Pont de fusta, núm. 368

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

Temporal de llevant Es va registrar un fort temporal de Llevant els dies 11 i 12, amb pluja i tempesta i amb molta mala mar que, una vegada més, va envair la platja. Tota la platja de la Pineda va quedar plena de palets blancs, grisos i negres.

A part d’això el temps ha estat el normal del mes d’octubre. Les elegants i brillants espigues de les canyes (Arundo donax) que omplen barrancs i marges han estat remogudes pel vent. Diu la dita popular que els plumeros de les canyes anuncien i senyalen fred.

Dades del període 1/10 al 31/10 Temperatura màxima 27,2 ºC, el dia 8 Temperatura mínima 6,7 ºC, el dia 27 Mitjana de màximes 20,7 ºC

AGENDA CULTURAL

Mitjana de mínimes 13,2 ºC

Vila-seca Diumenge 21 de novembre: 16 Obert d’Escalada de Vila-seca. Rocòdrom municipal de Vila-seca (posterior del pavelló). Organitza la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca.

Temperatura mitjana 16,9 ºC

Divendres 3 de desembre: Música. Bicentenari de Frederic Chopin. Dos Estudis. Cecilio Tieles, piano. Cicle de tardor 2010. Auditori Josep Carreras. A les 21.30 hores. Preu: 20 euros.

Divendres 10 de desembre: Música. Recital d’Ewa Podles, contralt. Cicle de tardor 2010. Auditori Josep Carreras. A les 21.30 hores. Preu: 50 euros.

Pluja 62,6 litres/metre2 Tempestes 3 Vents dominants Mestral i Llevant

Salou Dissabte 20 de novembre: Teatre amb La Doble vida d’en John. Comèdia dirigida per Àngel Llàcer i interpretada per Lloll Bertran, Joan Pera, David Verdaguer, Rosa Serra, Enric Boixadera, Pau Ferran i Laia Pellejà. A les 22h al Teatre Auditori de Salou.

Dissabte 20 de novembre: 7a Marató de donació de sang de Salou. Es podran realitzar les donacions de forma ininterrompuda al TAS des de les 10h a les 22h.

Durant tot el dia hi haurà actuacions i activitats.

QUI SOM? CONSELL DE REDACCIÓ

EDITA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont

COL·LABORADORS Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADA Marta Escobar, Sònia Martí

IMPRIMEIX

IL·LUSTRACIÓ

Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982

Josep Pedrola EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

Membre de l’

EDITORIAL La política marca el ritme

A propòsit de la portada PER SÒNIA MARTÍ

Sens dubte. Per molt que alguns no ho vulguin acceptar internament, d’altres ho neguin i la resta s’hi giri d’esquena, la política, i més concretament els poders fàctics que promouen els grups polítics, marquen la pauta de la nostra vida diària. I és que són moltes les decisions que es consensuen a les cambres legislatives i salons de plens municipals que fan girar el nostre món en un sentit o un altre.

Una bona mostra d’això l’hem tinguda en el cicle de xerrades polítiques que s’ha organitzat des d’aquesta capçalera, juntament amb el Centre. Gairebé totes les formacions catalanes han passat per la sala d’aquesta entitat i han ofert la seva visió de la realitat catalana, estatal i mundial. Alguns, des del seu referent com a govern nacional, han presentat un balanç de l’actuació i la feina feta aquests darrers set anys. Se’ls hi ha de reconèixer un treball realitzat, que no sempre ha obtingut els resultats desitjats i, per altra banda, la tria d’opcions que no han estat sempre les més encertades. Ha estat un govern format per tres grups, tres ideologies i algunes dependències que han provocat una negociació contínua, ja no sols amb les forces de l’oposició sinó entre elles mateixes. Aquestes formacions també han expressat la seva manca de mitjans i experiència per tal de fer pedagogia dels èxits assolits. Com tot, el temps i els diners ho curen.

Se’ns han presentat partits que concorren per primera vegada a unes eleccions, amb il·lusió d’esdevenir una alternativa al sistema establert. Les urnes diran si les seves propostes i les persones que les encapçalen i promouen generen entre l’electorat la mateixa il·lusió que ells transmeten. Alguna altra formació ha trigat en entrar a la roda i n’hi ha que no han respost a la crida. No sabríem dir si això és conseqüència de la desafecció que els votants potencials manifesten i que no motiva els partits, o són aquestes postures les que han provocat que es produeixi, ja no una esquerda, un esvoranc entre la classe política i els ciutadans. No sabem si caldran diners, però segur que aquí el temps també posarà les coses al seu lloc.

En definitiva, tot Catalunya té una cita amb les urnes el proper 28 de novembre, al nostre entendre ineludible. I aquestes eleccions, sens dubte, vindran a ser unes primàries a nivell general de cara a les properes municipals del mes de maig de 2011. Bona mostra d’això la tenim a Salou, on el riu està tan remogut que són molts els pescadors que creuen poder arreplegar encara que sigui un seitó. Sembla ser que finalment s’arribarà a una quinzena de formacions polítiques que pugnaran per representació al consistori.

Una bona manera de fer-se veure i donar-se a conèixer és ser al carrer i en els mitjans aquesta campanya electoral que encetarem d’aquí uns dies. Menys moviments, per no dir cap, s’estan produint a Vila-seca i a hores d’ara no hi ha sorpreses respecte de l’obertura de noves seus polítiques o presentacions de candidatures amb suport local. Que potser ho donen tot per perdut?

L’octubre a Salou ve acompanyat de les Festes del 30 d’Octubre. Unes festes que, com cada any, han estat plenes d’actes festius, des d’activitats per infants, fins a actes institucionals, o la celebració del Halloween amb un passatge del terror. A la fotografia, podem apreciar el passeig que duu el nom d’aquestes festes, i on, alguns dels actes festius es realitzen allí.

ÍNDEX 01

Portada

02

Meteorologia / Qui som

03

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

04

Noticiari

09

Cicle de conferències polítiques (i II)

11

Plens i juntes

12

Entrevistem a Alba Rosa Ripoll

13

Patronat de Turise de Vila-seca

14

Ajuntament de Vila-seca

16

Imatges del passat

18

Entrevista a Josep Poblet

22

Carrer del Mar / Bon Vent

23

A la fresca

24

Correu Obert

25

Esports

28

Contraportada

NOTICIARI

Diada de la gent gran El passat 17 d’octubre va tenir lloc a Vila-seca una nova edició de la Diada de la Gent Gran, organitzada per la Residència Vilaseca i l’Ajuntament. Diferentes activitats prèvies havien amenitzat els dies previs.

El mateix dia 17 es va celebrar una paella popular amb la voluntat que els diners recaptats anessin destinats a la Marató de TV3.

Unes 400 persones es van aplegar per homenatjar la seixantena d’avis.

Durant la preparació de la paella hi va haver una actuació del Ball de Bastons d’Altafulla. En el decurs del dia l’Ajuntament va homenatjar la gent gran.

Amb aquest acte es tancava el Dia de la Gent gran, programa que abasta diferents activitats que s’anaven oferint des del passat mes de setembre i que incloien actes lúdics, informatius i exposicions de diferents àmbits.

Diferents instantànies de la Diada de la Gent Gran.

(Fotos: ANNA PLAZA) ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Bandes de música alemanya a Salou El dijous dia 7 d’octubre, es va fer la recepció oficial a la seu del Patronat amb l’organitzador, representants d’una de les bandes de música, Fanfaren-Korps Schwarz-weiss, i el president i regidor de turisme, Alberto del Hierro.

La trobada entre els responsables

d’aquest grups i el Patronat de Turisme, segons paraules del regidor, va servir per conèixer millor les diferents activitats i inquietuds d’aquests col·lectius que de forma tradicional arriben a la ciutat cada any i són clients fidels de la destinació.

Aquest col·lectiu de músics va estar a Salou, del 2 al 9 d’octubre, i el segon grup del dia 9 fins el 16 d’octubre.

Realitzant ambdós grups un total de sis actuacions a Salou.

El total de músics que haurà actuat arriba a més de 150

persones.

L’organitzador de l’agència alemanya, Enrique Martinez, va comentar que fa més de vint anys que aposta per Salou com a destinació d’oci i descans, i seguirà fent-ho per ser un punt clau tant per fer les sortides d’actuacions a diferents municipis, com per a gaudir de la platja i sol.

Des del Patronat de turisme es considera important aquest tipus d’esdeveniments, per ser unes de les activitats que desestacionalitzen la temporada turística, donat que porten grups importants de visitants a Salou fora de temporada alta.

Alberto del Hierro en la recepció als representants de les bandes alemanyes (Foto cedida)

La Regidoria de Comerç impulsa una nova campanya basada en un Puzzle de Salou L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el Regidor de Comerç, Consum i Mercats, Pedro Lavilla, van donar el dia 15 d’octubre el tret de sortida a una nova campanya de promoció comercial. La campanya impulsada per la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Salou juntament amb l’Associació 365 dies Salou Vila Comercial, pretén dinamitzar el sector comercial incrementant les compres en establiments del municipi.

La campanya consisteix en omplir una butlleta que compta amb set espais que s’han d’omplir amb els segells de set establiments diferents, dels 150 que participen en aquesta iniciativa, tots membres de l’Associació de Comerciants de Salou. Les persones han de realitzar una compra mínima de 10 euros per segell.

La iniciativa serà vàlida fins el proper dia 30 de novembre o fins esgotar existències. Per aconseguir la butlleta els interessats es poden adreçar a qualsevol establiment associat. Per aconseguir el puzzle de Salou podran entregar la butlleta degudament omplerta als següents establiments: La Vinoteca de Salou (Via Roma, 18), Sabateria Joyma (C/ Barcelona, 63), Centre Òptic Salou (Via Augusta, 15), Moda Infantil Koyo (C/ Ciutat de Reus, 1), Llenceria Tati (Via Roma, 14).

El Regidor de Comerç, Pedro Lavilla, va explicar que el puzzle és una reproducció del port de Salou al segle XVIII i és obra de l’artista Hugo Prades, reconegut autor de caricatures, puzzles, cartells de festes, il·lustració infantil, il·lustració històrica, entre molts d’altres. Per dissenyar-lo l’autor s’ha servit de diverses fotografies de l’època així com de nombrosa documentació.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

El Club Xic’s de Salou ja té mascota L’Alcalde de Salou, Pere Granados i la regidora d’Infància i Joventut, Júlia Gómez, van fer entrega el dia 8 d’octubre del premi del concurs ‘Dibuixa la Mascota del Club Xic’s’. L’alumna de l’escola de Salou, Johanna Stapshorts, va ser la guanyadora del concurs amb un dibuix d’un esquirol amb els colors de la bandera de Salou.

La persona encarregada de recollir el premi ha estat la mare de la nena que s’ha mostrat molt orgullosa i satisfeta del treball de la seva filla. El jurat

La mare de Johanna Stapshorts va recollir el premi guanyat per la seva filla amb el disseny de la mascota del club (Foto cedida)

estava format per persones vinculades al món de la infància, la creativitat i el disseny. Aquest dibuix s’adaptarà a les necessitats gràfiques del club.

La família guanyadora rebrà un premi que consistirà en un viatge a Madrid per a 4 persones durant 4 dies amb entrades per al parc temàtic de Warner Bros.

El Club Xic’S és el primer club destinat exclusivament a la infància de Salou que promou la difusió i l’estímul de la oferta infantil: lleure, educació, esport, cultura, etc. tant de caire municipal com privat i que compta ja amb més de 700 socis. Tots ells rebran a casa seva els carnets de soci personalitzats.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La policia local s’equipa per a l’hivern Aquest passat mes d’octubre, s’ha aprovat una despesa de 12.272 euros destinada a la compra d’anoracs per al cos d’agents de la policia local, a favor de l’empresa Sastreria Luis Lansac.

En un altre ordre de coses, es va aprovar una despesa màxima de 5.000 euros per a la celebració dels actes commemoratius del patró de la policia local.

Carbónicas

Electrodomèstics Regals Llista de noces Fotografia Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759

Rambla Catalnya, 2 Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85 Apartat 51 - VILA-SECA

NOTICIARI

La Policia Local de Salou inicia la XXI Edició de les Jornades de Seguretat Viària

per agents de la Policia Local de Salou comptaran, entre d’altres, amb visites a la comissaria de la Policia, pràctiques de conducció de bicicletes i ciclomotors realitzades als centres escolars i al carrer, i xerrades adreçades tant a alumnes com a pares, coordinades conjuntament amb les AMPA de cadascun dels centres. Es pretén involucrar els nens en temes de prevenció, de cultura cívica i seguretat vial mitjançant la participació directa a l’escola, aspectes que posteriorment seran traslladats, pels mateixos alumnes, a la resta de la família i als amics, fomentant les actituds de consciència ciutadana i desenvolupant els hàbits adreçats al respecte vial.

L’acte de clausura d’aquesta XXI edició de les Jornades de Seguretat Viària fou una representació teatral, amb els propis alumnes com a protagonistes, la seguretat vial com a fil conductor i el TAS com a escenari.

La Policia Local de Salou va iniciar el passat quinze d’octubre la XXI edició de les jornades de Seguretat Viària a les escoles de Salou. Aquesta campanya té com a objectiu el de formar els nens i joves en el coneixement de les normes i senyals, educar en valors per tal que adquireixin uns hàbits i actituds correctes.

