Gener de 2001: Vila-seca recull de premsa by Biblioteca de Vila-seca

VILA-SECA RECULL DE PREMSA

Dยกsยฃi..ELPuivr .meimmsm

GENER 2001 BIBLIOTECA DE VILA-SECA

SUMARI

1. ACTIVITATS ECONOMIQUES COMERQ INDUSTRIA 2. CONSORCI CAMP DE TARRAGONA 3. CULTURA 4. ENSENYAMENT 5. ESPORTS 6. FETSIGENT 7. FESTES 8. MEDIAMBIENT 9. OBRES PUBLIQUES URBANISME 10. LA PINEDA 11. PORT AVENTURA

1. ACTIVITATS ECONOMIQUES COMERQ INDUSTRIA

Diari 2 3 DEN, 2001

cíe Tarragona

S E N T R E G A D E L SORTEO DE LOS C O M E R C I A N T E S DEL NÚCLEO A N T I G U O

La biblioteca de Vila-seca será este miércoles, a las 21.00 horas, la sede de la entrega de vales de la campaña comercial de Navidad. La asociación de comerciantes del núcleo antiguo repartirán 35 vales de compra -cada uno tiene un valor de 5.000 pesetas- entre los participantes en la campaña. Además, se hará entrega del viaje a una pareja de la localidad. El destino que han escogido es Tenerife y podrán gozar de una semana de vacaciones en las Islas Canarias.

-Diari1 7 GEN. 2001

sSwfflS^fautmont invertirá 800 millones en dos fases en el Port de Tarragona La primera nave de la empresa estará operativa en seis meses .

Schwartz-Hautmont, empresa con sede en Vila-seca, especializada en el diseño y fabricación de construcciones metálicas de todo tipo y en calderería (recipientes de grandes dimensiones para uso industrial), colocó ayer en el muelle Aragón del Port de Tarragona el primer pilar de la que será su nueva nave.

• • , . . . -

•

C . M . Ruiz TARRAGONA

Esta nueva infraestructura se erige en unos solares de 10.000 metros cuadrados, fruto de la concesión alcanzada con el Port, en los que en una primera fase construirá 2.400 metros cuadrados y en una segunda otros 2.400 metros cuadrados. La plasmación de esta última dependerá de la evolución del mercado y de la demanda. Si finalmente la inversión acumulara las dos fases previstas, el desembolso total de la compañía rondaría los 800 millones de pesetas. De todas formas, la primera fase ya está presupuestada y está dotada con 140 millones de pesetas para la obra civil y 270 millones para dotación de la maquinaria Idénticas partidas con las que estaría dotada la mencionada segunda fase. El consejero, Jordi Claret, y el director comercial, Antonio Aldecoa, explicaron ayer en el muelle de Aragón durante la colocación simbólica del primer pilar de la fábrica, que los motivos que han llevado a la compañía a ampliar sus actuales infraestructuras con sede en Vila-seca son «los de poder fabricar grandes equipos de calderería y otros componentes metálicos con destino a la exportación, así como la fabricación de cascos para megayates», ésta última actividad responde al intento de diversificación de la producción con nuevos nichos de mercado de obligatoria alta especialización. Por otro lado, la elección por parte de la compañía del puerto de Tarragona responde a «una necesidad por mantener nuestros actuales niveles de ocupación».

La nave dispondrá de 2.400 metros cuadrados.

NININ OLIVE

Actuaciones emblemáticas C.M.R. TARRAGONA

Aparte de la central con sede en Vila-seca, la compañía cuenta con más centros de producción en Reus y en Requena (Valencia). Con 350 trabajadores (250 en Vila-seca), obtiene entre el 30 y el 50 por ciento de sus ingresos con las exportaciones y entre sus obras más emblemáticas destaca el puente elevadizo del Port de Tarragona, actuaciones en la planta de Repsol, la plataforma Casablanca, la Torre de Calatrava en Montjuíc (Barcelona), las antenas de seguimiento para satélites en Pobledo de Chabela o el gran telescopio de las Islas Canarias. Aparte de actuaciones en curso como la planta de propileno de BASF o en General Electric Plástic de Cartagena. El presidente de la Autoritat Portuaria de Tarragona, Lluís Badia, calificó de «importante» el día de ayer para el puerto dado que «con inversiones como la de Schwartz-Hautmont rentabilizamos inversiones como la ampliación del muelle de Aragón». Así, según Claret y Aldecoa, «hasta la fecha hemos fabricado el casco de tres yates pequeños y viendo nuestra capacitación, estamos construyendo un megayate para un empresario madrileño de 44 metros de eslora con un valor final en torno a los 2.000 millones de pesetas». Ambos directivos añadieron que se tratará de un taller similar al de Vila-seca pero que permitirá a la compañía un importante ahorro de costes y facilidad de manejo de piezas metálicas de gran tamaño para su posterior embarque. Y es que con anterioridad a la decisión de la compañía de dotarse con una

nueva fábrica, Schwartz-Hautmont padecía importantes problemas de logística al tener que transportar piezas metálicas de gran tamaño por vía terrestre hasta el puerto y tener que sortear puentes en la N-340. «En la nueva planta del muelle de Aragón se realizarán trabajos de fundición y el ensamblaje de las grandes piezas», informaron ambos directivos. Schwartz-Hautmont hace 37 años que opera. Pendiente del cierre del ejercicio fiscal 2000, ambos directivos adelantaron que «las cifras se asemejarán a las de 1999», año en el que ingresaron 6.200 millones de pesetas.

ELFUNT 1 7 GEN. 2001

Schwartz-Hautmont invertirá 800 milions de pessetes en unes noves installacions al port de Tarragona Estaran dedicades a fabricar calderos i grans estructures meíal-liques per exportar tal-lacions al port de Tarragona que estaran dedicades a la construcció d'estructures metálliques i calderes. Aquest emplacament a la part guanyada al mar del molí d'Aragó

EVA GARCÍA / Tarragona • L ' e m p r e s a de Vila-seca Schwartz-Hautmont invertirá els próxims dos anys uns 800 milions de pessetes a construir noves insSchwartz-Hautmont justifica l'ampliació de les installacions argumentant l'estalvi que suposará l'eliminació del transpon deis components metál-lics de grans dimensions, que mes d'una vegada han obligat a desmuntar ponts i passos elevats que obstaculitzaven el transpon. Les noves installacions portuáries (que s'emplacen a la zona ampliada del molí d'Aragó), estaran dedicades ais acoblaments de grans peces que es construirán a Vüa-^eca. De fet, segons va explicar el conseller de l'empresa, Jordi Claret, al port es fará el muntatge i la soldadura, és a dir, la darrera part de la producció abans que siguin embarcades. El pía d'inversió de Schwartz-Hautmont preveu una primera fase, que es fará en un any, en qué es gastaran 150 milions en obra civil i 250 milions en maquinaria ¡ instal-lacions, una xifra que es vol doblar en una segona fase. Entre les seves obres mes representatfves, hi ha la construcció d'un gran iot de 44 metres d'eslora i les obres que fa a les plantes de Basf a la Canonja i de General Electric Plástic a Cartagena. Altres obres de la companyia han estat el pont móbü del port i la plataforma Casablanca de Repsol, entre d'altres.

reduirá considerablement els costos de transpon de les peces que fabrica la companyia, de grans dimensions, i en facilitará el trasllat en vaixell.

Els directíus de la companyia i personalitats convidades van col-locarahir el primer pilar de les noves installacions de Schwartz-Hautmont en terrenys guanyats al mar. / JUDIT FERNÁNDEZ.

Primera trabada de seguretat laboral al port I E.G.P. / Tarragona • El Port de Tarragona celebrará demá, dijous, i divendres la primera trobada sobre seguretat i salut laboral, que es fará al Tinglado 1 del molí de Costa i que aplegará operadors portuaris, sindicats, empreses químiques i representants de les administracions. El president de i'Autoritat Portuaria de Tarragona, LIuís Badia, ha destacat que amb l'organització d'aquest acte —el primer d'aquest tipus organitzat per un port de l'Estat— «s'aposta per l'aplicació de la llei de riscos laboráis

i es vol conscienciar tota la comunitat portuaria.» Les jornades de treball s'han separat en tres arees de treball: 1'área de seguretat en la química (que coordinará Joaquim Uris, director de Repsol Petroli), l'área de seguretat ais ports (coordinada per Francisco Lorente) i Tarea de seguretat en la distribució (que coordinará Eduardo Saavedra, titular del jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona). El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, clourá divendres les jornades.

I í GEN, 2001

I^J:MIJ^.MIJ:M:H.]^^

El projecte de Gas Natural per construir un gasoducte de 90 quilómetres entre el Baix Penedés i la Ribera d'Ebre ha provocat reaccions diverses entre els ajuntaments afectats. La conducció passa pels terrenys de quinze

municipis de la zona, pero molts d'ells, com Vila-seca, no disposen encara del projecte complet. D'altres, com Reus, prefereixen no pronunciar-se fins que la Comissió Territorial d'Urbanisme, que ara té l'expedient a les

mans, decideixi la viabilitat de les obres, que podrien afectar infraestnictures i zones rustiques. Finalment, hi ha qui veu amb bons nlls la iniciativa i fins i tot ja ha donat la llicéncia pertinent.

Prudencia entre els ajuntaments afectats peí tragat del gasoducte de Gas Natural • Alguns municipis no han rebut el projecte de l'obra, que está pendent del que decideixi la Comissió Territorial d'Urbanisme

• Altres poblacions hi han presentat al-legacions perqué el tragat varií, mentre que el CaBlar ja lia donat la llicéncia per a l'activitat

ri.Pl.'NT/ Tarragona • Prudencia ¡ desconeixement defineixen la posició deis diversos ajuntaments afectats peí tracat de la conducció, que actual ment está pendent de la decisió final de la Comissió Territorial d'Urbanisme. El projecte no agrada a tothom. i la major part de municipis prefereixen esperar que la Comissió es pronuncii. El projecte, de fet un desdoblament del gasoducte entre l'Arboc, i Tivissa, preveu un estudi d'impacte ambiental, i fins i tot plnntcja la possíbilítat de realitzar prospeccions arqueológiques. tv El Catllar. L'Ajuntament del Catllar va assegurar ahir que fa mig any, quan el projecte va arribar a les seves mans, van concedir la llicéncia. L'alcalde, Josep María Gavaldá, va explicar que «no es pot paralitzar una ampliado que la població demana», encara mes quan l'obra és una ampliació d'una instalíació exístent. Tot i aixó, va assegurar que es demanará que l'obra siguí tan respectuosa com pugui amb el medí. • Reut. L'Ajuntamcnt de Reus va declinar fer cap valorado sobre el projecte. Fonts municipals van assegurar que esperaran que la Comissió d'Urbanisme de Tarragona resolgui la v i a b i l i t a t de les obres abansd'emetrelasevaopinió. Veíns de la ciutat estan en conñictc amb Gas Natural peí diposit subterrani que l'empresa está estudian! construir al costat del Club Tennis M o n terols. iv TlvItM. L'Ajuntamcnt de Tivissa va informar negativament la Comissió Provincial d'Urbanisme

Enagás, del grup Gas Natural, ha radactat un projtcta par anlr Jes comjrquts dal Baht Panadas i la Ribera d'Ebre amb en gasoducte de 90 quilómetros de Margada./ELPUNT en el seu moment. Tal com afirma i'aJcaide, Fermí Pallissé. en aquells moments no hí havia cap estudi d'impacte ambiental i des de llavors no sha fet cap mes peticio. Pallissé va pregunt a r s e «quina és la utilitat pública que té tot aixó». «Ei desdobíament del gasoducte seria per subministrar empreses que compren i venen, entre elles Enron, m'imagino.» • Vandalios. El regidor d'Urbanisme de Vandellós / 1'HospitaJet de l'ínfant, Manel Barreno, explica que l'Ajuntament ha

allegat contra el projecte perqué s'alíunyi el tracat de les canonades deis nucüs urbans de Vandellós i Masdemboquera: «Aprofitant que desdoblen la caminada, els hem demanat que 1'allunyín, sobretot del nucli de Vandellós.» a» Vlla-saca. El consistori de Vila-seca desconeixia ahir el projecte complet del gasoducte. i només disposava d'un informe sobre el trac,at. a- Vlnjfols. L'Ajuntament de Vínyols i els Ares encara nohadeciditsihiallegará.

Banyeres demana servei de gas a canvi EL PÜNT / Binyanis dal Penadas • A I Baix Penedés és on hi ha mes desconfianza cap al gasoducte que projecta Gas Natural. Albinyana encara no ha donat el seu vistiplau i esperará la decisió de la comissió territorial d'Urbanisme. L'alcalde, Q u i m N i n t ha demanat a Enagás que justifiqui la utüitat pública d'aquesta infraestructura. Per la seva banda, l'alcalde de Banyeres, Avelino Menéndez, ha criticat que -els ajuntaments de la comarca donem servéis a les altres zones de l'Estat, pero no ens beneficiem de res», i ha explicat que el munícípí ha plantejat a Gas Natural compensacions per no paralitzar l'obra. Els pobles

de rinterioT del Baix Penedés no disposen encara de servei de gas natural, i han reclama! que ('empresa inverte txi en la zona. E l problema és que la xanca tindria un cost moit elevat, així que els alcaides de la comarca han fet una proposta: «Hem parlat amb Gas Natural per tal que s'aprofiti la rasa per portar el minitransvasament de l'Ebre i les conduccions de gas vagin adossades a les de l'aigua», explica Menéndez. Segons l'alcalde de Banyeres, els alcaldes de la zona hi están d'acord, i Gas Natural s'ha mostrat oberta a la idea. Per tancar el cerefe només caldria arribar a un acord amb el Consorci d'Aigues de Tarragona.

ELPUNT

Gas Natural, mitjangant l'cmprcsa del grup Enagás, (rehalla aclualmenl en un enorme projecle a m b el qual pretén iniciar aquest mateix any el desdoblament del gasoducte entre l'Arboc i Tivissa, integrat dins la línia

que uneix Barcelona-Valdncia-Bilbao, en el tram compres entre Banyeres del Penedes i Tivissa. A m b aquesta infraestructura, que servirá básicament per proveir les grans empreses de la demarcació, la multinacional pre-

tén fer front, segons es manifesta en la doc u m e n t a d o que ja ha fet arribar ais ajuntaments pels quals transcorre el gasoducte, a l'«augment del consum de gas natural» que s'ha registrat en aquesta zona.

Gas Natural unirá el Baix Penedés i la Ribera d'Ebre amb un gasoducte de 90 quilómetres • La conducció travessará municipis de quatre comarques diferents i proveirá les grans empreses de la zona

• El projecte incorpora l'estudi d'impacte ambiental í de seguretat i també planteja fer prospeccions arqueológiques

A. B R C T C H A / Tarragona

• El projecte que ha redactar I'empresa Enagás preveu la ¡nstallació d'una caponada paral lela a la que ja ni ha actualment, a 5 metres de distancia —que s'ampüará a 10 en cruilles de carreteres i ferrocarrils, i a 15 en cursos naturals d'aigua, alhora que també será necessari realitzar variants locáis en zones de topografía complicada—, que transcorrería al llnrg de 90 quilómetres i passaria peís termes municipals de pobles de quatre comarques diferents: Baix Penedes, Tarragonés, Baix Camp i Ribera d*Ebre. Els pobles afectats son Banyeres del Penedes, Santa Oliva, AJbinyana, Bonastre, Vespe!la, el Catllar, Tarragona, Constan tí. Vi la-seca, Cambrils, Vinyols i els Ares, Reus, Mont-roig del Camp, Vandellós i l'Hospilalet de l'lnfant i Tivissa. Els municipis on la canonada tindrá posicions intermedies per proveir grans usuaris, pero, serán Banyeres, Bonastre, Constantf, Reus, Mont-roig, Vandellós —de la quaí es derivará el subministrament per a la central nuclear— i Tivissa, posicions on es connectará la conducció que ja hi ha amb la projectada, i s'instal Jaran válvules de seccionament per a la nova canonada. Segons el projecte. a Banyeres es connectará la conducció projectada a la que ja hi ha, alhora que s ' i n s t a l l a r á una nova trampa de rascadors i lambe es deixará una nova sortída prevista en sentit Barcelona. La nova conducció haurá de creuar infraestructures i accidents naturals. com l'A-7, la C-246, la carretera T-202, el ferrocarril en el tram compres entre (a Pl.ina de Pícamoixons i Roda de Berá, la Riera de Gaiá, el fe-

Enegás projecta insta I lar una canonada da prop da 90 quilómetros destinada a proveir les grans empresas da la zona. / X . M .

Construcció d'una conducció de gas natural ELPUNT/TtrragoM • Hi ha diverses etapes per a la construcciód'una conducció de gas natural: Obertura de pista: consisteix en una lleugera esplanaciódel terreny per a la disponibilitat d'una pista de treball. En aquesta fase, es retira la possible capa vegetal per a la seva posterior reposició, al final

de robra. Excavado d'una rasa: es procedéis a l'excavació d'una rasa de dímensions suficients per enterrar la canonada a una profundidat mínima d'un metre. L'excavació es rrocarril Madrid-Barcelona, les carreteres T-203 i N-240. el riu Francolí i la C-233. Entre Masriudoms i Masboquera es preveu realitzar algunes variants locáis, per la complicada topografía de la zona. El projecte, que el titular de l'obra va fer arribar la primavera passada

fa per mitjans mecánics o manuals, i no es permeten íes voíadures. El terreny procedent de l'excavació es mamé al costat de la pista per ser utilitzat després per omplir la rasa. CoMocació de la condúcelo a la rasa: primer es corba i se sóida la canonada. Després de diverses comprovaciorts técniques, per exemple la radiografía de totes les soldadures i el revestiment de les juntes, es col loca la canonada al fons de la rasa i és tapada posteriorment. Rrstitució del terreny: es pro-

ais ajuntaments afectáis i a altres organismes, ja incorpora l'estudi d'impacte ambiental i de seguretat, pero alguns municipis ja han presenta! objeccions a la infraestructura, com Albinyana, que de moment no ha donat el seu vistiplau perqué.segonsva explicar l'alcalde, Quim

cedeix a retirar materials i restes d'obres i a restituir els terrenys sobre la pista temporal de treball; és recol-locada la térra vegetal en la seva posició inicial. En aquesta fase, també s'executen les mesures correctores media m bie n t ais que se sol licitin en l'estudi d'impacte ambiental. Acabats aquests treballs, els íerrenys queden de nou a disposíció deis propietaris perqué hi reimpianlin cultius i hi regenerin les pastures. També es realítzen les proves hidráuliques de resistencia i estanquitat de la conducció.

Nin, el gasoducte —que des de C o n s t a n t í a Mont-roig ha de transcórrer parallel a l'A-7 (uns 30 km)— passa per terrenys qualificats de sol no urbanitzable i, per tant. les compcténcics per decidir si hi pot passar o no corresponen a la comissió d'Urbanisme de Tarrago-

na. El consistori ha demanat a Enagás que justifiqui la utilitat pública d'aquesta infraestructura i ha sollicitatinformaciósobre si I'empresa té potestat per realitzar l'estudi d'impacte ambiental o si aquesta competencia és de la Gcneralitat. L'empresa argumenta que la canonada

passa paraJelía a la que ja hi ha i que no afecta altres paratges. En la documentado entregada, Enagás justifica el recorregut peí fet que «qualsevol alternativa que estudü un tracal lluny del gasoducte Bilbao-Barcelona-Valencia que actualment hi ha en servei xocará amb importants esculls adminístratius, tant d'organismes ofídals com de relació amb Unió de Pagesos». Així mateix, I'empresa afirma que el fet que transcorri paral leí a la canonada actual *minimitza I'impacte ambiental, ja que aprofíta la franja de fracrió de l'antic gasoducte». La nova canonada se simara, «si no ho impedeíxen obstacles físíes», al sud del que ja hi ha per aprontar els 4 metres de pista oberta per installar-hí el nou cable de comunicadons. Així, «es crea un passadís energélic per al gas natural i no queden afectats nous paratges d'iriterés mediambiental ni el patrimoni arqueológíc». No obstant aixó, Enagás ja ha manifestat la seva voluntat de realitzar una prospeooió a/queoidgica superficial i una investigado de l'inventari arqueológíc local. El projecte estableix que el diámetre de la canonada será de 20 polzades, i estará fabricada a partir d'acer al carbó d'alt iímit elástic. La profunditat d'enterrament «será I'adequada perqué la conducció quedi amb una cobertura mínima d'un metre sobre la generatriu superior del tub». Una profunditat que s'ampüará a 1,5 metres quan creui autopistes, autovies, carrete-

res nacionals, comarcáis i locáis, i bárranos, torrents i rierols. A banda, segons el projecte, la canonada es protegirá amb un revestiment extem que actuará com a protecció pas.siva contra la corrosió i que será especial en els accidents abans mencionáis.

2. CONSORCI CAMP DE TARRAGONA

IM.U'M.|.J¡l ; UM=IMI.|:|.IU»lEI71

Í\ '^.??.'?y ^ " " * " ' . ? ? i

Nadal vol que la ciutat lideri Particulado del consorci del Camp de Tarragona Els alcaldes del Tarragones acorden constituir una comissió per articular el transport abans de fináis del 2002 FRANCESC REVERTÍ / Tarragona • La proposta per constituir un consorci d'ajuntaments ¡ mancomunar servéis Mancada la setmana passada per diversos municipis del Camp de Tarragona s'ha

de concretar aquest divendres, en una reunió convocada per l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i que comptará amb l'alcalde de Reus, les cambres de comerc, de la zona, la Cepta i el Port.

Nadal es va pronunciarahirsobre aquesta proposta i va assegurar que és inevitable que Tarragona lideri aquest moviment. H o va fer després de presentar ais alcaldes de la comarca una proposta per

crear una comissió que abans de fináis del 2002 articuli el transport de la zona i que integri servéis públics i companyies privades al voltant de l'Empresa M u nicipal de Transports de la ciutat.

N a d a l no es vol q u e d a r e n -

Unir servéis públics i privats per donar un servei global

rere del moviment de municipis que han fet els primers passos per articular un consorci que consensui actuacions comunes. Tot i que ha evitat referir-se a la proposta concreta plantejada per municipis com Vila-seca, Reus. Cambrils o Salou, l'alcalde de Tarragona s'ha mostrat convenqul que la ciutat ha de líderar aquest moviment. De moment, Nadal ha convida! ['alcalde de Reus, Lluís Míquel Pérez, el presiden! de la Diputado, els de les cambres de comerc, de la zona, el president de la Confederado Empresarial de Tarragona i el maxim responsable de l'Autoritat Portuaria a un diñar per aquest mateix divendres. En la reunió es fará, segons Nadal, una analisi del territori i «es posará, blanc sobre negre, la possibilitat d'establir un segell comú». L'alcalde ha deixat ciar que no és una trobada d'ámbit poUlic, iperaixós hanconvidat representants del comeré, i el teixit empresarial de Tarea. Nadal ha afirmat que cal «posar en crisi» el Camp de Tarragona i «Irobar després una solució» peí que fa a les infraestmetures. Ha parlat de la necessitat d'articular temes en relació amb l'aeroport, el port, els mitjans de comunicado, Internet i I'aigua. Ara, peí que fa a les propostes plantejades per altres ajuntaments, s'ha mostrat disposat a escoltarles: «Jo sempre estic d'acord amb alió que els companys proposen.» Tal com va anunciar El Punt, els alcaldes de Reus, V i la-scca. Salou i Cambrils han csiablcrt contactes per constituir un consorci que articuli accions comunes i serveixi per comencar a mancomunar servéis en cinc remes básica: transporte, política portuaria, aeroportuária. ferroviaria i segurctat ciutadana. 1.a intenció és unificar criteris i fer pressió plegats.

