Activitats de reforç 4t ESO by Blanca López Bellot

30/4/08

11:25

Pรกgina 257

ADAPTACIร CURRICULAR

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 258

Els textos de l’àmbit laboral

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. Identificar i elaborar una carta de presentació. 2. Identificar els constituents de l’oració i els conceptes que s’hi relacionen. 3. Conéixer l’origen del lèxic i identificar les paraules patrimonials. 4. Conéixer les característiques i els autors de la literatura dels segles XIX i XX. METODOLOGIA

1. Redactar una carta de presentació.

2. Reconéixer categories i sintagmes. 3. Identificar la llengua d’origen d’unes paraules i identificar i deduir paraules patrimonials. 4. Identificar, classificar i completar conceptes sobre la literaura dels segles XIX i XX. CONTINGUTS BÀSICS

• • • •

La carta de presentació. Els constituents de l’oració. La formació del lèxic. Les paraules patrimonials. La literatura dels segles XIX i XX.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Tipologia textual

ACTIVITATS 1. Redactar una carta de presentació.

1. Identificar i elaborar una carta de presentació. Morfosintaxi 2. Identificar els constituents de l’oració i els conceptes que s’hi relacionen.

Lèxic 3. Conéixer l’origen del lèxic i identificar les paraules patrimonials

Literatura 4. Conéixer les característiques i els autors de la literatura dels segles XIX i XX.

258

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Assenyalar les categories d’unes oracions. Reconéixer sintagmes, els seus nuclis i els tipus. Classificar paraules segons la categoria. Diferenciar entre SN i SV. Construir oracions segons una estructura donada. Identificar sintagmes i oracions. Identificar subjectes i predicats.

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Identificar la llengua origen d’unes paraules. Completar un text explicatiu. Relacionar paraules patrimonials i mots llatins. Buscar mots patrimonials en una sopa de lletres. Reconéixer mots llatins. Relacionar cultismes amb les patrimonials i mots llatins corresponents. 7. Unir patrimonials i cultes amb mots llatins. 1. Classificar afirmacions en vertaderes o falses. 2. Identificar corrents literaris segons unes definicions. 3. Reconéixer conceptes equivocats. 4. Redactar un text per a explicar les característiques de les avantguardes. 5. Completar un esquema sobre la situació literària dels segles XIX i XX.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L.쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 259

OBJECTIU 1

LA CARTA DE PRESENTACIÓ

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Una carta de presentació és un document escrit que l’aspirant a un lloc de treball adreça al responsable de selecció de personal d’una empresa per presentar-se, introduir el currículum que adjunta i sol·licitar una entrevista personal.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Quan busquem faena i decidim enviar el currículum a una empresa, cal acompanyar-lo d’una carta de presentació en la qual ens donem a conéixer i ens presentem com a candidats idonis per a ocupar aquell lloc de treball. Redacta una carta de presentació per a l’anunci que tens a continuació. Recorda que l’estructura és la mateixa d’una carta qualsevol: nom de l’empresa a qui va dirigida, data, salutació, exposició, conclusió, acomiadament i signatura. A continuació tens un seguit de frases que et poden servir d’ajuda a l’hora de redactar la carta. Per a la introducció:

• Amb motiu de l’anunci publicat en el diari

el dia

Li escric en relació amb el lloc de treball de

que la seua empresa

anuncia en Per a l’exposició:

• He fet els meus estudis en que

i vull destacar

/ Els requisits exigits en l’anunci estan d’acord amb la meua

capacitat, formació i experiència professional En la conclusió:

• Per tot el que he dit, m’agradaria que tingueren en compte aquesta sol·licitud per a poder dades i facilitar

/ Estic a la seua disposició per a ampliar .

TRANSVAL S.L. Empresa de transports valenciana d’àmbit estatal necessita AUXILIAR ADMINISTRATIU/IVA

Requereix: – Edat de 18 a 26 anys. – Bona presència. – Valencià parlat i escrit. – Experiència mínima de 2 anys. – Vehicle propi.

Ofereix: – Incorporació immediata. – Sou d’acord amb el lloc de treball. – Contracte laboral.

Els interessats/ades han d’enviar el currículum i una carta de presentació a: Apartat de correus 000 03009 Alacant

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L.쮿

259

831924 _ 0256-0336.qxd

NOM:

30/4/08

11:25

Página 260

DATA:

CURS:

CARTA DE PRESENTACIÓ

260

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 261

OBJECTIU 2

ELS CONSTITUENTS DE L’ORACIÓ

NOM:

DATA:

CURS:

1. Assenyala la categoria gramatical de cada paraula de les oracions següents. • El primer dia d’escola, Joan va vore molts companys de l’any passat. • Sempre he volgut un cotxe esportiu descapotable. • Ma mare em fa arròs al forn tots els divendres. • Vindràs a vore’m jugar a futbol? ADAPTACIÓ CURRICULAR

• Lluís, has de netejar el garatge. • Laia es raspalla les dents cada dia. • Diumenge farem una excursió a la serra d’Irta. 2. Busca en aquestes oracions un sintagma del tipus que t’indiquem i copia’l al costat. SN

• Tota la vida havia treballat.

• El meu gat és molt gran.

SAdj F

• Feia les coses alegrement.

SAdv F SV

• El viatge ens costa molts diners.

SPrep F

• Maria camina per la senda.

• Digues alguna cosa.

쮿 Subratlla el nucli de cada sintagma. 3. Classifica aquestes paraules segons la categoria gramatical. a prompte nosaltres si imaginació nadar espaiós ells alt estendre Preposició

Adverbi

Pronom

des de i claror ho perquè ara cançó ací per

entrar groc

Conjunció

Substantiu

Verb

Adjectiu

4. Explica la diferència entre el sintagma nominal i el sintagma verbal.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

261

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 262

NOM:

DATA:

CURS:

5. Escriu tres oracions que seguisquen l’estructura que t’indiquem. SN + SV

SN + SV + SAdverbial

+ SN + SAdj

6. Subratlla els subjectes de les oracions que en tinguen i identifica’ls segons que pertanyen a la categoria A, B o C. A. Sintagma nominal

B. Pronom personal

C. Adjectiu o verb habilitat com a substantiu Ells anaven al cinema cada cap de setmana. Llegir és un bon exercici mental. L’atemptat de divendres és un acte vandàlic. Cada nit somie el mateix. Ha nevat tot el cap de setmana. El roig és el meu color preferit. 쮿 Escriu l’oració que tinga un subjecte el·líptic.

7. Indica els sintagmes que fan de subjecte i els que fan de predicat i subratlla’n els nuclis. • Tota la classe va anar de viatge a Mallorca. • L’ofici de cisteller està desapareixent de la nostra societat. • M’ha dit Carme que ha deixat els canelons a la nevera. • Miquel i els seus fills s’alcen a les 7 del matí tots els dies. • Això ho ha fet el gos de la veïna. 쮿 Marca altres sintagmes a l’interior del SV que facen de complement.

262

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 263

OBJECTIU 3

LA FORMACIÓ DEL LÈXIC

NOM:

DATA:

CURS:

maduixa

Eivissa

capellà

catxirul·lo

Albert

camí

safareig

guix

escola

llàstima

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Escriu de quines llengües és l’origen de les paraules següents.

2. Consulta el llibre i completa el text explicatiu. Les

patrimonials són aquelles que des del

han evolucionat a la nostra llengua,

pel pas del temps, per la manera

de pronunciar-les en cada lloc i pels s’han mantingut amb altres

que

. S’anomenen

perquè formen part del nostre patrimoni

3. Relaciona la paraula patrimonial amb el seu equivalent en llatí. Paraula patrimonial

Paraula culta

estret

RADIUS

directe

església

EXAMEN

eclesial

eixam

DIRECTU

estricte

raig

STRICTUS

radi

dret

ECCLESIA

examen

4. Busca en la sopa de lletres la forma patrimonial de les paraules llatines següents i escriu-la al costat de cada una. F G U T O L P P K J Q A Z N M M X E I O E Ç P E I S D S F I LINGUA: FOLIA:

A P L T V L O U L L E N G U A Ç A N O F W S Z L Y U R R L M

DULCIS: JUVENIS:

L Y J L P N B E I T D T L L U OCULUS:

FILIUS: O I B R T J Ç O F P G H S A Ç

BUCCA:

D A W Y G B U N C L Ç H D E R

TITULUS:

Q U I T G B N I O A V J E S R

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

263

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 264

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

S’anomenen patrimonials les paraules de la nostra llengua que provenen del llatí i han anat sofrint transformacions al llarg del temps.

5. Tria el nom llatí que correspon a cada un d’aquests mesos i escriu-lo a sota. IUNIUS IANUARIUS FEBRUARIUS APRILIS MAIUS IULIUS SEPTEMBER OCTOBER

febrer

abril

juliol

octubre

• Escriu en valencià la resta dels mesos que figuren al requadre anterior.

6. Les paraules en cursiva d’aquestes oracions són cultismes. Busca al requadre un mot patrimonial de la mateixa família i escriu les dues paraules al costat del mot llatí de què provenen. • He tingut greus problemes bucals i he hagut d’anar a cal dentista. fill / ull boca / jove

• La informació juvenil d’aquesta entitat és immillorable. • Les relacions filials són, moltes vegades, conflictives. • Li han fet una operació ocular molt delicada.

• BUCCAM F

• IUVENEM F

• OCULUM F

• FILIUM

7. Relaciona cada signe del zodíac amb la paraula llatina corresponent.

264

peixos

bessons

taure

aquari

capricorn

AQUARIU

PISCES

CAPRICORNIUS

TAURUS

GEMINI

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 265

OBJECTIU 4

LA LITERATURA DELS SEGLES XIX I XX

NOM:

DATA:

CURS:

1. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). El romanticisme va ser un moviment cultural, artístic i literari que aparegué a tot Europa a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

La literatura del segle XIX va estar marcada per quatre moviments artístics: el realisme, el romanticisme, el dadaisme i el naturalisme. El naturalisme va ser un corrent literari i pictòric que representava una oposició a la realitat romàntica de malenconia, enyorança i subjectivitat. Els realistes pretenien reflectir la realitat d’una manera objectiva, evitant tota possibilitat d’ennobliment i idealització de llocs i personatges. La Renaixença en la nostra literatura es va basar en la ideologia realista de la defensa de les nacionalitats i l’interés per les llengües i cultures majoritàries. Al final del segle XIX sorgeixen un seguit de tendències filosòfiques, literàries, culturals i artístiques que suposen una evolució i un canvi en tots els moviments anteriors. 2. Escriu els noms dels corrents literaris segons les definicions que et proposem. : Va nàixer a França a les acaballes del segle XIX. Els autors que seguien aquesta tendència pensaven que la societat estava en decadència. La literatura que conreaven palesa una abundància de contrastos entre termes antagònics com la vida i la mort, el bé i el mal... : Com a moviment ideològic presentava un rebuig a la revolució industrial i tot el que açò suposava. Proposava un retorn als ambients rurals, al món medieval, als valors cavallerescos i religiosos. : Aquest moviment rebutja per complet tot el que el romanticisme proposava i busca la bellesa pura amb una poesia molt elaborada tant a nivell temàtic com tècnic. : El seu origen és pictòric i posteriorment es va aplicar a la literatura. Està relacionat de manera íntima amb el naturalisme i amb l’intent de reflectir la realitat de la manera més natural i crua possible. : Els seguidors d’aquest corrent es van enfrontar a la idea que es tenia de la poesia en el parnassianisme i opinaven que aquest gènere no podia representar la realitat. També es posicionaven en contra del romanticisme.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

265

831924 _ 0256-0336.qxd

NOM:

30/4/08

11:25

Página 266

DATA:

CURS:

RECORDA

El començament del segle XX va estar marcat per un canvi en la societat que s’estava produint des del final del segle anterior. La revolució industrial suposà la industrialització i urbanització de la societat, la gent emigrava a les grans ciutats i els nous invents ho inundaven tot.

3. En cada un d’aquest blocs hi ha un concepte equivocat que pertany a una altra de les tendències avantguardistes. Localitza’l i escriu-lo davall del bloc corresponent. Enlluernament pels avanços tecnològics. / En pintura suposa una altra forma de vore la realitat i l’espai amb formes geomètriques. / En literatura, s’intenta crear una realitat alterada i heterogènia.

La seua font d’inspiració són les màquines, els objectes i els invents. / Té l’origen en la pintura, concretament en la figura de Picasso. / Es fonamenta en la industrialització actual i futura

La seua base ideològica són els estudis del món dels somnis i la psicoanàlisi de Freud. / Proposava l’ús de l’absurd i el trencament de la sintaxi. / És un moviment d’agitació social que pretén la llibertat de l’artista per damunt de tot.

Li devem la creació dels collages com a obra en què es barrejaven la pintura, l’escultura, la poesia i els poemes fonètics, visuals, objectes... / Fou possiblement el més destructiu dels moviments avantguardistes. / En pintura destacà Salvador Dalí.

4. Compon els conceptes anteriors i redacta un text en què expliques les característiques de cada moviment avantguardista.

266

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 267

NOM:

DATA:

CURS:

5. Consulta el llibre i completa aquest esquema sobre la nostra literatura als segles XIX i XX.

Situació literària als segles XIX i XX • En la nostra literatura rep el nom de

• Romanticisme: recuperació

• S’enceta amb la publicació de

minoritzades.

l’

de Bonaventura

Carles Aribau l’any

• Autors més destacats: Teodor s. XIX

Àngel

ADAPTACIÓ CURRICULAR

de les

Verdaguer,

, entre altres.

• Influència de les noves idees europees del i del

, per la tradició de caràcter

• Hi destaquen autors com: Eduard

. o Antoni

• Final de segle: modernisme (pretenia la

de la societat. Autors:

Futurisme . • Naixement de les

. .

s. XIX • Guerra Civil (1936-

• Postguerra i arribada de la

): període de repressió en tots els àmbits. Vicent Miquel Martí i Pol.

