Pont de fusta, núm. 374 by Biblioteca de Vila-seca

METEOROLOGIA Estació de Vila-seca 017 PER CARLES JANSÀ GRAN

Comença la primavera amb humitats

Dades del període 1/4 al 30/4

A l’abril cada gota en val mil. Però aquest abril ha plogut poc, tot i que hem passat tots els dies de Setmana Santa acompanyats de pluja i amb nivells alts d’humitat. La natura s’ha posat exhuberant. Les temperatures han estat les normals de l’època de l’any.

Temperatura màxima 25,6 ºC, el dia 10 Temperatura mínima 10,6 ºC, el dia 18 Mitjana de màximes 21,6 ºC Mitjana de mínimes 13,1 ºC

AGENDA CULTURAL

Temperatura mitjana 17,4 ºC

Vila-seca

Pluja 25,7 l/m2

Dissabte 21 de maig: Teatre. La marató de Nova York, amb Joan Negrié i Albert Triola. Temporda de teatre. Organitza: Amics del Teatre. Teatre El Centre. A les 22 hores. Preus: 10 euros i 5 euros (Amics).

Tempestes 2

Divendres 3 de juny: Música. De Mozart a Smetana. Del quartet clàssic al quartet romàntic. Quartet Gerhard, integrat per Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà I Jesús Miralles. Obres de Mozart, Kurtág I Smetana. Cicle de primavera. Auditori Josep Carreras. A les 22 hores. Preu: 10 euros. Diumenge 12 de juny: Música. Del vell al nou món. Dvorak i Piazzolla. Orquestra de Cambra de Vila-seca. Kai Gleusten, concertino i director. Obres de Dvorak i Piazzolla. Cicle de primavera. Auditori Josep Carreras. A les 19 hores. Preu: 10 euros.

Dies de boira 2 Ruades 7 Vents dominants Llevant, Llebeig i Mestral

QUI SOM? CONSELL DE REDACCIÓ

EDITA

Robert Rodríguez, director Antoni Bonet, sotsdirector Ramón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

EL PONT DE FUSTA Ap. Correus, 71, 43480 Vila-seca Telèfon / Fax 977 39 37 78 mail: elpont@tinet.org http://webfacil.tinet.cat/elpont

COL·LABORADORS Xavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADA Marta Escobar, Sònia Martí

IMPRIMEIX

IL·LUSTRACIÓ

Novagràfic S.C.P. Vila-seca D.L. T-505-1982

Josep Pedrola EL PONT DE FUSTA es fa únicament responsable de les opinions expressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de: Generalitat de Catalunya Diputació de Tarragona

Membre de l’

EDITORIAL

Eleccions a la vista

A propòsit de la portada PER PAU JANSÀ PADRÓ

Semblava que no arribarien mai, però ja les tenim aquí. El proper 22 de maig els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles tindrem veu i vot, o vot i, en conseqüència, veu. Es tractaria d’aprofitar l’ocasió i no quedar-se a casa, fer-se sentir a través de la butlleta i donar a conèixer quin és el nostre pensament en referència al nostre govern. Ja ho hem exposat algun altre cop, hi ha una gran desafecció vers el món polític. Sobretot a causa dels continus casos de corrupció que es posen de manifest dia rere dia. De vegades, l’allunyament que es percep entre els interessos de la ciutadania i els dels polítics no ajuden. A més alt nivell, la gran crisi en la qual està immers tot el món ens produeix la sensació que les classes populars són els que estan pagant la factura i la fractura que han provocat els grans agents econòmics. La qüestió és que ha començat la lluita, per dir-ho d’alguna manera, pels escons municipals. De fet, el símil és segurament el més adequat ja que, quan es dóna el tret de sortida per penjar la propaganda, no hi ha ni amics ni parents. Com a exemple, dir que a Vila-seca sembla ser que hi havia un pacte no escrit per distribuir l’espai de fanals per a banderoles i pancartes. L’endemà ja eren tot acusacions creuades entre CiU, PSC i PP per haverse passat per alt l’acord. En aquest número us oferim un petit qüestionari sobre alguns temes d’interès a nivell municipal per conèixer els posicionaments de cada grup i les idees que ens ofereixen en cada cas. N’hi hauria molts més, però això n’és un extracte. Pel que fa a Salou, no ens hem vist ni amb cor ni amb altres recursos físics i tècnics per realitzar la mateixa tasca. En el seu lloc hi trobareu una radiografia que ens ha escrit molt amablement la periodista Azahara Palomares. Ha intentat sintetitzar de forma clara i entenedora, si és que això és possible, les anades i vingudes de caps de llista i sigles que concorren als comicis. Perquè no oblidem que Granados (FUpS) es presenta amb coalició amb CiU, tot i que aquestes les formacions de Mas i Duran i Lleida van per separat a les municipals salouenques. Allà la lluita sí que és fratricida, acostant-se a l’ambient que s’ha viscut en aquests darrers quatre Barça-R. Madrid. I és que FUpS ja ha deixat clar que amb ells no s’hi juga i dues denúncies presentades per dos grups polítics s’han girat en contra dels demandants. El candidat de PAS-PxC, Germán Merino, s’haurà de presentar al jutjat a primers de juny per injúries i calúmnies contra Granados en unes declaracions a la revista L’Esclafit, així com el director del rotatiu. Per altra banda, Aitor Arruego (PSC) va voler denunciar pràctiques irregulars a l’àrea de joventut en la qual hi va tenir responsabilitats i se li ha girat la truita. L’Ajuntament investiga el pagament de factures suposadament desmesurades i tractes de favor amb el Grup Jove entre els anys 2007 i 2009. Són maniobres electorals? La justícia dictaminarà. Amb tot això, ERC programa una botifarra literal i figurada (per cert, com també s’ha vist en més d’un Barça-R. Madrid) contra tot i contra tots. Amb il·lusió i empenta. De tot plegat, abans de vacances ja tindrem com quedarà. Voleu fer apostes? A Salou és complicat. Però a Vila-seca, CiU arribarà al quinzè regidor? Entrarà alguna força política nova a l’arc municipal? Per acabar, només una reflexió: per què no s’obliga als candidats a estar empadronats al poble on es presenten? Perquè, quin interès ha de tenir algú en millorar un municipi si no hi viu?

ÍNDEX 01

Portada

Meteorologia / Agenda cultural / Qui som

Editorial / A propòsit de la portada / Índex

Noticiari

Municipals 2011 Vila-seca

Ajuntament de Vila-seca

Sant Jordi

Carrer del Mar

A la fresca / Bon vent

Les Partides (VI)

Plens i juntes

Municipals 2011 Salou

Esports

Contraportada

NOTICIARI

La VI Cantata de Sant Jordi reuneix a més de 1.400 escolars

El Pavelló Municipal de Vila-seca, va acollir un total de 1.409 persones identificades amb una gorra especial realitzada per a l’ocasió amb el lema “Vila-seca canta”, que interpretaren cançons populars catalanes i la VI Cantata de Sant Jordi, que enguany portava per títol “Una matinada fresca” (Foto cedida) ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Cloenda del curs de Riscos Laborals El passat 7 d’abril es van lliurar els diplomes als 50 alumnes que han assistit al Curs Bàsic de Prevenció de Riscos Laborals. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Municipal de Formació i Ocupació “Antic Hospital 1794” de Vilaseca, amb l’assistència de Diego Castro, cap de Formació i Ocupació, Aleix Asnà, Gerent del Centre de Formació CEP Frada, i Marga Amarelle, Agent de Desenvolupament Local.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Neix el nou Cor Duorum amb motiu del XXè Aniversari de l’Escola de Música El nou Cor Duorum format per una trentena de cantaires entre els 11 i els 15 anys va presentar-se en societat durant el cap de Setmana del 23 i 24 d’abril, en el marc del XXè Aniversari de l’Escola Municipal de Música. El Cor treballarà per fomentar la música entre els infants i joves de la ciutat i s’anomena Duòrum perquè Durum siginica “dos/dues” fent referència a les dues XX que ens han acompanyat durant tot el curs i han vist néixer aquest grup. El Cor Duorum va interpretar, sota la direcció de Mireia Sánchez, conegudes peces com Can’t Help falling in love, Yellow submarine o Tears in Heaven, aquesta última d’Eric Clapton. També van actuar el Cor Crescendo del Pla Educatiu d’Entorn Salou sota la direcció de Rosa Sanahuja, que van interpretar Agua (Pablo López), Boig per tu (Pep Sala), This little light of mine (Epiritual Tradicional), entre d’altres.

Actuació del nou Cor Duorum durant la seva presentació en societat (Foto cedida)

L’Institut Jaume I comptarà amb estudis de vela i de batxillerat artístic L’institut Jaume I de Salou incorporarà el proper curs dos nous estudis: el de batxillerat artístic i també el cicle formatiu d’ensenyaments esportius de vela. Aquest centre, que compta amb 680 alumnes, havia demanat el 2008 el batxillerat artístic. Pel que fa al cicle formatiu d’ensenyaments esportius de vela (de grau mitjà), el centre ho tenia previst en la planificació estratègica sabent que es tracta d’una nova sortida professional que s’ha posat en marxa per part del Ministeri d’Educació l’any 2010. “Consideràvem que Salou, per la seva ubicació dins de la Costa Daurada, es podia convertir en un referent dels estudis esportius d’estiu”, va explicar la directora del centre, Montse Vallès. “Creiem que pot ser un punt d’inflexió en el coneixement marítim i esportiu que té el nostre municipi”, va afegir. Cal tenir present que Salou és l’única població de la demarcació de Tarragona que se li ha concedit aquest cicle formatiu que servirà per formar monitors de vela. Les competències d’aquests estudis són dinamitzar, instruir i concretar la iniciació esportiva a la vela; patronejar embarcacions de fins a 8 metres d’eslora i organitzar, acompanyar i tutelar esportistes durant la seva participació en activitats, competicions, entre d’altres. L’estudiant titulat en aquests estudis podrà desenvolupar la seva activitat professional tant en l’àmbit públic com en entitats de caràcter privat (entitats esportives, federacions, clubs esportius, escoles de vela i nàutiques, centres educatius, empreses de serveis i activitats extraescolars, cases de colònies...) Com es pot comprovar són uns estudis ubicats en els sectors de l’Esport, l’Oci i el temps lliure i el Turisme, essent les ocupacions més rellevants les de Monitor d’iniciació a la Vela i la d’Entrenador d’iniciació a aquest esport. La preinscripció per a aquestes noves especialitats es podrà cursar del 9 al 20 de maig i hi haurà una trentena de places per a cadascuna d’elles.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

Jic Jac Joc i Parc Jove per Setmana Santa a Vilaseca El pavelló municipal de Vila-seca va acollir els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril el tradicional Jic Jac Joc per als infants del municipi de 0 a 12 anys. Els més petits van poder gaudir de tallers i activitats en un sol espai on dibuixar, confeccionar, dissenyar, maquillar i jugar, entre d’altres activitats. També podien presenciar una petita funció de teatre en una caseta de fusta i amb la reproducció de titelles romanes. El parc obria les portes de 17 a 20 hores i comptava amb la col·laboració de diverses entitats del municipi i una cinquantena de joves voluntaris. Un servei de transport gratuït per als nuclis de La Pineda i La Plana apropava la canalla d’aquests barris al pavelló. L’únic requisit per poder entrar era portar un paquet de menjar de llarga conservació, com ara arròs o llegums. Per als joves de 12 a 30 anys, es desenvolupaven activitats esportives al Parc Jove de Setmana Santa, a l’estadi municipal i a l’Espai Jove els mateixos dies. De 10 a 13 hores es realitzaven activitats esportives al l’estadi municipal i de 16 a 21 hores, a l’Espai Jove.

