauran al recipient.

5 Recull els animals del recipient del col·lector de Berlese i observa’ls amb la lupa.

6 Per determinar la presència d’aigua al sòl, agafa’n una porció i pesa-la amb la balança de precisió.

7 Després, estén-la damunt d’un paper de diari durant uns quants dies en un lloc on no hi hagi corrents d’aire, per evitar que part de la pols voli.

8 Torna a pesar la mostra de sòl.

85 g

12 Deixa reposar la proveta durant uns dies i torna-la a observar. Mesura el gruix de les diferents capes que s’hagin format.

Sobre el terreny dibuixa la secció del sòl i indica el gruix de la capa d’humus i el tipus de materials que el formen.

Dibuixa els animals que has recollit en el col·lector de Berlese, escriu-ne el nom i digues a quins grups d’éssers vius pertanyen. Fes servir manuals de camp.

Anota el pes de la mostra de sòl abans i després d’assecar-la durant uns dies.

63 g

9 Per determinar la presència de matèria orgànica al sòl, col·loca la mateixa mostra a sobre d’una reixeta metàl·lica i posa-la damunt la flama d’un bec de Bunsen. Espera uns minuts i observa què passa.

10 Per determinar el tipus i la quantitat de partícules minerals, col·loca la mostra de sòl en una proveta de vidre de 5-6 cm de diàmetre i posa-hi aigua.

11 Remena bé tot el conjunt amb una barreta. Després, deixa’l reposar i observa com sedimenten les partícules minerals. Mesura’n la mida.

• Ha perdut o ha guanyat pes? Per què?

• A què correspon el pes perdut? Quin pes d’aigua contenia la mostra de sòl? Quin tant per cent representa?

Explica què passa en posar la mostra de sòl sobre la flama d’un bec de Bunsen. A què es deuen el fum i l’olor de cremat?

Fixa’t en les partícules del sòl i contesta: • De quina mida són les primeres partícules minerals que cauen al fons de la proveta?

• A què es deu la turbulència de l’aigua que hi ha per sobre dels sediments inicials?

• Al cap d’uns dies, com està l’aigua que hi ha per sobre dels sediments?

• Hi ha sediments nous? Quins sediments són?

Quina mida fan les diferents capes?

• A què és degut el canvi observat?

121

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 122

Reportatge

L’ós bru pirinenc L’ós és l’animal terrestre més fort i gros de tots els que mengen carn. Amb un cop de pota pot tombar una roca o partir un tronc, però mai no ataca sense motiu. De fet, l’ós és omnívor. Tot i ser tan gros, és àgil i ràpid. Té molt bona memòria i coneix el seu territori pam a pam. I un dels territoris tradicionalment habitat per l’ós, per l’ós bru concretament, són els Pirineus.

122

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 123

4 Història recent de l’ós pirinenc A l’inici de la revolució neolítica, l’ós era present a tot Catalunya. Amb el temps, però, la pressió dels humans per condicionar nous camps de conreu va fer retrocedir progressivament l’ós. A l’edat mitjana el seu hàbitat es reduïa a la serralada pirinenca, on formava una població d’uns quants milers d’individus connectada amb la població de la serralada Cantàbrica, i a principis del segle XX va desaparèixer de les serralades prepirinenques. Entre 1940 i

Activitats:

1960 la població pirinenca es va separar en tres nuclis: un a Navarra, un a Aragó i la Vall d’Aran i un al vessant

que vol dir “gràcies” en eslovè, va

francès del Pirineu andorrà. Entre

passar el primer hivern al municipi de

1984 i 1990 va desaparèixer del nucli

Melles, prop de Canejan, a la Vall

central i el 1994 ja només hi havia

d’Aran, on va tenir dos cadells. Actual-

vuit óssos al Pirineu aragonès més

ment, la població d’óssos bruns als

proper a Navarra, sobretot al ves-

Pirineus és d’uns vint exemplars, pe-

sant francès. L’ós bru pirinenc era a

rò es creu que en fan falta uns cent

punt de desaparèixer.

per assegurar-ne la supervivència.

La reintroducció de l’ós Aquesta dramàtica situació va fer que els governs dels estats espanyol i francès i de les comunitats autòno-

1

Per què l’ós bru dels Pirineus ha estat a punt d’extingir-se?

2

Des de la reintroducció de l’ós bru als Pirineus, els ramaders de la zona han denunciat la pèrdua d’animals per atacs d’óssos. Quina creus que pot ser la reacció del sector econòmic implicat davant la reintroducció de més óssos?

3

Recentment, per protegir l’ós cantàbric, a la serralada Cantàbrica s’han plantat diversos arbres fruiters silvestres, com pomeres.

Com poden ajudar aquests arbres al manteniment de l’ós? Quines mesures proposaries per evitar l’extinció de l’ós bru als Pirineus i per afavorir-ne la reintroducció, sense perjudici de cap de les parts implicades?

4

Quin lloc ocupa l’ós bru en la piràmide ecològica? Dibuixa una xarxa tròfica simplificada en què es vegi implicat l’ós pirinenc.

5

Busca més informació sobre l’ós bru i fes una fitxa en què n’especifiquis les característiques biològiques i ecològiques. Pots trobar-ne en l’espai web de DEPANA (www.depana.org/osbru/index. html). Després, indica quines són les àrees per on es mouen els ossos reintroduïts als Pirineus.

L’any 1996 es va iniciar el projecte de reintroducció de l’ós al Pirineu

mes de Navarra, Aragó i Catalunya s’embarquessin en un projecte internacional per recuperar la població

L’èxit de la reintroducció de l’ós bru

d’óssos pirinencs. Aquest projecte,

als Pirineus depèn quasi exclusiva-

iniciat el 1996, es basa en la reintro-

ment de l’acceptació d’aquesta inicia-

ducció d’óssos adults procedents

tiva per la població humana que

d’una població situada a Eslovènia.

habita aquesta zona, del manteni-

Aquests óssos, alliberats al vessant

ment de les indemnitzacions pel bes-

francès del Pirineu, entre Aragó i Ca-

tiar mort i del fet que es minimitzin

talunya, van equipats amb un colla-

les situacions conflictives entre els

ret emissor que permet el control

humans i els óssos. Malgrat tot, di-

de la seva mobilitat.

versos óssos han mort a mans de caçadors. La situació més dramàtica es

Des de llavors, s’han alliberat diver-

va produir el 2004, quan un grup de

sos óssos als Pirineus, dels quals

caçadors va abatre la darrera óssa re-

han nascut diverses cries. L’any 2006,

alment autòctona dels Pirineus, l’ós-

per exemple, es van alliberar quatre

sa Canyella, quan intentava protegir

óssos: l’ós Balou i les ósses Franska,

el seu cadell de l’atac dels gossos

Sarousse i Hvala. L’óssa Hvala, nom

dels caçadors.