Ferran Isabel-Clara Simó.

. Autors:

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

267

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 268

Els textos de l’àmbit normatiu

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

METODOLOGIA

1. Identificar els constituents de l’oració i els tipus d’oració composta. 2. Conéixer els mecanismes de formació de paraules i saber formar-ne per mitjà d’aquests. 3. Dominar els conceptes de llengua i parla, i de variació lingüística. 4. Identificar les característiques i els autors de la poesia de la Renaixença.

1. 2. 3. 4.

Classificar i transformar oracions. Formar paraules i construir oracions. Classificar conceptes i aplicar-los a situacions reals. Classificar respostes i contestar preguntes.

CONTINGUTS BÀSICS

• • • •

L’oració composta. Els mecanismes de formació de paraules. Llengua i parla. La variació lingüística. La poesia de la Renaixença.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Morfosintaxi 1. Identificar els constituents de l’oració i els tipus d’oració composta.

Lèxic 2. Conéixer els mecanismes de formació de paraules i formar-ne per mitjà d’aquests.

Llengua i societat 3. Dominar els conceptes de llengua i parla, i de variació lingüística.

Literatura 4. Identificar les característiques i els autors de la poesia de la Renaixença.

268

ACTIVITATS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Reconéixer formes verbals. Identificar oracions simples i compostes. Identificar i classificar proposicions. Transformar oracions i classificar formes verbals. Classificar oracions compostes segons el tipus. Transformar oracions amb nexes. Transformar oracions simples en compostes. Completar un esquema de les oracions.

1. Identificar els mecanismes que s’han emprat per a formar paraules. 2. Unir els elements d’uns mots usant el guionet. 3. Construir oracions amb mots derivats.

1. Relacionar conceptes amb definicions donades. 2. Completar definicions amb els tipus de variació. 3. Identificar el tipus de variació lingüística.

1. Classificar afirmacions segons el corrent poètic a què pertanguen. 2. Explicar el naixement de la Renaixença i la seua repercussió. 3. Analitzar la situació de la llengua en aquesta època. 4. Analitzar una poesia de Teodor Llorente.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 269

OBJECTIU 1

L’ORACIÓ COMPOSTA

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Les oracions simples tenen un sol verb en forma simple, composta o perifràstica, i les oracions compostes tenen dos verbs o més en forma personal.

1. Subratlla els verbs d’aquestes oracions i digues a quina forma responen. forma composta 2

forma perifràstica 3

ADAPTACIÓ CURRICULAR

forma simple 1

Hauríem de telefonar al servei de reparacions. Tota la vida hem buscat una oportunitat com aquesta. Neus s’enamora amb molta facilitat. Ahir vaig vore una pel·lícula de ciència-ficció. He sentit aquesta cançó moltes vegades. Joan havia dit que anàrem a comprar el regal. Ja és molt tard. 2. Indica si aquestes oracions són simples (S) o compostes (C). He intentat deixar de fumar moltes vegades. He vist Josep quan eixíem de la biblioteca. L’any 1969, l’home va arribar per primera vegada a la Lluna. Quan vulgues, ens n’anem. Has d’esforçar-te més. Laia va dir que anàrem a visitar-la a l’Alguer. Mai havia fet una cosa així. 3. Identifica les proposicions que formen les oracions compostes següents i digues si són dependents (D) o independents (I). Està plovent, per tant agafaré el paraigua. Anirem a sopar on tu vulgues. Corre, agafa el telèfon! Si no arribe a temps, comenceu sense mi. Eulàlia viu a Castelló i Josep, a Tortosa. Tornarem a la vall de Boí quan sigueu més grans. M’ha promés que no ho dirà a ningú.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

269

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 270

NOM:

DATA:

CURS:

4. Transforma les formes personals dels verbs en cursiva en altres que continguen una forma no personal. Ex: Els gossos que abandonen diàriament tenen un futur molt incert. Els gossos abandonats diàriament tenen un futur molt incert. • Els terroristes que van detindre a França seran jutjats demà.

• Es va menjar l’entrepà mentre caminava.

• Que fumes tant et perjudica la salut.

• No he vist ningú que haja escoltat les explicacions.

쮿 Classifica les formes no personals dels verbs que has utilitzat. infinitiu

gerundi

participi

5. Classifica les oracions compostes següents per coordinació (C), per subordinació (S) i per juxtaposició (J). Està molt content que hages aprovat. Volia fer flams, però se m’ha acabat el sucre. Podem anar a la platja, ja ha eixit el sol. El cotxe s’ha espatlat, haurem d’anar al taller. Anem al cine o ens quedem a casa? Tornaré abans que te n’adones.

270

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 271

NOM:

DATA:

CURS:

6. Substitueix el signe de puntuació que uneix aquestes oracions juxtaposades per un dels nexes que segueixen. i

però

per tant

• Pujaria a ta casa; no funciona l’ascensor. F • Els animals herbívors mengen herba; els carnívors, carn. F ADAPTACIÓ CURRICULAR

• Parla moltes llengües; és poliglot. F • Vine amb mi; queda’t ací. Decideix-te F 7. Transforma les oracions simples següents en compostes subordinades canviant el mot o expressió que tens en cursiva. Ex: El vidre reciclat té un tractament especial. El vidre que reciclem té un tractament especial. • El tracte acordat s’ha hagut d’anul·lar. F • M’agradaria molt la teua visita.

• Ens vam conéixer el mes passat.

• Anirem de viatge a Xipre.

• No vull les teues excuses.

8. Consulta el llibre de text i completa aquest esquema. – – Per – Suma de – COMPOSTES

– Per juxtaposició

ORACIONS

– – – –

– Per

– Adjectives –

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

271

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 272

OBJECTIU 2

ELS MECANISMES DE FORMACIÓ DE PARAULES

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Quan formem paraules noves els mecanismes que fem servir són la derivació, la composició i l’abreviació.

1. Indica en cada mot quin mecanisme s’ha emprat per a formar-lo. pèl-roig

enlluernador

avantbraç

verdor

desesperar

camallarga

UNICEF

preocupar

2. Uneix els elements dels mots i escriu-los tenint en compte les regles del guionet. para

olletes

cama

demà

fil

joc

escura

llarg

tasta

sol

despús

ferro

vídeo

xemeneies

3. Construeix oracions amb els mots derivats següents. il·lògic: . radiografiar: . subcampió: . escorxador: . desemmascarar: . • Quin dels mots anteriors és també un mot compost? .

272

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 273

OBJECTIU 3

LLENGUA I PARLA. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

NOM:

DATA:

CURS:

1. Digues a quin concepte fan referència cada una d’aquestes definicions. : És la manifestació o realització de la llengua per part de cada parlant. : És una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans per a comunicarse.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

: És una acció pròpia i individual de cada parlant, que selecciona d’entre totes les combinacions possibles del codi lingüístic aquelles que li són útils i necessàries. : És l’ús que es fa de la llengua. 2. Completa les afirmacions sobre la variació amb els diferents tipus que n’hi ha. diacrònica, diatòpica, diastràtica, diafàsica o funcional La variació és aquella que es dóna quan ens referim a l’ús de la llengua que fan els parlants segons els grups socials o professionals a què pertanyen. La variació és aquella que es refereix a les diferents formes de parlar una mateixa llengua al llarg del temps. La variació és la variació que es dóna segons la zona geogràfica a què pertanyen els parlants. Dóna lloc als dialectes de la llengua. La variació és la variació relacionada amb el context o situació en què es trobe el parlant. Aquestes varietats són els registres lingüístics. 3. Indica quin tipus de variació es dóna en les situacions següents. En algun cas pot haver-n’hi més d’una. Situació Discurs del rector de la universitat.

Variació

Conversa telefònica entre dues amigues. Conversa d’un iaio i el seu nét. L’argot juvenil Conversa de dos científics. Un és de Morella i l’altre de Puçol. 쮿 Ara, tria una de les situacions anteriors i escriu-la. .

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

273

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 274

OBJECTIU 4

LA POESIA DE LA RENAIXENÇA

NOM:

DATA:

CURS:

1. Indica a qui es refereixen aquestes afirmacions sobre la poesia del segle XIX. A a la poesia popular

B a la poesia culta

Aquesta poesia havia perdut qualitat i lectors durant l’edat moderna. Un dels seus objectius era l’aproximació satírica o costumista a la realitat quotidiana. Un dels poetes més importants d’aquesta poesia fou el valencià Constantí Llombart. Es van assimilant i aplicant els principis del romanticisme. La difusió d’aquesta poesia es va fer a través de revistes satíriques i polítiques. Molts autors comencen a escriure aquest tipus de poesia en la seua llengua materna. Marià Aguiló, Teodor Llorente i Vicent W. Querol són poetes destacables en aquesta poesia. Propugnaven, com a model de llengua, la llengua «que ara es parla». 2. Explica què ocorre en 1833 i què va suposar per a la poesia en valencià. 3. Llig aquest text i respon a les preguntes que hi ha més avall.

«Nosatros no escribim tampoc pera tots, sinó únicament pera aquells que mos vullguen llechir, i que siguen afisionats al llenguache sensillo y natural de la chent del camp, á qui espesialment dediquem la nostra música, sense més obchecte que el de distráuremos uns y altres algun rato en les llargues i fastidioses nits del ivern.» J. M. BONILLA i J. BERNAT I BALDOVÍ

• A quin corrent de la poesia valenciana pertanyen els autors? Justifica la resposta.

• Quina creus que és la situació de la llengua al segle XIX?

274

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 275

NOM:

DATA:

CURS:

4. Llig aquests fragments de l’obra València i Barcelona, de Teodor Llorente, i contesta les preguntes que tens a continuació. VALÈNCIA I BARCELONA

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Salut, ciutats volgudes! València! Barcelona! Com llavi humil vos besa los peus la mateixa ona, portant-vos les memòries de temps bells i llunyans. Jo a vostres fronts gloriosos done també iguals paumes: los fills enyoradissos dels Berenguers i els Jaumes serem sempre germans. Un mateix cau tinguérem en la mateixa soca; els uns, en separar-nos, buscàreu l’aspra roca, i els altres acampàrem en lo flairós jardí; mes, sempre que els cors junta de nostres mans l’estreta, los pensaments s’envolen, com au que al niu va dreta, al vell tronc llemosí. Los pensaments s’envolen als temps en què la glòria, en les daurades fulles de la immortal història, donava per exemples al món nostres records; quan verds llorers brotaven lo Llobregat i el Túria, i mostrà nostra llengua a tots los pobles Llúria i March a tots los cors. • Quin creus que és el missatge que ens vol donar Teodor Llorente en aquest poema?

• L’autor ens explica que la llengua dels valencians i els catalans prové de la mateixa arrel. Quines paraules o quina expressió utilitza per a fer-ho?

• Situa el riu Llobregat i el riu Túria en un mapa i explica per què l’autor els ha posat en aquest poema.

• Qui són els Berenguers i els Jaumes als quals fa referència el text?

• Tria la temàtica que reflecteix aquest poema. Visió sentimental del paisatge. Pervivència del romanticisme. Exaltació patriòtica.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

275

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 276

Els textos de l’àmbit comercial

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. Conéixer l’estructura de les oracions juxtaposades, coordinades i els seus tipus. 2. Conéixer i dominar el concepte de neologisme. 3. Dominar els conceptes de llengua i dialecte. 4. Conéixer les característiques i els autors de la narrativa del segle XIX. METODOLOGIA

3. Identificar els conceptes de llengua i dialecte i classificar dialectes segons els trets característics. 4. Localitzar errors i respondre preguntes sobre textos. CONTINGUTS BÀSICS

• • • •

La juxtaposició i la coordinació. La renovació del lèxic. Llengua i dialecte. La narrativa del segle XIX.

1. Identificar oracions i transformar-les. 2. Classificar paraules segons els tipus de neologismes.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Morfosintaxi 1. Conéixer l’estructura de les oracions juxtaposades, coordinades i els seus tipus.

Lèxic 2. Conéixer i dominar el concepte de neologisme.

Llengua i societat 3. Dominar els conceptes de llengua i dialecte.

Literatura 4. Conéixer les característiques i els autors de la narrativa del segle XIX.

276

ACTIVITATS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

Completar la definició de juxtaposició. Identificar oracions juxtaposades. Transformar oracions. Indicar el tipus d’oracions coordinades. Completar oracions coordinades. Identificar conjuncions i locucions conjuntives. Completar oracions amb conjuncions. Triar la conjunció correcta en unes oracions. Completar oracions amb la conjunció correcta. Resoldre uns mots encreuats.

1. Classificar neologismes. 2. Identificar neologismes en unes oracions. 3. Substituir barbarismes per paraules pròpies. 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Destriar informació de la llengua i els dialectes. Escriure la definició de dialecte. Completar l’esquema dels dialectes. Identificar varietats dialectals. Extraure trets dialectals d’uns textos. Destriar dialectes segons el bloc a què pertanyen. 7. Identificar trets dialectals amb el seu dialecte. 8. Escriure una forma verbal segons tres dialectes. 1. Localitzar errors i esmenar afirmacions sobre la literatura del segle XIX. 2. Analitzar un fragment d’Antoni Bofarull. 3. Analitzar un fragment de Narcís Oller.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 277

OBJECTIU 1

LA JUXTAPOSICIÓ I LA COORDINACIÓ

NOM:

DATA:

CURS:

1. Consulta el llibre i completa aquesta definició. La juxtaposició és el

pel qual es relacionen, pel sentit, sintàcticament independents sense

cap paraula que funcione com a

ADAPTACIÓ CURRICULAR

2. Marca amb una X les oracions que siguen juxtaposades. Volia vindre, però em va ser del tot impossible. Començava a refrescar, els núvols amenaçaven tempesta. Et volia preguntar: ets casat? Sempre fa el que li diuen i mai protesta per res. Em fa molt de mal el cap; no m’atabales. 3. Fes els canvis necessaris per a transformar les oracions coordinades en juxtaposades i a l’inrevés. • Pere estudia la carrera de dret; Mireia, la de filologia.