Salou instal·la fibra òptica al municipi per connectar els edificis municipals Els treballs consisteixen en la creació d’una microrasa , d’uns 3 cm d’amplada i uns 20 cm de profunditat, que es farà en diversos carrers del municipi per tal de connectar, mitjançant fibra òptica, diferents equipaments municipals. La instal·lació, finançada 100% pels plans d’inversió FEOSL, es realitza d’una forma molt ràpida i sense generar grans quantitats de runes, ja que una màquina obre un tall a la calçada, a continuació es recull la sorra que ha generat, es col·loca la fibra òptica i, a la mateixa jornada, es procedeix a segellar de nou la microrasa. S’executaren durant el cap de setmana del 16 i 17 d’abril a diversos trams que afectaven al frontral del Passeig Jaume I, des de Plaça Bonet i fins la Font Lluminosa, i després de la Setmana Santa, es procedia amb els trams que connecten amb la Plaça Europa i també des del Xalet Torremar fins a Policia Local.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Salou demana a la Generalitat més places públiques per a comptar amb llits d’hospital de dia L’alcalde de Salou, Pere Granados, juntament amb la Regidora de Salut, Montserrat Porter, es van reunir a principis d’abril amb el delegat territorial de Salut de la Generalitat, Josep Mercadé. Des de l’Ajuntament es va reclamar a l’administració autonòmica que es concertin 15 noves places al Centre Sociosanitari i Residència Assistida Salou per convertir-les en hospital de dia, i d’aquesta manera poder atendre les necessitats de determinats col·lectius que, tot i fer nit a casa, els cal una atenció medicalitzada diürna i un control que, des de les seves llars, no poden assumir. El resultat de la reunió va ser positiu, tot i que no es va arribar a cap compromís concret, parlant de donar el pas en el moment en què hi hagi disponibilitat econòmica per part de la Generalitat per tal d’assumir aquesta despesa. Actualment, la residència STS Grup del municipi compta amb 35 llits concertats.

NOTICIARI

Alumnes estrangers d’intercanvi lingüístic visiten l’Ajuntament de Vila-seca Alumnes i professors de secundària alemanys de l’institut d’Eichendorff Shule (Frankfurt) van estar durant uns dies a Vila-seca a principis d’abril. Fruit d’un intercanvi escolar amb alumnes de l’institut Ramon Barbat i Miracle, el grup d’estudiants va visitar l’Ajuntament i van ser rebuts per l’alcalde de Vilaseca, Josep Poblet. Posteriorment, alumnes i professors de batxillerat suecs del centre Plattengymnasium de Motala (Suècia) van passar uns dies a Vila-seca la primera quinzena d’abril. Fruit d’un intercanvi lingüístic amb alumnes de l’institut Vila-seca, el grup d’estudiants també va visitar l’Ajuntament i van ser rebuts per l’alcalde. L’intercanvi, de caire familiar i educatiu, consisteix en què la família d’acollida faciliti que el visitant es vegi empès a parlar la llengua que a classe han practicat: els catalans, l’anglès, i els suecs, el castellà. Des del dia 5 i fins al 13 els alumnes suecs, en total una desena, van conviure amb les famílies vila-secanes, els fills de les quals havien viatjar l’any passat a Suècia.

A la imatge, els joves i la professora del centre de Motala acompanyats dels seus amics vila-secans, en una foto de record al vestíbul de l’Ajuntament (Foto cedida)

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou signa un conveni de col•laboració amb l’Associació de Malalts d’Alzheimer L’Alcalde de Salou, Pere Granados juntament amb la regidora de Salut, Montserrat Porter, van signar el passat 14 d’abril un conveni de col•laboració amb l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i STSGrup, per tal de gestionar un espai que permeti realitzar activitats adreçades a les persones afectades d’aquesta malaltia al Centre Sociosanitari i Residència Assistida de Salou. L’Ajuntament vol recolzar els objectius de l’Associació de Malalts d’Alzheimer i col•laborar plenament amb l’entitat, per tal de posar a disposició dels malalts un espai que reuneixi les condicions necessàries a nivell estructural i assistencial per poder prestar un servei als afectats. El centre cedirà gratuïtament un espai per tal que l’AFAS pugui desenvolupar tallers amb els seus associats els dilluns i dimecres que siguin laborables en horari de matí. L’AFAS posarà el personal professional necessari per tal de poder realitzar les activitats programades. L’Associació de Familiars d’Alzheimer de Salou té com a objectius oferir la informació, suport i assessorament necessari al familiar i cuidador mitjançant un servei d’atenció

Carbónicas

al familiar, el contacte constant amb els socis, coneixent els recursos i professionals de la comunitat relacionats amb la malaltia. Aquesta associació treballa per sensibilitzar l’opinió pública i les institucions de la càrrega que suposa atendre el malalt d’Alzheiemer i els altíssims costos socials que això comporta; i donar a conèixer l’associació al municipi. Per la seva part, STSGrup és la empresa que gestiona el Centre Sociosanitari i Residència Assistida de Salou entre d’altres centres adreçats a la gent gran.

CSI

Centre de Soft Integral Desenvolupament de software Solucions empresarials Tècnica de sistemes Assistència tècnica E-bussines Formació

Avda. Estadi Municipal, s/n 43480 VILA-SECA Tels. 977 390 672 - 977 390 759

C/ Joan Miró 5, entresòl Tel. 977 241 030

TARRAGONA www.csoft.es

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA

MUNICIPALS 2011

Entrevistes als caps de llista de les candidatures vila-secanes PER EL PONT DE FUSTA Fotos: Partits polítics

ROSA FEIJOO

una de les inversions previstes és refer la teulada que està en mal estat per tal que no fugin els fantasmes.

Iniciativa per Catalunya - Verds PdF: Quines són les vostres propostes per afavorir la generació d’ocupació en aquest temps de crisi? Plantegem acabar amb l’externalització dels serveis municipals. Volem que l’Ajuntament coordini equips municipals que s’encarreguin de les tasques de jardineria i manteniment. També volem donar feina als aturats prou qualificats en guarderies municipals, vigilància als patis dels col·legis fora de les hores lectives per tal que els nens puguin jugar en aquests espais, a més de servir per a guardar-los a la fi de les classes. PdF: Creieu que cal introduir canvis en els impostos i taxes municipals? Quins? Fonamentalment a la tarificació de l’aigua per tal d’afavorir l’estalvi amb augment dels preus del consum per les instal·lacions lúdiques ornamentals o d’explotació hotelera. També s’hauria d’adequar els valors cadastrals als nous moments econòmics per tal de baixar l’IBI als habitatges més modestos I treure les zones blaves del municipi o, al menys, facilitar unes quantes hores gratuïtes als veïns de Vila-seca com es fa a altres municipis costaners. PdF: Quines són les noves inversions que considereu prioritàries pel municipi? Inversions per afavorir la vida dels veïns en tots els àmbits. Ja es hora d’acabar amb el gegantisme i les dotacions sense cap altre destí que el de perpetuar-se al poder local, amb una política de façana. Cal destinar la part del Castell que toca a la via per tal de fer un reducte digne pels veïns que han d’agafar el tren cada dia aprofitant una compra escandalosa feta per l’Ajuntament al Sr. Compte de Sicart, després de requalificacions de les seves terres del voltant que li van procurar uns guanys milionaris per si no en tenia prou. Amb P o n t8 Fusta

PdF: En els darrers anys Vila-seca ha experimentat un fort desenvolupament urbanístic i demogràfic. El municipi ha de seguir creixent? Vila-seca no pot créixer més abans d’ordenar el que ja tenim. Molts anys de disbauxa constructiva ens han deixat un poble desfet amb el terme completament trinxat per les vies de comunicació que ens envolten. La previsió desmesurada de l’equip de govern que fa dècades que ens governa ha fet de Vilaseca un poble amb molta façana cara a l’exterior però mort i desestructurat cap a l’interior. Ens han convertit en un poble dormitori. PdF: Tot i tenir un gran auditori, el municipi encara necessita altres equipaments culturals. Quines són les vostres propostes en aquest àmbit? De veritat que creieu que Vila-seca necessita altres equipaments culturals?? Nosaltres pensem que en tenim prou però mal aprofitats i sobretot per que els puguin gaudir majoritàriament els que tenen menys. Nosaltres posaríem fil a l’agulla per acabar les obres de la cooperativa (per una empresa semipública amb participació majoritària de l’Ajuntament per tal de contractar als parats del municipi) i fer un Casal pels joves que fos controlat únicament per ells. També es podria aprofitar per fer tallers útils per les homes i dones del poble que no tenen feina. PdF: Tot i tenir un gran auditori, el municipi encara necessita altres equipaments culturals. Quines són les vostres propostes en aquest àmbit? Creació del Consell de la gent gran i de la joventut. Defensor del ciutadà. Intervenció dels veïns al ple una vegada acabada la part institucional amb programa previ per tal de poder preparar respostes adequades. Deixar el 50% del pressupost d’inversions pendent de consulta popular amb organització de referèndums puntuals.

PdF: Creieu que es pot fer més en política d’integració de nouvinguts? Com? Ostres!!! No sabíem que hi hagués política d’integració de nouvinguts al nostre poble. Només coneixem l’aplicació del principi de beneficència per tal que no molestin. La nostra idea es molt diferent i el concepte d’assistència social és en la manera d’aplicar-ho si que marca unes formes diferents entre els que manen ara. Només cal veure el camí que porten a la Generalitat de retalls indiscriminats a l’estat de benestar mentre rebaixen impostos als més rics. I no accepto que em digueu que això no té res a veure amb el nostre poble ja que els vots que va portar el nostre alcalde a una llista que encapçalava són els que han propiciat el canvi al govern català encara que ell hagi fugit de les seves responsabilitats per tornar al seu regne de Taifa. PdF: Una part dels problemes de seguretat que presenta el municipi se centren en l’àmbit rural. Què s’hauria de fer per evitar-ho? Augmentar la vigilància i fer que els pagesos s’involucrin. A las zones del Baix Llobregat són ells mateixos els que criden als mossos quan veuen moviments sospitosos pels camins (que tampoc al nostre terme són tants). PdF: Què es podria fer per recuperar un gran equipament esportiu com l’Estadi Municipal? Utilitzar els parats del municipi per tal de fer els canvis necessaris per aconseguir que aquest indret tan maco recuperés un ritme de vida adequat. Dedicar una mica del temps de l’equip d’urbanisme municipal, amb arquitectes de reconegut prestigi, que ara tampoc sembla que siguin moments de molta feina, per preparar un projecte en condicions amb una inversió plurianual que ens portaria a recuperar pel poble aquest Estadi.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

MUNICIPALS 2011

JOAN CARLES DUCH Esquerra Republicana PdF: Quines són les vostres propostes per afavorir la generació d’ocupació en aquest temps de crisi? Volem otenciar el SOCE per tal que canalitzi les demandes i ofertes de treball, el Club de la feina i, els cursos de formació ocupacional i continuada. Vetllar perquè això suposi una facilitat a l’hora d’inserir laboralment els col·lectius amb risc d’exclusió social, com els joves, dones i els majors de 45 anys. Fomentar la cooperació público-privada entre les administracions públiques i els agents privats implicats, com a criteri general per a garantir la viabilitat dels projectes de dinamització econòmica i d’ocupació i adaptar la formació que s’ofereixi des del municipi amb les competències necessàries per cobrir les vacants de les empreses locals. Establir canals de comunicació entre els centres educatius, empreses i administracions per ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball amb òrgans consultius i de participació social per vertebrar aquesta comunicació. Agilitzar i simplificar els tràmits en l’obertura de nous negocis i en la implantació de noves empreses, sempre protegint el petit comerç propi. Vetllar per la protecció de les zones de conreu davant la urbanització excessiva del territori. Crear parcs agraris que permetin donar valor a l’espai agrari i al sector primari en general. PdF: Creieu que cal introduir canvis en els impostos i taxes municipals? Quins? Les condicions actuals de crisi econòmica suposa una dificultat per la contenció de la pressió fiscal. Malgrat això, cal evitar l’augment d’aquesta, mantenir l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, valor dels terrenys de naturalesa urbana, l’impost de l’activitat econòmica (IAE), llicència d’obres, l’impost sobre béns immobles urbans i rurals (IBI) i la taxa d’escombraries. PdF: Quines són les noves inversions que considereu prioritàries pel municipi? Foment d’ocupació, inversions en formació i generació de nous llocs de treball. Invertir més en polítiques socials, per tal d’ajudar la gent, i menys en infraestructura prescindible.