123

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 124

eix transversal educació ambiental

Cap a una nova cultura de l’aigua • Què es veu en aquesta fotografia?

• Cada cop que una persona es banya fa servir uns 300 litres d’aigua, deu vegades més que quan es dutxa. Quants litres d’aigua estalviaria una persona en un any si en lloc de banyar-se es dutxés cada dia?

L’aigua és un recurs natural vital. Solucionar els problemes provocats per la seva escassetat i contaminació és un dels reptes principals de la societat. Per afrontar aquest problema cal una nova cultura de l’aigua basada en el seu ús sostenible, que promogui l’estalvi i la valoració d’aquest recurs.

La construcció de noves obres hidràuliques, com embassaments i canals, no és una solució que es pugui allargar indefinidament, ja que els seus costos econòmics, socials i mediambientals són massa elevats. Per aconseguir una gestió integrada i sostenible de l’aigua, cal, en definitiva, reduir-ne el consum i les pèrdues, és a dir, incrementar l’eficiència en el seu ús amb mesures com la reutilització de l’aigua aprofitable (per al reg, per exemple), el reciclatge de la depurada i el desenvolupament de l’aprofitament de les aigües pluvials a les superfícies urbanitzades.

124

Ara, contesta: – Busca productes relacionats amb el consum d’aigua que afavoreixin una disminució del consum (limitador de cabal, etc.) i explica per què aquests productes permeten estalviar aigua.

Pots trobar-ne informació en aquesta pàgina web: http://mediambient.gencat.net/aca/ca//par ticipacio/rec_pedagogics/inici.jsp.

– Proposa una sèrie de mesures que puguis prendre per estalviar aigua cada dia.

Tingues en compte: – Sempre que sigui possible, dutxa’t en lloc de banyar-te.

– Si s’han de canviar aixetes o reguladors del vàter, instal·la productes de baix consum amb limitador de cabal, que estalvien aigua.

– Evita les fuites i repara les aixetes que degoten. Pots estalviar 30 l d’aigua diaris.

– No deixis córrer l’aigua inútilment quan et rentes les dents, t’ensabones, t’afaites o rentes els plats. Pots estalviar-ne fins a 12 l cada vegada.

– No facis baixar aigua pel vàter inútilment.

Pots estalviar-ne fins a 10 l cada vegada.

– Si has de plantar un jardí, tria espècies autòctones mediterrànies, que necessiten menys aigua.

ESO2BiG4:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 125

Què és un ecosistema? Quins són els elements que el conformen?

2

Quins són els principals elements d’un biòtop?

3

Què és el sòl? Quins materials el formen? Quines capes o horitzons es distingeixen en un tall transversal d’un sòl ben format?

4

Defineix aquests termes: cadena tròfica – xarxa tròfica – piràmide ecològica

5

Anomena i defineix els nivells tròfics d’un ecosistema.

6

Què són les relacions intraespecífiques i quina finalitat tenen?

Enumera-les i posa’n exemples.

7

Què són les relacions interespecífiques i quina finalitat tenen?

Enumera-les i posa’n exemples.

8

Quin és l’efecte de l’activitat humana sobre els ecosistemes?

En què s’han de basar les solucions als problemes mediambientals?

9

Classifica els organismes del dibuix segons el nivell tròfic al qual pertanyen.

10

Per què en una piràmide ecològica es representen menys consumidors terciaris (superdepredadors) que productors?

avaluació

4 1

125

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 126

Aquesta última unitat del llibre et convida a posar en joc, relacionant-los entre si, alguns dels coneixements adquirits en les quatre unitats anteriors, perquè, al cap i a la fi, els continguts de biologia i geologia mantenen relació de parentiu; per això formen part d’una gran unitat, que és aquest llibre de ciències naturals.

ESO2BiG5:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:42 P谩gina 127

Unitat final

5

activitats

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 128

128

1

Explica per escrit, com a màxim en una pàgina, la informació que reflecteix aquest megamapa de conceptes.

la Terra és un planeta dinàmic estructurat internament en

3 capes

Fes servir els conceptes i els enllaços entre conceptes per redactar el text, el qual, per exemple, podria començar així: “La Terra és un planeta dinàmic estructurat internament en tres capes, que són...”

nucli

escorça

mantell la part superior del qual és el

mantell litosfèric constitueixen la que juntament amb la

litosfera el dinamisme de la qual es fa palès en la

dinàmica interna

dinàmica externa

deguda a

a través de

deguda a

energia interna

moviment de plaques litosfèriques

energia externa

desintegració d’elements radioactius del nucli i el mantell

gravetat que genera

rotació de la Terra energia solar

serralades

plecs

arcs d’illes

falles

que es manifesta en

volcans

fosses tectòniques

agents geològics externs

pilars tectònics

que són la

moviments sísmics

atmosfera

hidrosfera

aire

aigües continentals

vent

aigües oceàniques

que formen el

cicle geològic global

que modifiquen el relleu mitjançant

processos geològics externs que són

meteorització

erosió

transport

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 129

atmosfera

que constitueixen el

biòtop

formen el

hidrosfera

ecosistema

substrat medi factors ambientals

que formen la

biocenosi

formada pels

éssers vius

que es caracteritzen per

la seva

relacionar-se

morfologia

relacions intraespecífiques relacions interespecífiques

biosfera éssers vius

dur a terme les

classificar-se en

agrupar-se en

funcions vitals

5 regnes

nivells tròfics

nutrició

moneres

productors

relació

protoctists (protozoous i algues)

consumidors primaris

reproducció

fongs

consumidors secundaris

plantes

consumidors terciaris

animals

descomponedors que formen

sedimentació

xarxes tròfiques

activitats

5

129

activitats

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:42 Página 130

130

2

Observa i analitza amb cura les fotografies, que corresponen a diferents relleus i formes topogràfiques. Després, completa la informació següent referent a cada imatge: – Nom de la forma topogràfica o relleu il·lustrat.