• Juli és molt xarrador i es distrau sovint a classe.

• La faena ja està acabada, així doncs no cal que et preocupes.

• No vol vindre; que no vinga.

• Llig un llibre, mira la televisió, fes el que vulgues.

4. Indica si aquestes oracions coordinades són copulatives, disjuntives, adversatives o il·latives. • No puc prendre llet ni cap derivat lacti. • Podeu llegir un llibre o bé fer aquests exercicis. • M’ha donat la seua opinió, però no hi estic d’acord. • El viatge va ser un èxit i tots van tornar contents. • No és mon pare sinó el meu oncle.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

277

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 278

NOM:

DATA:

CURS:

5. Completa les oracions següents de manera que en resulten oracions compostes per coordinació copulatives i disjuntives. Ex: Anirem a buscar bolets. a. Anirem a buscar bolets i ens els menjarem per dinar. b. Anirem a buscar bolets o visitarem els avis. F • La pel·lícula acabarà prompte.

F F

• Para taula.

F F

• Llig l’enunciat.

6. Digues de quin tipus són les locucions conjuntives o conjuncions coordinants següents i fes una oració amb cada una. • Per consegüent F • OF • Sinó que F • Però F • Bé... bé F • Per tant F 7. Completa les oracions següents amb una d’aquestes conjuncions coordinades. i

però

així doncs

• El rei parlava • No ha guanyat la carrera • Ja hi som tots, • Demana’m una botella d’aigua • No he menjat mai carn d’estruç

278

els seus súbdits escoltaven. ha quedat entre els cinc primers. ja podem marxar. un refresc de taronja. crec que ho faça.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 279

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

No s’ha de confondre la conjunció adversativa sinó amb la forma si no, formada pel condicional si més la negació no.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

8. Subratlla l’opció correcta en cada cas. • No és vi negre sinó / si no blanc. • Sinó / Si no et va bé aquest programa, n’instal·lem un altre. • No arribaràs al prestatge de dalt sinó / si no agafes l’escala. • Val més que anem cap a classe, sinó / si no arribarem tard. • No respongues la pregunta sinó / si no n’estàs convençut. • No has d’agafar aquest autobús sinó / si no el que ve després. 9. La conjunció doncs en valencià sempre té un valor consecutiu, és a dir, expressa una conseqüència i mai no pot tindre un valor causal. En aquest últim cas s’han d’utilitzar conjuncions com ara perquè, ja que, etc. Tenint això en compte, completa aquestes oracions amb la conjunció adient: perquè o doncs. • M’ha dit que té angines,

no l’esperes.

• Duia un jersei gruixut

tenia fred.

• Maria és una bona companya

t’ajuda sempre.

• No begues tant

et farà mal.

• Vols una moto?

treballa i estalvia.

10. Resol aquests mots encreuats sobre els nexes coordinants. Horitzontal:

1. Expressen una contraposició dels significats. 2. Expressen una alternança o opció dels significats.

Vertical:

1. Expressen una continuïtat lògica o conseqüència dels significats. 2. Expressen una suma de significats. 2 1

1 2

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

279

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 280

OBJECTIU 2

ELS NEOLOGISMES

NOM:

DATA:

CURS:

1. Classifica aquestes paraules segons que siguen manlleus o calcs. encaminador

aeròbic amb bicicleta

càmera

làser

mort sobtada

mòdem

pedigrí

motor de cerca

handicap

derbi

còctel

surf de neu

Manlleus

Calcs

쮿 Tenint en compte aquesta classificació, consulta, si cal, el llibre de text i defineix els conceptes següents. Manlleu: Estrangerisme: 2. Subratlla els neologismes que trobes en aquestes oracions. • Al cibercafé de la cantonada han comprat ordinadors nous. • Hem pagat el microones amb la targeta de crèdit del pare. • A la nostra comarca s’ha creat una plataforma reivindicativa en contra de l’ús dels aerosols. • M’han regalat un DVD però encara no l’he estrenat. • Han sotmés el ciclista francés a un control antidopatge. 쮿 Escriu les paraules de les oracions anteriors que ja no són considerades neologismes i explica per què.

3. Localitza els barbarismes d’aquestes oracions i substitueix-los per paraules valencianes. • M’he comprat un traje en les rebaixes d’aquesta temporada. F • Aquesta nit he tingut una pesadilla terrible. F • Vicent s’ha tornat a ficar en un bon follón. F • Ja entonces es veia vindre que no serien bons companyers. F • Sempre que para taula posa els gavinets i els tenedors on no toca. F • És molt recomanable fer una siesta després de dinar. F

280

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 281

OBJECTIU 3

LLENGUA I DIALECTE

NOM:

DATA:

CURS:

1. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F) i corregeix a la llibreta les que siguen falses. A la ciutat de l’Alguer (Itàlia) es parla una varietat de la nostra llengua. La llengua pròpia del Principat d’Andorra és el castellà. La llengua que parlem els valencians es parla en diverses zones del Mediterrani oriental. ADAPTACIÓ CURRICULAR

En alguns territoris d’Aragó també es parla la nostra llengua. Els matisos en la llengua d’un parlant permeten deduir-ne la procedència geogràfica. En les varietats de la Comunitat Valenciana s’empren més paraules d’origen àrab que a Catalunya. La divisió dialectal de la nostra llengua es basa sobretot en criteris lèxics i sintàctics. 2. Escriu la definició de dialecte de manera clara.

3. Completa aquest esquema dels dialectes de la nostra llengua sense consultar el llibre de text. DIALECTES DE LA NOSTRA LLENGUA

Bloc occidental

쮿 Explica de manera breu els trets dialectals del bloc occidental.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

281

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 282

NOM:

DATA:

CURS:

4. Fixa’t en aquest mapa i indica el bloc dialectal al qual pertany cada tret. Trets diferenciadors ARANÉS

caixa (pronuncia la i)

caixa (ix un sol so)

a/e —> [ə]

Perpinyà Andorra la Vella Girona

L TA

Alacant

Maó

Palma de Mallorca

Eivissa

IE R

servisca

SARDENYA (Itàlia)

O València

o/u —> [o] [u]

Tortosa

Tarragona

OCC

o/u —> [u]

Barcelona

Castelló de la Plana

BLOC

a/e —> [a] [e]

l'Alguer Lleida

Límit dialectal Bloc occidental Bloc oriental Alguerés

serveixi

5. Llig aquests textos escrits en varietat nord-occidental i extrau-ne un exemple de cada un dels trets que t’indiquem a continuació. 1

Este xiquet té soneta i no se pot adormir. Ja l’adormirà sa mare a l’oreta (d)el coixí.

Dones, dones, al sarmó. Qui ha perdut lo mocador? Lo gatet se l’ha ancontrat amagat en un forat. Salte lo rovelló, valentes totxa(d)es al pastor. Fragment d’una cançó popular recollida per A. QUINTANA

• Determinant demostratiu propi de l’occidental. • Mot específic equivalent a nen. • Forma plena dels pronoms febles em, et, es. • Caiguda de la -d- intervocàlica. • Conservació de l’article lo davant de substantiu masculí. • La e àtona inicial de mots que comencen per en– s’articula com una a. • Lèxic propi de la varietat nord-occidental.

282

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 283

NOM:

DATA:

CURS:

6. Ratlla el nom dels dialectes que no pertanyen al bloc oriental. rossellonés

valencià

balear

alguerés

nord-occidental

central

7. Consulta el llibre de text i indica a quin dialecte pertany cada tret que tens a continuació. nord-occidental

balear ADAPTACIÓ CURRICULAR

central • Paraules compartides amb el valencià, com ara timó, espill. • La pèrdua de la v en els imperfets d’indicatiu de la primera conjugació, en algunes ocasions. • L’ús generalitzat de l’article salat (es, sa...). • Paraules específiques com ara escombra per granera o joguina per joguet. • El manteniment de l’article personal diferenciat (en, na) tant en masculí com en femení. • La pronunciació amb e oberta de les vocals tòniques en mots com ceba o pera. • La conservació dels articles lo i los davant de substantius masculins. • Pronúncies del tipus ceia, tovaiola, (en comptes de cella, tovallola). • Paraules específiques com ara al·lot per xiquet o moix per gat.

8. Escriu com pronunciaria la 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs següents un parlant del dialecte central, un del nord-occidental i un del balear. central

nord-occidental

balear

CANTAR GUANYAR DORMIR CÓRRER SOMIAR

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

283

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 284

OBJECTIU 4

LA NARRATIVA DEL SEGLE XIX. ROMANTICISME I REALISME

NOM:

DATA:

CURS:

1. Algunes de les dades d’aquestes afirmacions han sigut canviades. Localitza-hi els errors i ratlla el que no siga correcte.

a. El realisme a Europa es produeix durant la primera meitat del segle XIX.

b. Els herois de la narrativa romàntica s’enfronten al destí i als condicionaments socials.

c. Els grans autors realistes s’allunyen dels idealismes i dels sentimentalismes.

d. El naturalisme és la forma més extrema de la narrativa romàntica.

e. El Mole i La Donsaina són dos diaris cultes valencians que apareixen en aquesta època.

f. La nostra llengua està subordinada al castellà.

g. La consolidació de la Renaixença no comporta cap recuperació de la narrativa.

h. La novel·la naturalista era una composició de caire popular i humorístic.

i. Els quadres de costums solen ser narracions extenses sobre la vida d’una societat concreta.

j. Narcís Oller incorpora el realisme a la nostra narrativa.

쮿 Escriu les informacions que eren incorrectes, però ara corregides.

284

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 285

NOM:

DATA:

CURS:

2. Llig aquest fragment del pròleg que va escriure Antoni Bofarull per a la seua novel·la L’Orfeneta de Menargues, on justifica la tria del tema. En acabant, respon a les preguntes que tens a continuació.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Al sentir la inspiració que m’infonia tan útil descobriment, considerant el gran nombre d’injustícies i desastres produïts de la injustícia de Casp, i el desfigurament de la història, m’ocorria, quasi sens pensar aquesta pregunta: «¿A què ve, després de tants segles, en els anys que corren, aquest renaixement i afició que es nota a Catalunya per a fer reviure el bo del passat, per a tornar una part de fisonomia a aquella nacionalitat catalana que s’havia cregut morta? Alguna cosa significa aquest bulliment de sang». Aquesta consideració fou la que em donà el tema sobre el qual havia de fundar jo la principal mira de mon treball. • Quin diu l’autor que vol ser el tema de la seua novel·la?

• Explica si aquesta afició per fer reviure el bo del passat que comenta Bofarull es correspon amb l’ideari dels corrents literaris del Romanticisme.

• A què es refereix l’autor quan parla de la «injustícia de Casp»? Explica en què va consistir.

3. Llig aquest fragment de L’escanyapobres de Narcís Oller i contesta les preguntes.

L’Oleguer i la Tuies (marit i muller) estan al llit quan s’ha acabat el dia, embogits, comptant els diners que té cadascun en el seu poder. – Aquests són els meus; aquells els teus. Després me’ls deixaràs comptar; oi? – Sí, però tu també els teus: si no, de cap manera. I, embriagats per la passió, tenien disputes i gelosies de criatura, i a voltes braonades de fera, que, altre cop persones, es perdonaven per la por dels testaments i altres lligams. • Quina temàtica creus que reflecteix aquest fragment? L’amor

L’avarícia

L’altruisme

• De quina passió parla l’autor en l’expressió embriagats per la passió?

• Busca informació sobre aquesta obra de Narcís Oller i explica quin n’és l’argument. Tenint en compte aquest, digues si L’escanyapobres pertany al realisme o al naturalisme. Justifica la resposta a la llibreta.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

285

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 286

Els textos periodístics argumentatius

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. 2. 3. 4. 5.

Conéixer l’estructura dels textos argumentatius. Identificar les oracions subordinades. Conéixer els tipus de fenòmens de contacte. Identificar la divisió dialectal. Conéixer el teatre del segle XIX.

METODOLOGIA

1. Completar conceptes i redactar un text. 2. Identificar oracions i nexes i reconéixer proposicions i les seues funcions sintàctiques.

3. Reconéixer expressions errònies i identificar els tipus de fenòmens de contacte. 4. Diferenciar dialectes i conéixer les comarques. 5. Completar un text i respondre preguntes a partir d’un fragment teatral. CONTINGUTS BÀSICS

• • • • •

Els textos argumentatius. La subordinació. Les subordinades substantives. Els fenòmens de contacte. El valencià. Els parlars valencians El teatre culte i popular del segle XIX.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Tipologia textual 1. Conéixer l’estructura dels textos argumentatius. Morfosintaxi 2. Identificar les oracions subordinades.

Lèxic 3. Conéixer els tipus de fenòmens de contacte.

Llengua i societat 4. Identificar la divisió dialectal.

Literatura 5. Conéixer el teatre del segle XIX.

286

ACTIVITATS 1. Completar un text sobre l’argumentació. 2. Redactar un text argumentatiu. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Classificar oracions compostes segons el tipus. Escriure la característica de la subordinació. Classificar nexes subordinants. Substituir proposicions. Subratllar proposicions substantives de relatiu. Indicar la funció sintàctica d’unes proposicions. Convertir oracions simples en subordinades. Corregir l’ús incorrecte d’unes preposicions.

1. Substituir locucions per les pròpies valencianes. 2. Classificar mots en calcs o barbarismes. 3. Classificar i esmenar barbarismes. 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Completar un quadre amb dialectalismes. Identificar trets dialectals en un text. Classificar comarques segons la seua parla. Reconéixer i classificar trets dialectals valencians. Buscar dialectalismes en una sopa de lletres. Identificar dialectes en un mapa de comarques.