P o n t9 Fusta

MUNICIPALS 2011

(Entrevista a JC Duch, ve de la pàgina anterior)

PdF: En els darrers anys Vila-seca ha experimentat un fort desenvolupament urbanístic i demogràfic. El municipi ha de seguir creixent? En 12 anys, la població ha crescut en 10.000 habitants.És un creixement desproporcionat, accentuat exponencialment si ampliem el lapse de temps a observar. Suposa una falta de serveis i una saturació dels existents. Cal preveure les dinàmiques de creixement en infraestructura viària, energètica, cultural i econòmica. Evitar que Vila-seca perdi l’essència de poble i que es desdibuixi tot sentiment de pertinença, esdevenint una petita ciutat dormitori sense cap tipus de voluntat d’implicació, un teixit associatiu precari i una activitat cultural pròpia nul·la. PdF: Tot i tenir un gran auditori, el municipi encara necessita altres equipaments culturals. Quines són les vostres propostes en aquest àmbit? Major potenciació i remodelació d’aquells equipaments culturals dels quals disposa el poble (d’àmbit associatiu o de l’Ajuntament), com ara el teatre del Centre Catòlic, Las Vegas, Fènix, arribant a un acord d’ajut .Habilitació de nous espais de divulgació cultural (representacions

teatrals, recitals de poesia, concerts de petit format, etc.). En l’àmbit artístic, fer fàcilment accessibles les sales de l’Ajuntament als artistes locals, per tal que puguin fer-hi exposicions. Potenciació del parc de la Torre d’en Dolça.

per tal que s’integrin i no es vegin discriminats.

PdF: Què cal fer per tal de potenciar la participació ciutadana?

Aquesta és una problemàtica que pateix Vila-seca des de fa molts anys, difícil de controlar tenint en compte l’extensió dels terrenys agraris i el fet que són poc transitats. Tot i això, pensem que aquests problemes de seguretat s’han de minimitzar amb un major control de les zones rurals per part de guardes rurals, patrulles mixtes dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Vilaseca.

Dos àmbits diferenciats. Una major participació pel que fa a decisions o temes directament relacionats amb la política municipal, mitjançant, per exemple, el sistema de consultes populars.Potenciar i facilitar l’associacionisme municipal, revisant, quan sigui possible i en els casos que es cregui convenient, les subvencions a l’alça. PdF: Creieu que es pot fer més en política d’integració de nouvinguts? Com? Mantenir els tallers de benvinguda i que, a banda de servir perquè els nouvinguts coneguin millor i de manera més propera el municipi, serveixin per impulsar l’ús del català entre tots ells. Conscienciar el conjunt de la població que atengui i es relacioni amb les persones nouvingudes i que ho faci en la llengua pròpia del nostre país, com a eina imprescindible d’integració. En l’àmbit escolar, cal donar suport i ajut personalitzat als nouvinguts,

PdF: Una part dels problemes de seguretat que presenta el municipi se centren en l’àmbit rural. Què s’hauria de fer per evitar-ho?

PdF: Què es podria fer per recuperar un gran equipament esportiu com l’Estadi Municipal? Incentivar l’ús dels equipaments en funcionament i estudiar la viabilitat de reactivació d’aquells que no es trobin actius, com ara la piscina descoberta, dotant-los d’una nova utilitat si fos necessari. Traslladar o crear noves activitats de lleure, adaptades a les instal·lacions de l’Estadi Municipal, durant els períodes de vacances en el marc dels campus esportius que s’organitzen al municipi, i de l’Esplai.

JORDI CAMARASA Partit Popular PdF: Quines són les vostres propostes per afavorir la generació d’ocupació en aquest temps de crisi? Incentivar l’empresa perquè sigui la capdavantera en la regeneració de l’ocupació. L’Ajuntament ha de donar suport amb la creació d’un viver d’empreses, que assessori a tots els nous emprenedors. PdF: Creieu que cal introduir canvis en els impostos i taxes municipals? Quins? Des de la nostra formació creiem vital i imprescindible donar total suport a l’ empresa. Com hem dit abans és qui revitalitzarà l’economia i farà baixar la taxa d’atur. Proposem una sèrie de mesures la primera de les quals seria la Taxa Zero a totes les empresas de nova creació al municipi i que el seus treballadors estiguin censats al municipi; és a dir, que estiguin exemptes de tributs en totes aquelles taxes que depenguin de

nosaltres fins que no es reactivi l’economia. A més, proposem bonificacions directes per contractació de personal també censat al municipi. També, i fins que no cedeixi la crisi, pretenem una revisió dels principals impostos i adequar-los al temps que estem vivint.

pobles desitjarien. El vent no bufa favorable per proposar projectes que, ara per ara, portarien a un endeutament innecessari. Creiem que ara la inversió toca fer-la per altres Ho demanarà la societat, és costats. Hem de tornar al poble un tema que no podem posar allò que ens ha donat quan els pals a les rodes. Però, això si, temps eren millors. assegurem que el creixement serà ordenat i d’acord amb el PdF: Què cal fer per tal de potenciar la participació que demani el poble. ciutadana? PdF: Quines són les noves inversions que considereu En primer lloc potenciar la participació des de totes las prioritàries pel municipi? associacions i entitats. Això sí La nostra principal prioritat desvinculant-les de color són les persones. Deixem polític. Han de ser elles les que enrere una època que ja s’ha generin el debat i la critica. acabat: les grans infraestructures o ja s’han fet PdF: Una part dels problemes o estan per acabar-se. Ara, de seguretat que presenta el malauradament, vivim un municipi se centren en l’àmbit temps de crisi i, per tant, hem rural. Què s’hauria de fer per de donar solucions a evitar-ho? problemes ben diferents. El primer problema que hem És un del principals problemes d’encarar és el de la taxa d’atur que es presenten al municipi, i per això el nostre primer els robatoris silenciosos. Des objectiu és rebaixar-la, de la nostre formació volem prendre mesures valentes per donar ple suport a la pagesia, a la creació d’ocupació. El amb la creació d’una patrulla nostre segon objectiu és estar de Policia Local Rural, amb tot al costat de les empreses, el que comporti, i, d’altra banda, demostrar-los que si venen a la col·locació de videocàmeres establir-se al nostre municipi que estratègicament controlin no estaran soles i rebran tota els principals camins i finques. mena d’ajudes perquè puguin Encara que és una mesura dissuasòria creiem que ara per tirar endavant. ara és l’única i més viable PdF: Creieu que es pot fer solució. més en política d’integració PdF: Què es podria fer per de nouvinguts? Com? recuperar un gran equipament com l’Estadi Si, escoltar-los, veure què esportiu demanen i fer-los participar Municipal? en el dia a dia del municipi. Tots fem Vila-seca; tots el que Escoltar en primer lloc als usufructuaris del vulguin integrar-se han de ser actual un més de nosaltres, amb el equipament, i tot seguit a totes les ssociacions, ol·lectius i mateixos drets i deures. donar-hi cabuda a tots aquells PdF: Tot i tenir un gran petits projectes que vagin auditori, el municipi encara proposant i que tinguin una necessita altres viabilitat, per exemple la equipaments culturals. construcció d‘una pista d’Skate, Quines són les vostres pel jovent. També donar propostes en aquest àmbit? cabuda a la creació d un equipament de Softball i petits que faran Des de la nostra formació equipaments creiem que tenim el que molts reactivar la zona. PdF: En els darrers anys Vilaseca ha experimentat un fort desenvolupament urbanístic i demogràfic. El municipi ha de seguir creixent?

MUNICIPALS 2011

ALBERTO MIÑAMBRES Partit dels Socialistes PdF: Quines són les vostres propostes per afavorir la generació d’ocupació en aquest temps de crisi?

Hi ha mesures en diferents àmbits, dels qual destacaríem: promoure plans d’ocupació, per donar sortida als aturats de llarga durada; promocionar el nostre polígon, buscant empreses que es vulguin instal·lar; estudiar la fiscalitat a l’activitat econòmica per afavorir la contractació de personal amb bonificacions i excepcions fiscals; crear un viver d’empreses pels emprenedors; potenciar el comerç local ( amb un nou pla de reactivació), la remodelació del mercat municipal i la formació del empresaris i treballadors; sense oblidar altres aspectes que han de contribuir a millorar la nostra oferta com a destí turístic i la seva promoció internacional. PdF: Creieu que cal introduir canvis en els impostos i taxes municipals? Quins? Sí, tant pel que fa com he dit abans per facilitar l’activitat comercial, com pel que fa a introduir factors de correcció en la taxa d’escombreries (s’ha de potenciar el reciclatge, mentre aquest sigui el model de recollida) i en la del consum d’aigua (pagar pel consum real). També afavorirem la utilització de l’espai públic

(de la pàgina anterior)

pels establiments d’hoteleria o comercials: sense activitat comercial no hi ha vida al carrer. PdF: Quines són les noves inversions que considereu prioritàries pel municipi? Deixant de banda el que seria acabar el projectes ja iniciats, les inversions prioritàries anirien en la línia de potenciar aspectes de la vida social: l’esport de base (nous equipaments esportius); la cultura (teatre, espai polivalent per entitats culturals... ); la societat compromesa (centre cívic, locals d’entitats); l’oci (parc de la Torre d’en Dolça, potenciar espais urbans com a llocs de convivència); seguretat ( noves instal·lacions)...etc. La crisi marcarà el ritme de les inversions. PdF: En els darrers anys Vila-seca ha experimentat un fort desenvolupament urbanístic i demogràfic. El municipi ha de seguir creixent? No. Primer hem de consolidar el nostre creixement: la gent ha de fer de Vila-seca la seva casa, el seu poble. Continuar creixent, sense involucrar aquests nouvinguts en la vida social del municipi, seria continuar potenciant la ciutat dormitori que alguns han generat.

de debò. És un dels nostres pals de paller per canviar a un model de govern de tots, sense exclusions. I per això ja n’hi ha d’instruments, com som els consells consultius, els pressupostos participatius, les comissions que ara són innoperatives (com la de comerç)... Només falta voluntat. I nosaltres sí que la tenim: no utilitzem les entitats només per anar a les llistes electorals. PdF: Creieu que es pot fer més en política d’integració de nouvinguts? Com? Hi ha un aspecte que aquí, a Vila-seca, no es fa servir: la cultura és una forma d’integració. No només es tracta d’imposar la nostra cultura si no que els nouvinguts puguin mostrar la seva. La diversitat és enriquidora. La interrelació, l’intercanvi d’experiències és integrador. I aquí s’ha de treballar molt encara en aquest aspecte. PdF: Una part dels problemes de seguretat que presenta el municipi se centren en l’àmbit rural. Què s’hauria de fer per evitar-ho?