– Tipus de procés o processos geològics pel qual ha estat format: – processos geològics interns – processos geològics externs Si ha estat format per processos geològics interns: – Tipus de contacte entre plaques litosfèriques pel qual ha estat format: – convergent – divergent – transformant Si ha estat format per processos geològics externs: – Agent geològic extern pel qual ha estat format: – – – – – – – –

aigües salvatges aigües torrencials aigües fluvials glaceres aigües subterrànies aigües marines vent éssers vius

– Procés geològic extern pel qual ha estat format: – – – –

meteorització erosió transport sedimentació

Observa la fotografia del volcà i assenyala’n les parts que coneguis.

• Quins tipus de roques es formen durant les erupcions volcàniques?

• Quins altres tipus de roques coneixes? Com es formen?

• Quins altres materials expulsen els volcans?

Observa la fotografia del sismograma i contesta: • En què es diferencien l’hipocentre i l’epicentre?

• Què són les ones sísmiques?

• Amb quines escales es pot mesurar la intensitat d’un terratrèmol?

Què mesuren aquestes escales?

• Com es distribueix l’activitat sísmica i volcànica sobre la superfície de la Terra? A quines zones es concentren els volcans i els terratrèmols?

• Quina relació hi ha entre els moviments de les plaques litosfèriques i la formació de plecs i falles?

Tingues en compte que un relleu determinat pot haver estat format i modelat per diversos processos geològics que han actuat consecutivament o simultàniament.

ESO2BiG5:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:42 P谩gina 131

1

2

3

4

5

6

activitats

5

131

activitats

ESO2BiG5:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:43 P谩gina 132

132

7

8

9

10

11

12

ESO2BiG5:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:43 P谩gina 133

13

14

15

16

18

17

activitats

5

133

activitats

ESO2BiG5:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:43 P谩gina 134

134

3

Observa aquestes imatges de dos ecosistemes diferents:

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 135

• • • • •

Què caracteritza els organismes productors?

I els consumidors de primer ordre?

I els consumidors de segon ordre?

I els consumidors de tercer ordre?

I els descomponedors?

Dibuixa dues cadenes tròfiques de cada ecosistema. Després, relaciona-les mitjançant una xarxa tròfica (una per a cada ecosistema).

Recorda que en una xarxa tròfica les fletxes sempre apunten el depredador, no pas la presa, tal com es veu en l’exemple següent:

àguila

guineu escurçó

porc senglar

ratolí

matèria orgànica en descomposició

conill

fongs

bacteris

alzina

lligabosc esparreguera

Tria una de les plantes representades i contesta: • Com es nodreixen les plantes?

• Com és la seva reproducció?

Tria un dels animals representats i contesta: • Quina morfologia té?

• Com s’alimenten els animals?

• Quins són els diferents tipus de digestió, respiració, circulació, excreció i reproducció que poden presentar els animals? Posa’n exemples.

activitats

5 Fes una llista dels organismes productors, dels consumidors de primer, segon i tercer ordre i dels descomponedors que observis en cada imatge.

135

activitats

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 136

136

4

Resol aquests mots encreuats: Horitzontals 1 Nom de l’organisme que obté la matèria i l’energia alimentant-se de restes d’altres éssers vius, com fulles i branques caigudes, excrements o cadàvers, les quals transforma en sals minerals utilitzables novament per les plantes.

2 En un terratrèmol, lloc de l’interior de l’escorça on s’originen les ones sísmiques.

3 Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua emesa violentament i periòdicament per una xemeneia; està relacionada amb fenòmens volcànics.

4 Fractura de les masses rocalloses en la qual s’ha produït un desplaçament dels blocs resultants.

5 Conjunt de sacsejades de la superfície terrestre degudes a l’alliberament sobtat d’energia interna de la Terra.

6 Nom del consumidor secundari i/o terciari, que fa referència a allò que menja.

7 Replecs de la pell en forma de filaments o làmines amb una gran quantitat de vasos sanguinis que alguns animals aquàtics utilitzen per intercanviar gasos.

8 Òrgan de la planta on es fa la fotosíntesi.

9 Nom de la planta que té els òrgans reproductors masculins i femenins en les mateixes flors, o nom de l’animal que produeix gàmetes masculins i femenins.

10 Característiques fisicoquímiques, com el relleu, la temperatura, la humitat, la llum, el sòl i el clima, del lloc on habiten els éssers vius.

11 Unitat natural funcional formada pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona i les múltiples relacions que entre ells s’estableixen.

12 Al revés, òrgan de la planta que té la funció de fixar-la al sòl i d’absorbir aigua i sals minerals.

13 Canvi en la direcció del creixement de la planta com a resposta a estímuls procedents de l’entorn.

14 Forma topogràfica de relleu típica del curs baix d’un riu consistent en corbes formades per l’acció geològica de l’aigua, amb predomini de la sedimentació.

15 Teixit conductor format per vasos llenyosos que transporta la saba bruta.

16 En les molses i les falgueres, individu que es forma quan s’han unit les cèl·lules reproductores masculina i femenina i que, al seu torn, produeix espores.

17 Procés pel qual el gra de pol·len va de l’estam al pistil.

18 Individu d’una espècie que s’alimenta d’individus d’una altra espècie, als quals provoca un perjudici però no els mata.

Verticals 19 Conjunt de condicions ambientals, com el sòl, el clima i els factors químics, físics i energètics, en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.

20 Òrgan de les plantes destinat a la reproducció.

21 Òrgan especialitzat en l’intercanvi de gasos, propi d’amfibis adults, rèptils, ocells i mamífers.

ESO2BiG5:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 137

´

activitats

5 22 Moviment d’una part de la planta.

23 Conjunt d’éssers vius que habiten en un ecosistema.

24 Al revés, procés geològic d’alteració i destrucció de les roques i els minerals per l’acció dels agents geològics externs.

25 Capa superficial de la litosfera que està en contacte amb l’atmosfera, formada per materials orgànics i inorgànics, que forma part del biòtop.

26 Xarxa de transferència d’aliment en la qual cada organisme s’alimenta d’un altre (dues paraules).

27 Ondulacions rocoses formades per l’acció de forces de compressió sobre una roca suficientment plàstica.

28 Procés de desgast de roques i minerals durant el qual perden material de manera progressiva.

29 Planta en estat immadur que en créixer passarà a ser una planta adulta.

30 Epicentre.

31 Branca de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb el medi on viuen.

32 Teixit conductor format per vasos liberians que transporta la saba elaborada.

33 Modificació del relleu formada per l’acumulació de material que procedeix de l’interior de la litosfera com a culminació del conjunt de processos geològics que impliquen la gènesi, l’ascens i l’erupció de magmes.