Més de 2.025 alumnes podran participar de les activitats programades en els diversos cursos de Seguretat Vial, impartint un total de 150 hores lectives en escoles i instituts del municipi. El projecte vol fomentar la seguretat vial en base a uns principis de civisme i urbanitat en valors, impulsant el compliment de les normes de trànsit. Les sessions pràctiques de Seguretat Vial, coordinades, dirigides i desenvolupades

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aleix Plana i Alex Safta “fan pòdium” en els certamens de paletes de l’any El passat 13 de juny, diada de Sant Antoni patró dels paletes, tingué lloc la 42a edició del Concurs Intercomarcal de Paletes del Camp de Tarragona, a Reus. L’equip format per Aleix Plana i Alex Safta es proclamaven per segon consecutiu guanyadors del certamen. Animats pel resultat, la parella es presentava el dia 19 de juny al 27è Concurs de Paletes de la Comarca del Pla de l’Estany, on van assolir la segona posició darrere d’artesans consagrats. Posteriorment van ser acceptats per participar el passat 2 d’octubre en el 44 Concurso de Albañilería Peña el Palustre de Màlaga, la competició amb més reconeixement de l’estat i amb millor dotació econòmica (6.000 euros). Una feina gairebé perfecta els situava en la tercera posició final d’entre una trentena de participants, sent els més joves de tots.

Finalment, el passat 9 d’octubre acudien al 8è Concurs de Paletes de Santa Maria de Palautordera, assolint la segona posició en disputa amb les millors parelles de tot Catalunya. Ara ja només queda esperar el darrer dels certamens d’enguany, que tindrà lloc el proper 6 de novembre a Girona.

Els guanyadors (Foto cedida) ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Inaugurat el nou Pavelló Municipal del Cap Salou L’alcalde de Salou, Pere Granados i la Subdelegada del Govern, Teresa Pallarès, van inaugurar el passat 30 d’octubre el nou Pavelló Municipal del Cap Salou construït a la zona Estival. És tracta d’un equipament polivalent que reforçarà les instal·lacions esportives del municipi amb una pista de 1.700 metres quadrats.

La inauguració va tenir lloc en el marc dels actes de celebració del 21è Aniversari de la Segregació i va comptar amb la presència de les entitats i associacions esportives de la ciutat.

La nova instal.lació és un pavelló lleuger, amb cobertes d’estructura metàl·lica que permet àrees de joc per tot tipus d’esports i competicions reglamentàries com futbol sala, voleibol, bàsquet o minibasquet. La superfície total construïda de la nova instal·lació és de 1.707 metres quadrats. Compta amb una pista de 1.331 metres quadrats.

L’equipament també té una sala polivalent per realitzar altres esports com aeròbic o gimnàstica. Compta amb sales més reduïdes destinades a control, despatx, infermeria i vestidors.

El pavelló té quatre vestidors, dos despatxos i vestidors per als àrbitres. La ventilació i il·luminació de l’equipament és natural a través de finestres situades a les parts altes, tot i que també es preveu un sistema d’il·luminació artificial.

Disposa d’un paviment de parquet per oferir una millor qualitat als esportistes donat que permet més elasticitat i aborció dels impactes. Aquest pavelló ha suposat una inversió de 650.000 euros finançats amb Fons FEIL (Fondo Estatal de Inversión Local).

NOTICIARI

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Les obres de millora del CEIP Europa i l’Escola Santa Maria del Mar ja han finalitzat Les reformes realitzades engloben aspectes de manteniment dels edificis i millora dels espais. En concret, al CEIP Europa s’hi han realitzat una sèrie de reformes principalment en un dels patis exteriors. S’ha fet la renovació del paviment, la col·locació d’encofrat, la creació de rampes d’accés, la col·locació de bancs, la instal·lació de lampisteria i fusteria.

D’altra banda, a l’escola CEIP Santa Maria s’han arreglat els revestiments de tot l’edifici, s’ha millorat la façana del pati i s’ha pintat tant exteriors com interiors: passadissos, sala de professors, serveis i altres dependències. Es tracta d’una obra de reforma integral adreçada al sanejament de les superfícies i els envans.

El finançament d’aquests projectes és municipals i assoleixen una quantia aproximada de 47.000 euros.

Els plans d’ocupació 2010 també han treballat en altres projectes de millora i manteniment com la Llar de Jubilats, el Pavelló del Cap Salou o el centre cívic Els Triangles. Tots els treballadors són ciutadans de Salou.

Celebrat el tradicional romiatge a Mas Calvó Amb un retard considerable, els Geganters i Grallers de Vila-seca van iniciar els seus tocs i giragonses per tal de començar a donar caliu a la jornada. Així, pocs minuts abans de la tradicional missa, van anar arribant a Mas Calvó els vila-secans i vilasecanes protagonistes del romiatge que any rere any se celebra als terrenys de la família Ferrero. Després de l’ofici religiós conduït pel mossèn vila-secà, l’Esbart Ramon d’Olzina va amenitzar la vetllada amb les seves danses. Per concloure amb el programa, els Castellers d’Altafulla van aixecar les seves construccions humanes i van donar pas al repartiment de coques que posava punt i final a l’esdeveniment.

Com és habitual, l’Esbart Ramon d’Olzina i el Gegants van ser coprotagonistes de la festa (Foto Xavi Barrullas)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Marató de donació de sang a Vila-seca Durant el dissabte 23 d’octubre, de les 10 a les 22h tothom que ho va desitjar va poder fer la seva aportació per augmentar les reserves del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. En una nova edició de la marató de recollida de sang, la tercera que organitza aquesta entitat conjuntament amb l’Ajuntament de Vila-seca, l’Associació de Donants de Sang del Tarragonès, la Residència Vila-seca i el CAP de Vila-seca, gairebé 600 vila-secans i vila-secanes van mostrar un cop més la seva conscienciació respecte a la necessitat d’aconseguir un volum de recursos sanguinis que garanteixi la viabilitat d’operacions i transfusions, aixecant any rere any el llistó de la solidaritat. Per fer la jornada més festiva i animar tothom a aportar el seu granet de sorra (o la seva goteta de sang), diverses associacions i entitats van programar exhibicions i iniciatives per a tots els gustos. Hi va correfoc a càrrec del Ball de Diables de Vila-seca, exhibició de la Colla de Gegants i Grallers, activitats infantils i els donants van rebre un refrigeri i una entrada per a Port Aventura. En una iniciativa novedosa, el Club d’Atletisme va programar enguany 24 hores corrent (o caminant, segons les possibilitats de cadascun) per la pista d’atletisme del Camp Municipal d’Esports. Així, entre les 10h del dissabte i les 10h dels diumenge, un total de 108 persones van completar 3.087 voltes, assolint la xifra de 926 quilòmetres.

Activitats relacionades amb la Marató (Fotos: R.R. i cedida)

NOTICIARI

musical

de

Carles Jansà Gran

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Classicisme cambra

L’Ajuntament de Salou presenta el Projecte de remodelació del Casc Antic a veïns i comerciants

Intèrprets: Qvixote Quartet.

Components: Daniel Cubero, violí; María Sanz, violí; Mariona Oliu, viola; Amat Santacana, violoncel.

Obres: quartets de Haydn, Boccherini i Mozart.

Lloc i dia: Auditori Josep Carreras, divendres dia 29 d’octubre.

El Qvixote Quartet va interpretar tres magnífics quartets de corda: el Quartet núm. 3 op. 33, L’Ocell, de Haydn; el Quartet núm. 4 op. 32 de Boccherini i el Quartet KV 421 (dedicat a Haydn) de Mozart.

Totes tres obres són absolutament representatives de l’estil conegut com a classicisme musical, que té lloc a Europa entre 1750 i 1820.

Excepte algun desafinament del violoncel, realment toquen bé i molt ben ajustats. L’audició va ser un autèntic plaer. Va valer la pena.

La música de cambra és un tipus de música que no rebem amb facilitat. Potser per això l’Auditori estava molt buit.

L’Ajuntament de Salou va presentar el 18 d’octubre el projecte d’urbanització del Casc Antic de Salou per tal de convertir-lo en una zona d’especial interès urbanístic i comercial. A la presentació que va tenir lloc al Centre Cívic de la ciutat, l’alcalde de Salou, Pere Granados i el regidor d’urbanisme, Marc Montagut, van explicar els detalls dels projecte a veïns de la zona i comerciants que es van interessar pels detalls. La primera fase, que implicarà una inversió d’1.050.000 euros, resoldrà diversos temes relacionats amb l’espai urbà: la mobilitat, l’accessibilitat, la pavimentació, els pendents les instal·lacions, el mobiliari urbà i la jardineria així com la creació d’una nova imatge innovadora del seus carrers.

A nivell d’instal·lacions, el projecte contempla l’execució de nous embornals i la ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ connexió d’aquests a la xarxa de clavegueram existent, la col·locació de nous fanals i la possible reubicació dels mateixos. Com a detalls més concrets i innovadors del L’Ajuntament de Vila-seca projecte, es va explicar que el paviment de diferents colors simularà formes disposa de 2 desfibriladors orgàniques, la il·luminació variarà de cromatisme i d’intensitat en funció dels vianants i un sistema de megafonia servirà per crear ambients propis de llum i L’Ajuntament de Vila-seca va adquirir música. dos desfibriladors ara fa un any a través La primera fase d’execució compren els carrers València, entre el carrer Barcelona del sistema de renting. Un es troba a i el carrer dels Pins; Ponent, entre el carrer Barcelona i el carrer dels Pins; l’Església, l’ambulància de la Creu Roja i l’altre és entre el carrer Barcelona i el carrer del Mestral; Joan Miró, entre el carrer Ponent i el a les dependències municipals, carrer de l’Església; Rafel de Casanovas i dels Pins, entre el carrer València i el Carrer concretament a la Policia Local, que el Ponent. poden transportar allà on calgui. Per El projecte no contempla l’enderroc de cap de les instal·lacions existents a excepció garantir-ne l’ús, es va fer un curs de del soterrament o condicionament de qualsevol cablejat aeri existent. Pel que fa a formació destinat a alguns policies i la xarxa de sanejament, no se substituirà l’actual però es col·locaran nou embornals gent de Creu Roja. substituint els existents i afegint-n’hi de nous per reforçar els sistema.

CSI

Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA

PARLEM DE...

Al Centre i al Pont parlem de política (i II) Així com el mes passat us vam oferir la crònica de la conferència a càrrec de Reagrupament, en aquest número podeu llegir les cròniques de les conferències de Solidaritat Catalana i d’Esquerra Republicana.

PER JOSEP PUJALS CARRETÉ. FOTOS: R.R i T.B.

Després de Reagrupament, i fins ara, han participat en aquestes xerrades Solidaritat Catalana (SCI) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Per a totes dues formacions és prioritari deixar enrere l’etapa autonomista i treballar per assolir la plena sobirania de Catalunya. Sergi de los Rios (ERC), ens exposà la feina feta al Parlament i al Govern. La seva prioritat en aquesta darrera legislatura han estat els aspectes socials, l’ensenyament i la sanitat.

Tanmateix, l’aportació de la Generalitat en serveis ha passat dels 350• als 750• l’any per persona, i en l’aspecte social s’ha implantat la Llei d’Acollida per tal d’estructurar un País viable socialment. Per al Camp de Tarragona, proposen potenciar-ne els aspectes econòmics i socials amb la constitució d’una àrea metropolitana que unifiqui esforços i cohesioni el territori.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional, entenen que ja no ens serveixen els camins de l’autonomia vigilada ni un suposat federalisme i, per tant, el que cal és treballar per vertebrar un País amb estructures polítiques, territorials i econòmiques capaç, quan arribi el moment, de poder esdevenir un nou estat en el marc de la Unió Europea.

Per part de Solidaritat Catalana, Hèctor López Bofill ens parlava des de la il·lusió d’assolir representació al Parlament de Catalunya i poder desplegarhi les seves propostes. Per a SCI, que s’estrena en aquestes eleccions, el seu objectiu és treballar perquè, des del Parlament de Catalunya, es pugui proclamar la independència mitjançant una majoria sobiranista. Entenen inadmissibles totes les traves en qualsevol aspecte que ens privin d’un reconeixement ple de la nostra identitat i volen aportar propostes per bandejar d’una vegada la mentalitat autonomista i dependent i caminar cap a la consecució de l’estat propi que ens evitarà l’espoli sistemàtic, els boicots i l’haver-nos de fer perdonar contínuament.

Denuncien que, malgrat que la societat catalana cada vegada pressiona més per assolir una dignitat negada, una vegada i una altra, els partits amb representació parlamentària s’han apoltronat en els càrrecs de forma hereditària. A aquests polítics, generalment grisos i sense futur professional, al cap d’avall, la situació actual d’espoli i submissió, no els hi fa cap nosa mentre ells puguin sucar. Són situacions a les quals es proposen de posarhi solució.

El cap de llista per Tarragona de Solidaritat, Héctor López Bofill El cap de llista per Tarragona d’Esquerra. Sergi de los Rios i el cap d’Esquerra a Vila-seca, Joan Carles Duch

PLENS I JUNTES Per Robert Rodríguez

Millores i condicionament del Pont de l’Art El Pont de l’Art és una zona humida, d’ús públic, annexa a l’Espai d’Interès Natural de la Sèquia Major de la Pineda que funciona com un espai frontera i que permet als visitants tenir accessible una petita mostra dels ecosistemes d’aquest espai natural d’accés restringit (amb visites programades d’agost fins febrer de cada any) i al mateix temps poder gaudir de la visió del territori de l’EIN mitjançant una torre-mirador.