1. Completar informació del teatre en el segle XIX. 2. Analitzar un fragment d’Eduard Escalante.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 287

OBJECTIU 1

ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

NOM:

DATA:

CURS:

1. Consulta el llibre i completa el text. Els textos argumentatius són aquells en els quals s’exposen o refuten una

i intenten

, punts de vista que defensen el receptor de les

defensades per l’emissor. Alguns gèneres argumentatius són l’

i la

ADAPTACIÓ CURRICULAR

2. Escriu un article d’opinió a partir del títol que et proposem. EL MITE DE LA DIETA MIRACULOSA

• Quins trets característics has fet servir en la redacció del teu text?

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

287

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 288

OBJECTIU 2

LA SUBORDINACIÓ. LES SUBORDINADES SUBSTANTIVES

NOM:

DATA:

CURS:

1. Classifica aquestes oracions compostes en juxtaposades (J), coordinades (C) o subordinades (S). Té el títol d’enginyer químic i no troba faena. No crec que puga arribar a l’hora. La setmana vinent comencen les vacances; és fantàstic. He aprovat el carnet de conduir, però no tinc cotxe. Lluïsa ha hagut d’anar al metge perquè es trobava malament. Ja t’he entés, no calia cridar. A l’estrena de la pel·lícula no han vingut ni Clara ni Joan. Corre, vés a portar-li el paraigua a la teua germana. Entre tots els veïns van acordar que no farien més reformes. 2. Consulta el llibre i escriu la característica principal de les oracions compostes per subordinació.

3. Encercla els nexes d’aquestes oracions compostes subordinades i classifica’ls en el quadre. • Anirem lentament a fi que ningú es canse. • Vaig treballar a l’estiu per tal de pagar-me els estudis. • Lluís ha demanat anar al partit. • Si plou, entra la roba estesa. • Hem vist un cavall al camp el qual no parava de córrer. • Casar-se no és una bona solució per a la situació d’Andreu. • Hem anat a visitar l’indret on naix el riu Xúquer. • El director de l’escola ha demanat que el substituïsquen a la faena.

conjunció

288

locució conjuntiva

pronom relatiu

infinitiu

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 289

NOM:

DATA:

CURS:

4. Substitueix les proposicions en cursiva per un substantiu o SN, per un adjectiu o SAdj o per un adverbi o SAdv, segons convinga. • Necessite que em dónes un colp de mà. F Necessite • T’ho enviaré quan ho tinga acabat. F • Va fer un crit que semblava de por. F ADAPTACIÓ CURRICULAR

• El xiquet ha nascut com tots esperàvem. F • L’equip no s’imaginava que guanyaria el torneig. F • Els arqueòlegs van descobrir un tresor que estava sota terra. F

RECORDA

Les proposicions substantives de relatiu són introduïdes pels pronoms relatius qui / que precedits normalment d’un article, un demostratiu o el pronom tothom, i equivalen a un substantiu.

5. Subratlla les proposicions substantives de relatiu que trobes a continuació. • Qui vulga més sopa que alce la mà. • No puc suportar que et mossegues les ungles. • Només han suspés aquells que no havien estudiat. • Pot vindre a la festa tothom que en tinga ganes. • És molt difícil que el nou candidat guanye les eleccions. • Maria ha dit que demà vindrà a estudiar. • El senyor que ens vam trobar pel carrer és el pare de Laura. 6. Indica la funció sintàctica que fan les proposicions subordinades substantives destacades. • L’inspector tenia la seguretat que aquell no era l’assassí. F • Cap dels directius pensava que l’empresa fóra una estafa. F

Subj Atribut

• Recorda’t que has d’anar al metge. F

• Estic contenta que l’operació haja sigut un èxit. F

• M’amoïna que els preus de l’alimentació hagen pujat. F

CSubs

• El guàrdia va posar una multa als qui no duien el cinturó posat. F

CAdj

• La il·lusió de Maria és que ens reunim tots a sa casa. F

CRèg

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

289

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 290

NOM:

DATA:

CURS:

7. Converteix aquestes oracions simples en subordinades substantives substituint els sintagmes nominals en cursiva. • La seua parella vol la separació.

• No m’agraden les mentides.

• Estem agraïts de la seua ajuda.

• Una de les condicions és la majoria d’edat dels participants.

• La gràcia del local era la il·luminació tan espectacular.

• La seua inclusió en la llista depenia del resultat de l’examen.

쮿 Indica la funció sintàctica de les proposicions substantives anteriors.

쮿 Escriu tres oracions compostes que continguen proposicions subordinades substantives que facen les funcions següents. CD: CRV: CI: 8. Corregeix l’ús incorrecte de les preposicions en aquestes oracions. • El meu gat s’acontenta amb menjar una vegada per dia. • Està molt acostumat a que el feliciten pel seu treball. • Maria no s’ha recordat de que tancaven a les huit. • He estat pensant en deixar de fumar. • Es resigna a que l’acomiaden. • Els responsables confien en que farà bon temps. • El director el va amenaçar amb expulsar-lo. • No té por a que li diguen la veritat. • He portat a Maria perquè la visitara el metge.

290

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 291

OBJECTIU 3

ELS FENÒMENS DE CONTACTE

NOM:

DATA:

CURS:

1. Substitueix les expressions que tens en negreta, pròpies del castellà, per la corresponent frase feta o locució valenciana. t’han pres la mida / viu com una centella / fa l’orni / se la carregarà / em fan eixir de polleguera

ADAPTACIÓ CURRICULAR

• El meu nebot és més llest que la fam.

• Les decisions d’alguns polítics em cabregen.

• Si no acaba a temps aquesta faena, li caurà el pèl.

• Amb el preu d’aquest pis t’han timat.

• Quan no vol parlar d’algun tema, es fa el boig.

2. Classifica aquests mots segons que siguen calcs (C) o barbarismes (B). guardaespatles

camarer

parallamps

entresòl

aduana

rentaplats

grifo

sabiduria

cuento

3. Digues de quin tipus són aquests barbarismes. vale

almeja regalo la costum un aroma el suor la senyal apoiar arrepentir veranejant

Fonètics: Morfològics: Lèxics: 쮿 Escriu la forma correcta per a cada una de les interferències anteriors.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

291

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 292

OBJECTIU 4

EL VALENCIÀ. ELS PARLARS VALENCIANS

NOM:

DATA:

CURS:

1. Completa aquest quadre. central

valencià

això

açò dèsset

vegada escombra este vesprada dolent romer

2. Assenyala els trets dialectals que identifiques en aquest text valencià.

–No li assegure l’èxit, però faré el que puga per trobar la seua filla. –Li ho agraïsc enormement –féu l’home, molt reconegut. –Jo tinc una minuta… –És clar –s’avançà Solapenya– que pense pagar-li la faena. No repararé en despeses. –Entenga’m –intentà aclarir el detectiu–, açò és un treball nou per a mi. Fins ara no treballava al tant per cent del material recuperat. FERRAN TORRENT, Penja els guants, Butxana

쮿 Ara, reescriu el text de Ferrant Torrent amb els trets característics del dialecte central.

292

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 293

NOM:

DATA:

CURS:

3. Ratlla les comarques en què no es parla el valencià. Baix Vinalopó / Costera / Cerdanya / Safor / Montsià Alacantí / Pla de l’Estany / Camp de Túria / Ribera Baixa Segrià / Menorca / Urgell / Ports / Alcoià / Plana Alta

ADAPTACIÓ CURRICULAR

쮿 Escriu el nom de les comarques de parla valenciana.

쮿 Agrupa les comarques anteriors segons el subdialecte valencià a què pertanyen. septentrional

central o apitxat

meridional

4. Quins trets característics del valencià s’exemplifiquen en aquestes paraules? Consulta, si cal, el llibre de text. • dormira: • cent: • aixà (aixada): • [kw’ina] cuina: • porte: • molt: • este, eixe, aquell: 쮿 Ara classifica’ls segons que siguen fonètics o morfològics. • Fonètics: cent, • Morfològics: 쮿 Quin és el tret més característic del valencià central o apitxat i que no ha aparegut en la llista anterior?

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

293

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 294

NOM:

DATA:

CURS:

5. Busca en aquesta sopa de lletres almenys cinc paraules del lèxic valencià. P O A L U P K D G T H D A C S A S T O L S G F T C M B A R U R O L A T E E D

C C O A N E R A H

C Y P P D V J X L U M T B Y V P S U S O C

F L A X T B A E W I

P K E L C S A R M X K O R G T G E A L E N N I

A X O A C R M P O

G D H S D F B E S F M R Y C Q T L F C A D G C L L X Z V U P A A A L P O S H Q A L E

R S R

6. Pinta en aquest mapa del territori de la nostra llengua les comarques que comprén cada dialecte d’un color diferent. Separa amb una línia el bloc oriental i el bloc occidental.

294

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 295

OBJECTIU 5

EL TEATRE DEL SEGLE XIX

NOM:

DATA:

CURS:

1. Explica breument la situació del teatre en el nostre domini lingüístic durant el segle XIX partint d’aquesta introducció.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Durant la Renaixença, el teatre tingué èxit a causa principalment…

2. Llig aquest fragment representatiu de teatre popular valencià. ESCENA VII CARMELO, CHESINTO, y por la puerta primera de la izquierda BALTASARA con una cesta. BALTASARA

CARMELO CHESINTO

¡Ma tu en la sistella si faré yo bona vista! Ixca vosté així al carrer... Clar; tot el veinat mos mira. Yo la duré; chent mes tonta! (Tomando la cesta.) Será la primera familia que vá á verenar al Grau. Pues á mí me dona grima. La chent desent vá á la fonda. Así tot el mon la tira á lo grande. En fí, toqueu; no vullc... EDUARD ESCALANTE, Tres forasters de Madrid

• Què s’explica en aquest fragment? En quin entorn succeeix aquesta escena?

• Escriu els trets lingüístics que corresponen al valencià popular.

• Quin és el personatge que vol imitar els costums i la llengua de les elits socials? Escriu paraules o expressions que ho justifiquen.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

295

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 296

Els textos audiovisuals

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. Conéixer l’ortografia i la combinació de pronoms febles. 2. Conéixer l’estructura de les oracions subordinades adjectives i l’ús del pronom relatiu. 3. Conéixer les característiques i els autors de la poesia del segle XX fins a la Guerra Civil. 4. Conéixer les característiques de la poesia de la postguerra a l’actualitat. METODOLOGIA

2. Completar una explicació, transformar oracions i reconéixer subordinades adjectives i pronoms relatius. 3. Analitzar una poesia. 4. Completar informació i analitzar un poema. CONTINGUTS BÀSICS

• • • •

Els pronoms febles. La subordinació. Les subordinades adjectives. La poesia fins a la Guerra Civil. La poesia de la postguerra a l’actualitat.

1. Completar i esmenar frases amb pronoms febles.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Morfosintaxi 1. Conéixer l’ortografia i la combinació de pronoms febles.

1. 2. 3. 4.

Substituir complements per pronoms febles. Combinar verbs i pronoms febles. Reconéixer la funció de pronoms febles. Substituir complements per pronoms febles.

2. Conéixer l’estructura de les oracions subordinades adjectives i l’ús del pronom relatiu.

1. Completar l’explicació de les oracions subordinades adjectives. 2. Transformar oracions simples en compostes amb subordinades adjectives. 3. Subratllar proposicions i identificar-ne el tipus. 4. Substituir pronoms relatius pels seus antecedents i indicar quina funció hi fan els pronoms. 5. Ratllar les formes de relatiu incorrectes. 6. Completar oracions amb formes de relatiu. 7. Destriar els que conjunció dels relatius.

Literatura

1. 2. 3. 4.

3. Conéixer les característiques i els autors de la poesia del segle XX fins a la Guerra Civil.

4. Conéixer les característiques de la poesia de la postguerra a l’actualitat.

296

ACTIVITATS

Analitzar un poema de Joan Maragall. Reconéixer dos corrents d’avantguarda. Identificar autors noucentistes. Explicar la tasca de dos poetes valencians.

1. Completar informació d’un autor. 2. Situar cronològicament dos corrents de la poesia. 3. Completar un text sobre la poesia contemporània i actual. 4. Analitzar un poema.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 297

OBJECTIU 1

ELS PRONOMS FEBLES

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Els pronoms febles són categories gramaticals que acompanyen el verb i que substitueixen complements que poden fer diverses funcions sintàctiques.

1. Substitueix els complements en negreta per una de les combinacions següents: ens el, me la, -vos-el, us la, -li-la, -nos-la, te la, te’l, li’l, -se’ls. F

vaig trobar.

• Us recollirem la fruita.

recollirem.

• Et comprà la carpeta.

comprà.

• Et comprà el retolador.

comprà.

• El regalà a la seua cosina.

regalà.

• Va guanyar-se els seus amics.

F Va guanyar

• Va descobrir-nos la nostra capacitat.

F Va descobrir

• Va demanar-li la seua ajuda.

F Va demanar

• Vaig contar-vos el problema.

F Vaig contar

• Li regalarem el llibre.

regalarem.

• Ens vam quedar el document.

vam quedar.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

• Em vaig trobar la cartera.