34 Nom de l’animal que s’alimenta tant de productors com de consumidors.

35 Tipus de respiració pròpia d’alguns animals en què els gasos passen a través de la pell.

36 Relació no agressiva de dependència entre éssers vius en què dues espècies són beneficiades.

37 En les molses i les falgueres, individu que produeix cèl·lules reproductores masculines i femenines.

137

ESO2BiGG:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:43 P谩gina 138

138

ESO2BiGG:Maquetaci贸n 1 09/07/10 14:43 P谩gina 139

glossari

139

ssari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glo

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 140

glossari Abrasió. Acció erosiva del mar. >

22

Agents geològics externs. Fenòmens que provoquen processos geològics externs. Els principals són les aigües continentals, les aigües marines o oceàniques, el vent i els éssers vius. > 11

Aigües salvatges o d’aixaragallament. Corrents d’aigua que provenen de precipitacions recents (pluja) o del desglaç i que discorren sense cap curs o llera fixa. > 14

Bandera. Forma de sedimentació calcària ondulada que penja de les fissures del sostre de les coves en llocs on hi ha un cert corrent d’aire, que els confereix la seva forma característica, pròpia del relleu càrstic. > 19

Barcana. Duna en forma de mitja lluna que es forma en llocs on la sorra no és gaire abundant a causa de l’acció de vents moderats que bufen tot l’any en la mateixa direcció. > 21

Biennal. Planta que només viu dos anys. > 71

Aigües subterrànies. Part de l’aigua superficial que s’infiltra al sòl en trobar terrenys permeables i porosos fins a topar amb roques impermeables. > 19

Biocenosi. En un ecosistema, conjunt dels éssers vius que l’habiten (plantes, animals, fongs, protoctists i bacteris). > 99

Albufera. Llacuna d’aigua salabrosa o salada separada del mar per un cordó litoral. > 22

Biomassa. Massa total de la matèria vi-

Branquial. Referent a la respiració,

va que hi ha en un ecosistema o en un grup determinat d’éssers vius. > 102

sistema pel qual els gasos són intercanviats a les brànquies. > 78

Biòtop. En un ecosistema, lloc on habi-

Cadena tròfica o alimentària.

ten els éssers vius, amb totes les seves característiques fisicoquímiques (relleu, temperatura, humitat, llum, sòl i clima). > 99

Conjunt de relacions que s’estableixen entre els organismes d’un ecosistema en funció de la producció i el consum d’aliments, de manera que la matèria i l’energia es van transferint d’un nivell tròfic a un altre. > 105

Anticlinal. Part convexa d’un plec. > 42 Anual. Planta que només viu un any. > 71

Aparell excretor. Conjunt d’òrgans especialitzats en l’excreció, constituït, en els animals vertebrats, pels ronyons i els conductes excretors. > 79

Avenc. Cavitat natural vertical pròpia del relleu càrstic. > 19

Brànquia. Replec de la pell en forma de filaments o làmines que té una gran quantitat de vasos sanguinis i que actua com a òrgan especialitzat en la respiració en els animals aquàtics. > 78

Canal de desguàs. Llera o llit principal d’un torrent. > 15

Cefalització. Procés de diferenciació de la regió anterior del cos dels animals, en la qual es localitzen, entre d’altres, les estructures i les funcions nervioses i els òrgans dels sentits. > 74

Cicle geològic extern. Conjunt de canvis continus causats, principalment, per l’acció de l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera. > 11 i 39

Cicle geològic intern. Conjunt de canvis continus causats, principalment, per l’acció de l’energia interna de la Terra. > 11 i 39

Circ glacial. Depressió del terreny on s’acumula neu caiguda de zones més altes, que es compacta i forma masses de gel de forma semicircular. > 18

Circulació. Mecanisme pel qual es distribueixen les substàncies alimentàries i l’oxigen per totes les cèl·lules del cos i es recullen els productes de rebuig. > 77

140

Circulació oberta. Tipus de circulació en la qual el líquid circulatori entra i surt a través d’una sèrie de vasos oberts. > 77

Circulació tancada. Tipus de circulació en la qual el líquid circulatori flueix dins una sèrie de vasos sense sortir-ne. > 77

Clima. Conjunt de condicions que caracteritzen l’atmosfera d’un lloc determinat. > 100

Clorofil·la. Pigment de color verd propi de les plantes, de moltes algues i d’alguns organismes procariotes que en rebre llum durant la fotosíntesi actua com a donant d’electrons. > 68

Cloroplast. Orgànul citoplasmàtic dotat de clorofil·la en el qual té lloc la fotosíntesi. > 68

Colada. Massa de lava volcànica fluida. > 44

Columna. Forma de sedimentació calcària que resulta de la unió d’una estalactita i una estalagmita. És pròpia del relleu càrstic. > 19

Comensalisme. Relació interespecífi-

Consumidor secundari. Organis-

Curs mitjà. Part intermèdia del riu, on

me que obté la matèria i l’energia alimentant-se dels animals herbívors. Els organismes carnívors de primer ordre són consumidors secundaris. > 104

disminueixen el seu pendent i la velocitat de l’aigua, alhora que, en incorporar aigua d’altres rius i torrents, n’augmenta el cabal. > 16

Consumidor terciari o superdepredador. Organisme que obté la

Cutània. Referent a la respiració, sistema pel qual els gasos passen a través de la pell. > 78

Deflació. Arrossegament diferencial de

Competència. Lluita entre dos orga-

matèria i l’energia alimentant-se d’altres consumidors, tant herbívors com carnívors. Els organismes carnívors de segon ordre són consumidors terciaris. > 104

nismes per l’obtenció del mateix recurs. > 103

Cordó litoral, barra o restinga.