La zona humida “El Pont de l’Art” té una extensió de vora 6.300 m2 i va ser construït els anys 2003 i 2004 sota les premisses de màxim respecte als valors naturals preexistents (restes de jonqueres, de prats teròfits halòfils i de canyissars) per posarlos en valor mitjançant el mobiliari urbà i la senyalització.

Des d’aquell temps, lògicament, alguns dels elements bàsics d’aquest espai han patit el desgast causat pels agents

meteorològics i/o actes vandàlics, tot i que l’estat general és força acceptable. L’Ajuntament de Vila-seca ha cregut convenient iniciar una sèrie d’accions de millora, condicionament i actualització dels elements distintius d’aquesta zona humida per recuperar plenament la seva funcionalitat com mirador de l’EIN de la Sèquia Major i com a aula natural d’educació ambiental per explicar els seus valors. Així doncs, s’executaran les actuacions destinades a l’adequació de la vegetació, la instal·lació de mobiliari, la neteja i la renovació de la senyalització informativa, amb un cost total d’11.811,10 euros, dels quals 8.316,77 seran finançats mitjançant la subvenció rebuda per part de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’Ajuntament de Salou presenta al·legacions al Tramvia del Camp de Tarragona Aquestes al·legacions, fonamentades en un estudi realitzat pels serveis tècnics del Departament de Medi Ambient municipal, es presenten perquè el projecte “implica una manca de funcionalitat en la connexió de l’aeroport amb els municipis turístics de la Costa i en concret amb Salou” i “cal un recorregut directe des de l’Estació Central fins a Salou”, segons paraules de l’Alcalde. Així es reivindica una connexió directa amb l’Estació Central i Aeroport mitjançant un nou ramal entre Vila-seca estació i Estació Central del Camp.

Aquesta línia suposa una distància de “només tres quilòmetres que agilitzaria la mobilitat i la interrelació de línies” va afegir Granados, defensant que es tracta d’un “aspecte estratègic, bàsic pel territori i per establir un bona xarxa de transport públic”.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Modificacions en el Projecte del Sector 03 ‘Pla de les Pomeres-Barenys’ En el proper Ple Ordinari de Salou es van presentar tres punts sobre el Sector 03 de Salou ‘Pla de les Pomeres-Barenys’. La Comissió Territorial d’Urbanisme va suspendre recentment l’aprovació definitiva de la modificació puntual del POUM per desenvolupar aquest sector i va apuntar una sèrie de modificacions. L’Ajuntament de Salou les ha recollit en el nou text per poder impulsar el projecte.

Aquestes modificacions fan referència a la ubicació d’una rotonda que ha d’estar situada en un altre punt, la ubicació d’una superfície destinada a equipament esportiu, i una zona verda annexa al barranc de Barenys, així com la ubicació d’un establiment, entre d’altres aspectes.

L’alcalde de Salou va voler remarcar que el Sector 03 “és prioritari per a aquest govern donat que és un sector estratègic per a Salou, tant per a la creació de nous serveis com per al futur econòmic del municipi”. Recordem que se situaran vuit hotels de qualitat, equipaments per fomentar una indústria de serveis per tal que es puguin establir nous negocis i la Ciutat Esportiva que donarà grans serveis esportius. En referència la Ciutat Esportiva, es va incidir en què permetrà establir una oferta de turisme esportiu que ajudarà a desestacionalitzar el turisme i que és estratègic per a Salou.

Aprovació de diversos projectes destinats a obres d’ampliació i millora en edificis públics S’adjudica a Soffitto Arquitectura, SLP el contracte menor per a la redacció del projecte bàsic i executiu d’obres complementàries del projecte d’adequació i millora de la zona esportiva de La Plana, pel preu de 6.876,66 euros.

S’ha aprovat el plec de clàusules administratives particulars que regiran la contractació del servei de redacció del projecte bàsic de les obres d’ampliació i reforma de l’Escola Universitària de Turisme, per un preu màxim de 78.800 euros.

S’adjudica al Sr. Gabriel Bosques Sánchez el contracte menor de servei per a la redacció del projecte bàsic i executiu d’obres complementàries d’ampliació del Centre Cívic i Cultural de La Pineda, per un import total de 6.652,73 euros.

Concessió de diversos ajuts per a despeses i contractació de serveis en centres educatius Es concedeix a l’IES Ramon Barbat i Miracle una subvenció de 2.400 euros per sufragar despeses corresponents a sortides culturals dels alumnes, ja sigui a Barcelona, Tarragona o Reus i al teatre, museus o al Cosmocaixa.

Així mateix, es concedeixen diversos ajuts per als menjadors escolars sol·licitats per alumnes dels centres educatius.

S’atorguen 22.010 euros en un total de 75 beques, ja siguin senceres o mitges, per al menjador de l’Escola Antoni Torroja i Miret. Pel que fa a l’Escola Mestral, s’han atorgat 7.923,60 euros en els mateixos ajuts a 27 alumnes. 5.502,50 euros es reparteixen divuit nens i nenes de l’Escola Miramar. Una quarantena d’alumnes de l’Escola Sant Bernat Calvó rebran la quantitat de 9.684,40 euros. Tres sol·licituds per al menjador de l’Escola La Canaleta han estat ateses amb 660,30 euros. L’Escola Cal·lípolis de La Pineda rebrà 7.937,80 euros per cobrir les despeses de menjador de29 dels seus alumnes. A l’Escola La Plana s’hi destinaran 6.290 euros per cobrir 25 serveis de menjador. També es concedeixen beques per als menjador dels instituts de Vila-seca, com els 3.850,20 euros de divuit alumnes de l’Institut Vila-seca i 2.046 euros de nou estudiants de l’Institut Ramon Barbat i Miracle.

S’adjudica a l’empresa Limonium, SL el contracte menor de serveis per a la realització d’activitats d’educació ambiental als centres escolars del municipi per un import total de 6.609,60 euros. Durant aquest curs, cada nivell educatiu treballarà un aspecte ambiental prioritari recollit en el Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21, garantint la continuïtat de les activitats del programa i l’impuls de l’educació ambiental i fer més eficaç la seva gestió, millorant la participació de la població cap a un desenvolupament més sostenible.

L’empresa de transport Plana ha estat designada com a adjudicatària del servei ordinari i extraordinari que uneix els nuclis de La Plana i La Pineda amb els instituts de Vila-seca. El preu total serà de 66.604,36 euros per al present curs escolar 2010-2011.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

PLENS I JUNTES

Aprovades les quotes globals a la Química per llicències d’obres menors Revisat el conveni existent entre l’Ajuntament i l’AEQT, s’estableixen les quotes globals anuals en compensació per les llicències d’obres menors executades dins les indústries del terme municipal, quedant de la següent manera: Aiscondel (5.737 euros), Aragonesas (3.869 euros), Bayer (3.603 euros), Carburos Messer (2.450 euros), Clariant Iberica Producción, SA (3.104 euros) i Repsol Petróleo (3.603 euros). ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Aportació econòmica complementària al Pacte de la Boella L’Ajuntament ha acordat l’aportació complementària de 16.125 euros anuals per al període 2010-2013 destinats al Conveni de Cooperació per a la Promoció Econòmica, Empresarial i Turística de les Comarques Tarragonines. Aquest conveni té com a objectiu la promoció del desenvolupament de les nostres comarques mitjançant la marca Costa Daurada i, especialment, de l’aeroport de Reus com a destinació internacional de primer ordre. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Adquisició dels terrenys a La Canaleta destinats al futur CEIP S’ha aprovat la compra dels terrenys pertanyents a descendents dels comtes Sicart dels quals se’n farà la segregació corresponent per a la construcció del nou CEIP, parcel·la que serà cedida al Departament d’Educació de la Generalitat. Concretament s’ha acordat l’adquisició d’una finca de 24.278 metres quadrats situada a la partida Les Ànimes, que forma la parcel·la 51 del polígon 2 del cadastre de rústica, per un import de 600.000 euros. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Reedició del curs d’anglès per al personal de l’Ajuntament Aprovat el pressupost presentat per AMANDA MOELLER, per a la realització d’un curs d’anglès per al personal administratiu de l’Ajuntament de Vila-seca, des del mes d’octubre de 2009 fins al mes de juny de 2010, per un import total de 6.400 euros, sense IVA, per trobar-se exempt, d’acord amb la legislació vigent. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Adjudicades les obres d’adequació del pati d’illa del Colomí L’empresa constructora Garcia Riera, SL serà l’encarregada d’executar les obres compreses al projecte d’adequació de l’espai social i urbà del pati d’illa dels carrers J. Anselm Clavé, Tenor Josep Forasté, Comte Sicart i Requet de Fèlix. El cost total de la proposta presentada és de 353.253,46 euros i l’actuació total a realitzar en aquest entorn rebrà un ajut per part del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya de 385.786,60 euros l’any vinent i de 80.000 euros durant el 2012.

Vista virtual del projecte de remodelació del pati interior d’illa del Colomí

Imatge virtual del jardí un cop acabat (Foto cedida)

ENTREVISTEM A...

Catalunya és el lloc del món on es donen més diners per a la lluita contra el càncer L’Alba Rosa Ripoll està involucrada en la Lliga contra el Càncer des de 1980. Les dures circumstàncies personals han marcat la seva vida i, sens dubte, van ser determinants en la seva dedicació incansable i desinteressada contra aquesta devastadora malaltia.

Per Robert Rodríguez

Pont de Fusta: Des de quan col·labora amb la Lliga contra el Càncer?

Alba Rosa Ripoll: Sóc la delegada de la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Ho sóc des que es va començar, el 26 de juliol de 1993. Primer vaig entrar a l’Asociación Española l’any 1980, fins que hi va haver la separació per no dependre de Madrid i fer les coses des d’aquí amb els recursos que s’obtenien a Catalunya.

Girona i Lleida també hi participen però Barcelona continua depenent de l’entitat estatal. Tot es fa per lluitar contra el càncer, però si depens d’un altre i tens alguna cosa a dir, encara que hi hagi representants catalans, el tracte no és el mateix, sobretot tenint en compte que a Catalunya és el lloc del món on es donen més diners per a la lluita contra el càncer.

PdF: Sent una zona amb un elevat índex d’afectats de càncer, és també una comunitat que col·labora en la seva lluita.

ARR: Aquí la gent està molt conscienciada, i a Vila-seca també.

Tothom dóna una contribució quan passes per les botigues, fas col·lecta a La Pineda o al concert contra el càncer.

En aquest concert caixes i entitats donen molts diners per a la fila zero. Ara hem fet loteria de Nadal i jo ja la tinc tota venuda.

PdF: Quines activitats es realitzen per recollir fons?

ARR: Durant l’any es fa una col·lecta per Sant Jordi a Vila-seca i a La Pineda per Sant Jaume.

L’Associació de Comerciants, enguany, ha organitzat una col·lecta amb motiu del dia per a la lluita

contra el càncer de mama. Tot el que sigui una col·laboració és benvinguda.

l’endemà s’ha d’anar a treballar i no sempre va bé. Si no omplim, poc hi faltarà.

PdF: Hi ha moltes persones involucrades directament amb l’associació?

ARR: Dins de l’associació estic molt contenta perquè també hi col·labora molta gent a l’hora de fer les col·lectes, sempre som quinze o vint. I les meves col·legues sempre van darrere la gent perquè facin un donatiu, no esperen que els hi vinguin a portar.

PdF: Moltes gràcies i que vagi bé el concert.

ARR: Volia dir que l’any passat em van reconèixer els anys que duia a la Lliga i jo no ho sabia. Jo no ho faig per cap reconeixement, sinó que ho faig per voluntat, perquè trobin aviat una cura i no mori tanta gent. Per exemple, ara han descobert un medicament que reforça les cèl·lules bones i elimina les dolentes, no paren d’investigar. El cas és que vaig agrair a tothom aquest reconeixement i no me’n vaig recordar de la pròpia associació, ja que havia quedat molt sobtada. Enguany serà el primer que faré.

PdF: Podríem dir que el concert que s’organitza cada any a l’Auditori és l’acte més multitudinari i que recapta més recursos. Des de quan es fa?

ARR: El concert es va començar fent al Casino, a l’església, al Centre Catòlic, a l’Ateneu... no ho recordo però fa molts anys, encara érem membres de l’Asociación Española. En aquesta acte es compta amb la col·laboració del Conservatori, l’Ajuntament..., els propis músics vénen sense cobrar i paguen la seva entrada, a excepció del director i el president de les entitats o grups a qui se’ns hi regala una. Tot i això, hi ha molta gent que també la compra encara que estiguin convidats. Enguany també m’he trobat amb persones que eren fora en una excursió programada i han fet una donació a la fila zero.

PdF: Però normalment se celebrava en diumenge a la tarda i enguany serà en dissabte. Per què?