La nostra policia local te una greu mancança de personal i uns equipaments deficitaris. Amb els mitjans adequats i una millor coordinació amb altres forces de seguretat obtindríem una major presència policial al carrer i l’àmbit rural (amb agents especialitzats en aquesta tasca). Però sobretot hem de PdF: Tot i tenir un gran auditori, el tenir present que el risc zero no existeix municipi encara necessita altres i que és impossible estar a tot arreu. equipaments culturals. Quines són les vostres propostes en aquest àmbit? PdF: Què es podria fer per recuperar un gran equipament esportiu com l’Estadi Ja ho hem comentat. La idea seria fer un Municipal? gran centre cultural polivalent per tenir un teatre, un centre de la cultura i de la Ja fa quatre anys el nostre grup va plantejar festa a on les entitats puguin la necessitat, abans de fer l’inversió per desenvolupar la seva feina. Un lloc per canviar la gespa artificial, d’ubicar el camp que els gegants, els trabucaires, de futbol en un altre indret i fer una nova l’esbart, els diables...etc, puguin mostrar instal·lació de qualitat. El velòdrom i el a la gent la seva riquesa. També hem de camp de futbol tenen una incompatibilitat fer realitat un lloc per realitzar la nostra funcional i, amb la pista d’atletisme, són festa major, sense haver de pagar equipaments totalment desfasats, sempre pel lloguer dels envelats (quants impropis de la nostra ciutat. Creiem que en propietat no tindríem ja?) cal fer un nou velòdrom (amb pista d’atletisme inclosa), que ens permetria PdF: Què cal fer per tal de potenciar la millorar i dignificar les instal·lacions participació ciutadana? actuals del camp de futbol (grades, vestuaris, oficines..), millorar tot l’entorn Primer hi hem de creure. Hem de creure del futbol set, incrementant les pistes de amb fermesa en què la participació tennis i bàsquet i afegint algun nou ciutadana és un valor inqüestionable. I esport (vòlei, handbol..). Amb aquestes nosaltres hi creiem actuacions, tot l’esport guanyaria.

MUNICIPALS 2011

JOSEP POBLET Convergència i Unió PdF: Quines són les vostres propostes per afavorir la generació d’ocupació en aquest temps de crisi? Les nostres mesures són: impuls a la inversió pública com a motor d’ocupació i generació de noves oportunitats, formació continuada per tal de donar noves oportunitats laborals i tot un conjunt ampli de mesures fiscals i tributàries que s’estan aplicant en els darrers pressupostos municipals. De cara als propers anys aquestes mesures s’intensificaran a través d’un gran Pla d’Ocupació 2011-2015 que, amb una dotzena de propostes orientades a la generació de llocs de treball i a la formació, té en compte els criteris de la Cimera per a la reactivació Econòmica i cerca en totes les edats les millors opcions per combatre la crisi econòmica i la manca de llocs de treball. PdF: Creieu que cal introduir canvis en els impostos i taxes municipals? Quins? Les nostres ordenances fiscals, que són força moderades, s’han mantingut congelades durant els dos darrers pressupostos municipals. Fa vint anys que a Vila-seca (a diferència de la majoria de municipis) no s’apliquen contribucions especials per finançar les obres i disposem de diverses mesures per facilitar les obligacions tributaries o exempcions en diversos casos. Des del punt de vista impositiu l’esforç és notable i la bona gestió dels recursos està fent possible assumir inversions en serveis públics que altres administracions no poden atendre, com és el cas del nou Centre de Salut.

MUNICIPALS 2011

PdF: Quines són les noves inversions que considereu prioritàries pel municipi? Els nous equipaments escolars: escola “La Canaleta”, obres pendents al Torroja i Miret i al Sant Bernat Calvó i la nova facultat de Geografia i Ordenació del Territori En l’àmbit dels serveis públics: darreres actuacions al Nucli Antic –a punt d’adjudicar-se-, renovació total de l’enllumenat públic, actuacions en el cicle de l’aigua, finalització del pati d’illa del Colomí, la rehabilitació integral del Castell, modernització de la Biblioteca i ampliació del seu servei, 3r.Pla Municipal d’Habitatge 2011-2015, noves inversions esportives, culminació del Pla de Centres Cívics, connectivitat interior Vila-seca–la Plana, obres de reforma de les andanes a l’Estació del FFCC, noves intervencions al frontal marítim de la Pineda..., només per anomenar-ne algunes de les que s’afrontaran més aviat. PdF: En els darrers anys Vila-seca ha experimentat un fort desenvolupament urbanístic i demogràfic. El municipi ha de seguir creixent? El municipi de Vila-seca ha crescut com preveia el Pla General d’Ordenació Urbana aprovat l’any 1993 i seguint els criteris que s’hi van establir d’acord amb la població. Ho ha fet amb moderació, cercant sempre la qualitat per sobre de la quantitat i la planificació s’ha revelat com el gran instrument de cohesió, enfortiment econòmic, millora de la sostenibilitat i creixement de qualitat de vida i benestar social. PdF: Què cal fer per potenciar la participació ciutadana? Treballar amb persones i entitats com fins ara, cercant nous vehicles de participació i estimulant allò que més ens distingeix: el ric teixit cívic local que ens situa com un dels municipis que té un índex d’entitats per habitant més gran de les nostres comarques. Vila-seca és un municipi participatiu en l’àmbit social, en el voluntariat, culturalment i esportivament. Intensificar el treball en aquesta direcció és un dels objectius dels proper anys. PdF: Tot i tenir un gran auditori, el municipi encara necessita altres equipaments culturals. Quines són les vostres propostes en aquest àmbit? L’Auditori Josep Carreras, que és un gran equipament nacional, no ho és tot, naturalment. Vila-seca disposa d’altres equipaments socials i culturals i la nostra previsió és impulsar un altre centre de gravetat a l’entorn del Castell i de l’edifici de la Cooperativa,

generant un conjunt molt potent que esdevingui una nova plataforma orientada a fer créixer i projectar aquesta força cultural, creativa, formativa i de generació de coneixement que ja té Vila-seca al Camp de Tarragona. PdF: Creieu que es pot fer més en política d’integració de nouvinguts? Com? El treball que duem a terme en relació a la integració dels col·lectius de nouvinguts, només cal comprovar-lo parlant amb ells mateixos i com se senten acollits per la nostra societat. En aquest tema cal tenir clar que obrir-se, ajudar i facilitar instruments és la millor manera de construir una comunitat única, cohesionada i amb sentit de pertinença. Centre d’Acollida, escola i convivència expliquen perquè a Vilaseca, amb molts orígens nacionals diferents, hi ha una bona integració i un alt sentit de responsabilitat per part de tots. PdF: Una part dels problemes de seguretat que presenta el municipi se centren en l’àmbit rural. Què s’hauria de fer per evitar-ho? S’està treballant amb èxit a través de la cooperació Policia Local- Mossos d’Esquadra des de finals de 2008 en disminuir la petita delinqüència rural –robatoris, furts, masies, collites...,etc- i, sobretot, identificant les persones i col·lectius que en són responsables. Hi ha una tasca de prevenció que està donant els seus fruits i, naturalment, controls habituals de forma aleatòria en llocs convinguts. Aquesta és una matèria delicada en les circumstàncies econòmiques que estem vivint, però s’hi està fent un esforç molt notable i creixent a càrrec de les forces que en tenen la competència. PdF: Què es podria fer per recuperar un gran equipament esportiu com l’Estadi Municipal? L’Estadi Municipal ja és un gran equipament esportiu! És un dels dos grans àmbits (Estadi Municipal – Campus Esportiu) que, juntament amb l’esport escolar i els equipaments esportius de tots els barris, configuren una potent xarxa d’equipaments per les persones i les entitats esportives com mai havíem tingut. L’Estadi s’ha anat especialitzant en futbol i futbol set, atletisme, tennis, ciclisme en pista i com un gran espai d’usos a l’aire lliure. La conversió del camp de futbol, a gespa artificial, l’hi ha donat una nova fortalesa i pel que fa a altres futures actuacions, com ja indicàvem a la tercera pregunta d’aquesta entrevista, també afectaran l’Estadi Municipal.

BREUS Conveni entre el Patronat de Turisme i hotel Atenea Aventura

informació municipal Número 300

Abril 2011

Vila-seca ciutat convidada al Tarragona “dtapes” Del 29 d’abril al 15 de maig, Vila-seca serà la protagonista de la tercera edició del projecte “Tarragona dtapes”, una iniciativa gastronòmica impulsada per la Cambra de Comerç de Tarragona, que enguany rep la col·laboració del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca. Dels seixanta restaurants i locals que participen aquest any a la mostra “Tarragona dtapes”, cinc establiments de tapes i un de copes estan ubicats a Vila-seca, i tal com apareix a la fotografia inferior, l'acte de presentació d'aqueta edició va tenir lloc a l'Auditori Josep Carreras amb la presència del reconegut cuiner Sergi Arola. Els establiments participants de Vilaseca i les seves tapes són els següents:

- "Las mil i una", al carrer d’Ausiàs Marc: TAPA COSTA DAURADA (Molletes Mex-Cat) - "Taxi Café", a l'avinguda de l'Alcalde Pere Molas: TAPA INNOVACIÓ (PinxoPanxo) - "Bar restaurant Akellarre", al carrer de Josep M. Folch i Torres, 1: TAPA AUDITORI (La cullereta de l’Akelarre) - "Restaurant Atenea", a l'avinguda de Ramon d’Olzina: TAPA GARCIA RIERA (Mar i muntanya mongetes del ganxet) - "Bar cafeteria La Mossada", al Parc de la Riera: TAPA VILA-SECA (Paperina de brandada de bacallà). - "Cafeteria l'Oficina", pl. de l’Església: TAPA LA PINEDA PLATJA (Gintònic l’oficina i còctel la Pineda).

El Patronat Municipal de Turisme i l’hotel Atenea Aventura de Vila-seca han signat un conveni de col·laboració per tal de promocionar turísticament el municipi de Vila-seca. El conveni, signat per Xavier Graset, President del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, i Isabel Alambillaga, Directora de l’hotel Atenea Aventura, defineix també la col·laboració en la promoció de tot un seguit d’esdeveniments culturals a Vila-seca com la Fira de Música al Carrer, el Festival de Màgia o el Pallassòdrom, entre d’altres. A la fotografia, un moment de la signatura del conveni a l’hotel Atenea Aventura.

Vila-seca, un dels destins turístics més importants

902 734 196 nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

Exceltur, l’aliança per a l’excel·lència turística, ha donat a conèixer en el darrer baròmetre sobre l’estudi de les 105 destinacions turístiques d’Espanya, els set municipis de l’Estat Espanyol que durant l’any 2010 han encapçalat el procés de creació d’ocupació del sector turístic espanyol. Vila-seca, juntament amb Marbella, Sitges, Pájara i La Oliva en Fuerteventura, Alcúdia, San Llorenç des Cardassar i Manacor a Mallorca, s’han convertit en les millors destinacions turístiques d’Espanya. Els resultats es basen en l’àmbit hoteler i en el procés de creació de llocs de treball vinculats al sector turístic.