Delta. Espai de terra format pel dipòsit

Formació topogràfica constituïda per sediments emergits o submergits que s’estenen paral·lelament a la costa. > 22

de sediments fluvials o al·luvions, que es forma en mars poc profunds, on les marees i els corrents marins són febles. > 17

Corrasió. Erosió ocasionada pel xoc i el

Depredació. Relació interespecífica

fregament de les partícules que el vent arrossega i fa topar contra les roques toves. > 20

en què un organisme en captura i en mata un altre, del qual s’alimenta. > 103

ca en què una de les dues espècies obté benefici de l’altra sense que aquesta segona sigui perjudicada. > 103

Con de dejecció. Part baixa d’un torrent, generalment en forma de con (al revés que la conca de recepció), on les aigües arriben a un riu o a un altre torrent més gran, generalment al fons d’una vall. > 15

Conca de recepció. Part alta del torrent, generalment en forma d’embut, on es reuneixen les aigües salvatges que baixen pel pendent. > 15

Congost. Engorjat. >

17

Conques sedimentàries. Área deprimida on s’acumulen els estrats resultants de la sedimenatció. > 13

Consumidor primari. Organisme que obté la matèria i l’energia alimentant-se dels productors. Els organismes herbívors són consumidors primaris. > 104

Cova. Cavitat natural predominantment horitzontal pròpia del relleu càrstic. > 19

Curs alt. Part superior del riu, d’aspecte sovint torrencial, on aquest inicia el seu recorregut. > 16

Curs baix. Part inferior del riu, on arriba al final del seu recorregut i el pendent del terreny és molt suau o pràcticament inexistent, per la qual cosa la velocitat de l’aigua disminueix. > 16

les partícules de sorra en funció de la seva mida. > 20

Depredador. Animal que captura altres animals per nodrir-se. > 103

Descomponedor. Organisme que obté la matèria i l’energia alimentant-se de restes d’éssers vius, com fulles i branques caigudes, excrements o cadàvers, i que transforma aquestes restes en sals minerals utilitzables novament per les plantes. > 104

Diàclasi. Fractura de les roques on els blocs resultants no es desplacen. Apareixen associades en conjunts d’orientació similar. > 43

141

ri glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossa

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 141

ssari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glo

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 142

glossari Difusió. Forma de circulació en la qual les substàncies passen d’una cèl·lula a una altra. Pel que fa a la respiració, pas dels gasos directament del medi a les cèl·lules, i viceversa. Pel que fa a l’excreció, pas dels productes de rebuig a través de les parets del cos. > 77

Digestió. Conjunt de processos que transformen l’aliment ingerit en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules el puguin absorbir. > 76

Dinàmica externa de la Terra.

Conjunt de processos responsables del modelatge del relleu mitjançant el cicle geològic extern. > 39

Ecologia. Ciència que estudia els ecosistemes. > 99

amb emissió contínua i tranquil·la de lava. > 45

Ecosistema . Conjunt format pels éssers vius que habiten en una zona determinada, el medi fisicoquímic d’aquesta zona (sòl i clima) i les múltiples relacions que s’estableixen entre els diversos éssers vius i entre aquests i el lloc on viuen. > 99

Erupció explosiva. Erupció volcànica

Element climàtic. Cadascun dels

Escala de Richter. Escala que mesu-

fenòmens que, en conjunt, defineixen el clima, com són la temperatura, la humitat, les precipitacions o el vent. > 100

ra l’amplitud dels moviments del sòl, la qual és un reflex de la intensitat de les ones sísmiques. > 46

Engorjat. Vall estreta excavada per les Dinàmica interna de la Terra.

Conjunt de processos responsables de la formació del relleu mitjançant el cicle geològic intern. > 39

aigües d’un riu que discorren entre muntanyes de parets quasi verticals. > 17

Epicentre. Punt de l’escorça terrestre Dispersió. Disseminació de les llavors per l’espai. > 71

més proper a l’hipocentre, on les ones sísmiques es manifesten amb més intensitat. > 46

Dolina. Depressió oval que es forma a partir d’un punt d’absorció d’aigua. És pròpia del relleu càrstic. > 19

Erg. Zona d’acumulació de dunes. >

21

ment, s’acumula sobre el mateix cràter. > 44

Escala de Mercalli. Escala que descriu qualitativament els efectes i els danys produïts per un terratrèmol. > 46

Escissió. Tipus de reproducció asexual que consisteix en el trencament de l’animal progenitor en dos o més trossos. > 80

Escull coral·lí. Dipòsit calcari d’esquelets externs d’organismes marins, especialment coralls, madrèpores, ostres i algues coral·lines. > 23

Espermatozoide. Gàmeta masculí. > 80 Espora. Unitat de disseminació d’origen asexual sense embrió preformat. És pròpia dels fongs i les plantes no vasculars, que són les molses i les falgueres. En caure a terra, germinen i formen un nou gametòfit. > 72 i 73

Erupció. Expulsió de magma a través

Esporòfit. Individu que es forma un cop

Duna. Promontori de sorra que es forma en llocs àrids i desèrtics i a les platges. > 21

amb expulsió violenta de magma. > 45

gast o despreniment a què són sotmesos les roques i els minerals meteoritzats mitjançant l’acció dels agents geològics externs. > 13

Erosió. Procés geològic extern de desDom. Massa densa de lava que, normal-

Erupció efusiva. Erupció volcànica

del cràter d’un volcà. > 45

s’han unit les cèl·lules reproductores masculina i femenina (fecundació). > 72 i 73

Esqueix. Fragment d’una planta que origina una planta sencera. > 71

Estalactita. Forma de sedimentació calcària cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves. És pròpia del relleu càrstic. > 19

Estalagmita. Forma de sedimentació calcària cilíndrica que s’origina al sòl de les coves a causa de la precipitació de carbonat càlcic dissolt en l’aigua que cau de les estalactites. És pròpia del relleu càrstic. > 19

Estoma. Obertura de l’epidermis dels òrgans verds de les fanerògames, que permet l’intercanvi de gasos entre la planta i l’aire. > 68

Estrat. Capa de sediment o de roca que s’acumula sobre una altra, amb característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents. > 13

142

Estructura tectònica. Qualsevol deformació dels materials rocosos produïda per les forces generades pel cicle geològic intern. > 43

Estuari. Secció àmplia terminal d’un riu, generalment en forma d’embut, originada pel dipòsit de sediments fluvials en mars oberts, de certa profunditat i amb un fort onatge i marees que escampen els materials i n’impedeixen l’acumulació. > 17

Excreció. Procés d’eliminació de les substàncies de rebuig. > 79

Factor ambiental. Element físicoquímic (com ara la humitat) o energètic (com la llum) del medi o bé biològic (com el parasitisme) que influeix i determina el creixement dels organismes i de les seves poblacions. > 100

Factor climàtic. Cadascun dels paràmetres que, en conjunt, condicionen el clima, com la latitud, l’altitud i la continentalitat. > 100

Falla. Fractura de les roques en la qual s’ha produït un desplaçament dels blocs resultants. > 43

Font d’energia externa. Font d’e-

Fecundació externa. Fecundació que es produeix fora del cos de la femella, al medi extern. És pròpia de molts animals aquàtics. > 80

Font d’energia interna. Font d’ener-

Gàmeta. Cèl·lula reproductora que in-

gia que prové de la calor produïda per la desintegració dels elements radioactius que hi ha en el nucli i el mantell de la Terra. > 39