ARR: Enguany hi ha hagut problemes perquè el Sr. Garrigosa tenia algun compromís i em va oferir el dissabte 23 o el diumenge 31 d’octubre per fer el concert. Jo volia que vingués el Dr. Borràs, oncòleg a l’Hospital de Sant Joan i President de la Lliga Catalana contra el Càncer, i aquell era l’únic cap de setmana que podia venir, ja que sempre tomba per tot el món. Tothom em deia que dissabte no ompliríem, però jo penso que diumenge també és un dia en què

Concert contra el Càncer El dissabte 23 d’octubre es va celebrar una nova edició del Concert Solidari organitzat per la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

L’Auditori presentava més de mitja platea plena d’un públic entregat i voluntariós que va disfrutar amb les diferents actuacions. Amb un lleuger canvi en l’ordre del programa, van passar per l’escenari Miquel Pla (violí), Montserrat Magriñà (soprano) formant duet amb Marc Torres (piano), el grup Aires de Gralla, la parella de cantants Helena Botella (soprano) i M. Carme Duran (mezzosoprano), el Cor de Cambra Femení Scherzo i la Coral Nova Unió. Una jornada festiva i reivindicativa que és sempre present en el calendari musical i social del nostre poble, no faltant mai a la cita, ni l’organització ni el públic.

Torna el golf i el P&P a la platja de la Pineda per 13è any consecutiu Els dies 5 i 6 de novembre es va dur a terme el 13è torneig de golf i Pitch&Putt. El campionat del Golf a la Platja va dur un any més als golfistes a jugar a la sorra , esdeveniment acompanyat de classes de P&P i pàdel.

Un cop més, el circuit recolzat pel Patronat Municipal de Turisme Vila-seca, que va ajudar al tancament d’una de les seves platges on es va realitzar el recorregut. Dissenyat amb 18 forats, de pars 3 i 4, i l’extensió de cada un d’ells entre els 40 i els 60 metres. A banda, just on va realitzar l’esdeveniment, al passeig de Pau Casals, es va condicionar un espai per a la instal·lació d’un village, on al llarg del matí s’hi habilità una zona per poder fer classes als nens de Pitch and Putt i també de pàdel.

El final de festa, amb l’entrega de premis dels dos tornejos va ser a l’Hotel Gran Palas.

La Pineda ha estat el destí escollit per continuar disputant el Campionat de Golf, el qual ha anat creixent al llarg dels anys. Per aquest motiu, el President del Patronat de Turisme de Vila-seca, Xavier Graset, va afirmà que “comencem a ser una destinació de golf”. Aquest creixement ha permès passar dels 9 forats als 18 que hi ha l’actualitat i així millorar el circuit, el qual va comptar amb 100 participants de tot Catalunya, segons el director de l’escola de golf “Portal del Roc” de Vilanova i la Geltrú, Àngel Llopis.

El mag i mentalista Anthony Blake actuarà a Vila-seca el 21 de novembre Dins el certamen Vila-seca màgica, el Patronat Municipal de Turisme i l’Associació AsoMagia han programat pel proper diumenge 21 de novembre a les 19h a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, l’actuació del mag i mentalista Anthony Blake, que representarà el seu espectacle “Blake más cerca”.

Les entrades per l’espectacle de màgia es posaran en venda aquest dijous i es podran adquirir al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca (c. del Patró, 10). El preu de l’entrada és de 15• o 10•, si és anticipada. Per a més informació, es pot trucar al telèfon 977390362.

http://www.lapinedaplatja.info

Atents: ja arriba una nova edició del Pessebre de Sorra de La Pineda. DESEMBRE 2010

BREUS En marxa la primera empresa de la 3a fase del al Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba

informació municipal Número 294

Octubre 2010

Vila-seca, solidària per la pau des de la música L’Auditori Josep Carreras va acollir el diumenge 7 de novembre un concert solidari a favor de l’Associació d’Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace).

L’Orquestra de Cambra de Vila-seca, sota la direcció de Fernando Marina i amb la participació de la soprano Anna Ollet, van interpretar ‘Mahler, l’home i l’orquestra’, en un excel·lent concert organitzat pel Patronat Municipal de Música i l’Ajuntament de Vila-seca i que va comptar amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, i Josep Mayoral, alcalde de Granollers,

van presidir aquest acte i van destacar en els seus parlaments els objectius d’aquest esdeveniment celebrat a Vila-seca: enfortir els valors de la pau i de buscar un suport econòmic dels municipis a l’esforç continuat de les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, fundadores i impulsores de la xarxa internacional Mayors for Peace, que vetlla per la pau, la convivència pacífica i el desarmament nuclear al món.

A la fotografia, els alcaldes de Granollers i de Vila-seca, acompanyats dels regidors Josep Toquero i Manuela Moya, i de l'alcalde d'Aiguafreda, Jordi Sambola i de la regidora de Figueres, M. Antònia Bonany.

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, i Josep M. Crusells, soci fundador de l’empresa Elektro3 SCCL van inaugurar el dia 4 de novembre les noves instal·lacions i seu corporativa que l’empresa ha construït a Vila-seca, concretament al Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba.

Aquesta empresa és la primera que s’instal·la dins la 3a fase del polígon l’Alba i està dedicada a la importació i distribució de petit material elèctric. La companyia ha ocupat uns terrenys de 10.000 m2 amb una superfície construïda de 5.760 m2 i té una cinquantena de treballadors.

El Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba acull en aquests moments 121 empreses i des de la seva urbanització l’any 1999 fins aquest any 2010, ha suposat una inversió entre urbanització i edificacions propera als 65 milions d’euros.

L'Auditori acull el lliurament dels Premis AVRIGA FVSCVS

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

El passat 22 d’octubre l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va aplegar el lliurament de guardons i distincions dels “PREMIS AVRIGA FVSCVS 2010”, que cada any convoca el Consell Esportiu del Tarragonès amb l’objectiu de fer un reconeixement del treball i la dedicació a la promoció de l’esport en edat escolar i també per facilitar als ajuntaments que ho desitgin, un fòrum per a que puguin oferir un reconeixement a aquells persones i entitats del seu municipi que considerin que en són mereixedors.

L'acte fou presidit per l'alcalde de Vila-seca i pel president del Consell Comarcal del Tarragonès.

La Federació Catalana de Futbol lliura els trofeus de la temporada a Vila-seca El passat 14 d’octubre es va celebrar a la sala Pare Antoni Soler de l'Auditori, la Nit dels Campions. La Federació Catalana de Futbol va premiar un total de 39 equips campions de la província durant la passada temporada 2009-2010 (35 de futbol i 4 de futbol sala).

L'acte, presidit per l'alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, i pel president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, va comptar amb la presència del

representant Territorial d’Esports de la Generalitat, Francesc X. Aguiló; del President del Consell Esportiu del Tarragonès, Raül Font, del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Vila-seca, Pere Martos, i del delegat a Tarragona de la FCF, Josep Vives.

Els equips locals que van ser premiats en aquesta gala van ser el femení de futbol 7, i els equips aleví de segona divisió i prebenjamí del Vila-seca CF.

Èxit de participació a la Marató de Donació de Sang de Vila-seca Cinc-centes noranta-sis persones es van acostar a la Residència Vila-seca per donar sang durant la Marató de Donació de Sang celebrada el dissabte 23 d’octubre de 10h a 22h a Vila-seca. D’aquestes 596 donacions, 537 es van fer efectives i la resta, 59 en total, varen ser oferiments de persones que en aquell moment no varen

poder donar sang.

La Marató es va dur a terme amb la col·laboració d’entitats i empreses vilasecanes, les quals van organitzar i difondre la marató amb molt d’èxit.

Aquesta campanya ha fet augmentar els baixos índexs de sang existents al Banc de Sang i Teixits.

Concerts pel mes de desembre a l'Auditori Josep Carreras Divendres, 3 de desembre (21,30 h) Bicentenari de Frédéric Chopin Cecilio Tieles, piano Divendres, 10 de desembre(21,30 h) Gala benèfica Ewa Podles, contralt Considerada una de les millors contralts de l'actualitat, aquesta cantant polonesa és una de les poques "contralts pures" ja que la seva veu destaca pel seu ampli registre, la seva agilitat i una expressivitat que ha estat una de les seves característiques al llarg de la seva carrera. Ha actuat als escenaris més prestigiosos d'arreu del món sota la batuta dels millors directors.

El Concert és a benefici de la Fundació Josep Carreras per la Lluita Contra la Leucèmia Divendres, 17 de desembre (21,30h) Salve Regina. Concert barroc de Nadal Elisenda Pujals, soprano; Jordi Bonilla, director Dissabte, 26 de desembre (19,00 h) Concert de Sant Esteve Coral Nova Unió

El mag i mentalista Anthony Blake actuarà a Vila-seca el 21 de novembre Dins el certamen Vila-seca màgica, l’Associació AsoMagia ha programat pel proper diumenge 21 de novembre a les 19h a l’Auditori Josep Carreras de Vilaseca, l’actuació del mag i mentalista Anthony Blake, que representarà el seu espectacle “Blake más cerca”.

Les entrades per a l’espectacle de màgia ja estan a la venda i es poden adquirir al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca (c. del Patró, 10). El preu de l’entrada és de 15¤ o 10¤, si és anticipada.

Per a més informació, es pot trucar al telèfon 977 39 03 62.

IMATGES DEL PASSAT

Grup escolar d’alumnes de Doña Aurea Cabré Nogués, curs 1947-48

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

(1a fila, dretes al fons, d’esquerra a dreta) M. Teresa Gallardó Forasté Estefania Salvadó Benach Berta Ferré Sanabras Francisca Martorell Aguiló Margarita Butillé Mariné M. Teresa Garcia Alvira M. Teresa Cervera Sauné (2a fila) Maria Vidiella Martí Montserrat Ferré Vallbona M. Josepa Mariné Granell Antonieta Gene Gebellí M. Teresa Magriñà Vidal Antònia Cañellas Salvadó Rosa Salvadó Torrademè (3a fila, al davant) Josefina Carreté Figuerola Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniu alguna Maruja Sánchez Bermejo fotografia antiga relacionada amb festes locals, grups escolars, entitats esportives M. Mercè Gual Blanch o culturals, oficis, activitats agrícoles, etc. i voleu que la publiquem, ens la podeu Natàlia Ferran Ferrando fer arribar per correu electrònic (1-2MB) acompanyada d’un document word amb tota Lídia Rodríguez Lloret la informació de la fotografia (data, lloc, nom de les persones que hi surten...).

Josefina Ferrando Gené També ens la podeu fer arribar en paper a algun component del consell de redacció M. Antonieta Mariné Martorell

Fotografia cedida per Josefina Ferrando Gené

de la revista, junt amb tota la informació de la foto, i us la retornarem un cop estigui escanejada.

ENTREVISTEM A...

‘Vila-seca és això i avancem cap aquí’ Entrevistem a l’alcalde de Vila-seca, President de la Diputació i cap de llista de CiU per Tarragona a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Josep Poblet.

Després de força temps li fem una entrevista a fons en motiu del seu triple rol. Degut a la llarga conversa mantinguda, aquí us n’oferim un extracte. Podreu llegir l’entrevista sencera al web de la revista, on hi ha respostes ampliades i noves preguntes.

Per Robert Rodríguez, Toni Bonet i la col·laboració d’Anna Plaza Pont de Fusta: Alcalde, president de la Diputació i cap de llista per les eleccions al Parlament?

Josep Poblet: A nivell intern es poden fer les lectures que vulguis, però els 186 municipis restants del territori voldrien que el seu alcalde fos president de la Diputació i cap de llista al Parlament. Desvinculem-ho de la meva persona. Si ho poguéssim marcar amb una creueta, trobaríem que més d’un 90% voldria tenir aquesta circumstància a casa seva.

PdF: Ser a la Diputació resta hores a l’Ajuntament, tal com s’ha esmentat en alguna ocasió des de l’oposició?

JP: Potser n’hi sumo moltes més. L’oposició es pot practicar de moltes maneres, però ells acostumen a triar el camí, no sé com dir-ho, menys seriós o menys productiu. Ja que el Raval de la Mar, ja us puc assegurar que si no ho hagués empès jo des de la Diputació, segurament que no es faria. Només per aquesta inversió, ja valia la pena que l’alcalde anés a la Diputació. Les hores que s’hagin dedicat treballant pel territori han tingut una compensació que benvinguda sigui.

PdF: Com es compagina l’activitat a l’Ajuntament i a la Diputació?

JP: L’activitat municipal i la de la Diputació no deixen de ser de la mateixa família. Vull dir que fent-ne una fas l’altra. Si són coses dispars, sí que has de segmentar bé l’activitat, però l’administració local i la de la Diputació són molt semblants i, per tant, quan fas gestions per a l’Ajuntament en pots fer pel territori. Si estàs en una conselleria o en una Direcció General o negociant una cosa amb l’Estat, el temps s’optimitza en les dues direccions. Es complementen bé. D’altra banda, és una qüestió d’organització d’agenda i de posar-hi hores damunt de la taula, naturalment. Si algú es pensa que en vuit hores es pot enllestir una cosa i l’altra, no ens enganyem, en vuit hores no es fa. Hi ha dies de catorze, quinze o setze hores. Si poses tot aquest gruix d’hores al dia, d’una manera continuada en el temps i t’organitzes l’agenda i tens els equips de treball ben orientats, no és tan difícil poder assolir els objectius que t’has fixat en les dues responsabilitats. No hi ha cap més secret que aquest: dedicació, temps i bona organització.

I uns equips de treball que ho tinguin ben clar i que controlis sovint que facin la feina que els has encomanat.

PdF: Incorporar un tercer element com el fet de ser diputat, pot comportar la renúncia d’un d’aquests dos càrrecs?