La VI Cantata de Sant Jordi aplega a més de 1.400 escolars al pavelló Vila-seca va celebrar el divendres 15 d'abril una nova edició de la Cantata de Sant Jordi, una trobada on més de mil quatre-cents alumnes de primària de les escoles del municipi (Cal·lípolis, Mestral, La Plana, Sant Bernat Calvó, la Canaleta, Miramar i Torroja i Miret), actuen conjuntament amb joves músics de les diverses Orquestres del Conservatori de Música de Vila-seca, formada per tots els alumnes del municipi que hi assisteixen.

A l’acte, que es va realitzar al Pavelló Municipal de Vila-seca, els joves anaven identificats amb una gorra especial amb el lema “Vila-seca canta”, i van interpretar cançons populars catalanes i la VI Cantata de Sant Jordi que enguany portà per títol “La Tortuga Boteruda”. L’acte està organitzat per l’Ajuntament de Vila-seca, el Patronat Municipal de Música i els diversos centres escolars del municipi.

Del 12 al 15 de maig, actes en honor de Sant Isidre Dijous 12 de maig A les 20,30 hores. Al local social de la Cooperativa Agrícola, conferència a càrrec d’Anton Ballvé Mariné, director dels Serveis Territorials del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, sota el títol “La demanda d’aigua a la producció d’aliments a Catalunya”.

Divendres 13 de maig Excursió a Girona. Visita a la mostra “Girona en temps de flors”. Dinar a la població de Banyoles i visita al llac. (Exclusiu per a socis de la Cooperativa)

Dissabte 14 de maig A les 9,00 hores. Al celler de la Cooperativa, esmorzar. (Exclusiu per a socis de la Cooperativa) A les 11,30 hores. Demostració eqüestre. (A la parada situada a la cruïlla entre el camí Fondo i l’avinguda de la Generalitat)

El Jic Jac Joc i el Parc Jove omple la Setmana Santa de Vila-seca El pavelló municipal va acollir durant els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril el tradicional Jic Jac Joc pels infants del municipi de 0 a 12 anys. Els més petits van poder gaudir de tallers i activitats en horari de 17 a 20 hores i van comptar amb servei de transport gratuït per la Pineda i la Plana.

Pels joves de 12 a 30 anys es van desenvolupar activitats esportives al parc jove de Setmana Santa, que es va dur a terme a l’estadi municipal i a l’Espai Jove del carrer de Sant Antoni els dies 19, 20 i 21 d’abril, en horaris de 10 a 13 hores i de 16 a 21 hores.

A les 18,30 hores. A la sala polivalent de la Casa Consistorial, inauguració de l’exposició “35 Aniversari de l’Esbart dansaire Ramon d’Olzina”. L’exposició es podrà visitar fins el proper 26 de maig A les 19,00 hores. A la plaça de Sant Antoni, concentració de Carruatges. A les 19,15 hores. Pels carrers del nucli antic, cercavila amb carruatges acompanyats pel grup «Aires de gralla». (Recorregut: pl. de Sant Antoni, c. dels Ferrers, c. de Sant Pere, pl. d’Estudi, Rambla Catalunya, c. de Tarragona, c. del Requet de Fèlix, c. del Comte Sicart i pl. de l’Església.) A les 20,00 hores. A l’església Sant Esteve, ofrena dels fruits i missa. A les 21,00 hores. A la plaça de l’Església, danses catalanes amb l’Esbart dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca.

Diumenge 15 de maig A les 9,00 hores. Des de la pl. de l’Església, sortida de la vuitena caminada popular Vila-seca - la Pineda - Vilaseca. En arribar a la Pineda, esmorzar.

L’ENTREVISTA

Sant Jordi 2011 Enguany el calendari s’ha conjurat per fer coincidir Setmana Santa i Sant Jordi, fet que, malgrat la incertesa del temps, ha propiciat una jornada atípica però plena de tòpics, per gaudir-los. PER ROBERT RODRÍGUEZ I TONI BONET

La Diada de Sant Jordi a Saloua (a sobre) i a Vila-seca (sota). Fotos: Robert Rodríguez

La Diada de Sant Jordi va començar més matinera a Salou, concentrant-se durant el matí el gruix de les activitats previstes per celebrar aquest dia tan especial. Enguany hi havia certs recels degut al fet que quedava emmarcada en plena Setmana Santa, desconeixent d’antuvi la resposta que podia haver-hi per part de la gent. Malgrat tot, ja es pot assegurar que aquesta festa es troba per sobre de qualsevol incidència de calendari o meteorologia, ja que es va veure força gent tombant per les parades, en un matí de treva després d’una setmana de dies ben rúfols. Una gran quantitat d’estands oferien llibres per triar i remenar, això sí, gairebé totes elles pertanyents a partits polítics. I és que a les portes de la campanya electoral, qualsevol moment és bo per fer-se veure entre els ciutadans. Fins i tot la Penya Blaugrana de Salou oferia la possibilitat de fotografiar-se al costat d’una rèplica de la Champions. El Club Xic’s o la Lliga contra el Càncer eren altres

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS · TODAS MARCAS · TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

RAMBLA CATALUNYA, 14 VILA-SECA Tel. 977 392 418

Av. Ramón d’Olzina, s/n Tels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14 Fax 977 39 34 18 VILA-SECA

L’ENTREVISTA

la lectura sigui això, un hàbit per a tothom. El que no sabem és el que trigarem a veure llibres digitals o possibilitat de descàrrega de lectura en aquestes parades. Segur que no massa. La Cobla Reus tancava, amb la seva actuació, una jornada que cada any és especial, fins al punt que sempre hi ha que surt en defensa de convertir-la en Diada Nacional en detriment de l’Onze de Setembre.

Sant Jordi a Vila-seca. Fotos: Toni Bonet

de les entitats que no es van voler perdre Sant Jordi i el que significa aquesta festa que els catalans hem exportat arreu del món. El grup Rovell d’Ou va amenitzar el matí de canalla i grans, fent-los ballar i saltar fins treure’s jaquetes i jerseis amb els que havien sortit al carrer a primera hora. Altres activitats com una representació de La Increïble Història de Sant Jordi pel Grup Okupa, tallers de manualitats o les actuacions de la Colla Casteller La Global, La Mulassa, el Ball de Nans, el Ball de Bastons i els Gegants de Salou van anar discorrent durant la tarda. A Vila-seca ja hi havia les parades muntades també a primera hora, però es van programar les diferents activitats al voltant de la festa ben entrada la tarda. Ens vam tornar a trobar els Rovell d’Ou, amb les mateixes cançons i l’escenificació de la seva particular llegenda de Sant Jordi, en la qual els nens i nenes que hi havia a la plaça van prendre part activa. Les parades de llibres i roses omplien tot l’espai que hi ha des de davant de l’església fins a les Peixateries Velles. Llibres, la Lliga contra el Càncer i, com no, alguns partits polítics tots units perquè l’hàbit de

OPTICA VILA-SECA C/ Verge de la Pineda, 37 Tel. 977 390 803

Fincas Indasol VENDA DE PISOS, LOCALS COMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45 Tel. 977 382 214 Fax. 977 382 011

43840 SALOU

LLIBRERIA PAPERERIA COPISTERIA Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171 VILA-SECA

COL·LABORACIONS

Antropologia salouenca. “Què tenim en comú humans i els grans carnívors, com ara les hienes?”. És una de les preguntes que es plantejaran al Congrés Internacional sobre Interaccions Carnívors-Homínids, que està previst que se celebri del 25 al 28 d’octubre a Salou. Certament, no es podia haver triat escenari millor. I llàstima que no n’haguessin fet un fa vint anys, amb els segregacionistes, que aquells sí que eren ben animals! Tiberifest. Trenta-dos expositors participen a la fira gastronòmica Sabor Salou, que el 18 de març passat es va inaugurar. Que bé! Ara els pobres ja no caldrà que facin cua a Càritas, podran menjar com els rics i descobrir com arriba a ser de dur patir el maleït colesterol...

Espaterrant, no? I què dir dels “més de 30 expositors”? Tant costava reconèixer que n’eren 32, en lloc de fomentar l’ambigüitat suggerint-ne trenta i escaig? Acabo ja: amb la festa l’alcalde assegura que s’ha intentat ajudar les empreses de Salou. Sabeu quantes n’eren, de Salou? Doncs 11: cinc restaurants (Castillo de Javier, D’Albert, Vil·la Alexander, Club Nàutic i Cook and Club), una pizzeria (Sapore di Mare), una botiga de vins (Salou Gourmet), una gelateria (La Ibense), dos bars (Cafe di Mare i Danny Boy) i una discoteca (City Hall). Vaja, que ens ha visitat el top de la gastronomia catalana. Just el que proclamaven els nostres estimats amics del Faro!

Els paradistes, contra Granados. A finals del mes de març, Convergència va muntar paradeta La culpa la té la pluja. Les obres de reforma al costat del mercat municipal, amb la paradoxa del nucli antic avancen “a bon ritme i segons que a poca distància hi havia els d’Unió (a el calendari previst” però per recuperar el Salou totes dues formacions van per separat a retard sofert per culpa de la pluja es treballarà les municipals, per molt que Granados es fins i tot en diumenge. Algú entén aquest presenti sota les sigles de CiU). Doncs bé, ja sil·logisme bord de l’ajuntament? Sort que la que hi era, Granados va aprofitar per anar a culpa de tot la té el mal temps, no la mala visitar els paradistes (ja se sap: estrenye’ls la planificació o la ineptitud municipal! Per cert, mà i demanar-los el vot), tot i que dos o tres dies a qui en demanarem responsabilitats? Qui abans ja ho havia fet. Tanmateix, al mercat poca pagarà les hores extres dels treballadors? El gent el pot veure, a Granados. La raó no és cap Meteocat? I dels jardiners, què en farem? altra que el tracte de privilegi que, segons que Se’ls descomptaran els dies de pluja de la diuen, rep la seva germana, també amb parada nòmina perquè no han hagut de regar? Total, al mercat. Aquesta mala maror s’ha accentuat En trobareu més a com que a l’empresa Azahar ja estaven sobretot en els darrers dos anys, des que http:// acostumats a no cobrar... jordiblasi.blogspot.com/ Granados és alcalde, amb denúncies creuades entre la majoria dels paradistes i la germana de Salou, la millor cuina del món. Us heu fixat en l’alcalde. Sí, a Granados li van donar la mà, però el triomfalisme que impera en les notes de quan es donava la volta immediatament el premsa de l’ajuntament? Tot són grandeses, es viu en el posaven a parir. grau superlatiu. Agafem-ne per exemple la que fa referència a Sabor Salou, la presumpta fira gastronòmica. Segons Tites, tites! Luis Corral és el candidat a l’alcaldia pel partit l’ajuntament, la fira ha estat un “èxit absolut”, ja que hi han Salou x Salou. Veurem si el seu cognom no és tota una passat “més de 15.000 persones” i s’hi han servit “més de premonició del que es trobarà a l’ajuntament, amb tant partit 14.000 degustacions” en els “més de 30 expositors”. “Aquest que s’hi vol presentar... govern continuarà treballant per desestacionalitzar i diversificar el turisme i donar suport a les empreses de Salou”, ha manifestat un més que satisfet alcalde. A veure: si s’hi han servit 14.000 degustacions, això vol dir que pels concorreguts berenadors del començament del passeig Jaume I hi han menjat 3.500 persones (a raó de quatre degustacions per entrada). Déu n’hi do! Però les altres APARTAMENTS TURÍSTICS 11.500 persones, com s’han comptat? LLOGUER I SERVEIS Quants treballadors municipals exclosos del servei de repartiment d’invitacions han muntat guàrdia per determinar-ne el nombre? S’hi han inclòs les persones que hi anaven als autocars Plana? I les del trenet? Perquè de passar, sí que hi passaven per allà, encara que fos pel costat. Sigui com sigui, per la macrocantina que ha esdevingut Sabor Salou hi ha desfilat en Av. Pau Casals, 104 baixos dos dies l’equivalent a dues hordes de Tel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00 LA PINEDA la Saloufest. O la meitat de la gent que es va amuntegar amb motiu del cós blanc.