Font termal. Surgència d’aigua calenFecundació interna. Fecundació que es produeix dins el cos de la femella. És pròpia dels animals terrestres. > 80

Fecundació. Unió d’una cèl·lula reproductora masculina amb una de femenina per formar el zigot, a partir de la qual es desenvoluparà un nou individu. > 70 i 80

Filtració. En la nutrició dels animals, captura d’aliment a través de cavitats amb pèls filtradors. > 76

l’any. > 71

Fumerola. Emissió de gasos d’origen

Fauna. Conjunt de les espècies animals d’una biocenosi. > 102

Fulla perenne. Fulla que viu durant tot

nergia d’escala còsmica i planetària, com la gravetat, la rotació de la Terra i l’energia del Sol, que són d’escala còsmica i planetària. > 39

ta que surt tranquil·lament a l’exterior. > 45

Fossa tectònica o graben. Associació de falles en la qual el moviment dels blocs produeix una depressió del terreny. > 43

Fototropisme. Moviment de la planta respecte de la llum. > 69

Fractura. Ruptura de les masses rocalloses. > 42 i 43

Fronda. Òrgan semblant a les fulles de les falgueres. > 73

magmàtic. > 45

tervé en la reproducció sexual. > 80

Gametòfit. Individu que produeix cèl·lules reproductores masculines i femenines en les molses i les falgueres; en ambdues és la forma més visible d’aquestes plantes. > 72 i 73

Gelera. Glacera que es pot fondre completament durant l’estiu i que es torna a formar amb les nevades hivernals. > 18

Gemma. En una planta, brot petit, sovint protegit per fulletes en forma d’esquames, que actua com a òrgan reproductor o de creixement. En els animals inferiors, engruiximent del cos, que creix fins a formar un individu complet. > 71

Gemmació. Tipus de reproducció ase-

Floema. Teixit conductor format per

Fruit. Ovari desenvolupat d’una flor que

teixit parenquimàtic i vasos liberians, que condueix la saba elaborada. > 68

protegeix les llavors al seu interior. > 70

xual que consisteix en l’aparició d’uns engruiximents al cos de l’animal, anomenats gemmes, que van creixent fins que formen un individu complet. > 80

Fulla caduca. Fulla que no viu tot

Geodinàmica externa. Ciència que

l’any, sinó que cau en una època determinada. > 71

estudia l’acció dels agents geològics externs. > 11

Flanc. Pla lateral d’un plec. >

42

Flora. Conjunt de les espècies vegetals d’una biocenosi. > 102

143

ri glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossa

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 143

ssari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glo

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 144

glossari Hermafrodita. Planta que té els òr-

Inquilinisme. Relació interespecífica

gans reproductors masculins i femenins a la mateixa flor. > 70

en la qual un dels dos organismes implicats rep protecció de l’altre organisme implicat, el qual no és ni beneficiat ni perjudicat. > 103

Heteròtrof. Organisme que no pot fabricar el seu propi aliment, sinó que ha d’obtenir-lo del medi. En són alguns exemples els fongs i els animals. > 76

Litogènesi. Formació de roques.

Litogènesi interna. Procés de for-

Higrotropisme. Moviment de les arrels

mació de roques magmàtiques i metamòrfiques. > 13 i 48

cap a les zones més humides del sòl. > 69

Litosfera. Capa sòlida externa de la Ter-

ça on s’originen les ones sísmiques. > 46

ra. Comprèn l’escorça terrestre continental i oceànica i la part superior del mantell, l’anomenat mantell litosfèric, que també és sòlid. > 39

Horitzó A o de rentat. Capa més su-

Llavi de falla. Vora dels blocs resul-

Hipocentre. Lloc de l’interior de l’escor-

perficial del sòl. > 101

tants d’una falla. > 43

Horitzó B o de precipitació. Capa

Llavor. Òrgan reproductor disseminat

del sòl que es localitza sota l’horitzó A. > 101

dels vegetales espermatòfits. És formada per l’embrió, els teixits nutricis i una coberta protectora. > 70

Horitzó C o subsòl. Capa del sòl que

Geotropisme. Moviment de les arrels i la tija com a conseqüència de la força de la gravetat, a favor o en contra d’aquesta força. > 69

Germinació. Procés pel qual s’origina

Horitzó R o roca mare. Capa del sòl que es localitza sota l’horitzó C; és formada per roca sense fragmentar. > 101

Marmita. Cavitat rodona i de parets verticals originada per remolins d’aigua que, en fer girar sorres, còdols i pedres petites, desgasten el fons i les parets. > 17

Material inorgànic. Referent al sòl, material format per fragments de minerals i roques de mida molt variable i per l’aigua i l’aire que hi ha entre aquests fragments. > 101

una nova planta a partir d’una llavor. > 71

Hoste. Organisme que és perjudicat en

Glacera. Gran massa de glaç que es

Humus. Material del sòl format per res-

Meandre. Corba del corrent fluvial que

tes d’éssers vius en descomposició, com excrements, fulles mortes, cadàvers d’animals, etc. > 101

es produeix en terrenys plans a causa de l’acció diferencial de l’aigua del riu sobre la riba còncava i la convexa. > 17

desplaça lentament seguint el pendent de la muntanya. > 18

Glàndula sudorípara. Òrgan de l’aparell excretor, propi de determinats vertebrats terrestres, la funció del qual és eliminar part de les substàncies de rebuig mitjançant la producció de suor. > 79

Guèiser. Surgència d’aigua calenta i vapor d’aigua emesos violentament i periòdicament per una xemeneia volcànica. > 45

Hàbitat. Conjunt de factors ambientals (sòl, clima, factors químics, físics i energètics, etc.) en els quals es desenvolupa un ésser viu. > 99

Hamada. Altiplà desèrtic de superfície pedregosa originat per l’arrossegament (transport) de la sorra i les partícules fines, cosa que deixa al descobert grans rocs durs i angulosos. > 20

144

es localitza sota l’horitzó B; és formada per fragments de roca mare poc alterada. > 101

una relació de parasitisme. > 103

Medi. En un ecosistema, fluid que envolta els éssers vius; pot ser l’aire o l’aigua. > 100

Meteorització. Procés geològic extern d’alteració i destrucció de les roques i els minerals per l’acció dels agents geològics externs. > 12

Meteorització física. Tipus de meteorització que produeix canvis físics en l’estructura de les roques, principalment fractures. > 12

Meteorització química. Tipus de meteorització que produeix canvis en la composició química de les roques. > 12