JP: Aquesta és la pregunta que més ha mogut l’interès en els darrers mesos. Aquest tercer element encara no es produeix. Quan es produeixi, que serà segurament al desembre, quan s’hagin celebrat les eleccions, obligarà que reorganitzi la meva agenda i que repensi les meves activitats. HI ha una cosa que és clara i és que jo tinc dos compromisos que ja estan contrets amb l’Ajuntament i amb la Diputació i, tant en un lloc com en l’altre, penso que he d’acabar el meu compromís, que és el primer que he contret. Així en el temps que va de les eleccions a la meva pressa de possessió com a diputat i el final de la d’aquestes responsabilitats, que és a principis d’estiu, doncs hauré de prendre determinacions sobre quines coses seguiré fent en el futur i quines deixo de fer, perquè evidentment totes tres seria impossible. Per tant, aquesta és una determinació que prendré, ja ho he dit en diverses ocasions, quan s’escaigui aquest lapse de temps.

PdF: Això vol dir que esgotarà els mandats?

JP: No sé si serà abans, no sé si serà durant aquest temps... Les circumstàncies obligaran també una miqueta i el calendari es fixarà per la meva voluntat, que ja indico quina és. És a dir, no faré les tres coses, però el moment en què deixaré de fer-ne alguna ho marcarà també una mica el calendari polític i, per tant, serà en aquest interí de temps, i no voldria precisar més ara perquè quan m’hi trobi acabaré d’ajustar una decisió que ja he anunciat.

PdF: Doncs bé. Parlem de Vila-seca. Què tal si ens fa un balanç del mandat?

JP: Aquest mandat, com tots, es caracteritza per l’evolució d’aquelles actuacions que configuren el programa de govern. Però el nostre programa de govern no respon només a la llista de coses que s’ha de fer en aquest quadrienni, sinó que aquesta llista és la conseqüència d’un programa polític molt més ampli. Per exemple, els objectius que persegueix Vila-seca són: la recuperació d’un frontal marítim i en aquest sentit hem fet actuacions que no hi ha gaires que s’hagin atrevit a fer, com desurbanitzar el frontal

marítim de la Pineda i recuperar el litoral d’una forma natural, com hauria hagut de ser sempre.

Per tant, hem tret allò que s’hi havia afegit de postís. Aquest procés ha tingut una complexitat gran i ara està tocant fi. Per tant, tenim una platja camí de l’estabilització. En un frontal de mar on no hi havia ni un pam de terreny públic, avui hi ha, només en el cordó litoral, més de 16 hectàrees de sòl verd públic, més totes que hi ha a la zona de més cap a Ponent. On hi havia zones urbanitzables, s’han marcat urbanísticament com a no urbanitzables i se n’han recuperat més de 100 hectàrees. Hi ha hagut un procés de desurbanització i de desqualificació de la densitat urbanística que hi podria haver hagut fruit de planificacions anteriors.

Hi ha hagut la voluntat d’arrencar el poble des del punt de vista de la qualitat de vida, del creixement urbanístic, de la cohesió dels barris, de la interrelació del conjunt de barris formant una població, és a dir reestructurant el teixit urbà.

Generar unes grans infraestructures internes que avui ja podem dir amb l’inici del Raval de la Mar, que es culmina aquest somni, que totes les nostres comunicacions són per autovia.

Hem crescut en l’àmbit logístic, amb un polígon que ha estat un autèntic èxit, que d’una primera fase hem saltat a la segona i a la tercera i en un espai de temps que no va més enllà dels 10 anys hem engegat, urbanitzat, venut i generat més de 5 mil llocs de treball amb un polígon industrial i logístic que té prop de 70 hectàrees de superfície, que s’ha consolidat al mateix temps que Reus en desenvolupava un altre al costat que se’n deu anar més enllà de les 100 hectàrees. Entre una població i l’altra hem generat un clúster logístic envejable al Camp de Tarragona, amb bones comunicacions i amb una posició puntera en el mercat. Això ens assegura un mercat de treball estable, una riquesa i una base fiscal que fan créixer la nostra economia, sense haver d’incrementar la pressió fiscal als ciutadans. I naturalment això ha comportat també un creixement urbanístic residencial.

A la Plana, el camí dels Morts s’ha convertit en una Rambla, en una avinguda urbana que canvia totalment la fesomia d’accés al barri d’una manera neta, àmplia i confortable, definint un barri que ara té una articulació molt satisfactòria. Ara hi estem fent un campus, un parc urbà i esportiu que acabarà d’arrodonir la

ENTREVISTEM A...

definició del barri amb els seus equipaments al costat.

En el cas de Vila-seca, a més a més del polígon industrial, s’estan fent actuacions tan emblemàtiques com una nova llar d’infants al costat del col·legi Miramar, s’ha comprat ja el terreny per fer una altra escola, que serà el setè centre de primària, el CEIP La Canaleta, a tocar del Castell; s’està fent un treball en el nucli antic que ha capgirat totalment l’orientació del nucli antic del municipi. De les mil i escaig persones que hi havia fa deu anys, avui s’ha multiplicat pràcticament per tres. Per tant, el nucli antic de Vila-seca ja no fa patir perquè ha entrat de ple en un procés de reorientació de l’edat mitjana de la gent que hi viu, de l’interès en el comerç, de la qualitat urbana i dels serveis, del parc immobiliari i la seva renovació, de l’interès que té la gent jove per anar-hi a viure. Aquesta triplicació de la demografia del nucli antic, assegura el seu futur i el fa més viu i amb més interès que mai.

En aquest àmbit també s’està fent vivenda social, és el cas de les vivendes que estem impulsant a la Formiga, continuem la promoció de vivendes de preu públic.

PdF: I el projecte del pati del Colomí?

JP: Al Colomí, com que és un procés de tants anys, la gent perd la memòria. Al Colomí estem reparant el disbarat que van cometre Ajuntaments anteriors. Això vull que quedi molt clar, perquè la gent ha perdut de vista que allí hi ha hagut una greu situació produïda perquè un Ajuntament anterior va donar una llicència a un industrial perquè fes una nau en un pati d’illa, que teòricament compraven els veïns proporcionalment amb els seus pisos. Sota del qual hi ha un aparcament. El govern que jo presideixo va haver de començar per treure l’activitat que hi havia al damunt, perquè hi havia un risc de sobrecàrrega de pes per l’aparcament que hi ha a sota. I per fer això vam haver de fer una permuta d’aquella activitat industrial, que tenia tots els drets del món de ser-hi, amb una nau al polígon industrial de l’estació i amb un afegit econòmic. Segona acció, comprar la quarta part restant de propietat que era d’uns altres propietaris. Quan vam haver completat aquesta operació que va pujar una ingent quantitat de diners, vam començar a treballar en el projecte de demolir aquesta nau per fer-hi un parc públic. Amb tot això hem fet un procés de participació veïnal, en el qual els veïns han pogut dir si hi volien un pàrquing, un parc públic, i en quines condicions. Ha guanyat majoritàriament el que era l’opció que l’Ajuntament ja proposava, però que no era l’única que havia suggerit, perquè els veïns ens n’havien fet arribar d’altres. Ha guanyat la de fer un parc públic que és el procés que ara, de fet, ja ha començat. Ara hem adjudicat la primera fase que és la demolició d’aquesta nau que, a més a més, està coberta amb uralita. Per tant, s’haurà de fer amb un tractament preventivament especial, que el volem fer ara a la tardor perquè la gent ja tindrà les finestres tancades i tot ho farem amb més control de seguretat i garanties pels veïns, amb empreses

especialitzades. Un cop aconseguit això, haurem d’impermeabilitzar tot el terra per garantir que les activitats que hi ha a sota, d’aparcament, no es ressenteixin gens, i a continuació a sobre hi farem un parc públic i haurem reparat un greuge que, en una altra població, segurament hauria dit que era un problema dels veïns, que ho arreglessin ells als tribunals i que demanessin les responsabilitats que pertoquin a qui va donar aquesta autorització. L’Ajuntament de Vilaseca el que ha fet és posar-se en la pell dels veïns, resoldre-ho, i per tant reparant aquell greuge fent que aquesta gran comunitat tingui, per fi, un lloc com havien desitjat al començament.

PdF: Parli del Centre d’Alta Resolució. En quina situació està?

JP: Aquesta inversió és de les que fa l’Ajuntament directament, i en solitari la més important. Estem fent una obra d’11 milions d’euros. Aquesta xifra finançada al 100% per l’Ajuntament, que després ens tornarà la Generalitat naturalment i només faltaria, ja que aquesta és responsabilitat del Govern. Però com que el Govern no ho podia fer perquè no tenia les capacitats econòmiques, vam fer aquell acord que es fa en aquells casos quan algú es vol mullar, com és el cas nostre. Com que volem que els veïns tinguin més aviat aquest servei, nosaltres avancem els diners i vostès ens tornaran quan puguin aquesta inversió, que concretament serà en un període de 8 anys. Aquesta inversió estarà finalitzada d’aquí uns mesos. Ja es veu que l’edifici està molt avançat. Ja hem adjudicat l’equipament interior, tot pagat per l’Ajuntament i, per tant, aquest Centre d’Alta Resolució donarà un salt qualitatiu, supera la generació dels CAPS com a centres d’atenció primària i afegeix un gruix d’especialitats, serveis i prestacions que faran que creixi el nombre de persones ateses al 100% aquí i que decreixi el nombre de persones que hem de derivar als hospitals de referència.

Per tant, guanyem serveis a la localitat i minorem el grau de desplaçament cap a l’hospital de referència. I en el futur aquest grau de desplaçament encara minorarà més, quan aconseguim implementar-hi serveis hospitalaris de curta estada i serveis hospitalaris ambulatoris, que hi vas al matí i marxes al vespre cap a casa. En aquest

progrés cap a aquesta situació hi haurà un canvi que la gent agrairà molt, perquè podrà resoldre un percentatge molt ampli de les coses que els fan anar a fora i s’evitaran un desplaçament.

Si pensem que els principals usuaris del món de la salut són les persones grans, doncs encara els facilites molt més la vida perquè evites els desplaçaments i la dependència d’altres familiars que els puguin acompanyar al metge. Per tant, hi guanyem tots.

PdF: A Vila-seca hi falten equipaments culturals públics per fer conferències, exposicions, teatre, en unes condicions òptimes. Com està el projecte del centre cultural del Celler i el Castell?

JP: Avui per avui, Vila-seca que organitza al cap de l’any un gruix notable d’activitat cultural, els espais dels quals disposem tenen diferents esgraonaments. I no n’ha quedat cap per atendre per dificultat d’espai. Començant per la sala polivalent de l’Ajuntament, continuant per la biblioteca o el centre de l’Antic Hospital, la sala pare Antoni Soler del Conservatori de Música o l’Auditori Josep Carreras, que també dóna suport a una activitat important, quan les condicions ho requereixen, no només amb les musicals. També entra en joc, i així ho volem, activitats i locals d’entitats amb caràcter privat, amb les quals tenim convenis de col·laboració: el Centre Catòlic, la Societat El Fènix, en algunes ocasions les altres societats també.

I és bo que així sigui, perquè no tot basculi sobre la pròpia organització de l’administració i també doni joc a altres entitats. De cara a mig i a llarg termini hi ha altres previsions, com ja apuntàveu. Ara venen projectes de futur que poden donar encara molt més joc en aquest repartiment de la presència de diferents locals en el teixit urbanístic, en el teixit cultural dels equipaments de la ciutat. És a dir, la incorporació de tot el que és la peça que configura el Castell, més el Celler de la Cooperativa, que aquest pot ser un espai molt generós, tant per la grandària física com per la destinació que es pensa donar als seus equipaments. Pensem que allà, hem parlat molt clarament i així ho tenim explicat a la població que el que volem a la llarga és tenir-hi estructurat un eix cultural, el que en diem el parc cultural que es convertiria el Celler en un espai d’arts escèniques, visuals i el castell seria un centre amb unes capacitats de

ENTREVISTEM A...

lideratge locals i territorials amb l’activitat que s’hi desenvolupi en el seu interior.

Per tant, penso en el Celler quan finalment hàgim tancat els acords necessaris amb la Cooperativa Agrària per poder-hi actuar del tot, ara hi hem actuat d’una manera subsidiària, però d’una manera molt singular. Això que hem fet a Vila-seca no es troba gaire sovint. Hem demanat permís a la Cooperativa per fer-hi una inversió de més de 130 o 140 milions de les antigues pessetes, que va ser la primera inversió important amb fons FEDER que vam fer. Vam destinar-la a canviar tota la teulada de la cooperativa que amenaçava despreniments i treure pràcticament la totalitat de les tines, per deixar un espai net i que es vegi tota l’arquitectura modernista d’aquell edifici de Pere Domènech. Ara cal que acabem de materialitzar els acords per tal que ens transfereixin la propietat per acabar de fer les inversions necessàries per a generar aquest espai polivalent, multi ús, per fer teatre, música, exposicions, cinema, etcètera, que s’hi pugui fer una mica el que es vulgui Concerts de música jove...coses que avui no tenim un espai idoni per poder-les fer i que amb aquest espai encara donarem més versatilitat als equipaments que ja tenim. I alhora el Castell, el que significarà l’enderrocament del mur, l’obertura urbanística a tot l’entorn, poder convertir en illa de vianants la suma del Castell, els jardins, l’espai de la Cooperativa i naturalment en el seu moment quan puguem arribar a comprar l’antiga fàbrica del gas, per deixar aquell espai com una plaça i crear una nova centralitat en aquell punt de Vila-seca, que donarà un pes cultural a la població i un referent inequívoc. No oblidem que el castell és el símbol màxim de la nostra història. Un castell que està en peu, no que està en runes.