2. Escriu correctament, amb apòstrofs i guionets, aquestes combinacions de formes verbals i pronoms febles. • Processales

• Observans

• Escriumela

• Escolteume

• Recolliules

• Pintarvosel

• Animala

• Imprimirnosla

• Cantansla

• Finalitzeulosla

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

297

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 298

5 NOM:

DATA:

CURS:

3. Digues quina funció sintàctica fan els pronoms febles en negreta. • Què fa Mireia? Fa temps que no la veig. CD • Andreu du el serrell tan llarg que li tapa els ulls. • Em vas dir tot allò de l’excursió. Com pot ser que no ho recordes? • Estic tan decebut per aquesta qüestió, que no vull ni parlar-ne. • Diuen que el nou zoològic és molt gran. Xavier hi va anar ahir. • Vés a buscar els xiquets a l’escola i dona’ls el berenar. • Per allà vénen Pere i Pau. Els preguntaré què volen. • Bernat vindrà d’ací a deu minuts a dutxar-se. • Intenta fingir que està content, però no ho està. • Anit tenia els peus unflats, i hui encara els hi té. 4. Identifica el tipus de complement verbal subratllat. • Ahir vaig vore Maria, i la vaig trobar molt canviada. • Hem d’anar a la biblioteca aquesta vesprada. • Contaré a vosaltres el que ha passat. • Si vols menjar peix, hauràs d’anar a comprar peix . • Quan tu anaves a l’ambulatori, jo tornava de l’ambulatori . • Després et penediràs del que has fet. 쮿 Escriu les oracions anteriors substituint-hi els complements subratllats pels pronoms febles adients. • • • • • •

298

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 299

OBJECTIU 2

LA SUBORDINACIÓ. LES SUBORDINADES ADJECTIVES

NOM:

DATA:

CURS:

1. Consulta el llibre de text i completa.

Les proposicions subordinades adjectives equivalen a un o a un

. La funció que fan dins

l’oració és la de

són els a un

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Les paraules que introdueixen les proposicions subordinades adjectives que es refereixen . Aquest antecedent és el

del sintagma nominal.

2. Transforma aquests parells d’oracions simples en una oració composta que continga una proposició subordinada adjectiva. Ex: Vaig estar pensant en la proposta. La setmana passada em vas fer una proposta. Vaig estar pensant en la proposta que em vas fer la setmana passada. • Aquesta nit vorem la pel·lícula. Ens han regalat la pel·lícula.

• L’estiu vinent farem aquell viatge. Jo t’havia promés un viatge.

• Em vaig comprar una camisa. La camisa m’anava menuda.

• Ahir van visitar una casa. La casa la va construir l’avi.

쮿 Subratlla les proposicions subordinades adjectives de les oracions anteriors i encercla l’antecedent al qual acompanyen o complementen.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

299

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 300

NOM:

DATA:

CURS:

3. Subratlla la proposició subordinada adjectiva i digues si és explicativa o especificativa. a) Tots els alumnes que alcen la mà tindran una nota positiva.

b) Aquesta vesprada canviarem les cadires, que s’han trencat.

c) Els arbres que han tallat eren mil·lenaris.

d) Els alumnes, que han tret bones notes, se’n van de viatge.

쮿 Ara defineix aquests dos tipus de proposicions adjectives. • Proposicions adjectives explicatives:

• Proposicions adjectives especificatives: 4. Subratlla els pronoms relatius i substitueix-los pel seu antecedent en les oracions que introdueixen. Ex: Hem recollit un gat que estava abandonat. F El gat estava abandonat. • Ja tinc el llibre que em vas demanar.

• Ahir vam vore el xic que va eixir per la tele la setmana passada.

• Encara recorde el dia que ens vam conéixer.

• El taxista que ens va portar a l’aeroport complia les normes de circulació.

• Ahir vam anar al cine que hi ha prop de l’ajuntament.

쮿 Després de substituir el pronom pel seu antecedent, digues quina funció fan els pronoms relatius de les oracions anteriors.

300

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 301

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Les formes de relatiu el/la que, els/les que, precedides o no de preposició, són correctes si equivalen a aquell/a que, aquells/es que o allò que. En canvi, no ho són si equivalen a el/la qual, els/les quals o la qual cosa.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

5. Ratlla les formes de relatiu que no siguen correctes. • El camí (per on, pel qual, pel que) hem passat era molt estret. • Estudia molt, (el que, la qual cosa) es veu en els resultats de les notes. • El xic (del qual, del que, de qui) m’he enamorat es diu Joan. • La persona (de la que, de la qual) s’ha parlat té una malaltia. • (Qui, El que, El qui) tinga les mans netes pot anar al menjador. • Els companys (amb què, amb qui, en què) he treballat són molt treballadors. • L’embolic (en el qual, en el que, en què) ens trobem és culpa teua. 6. Ompli els buits amb totes les formes de relatiu que siguen correctes. • El xic

m’ha acompanyat a casa és un amic meu.

• Dóna’m les claus

has obert la porta.

• Farem escalada,

em fa molta por.

•

tinguen 18 anys poden entrar.

• El cotxe

em parles encara no l’he vist.

• La xiqueta

parlava és la meua neboda.

• Plou molt,

no anirem a vore el partit.

• La pel·lícula

ens vas recomanar, no ens va agradar.

7. Subratlla els que que siguen conjunció i encercla els que siguen un pronom relatiu. En aquest últim cas, indica’n l’antecedent amb una fletxa.

L’interès que desperta aquest text publicitari es veu augmentat perquè se sap que les autoritats responsables de l’economia estatal preparen una nova normativa tributària, una cosa que més aviat fa basarda. Fins ara, amb els qüestionaris vells, ja hi havia poca gent que s’atrevís a omplir les caselles sense l’assessorament d’experts. Però això d’haver de cursar estudis per complir les obligacions fiscals! PERE CALDERS, Avui, 20-09-89

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

301

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 302

OBJECTIU 3

LA POESIA FINS A LA GUERRA CIVIL

NOM:

DATA:

CURS:

1. Llig aquest poema de Joan Maragall que pertany al volum Poesies. La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua. 쮿 Busca informació sobre aquest poema de Maragall i intenta explicar-ne el significat.

쮿 Fes el recompte sil·làbic dels 10 primers versos i indica les elisions i sinalefes que hi trobes.

쮿 Consulta el llibre de text i explica la importància de Joan Maragall com a figura representativa de la poètica modernista.

302

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 303

NOM:

DATA:

CURS:

2. Digues a quins dos corrents de la poesia d’avantguarda pertanyen aquestes definicions.

b) Fa èmfasi en la recerca visual, el llenguatge directe i fins i tot agressiu, i l’exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

a) Prefereix textos plens d’imatges originals, irracionals però, en tot cas, suggeridors. Sovint, els poetes d’aquest corrent recorren al món dels somnis i l’escriptura automàtica.

쮿 Escriu el nom dels autors més representatius de la poesia d’avantguarda.

3. Ratlla l’autor d’aquesta sèrie que no pertanga a la poesia noucentista. Eduard Escalante Josep Carner Guerau de Liost Josep Maria López-Picó 쮿 Explica les diferències d’aquesta poesia amb la poesia modernista.

4. Explica què representa per a la poesia valenciana Vicent Andrés Estellés.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

303

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 304

OBJECTIU 4

LA POESIA DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT

NOM:

DATA:

CURS:

1. Relaciona els mots de les tres columnes per a formar el títol d’una obra. Esbrina el nom de l’autor i escriu-lo al costat. Obra Elegies

meravelles

Vacances

magre

dol

Llibre

–

brau

Bierville

Sol

pagades

La pell

i de

menjar

Autor

2. Busca informació sobre i la poesia anomenada de realisme social o històric i explica’n les característiques principals.

3. Ompli els buits d’aquest text amb les paraules adequades. A partir de

, una generació d’escriptors que no havia viscut la

amb força per escriure una poesia més

teriors. Al costat d’aquests, altres autors més , van donar a conéixer la party més destacada de

304

va sorgir

que evitara els condicionants an, com Miquel Martí i Pol o el valencià .

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 305

NOM:

DATA:

CURS:

4. Llig aquest poema de Vicent Andrés Estellés i contesta les preguntes que trobaràs a continuació.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

L’AMANT II Al capdavall de la meua existència, just al moment més amarg i cruel, arribes tu, amb un vestit lleuger, i estime, en tu, només, un glop de vida. Parles, i dius coses banals i alegres, i torne a ser l’home alegre que vaig ésser un temps, però d’altra manera. T’estime els ulls i t’estime els cabells, i amb balba mà t’acaricie el pit. Tu, dalt, somrius i comprens massa coses. I m’has besat, un per un, tots els dits. Tu has comprés, només en un instant, el meu dolor, la meua soledat. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Cant temporal • Explica de quin dels temes constants en la poesia de V. Andrés Estellés es tracta en aquest poema.

• Com se sent el poeta abans de l’arribada de la protagonista?

• Creus que està enamorat? Justifica la resposta.

• Analitza la mètrica, la rima i el ritme del poema.

• Situa l’autor dins la poesia valenciana i escriu el nom d’altres escriptors valencians de l’època.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

305

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 306

Els textos publicitaris

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. Conéixer les característiques de la publicitat, en concret l’anunci. 2. Identificar les oracions subordinades adverbials. 3. Conéixer els conceptes de denotació i connotació. 4. Conéixer i identificar les varietats socials. 5. Conéixer les característiques i els autors de la narrativa des del segle XX fins a l’actualitat. METODOLOGIA

1. Analitzar textos publicitaris i elaborar-ne. 2. Classificar proposicions i escriure oracions.

3. Completar definicions i relacionar conceptes. 4. Relacionar paraules amb el mecanisme de creació i buscar l’equivalent de l’estàndard. 5. Analitzar fragments, destriar afirmacions i explicar l’obra d’un autor. CONTINGUTS BÀSICS

• • • • •

Els textos publicitaris. La subordinació. Les subordinades adverbials. La denotació i la connotació. Les varietats socials. La narrativa des del segle XX fins a l’actualitat.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Tipologia textual 1. Conéixer les característiques de la publicitat, en concret, l’anunci.

Morfosintaxi 2. Identificar les oracions subordinades adverbials.

Lèxic 3. Conéixer els conceptes de denotació i connotació. Llengua i societat 4. Conéixer i identificar les varietats socials.

Literatura 5. Conéixer les característiques i els autors de la narrativa des del segle XX fins a l’actualitat.

306

ACTIVITATS 1. 2. 3. 4.

Indicar recursos retòrics o literaris d’uns textos. Descriure l’estratègia fonamental de la persuasió. Elaborar un discurs persuasiu. Debatre sobre uns anuncis publicitaris.

1. Classificar subordinades adverbials i completar definicions. 2. Classificar i indicar l’estructura de proposicions. 3. Classificar adverbials de lloc o adjectives. 4. Escriure oracions compostes. 5. Corregir els usos incorrectes del gerundi. 6. Classificar subordinades adverbials. 1. Completar definicions. 2. Relacionar conceptes pel que fa a la connotació. 3. Relacionar frases fetes amb els seus significats. 1. Relacionar paraules amb el mecanisme de creació lèxica. 2. Escriure l’equivalent estàndard d’unes paraules. 3. Transformar oracions a la varietat estàndard. 1. 2. 3. 4. 5.

Analitzar un fragment d’Els sots feréstecs. Destriar afirmacions en vertaderes o falses. Explicar l’obra d’un autor. Relacionar autors amb la seua tendència. Analitzar el fragment d’un conte.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 307

OBJECTIU 1

ELS TEXTOS PUBLICITARIS

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

La persuasió és una tècnica comunicativa que té per finalitat bàsica induir algú a creure alguna cosa o a actuar d’una manera determinada.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Indica quins recursos retòrics o literaris s’han utilitzat en aquests textos publicitaris per a cridar l’atenció del receptor. • Campió contra les taques, garantit. • Més net, més temps. • Salses que no podràs oblidar. • No em fumes. • Mira, dispara i envia. 2. Consulta el llibre i explica l’objectiu que persegueix el text publicitari a partir de la paraula AIDA. • A: • I: • D: • A: 3. Imagina que has de vendre el cotxe perquè se t’ha quedat menut i te’n vols comprar un de nou. Elabora un discurs persuasiu per a poder convéncer el futur comprador utilitzant diverses estratègies. Pensa en totes les prestacions del cotxe, el consum, la tapisseria, la xapa, el quilometratge, etc.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

307

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 308

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

L’anunci és un gènere publicitari que té per objectiu donar a conéixer un determinat producte o servei per a ser adquirit o contractat.

4. Debateu sobre el reclam d’aquests anuncis publicitaris. • Encara utilitzes mètodes «poc seriosos» per a aprimar-te?

• La nostra cuina

• Adéu a les piles!

• Ja és primavera a El Corte Inglés.

쮿 Digues si aquesta afirmació és verdadera (V) o falsa (F). El reclam d’un anunci publicitari pot ser una expressió, una imatge, etc. que té per objectiu atraure l’atenció del receptor.

308

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 309

OBJECTIU 2

LES PROPOSICIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

NOM:

DATA:

CURS:

1. Llig aquestes dues oracions i fixa’t en les proposicions en negreta. Classifica cada proposició en: a) subordinada adverbial pròpia

b) subordinada adverbial impròpia

Tot i que va estudiar molt no va passar la prova. Vindrem a ta casa després de dinar. ADAPTACIÓ CURRICULAR

• Afegeix-hi un exemple més de cada cas.

쮿 Completa les definicions que tens a continuació. Les adverbials pròpies són Les adverbials impròpies són 2. Subratlla les proposicions subordinades adverbials de temps i classifica-les en simultaneïtat (S), anterioritat (A) o posterioritat (P). Sempre que et veig, recorde la meua infància. Apunta-ho a l’agenda abans que se t’oblide. Es pintava les ungles mentre mirava la televisió. Ha tingut l’accident després de deixar-te a casa. En arribar el director, els treballadors van aplaudir. Vam trobar-nos Mercé venint de casa l’àvia. Acabada la festa, vam anar tots a una sala de ball. 쮿 Indica quina estructura tenen les tres últimes proposicions adverbials anteriors.

3. Indica si aquestes proposicions subordinades introduïdes per la partícula on són adverbials de lloc o adjectives. • Deixa la cartera on l’has trobada. • Sempre seus on no et toca. • No trepitgeu els llocs on hi haja gespa. • Han enderrocat el mercat on venien el peix. • Vés on et diga el cor. • Anirem al poble on va nàixer mon pare.