COL·LABORACIONS

Música al carrer -Ja tens preparada la guitarrota? Això de la música al carrer ja ho tenim aquí... - És que hem de tenir les eines a punt per poder tocar el carall a algú? - Doncs haurà de ser el carall, que de natural es posa molt content quan el toquen, perquè quan algú diu que li toquen allò que no sona es refereix precisament als veïns bessons del carall. I aquesta àrea és molt delicada, perquè segons el que toques, hi ha més d’un que s’emprenya... quan li toques els “daixonses”... - Avui estem molt musicals tots plegats, abans parlàveu de la guitarrota. A veure, no fa gaire l’Esteve Xatruch Millà de ca la Felícia m’explicava que el seu oncle Pasqual Millà Veciana, que era pintor de parets per guanyar-se la vida i de quadres perquè li agradava molt, a més, també tocava el contrabaix a l’orquestra del poble . Vivia al carrer de Riudoms i era conegut per tothom per “Pasqualet”, renom que ja li venia del seu pare.

«- És que hem de tenir les eines a punt per poder tocar el carall a algú? - Doncs haurà de ser el carall, que de natural es posa molt content quan el toquen, perquè quan algú diu que li toquen allò que no sona es refereix precisament als veïns bessons del carall»

Un dia cap al vespre, sent que el criden des de baix l’entrada, guaita des del cap de dalt de les escales : “Qui hi ha?”, va dir i va guaitar el Pasqualet, i veu que hi havia el Josep Rius “Palano”. El Josep Palano era un nen gran que al néixer, la cosa del cap se li va decantar cap el costat de la innocència i es va fer gran tenint un tarannà graciós i com a feliç. El Pasqualet el va fer pujar i li va preguntar què volia i el Josep li va respondre: “Veuràs Pasqualet, m’han dit que tens la guitarrota prenyada a punt de parir violins, voldria, si no tens cap altre compromís, a veure si me’n pots guardar un per a mi, si no et sap greu, ja saps que això de la música a mi m’agrada molt...” I el Pasqualet tot seriós se’l mirava i posantli la mà a l’espatlla i amb una certa emoció li va dir: “Mira, et prometo, que el primer violinet que surti serà per a tu, i si té bessonada...bé ja ho arreglaré, ja buscaré algú..., però estigues segur que el primer que surti és teu!” I el Josep, sense dir res més, amb cara d’agraïment es girà i marxà.

No cal

«No podem viure sota el signe de la por, ni amb la sospita al cos, perquè això ens paralitza»

És per la gràcia de Wikileaks, que hem tornat a sortir als diaris a propòsit dels atemptats a les torres bessons de Nova York de l’onze de setembre. Un dels cervells de la trama detingut i interrogat a Guantànamo, va explicar el que ja havia anat trascendint en els mesos posteriors a l’atemptat, i que després Pilar Urbano va transformar en llibre. Que som terra de pas i d’acollida no és d’ara, és de fa temps, però vam tenir la mala fortuna que, entre tanta gent que passa, la disponibilitat de llits i la necessitat d’omplirlos, entre Salou, La Pineda, Reus i Tarragona anessin passant i venint, ja sigui d’Hamburg, o anant cap a Madrid els autors de l’atemptat, Mohamed Atta i altres implicats en el magnicidi. A la nostra àrea, fent vida normal, també hem vist com lamentablement algú que es feia passar per ciutadà honorable de vida atlètica i gimnàstica, el que feia era entrenarse per anar cap a l’Iraq, l’Afganistan o el Pakistan, a immolar-se i a entrar de pet al paradís. Són els temps que corren, la convulsió i els fruits verinosos que generen les desigualtats planetàries. Una altra Pilar, la Rahola (això és veu que és cosa de pilars,

columnes i torres), acaba de publicar també un llibre dedicat a la “República islàmica d’Espanya”, on fixa també el focus per destriar creences, violència i convivència. El cas és que les revelacions de Wikileaks, publicades pel País, apareixien el mateix dia que els EUA executaven Bin Laden a la residència on vivia, al Pakistan. S’acabava un malson per al planeta, la mateixa hora que se n’excitava un altre: el de la venjança a aquesta mort. És clar que no podem viure sota el signe de la por, ni amb la sospita al cos, perquè això ens paralitza. I de Guantànamo ha arribat també la confessió, sota tortura, que Al Qaeda disposa d’una bomba atòmica que faria esclatar a Europa, perquè no té manera de fer-la arribar als EUA. No em vull ni imaginar que ho intentin, ni que provin de fer-ho a través del camí que ja coneixen, vol Hamburg-Reus, estada a Salou, visitar els amics a Tarragona i cap a Nova York. Tornaríem a sortir als diaris, i encara que volguem explorar tots els mercats de viatgers, aquest no cal.

PUBLICITAT

LES PARTIDES

Les partides de terra (i VI) FOTO DE CARLES JANSÀ

Seguim repassant les partides del nostre terme. Una informació que pot ser vàlida pels qui no ho coneixen i, de passada, pot refrescar la memòria dels que ho tinguin mig oblidat. PER CARLES JANSÀ GRAN Foto MARTA PADRÓ GUINOVART Imatge gràfica PAU JANSÀ I PADRÓ

La toponímia és part de l’onomàstica que estudia els noms de lloc. Conservem-la. El Mas d’en Gras.- (Formava part de l’antic territori de Salou). Partida de terra situada al Sud de Vila-seca i integrada per terres agrícoles fèrtils. Està trevessada per l’Aigüera del Mas d’en Gras que s’emporta les aigües cap a la Burguera i també pel camí del Mas d’en Gras i per l’autovia de Cambrils. Toca amb la Formiga, les Illes, els Aragalls, el Terrer, els Emprius i el Camí de Salou. En els seus límits hi trobem el camí de Salou, l’Avinguda de Vila-seca a Salou, el camí del Terrer i el camí dels Emprius. La Pineda.- (Formava part de l’antic territori de la Pineda). Important partida de conreus agrícoles i avui amb indústries químiques. Està situada al Sud Est del poble i és travessada pel Raval de la Mar (antic camí i antiga carretera de la Pineda) i també paral·lelament pel desguàs de la Riera. Toca amb el Canal, amb els Castellets, Quart i Vila-ró (aquests tres, al terme de La Canonja), amb l’Abellar, amb la Tanca, amb la Carreró, amb les Pletes i amb les Garrigues. Té com a límits el terme de La Canonja, l’Autovia de Salou a Tarragona i el camí de la Carreró. Dins la zona hi destaquen l’Ermita de La Pineda amb la seva torre i també la Torre dels Carboners. Les Garrigues.- (Formaven part de l’antic territori de Salou). Terres pedregoses de típica flora mediterrània, amb cultius d’olivers, garrofers i ametllers, situades al Sud de Vila-seca i que van des del Gorg d’en Puig fins al Tossal de Ganyada. Toquen amb les partides de la Pineda, la Carreró, les Pletes i la Coma. Tenen com a límits el camí de les Pedreres, el Raval de la Mar i el camí del Racó. Dins de la zona hi havia hagut importants pedreres. Hi destaquen el Piló del Rescat de Sant Esteve, -tocant a les Garrigues del Rescat- i l’antiga Torre d’en Dolsa. Actualment, en aquestes terres s’hi ha urbanitzat el Parc de la Torre d’en Dolsa.

La Torre dels Carboners.- Torre de defensa situada a La Pineda, entre l’Ermita i el Piló del Rescat. Toca al mas del mateix nom, conegut també com a mas i Torre de Pantaleoni, que antigament era el mas de Forasté. És una torre restaurada, quasi cuadrangular, amb dues portes i amb els murs inclinats.

PLENS I JUNTES

Aportacions a diferents consorcis S’ha acordat la realització de la darrera aportació al Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i Oci a les Comarques de Tarragona, la qual és de 137.200 euros. Aquest consorci es nodreix d’aquestes aportacions municipals, les quals provenen del programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013 (2007-2010) i aquest ens és l’encarregat material de l’execució d’aquest programa. Així mateix, s’ha aprovat l’aportació de 21.343 euros, corresponent al segon trimestre d’enguany, al Consorci per a la gestió del TDT del Camp de Tarragona

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Per Robert Rodríguez

Reedició de diversos projectes culturals S’ha aprovat una despesa de 2.909,20 euros per a la realització de quatre espectacles al voltant de la poesia i la música, paràmetres que han estat presents en les edicions anteriors, als jardins de la Biblioteca Pública Municipals el pròxim estiu. Atès que havia finalitzat el conveni signat entre l’ajuntament i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el qual propiciava la col·laboració entre les dues institucions per tal d’executar el programa Nascuts per Llegir, s’ha acordat l’addenda a l’esmentat conveni per tal de continuar amb aquesta iniciativa. El curs escolar 2011-2012 es renovaran els ajuts a centres col·laboradors en el programa de reutilització de llibres. L’import serà el mateix, és a dir, 25 euros per alumne de les escoles que adquireixin material i llibres de text per a famílies necessitades.

Conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Tarragonès L’Ajuntament de Vila-seca ha signat un conveni de col·laboració amb l’ens comarcal, mitjançant el Servei de Participació Ciutadana Comarcal, per tal de desenvolupar sessions participatives amb el col·lectiu juvenil del municipi. Aquests tallers giraran al voltant de la formació i la salut, el treball i l’habitatge, la cultura, l’oci, l’esport i les xarxes socials. La despesa destinada a l’esmentat conveni serà de 1.500 euros i la durada dels cursos serà de quatre mesos.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Reparacions al pavelló del Patronat L’empresa Cyra Salou, SA serà l’encarregada d’instal·lar dos aparells d’aire condicionat per substituir els actuals a causa del seu mal funcionament, al pavelló de vidre del Patronat de Turisme a La Pineda. Caldrà enretirar els vells i remodelar el fals sostre per adaptar-lo als nous, tot això amb un pressupost d’execució de 7.120,12 euros. Per altra banda, la mateixa empresa s’encarregarà de substituir els suports dels vidres, així com el perímetre de fusta i remodelar tot el fals sostre, per import de 15.483,96 euros.

Obres a la via pública SOREA, com a concessionària del servei de manteniment i conservació del clavegueram, construirà un nou interceptor pluvial, escomesa i connexió a la cruïlla entre els carrers Mossèn Lluís Batlle i Era del Delme, per un import de 7.538,19 euros. Temavial, SL ha rebut l’encàrrec de procedir a la senyalització horitzontal de la trama industrial de Vila-seca, no comprès en el projecte de senyalització de la trama urbana dut a terme recentment, el qual té un pressupost de 21.026,86 euros, segons la memòria valorada redactada per Adapta Arquitectura i Enginyeria. L’empresa Vivers i Jardineria Jordis, SL ha rebut l’encàrrec d’enjardinar la plaça Eugeni d’Ors de Vila-seca pel preu de 9.936,20 euros. Aquests treballs consistiran en la plantació de més arbres, palmeres ornamentals, arbusts, empedrats i gespa, segons els criteris seguits amb la resta de places del municipi.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Eleccions municipals Es lloga la sala de la societat El Fènix per a actes electorals fins al dia 21 de maig, suposant un import de 1.003 euros.