Morrena. Gran dipòsit de sorra, argila i blocs de pedra que la glacera ha erosionat i ha transportat. > 18

Orogen. Massa litosfèrica plegada que Mutualisme. Relació interespecífica en la qual els dos organismes implicats obtenen benefici. > 103

forma l’estructura de les grans serralades. > 40

planta, com ara les fulles o les flors. > 69

ra del cos de la mare, a l’interior d’un ou. > 81

cions d’un factor ambiental (temperatura, llum, altitud, etc.) en què pot viure una espècie determinada. > 99

Nivell tròfic o alimentari. Conjunt

blocs resultants d’una falla. > 43

Placa convergent. Placa litosfèrica que topa amb una altra. > 40

Ovovivípar. Animal que es desenvoluNínxol ecològic. Interval de condi-

na erupció volcànica. > 44

Pla de falla. Pla de lliscament entre els Ovípar. Animal que es desenvolupen fo-

Nàstia. Moviments d’una part de la

Piroclast. Material sòlid procedent d’u-

pa en un ou dins el cos de la mare. > 81

Placa divergent. Placa litosfèrica que se separa d’una altra. > 40

Òvul. Gàmeta femení. >

80

Paràsit. Organisme que surt beneficiat en una relació de parasitisme. > 103

Placa litosfèrica. Bloc sòlid i rígid de litosfera, d’un gruix de 70 a 150 km. > 40

d’individus que obtenen la matèria i l’energia de la mateixa manera. > 104

Parasitisme. Relació interespecífica

Placa transformant. Placa litosfèri-

Ona sísmica. Vibració que transmet la

en la qual un organisme és beneficiat mentre que l’altre és perjudicat. > 103

ca que es desplaça lateralment fregant-ne una altra. > 40

pertorbació i origina la sacsejada a la superfície. > 46

Penya-segat. Escarpament rocallós

Plàncton. Conjunt de petits organismes,

de pendent molt fort o gairebé vertical localitzat en zones de costes altes originat per l’acció erosiva mecànica de les onades del mar sobre la costa. > 22

tant fotosintetitzadors (fitoplàncton) com no fotosintetitzadors (zooplàncton), que viuen surant a l’aigua. > 108

Ones L. Ones sísmiques “lentes”, que es propaguen per la superfície de l’escorça fent ones concèntriques. Són les responsables de la majoria de les destrosses i els danys que causen els terratrèmols. > 47

Ones P. Ones sísmiques més ràpides que, per tant, són les “primeres” a arribar al sismògraf. Es transmeten tant per medis sòlids com líquids. > 47

Plàntula. Planta inmadura que es desPilar coronat. Forma topogràfica d’e-

Platja. Formació topogràfica constituïda

Pilar tectònic o horst. Associació

per sediments dipositats selectivament a les costes baixes. > 22

Ones S. Ones sísmiques que són les

de falles en la qual el moviment dels blocs produeix una elevació del terreny. > 43

“segones” a enregistrar-se. Només es transmeten per medis sòlids. > 47

Piràmide ecològica. Representació

Òrgan dels sentits. Cadascuna de les estructures sensorials que permeten percebre sensacions del medi extern. > 75

envolupa durant la germinació d’una llavor. > 71

rosió consistent en formes columnars que tenen roques de més duresa al damunt. > 14

gràfica, generalment en forma de piràmide, en la qual s’indiquen la biomassa, els nivells d’energia i el nombre d’organismes de cada nivell tròfic d’un ecosistema. > 105

Plec. Ondulació rocosa formada per l’acció de forces de compressió sobre una roca prou plàstica. > 42

Pol·linització. Transport dels grans de pol·len des de l’antera de l’estam d’una flor fins a l’estigma de la mateixa flor (pol·linització directa) o d’una altra (pol·linització encreuada). > 70

145

ri glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossa

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 145

ssari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glo

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 146

glossari Presa. En una relació de depredació,

Relleu càrstic. Relleu format per les ai-

Roca metamòrfica. Roca que es

organisme que és menjat per un altre. > 103

gües subterrànies en penetrar per esquerdes i fissures i dissoldre i modificar les roques. > 19

forma per transformació de roques magmàtiques o sedimentàries sotmeses a altes pressions. > 48

Relleu en bolet. Concreció en forma

Roca petrolífera. Roca formada a

Procés geològic extern. Transformació que experimenta la litosfera a causa de l’acció dels agents geològics externs. > 11

Procés geològic intern. Transformació que experimenta la litosfera a causa de l’acció dels agents geològics interns. > 40

de bolet produïda per corrasió deguda al poder erosiu més elevat de les partícules pesants que el vent transporta, que es mouen més a prop del sòl que les partícules lleugeres. > 20

Respiració. Intercanvi de gasos entre un organisme i el medi exterior. > 78

Productor. Organisme autòtrof. El seu conjunt forma el nivell tròfic dels productors. > 104

Riera. Torrent. >

15

Riu o aigües fluvials. Corrent permaProtal·lus. Gametòfit de les falgueres.

cialitzat en la respiració dels vertebrats no aquàtics. > 78

nent d’aigua, més o menys cabalós i llarg, procedent de la reunió d’aigües de torrents, fonts, llacs i del desglaç, que discorre per lleres fixes i desemboca en un altre riu, en un llac o al mar. > 16

Pulmonar. Referent a la respiració, sis-

Roca calcària. Roca formada per

tema pel qual l’intercanvi de gasos es fa als pulmons. > 78

closques i altres restes calcàries d’animals. > 23

Quimiotropisme. Moviment de les

Roca carbonosa. Roca formada per

arrels respecte de les zones del sòl on hi ha més o menys concentració de sals minerals. > 69

restes vegetals en condicions de falta d’oxigen. > 23

> 73

Pulmó. Òrgan en forma de bossa espe-

Rambla. Torrent. >

15

Rascler o lapiaz. Forma topogràfica d’erosió consistent en un solc o canal separat per arestes o crestes irregulars que es formen en terrenys impermeables constituïts per materials que es dissolen fàcilment. > 14

Reg. Plana desèrtica constituïda per grava i còdols arrodonits que envolten zones muntanyoses. També es forma per deflació. > 20

partir de plàncton marí. > 23

Roca plutònica o intrusiva. Roca magmàtica que es forma a partir de magmes que solidifiquen lentament a l’interior de l’escorça terrestre. > 48

Roca silícia. Roca formada per diatomees (algues unicel·lulars) i esponges, organismes que acumulen silici en forma de cristalls amb una funció protectora i defensiva. > 23