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

309

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 310

NOM:

DATA:

CURS:

4. Escriu una oració composta amb les conjuncions o locucions conjuntives següents. COM SI: SEGONS: TAL COM: SENSE: 쮿 De quin tipus són les proposicions subordinades que has escrit?

5. Torna a escriure les oracions corregint els usos incorrectes dels gerundis. • Josep va caure trencant-se un braç.

• Va telefonar a Marc donant-li una bona sorpresa.

• Va saber la veritat parlant amb el seu company.

• Vaig agafar el paraigua veient que plovia de valent.

• Van parlar ben alt sentint-se per tota la sala.

6. Classifica aquestes proposicions subordinades adverbials segons que siguen de temps (T), de lloc (L) o de manera (M). Veient la teua cara, ja sé que no estàs massa content. Aquesta vesprada anirem on tu vulgues. Ho faré com tu em digues. Quan tingues feta la faena, parlarem del preu. En pujar al cotxe, m’he adonat que no hi era. Ho va fer com indica el reglament. Telefona’m tan prompte com pugues. Els actors van actuar on era previst.

310

쮿 LLENGUA I LITERATURA 4t ESO 쮿 MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S.L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L. 쮿

831924 _ 0256-0336.qxd

6/5/08

17:41

Página 311

OBJECTIU 3

DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ

NOM:

DATA:

CURS:

1. Completa la definició de significat denotatiu i significat connotatiu. • El significat denotatiu

ADAPTACIÓ CURRICULAR

• El significat connotatiu

2. Relaciona cada color amb el significat connotatiu que representa. taronja •

• passió

negre

•

• esperança

verd

•

• mort

blanc

•

• monotonia

roig

•

• energia

gris

•

• puresa

3. Escriu al costat de cada frase feta el seu significat amb l’ajuda de les pistes del requadre. Presumir Ajudar

No estar-se quiet Relacionar coses

• No parar en torreta

• Vore-ho tot negre

Ser pessimista Estar despistat

• Tindre molta terra a l’Havana F • Donar un cop de mà

• Lligar caps

• Estar a la lluna (de València)

쮿 Raona, a partir d’exemples com els anteriors, si el significat que atribuïm a les frases fetes és denotatiu o connotatiu.

311

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 312

OBJECTIU 4

LES VARIETATS SOCIALS

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Les varietats socials són varietats de llengua que utilitzen determinats grups que conviuen en una mateixa societat i comparteixen diferents factors com l’edat, el sexe, la professió, el grau de formació, la classe social, el medi en què viuen, etc.

1. Relaciona aquestes paraules procedents de diferents argots amb el mecanisme de creació lèxica emprat. bareto trincar manlleu o préstec peluco cate

metàfora o metonímia

ferro pensisquiar

paraules noves

carro fashion 2. Busca l’equivalent estàndard de cada un d’aquests mots d’argot. canguelis F pencar

dinyar-la F

clapar F

garjola F

dàtil

• De quin argot creus que es tracta? 3. Passa a la varietat estàndard aquestes frases que contenen mots i expressions d’argot. • Els metges li han fet una placa abans de posar-li una via.

• Aquest tio és tope cutre i em dóna un mal rotllo!

• L’han fotut al talego per liquidar-se un de la pasma.

• Aquell tio es va quedar amb el públic.

312

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 313

OBJECTIU 5

LA PROSA DES DEL SEGLE XX FINS A L’ACTUALITAT

NOM:

DATA:

CURS:

1. Llig aquest fragment d’Els sots feréstecs i respon. (Mossèn Llàtzer està abocat a la tragèdia quan intenta acostar-se humanament i espiritualment a una comunitat de pagesos que li fan la vida impossible.)

ADAPTACIÓ CURRICULAR

I ¡quina tristor, allavors, quina tristor més fonda va ser la de mossèn Llàtzer quan va veure que, tant com anava caminant cap a la rectoria, semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s’anés clouent, clouent, darrera seu, com si per tots costats l’aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del sot! [...] Roques, turons, feixes, espadats, tossals, cingleres, se donaven la mà tot a l’entorn, formant una roda de muntanyes negres que esglaiava de mirar. Al veure’s soterrat al fons del clot, el pobre rector sentia fred a les entranyes i li agafava una vaga temença de que els penyals que el voltaven se li decantessin a damunt. Tancat, enrotllat per tots cantons, feia com si per instint cerqués amb els ulls un indret per on fugir, o a lo menos, poguer estendre la mirada. Però era en va, tot era en va... Allí no hi havia forat ni respirall per a esplaiar la vista lliurement... Allí tot era tapat, cobert, emmurallat... Allí no es coneixien llunyàries fora del sot... Allí no se sabia què volia dir horitzons... i s’havia d’alçar el cap enlaire per a poguer contemplar el cel entre el cèrcol de mobles i cimals. RAIMON CASELLAS • Per què lluita el protagonista d’aquesta novel·la?

• Què simbolitza aquesta descripció tan tètrica del paisatge?

• Indica quina és l’ambientació que l’autor ha volgut donar a l’obra. ambientació rural

ambientació urbana

• Localitza i copia totes les paraules o expressions que es repetisquen en el text. Quin creus que és el motiu pel qual l’autor utilitza el recurs de la repetició?

• Agrupa i escriu totes les paraules del text que formen el camp semàntic dels accidents geogràfics.

• Consulta el llibre i explica per què aquesta és considerada una novel·la simbòlica o simbolista.

313

831924 _ 0256-0336.qxd

NOM:

30/4/08

11:25

Página 314

DATA:

CURS:

2. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). En aquest últim cas escriu la correcció baix. A partir dels anys setanta, la prosa narrativa viu un procés d’expansió.

No hi ha cap autor que seguisca els models del realisme.

Alguns autors utilitzen tècniques com la multiplicitat del punt de vista.

Hi ha un grup de narradors que es caracteritzen per la tradicionalitat en les formes narratives.

Són destacables fenòmens com l’auge de la novel·la històrica.

La narrativa breu i la novel·la policíaca pateixen un retrocés.

A partir dels 70, autors com Amadeu Fabregat i Ferran Torrent posen la narrativa valenciana al nivell de la resta del domini lingüístic.

3. Escriu el nom de l’autor d’aquestes novel·les i explica breument la seua obra.

Narracions de la Foia de Castalla / L’ambició d’Aleix / La idea de l’emigrant / Sense la terra promesa / Rondalles valencianes

314

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 315

NOM:

DATA:

CURS:

4. Relaciona cada autor amb la tendència narrativa corresponent.

Mercè Rodoreda Joan Sales Pere Calders

Novel·la testimonial Novel·la psicològica

Josep M. Espinàs Baltasar Porcel Joan Perucho

Narrativa fantàstica ADAPTACIÓ CURRICULAR

Llorenç Villalonga

Novel·la de realisme social

Joaquim Amat-Piniella 5. Llig aquest fragment d’un conte de Quim Monzó i contesta les preguntes. LA FISONOMIA

L’intel·lectualista és incapaç de recordar cap cara. Pel carrer, quan es troba algú que el saluda, mai no sap qui és ni de què el coneix. Potser alguna cara li sona, però no aconsegueix adjudicar-li cap nom, ni és capaç d’encertar d’on el coneix. Ha arribat a fer-se tan expert a evitar els tràngols difícils que ineludiblement comporta aquesta mala memòria, que (perquè no descobreixin que no els coneix) saluda tothom que el saluda. Amb una impassivitat total, amb tanta naturalitat que ningú no s’adona que de fet no el reconeix. Fins és capaç de mantenir converses sobre temes generals (i no tan generals) i, quan finalment es diuen adéu, amb copets a l’esquena o encaixades de mans, el desconegut se’n va convençut que ni per un instant no ha dubtat mai de qui era. Sobretot cal demostrar, d’entrada, gran alegria. Que ni per un segon a l’altre li entri el dubte. D’entrada, quan es veu reconegut exclama ben fort: «Què tal? Com va tot?» Res pitjor que fer cara de no saber què, o saludar amb veu fluixa […]. QUIM MONZÓ, Vuitanta-sis contes • Quin aspecte de la realitat quotidiana intenta reflectir l’autor?

• Busca informació sobre l’obra de Quim Monzó i fes-ne un breu resum.

• Què creus que vol dir l’autor en la frase: «sobretot cal demostrar, d’entrada, gran alegria»?

315

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 316

Els textos comercials i turístics

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. 2. 3. 4.

Conéixer els textos i les seues propietats. Conéixer les tipologies textuals i els gèneres. Conéixer els eufemismes i les paraules tabú. Conéixer les característiques del teatre des del segle XX fins a l’actualitat.

METODOLOGIA

1. Substituir mots, completar oracions, ordenar fragments i corregir errors.

2. Identificar els tipus de text. 3. Substituir paraules tabú per eufemismes. 4. Identificar els autors del gènere i fer una anàlisi d’uns fragments teatrals. CONTINGUTS BÀSICS

• • • •

Els textos i les seues propietats. Les tipologies textuals. Eufemismes i paraules tabú. El teatre des del segle XX fins a l’actualitat.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Tipologia textual 1. Conéixer els textos i les seues propietats.

2. Conéixer les tipologies textuals i els gèneres.

Lèxic 3. Conéixer els eufemismes i les paraules tabú.

Literatura 4. Conéixer les característiques del teatre des del segle XX fins a l’actualitat.

ACTIVITATS 1. Indicar les quatre característiques essencials que comparteixen tots els textos. 2. Resoldre uns mots encreuats de les propietats textuals. 3. Adequar oracions perquè estiguen cohesionades. 4. Completar un text amb els connectors adequats. 5. Marcar l’oració que usa adequadament el registre. 6. Ordenar les parts de la notícia i del discurs. 7. Ordenar les parts d’un fragment d’una novel·la. 8. Corregir errors lingüístics d’unes oracions. 9. Escriure una targeta postal. 1. Localitzar gèneres textuals en una sopa de lletres. 2. Classificar els gèneres textuals segons el grau de formalitat. 3. Identificar el tipus de text d’uns fragments. 4. Elaborar un text instructiu. 5. Elaborar textos predictius de l’horòscop. 1. Substituir una forma tabú per un eufemisme. 2. Escriure un eufemisme per a diversos tabús. 3. Substituir expressions per l’eufemisme adient. 1. Relacionar autors amb tendències literàries. 2. Explicar el teatre fins a la Guerra Civil. 3. Analitzar un fragment teatral. 4. Identificar les tendències teatrals. 5. Completar informacions del teatre de postguerra. 6. Analitzar un fragment teatral.

316

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 317

OBJECTIU 1

EL TEXT I LES SEUES PROPIETATS

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

El text és la unitat gramatical superior o màxima, és a dir, la que pot ser més extensa i complexa, i correspon a un acte de comunicació.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Escriu les propietats essencials que comparteixen tots els textos.

2. Resol aquests mots encreuats sobre les propietats textuals. 1 2 1 2

HORITZONTAL: 1. Propietat relacionada amb la qualitat i l’organització de la informació. 2. Propietat que té a vore amb la relació i la connexió de les paraules i els enunciats del text. 3. Propietat que té a vore amb la correcció dels errors gramaticals, ortogràfics, etc. del text. VERTICAL: 1. Propietat que té a vore amb l’aparença formal del text. 2. Propietat que té a vore amb l’adaptació a la situació de comunicació.

3. Substitueix el mot repetit d’aquestes oracions pel recurs gramatical de cohesió que t’indiquem entre parèntesis. • Tu portes les sabates cordades i ella du les sabates descordades. (Pronom)

• No m’agraden els espinacs encara que diguen que els espinacs són molt bons. (El·lipsi)

• Havíem quedat a la parada de l’autobús, però a la parada de l’autobús no hi havia ningú. (Adverbi)

• M’he comprat un cotxe nou. El cotxe té setanta cavalls. (Sinònim)

317

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 318

NOM:

DATA:

CURS:

4. Completa aquestes oracions amb el connector que cregues convenient. • S’estimen molt,

no poden viure junts.

• Telefona a la mare

que siga massa tard.

• No podré anar a la festa • Ja ha tingut dos fills, • El jersei

m’he trencat la cama. és molt jove. li han regalat li va gran.

5. Tenint en compte la intenció comunicativa, indica quina d’aquestes oracions utilitza el registre adequat per a enviar una comunicació als pares d’alumnes de la teua escola. Ens complau d’allò més donar-vos a conéixer que el proper dimecres, a les 21 hores, celebrarem un col·loqui al centre acadèmic per a debatre el futur immediat dels vostres descendents. Us volem dir que aquest dimecres a la vesprada xarrarem una estona a l’escola de com veiem les possibilitats d’estudi dels vostres fills. Us informem que el dimecres dia 20, a les 21 h de la vesprada, hem previst fer una reunió a la sala d’actes del centre per a parlar de les eixides acadèmiques i laborals dels vostres fills. 6. Ordena de l’u al cinc les parts que formen l’estructura de: a) una notícia: cos

titular

nom del redactor

subtítol

conclusió

introducció

encapçalament

tancament

desenvolupament

entrada

b) un discurs:

7. Ordena les parts d’aquest fragment de la novel·la Pedres de toc, de Carme Torras. La porta oberta li permet, ja submergida en l’aigua, contemplar el tros més assolellat del paisatge. Un privilegi difícil d’aconseguir en cambres més llustroses. Només confia que no passi ningú prop de la finestra; I ara té dues hores esplèndides per a ella, per banyar-se i arreglar-se sense estar pendent del rellotge. Procedeix amb delit al ritual de tapar el sobreeixidor de la banyera, però tractant-se d’una sortida de claveguera, és força improbable. omplir-la fins al capdamunt, tirar-hi les sals de lavanda i englantina que la bona de la Marta sempre es cuida que no li faltin, i estendre totes les tovalloles disponibles arreu del bany, més aviat petit.

318

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 319

NOM:

DATA:

CURS:

8. Corregeix els errors ortogràfics, lèxics o gramaticals que hi ha en cada oració. • Carme té que fer repós ja que té una greu enfermetat.