El pie de l'A|untament de Renau va aprovar ahlr un manlfest en el qual es rebutía lanneiló t la Secuita, propasada t i l'estsdl de rtor denacló territorial de Catalunya. / juorr FERNÁNDEZ.

Límits comarcáis

Manifest de rebuig a Renau

EVA POMARES / Tarragona

EVA POMARES / Rtnae

• Aprofitant la convocatoria de la Taula d'Alcaldes del Tarragones, el president del Consell Comarcal, Caries Sala, va lliurar ais assistents un exemplar de la proposta de reordenadó territorial de Catalunya. Sala va quaiificar-Ia de «document valent», peró hi reconeíx «errors importants, quan entra a valorar agrupado ns de munidpis, que sempre shan de produír per voluntat deis munidpis i no per imposidó*. Sala esta «en contra» de les supressions deis pobles petits, perqué «la reaedó és que en perdre l'estructura municipal, es perd la identitat». Com a alternativa, opina que «les manca/ices de servéis deis munidpis petits shan de poder suplir amb la mancomunitat de servéis». Peí que fa al paper deis consells comarcáis com a prestadors de servéis, «sí que sha aconseguit, perqué sí no, alguns no tindrien, per cxemple, la recollida de brossa de qué disposen». Tot i aixó, i per garantir-ne una major eficacia, «hi ha una clara sensació per parí de diferents administradons de falta de voluntat de traspassar-noscompeténdes».

• El pie municipal de Renau va aprovar ahir al vespre un manifest contra la proposta de reordenadó territorial de Catalunya, que preveu la supressió del municipi i la seva integrado a la Secuita. A l pie hi van assistir una quínzena de veins, de la seixantena que hi ha censats. El manifest mostra el «desacord existen! en deixar de ser munidpi», segons l'alcaldessa, Rosa M. Pares. Renau té «una autonomía guanyada des de fa molts anys», que «ha costat un gran esforc, i la historia no es trenca així com aürf». Tampoc s'cstá gaire d'acord amb la idea que la solució és la mancomunitat: «Nosaltres, els servéis ja els tenim mancomunáis mitjanqant el Consell Comarcal». El manifest s'enviará al delegat de la Gencralitat, al Consell Comarcal del Tarragones i a la Diputado de Tarragona. De moment, el govern municipal descarta emprendre mes mesures de pressió, perqué, diuen, «som conscients que ara per ara és un informe, que cal debatre i presentar-hi al legacions». A l poblé, «tothom hi está en desacord», una posició compartida per altres municipis en una situado similar. «No he parlat amb níngú que vulgui permetre que li suprímeixin l'Ajunlamení». Pares ha anunciat que assistirá díssabte que ve a la reunió d'ámbit nacional convocada per l'Associació Catalana de Municipis ( A C M ) , a Bellaterra. A l a trobada hi assistiran representants munícipals de pobles petits.

El president del Consell Comarcal tampoc veu amb bons ulls la íntenció de modificar límits comarcáis mitjanqant el traspas de municipis. «Ara no toca va, i em sorprén que en les 164 planes de la proposta ni s'esmenti la possibilitat de treballar el gran Penedés». En síntesi, «l'objectiu de simplificado administrativa no s'aconseguew en el document».

F.R. /Tarrago™ • La gran majoria deis alcaldes del Tarragones es van reunir ahir al Consell Comarcal i van acordar treballar per constituir un consorci que abans d'acabarel2002articuli el transport de la zona. La trobada va ser només un primer contacte, i les grans qüestions d'aquesta iniciativa. com qui ha de financ,ar-la o qui en formará part, es van deixar per a la reunió següent, que tindrá lloc abans del 31 de man;. 1.a proposta, plantejada per Tarragona, vol articular tant els servéis públics deis munidpis com les companyies privades al voltant d ' u n n u c l i f o r m a t per l'Empresa Municipal de Transports de Tarragona. El procés será el següent: ara, cada Ajuntament estudiará la proposta, i en la próxima reunió s'ha de comencar a consensuar un pía en qué intervinguin els municipis implicáis, que culminará amb la creació d'una comissió que ha d'acabar constituint-se en un veritable ens gestor del servei. ' La iniciativa ha de coordinarse entre els ajuntaments implicáis i la Cíeneralitat, i també les empreses concessionáríes hi participaran mitjancant subgrups de treball. Els ajuntaments consultáis veuen amb bons ulls la proposta. La majoria gasten molts diners a comunicar els seus municipis amb els grans nucí is de la comarca, i la iniciativa servirá per optim i tza r costos. El calendan será el següent: abans del maig, s'aprovará el p)a; abans del juny, es crearan les subcomissions, i abans de l'agost, les conclusions de les comissions serán definitives.

AVUI 28 «le gener de 2001

L'ORGANITZACIÓ

"•: n " m^asEsam^gg7 -

TERRITORIAL

Vegueries, reconeixement i oblit LESVECUERIES

Terres de l'Ebre Les quatre comarques que • integren les Terres de l'Ebre -Baix Ebre, Montsiá. Ribera d'Ebre i Terra Alta- haurien d'obtenir demarcado propia amb capital a Tortosa. la llargament reivindicada cinquena provincia, segons l'informe de reordenadó territorial emés per la comissió d'experts que encapcala Miquel Roca. Amposta. mentrestant la segona dutat en importancia del territori. podría incrementar el seu poder competendal per compensar el desequilibri administratiu que representará que Tortosa assumeix) la condició de capital de demarcado. De totes totes, el reconeixement de la comissió d'experts a l'específicitat de les Terres de l'Ebre ha generat un bon nivell de satisfacció en un territori en qué els últims anys ha arrelat un sentünent de pertinenca tbrr,a important. Mentre la cambra catalana no diguj el contrarj. Am posta continua aspirant a compartir la capitalitat de les Terres de l'Ebre amb Tortosa. Segons el seu alcalde. Joan María Roig. la capital del Montsiá no está disposada "a anar un centímetre per darrere de ningú\ en referencia a Tortosa. Sobre aquest aspecte. el seu homóleg tortosi, Joan Sabaté. es mostra taxatíu. Al seu parer. ningú discuteix la "capacitat de lideratge" i el "volum demográfic" de Ja capital del Baix Ebre per exercir la capitalitat de la veguería. Segons Sabaté. Tortosa no exerrirá una capitalitat "opresslva".

Els actuáis límits provincials de Catalunya serán modificáis amb la creado de sis vegueries. D'aquesta manera, les quatre diputacions actuáis passaran a sis amb capitals a Barcelona, Tarragona, Girona, Iieida, Manresa i Tortosa. Les dues novetats son la creado de la veguería de la Catalunya Central i la de les Terres de l'Ebre. Fora del nou mapa queda la veguería de l'Alt Pirineu, una proposta defensada des del territori i desaconsellada pels experts que han elaborat el dictamen.

! REACCIÓN*

f Alt P i r i n e u " ~ T ^

Camp de Tarragona

El document sobre la revisió I La proposta de constitudó del • territorial de Catalunya no esta• Camp de Tarragona en veguería Í bleix el Pirineu com a veguería diíe. que ha fet la comissió d'experts ent rendada, una vella reivindicado d'a-, capcalada per Miquel Roca -i que quest territori que toma a quedar en. integraran les comarques del Tarragonés. el Baix Camp. l'Alt Camp. el * l'oblit En aquest sentir, un deis seusj Baix Penedés. la Conca de Barbera i el ' maxims defensors. l'alcalde de la Seu Priorat- suposá d no definitiu a les ' dTJrgell i senador de llintesa, d so- • aspiradons que históricament ha dalista Joan Ganyet, creu que I'in-. ; tingut la dutat de Reus per capitaliforme "s*ha de rebre amb darobs-, zar un territori d 'influencia reconef cun" i es tnostra optimista i creu que • gudament diferent al de Tarragona. • és una batalla que es guanyari si els' Malgrat aquest fet i la gran rivalitat I partits polines que lTian defensat < que sempre ha existit entre Reus i | (PSCIOV, ERC i PP) mantenen la seva j Tarragona, el cert és que la proposta , posidó i posen "pono d'argent per-< no ha aixecat gaire polémica a la ca' qué CiU s'alegeixi al coriseas'. Ga-, pital dd Baix Camp. De tet des de fe > nyet que va fer una crida ais partits' uns anys. algunes de les prindpals ¡ en aquesrsentit, considera, pero, un i insüturions d'aquesta dutat s'han petit pas en la bona direcaó que, abocat a I'ordenadó logística i a dotar i l'informe proposi "veure el Pirineu ! de conringut d Camp de Tarragona. i com una área especial de planificado j ; i n'accepta la singularitat com a área i -La seva mareiialirzadó en veguería será, per a aqüestes institudons. una I diferenciada pero no el passa a la caconseqüénda positiva. En la seva f tegoria de regió". Per la seva banda, d i . proposta, la comissió d'experts eonl presiden! del ConseJl Comarcal def ' fcreix a Reus -que en essénda re"l'Alt Urgell i alcalde d'OIiana, Ventu-. presenta la capital dd corriere i la f ra Roca, creu'un error que per da-i borar l'informe no sTiagi parlar amb' -industria agroálimentaria de les comarques de Tarragona- un "carácter Ld territori (habitants. ajuntaments.j . especial" en la nova ordenado terri. entiuts): Totbom es posa les mans alJ ; cap. no en coneixen la realitat*. Roca ¡ . torial catalana, si bé no s'anibs a • concretar quines son les característitambé va reivindicar un tráete i po- i ques d'aquesta espedfiritat ni quins líriques especifiques per a la raun-: privilegis competencials li reportaran •• tanya "amb el nom que siguí (ve-, i aquest reconeixement. En aquest guena], pero la gent del Pirineu tú. senrit. d cas de la capital del Baix | creiem i ara, després d'anys de rei-J Camp és un cas semblant al de Vic i (•vindicado i d'altres mapes o divisi-: Igualada, dues dutats que també es r ons que l'havien obviar,, tornem a j quedaran sense capitalitat. . fer el mateix". . . . ¡-'r ,:,- .—••'<*•• v**:* , ' i

Catalunya Central ! mem La proposta de creado de la veguería de la Catalunya Central amb seu > H administrativa a Manresa ha estat ben acollida a la capital del Bages. pero • no s'ha rebut tan bé a la comarca de la Cerdanya, que passara a dependre de '•Manresa, ni tampoc a la d'Osona. Es una proposta que "cadria definir a nivell "de continguts. abans de valorar-la", explica Joan Planella. regidordlJrbanisme ; de l'Ajuntament de Puigcerdá. La Cerdanya "és una comarca molt espedal. , molt difícil d encaixar". i en aquest senrit. 'si es tracta d'un ámbit de planifi' cadó. la Cerdanya té mes elements en comú amb les comarques de muntanya 'veines. que es basen en d turísme. que no pas amb les comarques industriáis | de la Catalunya Central, com poden ser el Berguedá o el Bages". Tampoc ha . agradat la proposta a Osona. on l'alcalde de Vic, Jadnt Codina, afirma que "és t una presa de pél*. En canvi. a Manresa. pocs dies després de presentarle l'in. forme, representants de tots ds grups munidpals i diputáis al Parlament van . consensuar una declarado que aprova el reconeixement com a veguería de la , Catalunya Central i assenyala com a "logic i positiu* que Manresa en siguí la . seu administrativa. En aquest sentit. l'alcalde de Manresa. Jordi Valls, mani• festa que "volem trebailar en xarxa, no des d'una visió de Manresa, sino des i d'una visió de país"., ^ ^ i ^ i ^ ' ^ - v í S ' f ^ & M «áiSjí'i! '..i

^wftümñtiiÁrh^i

CDC UDC La redúcelo del mapa municipal no és Cal escoltar els territoris i arribar a un consens per minorar els servéis ni será mai "per obligado"

PP Preocupa que Roca defensi 6 provfricies quan abans vote la provincia única

• Peí secretan d'organitzadó. Lluís Corominas, l'informe deis experts és només un "document base" per al debat parlamentan. CDC "no veu ni veurá bé mai" una reduedó del mapa municipal de Catalunya "per obligado", afirma. Esrá d'acord. en canvi. amb la necessitat de mancomunar i consorcíar la gestió. CDC reivindica la necessitat d'obrir consultes, "territori per territori". sobre les comarques, i d'analitzar en profunditat l'ámbit competencial i territorial de les vegueries.

• H PP defensará les propostes aprovades al darrer congres cátala del partit que va advocar per la definició de set vegueries com a instruments de "descentralitzadó efectiva" dd govern de la Generalitat Al diputat Josep María Fabregat d "preocupa", pero, que Miquel Roca proposi l'assimüadó de les vegueries a les provincies quan abans era partidan de la provínda única. Veu bé que es produeixi una reduedó del nombre de munidpis "sempre que ni estiguin d'acord i es respectin drets histories".

• Unió també es partidaria d'escoltar els territoris i d'arribar a una proposta de consens. peí que fa a la comarcalitzadó. En canvi. "no som partidaris de fer desaparéixer munidpis", sino de trobar formules per millorar els servéis, afirma Marta Uorens. responsable de la comissió interna que analitza l'informe. Peí que fa a la regionalitzadó. es mostra "en principí d'acord amb el concepte. la constitudó i les rundons de les vegueries. tot i considerar-ho un ámbit "que s'ha d'acabar de definir".

2 6 GEN, 2001

Ciutats del Tarragonés i el Baix Camp inicien contactes per mancomunar actuacions •Vila-seca, Reus, Salou i Cambriis es plantegen constituir un consorci i treballar conjuntament en cinc árees

• Els alcaldes consideren necessari ¡ncloure-hi Tarragona, que no s'ha volgut pronunciar sobre la proposta. Plana 3

PROPOSTA D'AREES DE COORDINACIO ENTRE MUNICIPIS ""^""jWWggBgy T i m p o r t l brtncstrectms ; ampliar i.friiTlorar la comunicado c deis C diferente/municlpis del d Camp de ...T/ Tarragona mitjancant polftlques =,*',". comunes de transporte. Una ' •*'; aproxlmació possible serta ei consorci del transpon públic del Tarragqnés, proposat recentment per l'alcalde de Tarragona. ¡^¿'

Política portafcta Tracar conjuntament la polKa del Port, en qflestlons com arajapress1 comuna perquíjalta velodHTarnbi i manerai efectiva al ai p«rt deTarragJríí deTarragtfna

t; B = Política MroportrirU Presslonar per implantar «realment» el pía director de 1'aWoport de Reus,, tantes vegades esmentat.

trrfrassífljctufes ferrovüries que en els próxima anys han de donar serval a tota la zona, com ranella ferroviaria I el corredor del Mediterrani. i, ]*r'ili'AtlF-MB*-*'-4iÜíiiiy-Ti" -ti'

ELPUNT 2 6 GEN. 2001 De l'arliculació de les polítiques del C a m p de Tarragona fa anys que s e n parla, pero ara els alcaldes de Reus. Vila-scca. Salou i Camhrils han inicial contactes per constituir un consorci per consensuar actuacions en qües-

tions d'infraestructures i seguretat ciutadana. i mancomunar s e ñ é i s . La volunta! també és incorporar-hi Tarragona, pero ahir l'alcalde Joan M. Nadal no va voler fer deciaracions sobre aquesta qüestió. Els contactes fins ara

han estat telefónics, pero ja hi ha pressa per fer una primera reunió. D'altra banda, dilluns es reunirán al ConseU Comarcal els alcaldes del Tarragonés, a petició de Nadal, per debatre el consorci del transpon.

Primers passos per constituir un consorci d'ajuntaments del Camp de Tarragona • Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils inicien contactes, amb la voluntat d'incorporar Tarragona I-VA COMARt-s / Timgona • ÍJCS converses están en un estadi inicial i encara no hi ha hagul cap reunió. pero sí contactes telefónics. Els alcaldes de Vila-scca, Cambrils, Reus i Salou coincidcixcn a dir que ha arribat el moment de deixar la retórica i (rehallar plegáis per fer front ais reptes del Camp de Tarragona. I.alcalde de Vila-seca, Joscp Poblet, n'és un deis impulsors i creu que ja hi ha -cinc temes en quéexisteix consens» i que constitueixen la proposta sobre la qual es treballa: transports, política portuaria, aeropor diaria, ferroviaria i de seguretat ciutadana. A banda d «unificar criteris i impulsar el lerrilori», coni afirma Poblet. l'alcalde tic Reus. [.luís M. Pérez, creu que «caldria estructurar-nos per plantejar les iníciatives que nosaltres decidíssim per negociar ¡ímh al tres ad ministracions superiors». F.s (raetaria de planificar mitlor i de pressionar plegats per desembossar «el pía director de l'íieroport. Taita veloeitat peí port i el corredor de! Mediterrani», segons Poblet. Pérez opina que la necessitat de mancomunar servéis ve «ratificada peís fets», i recorda que l'any passat el scu municipi. Vila-seca i Salou van interconnectar les xarxes d'aígüa. La mancomunado és «una cosa que els ciutadans ens agrairien, i s'ha de (rehallar cada cop mes en aquesta linfa». Peí que fa a la col-laborado amb Tarragona dins la futura veguería del Camp de Tarragona, Pérez assegura que «ais anys (renta les tlues vegueríos tenien sentil per arbitrar el confítete entre ducs ciulats. pero en selanla anys ha canvial el ruare de relaciona». l.'Ajunlament de Reus crcu

Es treballa amb la proposta d'articular les polítiques de transpon, infraestructures i seguretat ciutadana

En poques setmanes, es concretará «el bloc de qüestions, el mecanisme i la direcció de les actuacions» 7

La proilmltat de Reus, Tarragona, Cambrils, Salou I Vila-seca permet plantejar actuacions conjuntes. • A N O R E U PUIG.

:.S^

JOSEP POBLET

LLUISM. PÉREZ

JOAN SERRA

ESTEVE FERRAM

AlCALDEOfVHASfCA

AlCAlOf « B E U S

ALCAIDE Di CAMBPilS

ALCALDE DE SALOU

«Oaldra fer una diagnosi de la situació, un pía d'ordenació per conceptes i definir el camí per trcliallar plegáis»

-Cai que ens estructurem per plantejar les iníciatives a l'hora de ne^íK'iar amb altres administración.1)»

«S'hi está treballant, pero de moment és un embrió. 1.a mancomunirar de servéis ens donaría una gran forca-

- No és moment d'ajornar-ho mes. Hcm de decidir el día i trobar-nos per posar la primera pedra»

que "els ciutadans evolucionen cap a una sola unil a t administrativa peí Camp[.'alcalde de Salou. Esteve Eerran. declara que

els cinc municipis formen -una zona amb potencial que, ben organiizada iamb paciencia, almcnvs quan es poses una pedra se sabes on es posa». «Perqué de

pedrcsn'hihapoquesi van cares.» Cambrils lambe eslá molt iiiteressat en la idea: «S'eslá frebaJIam, i de moment només és un embrió, pero nosaltres hi

eslern toíaíment d'acord, perqué una mancomunitat de servéis ens donaria una forca molt gran.» Una major planificado entre els cinc municipis és «molt factible». Peí que fa a la fórmuJa d'articubció, Reus veu amb bons uüs un consorci, pero també que «cal estabJir lestructura jurídica que encada moment sigui adequada». Poblet aposta cJarament peí consorci, «una figura administrativa que permet la cooperado en termes admínistratius, i prendre acords». Aquesta estructura *no és un club d'amics, i com mes municipis hi hagi, millón». Esteve FctTan confirma que «ja hi ha hagut contactes, i no hcm d'ajornar-ho mes: cal deddir el dia i trobar-nos per posar la primera pedra». Scgons Poblet, «en poques setmanes podrem comumear el bloc de ternes en que tenim ciar actuar, la direcció de lactuació i el mecani-sme».

Taula d'alcaldes del Tarragonés peí consorci del transport E.POMARIS/Tarragona • El Consell Comarcal del Tarragonés, a petició de l'alcalde de Tarragona, ha convocat per dilluns que ve una reunió de la taula d'alcaldes de Ja comarca per debatre sobre la creació d'un consorci de transpon. El president del Consell, Caries Sala, explica que *la situació del transport és caótica». «Hi ha mancances evidents a la zona de Salomó, Vespclla i Torredembarra, i cerís problemes a la línia de la costa.» Sala considera que cal millorar «la frequéncia per carretera i també per ferrocarril del transport públie», i es pensa en «un concert programa com el de l'Área Metropolitana de Barcelona, amb la participado en la gestió de les empreses privades». «Embrió» L'arliculació del servei de transport per diferents municipis és «el pas endavant que ens feia falta, perónoenspodem quedar al Tarragonés, perqué efs fluxos de moviment son mésamplis». Sala creu que el consorci del transport és «necessari, pero la necessitat va mes enllá, fins al Camp de Tarragona, definit peí que marca el pía territorial: incloent-hi el Baix Penedés, la Conca i el Priorat».

AVUI 20 de gener de 2001 La proposta, elaborada per consens i que ara estudiara el Parlament, topa amb el recel del govern central Lluís Bou IBS? ÜB W S

.iUt.