Per tant, el valor d’aquesta peça mobilitzada culturalment donarà un impuls molt gran a l’activitat del municipi i naturalment anirà en la direcció que vosaltres em preguntàveu, no?

De tenir un sumatori que des d’actes de petit format a actes de gran format tots tinguin un lloc on desenvolupar-se.

PdF: Canviant de terç. Sembla que s’ha originat certa polèmica pel pagament de les trucades al telèfon de la policia local.

JP: El 1993 Vila-seca és dels primers pobles que no són capital de província que implanta el 092, que funciona en un temps en què el 100% de la telefonia és fixa. Hi ha una profunda convicció que les trucades al 092 eren gratuïtes i no és així. No han sigut mai gratuïtes. La diferència és que abans les trucades al 092 no sortien diferenciades en el detall de la telefònica i ara les del 902 i altres telèfons surten diferenciades. Primera llegenda urbana a eliminar. El 092 un número fàcil de recordar, fàcil de marcar, però de pagament i ho ha sigut sempre. S’evoluciona cap al món del mòbil, avui tinguem present que hi ha molta gent que no té telèfon fix, que l’ha suprimit, en els mòbils hi ha l’opció de número ocult i que és bàsic i fonamental per a la policia que es puguin enregistrar les trucades, que es pugui identificar el telèfon del qual truca una persona.

inequívoc a tot arreu del món, Més llegendes, s’ha repartit per Vila-seca un pamflet que diu, no sé qui l’ha repartit perquè això m’ho ha dit la policia, que diu que la Generalitat ha fet una normativa específica per tal d’eradicar aquests números. Ull! Per donar només dos exemples que la Generalitat té també telèfons 900 en diferents departaments: el CATSalut 902 111 444, Atenció Ciutadana 902 400 012, per posar-ne dos exemples.

Estem parlant d’un cost de seguretat. Perquè convé això. Primer perquè “a mi el policia em va dir una altra cosa, a mi el policia no m’ho va dir”.

Ara hi ha l’enregistrament. Hi ha molta gent que té una pràctica distorsionadora dels fets.

Quan això acaba en els tribunals cal aportar proves. Punt segon, no conèixer el número vol dir no poder retrucar aquella persona per poder-li demanar més dades, si els fets que s’han manifestat són certs, en quina hora ha ocorregut, quines són les coses que ha observat, etc., perquè és el que el jutjat ens demana després a la policia local. Des d’un mòbil quan truques al 092 qui contesta és la centraleta de la capital de província, amb la qual cosa perd l’eficàcia de quan trucaves des d’un telèfon fix. Per tant s’ha de poder enregistrar la trucada i s’ha de poder veure el número. Tot aquest conjunt de prestacions com s’aconsegueix: amb un 902, perquè Telefònica dóna aquest servei. Quan es decideix implantar aquest servei? Quan paral·lelament l’Estat i la Generalitat i totes les comunitats autònomes implanten massivament el 112 com a trucada als serveis d’emergència.

Ull perquè hi ha llegendes urbanes que et dóna una especial satisfacció desmuntar-les, perquè si sortim de l’equívoc de pensar que el 092 era gratuït, i no ho era, estem exactament en la mateixa situació, però amb una particularitat, que el 112, que és el gratuït de veritat, permet tots aquests serveis: trucada gratuïta, funciona igual des d’un fix, que d’un mòbil, truca d’on vulguis, és un servei integral, que comunica la policia amb els bombers i amb les emergències mèdiques, que es pot trucar també si no tens saldo al mòbil, perquè funciona, és conegut a nivell internacional perquè és

PdF: Una altra ‘polèmica’. En els ajuts socials a vegades es donen situacions de desigualtat, perquè famílies que treballen tots dos progenitors i necessiten portar els fills a l’esplai durant les vacances no reben ajuts i en canvi famílies en què la mare no treballa i es pot tenir cura dels fills rep ajuts perquè tenen un nivell d’ingressos més baixos.

JP: Segur que com a societat no ho tenim ajustat al 100% perquè a tots ens ha vingut de nou. I per tant, segur que hi ha punts de debilitat en què les coses no estan ben encaixades. En qualsevol àmbit de l’administració que tractem, del funcionament del país. Però deixa’m dir una cosa, és més el que es diu del que passa a la realitat. Perquè si parlem de polítiques de llars d’infants, d’atenció mèdica, de menjadors escolars, de beques per llibres, que són els àmbits on es produeixen coses d’aquesta naturalesa, quan hi ha unes bases que han estat pensades pensant en propis i aliens, i uns ens tècnics valoradors de que s’han de complir unes condicions i si no es compleixen no n’hi ha per ningú i si es compleixen es compleix per tots, us diré que hi pot haver ineficiències o desajustos del 3 o del 5%, un percentatge mínim, però en un 95% això funciona.

PdF: Alcalde, què passa amb la mobilitat al Casc Antic? Hi ha poca cultura de la mobilitat?

JP: Clar, i cada dia ens hi haurem d’acostumar.

Jo estic entusiasmat que aflorin tota mena d’establiments, com els que hi ha al carrer Monterols, com el que hi ha a la plaça de Voltes, etc. que donen vida, que posen terrassetes als carrers i que per tant vitalitzen junt amb el comerç un rol de relacions socials en els nostres carrers. Actuem com a l’oest americà que anaven amb el cavall fins al Saloon. Hem d’anar amb el cotxe fins al lloc on fem el refresc. Això és una cosa increïble. Ho hem d’abolir entre tots, com sigui. Passejar pels carrers del nucli antic, anar a fer un refresc, una copa o un berenar, passejar, trobar-se amb amics caminant, és l’exercici més deliciós que es pot fer. És fantàstic. Crear illes peatonals, en què la gent vagi a peu, tingui els carrers totalment lliures i ocupem amb tota l’extensió de la paraula el benestar que et proporciona un espai públic com el que hem generat, que ha costat un esforç enorme i que avui et permet en una única plataforma veure gent que va i ve de casa seva, gent que està asseguda en un establiment, dies que ho tanques per a una activitat expositiva o firal, una fira de música. És deliciós. Per què hem de

ENTREVISTEM A...

massacrar aquesta vida i aquest rol amb la presència del vehicle entaforat allà en qualsevol forat. Amb això hem de canviar el xip. I amb tantes coses.

PdF: Marxem de Vila-seca i anem a la Diputació. Endeguem amb una pregunta directa i potser incòmoda: Per què a la Diputació vàreu pactar amb el PP excloent les altres forces?

JP: He de fer una precisió no per eludir aquest pacte, que no l’eludeixo. Aquest pacte es va fer a nivell polític nacional i en el que jo no vaig intervenir perquè no era ni diputat a la Corporació. És a dir, jo vaig ser proposat president quan aquest pacte ja estava fet. I per què ja estava fet? Perquè no oblidem que el tripartit va fer que CiU, sent la força majoritària a Lleida i a Girona, vagin aliar-se per fer que el que havia guanyat, però no per suficient, tant en una Diputació com a l’altra, passés a l’oposició. Per tant, el sentiment polític que hi havia a la formació política envers ERC i el PSC no era precisament de gran entusiasme. I d’aquí ve que es vagi sospesar amb el PP si hi havia voluntat de fer aquest acord per donar estabilitat a les polítiques que normalment fan les diputacions i algunes de noves que vaig implementar jo després i que hem consensuat amb aquest partit. Per tant, ja entro en escena jo. Trobo un pacte fet, en el qual he incorporat un pla estratègic i un discurs d’investidura que programàticament és el que volíem fer en aquest mandat corporatiu, al qual el Partit Popular hi ha donat ple suport. Per tant, el pacte no és de partits, sinó d’objectius de govern. I ens hem compromès a donar-hi suport els dos partits que conformen el govern. Però també he de dir que totes les grans determinacions d’aquest mandat han comptat totes, sense cap excepció, amb el suport de les altres dues formacions polítiques que hi ha a la Diputació.

Hi ha hagut un pacte que garanteix la seguretat de govern per tirar endavant aquelles actuacions que s’han previst al pla estratègic, per cert el primer que ha tingut la Diputació de Tarragona, pla estratègic que autocontrola l’obra de govern i de que es dugui a terme fins al final tot allò que s’ha dit i uns partits que, entre cometes, estan a l’oposició, però que també han donat el seu suport a tots aquests elements de govern que s’han estructurat en aquest mandat. Doncs tenim pla estratègic i fer del discurs d’investidura no un discurs institucional grandiloqüent, sinó un projecte de govern.

PdF: Quina valoració en fas de la recent Llei de Vegueries?

JP: Jo he tingut en aquest mandat una molt bona relació amb el govern, i molt particularment amb el conseller de Governació, que com sabeu vaig convidar a venir aquí Vila-seca a presidir l’acte dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics. Home que ha sigut alcalde de la Seu d’Urgell i coneix bé el món rural, un home dialogant i que ens hi hem pogut entendre bé.

Dit això, era dipositari d’un encàrrec enverinat del seu partit, que era desenvolupar un model de vegueries a Catalunya. Si això s’hagués fet bé, podríem aplaudir-ho tots, perquè, fixem-

nos quina contradicció, qui l’impulsa la llei de vegueries? La impulsa ERC dins del Govern, no pas els socialistes ni IC, que el que els interessa és l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per tant, han de pagar un preu que és que els d’Esquerra facin la llei de vegueries, perquè els socialistes amb la boca petita et diuen “passem de llarg d’això”. Però clar, han de pagar el peatge. Si aquest peatge ERC l’hagués aprofitat bé i hagués fet una bona llei de vegueries, que ho podia fer, avui tindríem un desenvolupament estatutari en aquest àmbit perfecte. Perquè l’Estatut, i ara parlo de la contradicció, alguns l’hem votat a favor al Parlament i com a ciutadans en referèndum, cas meu, per exemple. Analitzem ERC què ha fet amb l’Estatut que proclama les vegueries.

Hi ha votat en contra al Parlament i en contra en referèndum. Per tant, poc deuen creure en els continguts de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que preveu una organització veguerial i l’han votat en contra en allò que és la llei marc. Deixant de banda aquesta contradicció, s’ha de tirar endavant una llei que necessita modificar cinc preceptes legals a Madrid i alguns que s’han de fer de nou a Catalunya. No s’ha fet res. Cada ministre que ha estat preguntat a les Corts per algun diputat català, del partit que sigui, com es preveu la modificació de la llei orgànica de règim electoral general, de la llei del BOE, de fins a cinc lleis que s’han de modificar per tal de poder aplicar la llei de vegueries, han contestat que “no està ni se li espera” la modificació. Si parlem a nivell català, la llei de vegueries tenia dues missions principals que era resoldre definitivament el món local i descentralitzar aspectes del govern a les vegueries, és a dir que les vegueries siguin autèntiques delegacions del Govern.

Aquest és el motiu de la llei de vegueries. La llei, llegida per experts i llegida per qualsevol de nosaltres, és prima com un tel de ceba. Ni desenvolupa aquest model de resposta als ajuntaments, ni desenvolupa un model de descentralització dels serveis de la Generalitat, i l’únic que es limita és a canviar-li el nom a les diputacions, per dir-ho d’una manera clara i neta. Per tant, per a aquest viatge que acaba tan aviat i que es fa tan curt no calia aquest enrenou. Per aquesta llei que no serà aplicable per aquests preceptes que no s’han modificat, ni tan sols ho podrà ser per la vegueria de l’Ebre per les properes municipals i us diré per què. Mireu, hi ha set municipis del Priorat que són del partit judicial de la Ribera d’Ebre. Si la Ribera de l’Ebre és Terres de l’Ebre i aquests set ajuntaments, que són del Priorat, pertanyen al Camp de Tarragona, i les diputacions i/o vegueries s’elegeixen per partits judicials, hi ha una inexactitud que produiria una barbaritat, que és que s’elegissin veguers i vegueres de les Terres de l’Ebre amb vots del Camp de Tarragona o al contrari, que vots del Camp de Tarragona no tinguessin el seu referent en el Camp de Tarragona, sinó a les Terres de l’Ebre. I això per a poder-ho resoldre s’ha de modificar la llei de demarcació i planta judicial, que és una altra llei estatal que no s’ha modificat. La pregunta és: “senyors, a què

juguem?”. O més ben formulada en seu Parlamentària, com els vaig dir: “senyors, si ho podem fer bé, perquè ho hem de fer malament”.

Si hem tingut un govern amic que havíem de pactar amb ell aquestes modificacions legals, per què no ho hem fet durant aquests tres anys i a la recta final del mandat aprovem una llei de vegueries que és inaplicable? El que em preocupa més és que estem cremant el concepte de les vegueries. Perquè generem un buit de contingut, una inaplicació que la gent en el futur es preguntarà: “i de què nassos ha servit això de les vegueries?”. A més d’haver obert un debat territorial estèril en el qual els dos actius més importants que tenim al territori, que són dues grans ciutats com Reus i Tarragona, s’hagin convertit en àmbit de picabaralla i no de complementarietat. Que a Vic els hagin fet barallar amb mitja província de Barcelona, que al Solsonès estiguin emprenyadíssims perquè els passen a les Comarques Centrals, que el president de la Diputació de Barcelona digui: “A mi que no m’expliquin pel·lícules de tiros. La meva Diputació té 5 milions d’habitants, 4 milions 250 mil corresponen a la Regió Metropolitana, 450 mil a la Catalunya Central, jo escombraré cap als 4 milions 250 mil, per l’àrea central ja s’espavilarà qui s’hagi d’espavilar”. El Pirineu i la Vall d’Aran han estat a punt de demanar ser província de l’Estat espanyol per no passar pel tràngol de perdre el seu estatut de ser règim especial. Hi ha hagut una autèntica revolta. I a Lleida jo he sentit, intervenint al Parlament al costat meu l’alcalde de Lleida dient que de què una demografia de 400 mil ànimes, fragmentarla en tres trossos, que es fotre Lleida a fer punyetes. Això s’ha pensat malament i s’ha fet malament. Tant per les opinions manifestades, com per les guerres hagudes, com pel curt abast d’aquesta llei, home fem-ho bé! No ho fem malament. No fem passos enrera.