• Aquesta llum que heu posat al pasillo s’hauría de netejar.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

• L’avió no a despegat, doncs tenia una avaria.

• Deixa l’abric a la perxa i assenta’t en la cadira.

• Dona-lis el metxero que els has agafat.

9. Torna a escriure aquest text perquè tinga la presentació adequada d’una targeta postal. 25 d’agost de 2003. Hola, Eva. T’escric des del Camp de Morvedre, una comarca preciosa d’on és ma mare. Hem vingut a passar quinze dies de vacances amb la família, però demà ja tornem a casa. Bé, dóna records a Pere i a tota la colla. Ens vorem al setembre. Una abraçada, Anna.

319

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 320

OBJECTIU 2

LES TIPOLOGIES TEXTUALS

NOM:

DATA:

CURS:

1. Localitza en aquesta sopa de lletres el nom de deu gèneres textuals i classifica’ls en el quadre de més avall segons l’àmbit d’ús a què pertanyen. Q O P J M B C X Z W K N C A R T A W D E L K T O N X P G M S U O E F V M R L S Z G E L O R S X A D G I C O M I C Y D X F S B Q C M S E N R C N B D N C P Z T W T E N M R S E N T R E V I S T A M A T V H G T X S R E D P M D O L E C U D E L A A D P D S L N T WM I I L L J Z N M I H E B O P D L W J F F M G S C E D K T J X E E K U T I D G F O I N F D E C B K T Z A A T O N S D A B H T X A C X N O P S R D V D I P S E K T C E U O Y D C E K Q F B Q A P S U Y T R C D V B C E X T E E

쮿 Afegeix dos exemples més de cada tipus. Àmbit personal

Àmbit social

Àmbit acadèmic

Àmbit comunicatiu

Àmbit creatiu

2. Classifica aquests gèneres textuals segons el grau de formalitat. diari personal debat polític juí classe de valencià

poema

discussió

reportatge

article editorial

acudit instància conte

contracte

Textos formals:

Textos informals:

320

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 321

NOM:

DATA:

CURS:

3. Indica el tipus de text segons la intenció de l’autor en cada cas.

– Afegiu-hi la tomaca ja triturada. – Feu el sofregit i aboqueu-hi els fideus. – Aneu-hi afegint aigua fins que la pasta quede cuita.

b) Es preveuen fortes tempestes a la zona nord de la Comunitat. El vent bufarà de llevant i hi haurà mar arrissada a tota la costa. Les tempestes seran més fredes que les de hui.

Coincideixo amb molta gent en el no a la guerra i sí a la pau. I això, al marge d’estar o no d’acord amb el govern. No se n’adonen que cauen en una contradicció al manifestar-se per la pau i, a la vegada, provocar agressions a persones, destrossar locals, cabines telefòniques, contenidors, etc.? BERNADETTE MIR ALONSO, Figueres (Girona) Rebuig de la violència, Avui, 7 d’abril del 2003

Nou gel de dutxa Supersoft. Una nova manera de començar el dia.

Lavabo i cuina reformats. 2 habitacions dobles i una suite. Terrassa de 40 m2. Finca seminova de 2 anys. Preu: 180.000 €.

d) La majoria de les manifestacions en contra de la guerra han transcorregut amb normalitat i correcció, per això lamento profundament algunes actuacions violentes realitzades per grups minoritaris.

f) La teua pell ho notarà.

c) Pis cèntric de 120 m2. ADAPTACIÓ CURRICULAR

a) – Talleu la ceba a trossets.

g) Els textos de la comunicació social responen sempre a una funció concreta. Cada situació de comunicació social i, per tant, cada text, respon a una sola finalitat.

e) BLANCA. Oh! I ells estant morint! SAÏD. No; no em demanis pietat per ells. Jo t’he cregut més pura que un raig de sol. BLANCA. Pare! Ferran! ÀNGEL GUIMERÀ, Mar i cel

h) Tecleja l’última frase amb una barreja d’excitació i desconcert. És la primera novel·la seva on hi ha, al final, un mort. El fet és remarcable perquè, precisament, l’absència de morts als seus llibres havia estat una constant volguda. QUIM MONZÓ, Guadalajara

321

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 322

NOM:

DATA:

CURS:

4. Imagina que ha vingut un amic teu a casa a vore’t perquè estàs malalt. Explica-li què ha de fer per a arribar a l’escola des de ta casa. Utilitza paraules com primerament, a continuació, etc.

쮿 Classifica el text que has escrit segons el canal de comunicació, el nivell de formalitat, l’àmbit d’ús i la seua finalitat.

5. Imagina que treballes a la secció de serveis d’un diari. Escriu la previsió dels horòscops per a demà, tenint en compte que has de tractar de temes com la salut, els diners, l’amor, etc. Pots seguir l’exemple que et donem. Àries

Taure

Bessons

Cranc

Lleó

Verge

Escorpí

Sagitari

Capricorn

Aquari

Peixos

Inici de setmana molt favorable. Però, a partir de dijous, travessareu un període bastant problemàtic pel que fa a la vostra salut.

Balança

322

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 323

OBJECTIU 3

EUFEMISMES I PARAULES TABÚ

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Són paraules tabú aquelles que no s’han de dir perquè la gent considera que no són correctes o adequades. Les paraules o expressions suaus o atenuades que s’empren per a substituir les paraules tabú són els eufemismes.

perjudicar

aguantar-se

pegar-se

robar

• Aquest matí m’han fotut el cotxe.

• Si no t’agrada el dinar, et fots i te’l menges.

• A tu t’ha anat bé que canviaren de carrer la parada de l’autobús, però a mi m’ha fotut molt.

• No t’enfades, només ho feia per fotre’t.

• S’ha fotut una bona trompada amb la moto.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. El verb fotre és considerat tabú en molts contextos. Posa al costat de cada frase l’eufemisme corresponent en el temps verbal adequat. fer la punyeta

2. Busca un eufemisme per a cada mot tabú i viceversa. • càncer

• guerra

• paralític

• cessació de la vida F

• orinar

• vellesa

• invident

• avortament F

3. Substitueix les paraules i expressions tabú subratllades d’aquestes oracions per un eufemisme del requadre. donar a llum

reajustament de pressupostos

discapacitats psíquics marroquins

• Aquest gener hi ha hagut una pujada de preus.

• El 20% dels immigrants del nostre país són moros.

• Neus ha parit a mig camí de l’hospital.

• Els retardats tenen grans dificultats en el món laboral.

323

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 324

OBJECTIU 4

EL TEATRE DES DEL SEGLE XX FINS A L’ACTUALITAT

NOM:

DATA:

CURS:

1. Consulta el llibre de text i escriu el nom d’un autor que represente cada un d’aquests corrents teatrals durant i després del modernisme. A continuació posa el nom de cada corrent al costat de la seua definició. Teatre naturalista:

Teatre simbolista:

Comèdia burgesa:

Teatre de l’absurd:

Poema dramàtic: • Planteja situacions reals i retrata personatges molt versemblants per a representar el conflicte entre l’artista i la societat.

• Pretén commoure l’espectador a través dels sentiments i les impressions.

• Sintetitza el drama modernista, la comèdia de costums i la cançó popular.

• Conreada pels dramaturgs noucentistes. Tracta dels conflictes de la classe burgesa.

• Presenta situacions sense sentit per a expressar la desorientació que pateix l’ésser humà.

2. A partir d’aquestes paraules, escriu un text que explique de manera resumida l’evolució de l’escena teatral valenciana des de la postguerra fins a l’actualitat. Sainets i comèdies de costums

Teatre Estudi de Lo Rat Penat

Teatre independent dècada dels 90

324

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 325

NOM:

DATA:

CURS:

3. Llig aquest fragment de La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra, i respon.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

ANTÒNIA: No corri tant! Gràcies pel sentiment i la paraula, per això que no havia escoltat mai... Potser jo fóra digna de la taula d’un senyor com vostè, i els altres rai! Però un motiu més fort és el que em crida i el que m’atura. Veu aquestes flors i aquesta Rambla? Això és la meva vida, això és el meu orgull i el meu repòs. (...) DON RAMON: Tens raó, i és potser perquè m’estreba el perfum de la Rambla com ningú, que he desitjat fer-te la dona meva, perquè la Rambla de les flors ets tu. (...) Tens raó... hi ha més llum, més alegria, i la Rambla és un món més de debò que la casa i el llit que t’oferia un pobre amic malhumorat com jo. (...) ANTÒNIA: No, don Ramon, encara no se’n vagi... vol que li posi aquest clavell al trau? • Quina proposta de Don Ramon refusa la protagonista i per què?

• Quin és l’objectiu de Josep M. de Sagarra en escriure aquesta obra? Quin personatge creus que reflecteix millor aquests pensaments de l’autor sobre la Rambla de Barcelona?

• Aquesta obra és considerada un poema dramàtic. Per què?

• Analitza la mètrica d’aquest fragment: el nombre de síl·labes i la rima.

325

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 326

NOM:

DATA:

CURS:

4. Consulta el llibre i escriu el nom de la tendència teatral a què pertany cada una de les definicions que tens a continuació.

L’objectiu és mostrar els condicionants de les forces socioeconòmiques sobre l’individu i mobilitzar les consciències.

Presenta un argument dramàtic entre personatges rurals, agressius o que es deixen dur per passions descontrolades.

Presenten personatges estereotipats que s’enfronten a la societat capitalista.

Presenta unes situacions sense sentit que volen expressar una manca d’orientació general.

쮿 Dins de quin tipus de teatre s’engloben aquestes quatre tendències? Explica’n les característiques més importants.

5. Consulta el llibre de text i completa aquestes oracions que hem deixat inacabades. • Cap als anys 60 nasqué • Les companyies de teatre independent van tindre

, ja que

van aconseguir • Es tractava d’un teatre molt

, en què les companyies per mostrar el seu treball.

• Aquest teatre tenia una actitud rebel contra

• Connectava amb les noves tècniques i sensibilitats que provenien d’Europa, com ara

326

831924 _ 0256-0336.qxd

NOM:

30/4/08

11:25

Página 327

DATA:

CURS:

6. Llig aquest fragment teatral de Rodolf Sirera i respon les preguntes que tens a continuació.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Paula creu que la situació amb el seu marit és insostenible i no l’aguanta més. Davant d’aquesta crisi personal ha contractat un assassí a sou per matar el seu marit. PAULA: No comprenc què pretens. COSTA: És molt fàcil. El joc del mirall: la inversió del punt de vista. I si jo et digués ara que aquell home és al meu despatx, apuntant cap ací... amb ordre de disparar contra tu en el moment que jo em separe del teu costat? PAULA: Tu... no faràs això... No seràs capaç... COSTA: I per què no? Quina diferència, segons tu, hi ha entre el teu odi i el meu? Potser el teu és de millor qualitat... més intens... més decidit... O segurament més estètic, no ho sé... Quina conclusió creus que traurà la policia, quan et trobe morta, en un pis que no és teu, i que figura llogat per un individu diguem-ne poc recomanable... i més jove que tu... un individu amb qui parlaves per telèfon, Déu sap de quines coses, d’amor potser, i que haurà desaparegut oportunament... després de furtar-te tota la quincalla que dus damunt, la cartera, els diners, les targetes de crèdit... de les que, no ho dubtes, farà un ús convenient, abans d’eixir del país... PAULA: Tu no pots fer això... [...] PAULA (espantada): Andreu! No! (De sobte, sona un tret. Els vidres del finestral s’esberlen. PAULA cau a terra. COSTA es queda un moment immòbil, sense reaccionar. PAULA aixeca el cap. Amb la mà tracta de contenir l’hemorràgia del pit. Parla amb veu feble.) Per què ho has fet? Per què? Jo... t’estimava... Et vaig odiar tant... quan vaig veure que t’allunyaves de mi... Et volia matar... però tu has estat més llest... sempre has estat més llest que jo... Tu també m’estimaves... Odiar és una manera d’estimar... potser l’última... quan ja no hi queda més esperança... RODOLF SIRERA, Punt de fuga • Quin és el tema sobre el qual reflexiona l’autor en aquesta obra?

• Justifica aquesta afirmació amb paraules del text: «Rodolf Sirera vol parlar de la lleu frontera entre l’amor i l’odi, entre el desig d’amor i el desig de mort de l’altre».

• Estàs d’acord amb la frase de Paula: «odiar és una manera d’estimar»? Per què?

327

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 328

Els textos acadèmics

DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC OBJECTIUS

1. Conéixer l’estructura dels textos acadèmics. 2. Saber l’estructura de la conferència en el simposi. 3. Reconéixer els mecanismes de cohesió, en especial, la referència lèxica. 4. Conéixer els procediments dels canvis semàntics. 5. Conéixer les característiques de l’assaig de la postguerra a l’actualitat. METODOLOGIA

1. Completar definicions, identificar característiques i ordenar frases pròpies de l’exposició.

2. Resoldre activitats de comprensió. 3. Resoldre activitats amb sinònims i antònims. 4. Identificar paraules amb canvis semàntics i especificar-ne el tipus. 5. Analitzar dos articles assagístics. CONTINGUTS BÀSICS

• • • • •

L’exposició en els textos acadèmics. La conferència en el simposi. Els mecanismes de cohesió. La referència lèxica. Els canvis semàntics. L’evolució de l’assaig: de la postguerra a l’actualitat.

PROPOSTA DE TREBALL OBJECTIUS Tipologia textual 1. Conéixer l’estructura dels textos acadèmics.

1. Completar una definició sobre els textos expositius. 2. Llegir un text acadèmic, identificar-ne el tema i respondre preguntes. 3. Triar un tema per a escriure un text acadèmic i redactar-ne les parts prèvies i la introducció. 4. Ordenar els passos per a elaborar una exposició correctament.