Ronyó. Òrgan de l’aparell excretor les funcions del qual són filtrar la sang i formar l’orina. És propi dels vertebrats. > 79

Saba bruta. Líquid que circula a través

Roca efusiva, eruptiva o volcànica. Roca magmàtica que es forma a partir de magmes que arriben a la superfície de la terra, per la qual cosa es refreden molt ràpidament. > 48

Roca filoniana. Roca magmàtica que es forma a partir d’elements químics que l’aigua i els gasos magmàtics transporten en dissolució. > 48

del xilema, des de les arrels fins a les fulles i altres òrgans, i que conté l’aigua i les sals minerals absorbides del sòl. > 68

Saba elaborada. Líquid que circula a través del floema, des de les fulles cap a altres parts de les plantes, i que conté els glúcids resultants de la fotosíntesi, que serveixen per nodrir les cèl·lules de la planta. > 68

Sallent. Salt d’aigua. >

17

Salt d’aigua. Desnivell vertical o quasi vertical de la llera del riu. > 17

Salt de falla. Desnivell entre els blocs resultants d’una falla. > 43

Roca magmàtica. Roca que es forma per consolidació del magma. > 48

Sedimentació. Procés geològic extern de deposició dels materials prèviament meteoritzats, erosionats i transportats. > 13

Segmentació. Divisió del cos dels animals. > 74

Simbiosi. Relació interespecífica en la qual els dos organismes associats poden aprofitar algun recurs, que no podrien aprofitar per si mateixos, gràcies a la presència de l’altre. > 103

Sinclinal. Part còncava d’un plec. > 42 Sismògraf. Aparell que enregistra les ones sísmiques. > 46

146

Vall glacial. Vall en forma de U originada per l’acció erosiva de la massa de glaç en moviment en lliscar per la seva llera. > 18

Vas llenyós. Cèl·lula conductora, allargada i tubular pròpia del xilema. > 68

Vas liberià. Cèl·lula conductora amb parets fines pròpia del floema. > 68

Vent. Moviment d’una massa d’aire, normalment en sentit horitzontal. És un agent geològic extern molt important. > 20

Vivaç o perenne. Planta que viu més de dos anys, la tija de la qual acostuma a ser llenyosa. > 71

Sismograma. Gràfic que representa les ones sísmiques. > 46

Sismologia. Branca de la geologia que

Topografia. Amb relació a un terreny, particularitats de relleu que presenta la seva superfície, com la inclinació i l’orientació. > 100

Vivípar. Animal que es desenvolupa

Torrent. Corrent intermitent d’aigua i

relacionats amb les erupcions volcàniques. > 44

estudia els terratrèmols o sismes. > 46

Sistema muscular. Conjunt dels músculs del cos d’un animal que té la funció de proporcionar-li mobilitat. > 75

Sistema nerviós. Xarxa d’estructures especialitzades en el control i la regulació del funcionament dels òrgans del cos i de les respostes als estímuls externs i interns. > 75

Sòl. Capa superficial de la litosfera que està en contacte amb l’atmosfera. > 101

Sorus. Estructures del revés de les frondes de les falgueres, on s’agrupen les espores. > 73

Substrat. En un ecosistema, suport sòlid, és a dir, lloc físic on molts dels éssers vius estan fixats o per on es mouen. > 100

Superfície alveolar. Clot o cavitat petita originada per corrasió. > 20

Tenacitat. Resistència que ofereixen els materials a trencar-se o deformar-se segons la seva estructura i composició. > 42

Terratrèmol. Conjunt de sacsejades de la superfície terrestre degudes a l’alliberament sobtat d’energia interna de la Terra. > 46

Tómbol. Formació topogràfica constituïda per sediments dipositats perpendicularment a la línia de la costa que hi uneix roques o illots. > 22

de poca longitud format en terrenys de pendent pronunciat i que transcorren per una llera fixa. També s’anomena riera o rambla. > 15

dins el cos de la mare. > 81

Vulcanisme. Conjunt de fenòmens

Xaragall o escorranc. Forma topo-

horitzontal entre els dos llavis d’una falla. > 43

gràfica d’erosió consistent en un solc o regueró que es forma en terrenys homogenis, insolubles i tous, com els argilosos, que tenen una certa inclinació. > 14

Transport. Procés geològic extern de

Xarnera. Part en què canvia el sentit

Translació de falla. Desplaçament

trasllat dels materials erosionats gràcies a l’acció dels agents geològics externs. > 13

Tràquea. Tub ramificat que va de l’interior de l’animal a la superfície i que constitueix l’òrgan especialitzat en la respiració. És pròpia dels artròpodes. > 78

Traqueal. Referent a la respiració, sistema pel qual els gasos són intercanviats dins la tràquea. > 78

d’inclinació d’un plec. > 42

Xarxa tròfica. Conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que existeixen en un ecosistema. > 105

Xilema. Teixit format per vasos llenyosos i teixits parenquimàtics per on circula la saba bruta. > 68

Zigot. Cèl·lula resultant de la fecundació d’un gàmeta femení per part d’un gàmeta masculí. > 80

Tropisme. Canvis en la direcció del creixement de la planta com a resposta a estímuls procedents de l’entorn. > 69

Tub pol·línic. Tubet produït pel gra de pol·len en arribar a l’estigma, que té les cèl·lules sexuals masculines a la punta i creix per l’interior de l’estil fins que arriba a l’ovari. > 70

Unisexual. Dit d’un planta, la que té els òrgans reproductors masculins i femenins en flors diferents. > 70

147

ri glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossari glossa

ESO2BiGG:Maquetación 1 09/07/10 14:43 Página 147

Casa il·luminada Oli sobre lli MONTSERRAT CASACUBERTA SUÑER

Més de trenta artistes contemporanis han cedit una de les seves obres per vestir el nou projecte de Text-La Galera per a l’ESO. Amb aquesta iniciativa pretenem acostar als estudiants l’art que es fa avui al país i els donem l’oportunitat de gaudir de les diverses interpretacions gràfiques que fan els artistes de les àrees i els continguts que treballaran al llarg del curs.

EDICIÓ

Xavier de Juan COORDINACIÓ DE L’ÀREA

Eduard Martorell COORDINACIÓ PEDAGÒGICA

Anna Canals DIRECCIÓ

Xavier Carrasco

www.text-lagalera.cat

Biologia i geologia 2 ESO

COB ESO BIO 2:Maquetación 1 14/07/10 16:13 Página 1

ESO

Biologia i geologia Ciències de la naturalesa DAVID BUENO MARIA TRICAS

2