PdF: Hi ha moltes més preguntes al sac però potser ho deixem per una altra ocasió. Pel que li hem pogut escoltar, el Raval de la Mar és la, o una de, les ninetes dels seus ulls. Què significa per a vosté?

JP: Avui estem fent la que és sens dubte, si jo hagués de posar un nom i cognoms, l’obra que més il·lusió, més maldecaps i més energies m’ha fet cremar des de l’època en què era regidor fins avui, el Raval de la Mar. Amb això hi descansa una de les peces importants de l’arquitectura municipal que hem concebut en aquests anys, que és cohesionar la nostra població i donar-li un caràcter de gran ciutat.

Ben comunicada, bons equipaments i que obri expectatives de futur clares, en creixement, en qualitat, en desenvolupament, en cohesió social i en fortalesa, amb una economia molt diversificada. Aquest és el nostre model, Vilaseca és això i avancem cap aquí. El Raval de la Mar hi juga un paper estratègic. No ens ho han posat fàcil. I hem fet aquest camí, plagat de dificultats, i ens n’hem sortit.

PdF: Moltes gràcies.

COL·LABORACIONS

Tresoreria.

Dissabte passat, a missa de set, el mossèn de Salou va demanar als fidels congregats una pregària per l’alcalde, pels regidors i per tots els treballadors municipals. Doncs sí que està fotuda la cosa...

S’acosten les municipals.

El Punt: “L’Ajuntament estrena butlletí municipal”. Encara més fotos del Granados? Que no en té prou amb el Faro i el Noticiari Costa Daurada?

Brètols sobre rodes.

Començant per la teulada.

L’Ajuntament diu que vol afavorir l’anomenada administració electrònica, de manera que els ciutadans hi puguem fer molts més tràmits per internet que fins ara. Llàstima, però, que els polítics s’entestin a passar l’arada davant els bous.

Vull dir, no creieu que primer de tot s’hauria de procurar que la web municipal no fos tan lenta ni es pengés tan sovint? (Potser és un virus, que no m’estranyaria, amb la mala maror que hi ha en aquella casa...)

La Policia Local ha començat una nova edició de les Jornades de Seguretat Viària. Espero que la primera lliçó que imparteixin als joves no sigui Com anar amb bicicleta Oyonategate. L’Oyonate ha anunciat que no es per la vorera (i la segona Com fer que als avis se’ls presentarà a les municipals per una qüestió d’ètica. posin per corbata), perquè la permissivitat dels Fins ara no s’ha adonat que amb uns antecedents com els seus està plenament desacreditat per representar agents en aquest sentit és de jutjat de guàrdia. el poble, si més no fins que quedi provat que no hi té Idees brillants. L’Ajuntament s’ha proposat res a veure, amb l’operació Java? No serà que, en realitat, a l’Audiència Nacional pinten bastos? fomentar l’activitat botiguera de Salou regalant trencaclosques. Amb iniciatives com aquesta, no m’estranyaria que aviat es nomenés el Dr. Franz de La Canonja també supura (perdó...) se segrega. Mentre a Salou se celebrava tan vivament Copenhaguen nou regidor de Comerç. la segregació (amb les botigues obertes, és clar, la Temps de vocacions. Fups, el partit del pela és la pela, i amb una colla d’apollardats tirant coets Granados, ha lliurat carnets a 150 nous militants. passada la mitjanit), la Canonja es constituïa com a nou Tants com seminaristes van ser ordenats sacerdots municipi independent de Tarragona. Doncs que no els passi res, si la política també la fan com nosaltres... a Espanya l’any passat. Amén.

En trobareu més a http:// jordiblasi.blogspot.com/

Sarau a Salou. Entre els helicòpters del RACC, pel ral·li, i la demostració pirotècnica per la segregació, no sé, proposo que l’any vinent convidin de pregoner el Francis Ford Coppola (que no s’ha de confondre amb el director de cinema porno espanyol Francis Ford Coppula). ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Simulacre

“ El risc es pot preveure? S’ha de tenir present, però no pot ser que et paralitzi, per això la gimnàstica va bé. ”

La vida com a simulacre ens empeny en el dia a dia.

Correm de manera precipitada, i sempre tenim la impressió de fer tard. Com ho podem fer per anticiparnos al pas del temps, a la caiguda de les hores? Hi ha qui ho intenta. Després d’haver inaugurat al costat de Les Gavarres el centre d’atenció i gestió de trucades d’emergències del 112, de la Generalitat, tocava provar que tot funciona. És clar perquè si arribat al cas que tenim un núvol tòxic al damunt resulta que no sabem com hem de respondre, tururut viola, que diu l’expressió popular. És veritat que necessitem de la formació permanent.

Tu neixes aquí, o hi aterres i com que amb el pas del temps ha anat creixent com un bolet un polígon industrial amb unes característiques i produccions determinades, et toca posar-te al dia.

Tot d’una has de saber que cal tancar finestres, i sobretot escoltar la ràdio per saber què cal fer.

Curiosament són d’aquelles coses que amb les presses de marxar, cagant llets, que diu el poble, no faries. A tot estirar ja escoltaràs la ràdio quan pugis al cotxe amb un destí incert, després d’haver obert les finestres de casa alertat per les sirenes.

El cant de les sirenes no té res de romàntic, el d’aquestes, i justament per comptes d’atraure mariners, el que

pretén és alertar tothom que s’acosta la fi del món.

I el dia del simulacre en van sonar 17 de sirenes, es tractava d’alerta la gent de Tarragona, La Canonja, Vila-seca, Salou, i una part dels de Reus. Cent mil persones.

No vull ni pensar que algun dia ens arribi de debò. Des de l’empresa Clariant, i mobilitzant mig miler de persones, bombers, infermers, figurants, treballadors...fent simulacre. L’operatiu més gran fet mai fins ara a tot el país. I de fet de la prova n’ha sortit d’entrada que tenir dos telèfons a les sales de comandament és del tot insuficient.

Sí, segur que al llegir això, pensareu, home és clar que són insuficients dos telèfons, i més en aquesta època en que tothom en porta un al damunt.

I a més que el vent va fer girar el núvol, i això ha fet revisar les eines per preveure els canvis climàtics.

I és que és molt difícil controlar la natura, la que no treballes, el vent o la pluja. Si ho és quan jugues amb els elements controlats en un dipòsit o a través d’un tub, imagina’t què pot ser la natura desbocada contra la química descontrolada!

El risc es pot preveure? S’ha de tenir present, però no pot ser que et paralitzi, per això la gimnàstica va bé. El que no saps que passarà, per molts assaigs, és quan hagis de córrer de debò, quan la sirena soni de veritat . No podem viure fent de la vida simulacre, l’hem de viure assumint el risc que tenim a tocar de casa, al sortir al carrer, encara que costi pensar que la nostra vida pengi ara mateix de dos telèfons.

COL·LABORACIONS

diferent, a ells no els afecta per a res, que mengin una altra cosa... I la mare: Doncs no! perquè en un menú de bodes, on no hi estigui inclòs un bon plat de carn, no és de casament ni res!, a més la gent pensarà que no ho puc pagar! I la cosa es va acabar que el casament va ser el divendres i el dinar el dissabte. I qui no es conforma és perquè no vol...

Per allà els anys 1920 i pico, en una època de molta tensió laboral, un (conscienciat amb les coses del català) li preguntà a un altre: Com va la vaga de la Canadenca?, i l’altre li contestà: Però de què coi parles?, què em preguntes que no t’entenc?, llavors el primer, baixant del burro, li va dir: Sí home, “de la huelga de la Canadiense”! I el segon: Ah!, parles de la “huelga”, doncs a veure si t’expliques bé, perquè acabarem no entenent-nos parlant així…

-Digues-li “huelga” o vaga, però té la seva importància sobretot en persones amb ideals, i sinó veuràs, segons deia el diari, que el senyor rector de l’Arbós del Penedès estava d’acord amb els motius de la vaga i que ell en faria…i la devia fer, dic jo…

-Escolta una cosa, actualment el rector de l’Arbós és mossèn Ricard Cabré que fa uns anys va ser rector aquí a Vila-seca, sempre ha estat una persona de mentalitat oberta i molt conscienciada socialment o sigui, que no m’ha estranyat gens el que em dius…

-Home, que vols que et digui, que un que es mori hagi d’esperar un dia per anar al cel, si es que ha fet mèrits, a causa de la vaga, total ja no li vindrà d’aquí, com que li queda tota l’eternitat. Però, i en el cas d’un casament? , perquè si els nuvis ho tenen tot aparaulat, el fotògraf, el restaurant, el viatge, etc, com s’arregla la cosa?...

“Digues-li “huelga” o vaga, però té la seva importància importància””

-Doncs segons tinc entès, en temps de la transició, quan el Ricard era rector aquí a Vila-seca i tenia d’ajudant el Pere Dalmau, se’ls va presentar una mare amb un problema molt gros, ella era d’anar a missa de tota la vida, i ara el seu fill es volia casar pel civil i en divendres, perquè els jutjats no treballen els dissabtes -No us amoïneu, li van dir ells, ara no és obligatori casar-se per l’Església, la gent pot triar, i pel dia deu ser igual un que un altre. On és el problema? I la mare: És que el divendres no es menja carn, i no vull que ens condemnem tots plegats, i com que qui paga sóc jo, això no passarà! I ells insistint: Però, vos teniu una manera de pensar, però si els que es casen pensen

-Noi, com es compliquen les coses. Però tornant a l’afer de la vaga, li sentia explicar al pare que a principis del segle XX, quan l’ambient social era molt tens, passava que quan acabaven de fer la vaga els paletes la començaven els manobres, i així altres gremis, anant passant setmanes i mesos de vagues encadenades i d’inconvenients de la gent. Així, un jaio savi en raonaments populars deia: Tothom fa vagues! És que ningú ha pensat que qualsevol dia el dimoni pot dir: Em declaro en vaga, i mentre duri ningú farà pecats, ni delictes, ni guerres i ni cap mal. I podríem pensar que aquesta situació és la que sempre ha estat esperant la humanitat, però no, si la gent no fa pecats ja tenim al Papa, bisbes i capellans sense feina, si la gent no fa delictes, policia i guàrdia civil a l’atur, i si no hi ha guerres encara més desfeinats, què en fem dels militars? I aquí sí que la bombolla de bondat explotaria, i decidirien fer per via d’urgència el següent ban: “Dimoni banyut, que al cel no t’han volgut, has passat per un forat i les banyes t’han quedat. O deixes de fer vaga, o et declarem la guerra!”...

APARTAMENTS TURÍSTICS LLOGUER I SERVEIS

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

Av. Pau Casals, 104 baixos Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA

CORREU OBERT

Eleccions JOSEP FORASTÉ SALTÓ

S’apropen eleccions, com sempre vindran precedides de la campanya electoral. Sortirà de tot, però una reflexió acompanyada d’un “mea culpa”, això no ho veurem enlloc.

Aquesta gent es lamenta de la desafecció cap a la política que té el votant, quan el perill que correm tots, per culpa del seu comportament, és que el votant vagi agafant desafecció cap a la democràcia.

Com sempre parlaran dels adversaris, però de més transparència en el finançament dels partits, d’això no en parlaran.

Acabada la campanya, el dia abans de les eleccions, vindrà allò que està establert com el dia de reflexió. El poble, el votant, crec que hauria de començar a reflexionar abans que comenci la campanya electoral i sospesar tot el que ha passat en els darrers anys: comissions de control que no serveixen per a res; polítics convertits en autèntics

enginyers del finançament irregular; en plena crisi, augment de sous dels equips directius d’entitats financeres que han hagut d’acudir al FROB per aguantar la trompada; corrupció en la gestió; sous que fan mal a la vista només de veure’ls, i a sobre sempre ens queda la sospita que tot plegat només és una petita part del que passa. En aquest cas la realitat segur que supera i de llarg la ficció, i probablement que qui no la fa és perquè no en té ocasió.

Si tirem d’hemeroteca i llegim tot el que es va publicar el Diari de Tarragona el dia 23 de maig del 2010, surten unes xifres de salaris de polítics i funcionaris que et deixen perplex.

Les xifres dels funcionaris són més discutibles, ja que teòricament són gent preparada que ha hagut de superar uns anys de carrera i unes oposicions.

Però el dels polítics no té nom, són gent que no se’ls exigeix res. Ser un bon llepaculs i raspallador dins del partit.

Perquè el funcionament intern dels partits no en té res de democràtic.

Es fan les llistes buscant les persones que poden aportar més vots, no els que poden aportar més idees, ni tan sols se’ls fa un psicotècnic.

Per això insisteixo que hauríem de reflexionar ja.