2. Saber l’estructura de la conferència en el simposi.

1. Resoldre activitats a partir de la lectura d’un fragment d’una conferència.

Morfosintaxi

1. Triar el sinònim adequat en unes oracions. 2. Substituir formes verbals per sinònims. 3. Reescriure un text amb expressions sinònimes.

3. Reconéixer els mecanismes de cohesió, en especial, la referència lèxica. Lèxic 4. Conéixer els procediments dels canvis semàntics.

Literatura 5. Conéixer les característiques de l’assaig de la postguerra a l’actualitat.

328

ACTIVITATS

1. Identificar paraules amb canvis semàntics. 2. Relacionar els canvis semàntics amb les oracions corresponents. 3. Identificar els tipus de canvis semàntics d’unes oracions. 1. Resoldre activitats a partir de la lectura d’un article assagístic. 2. Resoldre activitats a partir de la lectura d’un article assagístic.

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 329

OBJECTIU 1

ELS TEXTOS ACADÈMICS

NOM:

DATA:

CURS:

1. Completa aquesta definició emprant les paraules següents: informació, objectives, claredat, discurs, organitzada, precisió, l’opinió. L’exposició és un tipus de

que té com a objectiu principal

transmetre

, per la qual cosa és imprescindible que aquesta

estiga ben

i siga expressada amb Les exposicions han de ser

, ADAPTACIÓ CURRICULAR

a diferència de les argumentacions, que solen expressar de qui les fa. 2. Llig aquest text acadèmic i escriu el tema que tracta a continuació. Després, respon les preguntes. 3. LES FORCES 3.1. Què són les forces? Les forces són la causa del moviment i de la deformació dels cossos. Poden posar en moviment un cos que estava parat o parar-ne un que estava en moviment i, en els dos casos, a més, poden canviar-ne la forma. Les forces poden mesurar-se amb un aparell anomenat dinamòmetre: La unitat de mesura de la força en el sistema internacional és el newton (N). L’efecte de les forces no depén únicament de la «quantitat» de força, sinó que també varia segons com s’apliquen. Per exemple, l’efecte produït en la teua taula si l’espentes cap amunt, cap a un costat o cap avall és diferent, encara que en els altres casos apliques la mateixa «quantitat» de força. En el primer cas pots alçar-la; en el segon, desplaçar-la lateralment i, en l’últim, possiblement no aconseguiràs res. Podem distingir dos tipus de forces per contacte i a distància. • Les forces per contacte si els cossos que hi intervenen entren en contacte directe. Són forces per contacte la força muscular que exerceixen els animals o les forces de fricció. • Les forces són a distància si els cossos que hi intervenen estan separats. Són forces a distància el pes, les forces elèctriques o les que exerceixen els imants.

Tema:

Ciències de la Naturalesa, 2n ESO Ed. Voramar/Santillana

329

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 330

NOM:

DATA:

CURS:

쮿 Indica, pel que fa a l’estructura, quines característiques dels textos acadèmics té el text i exemplifica-ho amb els fragments corresponents.

쮿 Escriu tres informacions que s’exposen en aquest fragment. A B C 3. Tria un d’aquests temes i redacta’n les parts prèvies i una breu introducció. • La situació del valencià després de la Guerra Civil (1939-1975). • Fenòmens produïts pel canvi climàtic. • La situació econòmica, sanitària, educativa... dels xiquets als països del tercer món.

4. Llig els passos que cal seguir per a preparar una exposició correctament i ordena’ls de l’1 al 4. Ordenar la informació de manera lògica i coherent. Delimitar bé el tema de què es vol tractar. Fer l’explicació o redacció amb claredat. Buscar informació rigorosa i actual sobre la qüestió.

330

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 331

OBJECTIU 2

LA CONFERÈNCIA EN EL SIMPOSI

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Una conferència és un text expositiu que té per finalitat ser emés oralment, generalment davant un públic. Les conferències poden ser de temes molt diversos.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Llig aquest fragment de conferència i contesta les preguntes posteriors.

Senyores i senyors, (Comença enmig d’interrupcions constants del darrer banc.)

M’han escollit per agrair al senyor Waldron l’al·locució pintoresca i fantasiosa que acabem d’escoltar. […] No parlo d’aquest tema com a amateur ni tampoc, cal afegir, com a conferenciant popular, sinó que parlo com a algú amb una consciència científica que el constreny a cenyir-se als fets quan dic que el senyor Waldron s’equivoca en afirmar que, com que ell no ha vist mai personalment cap d’aquests animals dits prehistòrics, aquestes criatures ja no existeixen. Certament, com ell ha dit, són els nostres avantpassats, però són, si em permeteu l’expressió, els nostres avantpassats contemporanis, que encara es poden trobar amb totes llurs característiques repugnants i monstruoses, si un té l’energia i la gosadia suficients per a cercar-ne els cataus. […] (Crits de «bestieses», «demostreu-ho», «com ho sabeu?», «no hi estic d’acord!».)

Em pregunteu com ho sé. Ho sé, perquè he visitat llurs amagatalls secrets. Ho sé, perquè n’he vist alguns. […] No us entretindré. No paga la pena. La veritat és la veritat, i el soroll d’un nombre de xitxarel·los estúpids (i em temo que hagi d’afegir: amb llurs catedràtics igualment estúpids) no pot afectar la qüestió. Sostinc que he obert un nou camp a la ciència. Vosaltres m’ho discutiu. Doncs jo us proposo una prova: que acrediteu un o més d’entre vosaltres com a representant per tal de comprovar les meves declaracions en el vostre nom. (Aplaudiments prolongats i interrupció total.) Sir ARTHUR CONAN DOYLE, El món perdut • Quin és el tema de la conferència? • Quina afirmació, feta amb anterioritat, vol rebatre el protagonista?

• Indica si el públic està d’acord amb el conferenciant i justifica-ho amb exemples del text.

• Quina és la conclusió a què arriba el conferenciant?

331

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 332

OBJECTIU 3

ELS MECANISMES DE COHESIÓ. LA REFERÈNCIA LÈXICA

NOM:

DATA:

CURS:

1. Subratlla el sinònim més adequat de cada parell de paraules. • Mònica s’ha quedat sense faena: ara està (aturada/parada). • Aquest cap de setmana estic carregat de (treball/faena) i no eixiré. • Ha arribat l’època de (collir/agafar) les cireres de l’arbre. • Ara, la majoria de (dones/esposes) es casen a partir dels 30 anys. • T’has de (fregar/llavar) les dents cada nit abans d’anar a dormir. 2. Substitueix el verb fer d’aquestes oracions per un sinònim dels que tens a continuació. avé

treballa

promulgat

practicar

escriure

• El meu germà fa de pintor els mesos d’estiu per poder-se comprar un cotxe. • A Anna li han hagut de fer la cesària en el part. • Esperança no es fa amb els seus germans. • Andreu Buenafuente va fer un llibre dels seus monòlegs. • La Generalitat ha fet una nova llei sobre els animals domèstics. 3. Torna a escriure aquest text utilitzant sempre que pugues expressions sinònimes perquè estiga ben cohesionat. Maria va tornar a casa de matinada. Maria va obrir la porta de sa casa i va anar directa al menjador. Al menjador l’esperaven els seus pares, que estaven un poc preocupats per Maria ja que no sabien res de Maria des de l’hora de dinar. Quan Maria va entrar al menjador i va vore les cares dels seus pares, va pressentir que li’n cauria una de bona.

332

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 333

OBJECTIU 4

ELS CANVIS SEMÀNTICS

NOM:

DATA:

CURS:

RECORDA

Els canvis semàntics són canvis que es produeixen en el significat de les paraules. Per a realitzar aquests canvis semàntics s’utilitzen diversos procediments, entre els quals destaquen la metàfora i la metonímia.

ADAPTACIÓ CURRICULAR

1. Localitza les paraules que han patit un canvi semàntic per metàfora en aquestes oracions i escriu al costat a què fan referència. • Manel acaba d’explicar un acudit picant. • Hi havia unes casetes precioses a la falda de la muntanya. • A l’àvia se li ha trencat el cap de l’agulla. • A la carretera de Dénia s’han fet cues quilomètriques. • Sobre la taula del despatx té una muntanya de papers. 2. Relaciona segons el tipus de metonímia que representen les paraules en negreta. A. L’autor en lloc de la seua obra.

D. La matèria per l’objecte.

B. El lloc d’origen en comptes de l’objecte.

E. El símbol pel referent.

C. La part pel tot.

F. El continent pel contingut.

Aquest ramader té dos-cents caps de bestiar. Hem pres un rioja per a acompanyar la carn. He comprat una aquarel·la per al menjador de casa. Només prepararé un plat per al dinar de demà. A l’escola estem llegint Enric Valor. Tots s’avenien a defensar els colors de la bandera. 3. Indica si les paraules en negreta han patit un canvi semàntic per metàfora o per metonímia. • Li ha demanat la mà de la seua filla. • A la manifestació d’ahir arribava una riuada de gent. • Les últimes classes d’aquest trimestre han sigut un calvari. • Al concert d’aquesta nit actuaran les millors veus. • Vols una altra copa? • La meua millor amiga és un sol. • Pau ja té quinze primaveres.

333

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 334

OBJECTIU 5

L’EVOLUCIÓ DE L’ASSAIG: DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT

NOM:

DATA:

CURS:

1. Llig aquest article i, a continuació, contesta les preguntes.

Orgull

el buit, en la so no se’ls fa en ú ng ni , m x» Co ei . at m pròxim mprensible en funció del que trobem co dat: ens el fem le rgull no pot l’o , ra ts jo L’únic orgull rtu pe totes les vi en el sentit i ll s ci gu vi or eix s r el di ll ts to sinó que exig ngú és el nostre. Vu que hi hagi ni en l’aïllament, ec e -s cr els ar o N tic e a. ac br ul pr so a o alguns tiu de la para manera ingènu a d’algú o d’ a ci un nt èn d’ ta es s pr en lló la s gu propis és orgulló que sigui or u. L’orgullós aloració dels ev ca ra re br ca s so al de La qu at t. rit superio que seinconscien irma la seva af l a de si mateix, to ea tim au –r es e d’ na qu ie és al xc mèrits, l’e superioritat l’orgull, raraLa és n. s te al ol rm nv no l’e naris pipa. Per als qui gons els diccio evaloració i tifica o ens em br or so m a s en m – co ia sentits superiors o fictíc ment no són proclamar-nos lem i el que m va ite e ss qu ce el ne m , Sabe contra no. Amb una com a excés. e valem més, sovint, si més qu s: ïn re ve eu s cr re a st l·lem als no obablement som, i no vaci superioritat pr altri ens resulta de en e tra al qu , o xò a ai .I t exagerada. r- men que som més deliberadamen ens sembla co ys e, en bl m ra al le to o in a, t è? fals a a anar fent. ■ d’una obscenita item. Ens ajud rticular. Per qu ss pa ce s ne ca la re rò st s Pe recte en el no l dels altres en i per a ociosos davant l’orgul R, Diccionar uè TE rq ó US pe ci F ra N er lo ts OA J Po «sobreva sdenyats. La reconeixem de d’estima de si s cé ex èrits», l’« dels propis m

• Sobre què reflexiona Fuster en aquest article?

• A quin dels tres blocs principals de l’obra assagística de Fuster pertany aquesta obra?

• Explica quina és la temàtica dels altres dos blocs i escriu una obra representativa de cada un.

• Quin és el sentit pejoratiu de la paraula orgull de què parla l’autor?

• Quina postura pren Fuster davant l’orgull? Justifica-ho amb paraules del text.

• Quin creus que és l’objectiu de Fuster en l’ús de la cursiva en certs mots concrets?

334

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Página 335

NOM:

DATA:

CURS:

2. Llig aquest article i contesta les preguntes següents.

Paisatges

cària Una eclosió pre

ADAPTACIÓ CURRICULAR

mbla un esclat t baix, ens se ol m di ta es i vaho és. Aquest , el món literar certa manera 82 19 En t. ny di l’a au de in Des prometedor de voent té més de t enormement ta im en ov m gm u au no ha lencià està passant olt, un olidat; així i tot, hagut, ni de m ns ha co hi de no e rò qu pe lum, en connt dins com fo rcussió social sapercebut, ta pe de re sa de as t m en augm .] anera gràís Valencià. [.. dir-ho d’una m li- ra del Pa ta sonància. Per vi la i ió ac ment que es scut la pobl d’ara, el coneixe no s l fica, s’ha acre ta re a ho m A co o rò el guet ura produïda i gi- té a Catalunya de la literat tat del gueto, pe vi s el i s, le al ís Valencià és . Les mur publicada al Pa s’ha eixamplat la ot et br so r dels on eren. istent, a pesa lants, són allà illament inex , nz se , d’alguns pocs ón, res de l’altre m ables esforços llo ra ts ca a ol en uj m r re se ag e s’ at Sens passat, al mes. Tot pleg rial en català ha crítics equàni poesia, que la nl’activitat edito ce de s ts ol ca desenes a m ra més en el es ca un en com d’ ís, pa nostre cents secret per se, r any (uns vuitun gènere prou pe és es ja br lli de tenars gent que es el nombre de tots sabem. ■ l’any 1994), i compta ja es bé m espill de Janus ta ’ls re ENRIC SÒRIA, L’ un dedica a escriu d’ em rtí pa Com que per centenars.

• Quin és el tema sobre el qual reflexiona Enric Sòria en aquest article?

• Creus que l’autor està satisfet de la situació de la literatura a la Comunitat Valenciana? Justifica la resposta.

• Investiga sobre com estava el món literari valencià abans de l’any 1982. Per què l’autor utilitza aquesta data?

• Quin coneixement es té a Catalunya de la literatura publicada a la Comunitat Valenciana?

• Explica quina és, doncs, la problemàtica que planteja Enric Sòria i com creus que es podria solucionar.

335

831924 _ 0256-0336.qxd

30/4/08

11:25

Pรกgina 336