La comissió d'experts presidida per Miquel Roca va lliurar ahir el seu informe, elaborat per consens, amb la proposta de crear sis noves comarques a Catalunya i dividir-la en sis regions denominades 'vegueries'. Les noves comarques serien la del Segre Mitjá (Pontsl. el Baix Uobregat Nord (Martorell). el Moianés (Moiá). TAlta Segarra (Calar), la Selva Marítima (Blanes) i la Valí de Camprodon (Camprodon), Aqüestes noves comarques s'afegirien a les 41 actualment existents. i totes elles s'agruparien en les vegueries de Barcelona, Ponent. la Catalunya Central, el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Girona. que haurien de teñir categoría de provincia. Aquest és l'element de mes relleu polític de la proposta, i de mes difícil aplicació, ja que la creació de dues noves províncies a Catalunya topa amb

Els partits fári costat á Durarl

ots els líders polítics del Parlament van fer ahir un gest cap a Josep Antoni Duran. El mateix dia del nomenament d'Artur Mas com a conseller en cap, van decidir comparéLxer . juntament amb eU en la roda de premsa de presen-' tació de l'informe territorial. Només hi van parlar Duran i Miquel Roca, pero al seu costat s'hi asseien Pasqual Maragail, Alberto Fer- • nández, Josep-íJuís Carod, Rafael Ribo i també el coni vergent Ramón Camp. Tots • ells van felicitar el conseller peí consens amb qué ha trebailat la comissió. - • -í

el recel del govem central. Segons els experts, les vegueries haurien de ser les circumscripcions a les eleccions a les Corts i al Parlament de Catalunya, en comptes de les quatre actuáis. Un deis problemes a resoldre també és el de regions en les quals hi ha dues o mes ciutats candidates a capital, en qué els técnics s'han decantar, per una certa cocapitalitat. Aquest és el cas del Camp de Tarragona, on Tarragona seria la capital pero amb un especial reconeixement de Reus, i la Catalunya Central, on la capítalitat s'ubicaria a Manresa pero amb un especial reconei-

Els experts proposen crear sis noves comarques i sis regions *J marques, la del Segre Mijá inclouria, de Tactual Noguera, . ! els municipis de Ponts, Vilanova de Meia, A16s de Bala; guer, Foradada, Artesa de Segre, Olióla. Cabanabona. Vilanova de l'Aguda, Tiurana i la Baronía de Rialb: i de Tactual Alt Urgell. els d'Oliana. Basse11a i Peramola. El Baix Uobregat Nord agafaria. de Tactual .Baix Uobregat. les localitats . de Martorell. Castellví de Rosanes, Sant Andreu de la Barca, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Esparreguera. Olesa de Montserrat i Collbató; del Valles Occidental, la de Castellbisbal;, de TAlt Penedés. les de Gélida i Sant Uorenc d'Hortons; i de l'Anoia, les del Bruc, Piera, els Hostalets de Pierola i Masquefa. La nova comarca del Moianés, en canvi, agruparía les localitats del Bages de Moiá. TEstany. Santa María d'Oló. Roca, Duran I Maragail ahir durant Yentrega de l'informe al Parlament Calders i Monistrol de Calders. aixi com les de Castelltergol, Granera, Castellcir i Sant •• Mili Quirze Safaja. del Valles OriJ;lrun P R O P O S T A D'ORCANITZACIÓ ental, a mes de la fins ara osoTERRITORIAL nenca Collsuspina. L'Alta Sehliidrs Vegueries í comarques garra incorporaría, de Tactual Sníni.í Segarra, les poblacions de Tora Valide ""; ilvorra; deTAnoia, íes de Calaf, Camprodon • -A, CWi/jnvj Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera. Pujalt, Sant Martí %.»G»mprodon £ m ^ .. V H Sesgueioles. Veciana, Copons. ftiltirs • Rubio i els Prats de Reí; aixi GarwL'Oi V" Jf com la bagenca Aguilar de SeAgarra i les solsonenques Pinos i Ti ROHA ScgrcMitjW Solwnó la Molsosa. ° ; . •.'••** v . • La comarca de la Selva Marítima inclouria, de Tactual Maresme. les localitats de CaSt m, lella, Pineda de Mar, Santa Suo - ,. *» (s«t sanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. a mes deis mu• Plu UrgilJ Occidental Maitwií nicipis selvatans de Blanes. • • ifUrgrll ¡ Baht Llobr» gat Nord Les vegueries serán Uoret de Mar, Tossa de Mar. ¡es círcumscripcions Fogars de la Selva. Macanes. elírtoruls al Congrés Hostalric i Sant Feüu de Buii al Furuiment xalleu. Finalment, la Valí de Camprodon agruparía els municipis ripollesos de Camprodon, Sant Pau de Segúries, Uanars, Molió. Vilallonga de Ter i Setcaxs.

a&k xement de Vic i d'Igualada. El conseller de Governació. Josep Antoni Duran, va encarregar al mes d'abril a Roca la coordinado de l'equip d'experts, que ahir van lliurar al Parlament la seva proposta ais Uders polítics catalans. En la proposta, a mes de Roca, hi han trebailat l'advocat Jordi Bonet. els geografs Jesús Burgueño. Robert Casadevall i Enríe Lluch. el catedrátic de dret administratiu Tomás Font, Tenginyer agrónom Josep Ma-

ría Franquet. i el geógraf i demógraf Xavier Rubio. Roca va remarcar ahir que han actuat sense cap pressió. i que a partir d'ara la ponencia conjunta que haurá de tramitar aquesta qüestió al Parlament podrá utilitzar el text lliurement. Un altre punt que han hagut de resoldre els experts ha estat la possibílítat de crear una veguería de TAlt Pirineu i la Valí d'Aran. formada per la comarca aranesa. el Pallars Sobirá. el PaJlars Jussa. TAlt Urgell i TAl-

ta Ribagorca. pero exdoent la Ordanya cap a Test. Tot i que la proposta és defensada peí PSC. l'informe es limita a proposar una entitat de planificad o territorial per a aquesta área, com a primer pas 'que podría dur a altres reflexions en el futur". El prinripal dubte deis geografs respecte a la regió del Pirineu és que. tot i existir una certa unitat. les valls primen les comunicación:, de nord a sud. Peí que fa a les novw co-

ELPUNT 1 9 GEN. 2001

•ATLETISME

L'atleta local Sergio García guanya la cursa de Sant Antoni de Vila-seca • Vila-seca. L'atleta Sergio Garcia (CA Vila-seca) va guanyar la 20a edició de la cursa de Sant Antoni —cinquena milla local de Vila-seca— que es va disputar divendres passat. Un total de 300 participants, des de categoría prebenjamina fíns a veterans, van prendre part en la prova urbana. La independent Mercedes Guerrero Sánchez va ser la millor en categoría femenina. Classificacions Sénior masculí: Ir S. Garcia (CA Vila-seca); 2n B. Manzanares (CA Vila-seca); 3r R. López (CA Vila-seca). Sénior femení: la M. Guerrero (Ind.). Veterans masculí: Ir E. Hernández (Ind.); 2n J. Tarrago (GAAC); 3r L. Angulló (CA Vila-seca). Cadet masculí: Ir J. Martínez (ind.); 2n V. Sánchez (Ramón Barbat); 3r M. Alcalá (Ind.). Cadet femení: la J. Sánchez (CA Vila-seca). Prebenjamí masculí: Ir A de la Rocha (Damián); 2n K. Garcia (CEIP Sant Bernat); 3r P. Muñoz (CEIP Sant Bernat). Prebenjamí femení: la J. Cabrera (Damián); 2a M. Ferrer (CED? Torroja Miret); 3a P. Béseos (CEIP Torroja). / EL PUNT

Diári 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

íiímnmmfXíinmimii MTKiiii iMiwonii nrnin Club Ailetisme Vila-seca (Soda Hisado García) Escola de ciclisme municipal (Beatriz Chamorro Casas) Club Nalació Vila-seca (Nuria Mena Marti) Pati club (Sandra Sans Aiquezar) Club Voleibol Vila-seca (Beatriz Pitarch Miguel) Club Tennis Vila-seca tMaria del Carmen Castro Muñoz)

mnTiTTTTwmrm-Jna Club Allelisme Vilu-scca (Miguel Ángel Jiménez Sanchos) Escola cíe ciclisme municipal (Kevm Torres Lázano) Club Petanca Vila-seca (Francisco Ruedas Corral) Penya Pescadors Esportius (Nicolás Sendra Albadalejo) Club Hoquei Vila-seca (Pau Pujáis Picó) Club d'Escacs Wa-seca (Osear Manuel Peiro ibañez) Fotografía de grup deis candídats de la Gala de l'Esport de l'any passat a Vila-seca.

La Gala de l'Esport vol potenciar i fomentar l'esport entre els vila-secans El diumenge s'escollirá el Millor Esportista de l'any 2000 Potenciar I fomentar l'esport entre els vila-secans és f'ob/ectfu principal de la Gala de l'Esport que se celebra cada any durant els dles de la festa major de la vila. Al llarg d'aquesta gala, que se celebrará el diumenge que ve a les 18 ñores a l'envelat de Vila-seca, es vol premiar 1 felicitar els esportistes I s'escollirá el millor de l'any 2000. MggCg Vf a*NA

Des de fa pocs anys se celebra a Vila-seca durant els dies de la fesla major la Gala de l'Esport, ones fa un homenatge a la trajectória esportiva d'un vila-secá. A i x í s'inlenta potenciar i fomentar entre els vila-secans l'esport en qualsevol de les seves mamfestecions (natació, ciclisme, petanca, atletisme, fútbol, básquet, hoquei I aJtres). Amb aquesta festa es vol premiar i felicitar tant els esportistes i n d i v i d u á i s en c a t e g o r í a masculina i femenina com en categoría de grup.

Els esportistes que es presenten a la convocatoria per ser proclamáis millor esportista de l'any son escollits pels tuateixos clubs que es fan carree de presentar aquel I es persones que hagin destaca! tant en la seva vessanl esportiva com humana. La convocatoria la prepara l'Ajuniaineni de Vila-seca, pero després l'eleccíó es delega a un grup de persones qualífícades. Aquest any el jurat está formal per: ('alcalde de Vilaseca, Josep Pobiel; el periodista esportiu Xavier Reverte; els esportistes Jacob Salvado i Yusef el Nasri; el presiden! del Consell Esportiu del Tarragones, Joan M. Sarda; el regidor d'Esports de l'Ajuntament, Agustín Kabinad; i el periodista Lluís González. Menció Especial Durant la Gala de l'Esport, la regidoría d'Esports otorgará la Menció Especia) a Ja persona relacionada amb l'esport que, havent fet mérits suficients, no pugui optar per qualsevol motiu a l'elecció del rnillor esportista de l'any.

Paral Jeianient ais arfes culturáis propis de la festa major. es realitzen un conjunt de rompelicions esportives en diferents categories i en diferents esports. L'atletisme és el reí Des de fa lliolts anys se celebren a Vila-seca diferents curses aliétiques tant en categoría masculina com femenina. Des deis barrufels pas.sant pels prebenjanuns, benjamins, alevins, cadets, infanfiJs i júniors fins arribar ais séniors i ais veterans. Entre d'altres activitais esportives, durant la festa major destaca l'hoquei, l'equip Aiscondel Vila-seca juga a la dívisíó nacional. També se celebra el Trofeu Festa Major de fútbol, així com el concurs diürn de pesca esportiva, Trofeu Festa Major. La Festa Major de Vila-seca aquest any ha estat el marc per presentar la nova lemplaíiva de la població en el básquet femení, que ve a augmentar les perspectivas del Club de Básquet de Vila-seca.

Club de Golí Vila-seca (Josep Manel García Varó) Club de Fútbol Vila-seca (Raúl Delgado Rico) Club Natacio Vila-seca (Alexanore Vizcaíno Luna) Agrupació Veterans CF Vila-seca (Antonio Berzosa del Sol) Club de Tir Saní Esleve de Vila-seca (Rafael Camilo Ruiz) Club Basquéis Vila-seca (Carlos Aparicio Jorda)

M T R 0 I I I PER EOUIFS Club Petanca -La Formiga- Tripleta Juan Recne Domínguez Vicente Manzaneda García Juan Carlos Nieto Resina Pati Club Vila-seca -Patinatge ArtisticOsear Vidal Casáis Sandra Andreu Busquets Mana Merca Vidal Casáis Ángeis Millan Sans Sandra Sans Alquezar Támara Sánchez Martínez Irene Grande Moreno Club Natació Vila-seca -Infantil femení de Salvament i SocorrismeElisabetn De la Paz Rodríguez Leila Moriana Martín Patricia Muñoz Gallego Verónica Secaduras Barragán

ELPUNT i 5 GEN. 2001 15 15 15 15 15 15 15 15 15 15

Horta Vita-taca ViIanova Liceo A/enyi Munt Macarena Piere Cantonal Oviedo

7 5 6 5 5 5 5 4 4 1

3 4 2 3 2 2 1 3 1 1

5 6 7 7 B 8 0 8 10 13

51 49 58 57 50 48 43 45 43 28

42 45 58 67 53

17 14 14 13 12

69 49 69 61 63

12 11 11 S 3

La propara (21 gen.): Liceo-Tenerife; Horra-Areces; Maiaró-Bell-lloc; Cambrils-Oviedo; Macarene-Arenys M u n t Lkwet-Piera; Vila-seca-Cardanyola; Miares-Vilano va.

P 1a nacional Cassanenc -Riudebultes VorrregaReusDepornu .„ Vilassar-Jo^quarenc _.. Manlleu-A/enys de Munt Sant Cugai-Anota Mollat-Vic TaradeiJ-Reua Ploma CES-Bercalona

Vila-seca, 6 Sta. Margarida, 2 ¥ILA-ttCA;Rofne!O.AmaíÉ.Pü(C»,Otla. Manzanero —«ju*p inicial—. Llavera, Linares, f u i * i Mora. STA. t U R U m O J L Mr, Carol. Casellas, González. Senrta —equtp (racial—, Podi. MarimontMoncufiill.

Barcelona-Liceo .. Macanei-Blanes .. Ueida-GEiEG Ve-Igualada » Arxjia-Heua m, L* Cibeles-Voftrwgi ... TonJera-AJcobendas . FtM-ViJafrance _

tota: 1-0 (3'} Amare 1-1 (10') González. 1-2 (16*) Caselles 2-2 (24') O l a 3-2 (30) Linares 4-2 (39") Orín 5-2 ( 4 0 Manzanero 6-2 (4/*) Araré. toftre: Morra) Regular Va ensenyar targeta tiava acumulativa a Amaré i Manzanero, oei Vila-seca. i a Manmon. del Santa Margar Kb.

5 3 3 -

PJ PG PE PP O* G C h Barcelona Igualada Blanea Vottrage Anouj

E! Vita-seca es va imposar al Santa Margarida de Mcnttu en un partit amo dues parts lotaiment diterents En la pnmefa mettai els locáis van lugar rrallor en aprontar la manca de ajfícenüació i el joc {Jescomrotat deis wsitarts. £l Vita seca no va sortir central a la pista I va perdre moiies pilotes En u segona parí els vila-setans a poc a poc van atar controlar* el ¡OC i van acatar sent moft superrars ais seu nvals Finalment, i contraríame™ al tararira de La primera part. U victoria es va aconseguir amo certa comodrtat / E L P U N T

18 16 18 12 18 10

1 1 4 5 3 5 7 3 5 5

ücao FUua Macanee Alcobendas Ua>da Torda* a fía Vilaírenca leCibeiea GEiEG

3 4 4 4 18

1 5 4 4 5 4 4 7 7 7 9 9 10 11

1 0 17

93 93 59 55 6» 65 64 69 48 61

36 33 52 25 51 24 35 23 52 23 51 23 4821 54 19 46 17 71 17

52 56 44 66 46 76 47 74 44 59 40 122

15 14 12 10 8 2

La propasa (21 g e n ) ; Vilafranea-Barcelona; Ucao-Macanet; Blanes-LIatda; GEíEG-Vic; Igualada-Anoia; Raus-la Cibeles; Volliega-Tordera; AJcobenOat-Flix.

M Golejadors Nom

Equip

Manom

Reua

.lulrvert

Flix

Oomtnguaí

Heue

Raigoso

Flu

Tom Sancha*

Reua

Fan-én

Reua

García

Reua

Sabaler

Reua

Caco Cátala

Flix

Nando Guiu

Flix

Delnu

Flix

Aixaham

Flix

Mere forra»

Flix

Jufi Casas

Ftaua

Badia

Reua

Brando™

Reua

•

1a divisió estatal

Vas-seca M.e.e* Uoret-Cerdenyots

2 7 0 ff - 4 „ | _ 1 1 4 10 — 1 3 -

Cambras Anany» MuM Matero-Oviedo l « * 1 «JHM Táñanla-Vüanova ... Eaaaej

PJPQ P£PP Gf OC PI

Mauro Añacea Tartárea Cerdanycéa BetlUoc Uoret

18 15 15 15 15 15

11 2 2 10 2 3 10 1 4 10 1 4 6 3 4 7 3 6

63 51 70 58 56 60

40 24 30 22 44 21 42 21 4J 19 46 17

6 0 5 6 3 j 3 9

Eq»rip

» J PQ n PP Of o c Pt

Manlleu Barcetona CES Riuoabraea TeradeU

12 12 11 11 12

8 7 6 7 6

3 3 3 1 2

1 2 2 3 4

48 63 50 55 41

43 IB 33 17 40 15 47 15 42 14

12 12 12 12 12 12 12 12 12 12 12

6 6 5 5 4 2 3 4 2 3 2

1 1 3 2 3 6 3 1 4 2 1

6 S 4 5 5 5 6 7 6 7 9

44 41 40 44 49 44 31 30 42 36 39

37 13 34 13 40 13 45 12 40 11 49 9 40 9 41 9 52 t 48 9 56 5

Vw ReuaDeportiu Cessenenc Jonquerenc Reus Ploma Vilassar Vottreg* Mollet SantCuget A™* A/enyaMwnt

Uivisiód'honor

3 2 5 6 2 2 _ 3 2 —

La propata (21 f W k | : Caaaan*«c-Vo4traga; Reui Deporliu-Vtfasaar; Jonquerenc-Manlleu; Aranya da Munt-Saní C u g a i ; A n o i a - M o l l a i ; Vtc Taradell; Reua Ploma-CES; Riudebrtl les - Barce lona.

P 1a catalana GRUPA Vile-aace-Sia Ma/ganda . „ . . Morlerusu Vendrell Comefle-VilatTenca :_ EIsMoniosSant Jusi rHospnalet Cepelladae„ Junada-Plus U K U ..„,... Andona-Corbeta *<**»? rHotprialet Cepetiedea Plus Unta EraMoftjoa Junada Vendré! Vllafranca Vilaaeca Sta Margeno* CotrmUé Ribas Corbe<a Mollerusa* SantJust Andorra

6 4 8 2 4 0 — 2 -

2 5 7 D 3 8 3

PJ PQ PE PP Of OC Pt 12 12 12 10 n 11 12 12 11 12 10 12 11 11 10

8 8 7 6 6 5 6 4 4 3 2 3 4 3 1

3 1 2 3 2 4 1 2 1 3 4 2 0 1 2

1 3 3 1 3 2 5 6 6 6 4 7 7 7 7

48 67 59 39 56 44 63 56 37 49 36 43 39 25 34

34 18 36 17 40 16 28 15 41 14 42 14 49 13 62 10 47 9 66 9 36 6 56 8 54 8 40 7 52 4

U propara (21 ean.|: VÜa-aaca-MaHarutsa; Vendrell-Cometía; VHafranca-Eli Monjoa; SantJuat-THoapriaiat; Capaliadas-Junada; Plus Lima- Andona; Cortara-; S u . Margarme-R,bes.

L'Aiscondel Vila-seca remunta en la segona part i supera el Mieres 1 a ESTATAL

3 2

AISC0NDEL VILA-SECA: Domínguez. Bemat. Roduit, Casáis i Vergés —equip inicial—. Raül. Cañadas i Fuentes. MIERES: Castro. Sellas. Raigoso, Peralta i Suarez —equip inicial— Prieto, i López. Gols: 0-1 (19') Raigoso. 1-1 (30') Vergés. 2-1 (33') Rodult. 3-1 (38') Fuentes, de penal. 3-2 (49') Sellas. Arbitre: Bargaüó. Bé. Va ensenyar targeta blavs per acumulado a Raül i a Roduit. de l'Aiscondel Vila-seca. Public: Uns 300 espectadors al pavelló municipal de Vila-seca.

EL PUNT / Vila-seca

HOQUE! SOBRE PATINS + L'Aiscondel Vila-seca es va desempalagar de la pressió defensiva del Mieres en la primera part i va derrotar dissabte el conjunt asturiá per 3-2 després de remuntar un 0-1. El Mieres va sortir a totes, amb molta forca en defensa i amb un joc vertical, perillos i rápid en atac que li va permetre arribar al descans amb avantatge. El Vila-seca va teñir moltes dificultáis per superar la defensa rival, pero també va teñir algunes oportunitats molt clares durant el primer període: Bernat va fallar un penal en el minut 10 i Roduit va estavellar la bola al pal quan estava tot sol en el minut 13. El gol del

Mieres el va fer Raigoso en el minut 19. EnlasegonapartelMieres va pagar el seu sobreesforc defensiu i va abaixar la intensitat al darrere, tot i que va continuar jugant amb criteri al davant, amb homes rápids, com ara Peralta. El conjunt d'Alberto Mazón, pero, va sortir molt concentrat, conscient que necessitava la victoria, i va remuntar el partit. Vergés va empatar i Roduit i Funetes, de penal, van establir el 3-1. A mes, Bernat hauria pogut fer el 4-1, pero el seu Uancament va tocar el pal. El conjunt del Tarragonés tenia el partit controlat, pero el visitant Sellas va fer el 3-2 definitiu quan només faltaven set segons per al final del partit. L'equip local ja no va haver de patir, perqué el Mieres no va teñir temps ni de plantejar-se la possibilitat d'empatar. L'Aiscondel Vila-seca espera ara poder disposar en el próxim partit —dissabte vinent a casa contra el Cerdanyola— de l'argentí Mauricio Galdeano, un jugador ofensiu procedent de la Higa argentina amb el qual el conjunt del Tarragonés pretén millorar la seva capacitat golejadora.

El PUNT

ATLETISME

La cursa atiética de Sant Antoni es disputará avui a Vila-seca • Vila-seca. La 20a edició de la cursa atiética de Sant Antoni V Milla Local de Vila-seca espera aplegar avui al voltant de 500 atletes de totes les categories. Les inscripcions es faran mitja hora abans de la cursa. Tots els participants cobriran una distancia de 1.609 metres excepte els benjamins masculins i femenins, que correrán 800 metres, els prebenjamins, que en faran 600 i els barrufets, que disputaran una cursa de 300 metres. La sortida i Tambada estará situada a davant de Tassociació de veíns el Colomí, al carrer Sir Esteve Morell. D'altra banda, el CA Vila-seca organitzará el dia 28 de gener el campionat t e r r i t o r i a l de cros. / EL PUNT

Mauricio Galdeano afirma que l'Aiscondel Vila-seca encara pot lluitar per l'ascens El reforg argentí de l'equip de Mazón es defineix com un mig ofensiu que aportará veterania al conjunt /ORDI SALVAT / Vlll-ttCl

HOQUEI SOBRE PAT1NS + L'argentí Mauricio Galdeano, e! reforg que ha incorporal l'Aiscondel per a la segona volta, considera que el seu nou equip té encara possibüitats Mauricio Galdeano, que va néixer el 7 de juliol del 1974 i lé 26 anys, és junt amb el suís Patrick Roduit el jugador mes vetera de l'Aiscondel Vila-seca i és conscient que aquesta circumstáncia sha de notar a la pista. Galdeano va arribar dimarts a Catalunya i va entrenar-se a les ordres de Mazón dimecres. El jugador argentí reconeix que només va ser una primera presa de contacte, pero va li va servir per conéixer els seus companys. «És un equip jove, pero son pibes amb molla classe. Jo puc aportar visió, companyonia i humüitat. És difícil, pero no impossible pujar. Hem de fer una segona volta molt bona, guanyar-ho tot a casa i sumar a fora, que és molt complicat en qualsevol Higa del món que juguis», va comentar Galdeano. «Sóc un mig ofensiu i tinc una mitjana d'un o dos gols per partit», va explicar l'argentí, que es defineix com un jugador d'equip. El nou jugador del Vüa-seca va comentar que a la Unión V e c i n a l de T r i n i d a d (UVT) de San Juan ha coincidit amb Sebastian Molina (Tordera), Carlos López (Liceo) o Panchito Velázquez (Beníica). La seva primera experiencia a Europa va ser la temporada passada, a la segona divisió portuguesa. Galdeano va estar al Riva de Ave i va aconseguir-hi

de pujar a divisió d'honor, tot i que ara está a sel punts de l'ascens. GaJdeano, que arriba procedent de la Unión VecinaJ de Trinidad de San Juan, es defineix com un mig ofensiu que fa una mitjana d'un o dos gols per partit

i la temporada passada va jugar a la segona divisió de PortugaJ, on va aconseguir l'ascens a la máxima categoría. L'argentí va explicar que veu el Vüa-seca com un equip molt jove, pero amb molla qualitai.

v:'r],;'i]ti",rT;inT]nin7]Tin'r".-n-ninr

«No conec , Mazón, pero sembla bona persona» J.S. / VHi-sra

r^Hmm\ ii'i,j:i!r .:::^:>!ÜÍ ¡i'! |i¡,f- / ,!