Ells ja saben que no tenen vergonya, per això fan el que fan. Però nosaltres, els votants, si anem a votar és que no tenim ni vergonya ni dignitat, el que hem de fer és votar en blanc o quedar-nos massivament a casa, abans que ens tractin de RUUUUUCCCSSS. S’ha de tenir en compte que si tota la classe política, a partir del moment en què es va tenir coneixement de la crisi, haguessin cobrat un mes si i un mes no, el dèficit de l’administració hagués desaparegut i ells de gana no n’haurien passat, perquè, a part del sou, probablement hi cauen unes quantitats en conceptes no gaire clars que la gent ignorem.

VOTANTS! PER VERGONYA, PER DIGNITAT, VOTEM EN BLANC O QUEDEM-NOS A CASA.

ESPORTS

Loeb instaura la seva llei en el Rally RACC Catalunya Costa Daurada Entre el 21 i el 24 d’octubre va tenir lloc la 46a edició del Rally RACC Catalunya Costa Daurada. I com ve sent habitual en els darrers anys, Port Aventura es va convertir en el centre logístic i seu central d’equips i de tot el món que envolta la competició del motor. En l’avantsala de la cursa, els seguidors van poder gaudir d’una exhibició per part dels pilots que es va disputar en el Kàrtking Salou. El resultat d’aquest divertiment seria ja un avançament del podi final dels tres dies de competició, amb Sébastien Loeb dominant la pista, independentment del tamany i la potència del vehicle. El divendres 22 d’octubre començava el ral·li pròpiament dit, després de celebrar el shakedown que havia de configurar l’ordre de sortida, per camins i carrers de la partida dels Emprius. Aquesta prèvia va portar una sorpresa desagradable, i és que Kimi Räikkönen va quedar fora de cursa, abans de començar, en patir un accident i bolcar el seu cotxe.

Un cop disputat el primer bucle, Sébastien Loeb ja era líder provisional després de guanyar el primer i el tercer trams. El dia 23, Ogier, que ocupava la segona posició, va patir una sortida de pista i va perdre més de quinze minuts,

Imatge del podi final del Rally RACC Catalunya Costa Daurada. Foto cedida

deixant el segon lloc a Petter Solberg i mantenint-se primer Loeb a 46.2 segons d’aquest.

El diumenge, a dos trams de finalitzar el ral·li, només un daltabaix podia capgirar la classificació. Això no es va produir i

Sébastien Loeb es va proclamar campió, acompanyant-lo al podi Petter Solberg i Dani Sordi. En categoria J-WRC Yeray Lemes es va alçar amb la victòria però Aaron Burkart va assolir el campionat mundial.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’equip d’Optimist del Nàutic Salou domina el Memorial Gemma Salces de Coma-ruga L’equip d’Optimist del Club Nàutic de Salou va ser el gran dominador del XXV Trofeu Memorial Gemma Salces de vela que es va disputar en aigües de Coma-ruga. Els regatistes salouencs van assolir el triomf al Grup 1 i Grup 3, demostrant que el treball de promoció de la vela que s’està fent a Salou dóna els seus fruits.

Al Grup 1, que competia junt amb el Grup 2, el triomf va ser per a Paula Igual (CN Salou), seguida de Mon Canyelles (CN Cambrils) i Arnau Guillemat (CN Salou), tercer classificat.

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

Es dóna la circumstància que en aquest grup, dels 11 primers classificats, un total de 8 eren regatistes del club Nàutic de Salou.

Pel que fa al Grup 3, els regatistes salouencs van ocupar també les dues primeres posicions del podi. En aquest cas, Adriana Jofré i el seu germà Joaquim Jofre, van acabar primera i segon, per davant d’Aleix Calvet, del Club Nàutic de Vilanova.

Al Memorial Gemma Salces de Coma-ruga hi van participar una seixantena de regatistes de diferents clubs del sud de Catalunya.

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

ESPORTS

Les Associacions Esportives de Salou participen en el Primer Consell Sectorial d’Esports L’alcalde de Salou, Pere Granados, va presidir el passat 5 d’octubre el primer Consell Sectorial d’Esports de Salou que va reunir un total de 18 associacions esportives de les 21 existents al Municipi.

Aquest Consell és un òrgan informatiu i consultiu que s’impulsa des de l’Ajuntament per tal d’integrar els agents esportius de Salou a les polítiques municipals que els afectin. El Consell servirà per rebre les inquietuds, debatreles i fomentar la col·laboració i opinió a les decisions municipals.

Després de donar la benvinguda a tots els assistents, el batlle va animar-los a participar activament mitjançant aquesta nova eina municipal. Posteriorment, va explicar el projecte del Sector 03, on es farà una ciutat esportiva amb diversos equipaments que impulsarà i fomentarà la pràctica de l’esport en totes les seves vessants.

En finalitzar l’acte, Granados va valorar la

Foto de família de la primera reunió del Consell Esportiu (Foto cedida)

reunió “com a èxit de participació” i va lamentar que la directiva de Club Salou Futbol Sala “s’hagi autoexclòs generant que els seus associats no tinguin representació en aquest òrgan consultiu de diàleg i consens”.

L’Ajuntament de Salou ha apostat per posar en marxa aquests consells assessors, una eina destinada a canalitzar la participació ciutadana en assumptes municipals i fer possible la seva implicació amb les decisions del govern de Salou. Fins ara s’ha creat el Consell Territorial del Cap Salou, el de Joventut i el d’Esports.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Nova edició de l’Open Raid Cornudella de Montsant Espectacular raid d’aventura el que van poder gaudir els corredors de l’Open Raid X-Race Cornudella de Montsant durant el dissabte 30 octubre. Un total de 83 equips van prendre la sortida per disputar 3 circuits i 6 categories. Els corredors van poder gaudir del paisatge del Priorat amb sector de trekking al peu del Montsant, caiac i canoa al Pantà de Siurana, BTT per la Serra de la Gritella, entre Siurana i Prades, proves de cordes, cursa d’orientació a Prades i bitlles catalanes a Cornudella de Montsant.

En categoria Elit Solo, en Gerard Antón, amb 5h 48’ 01", del RollerSport Club Tarragona, va destacar ja des del principi marcant un bon ritme i traient a meta gairebé 1 hora al segon classificat, en Mario Ortiz, del Club Orientació Montsant, amb 6h 45’ 45". El podi d’elit Solo va ser completat pel navarrès Victor Martín amb 7h 04’ 44".

La categoria Elit Equip, va estar molt més renyida durant tota la jornada, però finalment en una elecció d’itinerari es va decidir a favor de La Cameta Coixa-Miravet, amb 5h 53’ 09", seguits de prop pel cambrilencs Cambrils Grup Les Barques amb 6h 04’ 04" i completant el podi, els gironins de l’Hoko Sport Elit amb 6h 44’ 14".

A les categories d’Aventura, amb d’un circuit més senzill, es va imposar en aventura masculina l’equip Cambrils Raid

Team 3 amb 4h 57’ 50"; en aventura mixt l’equip Stem perduts amb 5h 31’ 41"; i en Aventura femení, va guanyar l’equip Sport Iris –la Garra amb 6h 06’ 02". Finalment, en la categoria d’Iniciació, es va imposar el Centre Excursionista Sarral, amb un total de 2h 09’ 23".

Cal destacar l’àmplia participació femenina a la cursa amb un total de 62 esportistes (40%), i és que la cursa tenia categories femenines i mixtes, així com una categoria d’iniciació, que és la millor manera de començar a participar als raids d’aventura.

Amb l’Open Raid X-Race de Cornudella de Montsant finalitza el circuit X-Race 2010, amb curses a Cambrils, Hospitalet de l’Infant i Cornudella de Montsant i un total de 226 equips vinguts de tota Catalunya, País Basc, Navarra, Aragó, Andorra, València i Alacant.

Sortida esglaonada d’una de les categories de l’Open Raid de Cornudella

ESPORTS La sortida tant de la versió llarga com de la curta del Trail per la Serra de Montsant va tenir lloc a Cornudella de Montsant

Victòria i rècord per a Toni Arbonès i Carmen Martínez a l’UTSM La segona edició de l’Ultra Trail de la Serra de Montsant (UTSM) es va celebrar el cap de setmana del 16 i 17 d’octubre al Priorat, amb un temps serè però fresc. El corredor local Toni Arbonès va ser el vencedor de la prova i va establir un nou rècord, en recórrer els 97km i 3.530m de desnivell positiu de l’itinerari en 10 hores i 56 minuts. En categoria femenina, l’alacantina Carmen Martínez va ser la guanyadora, amb 13 hores i 25 minuts. El podi masculí el van completar Miquel Bertran i Juan José Oliva, que van arribar a una hora i mitja del vencedor. En categoria femenina, Olga Mankó va quedar en segona posició a 50 minuts de la guanyadora, amb l’aragonesa Celia Tajada al tercer esglaó del podi.

Inici ràpid La carrera va començar el dissabte a les 10 hores del matí, en el sentit invers al realitzat en la primera edició, l’any passat. Així doncs, els 211 inscrits de l’UTSM partiren des de la porta del Patronat del Parc Natural de la Serra de Montsant, a Cornudella de Montsant en direcció a Albarca, passant per l’ermita de Sant Joan Petit i el Camí dels Cartoixans. Toni Arbonès i el lleonès Manuel Merillas van ser els primers en recórrer els set primers quilòmetres i 300 metres de desnivell positiu. A partir d’Albarca, la pujada s’intensificava, amb la primera ascensió a la Serra de Montsant, pel camí que du fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. Merillas agafava la davantera, demostrant estar molt fort i avantatjant en poc temps a Arbonès. Les posicions es mantenien en el flanqueig i el següent descens a la vessant nord, fins al nucli d’Ulldemolins, zona del primer avituallament.

En categoria femenina, Olga Mankó i Carmen Martínez, molt igualades, es disputaven la primera posició.

Tram decisiu fins a Margalef Des d’Ulldemolins, els atletes s’havien de dirigir fins a l’ermita de Sant Antoni i, un cop allí, s’enfrontaven al tram més llarg sense controls de tota la cursa. Per senderons es dirigien a la Font de la Gleva i al Congost de Fraguerau, recorrent un sinuós tram que els portava al Pantà de Margalef i a la població homònima. Eren gairebé dues hores per als més ràpids, per un paisatge boscós esquitxat pels tradicionals blocs de roca arrodonits del Montsant. Els principals adversaris d’Arbonès, com el mateix Merillas o en Marc Balañà, vencedor de l’any passat, entre d’altres, van patir un parell d’errades d’orientació que els van dur a perdre quasi 50 minuts. Balañà va decidir retirar-se en el següent control, a Margalef. Així les coses, el local Toni Arbonès, que coneixia el recorregut perfectament, va anar aconseguint les primeres diferències importants, amb 15 minuts sobre el biscaí Asier Irazábal. També Carmen Martínez es va anar distanciant d’Olga Mankó, amb els primers 8 minuts de diferència.

Gir al sud per la tarda Passades les 14 hores, Arbonès arribava a La Bisbal de Falset seguint el curs del riu Montsant i virava en direcció sud per llençar-se a pels 335 metres de desnivell de la següent pujada

fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Foia, ja en el terme municipal de Cabacés. Era el tram que servia per superar el punt intermig de la cursa a nivell de distància.

Un ràpid d e s c e n s conduïa els atletes fins a l’esmentat poble, passant per l’ermita de Sant Roc, i allí trobaven el s e g o n avituallament complet de la jornada.

Les fortes pujades i baixades se succeïen de forma regular a partir d’aquest punt i fins al final de la prova. Des de Cabacés, esperaven 400 metres més de pujada fins a La Figuera, una ascensió tremendament exigent per a uns corredors que ja duien més de 60km a les cames. A La Figuera, el recorregut tornava a girar, ara cap a l’est, per baixar fins a la població de La Vilella Baixa, a la qual s’hi accedia pel seu pont medieval.

Una altra pujada de gairebé 300 metres de desnivell, amb el consegüent descens, permetien recórrer els menys de 5km de distància fins a la veïna La Vilella Alta. Dues poblacions que els participants recordaran per les fortíssimes rampes ascendents.

El més dur, al final Una forta pujada donava pas a un camí suau i agradable fins a La Conreria de Scala Dei, emplaçament de l’últim avituallament i punt d’inici de la pujada més forta de tot el recorregut. Més de 700 metres de desnivell separen aquest punt de la cota màxima assolida a la Serra Major, una ascensió especialment dura per situar-se en l’últim tram de la carrera i pel fet que tots els corredors l’afrontaren de nit. Aquest tram circulava per alguns dels punts més emblemàtics del Parc Natural de la Serra de Montsant, com la Cartoixa d’Escaladei, i pujava a la serra pel tècnic Grau de l’Escletxa, reforçat amb cordes fixes per ajudar en la progressió gairebé vertical. Les baixes temperatures registrades durant tota la nit i matinada van augmentar sensiblement la duresa de la carrera en aquest punt. Després d’haver seguit un ritme imparable fins llavors, Toni Arbonès va patir en la pujada fins a la Serra Major, reduint considerablement la seva velocitat i l’avançament sobre el millor horari previst per l’organització que duia fins al moment.

Malgrat tot, l’hora d’avantatge que havia acumulat respecte Asier Irazábal no va fer més que augmentar, en pagar aquest últim l’esforç realitzat.

El biscaí es va enfonsar durant la part final i va ser superat per altres adversaris, quedant inclús fora del podi. El descens des de la Serra Major conduïa als participants fins al poble de La Morera de Montsant, on es retrobaven amb el Camí dels Cartoixans per arribar fins a la meta, a Cornudella de Montsant.