Nova campanya d’estiu S’ha aprovat el pressupost per a la temporada d’estiu de la piscina de La Plana per import de 19.014,80 euros, la gestió de la qual recau en l’empresa Iniciatives per a la Gestió Esportiva, SL. Pel que fa a La Pineda, el pressupost de gestió de les activitats lúdico-esportives a la platja és de 16.542,58 euros, import que recaurà també en l’empresa Iniciatives per a la Gestió Esportiva, SL. També s’ha aprovat la prestació del servei de Casal Infantil i per a Adolescents i la contractació de personal extern de direcció, monitoratge i coordinació del Megaestiu i Extiu Extrem 2011, amb una despesa total de 110.000 euros.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Adjudicació del projecte per ampliar la Universitat de Turisme S’ha adjudicat, per una banda, a Santiago Delàs Malet el contracte de redacció del projecte executiu corresponent a les obres d’ampliació de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, pel preu de 68.381 euros i, per l’altra, a Ferran Pelegrina i Associats, SLP el contracte de redacció dels treballs complementaris al projecte executiu de les obres per tal d’ampliar l’Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca, pel preu final de 67.260 euros. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Subvencions a l’AV La Formiga Es concedeix una subvenció de 1.500 euros a l’Associació de Veïns La Formiga de 5.647 euros per tal d’afrontar les despeses pròpies del funcionament de l’entitat durant aquest any. Per altra banda, s’atorguen 1.500 euros de forma extraordinària a la mateixa entitat per a la celebració de la festa dels blocs Sant Esteve d’enguany.

PLENS I JUNTES

Criteris de valoració d’admissió a Les Vimeteres Ja s’han aprovat els criteris que regiran el procés d’admissió i matriculació d’alumnes i s’han establert la preinscripció, baremació i matriculació, així com terminis i condicions per a l’acceptació d’alumnes a la nova llar municipal Les Vimeteres. Així, com a criteris generals, l’existència de germans al centre proporcionarà 40 punts; la proximitat del domicili o del lloc de treball dels pares suposarà 30 punts; si el domicili es troba fora de Vila-seca o La Plana seran 10 punts; si els pares són beneficiaris d’ajut de la renda mínima d’inserció el comptaran 10 punts: la discapacitat de l’alumne igual o superior al 33% aportarà 10 punts; una família nombrosa o monoparental tindrà 15 punts; problemes per malaltia crònica de l’alumne que li afectin el sistema digestiu, endocrí o metabòlic seran 10 punts. Com a criteris particulars, un alumne no escolaritzat anteriorment tindrà 15 punts; si la unitat familiar té uns ingressos inferiors o iguals al doble del SMI i no rep ajut de la renda mínima d’inserció tindrà 10 punts. Com és habitual, si després de l’aplicació d’aquests criteris persistís algun empat s’haurà de recórrer al sorteig.

Salou aprova una ordenança per tal de regular l’aspecte comercial del municipi El govern municipal tirava endavant en el ple municipal del mes d’abril l’aprovació d’un Pla Especial de l’Equipament Comercial i de Serveis de Salou on ordena els usos detallats de comerç, serveis personals i d’oficines en les plantes baixes dels principals eixos de Salou, amb la finalitat de promoure la diversitat de l’oferta comercial i de l’activitat de serveis i la millora de la qualitat dels establiments, del paisatge comercial i l’entorn urbà. Precisament, des de l’Àrea de Comerç, conjuntament amb Gestió de Territori, s’ha estat treballant en aquest Pla que també pretén afavorir el desenvolupament i la diversitat del comerç i dels serveis en el conjunt del municipi i, de forma especial, en els principals eixos de Salou mitjançant l’establiment d’algunes restriccions d’usos a les plantes baixes dels edificis. Segons Marc Montagut, atenent el gran nombre d’activitats dedicades a la venda d’articles de record en lloc de significar una especialització amb una major profunditat de l’oferta, s’ha derivat en una banalització de nombroses activitats especialistes. També, les noves activitats dels locutoris, o dels locals amb accés a Internet, s’han desenvolupat amb una deficient imatge exterior i amb unes condicions tan exigües en l’interior dels establiments que han acabant afectant les mateixes vies públiques, transformades en sales d’espera dels establiments que generen molèsties i incomoditats per a una pacífica convivència ciutadana. Precisament, alguns dels aspectes que es regularan a partir de l’aprovació d’aquesta normativa afecten a la distància mínima que hi haurà entre locutoris, d’entre 100 metres (als eixos comercials) o de 50 metres a la resta de carrers del municipi. O bé la prohibició que aquests despatxin begudes o alimentació per considerar que s’entra en competència amb els establiments especialitzats del voltant. Altres normatives que seran d’obligat compliment per a les botigues parlen de la prohibició de penjar qualsevol tipus d’element ni a l’interior ni a l’exterior de les estructures del comerç, de manera que es deixin les façanes més netes i amb un aspecte d’ordre més adient a la imatge de municipi amb qualitat turística que es pretén donar. Pel que fa a les entitats bancàries, entitats de canvi de moneda o serveis immobiliaris, aquestes podran instal·lar-se als eixos comercials però mantenint un mínim de 50 metres de distància entre iguals. En el cas de les terrasses a l’aire lliure, s’aposta per aplicar un tipus de mampares amb vidre i tendals que permetin crear una imatge d’ordre i unificar l’aspecte que actualment presenten. El Pla Especial serà d’imminent aplicació, ara bé, no tindrà efectes retroactius però sí que s’estableix un màxim de 6 mesos per tal d’adaptar-se a la normativa en algunes de les disposicions.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Altres acords del Ple En el ple municipal d’abril es donà a conèixer la liquidació dels comptes de l’exercici del 2010 de l’Ajuntament de Salou. Un any més, i segons va explicar el regidor de Serveis Econòmics, Jesús Barragán, les arques municipals van tancar els números en positiu. En aquest sentit, el Romanent Líquid de Tresoreria, la dada que ofereix una idea del “superàvit” o “dèficit” acumulat durant tots els anys de vida de l’entitat, es manté en números positius arribant a 1.142.414,34 euros. El ple també aprovà una modificació puntual del POUM en l’àmbit de l’Eix Cívic que fa referència als paràmetres urbanístics d’aplicació en aquestes 5 hectàrees i que donaran lloc a una nova avinguda. Com va explicar el regidor de Territori, Marc Montagut, es tracta de la definició dels usos d’edificabilitat i volumetria que s’haurà d’aplicar en aquest indret comprés entre el baixador de PortAventura i fins al Càmping Sangulí. Els diners que es rebin en concepte de la venda dels terrenys d’ADIF s’invertiran –fruit d’un acord urbanístic- en el finançament de la nova estació de trens del municipi així com també la urbanització de l’avinguda sense cap cost per al ciutadà. ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de Salou impulsa definitivament la segona fase del Camí de Ronda Amb l’objectiu d’impulsar definitivament la segona fase del Camí de Ronda, l’Ajuntament aprovà la permuta entre el Consistori i la comunitat de propietaris Sant Jordi Mar d’una àrea de terreny d’aquesta comunitat amb una altra àrea de titularitat municipal situada al carrer de Replanells, núm. 11. El terreny afectat se situa en el tram on finalitza la Primera Fase del Camí de Ronda, punt on s’iniciarà la segona. La Comunitat de Propietaris Sant Jordi té uns 60,63 m2 afectats, una franja de 38 metres de llarg per 1,60 metres d’ample. Aquesta permuta és una alternativa a la compensació econòmica del terreny afectat d’expropiació amb motiu de la Segona Fase del Projecte del Camí de Ronda. La redefinició d’aquest projecte contempla la finalització dels 4 quilòmetres i escaig del Camí de Ronda per a l’any 2013 i no implicaria cap modificació del traçat inicialment previst.

MUNICIPALS 2011

Rècord de candidatures i epidèmia d’escissions a les eleccions més tenses i obertes de la història de Salou PER AZAHARA PALOMARES. Fotos: Internet.

Tres exalcaldes, quatre escissions i moltes ferides polítiques encara per cicatritzar. Després del mandat sens dubte més polèmic de la seva curta vida municipal, Salou s’enfrontarà el proper 22 de maig a les eleccions més tenses, però també més obertes, des que el 1991 es va incorporar a la dinàmica electoral municipal. I ho farà en un context molt marcat encara per la moció de censura de l’abril de 2009 i per l’escalada de la temperatura política que la va seguir, que sembla que encara ningú no hagi estat capaç de refredar. La resposta la tindran en part els votants però també unes setmanes de negociacions post-electorals que es preveuen especialment tenses i imprevisibles. Amb un rècord de catorze candidatures presentades, els salouencs hauran de sumar a la ja previsible desorientació davant de les urnes el ball de noms i de candidats que s’ha produït en els darrers dos anys al municipi. Per una banda, les tres persones que han segut al despatx d’alcaldia des de la segregació de Vila-seca el 1989 (Esteve Ferran, Antoni Banyeres i Pere Granados) repeteixen com a caps de llista, però cap d’ells ho fa amb les mateixes sigles que els van permetre governar. Dos alcaldables més tornen a provar sort però al capdavant d’un partit diferent del que els va acompanyar el 2007 (Salvador Pellicé i Alberto del Hierro) i dues de les formacions considerades tradicionals (PP i ERC) canvien el seu número u, a més d’altres noves aventures. La culpa de gran part d’aquest laberint de sigles la té el punt d’inflexió que el 21 d’abril de 2009 va marcar la moció de censura: el pacte entre FUpS, PP i la direcció nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) feia saltar de bàndol el número dos de CiU, Marc Montagut, i acabava amb el primer govern post-ferranista de PSC, CiU i RDS. I aquí va començar l’hemorràgia política de Salou. La clau de la moció de censura va ser el pacte electoral de CDC i FUpS que, de fet, no és més que una vella escissió dels convergents. Després de passar mesos tirant pilotes fora sobre la concreció d’aquest acord, la realitat

Pere Granados (CiU)

Antoni Brull (PSC)

Pablo Otal (RDS)

Rafel Querol (IC-V); Alexandre Boquet (Esquerra) i Mario Garcia (PP)

Salvador Pellicé (UMC), Esteve Ferran (UTpS), Alberto del Hierro (CDL) i Antonio Bañeres (CDL)

Germán Merino (PAS) i Luís Corral (Salou X Salou)