'"itRÜM'iiii'" 1

i^i:f.|!í3iíiSSí

Mauricio GaMuiM, a l«i instar lacions ••! pantlló municipal • • Vlla-swa.; j . SALVAT

l'ascens a la máxima categoria. Va tornar a l'Argentina i va tornar a jugar al seu equip de tota la vida, la UVT de San Juan. L'e-

quip va acabar quart de primera divisió. Des del novembre, quan va acabar la lliga argentina, ha estat inactiu. Galdeano té con-

tráete fins a final de temporada i no descarta quedar-se al Vila-seca si li fan una oferta económica que el convencí.

• Galdeano va explicar que només va parlar dimecres amb Alberto Mazón i que ni ell coneix el técnic, ni l'entrcnador el coneix a elL «Sembla bona persona», va comentar Galdeano, que va indicar que la directiva també l'ha tractat molt bé. Galdeano va explicar que coneix els roig-i-negres Parran i Brandoni —aquest últim cedit a l'Areces—, els germans Paéz i Cairo d'haver-se enfrontat a ells. La Uista de j ugadors argentins en els cquips de la demarcado es podría incrementar dilluns o dimarts de la selmana vinent, segons va confirmar ahir Nene Zabalía, e I técnic del Flix. Zabalía está en contacte amb Pablo Cairo i José Martinazzo a la recerca d'un jugador internacional de qualitat que pugui ajudar el conjunt ribereño a progressar en la classificarió. L'entrcnador va explicar que hi ha diversos jugadora —no va voler dir noms—, pero va deixar ciar que si no es concreta rápidament el fítxatge es buscará una altra sortida. Zabalía, pero, va admetre que el mercal italiá está molt complicat.

HOQUEI SOBRE PATINS

El Vila-seca arriba a un acord amb l'argentí Mauricio Gaídeano • Vila-seca. L'Aiscondel Vila-seca ha arribat a un acord amb el jugador argentí Mauricio Gaídeano, que arriba procedent de la Unión Vecinal Trinidad, conjunt de la Higa argentina. Gaídeano és un davanter que intentará incrementar la capacitat golejadora del conjunt del Tan-agones, tot i que será complicat que pugui debutar dissabte vinent a casa contra el Mieres perqué encara no té el permís internacional. / EL PUNT

T5iarí

B GEN. 2001 El Vila-seca se lleva los arragona dos puntos de Vi !a no va El encuentro no quedó sentenciado hasta el minuto 47' con un gol de Fuentes C CP VÍUnova: Ortega, Bertrán. Castel, Pérez v Edo quinteto inicial. Pena, Valdosera y López. Arwrondd VíU-trta: Domínguez, FiRuerai, Roduit. Vergel y Furnics -quinteto inkial-. l a s j l v KJUÍ. Bernai y ( añadw. Arbitro: Real, (.ascro. Expulsó con lar jeta n>\A rx>f á( umttl ación al letal CaitH y a Ruduit del Vil.i «xa. Pérez y Valtosera fueron amonestad»» ton fa t j r i u i n j azul acumulativa, tomo los tarraconense! f-tRuetas y VrtRfe Cok*: 1-0, Cauri I I ' de penalti); 1-1, fuenre* (1' de penalti); l-¿,Venrá (7); 22, O r d (7* dr penalti!; 1-2. f d n ( l 2 ' i ; M , RudiiiitlZ - ); 1-i RoduittltV); 3-S, Fumín l i ; - i l e p e i i a l t i i ; 4 S, (asid 127'); 5-5, ll-na I 4 4 ' l v d S-fS, Fuentes (47'I. Incidencias: EI colegiada Real tuvo que akinríonjr la pula a talla nV ocho teguad»« para la liruli/jt ion <V) recuentro tras sufrir una lesión muy aparatosa. Choto contra <k» jugadores del Vilarxjva que salían al tonlraalaquc golpeándose posteriormente conlra la valla causándole una fractura en d t liento v en d radío tomo pronostu aki el nH-dit t) riel Aivnnriel V .1 i stt a Real loe trasladado eti amUilan lia al rvrspital de la totalidad <!<• Vilanova. Fn su ausencia, lot dos delegados permitieron que el t rooometrarior Cova artiitrara Un i uno wgundos restantes de juego.

IlA.Vi¡ÜS() g p \

M A « C PINEDA

Casalt y otro Jugador del Vlla-teca, en una Imagen de archivo.

El AÍSCOIMM Viia-secasumó loados primeros punios del año 2001 derrotando ni CP Vilanovaen un partido marrado por la Igualdad entre ambos conjuntos, que no fue sentenciado basta que Kuentes batió a Ortega a falta de tres minutos para la finalización del partido. Cuando apenas se habían jugado sesenta segundos, el colegiado Real señaló un penalti en el área tarraconense, que transformó el ex cambrilonse Mlki Castel aventajando a su equipo. Fuentes firmó la igualdad un par de minutos después, batiendo a Ortega con otra |M*na máxima. Kn total se lanzaron siete penaltis, cuatro para los locales y tres pina bis hombres entrenados por Alberto Mazon. VA Joven Verges consiguió eí segundo tanto de los visitantes en el 7' reflejando en el marcador que el Vila-seca quería comenzar el año con buen pie, peni nuevamente Castel batió a Domínguez con otra pe-

líi'Mii^iaiiii'iMiyiiifiWMfM RESULTADOS \flancva-CPVTLASECA5-6 Mieres • Uofet

CLASIFJCACION PJ PQ PE PP

EQUIPO

3-1

Cerdanyola • Macarena 4-0

t. Mataré

CP Piera • CAMBRILS 5-4

2. CP Areces

Arenys - Matan!

3-6

Oviedo • Horta

3-3

3. Tenenle 4. Cerdanyola

BeMoc - Liceo Airtel

6-1

CP A/eces • Tenenle

4-1

5. Llorel

6. BeMoc 7. Mieres

Horta

6. Horta Mieres 9. Vilanova Cerdanyola 10. Liceo Airtel 11.CPVTLASECA CP Piera Aronys H A r e n y » 13. Macarena Oviedo Befl-tloc 14 CP Piera

Uceo Aiftei

CP Ateces

CP VILASECA Uorel Macarena CAMBRILS Matan)

Tenerife

Vilanova

15. CAMBRILS 16. Oviedo

14 14 14 13 14 14 14 12 14 14 14

14 14 13 14 14

10 9 9 9 7 7 7 5 5 5 5 5 4 3 3 1

2 2 1 0 3 3 3 3 3 2 2 2 1 3 1 1

2 3 4 4 4 4 4 4 6 7 7 7 9 7 10 12

QFOCTOS

60 47 60 49 5b 55 49 45 56 49 55 44 36 41 37 27

38 57

13 13

63 49

12 9

62 57

9 7

na máxima mostrándose como el mayor peligro de los locales. Su velocidad, su juego dentro del área y su efectividad ejecutando los penaltis le llevaron a realizar tres de tos cinco goles de su equipo. Kn el 12', Kdo volvía a aventajar al Vilanova, pero en el mismo minuto, el suizo l'atríck Itoduít empataba sin dar tiempo a sus adversarios para que se crecieran después de haltcrse puesto |K»r segunda ocasión por delante en el marcador. Y en el Ifi" lioduit nnotabasu segundo tanto, Justo untes de que su compañero Marc Fuentes abriera mas diferencias con su segundo tnn-

Marc Fuentes sentenció a favor del Vila-seca a tres minutos del final

PERE FERRÉ

mili! en el 2(T. Kl gol del ex rain brilense devolvía al Vilanova sus esperanzas ríe sumar los dos piniDe esta forma, el Vila-seca cotos, en el primer encuent ro que disgía clara ventaja en el marcador des- putaban en casa, ya en el nuevo mipués de (pie en toda la primera milenio. tad se vieran mínimas ventajas, peKn el minuto 'Mi fue Cañadas ro el acierto del delantero visitante quien no supo transformar un landejaba a su equipo bien encarrilado zamiento de penalti. Pero el recipara sentenciar el partido en el tal acabó con la séptima pena mátranscurso de los segundos 26 mi- xima, en esta ocasión a favor de los nutos reglamentarios. locales que Pérez desaprovechó, El descanso sirvió para que Cas- pero su compañero Pena sí supo tel mejorara de nuevo su puntería, convertir el empate a cinco, a faly n los dos minutos de la reanu- ta de sein minutos para c| final, que dación recortaba distancias ano- dejaba el partido totalmente abler tando el 445, después de que su com- to. pañero Kdo desperdiciara otro peEntonces apareció Marc Fuentes que se convirtió en el salvador del Vila-seca marcando el definitivofi-flen ni 47', antes de que el colegiado Real fuera trasladado al hospital de Vilanova Iras golpearse contra la valla sufriendo una fractura de cubito y radio, según fuenes del Vilas-cca. Kl cronometrador ('ova lomó el mando en los ocho segundos restantes. lo de penatlí, en el m i n u t o 17', que sería el úlümo gol d e la primera ilutad.

: El arbitro Real padeció una "™¿ . fractura en el c cubito y el radio

m 1a divisió estatal Wlanoya-Vila-seca Mieres-Uoreí Cerdanyola-Macarena Piera-Cambrils Arenys Munt-Mataró Oviedo-Horta ..Bell-lloc-Liceo Areces-Tenerrfe

ELPÜNT O 8 GEN, 2001

Equip

5 3 4 5 3 3 6 4 -

6 1 O 4 6 3 1 1

PJ PG PE PP GF GC Pt

Mataró Areces Tenenfe Cerdanyola Uoret Bell-lloc Mieras Horta Vilanova Liceo Vila-seca Arenys Munt Píera Macarena Cambrils Oviedo

14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14 14

10 9 9 9 7 7 7 5 5 5 5 5 4 4 3 1

2 2 2 3 1 4 1 4 3 4 3 43 4 4 5 3 6 2 7 2 7 2 7 3 7 1 9 1 10 1 12

60 47 60 51 55 55 49 49 56 49 55 44 45 38 37 27

39 22 29 20 43 19 3719 39 17 42 17 3917 44 14 5713 4912 56 12 53 12 64 11 49 9 57 7 80 3

La propera (14 gen.): Vlla-seca-Mieres; L l o r e t - C e r d a n y o l a ; M a c a r e na-Piera; Cambrils-Arenys Munt; Mataró-Oviedo; Horta-Bell-lloc; Liceo-Areces; Tenertfe-Vrlanova.

El Vila-seca guanya amb un gol de Fuentes a tres minuts del final Els de Mazón van ser capagos de superar la pressló del Vllanova en el segon període EL PUNT / Vllanova I la Geltrú (Garraf)

HOQUEI SOBRE PATINS • L'Aiscondel Vila-seca va guanyar ahir dos punts vitáis contra el Vilanova, grades a un gol de Marc Fuentes a

tres minuts del final del partit. Els d'Alberto Mazón van mantenir una gran intensitat al primer temps i van ser capagos d'anar al descans amb un 3-5 favorable. En el segon

període, els locáis van pressionar a mitja pista i l'empat va fer aparéixer el nerviosisme en la banqueta vila-secana. Fuentes, pero, va tornar a ser decisiu en els darrers instants.

l a ESTATAL

5 6

VHJW0VA:0rtega, Bertrán. Caslel. Pérez ¡ Edo. Caruls: Pena, Valldoseta i López.

AISC0NDEL VILA-SECA: Domínguez. Roduit. Figueres. Vergés i Fuentes Cauris: Casáis, Cañadas. Betnal i Raúl.

Bol»: 1-0(1') Caslel(p). 1-1 (3)Fuenles (p). 1-2 (7) Vergés. 2-2 (7) Caslel (p). 3-2 (12') Edo. 3-3 (121 Roduit. 3-4(16') Vergés. 3-5 (17') Fuenles (p). 4-5 (27') Caslel. 5-5 (44') Pena. 5-6 (47') Fuenles. Arbitre: Real. Va ensenyar la vermella acumulativa a Caslel, del Vilanova, i a Roduit. del Vila-seca. També va ensenyar la blava acumulativa a Péiez i Valdosera. del Vilanova. i a Figueres i Vergés, del Vila-seca.

• Tots dos equips van plantejar un partit ofensiu i els primes minuts van ser una successió trepidant de contraatacs, en qué el Vila-seca va treure'n mes profit. L'exjugador del Reus i del Cambrils Miki Castel va mantenir el Vilanova central, responent ais gols de Fuentes i Vergés (2-2), i en el minut 12 Edo va avancar per primer cop els locáis. Pero tres gols consecutius de Ver-

Un jugador del Vila-seca lluita per la possessió de la bola. / DIMAS BALAGUER.

gés, Roduit i Fuentes van capgirar el resultat. En el segon període, el Vilanova va fer una pressió angoixant i va empatar quan quedaven sis minuts

per al final. El Vila-seca

va estar molt nervios; Fuentes va ser el que va sentenciaren un rápid contraatac. A quatre segons del final, l'árbitre va topar

fortuítament amb dos jugadora del Vilanova i va haver de retirar-se amb una possible fractura de radi i cúbit; el va substituir l'assistent de taula.

O 8 GEN. 2001

«- * -

e> «- CN O

(N (O ex «~ O

FÚTBOL.

CN CN O

.2 m

•=

o h-

E o "O 0J -J

-) -«o

a o c c

m Ti

<ñ C O ES

~ c

m H

-5

1A REGIONAL. GRUP 6.

T3 0)

w n Ó c (A •D O r a

E < >

C "o u F

E ra<. <

u c

ce i

VILA-SECA: Aragonés, Raül, Iglesia, Ángel, Cobos, Coll, Sabino (Frocadell), Caballero, Somavilla, León (Pedro) i Berni.

> U

.Ü

•5 S o o c

? ? s t- • 5 < < O ! í ? > ce ; t

E T Ec

c/) •a u

<ro —

C O ™ u ü r

s _ro 3J

r ai

i- ->

III I Oí »—»—«— O * —

mCNCNCNOCNCO»-

C N » - m O

mmm*crc5cneNPjncNCN»-.-cN.-o©*O O O O O O O C O r o C O O O O O C O C O C D Q O C C C O O r - C O

{*)tDCNP>-tDtDr*-or-cor«Jco«-cMCNínir)íN

N N <" N N <- *— CN*— « - » - » - » — .— •— T-

^i—

*—Ofno.«-(McnnnrocNnneN^(D

i D i D i n n i f l i f l ' J i ' / t i ' í ' j n i N n i ' - ' C O r ^ 0 3 C D 0 3 0 ) C O C O C O ( O C O C O C O C O O ] ^ 0 ) C D

cN^roromuiojincoroOQOQO

00 co O

00 co

•tr ** p * f*» •—

•— »— o o o c o c o t o r - . r ^ t o i O L n * * *f *T *<T -- CN (C(D(OIO(fitO(0(OIDU>íStO(D

ID ID ID ID ID

<o te •? o r*> c*ieNr*io.f>jt-»-»-T-^^

S E a £ E g •í a:

Í Í 2 C ¿ T I C E C T J

i / > < > £ > c O a :

E I

ALCANAR: Esteban, Segarra, Tono, Rido, Medrle, Siscu, David, Jortír. Sanli, Jean i Alfonso. Gols: 1-0 (72') Forcadell. 2-0 (84') Somavilla. 3-0 (88') Ángel.

a ce

c_i i •— c N c o a í a > C N t - o * 5 - m c 7 ) > - » - r - . t o i r > r - . c o * e í g r- — . _ _ _ ,_ C N ^ ^ ^ C M f M r - r t

Vila-seca, 3 Alcanar, 0

Arbitre: Muñoz. Va amonestar els locáis Aragonés, Raül, Ángel i Coll, i els visilants Segarra, Tono i Manel. Comentan: El partit entre el Vila-seca i l'Alcanar va estar marcat per la gran lluita que els dos equips van crear sobre el terreny de joc. En el primer temps el Vila-seca, tot i els intents per trencar el 0-0 inicial, no van poder ler-hi res a causa del desencert de cara a porta contraria i la gran actuació del poder de l'Alcanar, Esteban. Va ser en el segon temps quan van arribar els gols. El primer el va marcar Forcadell en el minul 72, poc després Sabino va ler el segon gol local. Finalment Ángel va determinar el 3-0 i va sentenciar d'aquesta manera el partit. Amb aquest resulta!, el Vila-seca se sitúa a la classiticació amb 27, empalat a punts amb l'Amposta i un punt per davant del Roda de Berá. L'Alcanar, en canvi, está en les darreres posicions amb 14 punts, quatre per davant de la Bisbalenca i dos per sota de 1'Ametlla. / E L P U N T

Díari O 6 GEN, 2001

de Tarragona

El EL VILA-SECA Y L A POBLA SE LLEVARON EL ' I V TORNEIG DE N A D A L '

El Vila-seca, en categoría benjamín, y la Pobla de Mafumet, en la infantil, se proclamaron campeones del TV Torneig de Nadal de Futbol-Base Dow', celebrado el pasado miércoles. Los partidos se jugaron en la propia Pobla de Mafumet bajó la organización del Consell Esportiu del Tarragonés, y el club y el Consistorio local. El torneo contó con el patrocinio de la empresa 'Dow Chemical Ibérica'.

6. FETS I GENT

Diari \ 5 GEN. 2001

de Tarragona

El párroco Antón Morell continuará sus funciones en ia parroquia de Sant Pere.

TONI PERIS

Toiredembarra homenajea al cura Antón Morell por sus 25 años de servicio El alcalde, Miquei A. Lecha, le entregó una medalla de plata Finales de 1975. el arzobispo de Tarragona, Josep Pont i Gol. propone al cura de Sarral. Antón Morell, cambiar de parroquia. Sin pensárselo dos veces, entre las opciones posibles, se decanta por el templo de Sant Pere Apóstol de Torredembarra. Desde entonces, ha oficiado los diferentes actos religiosos en esta población y el Ayuntamiento no le ha pasado por alto este hecho. Ayer, le entregó la medalla de plata de la localidad por los servicios prestados. Un centenar de vecinos asistieron al acto de homenaje. J O A N BOBONAT TORREDEMBARRA

Antón Morell -nacido en V'ila-seca-se mostró ayer muy agradecido con este cálido tributo. De hecho, el mismo comentó que «el acto no es hacia mi persona si no ei reconocimiento a la misión que se me encomendó hace 25 años». A partir de ahora, el cura continuará con •¡us obligaciones en el templo. El provimo ano. celebrará las bodas

de oro de la celebración sacerdotal. La cita era en el salón de plenos del Ayuntamiento a las 12.30 horas. Un centenar de personas -capacidad máxima de la sala- se personaron para celebrar esta distinción municipal. La medalla de plata tiene grabada en una cara el escudo de Torredembarra y en la otra el Castell. Además, el alcalde -Miquei Ángel Lecha- le hizo entrega de una insignia que permitirá a Antón Morell asistir en lugar de privilegio en cualquier acto público. Precisamente Lecha explicó en su intervención que «entre mu-

í V$k-* 9

El cálido tributo se hizo en el salón de plenos del Ayuntamiento

chos reconocimientos a su labor a lo largo de 25 años, debemos señalar su especial interés en las entidades como Caritas, la Coral de Santa Rosaüa... y la restauración de la parroquia y del órgano barroco». Propuesta de las entidades Precisamente Caritas, la Coral Santa Rosalia y la Confraria de la Creu solicitaron al Consistorio un reconocimiento a la labor de Antón Morell. En el pleno de 14 de septiembre de 2000 se aprobó estaf-propuesta y todos los grupos votaron a favor -tan solo hubo una abstención a la propuesta-. Mosén Antón Morell fue ordenado presbítero el 31 de mayo de 1952. Antes de ser rector de Torredembarra ejerció su ministerio en las poblaciones de Els Pallaresos, Perafort, Barbera de la Conca y Sarral. Desde su llegada a La Torre, ha sido también arcipreste del Tarragones Únante y ha seguido como director del secretariado de servicios al clero del arzobispado de Tarragona.

Els grans municipis buiden els pobles El 17% deis habitants de la demarcació viuen en zones rurals, una xifra superior a la mitjana catalana JOSUÉ GARCÍA / Timgoltl

• Els pobles petits de les comarques tarragonines es buiden. Deis 183 municipis de la demarcació, les 12 grans ciutats apleguen ja dues terceres parts de la poblado. Només Reus Aqüestes ñires, recollides en l'Anuari Social d'Espanya 2000, responen a les darreres xifres oficiáis sobre el cens de 1998, de manera que les dades poden haver variat scnsiblement. Segons aquesta informado, els municipis de la demarcació consideráis urbans —aquells que teñen mes de 10.000 habitants— apleguen un 62% de la població. Així, dos de cada tres habitants viuen a Tarragona, Reus, Tortosa, Valls. el Vendrell. Cambrils, Amposla. Vila-seca, Salou, Sant Caries de la Rápita, Calafell i Deltebre. A continuado. 28 municipis son considerats semiurbans, i hi viu un 21% de la població tarragonina. Per últim, a les zones rurals, amb 143 poblacions incloses, hi ha només un 17% de la població de la demarcado. Tarragona se sitúa, així, després de Barcelona, com la demarcació mes urbana, per sobre de Girona i Lleida, tot i que per sota de la mitjana de la resta de l'Estat. Radiografía de la poblado L'informe publica altres dades que permcten fer una radiografía bastant precisa de la poblado. Tarragona és la demarcació catalana que mes ha crescut en nombre d'habitants en la dárrera década, amb un increment del 7,1%. La densitat de població és de 92 habitants per quilómetre quadrat, una xifra similar a la de Girona, pero molt inferior a la de l'área metropolitana de Barcelona, on la densitat se sitúa en mes de 600 habitants per quilómetre quadrat.

i Tarragona sumen mes de 200.000 habitants, el 40% del mig milió de persones que viuen a la demarcado. Per l'altra banda, només el 17% de la poblado viu ais mes de 140 munidpís rurals, segons indica l'Anuari Soria! d"Esparrya

de la Fundado «la Caixa». Tot i que aquesta tendencia s'accentua amb els anys, la situado a Tarragona esta mes equilibrada que la mitjana catalana, en qué només un de cada deu habitants viu en zones rurals.

INOICADORS SOCIALS TARRAG0NINS

mft^^sieñatm:

ÍUPOBUClO! yi991-1B88}j Absoluta I % 38.241 (7,1%)

. Nombre de bibüoteques

Hombre de museos

114

• Nombre ' 4 tspats escomes d'espais •'¡M (nombrel esportius i aforament) _ * 3.278 ^ ' 4 2 (25.448f

^8¡g2&¿£^r¿.VKBBFTzmzzmmm tspectadors de, Espectadors de

5S Municipis Municipis urbans i % de semiurbansl % de població població 28(21) ' 12 (62)

Nombre de dnemes

Municipis rurals ¡ %

pellloiles espanyoles 83.843

de població

Assistáncia Total . mitjana pe/Hcules estrangeres i 1.495 019 Í.578.862'""19.022

143(17)

Video J Internet i 4,9 | 10,5 Ü '

-r--^j

Religió j Una alba, ¡M¡ I _ I Mitjana d'edat£ p W H U S ^ É W D A 3 Í^PRHJMltjADE católica] religió ¡ ¡HomeslDones tomes I. Dones |tHABfJATG£Pag, 2.126 805 (2.944 29,8 | 27,5 13 """75,0 81,5 " " 144.304

rDOTNCI0IB.1wMW ca«w aejB(iy(*Q

'oasmmmSM^^r^E^^i índex d'atur

índex d'activitat Total I Homes I Dones Total 53,5"" 65,0 í 42,6 I 8,7

Beneficiaris de pensions contributivos _ (jubilado) j. 76.508

Homes i Dones

5,6

Beneficiaris de pensions no contributives 2.879

I 13,2

Joves " 14,4'

Bata . Beneficiaris de pensions MssistencaJs 362

Centres hospttalaris en regim d'intemat Públics „ . [ ' . . . Privats~'... T~..'. Total (centres I Hits) (centres I Hits) (centres I Hits) 9(1.499)

10(2.210)

19(3.709)

Tota/ de defwdons_ _ Infeccions Aparell respiratoria Aparell digestíu Cáncer' ~ Aparell dreulatori

5.394 0,8 9.8

4,8 23,9 _ 13

_ 4,4 _ r¿ Causes externes Altres Sense informado _ j _ _ 2 ' 5 __r? Casos d'alectats de sida _j 700 ¡4 Nombre d'acddents de transit \ 2.169 "¿j Morts 194 Ferits 3.271 Mental

—Mi

inimmtam. - — • • -—MiViá-'r" ' •"*"""» -• • —•»•• .... ...,«::. ,,vt¡-^iMÍ W A ¿ » - I I M M J mPFEsgiesia católica Nombre de comunitats | Centres escolan Uocsdeculte A rTatties esglésies !•', í£J %de Assignació efectiva religiosas i monestirs i no universitaris ••• eatoHcs , carato eonkstion :1-¿Á'h declaradora (milions de ptes.) ~~~,6 ' (J 29,9 104 37 187,0

Alumnes matriculáis en . -A. i - Alumnes '•-. ensenyament no unlversttari '"•',' matriculáis en Tr*ú [ CentresH Centres~,< ensenyament .100.701

púbHa 73.134

Pocs usuaris de la xarxa J.G. /Tarragona • Només un de cada deu ciutadans tarragonins té accés a Internet. Segons indica ('informe de l'entitat financera, Tarragona se sitúa per sota de la mitjana catalana en aquest aspecte, com també en la lectura de diaris i revistes i el seguúnent de la radio. Només un de cada tres habitants de les comarques tarragonines llegeix habitualment la premsa diaria, i nou de cada deu miren sovint la teJevísió. Peí que fa al cinema, només un 12% hi assisteix regularment. una xifra que está per sobre de les comarques gironines i lleidatanes i al mateüt nívell que la demarcació de Barcelona.

Y' prfra's I i

27.567

tnAwsa

*' '

12.486

. Index d'escolaritat ,*'.'. per nivela ,, educadas (%) ~r^mirá^rSecundinVTlMnnh^iír\ 100.8 81,8 22.2 ~]A

Infantil 122,0

•!••! rv»-f%K%, "•

Un de cada quatre matrimonis, peí civil J.G. / Tarragona • Un 27% deis matrimonis de les comarques tarragonines es contreuen peí civil. Així es desprén de les dades de l'Anuari Social d'Espanya de la Fundació «laCaixa*. referidesa l'any 1997. En aquest sentit, la demarcació de Tarragona se sitúa en un nivel! inferior al de la mitjana catalana, al voltant d'un 32% de cada 100 matrimonis celebráis. La resta de matrimonis —és a dir, un 72Tí^— se celebren majoritariament seguint la tradició católica.

i només un 0,4% se celebren seguint altres religions. Lamitjanad'edatarhoradecasar-se és de 30 anys per ais homes i de 27,5 per a les dones. Unes xifres molt s¡railars a les de la resta de CataJunya í de l'Estat espanyol. D'altra banda, l'estudi de -la Caüa» també destaca que el 30% de les declaracions d'hisenda decideixen atorgar l'IRPF per a 1'EsgJésia católica, la qual cosa, en milions, es converteix en una aportado de 187 milions.

7. FESTES

Oían 3 0 GEN. 2001

de Tarragona

IVlLA-SECA U N MILLÓN DE PESETAS PARA EL SALVADOR

La Festa Major de Vila-seca ha logrado recaudar casi un millón de pesetas para destinarlo a las víctimas del terremoto de El Salvador. El último acto organizado fue el baile popular que se celebró el pasado domingo en l'Envelat. La entrada costaba 500 pesetas y toda la recaudación fue destinada íntegramente a las víctimas salvadoreñas.

Diari 2 9 GEN. 2001

-de Tarragona

Vila-seca reunió a 17 agrupaciones de gegants.

TONIPERIS

La XIX Trabada de Gegants pone el broche de oro en Vila-seca a lafiestamayor de Sant Antoni ta mayor de Sant Antoni, sirvió para conmemorar la mayoría de edad de los dos gegants (gigantes) de Casi una veintena de agrupacio- la localidad, el Ton i la Pineda. nes participaron ayer en la XIX 'IVo- Ambos cumplían 18 años y se conbada de Gegants de Vila-seca. Lle- virtieron por tal motivo en el cengaron formaciones de diversos pun- tro de la celebración. tos de Catalunya: Vilassar de La jornada comenzó bien temMar, La Riera de Gaia, Riudoms, prano. Antes de las ocho de la maL'Aleixar, La Selva del Camp, Cercs, ñana ya se podía sentir el tradiArgentona, Matadapera, Reus, cional toe de matinades. Dos hoMora d'Ebre, Sant Caries de la Rá- ras más tarde tuvo lugar la pita, Alcarras, La Canonja, Mas- plantada de gegants en el Pare de pujols, Barbera del Valles y la pro- la Riera, que sirvió para dar paso, pia Vila-seca. Este encuentro, a las doce del mediodía a una cerque además de suponer el acto cen- cavilaque recorrió las principales tral de la última jornada de fies- calles de la población, desde el proR E D A C C I Ó N /VILA-SECA

costa@diaridetarragona.com

pio Pare de la Riera hasta la avenida Ramón d'ülzina. La comitiva al completo, con grallers y capgrossos incluidos, protagonizaron posteriormente un baile final en el envelado del mencionado parque. Pero el día festivo contó con más actos. No faltaron los deportivos, con competiciones de patinaje artístico y de cross. El punto y final, tanto a la jornada como al Sant Antoni 2001, lo puso un baile popular, cuya recaudación (el precio por persona era de 500 pesetas) se destinará a las víctimas de El Salvador.

o. r\3

¿n-

03 5 O

RSIUMAJOHDEUIU-SECA

La población de Vila-seca enfila el tramofinalde sufiestamayor de Sant Antoni COSTA _

costa@diaridetarragona.com

Unos empiezan y otros acaban. Mientras Salou está a punto de dar el pistoletazo do salida a la semana grande de su fiesta mayor de invierno, la vecina población de Vila-soca enfila su roela final este fin de semana. Aunque los actos estrolla t uvioron lugar la semana pa' sada {correfoc, carreras de caballos...), los vilasocanos aún podrán disfrutar do una interesante oferta lúdico-festiva hoy y mañana.

Sin embargo, ayer también hubo actos. A las siete y media de la tarde, en el propio Ayuntamiento de la localidad, tuvo lugar la presentación de la Marxa deis gcgants de Vila-seca. Posteriormente, a las 21.00 horas, le tocó el turno a la inauguración de una exposición de esmaltes de la artista local Montserrat ('lavé i I,laó. Fue en la sala de exposiciones de la Biblioteca. Para hoy sábado sólo hay previsto un acto, Se trata de un baile de folk. Será en el envelado del Paro de la Riera y comenzará a las 20.00.

Participarán las formaciones del Aula de Música Tradicional y Sol de Nit. Y mañana domingo será el último día de fiesta mayor, El protagonismo de la jornada lo tendrá la XVIll 'Probada de Gegants, con matinades, plantada y cercanía incluidas (a partir de las 07.¡H) por las callos de la población). También habrá, a lo largo de todo ol día, competiciones deportivas (patinaje artístico y cross). Vila-seca pondrá así punto y final a casi dos semanas de Pesia Ma-

El fin de semana • Hoy - 20.00 h. Baile folk, con el Aula de Música Tradicional i Sol de Nit, en el envelado. • Mañana -A partir de las 07.30 h. XVIII Trobada (Jegantera. Matinada degrallors. A las I0.(M), plantada y a las 12.00, corcavila. - Des 09.00 a 20.00. X Campeonato de Patinaje, en el Pavelló. En ol circuito úv cross, cross territorial de Vila-seca. -18.00 b. En el envelado, baile. 500 pesetas. Recaudación para víctimas de El Salvador. mw*gsf;ew ;-*^r*»»eafti * r y n t'frtxtn

es:

. jor de Sant Antoni, que, aunque los actos y celebraciones se han concentrado en menos días que el año pasado, los mismos han gozado de un importante éxito de público y participación. Cabe destacar especialmente las carreras de caballos celebradas el pasado domingo al mediodía en el nuevo circuito de hípica. Asistieron, según estimaciones oficiales basadas en el número de vehículos aparcados en las inmediaciones, más de 5.000 personas. También han tenido una considerable aceptación las celebraciones y talleres organizadas para los más pequeños do la localidad, así como el envelado dispuesto esta edición en el Pare de la Riera y donde tuvieron lugar buena parte de dichos talleres y bailes populares de) programa.

ELPUNT 2 6 GEN. 2001

Disset colles participen a la Trobada de Gegants de Vila-seca, que comenga avui E.P. / Vila-seca • La dinovena edició de la Trobada de Gegants de Vila-seca será enguany mes Huida que mai, ja que s'hi ha confígurat un programa d'actes que ja s'enceta avui. L'ajuntament será l'escenari de la presentado deis nous vestits del Ton i la Pineda, que enguany compleixen el divuité aniversari. L'acte comentará a 2 / 4 de 8 del vespre i servirá també per

presentar la Marxa deis Gegants. A la trobada de cada any, s'insereix per dissabte —dins la programació de la festa major— un ball folk, amb els grups Sol de Nit i Músics de l'Aula de Música Tradicional, a l'envelat del pare de la Riera. El diumenge hi ha la Trobada Gegantera, a la qual donará el tret de sortida un toe de matinades pels carrers del poblé. Els ge-

gants estaran plantats des de les 10 del matí al pare de la Riera, des d'on comentará la cercavila. Disset colles participen a la trobada d'enguany. En venen de Vilassar de Mar, la Riera de Gaiá, Riudoms, l'Aleixar, la Selva del Camp, Cercs, Argentona, Matadepera, Reus, Mora d'Ebre, Sant Caries de la Rápita, Alcarrás, la Canonja, Maspujols, i Barbera del Valles.

Diari 2 3 GEN, 2001

ríe Tarragona

Vila-seca recupera Talé després d'una setmana intensa de festes L'alta participado ciutadana en els actes i l'estrena del circuit hipic, el mes positiu

mmam

Després d'una setmana Intensa d'actfvltats lúdiques, Viia-seca ya tomar ahir a la normalltat. La festa majo? de Sant Antonl encara té una última c a r t a a Jugar el próxlm

cap de setmana, quan se celebrará la dlvultena trobada de gegants. El responsable de l'organltzació, el regidor de Cultura I Turisme Josep Graset, reconelx que está satisfet de com ha transcorregut la setmana: -Cree que hem encertat en moltes coses I a les que hem fallat les revisarem. Pero estic content perqué podem mlllorar». JOWDI C A W t ViUV-SÍCA

Graset ha rebut durant tota la setmana comentará de tots colors deis venís. «M hagut de tot. Critiques constructivos, al tres de no (ant i elogis. Sóc conscient que el meu carree ha de rebre totes les bofetades si son necessáries, pero he d'agrair ais meuscompanys perqué tot el programa d'actes ha estat un trehall enequip i sonso lasevaajuda no liagués estat possible el muntatge de la festa». Entre les coses mes valorades peí regidor vila-seca hi ha la gran afluencia de públie en alguna actes del programa, la importancia que s'ha donat enguany ais diablos, i sobrotot, l'organització deis lallers pcls mes menuts. «Les innovacions han estat molt ben rebudes pels vila-secans», afegeix el regidor de Cultura i Turisme. Una altra de les coses que continuaran l'any v-inent será l'enveiat del Pare de la Riera. Posar fil a l'agulla Entre els aspectos a millorar, Josep Graset no té por de reconéíxer les mancantes de l'edició d'enguany. «la diada gran de Sant Antoni vam posar el ball de coques massa aviat Aixo ens va restar molt de públie. De cara l'any vinent, retrassarem aquest esdeveniment í l'acte que vagi a continuado -podría ser el teatre- es posará mes tard». Els concertó d'entre setmana,

Les curses de cavalls a Vila-seca van aplegar a milers d'afecclorurts al Pare Urba.

especialment el que van oferir els Abbey Road i Smoking Stones, també van teñir poc públie. L'alcalde, Josep Poblet. lambe ha volgut fer un análisis d'aquesta setmana de festa major. La máxima autoritat de Vila-seca afirma que «la nieva valorado és optimista.

Ens lia acompanyal el temps, la par- pero diu que «segurament haureru ticipació ha estat variable, i so- de mirar de reubicar aquosts artes bretot, hem donat molía im- en una aitra franja horaria perqué portancia a lajoventut del nostre vingui mes gent». Poblet tampoc poblé». Poblet també ha vist que escatima elogis ais responsables alguns especiados musicals d'en- del programa d'actes de la festa matre setmana no han tingut l'éxit de jor. participarlo esperat inicialment, L'ahtra historia del circuit hipic Un deis fets que han passat en secret pels passadissos de l'Ajuntament ha estat el muntatge de les curses de cavalls. El temps de pluja i humitat de principis de gener havia Impedit que les installacions Les curses de cavalls de Vila-seca mereixen un análisis a banda. del Pare Urbá estossin en condiJosep Graset explica que -homconegut les mancancesd'aquesta ciona dies abans de les proves híedició perqué ostrenávem nou circuit. De cara l'any vinent popiques. sarem fil a l'agulla perqué no es repeteixin». Les caréneles que anomena el regidor son: les places d'aparcament (el torreny va L'empresa adjudicatária de l'oquedar petit davant la gran afluencia de cotxes), el servei de bar bra -J.Morell SL- í la brigada mu(insufident amb el nombrós públie), la unificado de les cáseles nicipal han estat dia i nit t rehallan! d apostes (estaven disperses) i el transport públie. inteasament per poder teñir el cirRespecto els accossos al recinte hípic, l'Ajuntament de Vilacuit d'hípicaapunt Fmsítot, la nit seca té ciar que haurá de buscar formules per evitar les cues de abans encara hi havia personal aplavehicles. A mes, s'haurá d habilitar mes terreny per aparcament nant el nou hipodrom. Tant Poblet i potenciar lacees en transport públie. Poblet explica que «pocom Graset han volgut en totes les tenciarem el trenet i buscarem una ruta perqué la gent que vuldeclaracions remarcar i elogiar la gui venir a les curses a peu ho pugui fer». tasca de la brigada-

El Cós de Sant Antoni

Díarí 2 2 GEN, 2001

de Tarragona FESTX DE SANT AtfrOM A VU-SEC4 Mobv Dick (Antonio Odia) Vitesse Cal (Joan Camps) Ncotuno íJoseo Pont) Aurek (Antonio Muntanyá) Destróyer (Befnardo Jover)

M A N C ANCES [)El NOU CIRCUÍ I

E i s ACCFSSOS

F A L T A O ' A P A R C A M E N T I CUES I N N E C E S A R I A S

C U E S QUILOMÉTRIQUES

Tot i ser un rxJt la jornada cava! lar de Vila-seca, hi va havor inancanccs di* consideraeió r n l'aNiKfte orgaiülzaliu. IVr una banda, la gran afluencia lie públic va for pctita la zona habilitada per 1'aparc aincnl i va costar t robar un forat. IVr l'altra, el bar mtinlat pcls espectadors era massa petit i la geni havia de fcr cues p e r a r o n s c g u i r un refresc, un ent r e p a r o un cafe...

I/estrena oficial del nuu cin-nit d hípica al Pare l'rba dé Vila-seca va s o r p r e n d r e a organilzadors i a visitanLs. I)es de les 11 .<><> llores, !a carretera de Vila-seca a la Pineda (TV-3I4H) va quedar col lapsada e n c l tnun c o m p r e s entre el municipi i la zona del circuit. 1*1 Policía [¿ocal va haver do multiplicarse |)er organitzar el traiisit i evitar que els vLsiiaut.s es quedessin seiise veuif les curses.

La carretera de Vila-seca a la Pineda va quedar collapsada

Es van celebrar sis curses amb41 pura sángs de diverses quadres

ma—i El nou circuit d'hípica, al Pare Urbá, va agradar a tothom

Or Cátala ílván Bofrcao) Operativo (Emilio Vaque) Achares UOSCD Fustert Top Machi (José Collera) Raza (Pablo Borrego)

Potenciar el transport públic L'aJcalde do Vila-seca, J o s e p Poblét, i el regidor d e Cultura i Turisme, J o s e p Graset, coincidien a a s s e n y a l a r q u e «de c a r a l'any vinent s ' h a d e p o t e n c i a r I'arribada al circuit and) t r a n s p o r t públic i a peu». Desprca de l'éxit d ' a s s i s t c n c i a d'enguany i la dific u l t a t p e r a p a r c a r d i n s el recinte, t a n t el batlle c o m el regidor responsable de la (esta volen innovar i millorar en aquells aspectos m e s p r e c a r i s . « E s el p r i m e r any i e n s h a s e r v i l p e r e x p e r i m e n tar aquells p u n t s que hem de millorar», deia PobleL « E s t i c m o l t c o n t e n í d e com ha anat la primera p a r t d e la festa p e r q u é podom millorar», afegia Graset. En definitiva, la idea q u e cls hi volta peí c a p e s incrementar el servei d e t r e n e t que s'ha col l o c a l e n g u a n y i c r e a r una ruta a peu per aquells veins que prefereixin fer u n a m i c a d ' e s p o r t i deixar el c o t x e a c a s a . Aquests d o s factors s e r á n u n a de les innovacions d e c a r a l'any vinent. A b a n d a , e s p r c t e n q u e les parados d'ajpo«tesescoI-l<Hjuindin.sclsdosonvvlaLsques'iixstaiIaran «per p o d e r d o n a r la s e n s a c i ó de mes i n t e g r a r l o en els e l e m e n t s del ( ' o s d e Sant Antoni», cloia G r a s e t

* • - . .

1700a

462 500 Dts. 225 000 pts 156.250 oís 118.500 pls.

.- „- 87 500 pts lina

Mcdoursa (Víctor González) Amanecer (David Torres) Suecial Turf (Jaime Bassa) Aladmus Vivus (Juan Bassa) Potita (Lluís Capdevrla)

J37.500 oís. 87 500 pls "'••'"'""'• " ' 68.750 Pls. 62.500 pts '~"~^r- 56.250 pts. • » • , . . . : z.noa Yauoardir (José Luís Martínez) ' : - > * - . . i . « S S i a i . " ^ ' 462 500 ots. : Ilustrada (Pablo Borrego) 225 000 pls. ' Lerro Ovan Borreoo) •7JíFKP!t--«* 156.250 ots. Zorobabel (Roberto Carlos Montenegro) 118.750 pts Ponerlo (Román-Martín) • g '".V. - 'V '^gh?*' >*-87:500 pts. Scotl Dandv (Joan Camos) ' Denver (Juan Bassa) Dancina (David Torres) Príncep de Fiquer (Jaime Bassa) Balbing (Llufs Capdevia) "-'"•5 Pasaiero (José Colleral . Kurdistan (José Luis Martínez) Palinodia ílván Borreoo) V-""-" Almogávar (Josep Fuste) Arahál (Román Martín) ——

valí, c o m p e t í a e n u n a o a l t r e mr> (lalitat (mes o menys distancia). Els cinc primers classificaLs rebien pn> nii - v e u r p q u a d r e a d j u n t - i cl cavaJI guanyador s e li exüvia una most r a d e s a n g p e r c o m p r o v a r si anava rlopat. I.ies s i s c u r s e s e s van d e s e n v o l u p a r a m b mol La normalitat í l'csp e c t a c l c c q ü e s t r e va a c a b a r a les d u c s d e la t a r d a s o t a un sol d e j a s lícia. A l c s h o r e s , cls p r o b l e m c s d e t r a n s i t p e r s o r t i r del circuit d'híp i c a del P a r e Urbá van t o m a r a a p a r e i x e r . Kl regidor d e C u l t u r a i Turismc, J o s e p Graset, va explicar q u e «de c a r a l'any vinent hem d e teñir m o l í ciar les m a n c a n c e s d'aq u e s t a edició». Així, C r a s c t p r c t e n ampliar la z o n a il'aparcanicnLs i b u s c a r formules riivprswl (>cr evitar les aglom e r a c i ó n * d'cnguany.

137.500 ots. 87 500 pls 68.750 Dts. 62.500 pls - - " • • " ' 66.250 pls.

, _, - , -

-< "

*•» ~ •• • ISttm -..-*. Í Í . ^ I Í . . . , .656 250 ots. 325 000 pls. JSr.TLE!iS7,"tr:,-200 000 ots. 137.500 pls. ~—112.500 pts

FESTA DE SANT ANTONI A VUA-SECA Et CLIMA

L'EMBLEMA DE LA FESTA

PROVAR SORT A tes CURSES

MlGDIA DE PRIMAVERA

T O T H O M A M B M O C A D O R S BLAUS

LES

Durant aquesta setmana, els responsables de la festa niajor de Sant Aiitoni (Patronal Municipal de Tiirisme) tenien auténtic pánic aj clima que faria el diumenge. La presencia de la pluja ahir aJ malí hagués obligat a sus pendre les curses de cavalls. Per sort, el día va ser boníssim. No hi havla núvoLs, el sol brillava i la temperatura vorejava els 17 graus de mitja. Hi va haver alguns agosarats que aiiaven en mániga curta.

Una de les novetats de l'edició 2001 de la festa niajor de Sant Antoni va ser un mocador de coll amb els símbols de la celebrado (foc, cavalls i baJLs tradicionals). Durant aquesta setmana i ahir mateix al circuit es va poder veure qui era veí de Vila-seca i qui venia de fora vila a gaudir de la programado festiva El Patronal ha repartít aquesta setmana un total de 3.000 exemplars en diferents actos.