MUNICIPALS 2011

és que a les paperetes del proper dia 22 els votants tan sols hi trobaran el nom de CiU al capdavant d’una candidatura on s’han integrat els membres de la FUPS. L’encapçalarà, com a independent, l’actual alcalde, Pere Granados (és el primer cop que serà cap de llista), que s’enfrontarà a una de les grans incògnites d’aquests comicis: com ha digerit la població la maniobra de fa dos anys i si aprova o suspèn el polèmic canvi de gestió. Ho fa acompanyat de l’irreductible Marc Montagut i d’una llista continuista respecte la que va presentar Esteve Ferran el 2007, tot i que amb l’avenç de noms molt visibles els dos darrers anys (Maria José Rodríguez, Benet Presas). Això sí, aquesta FUPS reabsorbida per CiU ho fa sense la que ha estat la seva pota principal: Esteve Ferran, el fundador i l’únic polític de Salou que no ha perdut mai unes eleccions (va renunciar a ser regidor el 2007 en veure, però, que no tenia prou suport per governar). Superada la barrera dels 80 anys, Ferran es desvincula del pacte amb CDC (alguns diuen que perquè se’l va marginar, altres que perquè no es va cedir en algunes demandes personalistes) i torna a la batalla política amb un nou partit, Units Tots Per Salou (UTPS) que té com a principal valedor el seu carisma personal. CiU també anirà coixa: perd la pota d’Unió, la del seu antic cap de llista, Salvador Pellicé, i part dels seus valedors a CDC de Salou, que s’han agrupat a Unió Municipal de Catalunya. Pellicé, que es va quedar a un mes de ser alcalde, es veu honrat per la seva negativa a trair una promesa electoral per directrius de partit, però caldrà veure quina percepció i quin record en guarden els votants dos anys després. A l’altra banda del taulell, el PSC espera

continuar amb la trajectòria alcista iniciada el 2007 (quan va passar de 3 a 6 regidors) i beneficiar-se d’una hipotètica insatisfacció ciutadana amb la moció de censura. Però per fer-ho, la direcció va optar per sacrificar l’alcalde censurat el 2009, Antoni Banyeres, i apostar per Toni Brull, un alcaldable en principi de perfil més baix, però amb poderosos valedors com Zacarías Henar. Banyeres, que primer va dir que es prenia el relleu amb esportivitat, va canviar sobtadament d’opinió i competirà en el mateix camp amb un nou partit, Nueva Sociedad para el Pueblo (NSP). Això sí, sense arrossegar cap dels edils actuals del PSC. Uns altres que també es llepen les ferides són els del PP, partit que tradicionalment ha donat un sí unànime a la FUPS, i que ara pateix una indigestió tardana de la moció de censura. Tot i que la direcció nacional no va desautoritzar el pacte del 2009, sí que ha optat per apartar l’alma mater de la polèmica aliança, Alberto del Hierro, i el substitueix per Mario García. Aparentment condemnat a l’ostracisme, del Hierro ha seguit l’exemple de Banyeres i també ha creat partit propi, Centro Democrático Liberal (CDL), on arrossega part de la llista popular del 2007, inclosa la número dos. A aquesta lluita entre el poder de les sigles i el del personalisme de del Hierro, s’hi afegeix la incògnita sobre el seu efecte en un escenari post-electoral, ja que si Mario García en surt vencedor, caldrà veure si mantindrà la mateixa política de pactes que ha defensat durant anys el PP a Salou. Enmig de tot plegat, la quasi anècdota la posa la RDS de Pablo Otal, escissió de la FUpS creada ara fa quatre anys, i que manté cap de llista i ideari, intentant defensar l’espai polític de dos regidors

que va obtenir el 2007. En la lluita per mossegar alguns dels 21 regidors, però, no sols competirà amb la llarga llista d’escissions, sinó també amb ERC (que estrena cap de llista amb Alexandre Boquet) i IC-V (on repeteix Rafel Querol). I, per si fos poc, cal sumar-hi una, a estones curiosa, llista d’altres partits incògnita, dels quals es difícil predir un resultat. En aquest calaix de sastre ens trobem els Salou x Salou de Luís Corral, que aspiraven a ser els nous independents a Salou, tot i que tant trencament de les sigles tradicionals sembla que els hagi ocupat l’espai. El premi a la rocambolesca és, però, per al Partit Avança Salou (PAS), una plataforma auspiciada per l’ex-ADMC Juan Oyonate, caigut políticament després de ser detingut per presumptes relacions amb la màfia russa, i substituït ara per Germán Merino, ex-president d’Unió a Salou i al seu torn caigut de les files democratacristianes en donar suport a la moció de censura. El PAS es presenta en una com a mínim sorprenent aliança amb els xenòfobs PxC i, irònicament, incorporen immigrants a les llistes. Finalment, a la festa se suma, sembla que de forma testimonial, UPD, amb una de les poques candidatures que presenta a tota la província. Quina serà la sortida al laberint salouenc? Si volen fer unes apostes, segurament els que tenen més possibilitats de fer-se amb el govern municipal siguin o bé la reformulada CiU o bé el PSC, però a Salou ja fa anys que fer prediccions i apostes és un molt mal negoci. És cert que els rumors parlen d’un pacte antiGranados pràcticament segellat, però abans, caldrà deixar parlar uns salouencs que, potser, ja estiguin massa cansats d’escoltar baralles polítiques.

ESPORTS

Un centenar de triatletes reconeixen el recorregut ciclista de l’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada Un total de 110 esportistes es van donar cita a principis d’abril per reconèixer de primera mà els 180 quilòmetres de recorregut ciclista que tindrà lloc a l’Extreme Man 226, que arribarà a Salou el pròxim 5 de juny. Es tracta d’un recorregut traçat per l’organització al cor del Priorat i del Baix Camp i aquesta sortida era l’oportunitat de reconèixer el terreny en condicions ideals. Per donar suport als participants, uns guies de Probike R + T van marcar diferents ritmes (4 grups de nivell en total), perquè cadascun es trobés còmode i compartís l’entrenament amb altres persones. Dos avituallaments al quilòmetre 90 i al final de la sortida també van contribuir a l’èxit del reconeixement. La iniciativa va deixar una vista prèvia del que serà l’ambient de la primera edició de l’Extreme Man 226 Salou Costa Daurada. El bon humor i l’entusiasme general es respiraven a l’aire al llarg del dia, amb un balanç final molt positiu. “El circuit és magnífic. M’han sorprès els paisatges, i també la qualitat de l’asfalt. He disfrutat molt ... tinc encara més ganes d’estar-hi al juny! “, va comentar Anthony Zarra, un triatleta francès vingut expressament des de Baiona, ja inscrit en la prova. Però també hi eren presents alguns indecisos, curiosos per fer-se una idea i descobrir la realitat del

Els futurs participants de l’Extrem Man 226 Costa Daurada van patir però van gaudir del recorregut (Foto cedida)

circuit, com Marcel Batlle. El triatleta català del club Hunchback Society sembla inspirat per al repte: “És molt dur però guapíssim. A la segona part no hi ha descans ... Serà una cursa brutal “.

El juvenil del CFS Playas Salou es proclama campió provincial de 1a divisió L’alcalde de Salou, Pere Granados juntament amb el regidor d’esports, David Ninyà, es van reunir el passat 15 d’abril amb el president del Club Futbol Sala Playas de Salou, José Luis Butler, i els jugadors que es van proclamar matemàticament campions provincials de primera divisió en la categoria juvenil. Granados, va fer entrega d’una placa al capità de l’equip en reconeixement de l’esforç, ja que a falta de quatre jornades per a la finalització de la competició, ja portaven 12 punts d’avantatge respecte del segon classificat, i la gran trajectòria que estan tenint aquests joves. Properament l’equip es disputarà l’ascens a primera divisió d’honor amb un equip lleidatà. Durant la visita es van intercanviar diversos punts de vista sobre l’esport i els jugadors van ser animats a continuar tirant endavant amb esforç i constància. Actualment el Playas Salou, en la seva categoria juvenil, està disputant la copa Costa Daurada de la qual també es proclamaran campions.

Adjudicades les obres de la pista poliesportiva de Cap Salou El dia 19 d’abril l’alcalde, Pere Granados, va signar amb la responsable de l’empresa Construccions Vinaixa, SA el contracte d’adjudicació de la pista poliesportiva que s’ha de construir a la zona de Cap Salou. La Junta de Govern Local de Salou va aprovar a finals del mes de febrer la memòria valorada per a la instal·lació d’aquesta pista entre els carrers Farigola i Fonoll, a la zona de Cap Salou. Finalment, el concurs s’ha tancat per import de 63.328,35 euros i les obres tindran una durada de 4 mesos. Aquesta pista de formigó armat, a més, comptarà amb sis columnes d’il·luminació i 24 projectors de llum, el que ha de permetre fer-ne ús als veïns tot i que no hi hagi llum natural. Amb aquesta nova pista es dóna sortida a una reivindicació veïnal ja que, amb la construcció del pavelló, es va eliminar l’anterior pista a l’aire lliure, deixant sense un equipament esportiu públic i d’us discrecional la zona del Cap Salou. La pista estarà senyalitzada per a la pràctica

de diversos esports, com ara el futbol o el bàsquet, entre d’altres.

ESPORTS

Kevin Vallverdú del CN Salou guanya la Copa d’Espanya de Laser 4.7 El regatista del Club Nàutic de Salou, Kevin Vallverdú, es va adjudicar la Copa d’Espanya de vela en la categoria de Laser 4.7, que es va disputar a Roquetas de Mar (Almeria). La convocatòria va ser massiva, ja que 158 embarcacions es van donar cita en aquesta competició. El Nàutic Salou va estar representat per deu regatistes (Alberto Guillén, Gastón Cruz, Alfredo Ibáñez, Kevin Vallverdú, Bosco Pujol, Javier García i la seva entrenadora Flor Cerutti, juntament amb els seleccionats de la Federació Catalana de Vela, Maria López, Anna Miquel, Dani Miquel i Borja Mas). La Copa d’Espanya va començar amb una jornada ventosa que va assolir els 25 nusos. Aquest primer dia es van disputar dues proves. El segon dia vent va amainar i les condicions foren més tranquil·les, el que va permetre que es disputessin tres proves per grup. El darrer dia el vent era suau i les pluges persistents no van permetre completar més de dues proves. En els resultats finals, Kevin Vallverdú es proclamà vencedor en categoria sènior. Per la seva banda, Gastón Cruz va finalitzar novè, que sumat als seus resultats del Campionat d’Espanya 2010 (tercer), el classifiquen per al Mundial que es disputarà el juliol a San Francisco (EUA). L’equip de Salou ha estat el primer de Catalunya de la classificació general, mostrant un cop més l’excel·lent treball que es realitza. Els resultats finals de la resta de l’equip van ser els següents:

Kevin Vallverdú rebent el trofeu que l’acreditava com a campió d’Espanya en la seva categoria (Foto cedida)

Dani Miquel divuitè, Anna Miquel trenta-dosena, Maria López trenta-quatrena, Borja Mas quaranta-setè, Bosco Pujol quaranta-vuitè, Alberto Guillén cinquanta-novè, Alfredo Ibáñez noranta-sisè i Javier García cent dinovè. La pròxima cita de l’equip de Laser del Nàutic de Salou serà la Copa d’Espanya de Laser Radial que es disputarà a Mallorca a partir del 28 de maig. Ignasi López i Gastón Cruz seran els encarregats de representar el Club en aquest esdeveniment.

Gran èxit de participació a La Ruta Costa Daurada 2011 amb Patins

Foto de família dels patinadors i patinadores que van participar a la sortida (Foto cedida)

El diumenge 10 d’abril va tenir lloc la Ruta Costa Daurada 2011 amb Patins, amb un gran èxit de participació. 275 patinadors i patinadores de totes les edats i de molts indrets de Catalunya van participar en la ruta organitzada per les associacions de patinatge APB (Associació de Patinadors de Barcelona) i TPA (Associació Tarracopatina) L’alcalde de Salou va donar el tret de sortida a les 11.30h davant de l’estació de tren. La Policia Local es va encarregar de conduir els patinadors per tot el terme municipal de Salou. La ruta va continuar pel terme de Vila-seca i després per Cambrils, per tornar a Salou tot seguint el carril bici de la platja. El P o n 27 t Fusta

recorregut, d’uns 25 quilòmetres, va discórrer principalment pels passejos marítims i carrils bici, així com pistes i camins asfaltats de les diferents localitats. És la primera vegada que la Ruta Costa Daurada amb Patins que organitzen ambdues associacions supera els 200 participants, demostrant una vegada més que les activitats a l’aire lliure que combinen esport i desplaçament amb mitjans sense motor atrauen cada cop a més persones. La ruta va comptar amb la col·laboració dels ajuntaments de Salou, Vila-seca i Cambrils, i amb el suport de la Federació Catalana de Patinatge.