Una de les actívitats que es realiizaven abans de cada cursa de cavalls eren les tradicionals apostes. Per 200 pessetes, els afeccionáis apostaven per dos cavalls a la vegada Si aquesta dos equirts quedaven primer o segon, era igual quin deis dos guanyava, els apostants rebien el seu premi. Segoas la cursa, la quantitat era mes gran. Durant la jomada hi va haver molta gent que observava els animáis i després s'atrevia a fer pronóstics.

A P O S T E S REVERSIBLES

Galopant sota un sol de justicia Les curses de cavalls aplegaren a centenars de visitants i desbordaren els accessos al circuit Faltaven 30 mlnuts per comentar les curses de cavalls de Vlla-*eca I la carretera d'accés al circuit hípic semblava el peatge de Martorell. Una cua quflométdca de turísmes avaneava mort lentament fina a l'entrada del reclnte. Agenta de la Policía Local no donaven l'abast f organltzaven de la mlllor manera posslble el dens tránsit d'aquella hora del matf. Dina el circuit, els que Ja havlen pogi/t aparcar buscaven un forat al costat de la pista per poder teñir el mlllor angje de vlsló. La gent, n'hl havla molta, t'ho va pa&sar d'alló mes bé.

VlLA-SíCA

Va ser un matf perfecte. L'alcaide de Vila-seca, Josep Poblet, feia broma afirniant que «hern pagat a una romissió metercologica una diners perqué fes bon terups. Sort (jue eiis han fe i ras». De fet, el día que lima ahir nnl'esperava ni el regidor mes optimista. Durant tota la setmana les amenaces de pluja i mal temps van posara mes d'un un ñus a l'estómac i fins i tot es va preveure la cancel lacio de lacle mes tradicional de la festa de Sant Antoni. Per sort, el (lia va acompanyar i les curses van fer xalar a tots, tant els experta com ais afeccionáis. El Pare Urba de Vila-seca no és l'liipodroni britanie d'Ascott. Ni el públie que es va concentrar alür en aquest circuit no Huía escandalosos barreta de diferents formes ni tamanys. Pero l'espectacle ofert ahir, salvant les distancies geográfiques i el renom internacional, va ser impressionant.

•*fcf-"Jtf.l m jmmtÁ .1 Les curses de trotons van ser espectaculars I el públie no va parar d'anlmar en cap moment.

Van venir visitants de tot arreu que no es volien perdre la jornada hípica de Sant Antoni. Fins i tot, i sense fer massa soroll, es va poder veure algún regidor de Salou -per exemple Jesús Barragán- i un altre de Reus -Xavier Fuella- De fet, ahir a la provincia els dos pols d'atracció eren Valls amb les seves calcotades i Vila-seca amb les curses de cavalls. U s normes estríctes

Les proves equines no son un acte festiu i sense control. De fet, és

la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España qui autoritza les sis curses programades. El prestdent de la Comissió Hípica, Josep Robert, explica va que -tot anat com s'esperava. El circuit és perfecte, la valorado de les quadres, excel lent. Ara de cara els próxims anys, hem de millorar l'entorn per poder magnificar encara mes aquest espectacle». Els 41 participants van haver de passar un rigorós control. Primer, els genets que competien a cada cursa, escalfaven a la zona del pa-

dock. «Aixó es fa per dues raons: escalfar els animáis i deixar veure al públie els participants per poder fer les seves apostes», afegia Robert. Després, es pesava el cavall i el genet junts per evitar cap irregularitat. «Sí després de la cursa teñen menys pes, podría suposar que han deixat anar alguna cosa enmig de la carrera i aixó no és corréete», deia el president. Un cop passat aquest trámit ja es podia donar el tret de sortida En funció de la categoría del ca-

li» tras curses de galop de pura sangs angleso* van ser mort dlsputades. La ímatge demostra l'esforc deis genets I els cavalls per «conseguir mi primer lloc.

Refrescar la gola seca i muntar ponis El bon temps que feia ahir a Vila-seca es va notar sobretot a la carpa muntada al circuit d'hípic a A banda del grup The McKensy's Clan Bandr el dibuixant Quim Colomer, i una paradeta d'assegurances per a cavalls i quadres, el mes important d'aquest petit envelat va ser el serve! de bar. La gent hi era a tota hora Entrepans, cerveses, refrescos, cafés— Feia calor i la gola quedava seca moft aviat. A mesura que s'acostava el migdia, els cambrers no donaven l'abast. Hi havia cues de mes de vint persones esperant parientment per demanar alguna cosa per veure. El regidor de Cultura i Turisme, Josep Graset, va explicar que -de cara l'any vinent hem de duplicar aquest servei. La idea se-

ria posar una barra a cada banda del circuit perqué els visitants puguin descansar i preñare un refresc entre cursa i cursa». Pero no tot va ser servei de bar. Unadelesatraccions mes ocupades durant lea curses de cavalls va ser el carroussel de ponis. Els pares acompanyaven els seus petits perqué poguessin disfru Lar d'una passejadeta damunt el Uom de l'equi. AquesLs exemplars estaven fermatsen una especie de noria i donaven voltea en cercle. Durant tota la jornada hi va haver actrvitat I e\a animáis van fer molts i molts kilómetres. Els pares, orgullosos, esperaven que el seu fill o filia passés perdavant d'ells per fer-los-hi una fotografía

ELPUNT 2 2 GEN, 2001

L'assisténcia a les curses de cavalls i trotadors de Vila-seca es multiplica enguany per tres Mes de sis-mil persones van fer acte de presencia a l'esdeveniment hípic CARINA n i . I I I^\ / Vila-seca • Un total de 42 cavalls van prendre part ahir al matí en un deis esdeveniments que cada any ntreu mes gent a la localitat de Vila-seca. Les Centenars de vehicles aparcáis a les zones d'accésa \'íla-seca avisaven de la magnitud de púhlic que ahir al matí volia seguir la cursa de cavalls i trotadors que any rere any organitza rAjuntamenl i la Comissió Hípica de V i la-seca. Entre dos quarts de dotze del matí ¡ dos quarts de tres de la tarda van ser mes de sis mil tes pesones que van seguir l'esdeveniment hípic. El regidor de Turisme, Josep Graset. no amagava la seva alegria: «Enguany s'ha multiplica! per tres lassisténcia de visitants; estem molí contents." EIs motius son: un temps excel lent ¡, probablement, el canvi d'ubicacióüelcircuit hípic. que mentre que en anys anterior» en muntava a la parada del Castell. enguany sha situat en un gran espai, a la carretera de Vila-seca a la Pineda. Les pistes es van adequar de manera que els dos tipus de curses, de galop i de trotadors, es poguessin feral mateixcircuit. Es van convocar sis curses, patrocinades per entiláis díferents. El trofeu Cooperativa Agrícola de Vila-seca, dotat amb 137.000 pessetes, el va guanyar el cavall Moby Dick, amb el genet Antonio Orfilia; el trofeu Platja de la Pineda, dotat amb 462.500 pessetes, va ser peral pura sangOrCatalá.muntatper Ivan Borrego; el trofeu de «la Caixa», de 137.500 pessetes, va recaure en el trotador Medoursa, de Víctor González; les 462.500 pessetes del trofeu Compte de Sicart van ser per al pura sang Y a p p a r d i r . muntat per José Luis Martínez; el Gran Premi del Patronal Municipal de Turisme. amb 187.500 pessetes per al primer classificat. el va guanyar el trotador Scott Dandy. de Joan Camps; i. finalmenl. el Gran Premi Ajuntament de Vila-seca, per a cavalls

curses de cavalls i trotadors —que s'organitzen en el marc de les festes de Sant Antoni— van reunir enguany mes de sis mil persones, una quantitat que -multiplica per tres

l'assisténcia d'altres anys», segons Josep Graset, regidor de Cultura. El bon temps i el canvi d'ubicació del circuit, en un espai mes ampli, va acompanyar en l'éxit de la cursa.

mmm ^

* * ; ;. i*qm*'

Les curtes de cavalls 1 trotadors es van ter enguany en un non circuit, a la carretera de Vila-seca a la Pineda, /XAVIJURIO

pura sane anelesos, i dotat amb 656.250 pessetes. el va guanyar el genet José Collera, amb el cavall Pasajero.

Entre les autoritats presents a Pacte hi havia l'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el diputat al Parlament Joan Maria Pujáis;

el subdelegat del govern estatal, Raúl Navarro, i la directora ¿'Universal Studios Port Aventura, Mercedes de Pablo.

Diarí 2 1 GEN» 2001

de Tarragona

G r. *>! :•'•

(/•».-*«*••-

•i,i¡ii.

•••>•• Ñ V i x

> ; /•;.•<? — •"•tV-iliQ

Les colles de diables de Vlla-seca, Valí» I l'Arbof van omplir d'espumes els carrera mes céntrica de la localrtat del Tarragona».

JOSÉ CARLOS LEÓN

Dansar enmig de les espumes El correfoc de diables de Vila-seca va omplir de foc el centre antic de la vila 21.00. Vila-seca ja fa ñores que es fose. L'enllumenat públlc queda difumlnat per una espessa cortina de fum I un so Infernal «'apodera deis carrera. Son diables amb cara de gresca. Criden I dansen sense por del foc que escupen les seves carretIJIes. Suen I molt. Duen roba molt grulxuda per evitar fuar-se la pell, pero disfruten moltíssim fent corre a la gent. Tot un espectacle. JOAOI CABRÉ

Vila-seca s'acomiadara aquesta tarda de la (esta inajor de San) Antoni flris el cap ile sotmaiiavincnt. Ahir, el protagonismo el van agafar els diables de Vila-seca, Yalls i l'Arboc. Desenes de niembres ile les 1 res formación* van portar les espumes de foc pcls carrera mes cvutrus de la lorafital. L'avís va ser a les 19.30 hores. La banda fie tambors de les colles de diables de Vila-seca i l'Arboc, van anunciar amb un so eixordidor respectado que vindria a cont inuació. Van sortir de l'envelat i van reco-

rrer els carrers del poblé. Alguns comerlos van optar per tapar els sens aparador? per evitar que les espumes fessin mal al negoci. Altres, no ho van fer i avui poden teñir una desagradable sorpresa. No es van apagar els llums. Petit error que el regidor Grase! diu que no es repetirá. El so es va fer mes intens i els carrers estaven plens de curiosos. La placa de Sant Estove va ser el punt de sortida. Des d'allí, os va passar peí carrer de Sant Antoni, de Buenos Aires, del Pairó, Sant Josep, plac,a de Voltea, ca-

rrer del Pou, de les Creus, Nou i placa de l'Església, Petards, petards i mes petards. CarreüIIes per parar un tren. En definitiva, els carrers del nucli antic espurnejaven pels quatre costáis. Perd aixó no era elfinaJ.La bailada grossa es va fer a la placa de l'EsgJesia MoJtes mes espumes per qui no n'havia tlngut prou. La nit va tomar a la normalitat. Mentres que a la carpa del barrí Cfr lomí hí havia discoteca móbil, a l'envelat, l'orquestra Oropéndola oferta un repertori molt extens.

Diari 2 i GEN. 2001

deTarragona

¡.•.-«••..it'-iinlillil

Marcel Gros va animar la vetllada a l'envelat.

JOSÉ CARLOS LEÓN

Rialles per a tothom El pallasso Marcel Gros va ser l'en- moments. Lesriallesde petits, ntitcarregat de tancar les sessions fa- jans i grans no van faltar i oís aplaumiliars a l'envelat del Pare de la diments, tampoc. Va sor tota Hiera. A(|iiest esplendid artista va una demostració d'enginy, origifer un rc-makc deis seus millors nalitat i molta professió.

Diarl 2 1 GEN, 2001

de Tarragona

[^es imatges de la festa

Els mes petits tenien farpa respecte ais equins.

NINÍN OLIVÉ

Perdre la por ais cavalls Els nons i nenes de Vila-seca van gaudir aliir al malí deis últims tallers. íli va haver de tot: animació i instruments, música elassica, engalanar les lestes, danses i

balls populars. Pero la aelivitat mes atractiva es va fer davant del mercal. Allí, s'aprenia a muntar acavall, la millor manera de perdre la por a aquest animal.

Diari 2 O GEN, 2001

de Tarragona *i

i1- • ü:

42 magnífics pura sangs competirán per Sant Antoni La cita és diumenge a les 11.30 hores a la carretera de Vila-seca a la Pineda La festa major de Sant Antoni de Vila-seca té un acte que sobresurt deis demés (sense desmeréixer la resta d'activitats). Aquest singular esdeveniment son les tradicionals curses de cavatls. Enguany, hl participen 42 pura sangs amb els respectius genets. A partir de les 11.30 hores del diumenge, es donará el tret de sortida a les sis curses, on hi haurá magnifics exemplars d'arreu de la Península Ibérica. Per fer atractiva la prova. es combinen dues modalitats: la de galop I la trotadors (equins que arrosseguen una quádriga). JofttM C A I R Í

L e x p e d a c i o ilimitada entorn a aquest esdeveniment vila-seca ha sigut mes enguany que en altres ediríons per dues raons: nou circuí! i una previsió metereologica difícil de predir. El regidor de Cultura i Turisme. Josep Grase!, reconi'ix que porten tola la sol mana palint molí. El.sol huinit del Pare Crba i la diflcultat per oxeoutar les obres, ha fet pensar en el pitjor. Per sort, el canvi de clima d'ahir i el venl de llevara que ha bufat en les (larreres hores permetran diumenge de gandir d'un espectacle singular a les nost res comarques. Nomos un aigtiat el mateix día de les curses cancel laria les proves. Pero no crideni a la mala esIrugranea i desiigem que el bon remps es ruanftfiguí tal el cap de sel mana. I-i primera cursa és de trotadora i el rrofeu I entrega la Cooperativa Aurícula. En total es repartirán 4 12.r>(W) pessetes en prcmis per ais cinc primers classificats.

La sogona cursa és de puní saiigs anglesos. Es disputara el trofeo Pialja de la Pineda que repartirá 1.050.000 pessetes en prentis. La tercera prova -de trotadors- ia patrocina -La Caixa* i els premis a repartir son de 412.500 pessetes. La ((liaría cursa -de gaJop- es el Trofeu Cointe Sicart i está dolada en I.ltTiO.tXtOpessch's. Lacinquena(trotadors), patrocinada pe! Patronat Municipal de Turisme. té 5.'í7.500 pessetes en premis. Finalment. la

Els premis de les sis curses son de quasi cinc milions de pessetes A banda de les proves hípiques, hi haura una fira cavallar sisena i darrora prova (gaJop) la patrocina I'Ajuntamont i repartirá I.4U 1.250 pesseles en prentis. Kn totaJ. hi ha 4.8n:i.2-r)0 pessetes en premis que es repartirán ais cinc primers classificats de les diferents modalitats previstes. A harida, el nou circuit a la carretera de la Pineda romptara amb mis suuids dedicáis aJ inón deis cavalls i altresconq)lement.s perqué la gent pugui passar una bona vetllada.

COHSlí BE U n t l S H SMT 1NT0KI 1001 TROFEU: COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VILA-SECA Cursa: 1 ' Tipus;: Trotadors Distancia: 1.700 m. Doreal Cavall Genet Ouadra 1 Vilesse-Cat Gertn Camps Joan Camps Pons 2 Quadrator Gavella Jaime Bassa Riera 3 Moby Dick Biniati Antonio Ortila 4 Destróyer Cadafet Bernardo Jover 5 Jumping Abillar Vicens Abillar 6 Aurek Montanyá Antonio Muntanyá 7 Neptuno Graula Josep Pont Aragón TROFEU: PLATJA DE LA PINEDA Cursa: 2* Tipus: Galop Pura Sang Anglesos Dorsal Cavall Cuadra 1 Tamarindo Maraceda 2 Achares Costa la Valí 3 Dalglish Cristian Delcher 4 Operativo Ribera d Ebre 5 Top Machi Percus 6 Baza (Iré) César Alonso 7 Or Cátala Laia 8 Al leo Laikers Laia

Distancia: 1.700 m. Genet R. C. Montenegro Josep Fuster José L. Martínez Emilio Vaqué José Collera Pablo Borrego Iván Borrego Sergio Vidal

TROFEU: L A CAIXA Cursa: 3* Tipus : Dorsal Cavall 1 Gladiator Higth 2 Aladinus Vivus 3 Julia Des Pont 4 Special Turf 5 Petita 6 Samsung 7 Medoursa 8 Amanecer

Distancia: 1.700 m. Genet Joan Camps Pons Juan Bassa Antonio Orfila Jaime Bassa Huís Capdevila Josep Pont Víctor González David Torres

Trotadors Ouadra Clara Camps Gavella Biniati Gavella Capd evita Graula Víctor González Torres

TROFEU: COMTE SICARI Cursa: 4 ' Tipus: Galop Pura Sang Anglesos Dorsal Cavall 0'jadra 1 Zorobabel Maraceda 2 Yappardir Montsiá-Laikers 3 Ilustrada César Alonso 4 Leiro Laia 5 Porteño Roda de Ter

Distancia: 2.100 m. Genet R.C. Montenegro José L. Martínez Pablo Borrego Iván Borrego Román Martín

TROFEU: GRAN PREMI PATRONAT MUN. DE TURISME DE VILA-SECA Cursa: 5' Tipus: Trotadors Distancia: 2.100 m. Dorsal Cavall Genet '• ' J Ouadra 1 Denver Juan Bassa Cadalet 2 Scott Dandy Joan Camps Cadalet 3 Belle de Jour Biniati Antonio Orfila 4 Bona Nit Biniati Bernardo Jover 5 Princep de Fiquer Gavella Jaime Bassa 6 Balbing Capdevila Lluis Capdevila 7 Viking Josep Pont Graula 8 Dancing Torres David Torres TROFEU: GRAN PREMI AJUNTAMENT DE VILA-SECA Cursa: 6 ' Tipus: Galop Pura Sang Anglesos Distancia: 2.500 m. Dorsal Cavall Genet Cuadra 1 Kurdistan Tenis-Laikers José L. Martínez 2 Dracma Multi-Laikers Sergio Vidal 3 Pasaiero Itxas-Lur José Collera 4 Palinodie Laia Iván Borrego 5 Almogávar Josep Fuste Laikers Laia 6 Arahal Roda de Ter Román Martin

Teatre i molta salsa La jornada festiva va comentara los 18.00 hores amb ('última sesstó teatral de Sant Antoni. La com[lanyia Xip Xap van posar en escena ¡'obra fie-animació a l'envelat del Pare de la Hiera. A les 20..'t() hores, H va tocar el l o m a la historia. Els dos historiadora locáis, Josep Morell i Pineda Vaquer. van presentaren sonetal lasevaohra: Vitn-srm a la biblioteca municipal. I )esprés d'aqtiest acie. els vila-secans es van preparar per dos esdewtmiH'nfs sJ!Miiltani*¡ Menires ipH-i|sjo\es;in;j\en .1 l.i carpa del barrí Colomi a hallar, els amanls di* la salsa temen una cita a l'en•' f n Actua\.i Kwlyn i >n|iieslr:i L'obra Re-animació. del grup Xip Xap, va tancar les sessiorts teatrals de la festa major.

LUIS MUJAN

Diari 1 9 GEN, 2001

de Tarragona

Els 'clónics' de Rollings Stones i Beatles, junts ahir a Vila-seca JOROI CABRÉ VILA-SECA

23.00 hores de dy'ous. Per els joves, universitaris sobretot, és una dia assenyalat. Comenca el cap de setmana i es hora d'anar a prendre una copa amb els amics i amigues. Normalment, el pol d'atracció és el Port de Tarragona, pero ahir, Vila-seca oferia una competencia d'alló mes suculenta. Els Abbey Road i Smoking Stones -o el que és el mateix els grups clónics deis Beatles i Rollings- van tocar a l'envelat del Pare de la Riera. Joves del mateix municipi i de pobles del voltant (també hi havia gent gran) no es van voler perdre un deis concerts mes entranyables de la festa major de Sant Antoni.

Els Abbey Road interpreten peces clássiques del grup de Liverpool i els Smoking Stones deis Rolling Stones. Fins i tot el cantant té una semblanca amb Mike Jagger. Dit d'una altra manera, les dues tendéncies musicals de la década deis seixanta van quedar reflectides, independentment de les preferéncies per un o altre grup. La festa es va allargar fins a altes hores de la matinada i la pista de ball no va quedar buida ni un instant. Per avui, els joves tornen a teñir una cita a la pista esportiva del barrí Colomí. Allí, hi haura discoteca móbil fins a quarts de cinc de la matinada. Peís mes tradicional, la cita és a les 23.00 hores a l'envelat. Actuará l'Evelyn Orquestra amb ritmes del Carib.

Diarí 1 9 GEN, 2001

de Tarragona EljTiMIIMnTW-i; -fi • i 13331

*»"3S|

Tot i la dificuitat de les activitats del circ, els nanos van passar-s'ho d'alló mes bé.

NININ OLIVE

'Millor aixó que fer matemátiques' Els alumnes de Vila-seca practicaren activitats de circ Feia dies que amenacava pluja i ahir, va fer acte de presencia a primera hora de la tarda. Aquest fet impedia realitzar els tallers a Taire lliure i es van haver de traslladar a l'envelat. Malgrat el canvi de (loe, la presencia d'uns 70 nens va permetre un singular espectacle, ja que el món del circ no és tan fácil com un s'imagina. JOROI C A B R É VILA-SECA

Una dotzena llarga de monitors van ocupar ia pista de ball. Uns en-

senyaven a fer malabars amb tres pilotes blanques; altres, jugaven amb cércles mitjans i els mes atrevits, intentaven aguantar-se damunt d'una enorme pilota de plástic o bé una bicicleta d'una sola roda. Tot i l'interés mostrat per la canalla, es notava la manca d'experiéncia. «És difícil feraquests jocs, pero millor aixó que fer matemátiques», explicava en David. Com ell, tots reconeixien amb un gest expressiu que preferien estar a l'envelat que no pas a l'aula. La jomada va durar fins a les 17.00 hores i després, la pista de ball va tomar a quedar buida per preparar les cadires

de la sessió de teatre. La companyia Desastrosus Circus va interpretar l'obra Callejerus. Mentres els nens i nenes fruien amb les activitas del circ, alguns deis actors van provar els equips de so perqué l'audició de l'obra no els fallés.Tot va anar bé. 300.000 pessetes per a El Salvador

Per altra banda, el regidor de 5oventut, Andreu Faro, va confirmar ahir que la recaptació deis primers dos balls de la festa major va ser. de 300.000 pessetes, que es destinaran a ajudar a les victimes del terratrémol de El Salvador.

Diarí 1 8 GEN. 2001

de Tarragona

,•• i - ¿ i

•

i..,

„^*

...

- -

Caballos y burros fueron ayer protagonistas de la festividad de Sant Antonl Abad en las calles de Vtla-seca.

JOSÉ CARLOS LEÓN

Caballos, burros y muías desfilan por Vila-seca en plena fiesta de Sant Antoni Vila-seca vivió ayer su segundo día de las fiestas de Sant Antoni. El 'dia gran' de la fiesta mayor vio como las calles de la población eran el escenario por donde desfilaron cerca de 60 equinos. Caballos, mulas y burros fueron los protagonistas de esta jomada, que brilló por el colorido en los carruajes, los detalles que lucían muchos de ellos y por el fuerte sol que hizo acto de presencia. Los Tres Tombs contaron con una comitiva que partió a paso lento desde el Pare de la Riera y se dirigió hacia la Pla^a de l'Església. Allí, "mossén' Xavier Mo-

rell bendijo a todos los animales. A pesar de que el desfile contó con carros y carruajes, el ritmo se fue acelerando y consiguió agilidad a pesar de la dificultad de algunos tramos. Pero la jomada festiva tuvo otros alicientes, como la presencia de Pepe Rubianes, quien se llevó los aplausos y las risas del público que acudió a verle. Tampoco faltaron los churros y el 'pa anib llonganissa'.

Diari 1 8 GEN. 2001

de Tarragona tasa Els veíns van omplir els carrers de gom a gom per veure la desfilada K-:-í>c*A" *ifc3$5 ^ í f t í :

EIS PIRIICIPIKIS

BS8SSSBS9

Pepe Rubianes va fer riure a tothom i va tancar el dia gran de la festa ^t^&ifi'&fá&^ii

Barcelona

2 carruatges amb 2 cavalis de 8 places cadascun '

Tárrega

15 burros lligats per la cua

Lleída

1 carro amb barriques d'oft de 4 cavalis

Constanli

1 carro i 3 mules mes 1 carro i 1 cavall

í*

Santa Perpetua 1 enganxament de 4 cavalis mes 2 carros de pagés • de Mogoda

tirats per 3 cavalis cadascun

Reus

9 cavalis ¡ genets vestits amb l'uniforme de l'escola' ¡

Terrassa

carruaje de 5 mules canegat de sacs i un bree gros •

Caslellbell i

2 cavalis negres amb 1 plataforma per a 15-20

el Vilar

persones del públie mes megafonia

.-•

Manresa

2 carruatges

Cambrils

1 carro d'un cavall. 1 carro de 2 cavalis i

Vila-seca

Un cavall amb l'abanderat mes 1 carro de pagés

Rodonyá

1 carruatge de 4 rodes amb 1 cavall

¡ .5

4 cavalis domats amb genet

-',

El tortell de Sant Antoni «Cada festaté un postre tipie i a Vila-seca hi íiael tortell de Sant Antoni i la roca dolca. que es monja per borenar», explica el pastisser vila-seca -losep Sans. El propician de la pastisseria Sans líovira, ubicada al carrer de la Vorgc tic la Pineda d'aquesta poblado del Tarragonos, explica que -per Sant Antoni és tipie en aque.st muñir* ipi aquesta dos doJcos: c¡ tortí'll i ia coca, i la gent els compra com a postres del diñar i peí bal I de coques». El primer postre es fa amb pasta de briox farcida de crema i decorada per dainunt amb fruirá confitada (cada pastisser hi posa la que li sembla millor. No hi ha res osrrit sobre quin complemcnt s h a de posar). «A diferencia del tortell de liéis, el de Sant Antoni no porta corona i canvia la figura d'un rei per ia d'un animal. La fava es manté en tots dos casos-, explica Sans. Per tant, aqui li toca l'animal tindrásort la resta de J'any i aqui li toca la fava, la tradíció marca que pagui el dolc,. El tortell és un deis elements significatius de la diada. L'altre postre del dia gran de Vila-seca és la coca dolca Aquesta es va poder veure aturde dues man eres tant a les pastisseries com en el balido l'envelat: de tamany petit (canya o bé pasta debriox guarnida amb crema) i mes gran (com si fos un coc rápid decorat amb el cartell de la festa niajor). Ambdos doleos están farcits de croma. Porcada coca comprada (tamanypetit) es regalava un mocador de la festa. element novedós d'enguany. Mentres que el tortell es fa sempre amb pasta <le briox, per a la coca dolca, normalment, s'utilitza la pasta do ful! (també n'hi havia t\o pasta do briox). La pastisseria del carrer Vorge de la Pineda no donava abast. Els vila-secans segueixen al peu de la lletra les tradicions i eis tortells marxaven a bon ritme de les rnans d'aquests artesans. Se'n podien trobar de mig quilo, d'un quart de quilo i fins i tot de mes grans (comandes especiáis), pero els do mida estándar foren els de 350 grams, va explicar aquest pastisser de Vila-seca. JOSÉ CARLOS LEÓN

Una velada musical molt i molt dolca

Les coques dolces foren les protagonistas de la vetllada.

L'envelat del Pare de Ja Riera va ser l'escenari ahír a la tarda, a partir de los 19.00 hores, del ball de coques. Segons marca la tradíció popular, el novi regala a la seva estimada una coca -en aquest cas pasta de full farcida de crema o bé una coca dolca també rocoberta de crema-. L'espectacle musical va correr a carree de ['orquestra La Galana, que va interpretar un gran repertori de can^ons mes o menys modernos. El Patronal de Turisme va fer una comanda de mig mí lerdo coques, que es van anar venent a la barra de i'envenlat. Por a cada una adquirida, es regalava un mocador de la festa niajor. A la mitja part, es vasortejar ia popular coca grossa (dolc en forma de coc rápit que está decorat amb fruita, crema i el cartell de la festa). Dosprés de la subhasta, els guanyadors teñen el dret por a disposar de la pista de ball por a ells sois. La festa va cloure a les 21.00 hores.

Díarí 1 8 GEN. 2001

de Tarragona

Molts cavalls suant la cansalada Els Tres Tombs van aplegar una seixantena d'equins que desfilaren sota un sol de justicia Veíns engalanats I altres de no tant, pares amb filis 1 parelles de ancians, joves I adults... En fl. molts vila-secans van sortir ahlr al carrer a gaudir del día gran de la festa major de Sant Antoni. Día, que metereológicament parlant, es va portar molt bé. La Jornada va ser llarga 1 va comencar abans de trenc d'alba. Els mes joves, a les sis. ja recorrlen els carrers amb les canonades. Oesprés, esmorzar popular; missa major I els Tres Tombs. desfilada recuperada després d'un any sense ser-hl. Un día gran per passar-s'ho dallo mes bé. A la tarda I la nit també hl va haver gresca. Malgrat la Intensa actlvltat de la jornada d'ahlr, aixó només és el comencament. JOWDI C A l R t VltA-SECA

('na seixantena d'equins (entre cavalLs, nuiles i ases) formaven la cornil ¡va. Tüts ells amb elsseiis complementó! adornáis p e r a l o c a s i ó . Arrossegavcn carruatges de senyor, c i r r o s amh ensacades, tinos d'oli, botes de vi i fins i tol llenya. Els turé vclLs nolenien inconvenient en comentar en veu alta c(iie • aixó. j o j a lio he vist». De fet, hi havia un excellent repertori deis primers vehicies del segle passat. Cus altres cavalls estaven muntats perjanets ianaven ai paso al tro! pels carrers riel municipi. Els acoiupanyaiiLs deis car/ros tampoc deslluien. Cada portanl ana va vestit d'arord a l'epoca histórica ente representava. l-i comitiva va sortir lentaineitl del Tare de la Hiera i es va dirigir cap a la placa de IKsglésia. Allí. ruifíscri \;t\ ii*r MoreiJ va beneira lots els animáis i a mida (pie passai en per davanl del mossén del temple de Sant Esleve saludaven, lanl a cll ci mi a les antniitals, que restaven al seu darrera. Van ser Tres Tombs agils, tot i la dificultat en alguns trams. Les

rodes de fusta deis carros reí liscaven riamunt el f¡ asfalt i els cavalls havien de fer un sobresforc per seguir endavant. Cota es din en aquests casos, els animáis suaren la cansalada d a l l o mes. Passaren peí carrer de la Pont. placa de l'Església, carrer Major. placa de Voltes, carrer del Conite Sicart, del Requet de Félix. Tarragona, Verge de la Pineda, deis Ferrers i Sant Antoni. Llavors, tornaven a desembocar al carrer de la Font per fer el segúent tonib. No va ser llarg ni feixuc. Poc mes de M5 minuts n hi va haver prou per veure la desfilada cavallar. El públic se'! veia satisfet i comentava eadaseun deis elemente del seguici deis Tres Tombs. Despertarse a trenc d'alba Tot i que els Tres Tombs van ser l'eix central de la feslivitat de Sant Antoni. el dia gran de Vila-seca va comencar quan encara no s'hi veia. A les (i.OU del matí, una comparsa amb un cañó va despertar -uns amb humor, altres no t a n t - a tot el veinatge del nucli antie. Les tradicionals canonades van aplegar a molt jovent. tal i rom va reconeixerel regidor Andreu Faro, que cada any encela la festa major de Vila-seca en aquest acte. í íespres de donar voltes pels carrers, el budell vuit reclamava alguna cosa pereutretenir-se. Pa torra!, Ilonganissa xurros, vi, xocolata desfeta.. Hi havia de tot per ais mes famolencs. A mig matí, no quedava ni l'olor. no vandeixar ni lesengnmes. Amb el sol ben amunt, uns decidireu anar a dormir una estona i altres, els mes agosarats, van preferir aguantar despertó fias a la missa major i rls Tres Ti milis. ToLsells eren ronsrienlsque una hora o alIra hatirien de fer una becaina perqué a la nit hi havia mes festa. El hall ite coques de mitja larda i I actuario de Pepe Hubianes, a les 22.IÍO hores. van tancar el dia gran.

Poc mes de 35 mlnuts de desfilada cavallar pels carrera mes céntrica de Vlla-seca van ser suflclents per a veure uns magnifles Tres Tombs. La gent, mudada per a l'ocasió, va sortir al carrer a gaudir de l'espectacle.

[Jes imatges de la festa i'-i-T

'•--

Pa, Ilonganissa i xurros El carrer Abat Aureli Escarré es va transformar ahir al matí en un petit bufet a Taire lliure. El Patronat de Turisme havia preparat diversos focs per a fer a la brasa Ilonganissa, vianda i arengades. A banda, a l'altra costat de les brases, hi havia una xurreria que no paravade repartir xocolata desfeta i xurros. Primer, van ser els joves que venien de les (-anonades qui van ocupar l'cspai urbá per fer el primer mos del matí. A mesura (|tie es fría de dia, diversos veíns de l< l e s l e s (•(I; l i s •s \ a n a f l u i r a I'PS; i r i l aml ii-1 • N p .1111 :ipaiil.sil o í s T n ' s

L'.ipat matinal M va fpr al carre

"S i le t i l ; i s r n i I . a p a l v a t'O* • a r ; I r s H 1l i l i , •; i e s v a j i l a r R a r l i s II 1 i l l | H . l i >. Ii i l j l i s l I I lor; u l ' i Ir la lili • • - - . i S a l i A n t ó n i. A I1H'ular lili' mil .1 a n a r a a 1 tura 1

se per assistir a l'acte religiós, els veíns que quedaven al carrer Abat Aureli Escarré eren cada cop inenys. Després, es va recollir Iota els complementó per cotíre la carn i es va deixar l'espai ajile per aquesta tarda, on hi haura un deis tallers Infantils. El Patronat va comprar menjar per a 200 eomensals. Hi havia 200 talls de cansalada, 200 mes de Ilonganissa, un centenar d'arengades i 500 talls de pa depages. Peramanii aquesl banquet.es van adquirir mis den qtiiU>£r;uiisdetomaquetsmaihirs. deugarrafesdecinc lili es de vi de la'IVira Alia, ol¡ de Vila se. a sal iall. Cadascú agafava lasewi |n *i c ¡n i mi*tija\a. Per postres, hi ha\ia \oi n tala desfeta i Muros. L'esinorzai eia \>t,\ tuii i no va u'H'dar 'ap I-IIIÍI m u

Diari 1 7 GEN. 2001

de Tarragona

Els artistas de Xarop de Canya van arrossegar a petlts I grana des de la placa de l'Església flns a la carpa del pare de la Riera.

Luis MU

Els 'flautistes'de Vila-seca Els sons musicals de Xarop de Canya van encetar la festa major de Sant Antoni Hl havia una vegada, en un poblet del Tanagonés, una festa major d'hlvern dedicada a Sant Antoni. Els veins, hlpnotitzats amb unes dolces melodies d'uns extranys tronadora, van dfriglr-se d'esma al punt central de la festa, ubicada en un gran envelat. Allí van poder escoltar atents un pregó i fruir d'unes records vlsuals. Avuí, quan es despertln, veuran que es troben ja inmersos dlns la festa major. Jcmoi CABRÉ

KIN i'slraffilaris (robadora eren memhres del Rrup Xarop de Can-

ya, els principáis responsables de convencer a la gent que asistís a la inaugurado oficial de la festa major. Ho aconseguiren. Un rierol de menuts i no tan menuLs van aconipanyar ais art istes des de la placa de l'Església fins a l'envelat del Pare de la Riera. No noniés la gent de carrer va quedar engatveada per la doIc;a melodía. També les autoritats locáis i aitres vingmles de municipis i ciutaLs vetnes per a l'ocasió. Nitigú podía negar-se a l'anibicntaeió sonora de Sant Antoni. Fins i tot la convidada d'lmnor dVnguany, María de la l'au.liUHT, caniinava-iiH'N Ix-n dit, feia equilibris damunt les se-

ves sabates de t a l ó - pausadament direccíó al Pare de la Riera. L'arribada a l'envelat va posar punt i apart a la música Els artistes van deixar per uns moments els seus instruments i la gent va despertarse amb sorpresa (és el primer any que es trasllada el pregó fora de la biblioteca). La carpa feia goig. Molt de goig. Dues fderes de palcos i 4-r>0 cadires plenes de gent donaven la impressió que l'aposta del Patronat de Turisme havia donat resuJfat almenys el primer día. El míssatge donat des de fa (lies era que ni havia necessitat de fer Inés participativa la festa (aquesta páranla va

fer entrebancar al regidor Graset en la seva presentado de l'acte) i aquesta nova filosofía festiva obligava a buscar un espai molt gran -l'envelat-. Tot un encert. No hi havia 1.200 persones (capacita! máxima de l'aforament), pero mig miler Harg si que es van aplegar per escoltar a l'escriptora mallorquína i revíure en imatges mes d'un segle de les arrels de Vila-seca. Després, la magia de la música de Xarop de Canya va amenitzar la primera part de la nit; i la segona part, va anar a carree fie Video Road Show. Vila-seca ja es trobaennúg de la seva festa.

[Jes imatges de la festa

L'escrlptora mallorquína fou la pregonera d'enguany.

L'escenarl de l'envelat es va adequar per a l'acte.

Un discurs poc original

Les arrels, en imatges

Laescrlptora María de la Pan Janer,sotael meu parer, fou unapregoricra scn.se originalitat. Malgrat coiuencarel discurs amb forca, va

LT principal novetat de l'inici de la festa va agradar molt. Es van p rojee lar imatges social» de la vila <pie rememoraren la historia i

acabar evocan! les figures de Sant Antoni i Sant Esteve (els copatrons), lema massa recurrent en aquests tipos d'actes fes t i US.

les tradicions ilels seus convilatanLs. El Cor Sant Esteve va cloure aquest espectacle audiovisual amb un excellent repertori.

•

# * • « * • • • • •

# • • • • • * * • • •

Los artistas de Xarop de Canya arrastraron a numerosa gente desde la Plaga de l'Església hasta la carpa del Pare de la Riera.

# # • • • • • • • • • •

LLUISMILIAN

Vila-seca ya vive sufiestamayor de Sant Antoni Vila-seca vive desde ayer su fiesta mayor de Sant Antoni. La escritora Maria de la Pau Janer se encargó del pregón de este año, con un discurso realizado en el 'envelat' del Pare de la Riera y no, como ha venido siendo tradicional, en la biblioteca de la población. Fue el acto más serio de una jornada caracterizada por la alegría y el colorido que se vieron reflejados en el espectáculo ofrecido por los

La escritora Maria de la Pau Janer se ha encargado del preg2.de este año

artistas de Xarop de Canya, quienes consiguieron atraer la atención de grandes y pequeños desde la Placa de l'Església hasta la carpa del Pare de la Riera. Antes de la medianoche se celebró el Malí de Festa Majo r. Página 21

• • « • • « •

ELPUNT t 7 GEN, 2001

María de la Pau Janer, a Centrada de l'envelat, pie de nombrosos admiradors. / ANDREU PUIG.

descriptora María de la Pau Janer incita e!s vila-secans a abocar-se a la festa major Mig miler de persones converteixen en un éxit el pregó a l'envelat EVA POMARES / Vila-seca • Mig miler de persones van anar ahir a escoltar la pregonera de la festa major de Vila-seca, Maria de la Pau Janer, a l'envelat del pare de la Riera. Tot era d'estrena: el canvi de situació de la vela Maria de la Pau Janer, la mediática escriptora mallorquína, va embolcallar amb la seva veu dolca i suggerent els vila-secans i autoritats convidades —entre elles, els alcaldes de Reus, Tarragona i el delegat de la Generalitat. Janer, novel-lista prolífica i presentadora de programes de literatura a la radio i ia televisió, va fer una perfecta narrado d'imatges, de vegades esquitxades pels tópics i repetitives (la fruita madura, la trans-

i, sobretot, el del mateix pregó, que enguany ja no s'ha fet a la biblioteca. L'escriptora mallorquína va intentar incitar els vila-secans, mitjanqant una dosi abundant de metáfores sobre la fruita, el vi ¡ el foc, a no deixar escapar la festa.

gressió de la festa, els diables familiars, etc.), pero efectistes. «Les festes ens recorden que el món no és només sinónim de miséries, sino de vida que se'ns ofereix per menjar-se-la sencera», va dir Janer. De referéncies a Vila-seca, pero, només va esmentar-ne el gentilici. Curiosament, Janer va rememorar bellament un episodi decisiu de la historia catalana: «Unmatíqueens diuen que era lluminós i el vent bufava cap a térra,

l'estol del jove reí Jaume I sortia del port de Salou per conquerir Mallorca» Aquí, rescriptora va reconéixer que, en lloc de l'avió i el cotxe, li hauria agradat fer el viatge en vaixell des de Mallorca fins al port de Salou. Imprecisions geografiques i municipals a banda, la lectura del pregó va acabar amb un espectacle de la Coral Sant Esteve. El mes important, com va dir l'alcalde Josep Poblet, és que ja esta donat «el tret de sortida» de la festa.

Diari 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Els gegants posen el punt ifinala SantAntoni L'úitim cap de setmana de gener serán els auténtics protagonistes de la festa céntrics. Entre les 9.00 i les 10.00 hores, les colles convidados comentaran a plantar els gegants a la placa de l'Ksglésia. «Suposo que en ündrem entre 45 i 50, segons els que pugui portar cada colla-, explica el president. Després d'omplir l'estómac, cap a les 12 del migdia, comentará la cercavila pels carrers de la localitat. La divuitena trobada acabará amb una bailada mulütudinaria a la mateixa platea de l'Església. «Cree que posar la trobada com a punt i final de la festa de Sant AnJo*™ CAMÍ toni és un encert. A mes, és aconsellable separar les celebracions Les celebracions comencaran el di- própiament del patró amb la reuvendres 26 de gener. A la Casa de nió festiva*, explica Barrulles. la Vila es fará la presentado d'aquesta coniposició musical «que Dues parelles de pes s'estrenará a la bailada de la tro- Vila-seca té dues parelles de gebada», explica el president deis gegants: Ton i Pineda, per un costal, gants de Vila-seca, Enric Barrulles. i Gaicerá de Pinos i Donzella del La marxa també es podrá escoltar Rescat, per l'altre. en aquesta presentació, a partir de La primera parella son els mes les lü.'tO ñores, i ha estat composta antics i reben el sen nom a la traper un <lels memebres de la formació, Ezequicl Molina. A mes, la joieria Ángel d'Or ha reproduit les dues parelles de gegant en figures Els gegants locáis d'urgent per a qui les vulgui teñir de record. son quatre: Ton, Els actes íorts, pero, serán el diumenge 28. A partir de les 7.30 hl Pineda, Gaicerá haurá rebombori de gralles pels carrers del municipi. Els grallers de de Pinos i Donzella la colla recorrerán els carrers mes Vila-seca tancará oflclalmerrt la seva festa major d'hivem amb un esdeveniment popular 1 tradicional. La colla gegantera 1 grallers ja teñen a punt la seva actuació, que enguany comptará amb 18 colles provinents d'arreu de Catalunya. A banda de la cercavila I bailada, la trobada d'enguany tlndra dues novetats Importants: la marxa (composicfó musical d'Ezequiei Molina) I ¡'estrena deis vestfts de la parella Ton I Pineda.

La trobada gegantera recorrerá els carrers del nucí! antlc I acabará amb una gran bailada

dició onomástica d'aquesta poblado histórica- En Ton fa uns 3,25 metres d'alc,ada i pesa 45 quilos. La Pineda és mes petita; 2,75 metres d'alcada i vora 35 quilos de pes. En canvi, Gaicerá de Pinos i Donzella del Rescat teñen justament un parell d'anys. Els seus noms venen d'un esdeveniment historie del 1147, qual el reí Berenguer IV enviá l'almirall GaJcerá de Pinos a treure els sarrains d'Almeria i salvar una donzella. Aquest almirall tenia gran fe en sant Esleve i d'aquí la relació amb t'I nucli de Vilaseca. l-a parella fan uns 4 metres d'altura i el sen pes ronda els 70 quilos. Tot i les proporcions d'aquests dos gegants, «no son difícils de portar. Suposo que un cop domines l'equilibri, ja tens molí <le guanyat», explica Enric Barrulles. Les dues parelles de gegants de Vila-seca serán les amfit nones de la (robada Aquest acto es comenca a preparar després del pout de ta (inmaculada.

18 colles de tot Catalunya Tot i que falta l'agrupació de la Canonja per confirmar la seva assisténcia a la festa gegantera, Vila-seca comptará amb 18 colles. Així, ja han confirmat la seva assisténcia les agrupacions deis mu* nicipis següents: Cercs, Matadepera, Vilassar de Mar, Reus, Riudoms, AI carras, la Selva del Camp, lllldecona, Maspujols, l'Aleixar, la Riera de Gaiá, Sant Caries de la Rápita, Argentona, Barbera del Valles, les Borges Blanques, Alforja i Vila-seca. El president de l'entitat, Enric Barrulles, comenta que «és mes o menys el nombre de colles que porten) cada any. Tot i ser el divuité ani versari de la colla, seguí ni plantejant la (robada de Vila-seca sense cap esdevenimenl exlraordinari. I'otser, d'aquí a ilttsunys, aprofilaitt els vint auys, farem alguna cosa diferent; mes cmlavant ja ens ho plantejarem». La novelat que es podrá veure enguany és que els gegants de Salou no hi serán. No perqué hi hagi confrontacions entre les dues entiláis, sino perqué coincideix la trobada de Vila-seca amb la de Salou. «És una llásiima, perqué cada any venien a la noslra ' festa. Enguany, no hi hagut cap allre remei que trucar primer a les colles per assegurar-se tenir-les a la teva trobada», reconeix el president de l'entitat. L'únic que demana Enric Barrulles és que el lemps acompanyi i que els carrers del nucli anlic, rocorregut de la cercavila, esliguin plens de gom a gom.

Diart 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Ll artes será la sala mi usa de la Vita, on hi haurá gruñes fins al día 28 de •íebrarions. També acoi presentació de la nova ullatfe&interaigrallers lera, lloc tradicional del lAanrtai'ii acies. Nontés • delllihre V'í/íi-sera, deis rell i Pineda V.iquer. ídesIUSHÍIÍ sohre la historia . nunaiidra oberta fins al •l, la nova eiiiprenita de •s al carrer, queda palesa iiais muntades a la bí-

i el Pare Urba ie Miau protagonistas per riladelAlbaredadeFolch,

la Riera será el Testa. Per aixó, i un envelat per "sones

de repartir Sant Antoni a gent se sentí ls actes Mario venial de Cambrils. arri la Kormiga celebraran ¡v¡ de peí ai ira a partir de les dae 20. Finalnient, el Pare el sen día de gloria aprofiN curses de cavalls que se \lllOlli. . punís estables de la fesla ip nirosenseeelebracions», r (iraset. Els diferents rerada día (rorrefocdelsdiasia dians, Ja cercavila gelailes ilel dia gran) trasllaile Vita-sera a tote els punta .mi aquesta dies, Vila-sera trMa grussa.

Hi haurá festa per tot arreu PER TRASLLADAR

els actes de la

festa major de Sant Antoni al carrer, el Patronat deTurisme ha buscat I loes estratégics perqué tothom tingui a prop els escenaris i les diíerents celebracions esriguin a una passa les unes de les altres

Vlla-seca está modemlüant la festa major de Sant Antoni. Enguany, el Patronat de Turlsme ha estat el responsable de confeccionar el programa d'actes I de buscar els mlllors llocs per aplicar la seva filosofía. Un deis factors que shan tlngut en compte ha estat el repartlment de les celebracions peí maxlm de punís posstbles de l'espal urbá del munlclpi, prlnclpalment e! nucll antlc de la poblado. Alxl, delxant de banda el circult d'híplca I la pista del barrí del Colomí, la resta d'espals oberts es concentren a les places mes rellevantt d'aquesta poblado del Tarragonés. JORPI CABttt VlLA-SfCA

I,'cpicentre de la resta sera el Pare de la Hiera, tibicat al costal rnaleix de Vu\inguda de líarnon d'Olzina. El regidor de Cultura i Turisme, .Josep Cra-sel, explica la rao: «ÉsIVpicentredel municípi. Esta a prop de tot arreu i filis i tot

de les zones t|uo ereixeran els próxima anys. IVrlant, mes raódepespcr ubicar allí el centre deis actes. Allí es concentraran les celebracions que basquen mis paríicipants, jaque s'ha inuntat una carpa amb una capacitat per a 1.200 persones, lotes assegudes. «La riostra aposta implica que les activitats de la festa major siguin esdeveniments de massa I on la gent s'hi aboqui sense por de quedarse fora», explica el regidor de Cultura, Josep GraseL \¡t) pregó molt especial Un bou exemple d'aquesta filosofía es el canvi radical del pregó de la festa. A banda de portar un convida! especial, enguany bi ha í'escriptora María de la Pan Janer, hl haurá un espectacle de música, tmatges l teatre «per ensenyar a la gent les se ves arrcls», explica el regidor. Aquesta projecdó complementará el discurs de l'cscriptora amb fotografíes antigües de la vila, una petita peca teatral per explicar l'evolució de Vi la-seca i í'acompanyament musical del Cor de Sant Esteve. A banda, l'envelat acoltirá infinitat d'actes coni el tradicional Ball de Coques o els diferents balls de festa major. El dia 21, la Gala de l'Esport també es reunirá en aquest punt de Vita-seca. Les quatre places del nucí! antlc A banda de l'envelat, bi ha quatre punts del nucli anlic que tambó serán rellevants. Les places en questió son: deis Creus i carrer Castillejos, de Volt es, de l'Església i carrer de l'Abat Aureli Escarre\ Aquest.sespaisestancaran unes hores des del 18 de gener fins al dia 20. «El dijous i dívendres, a primera hora de la tárela, celebrarem els tallers per ais infante. Mentre durin aqüestes activitats, tancarem les places parque no succeeixí res», explica Graset. El dissable, els tallers comentaran a mig tnatí i el sistema d'aillament per ais vehlcles será el niateix que la resta de dies. A banda de l'ocupació de les places a primera hora de la tarda, el Patronal tambó lia inuntat altres activitats com per exemple el tradicional esmorzar popular que es fará el dimecresdia 17-festivitat de Sant Antoni-al carrer de l'Abat Aureli Escaño. També romandrá tancat al tránsit. «Entenc que la festa s'ha de fer i té l'objecliu que la gent se sentí partícip de les diferentó activitats programados. Els llocs escollits per a l'edició d enguany están ubicats al nucliantic. Cree (pichen d'animarlagent a venir al cor de la poblano. Tot i així, els diferenls Toes de festa que están programáis teñen diferents recorreguls per arribar a tots els punís fiel municípi i que la gent vegiquenohi lia cap zona discriminada», comenta el regidor de Cultura i Turisme.

Altres punts on hi haurá arte*. d'exposicionsdelaCasade la Vila una exposieió de fotografíes filis gener, últlni dia de celebracions lllráel dívendres 2G la presentan manca musical de la colla gegaut i de Vlla-seca. La biblioteca, lloc i ra pregó, tindrápocarellcváiuineii.i til haurá la presentado del llibre l 't historiadors Josep Morel! i Pineda \ prés una xerrada-exposició solm del'esmalt. La mostra romandrá o día 20 de gener. De fet, la nova ei la festa, treure els actes al cárter, q amb les poques activitats mtmla blioteca. L'Albareda de Folch I el Pare Urbá

Un al (re deis punís que serán pmla un dia será la zona verda de l'Alban

El Pare de la Riera s nucli de la festa. Per s'ha muntat un envel a 1.200 persones

L'objectiu de repartii la festa de Sant Ante és perqué la gent se : partícip deis actes al'entradade la poblado vcnhtl d Allí, els veins del barrí la Kormiga el tradicional lomeig de petanca a 9.00 hores del dissabte 20. Kinalm Urbá tambí4 tindrá el seu dia de gl tant les tradicionals curses de v.v celebren per Sant Antoni. «Tot i definir els punts estable major, no quedara capracósense ce reconeix el regidor Graset Els «I correguLs previstos cada dia (corte bles, els Toes de festa diaris, la ci garitera i les canonades del dia tir darán la festa major de Vila-seca a i< de la poblado. Durant aqueslsdie respirará aires de festa grossa

Diari 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

~ES3EMBSa~

Jostp MARTIMEZ

Les festes de Sant Antoni a Vila-seca

Des d« fa 18 anys, el» gegants tanquen la testa major.

Per Sant Antoni, patró deis animáis, es beneeix el bestiar

Vila-seca encara conserva el Ball de Coques, una festa per ais joves

La festa major de Vila-seca és la testa que els víla-secans celehretn el día de Sant Antoni Abat, el 17 de gcner. Sant Antoni, que visque entre el Regle segon i tercer, té una biografía plena de tradicions ntoravelloses relacionados totes ellos amb els bornes i els animáis, protagortistos ambdós també de la historia i del progrés <le Vila-seca. Tots els vila-secans esporem a<juests dics amb rnolta il-lusió. Son uns dies en qué totes les llars del municipi de Vila-seca s'il luminon amb un gran estel, joioses i piones de felicita! i, per aixó, la festa major de Sant Antoni és un mirall per poder conéixer ais vila-secans, ja que si reflecteixen aquellos carao terístiques i elemente mes representatius del nostre poblc. Les festes de Sant Antoni teñen un fort arrelament en la nostra vila. Gis vila-secans ens sentí ni d'una manera especial identificáis amb Sant Antoni i nomos cal passejar-se i participar en els diferents actes per tal de poder comprobar com els veins s'hi aboquen. Durant aquests dies de la festa major es pot respirar per tots els racons de la vila de la solidaritat i la pau que hi ha entre els seus habitants. Actituds que son pre-

Catalunya que contoneen a arrelar-se a casa nostra; i també amb la presencia deis actos mes innovadors i que teñen com a seu central els carrers i les places de la nostra vila. Vila-seca, població rica en tradicions populara i amb una llarga historia, se sent molt satisfeta d'haver sabut integrar els elements propis de! passat amb e!s del prosent. Any rera any, e!s vila-secans mireni el futur amb la tranquil-litat de saber que les nostres tradicions i festes populara segueixen mes vives que mai. Ésperaixóque, recollint el desig de tots els que hem participat en I'organització d'asonts tots els dios de l'any, pero questes festes, demanem a toen aqüestes dates es renoven i tes les nostres convi látanos i agafen forc,a per a la resta de convilatans que facin seves ies festes, que les visquin i que surl'any. Enguany, tal i com es pot tin al carrer per formar entre comprobar en el programa tots un esperit d'unió i de d'actes, l'impuls mes important forca per un futur mes prósper. sha donat a la propia estructura Tal i com diu el nostre alcalde de !a festa tot cercant la co- en el seu escrit de salutació de herencia del missatge fostiu i la les festes, «bevem tots d'aquesta participado massiva de tots els festa i que no s'acabin les gaciutadans. És el re.suItat de la nes de viure-la». combinado d'uns actes molt tradicionals a Vila-seca, com son Josep Martínez és les curses de cavalls, el ball de vocal de Festes del coques i la música; amb aquells Patronal Municipal de actes tant populara a la resta de Turisme de Vila-seca

Bran 1 B GEN, 2001 JORNADA EQÜESTRE A VILA-SECA l^^l^a^^tiéi

de Tarragona

-i- L - i • id

'Es necessari un circuit estable' El president de la comissió d hipica de Vila-seca, Josep lioIMTI. rceoneix que el nou circuit es m i Morque l'anterior, uhicat al costal mateix del castell deis condes de Sioart. "Cree que és perfecta la nova ubicado (Pare Crhál perqué lii ha mésespai. el tracal es molt millor i mes simetric i|ue l'allre». líoberl considera que la celebrado d'enguany donará la primera impressió de eom es poden millorarla resta d'edicions. "Tot i que sera perfecto, no podrem fer un balanc ni una valorarlo ile la nova pista filis I'am vinent i coneixent el puní de vista deis maleixos participants-, explica el president. El que si que deniaiia Robert és que Vila-seca transformi el nou circuit en un punt regular de proves. «Ara, ja no hi ha distancies. Coneixent la (radíelo exislent en aquest nuinicipi, cree que es el monient de fer laposta i transformar el circuit en un hipodrom estable de curses durant tot l'anv»

_ _ _ _ ^ _ _ _ _ ^ ^ ^ _ _ _

La festa del cavall de Vil*seca comptará amb tres curses de trotadora (com la de la Imatge) I tres mes de pura sangs.

RERE FERR!

Les curses de cavalls de Vila-seca, plat fort de la festa de Sant Antoni Enguany s'estrena nou circuit d'hípica, al Pare Urbá, i també hi haurá una fira eqüestre Nlngú no pot negar que quan es parla de fa festa major de Sant Antoni a Vila-seca, a tothom II ve al cap la Imatge de les curses de cavalls. L'acte mes conegut dins I fora de la provincia presenta enguany ¡mportants novetats. D'una banda, el municipl estrena circuit I, de laltra, la Implantado d'una fira relacionada amb els equins que complementaran l'oferta del diumenge 2 1 . El pre* Jent de la comissió hípica de i seca, Josep Robert, es mostra .:- ,'tisfet de la fita d'enguany 1 tu que será tot un éxit tant la testa com l'emplacament del circuit.

enlatada |M*r a tothom i un conjunt de ponis perqué els mes petits de la casa puguin gandir de (experiencia de muntar un cavall (tot i que és mes petit). Al mateix recinto, es presentara una targeta de credit d'una entitat finanecra que ha volgut aprofitar la tradició de Sant Antoni per il lustrar una cara de la targeta amb una cursa hípica. Aquest acte es fará a partir de les ll.OOhores. Chora de la verítat Pero l'acte central ¡ mes emotiu comentará cap a les 11.30 ñores. A

partir d'aquest iustanl es donará el tret desortidaa les diferents curses de cavalls. Sogons Koliert. -hi haurá tres cúrsesele Irotadorsi tres de pura sangs. Les proves s'altcrnanuí i tindran diferents distancies segons laquaJitat deis animáis participants». Les proves de trotadora son aquelles que eLs equins arrosseguen una especie de quadríga romana anomenada rhurky. Damunt d'aquest carro hi ha el genet, que mitjancant les brides, domina el cavall i el fa anar peí carril corresponent. «Enguany tindrem mes

participants que mai d'aquestamodalitat. Tot i que no está tancada la participado, hihaurápropde25 excmplars, que repartirem equitativament a les tres proves», diu Robert. Aquest tipus de curses son Iradicionals a les liles Baleare i la majoria deis roncursants venen de Palma o Eivissa. A niés, hi haurá les altres tres proves de pura sangs. Aqüestes son les mes conegudes i s'espera una quinzena de participants. «Els cavalls venen d'arreu de l'Estat», comenta el president de la comissió

hípica.

Música, servei de bar i caricatures WA-SICA

Tdt i <pie fins aquesta niateíxaselmana no es concretará el nombre de cavalls participants, la prngraninriódH (Ha 21 ja está l>en definida. Així. la festa comencará a primera hora - cap a les 9.00 hores- amb el Toe de cárrega. Aquesta pelita cercarla convidará lots els vila-secans a concentrar-so a l'envelal del Pare de la Itiora |>er agafar el transport preparnt ¡arribaral Parcl'rba. l-t fi'sta comencará a partir de !•"*• l n '"»lHin*salinaleix Pare l'rhá. Ib haiira diferents estands retai nMuits arut» r l rnon equeslrc. xo-

AproUtan! el nou emplacament, el Patronal de Turismo de Vila-seca mutilará una gran carpa d'uns cent metres quadrals per complementar les curses de cavalls amb alt res activitats i poder donar mes distraccions a lagent que hi vagi. «Allí hi posaren) un servei de bar perqué la geni pugut fer un hon esiuorzar. No hi faltará de res. També hi haurá potitos parados relacionados amb el món del cavall, no amb la rntencióde comprar animáis, sino objoctos i elcnients que tinguin relació amb aquest sector, ('na altra de les novetats será un caricaturista. Així la geni es podrá fer una caricatura amb un fons amb cavalls-, explica el regidor de Cultura i Turismo Josep Grase!.

De fot, o| que pretén el Patronal és que entre cursa i cursa (en total n'hi ha sis) la gent tingui altres distraccions i no s'avorrejxi. Si tot va bé, aquesta iniciativa es mantindrá a les próximes edicions i no es descarta ampliar-la amb altres complernents. l'na altra de les aportacions que tindrá la festa deis cavalls és la presentado d'una targeta de credit de «laCaixa- que está ¡I lustrada amb una cursa de cavalls de Vila-seca. Aquesta presentad a es fará just abans de cotuencar la primera cursa de trolnns i pretén (pie els vems que hagin de renovar laseva largóla, ho puguin fer amb un distintiu própiamenl de Vila-seca.

Lr'altemanca de curses es fa perqué acostunion a seréis maleixos gonots qui participen a les dúos modal i tats. Amb l'inlerval de les proves es poden preparar. Els cinc primera classificats de cada prova rebran un premi en metal lie que s'entregará després de les diferents curses programados. Proves puntuables Les tres curses de pura sangs de Vila-seca son puntuables per a la competido que es fa arreu deis hipódroms d'Espanya. La cursa no es comptabilitza en voltes al circuit, sino que és una distancia marcada Així, les categories que es podran veure a Vila-seca son: 1.700 metres, 2.100 metres, 2.300 metres i 2.500 metres. «La coMocació d'un exemplar en una prova o en una altra depon delsou handicap(earartcrístíqiies). Com mes proves guanyades i millor curriculum té l'equí, es posa en una carrera de major distancia-, explica Josep líoberl. De fel, IV dat del pura sang no té res a veure amb la seva Irajeetoria, ja que es pot donar el cas que un cavall mes j ove tingui mes estatus que un de mes vell. L'organització de la festa eqüestre do Sant Antoni éssuminaiiienl complexa. Abans de poder donar el tret de sortida, es nocessiten un

Dian 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Imatqes d'un segle

Eli Tres Tombs, a la plapa de l'Esglesla a principia del segle XX

Les sardanes també han estat un elemerrt Important per Sarrt Antonl.

Una festa amb historia i tradició Per Sant Antoni es combinen els actes religiosos amb els profans i populars de gener, els quals es creu que son els mes freds de l'hivem. Els barbuts son sant Pau, primer ermita, sant Mauri i sant Antoni, abats. Del Patró deis animáis primer, sen fa memoria nomos perSant Antoni visque' entre el segle qué ós el que va davaiit; quant a sant segon i tercer. La seva biografía és Mauri, la devoció que de temps anplena de tradicions meravelloses tic se li ha tingut ha estat molt poi és molt venerat com a sant tant pularitzada per rao d'haver estat a orient com a occident. La seva considerat infallible guaridor festa se celebra el 17 de gener amb deis quí pateixen d'esmolladura. el nom de Sant Antoni Abat Ais Paí- Sobre sant Antoni Abat, la seva poHlOACCIÓ sos Catalans té forc,a esglésies i ca- pularitat és tota una altra cosa. TARRAGONA pelles dedicades, i en alguns Lndrets, La festa de Sant Antoni, tant la com és el cas de Vila-seca, és el pa- celebraven els homes com les bésEntre els actes religiosos és tratró deis animáis i per aquest m o ties, actualment substituidos pels dicional rofici solemne. I entre els tiu hom feia la benedicció del bes- traclors i les carretel-íes, puix que actes profans, cercaviles de gogants tiar el dia de la seva festa. si elsprimersveslien lesseves míi grallers, desfilada de carretel-íes, actuacíons castelleros, curses de Els gremis de traginers i ca- llors robes, els segons eren preravalls, baJLs a les diferente societats rreters el tingueren com a patró i sentáis, en aquest dia, ben empoi a l'envelat, cinema, representa- en celebraven la festa amb la ca- lainats amb guarniments luxosos cions tealrals, concerts, competi- valcada deis Tres Tombs; aquest i brillants, coronada la testa amb cionsesportives, uncorrefocpels doble patronatge lia fet que els po- plomalls de virolaLs colors; i tot el carrers de la vila. una fira infantil bles com Vila-seca el designessin dia era ferial perunsialtres, perde taílers, un altra de cavallets. tir amb elsqualificatius de sant An- qué si els uns gaudien a la taula d'un al blanr, autos de xoc, entre d'al- toni del porquet i sant Antoni deis suculent diñar, els altres trobaven la menjadora de l'eslable un pintres. La corporació municipal pre- a sos. sideix oís acles mes solemnes. La setmana deis barbuts i els so extraordinari completa! amh els ('nade les tradirions populars tres tombs és el nom que es dona panets beneits de pasta apropiaque sogucixen mottes cases de Vi- ais díes que s'esoauen a mitjan mes da a llur paladar. El día de Sant Antonl Abat, 17 de gener, els viía-secans celebren la seva festa major. Els actes d'acostumen a repartir durant tota una setmana, combínant els actes religiosos amb els profans 1 mes populars. Aquesta festa está plena de tradlclons I actes molt arrelats af poblé de Vlla-seca.

la-seca és fer un gran ápat el dia 17 de gener, al qual son convidats parents i amics forans.

La fama de sant Antoni, a mes d'home de pregaría i guaridor de malalts, és de lluitador contra els dimonis, aixó fa que els dimonis d'aquest dia siguin mes que animes malignes, genis de la térra, uns genis que durant tota la celebrado teñen dues obligacions. Primera: vetllar per la bona manca de la festa; i segona: enguniar sant Antoni, representan! així la llegendade les temptacions. Sant Antoni és una gran festa, una festa que dona entrada al temps de Carnestoltcs. Una festa on s'hi barreja, de forma complicada, el ritu ancestral; les fogueres, els dimonis; amb la llegenda; les temptacions, la benedicció d'animals; i la tradició cristiana: el sant asceta del desert.

del dia de Sant Antoni, les diverses societats recreativos de la vila organitzen aquest ball on qué el noi que vol bailar amb una noia li ha de regalar una coca feta expressament per la diada. Tanca la festa la subhasta de la coca grossa i el posterior ball exclusiu per a la colla que l'ha guanyada. El Ball de Coques es fa d'una manera simultánia a totes les societats de Vila-seca: l'Ateneu Pi i Margall, el Fénix i las Vegas, les quals aquest dia gaudeixen de la presencia d'una gran orquestra. El protagonismo en aqüestes hores, el teñen els nois i les noies del pobló. Mes tard, á la nit, les societats organitzen un altre ball on tornen a participar tots els vila-secans tant joves com adulLs i grans. La gent durant la nit va passant per les diEl tradicional Ball de Coques ferents entitats per saludar i bailar El Ball de Coques és una mani- amb tothom. Abana, la gent, fmit festado festiva i cultural que amb de la competencia i rivaiilat entre els anys ha esdevingut un acte deis les societats, no sortia de la seva infants i joves, encara que hi par- ermita, pero ja fa anys els vila-seticipa tothom. Vila-seca és un cans es van adonar que el que fa deis pocs indrets que encara con- avancar un poblé son les reiacions serva aquesta tradició. A la tarda humanes.

Les apostes municipals per aquests mesos que venen Josep Poblci ja té a les seves mans una extena llista deis projectes que s'inauguraran o es posaran en manca rfurant aquesi nou any a Vila-seca, al barrí de la Plana i al nucli cosUutcr de la Pineda Segons denneix el propi alcalde, «els liéis d'Orient s han portal bé i tenimgran.sactuacionsper ais següents mesos». Així, la primera cosa que veura la llum será el nou circuit d'hípica, «que inauguraren! diumenge amb el Cós de Sanl Antón!». Pe fet, l'obra era nccrssária acabarla ara, ja que les curses no pocien esjKTar. líesprés, s e s e r a que 1'úHima mi Hora urbanística del barrí de la Plana -l'adi^iuació de quatre carrrrs anib tots els sen vis nous— entri en funcionament d'immediat, deixant aquesta barriada enllestida. A la Pineda tampocnoes quedanuí rurts. Es continuará amb el projecte de desurbanització del Pare del Pinaret,

hi haura el canvi deis servéis alesplatgesí.a l'estiu.s'esperaconéixerel projecte de recuperado d'aquest litoral de Vila-seca A banda, per les mateixes dates, també hauria d'entrar en funcionament el nou vial del Cainí del Raro, «que ens pertnefrá treure el tránsit de la costa í millorará les comunicaciones d'aquest nucli», din el batlle. A Vila-seca també hi haura transformacions en aquests próxims mesos. D'una banda, el desenvolupament del polígon residencia! Les liles donará |>eu a coneedir els primera 40 habitat gen en regim especial, rnillorar el segon tram de l'avinguda de Ramón d'Olzina i adjudicar el tener. També la futura residencia de la tercera edat ha de comenrar a prendre forma igual que el centre clínic de la fundado Agrupado Múl na. 1.a piscina coberta i les obres Interiora de l'audltori també deixaran clares les mi llores iniciades ais darrers anys.

Díari 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

JORNADA EQÜESTRE A VUA-SECA

ACCESSOS PER ARRIBAR Al NOU CIRCUIT D'HIPICA

asaca" V «&>w 5ESSS1

UMVER3JM- S T U a O e PORT AVENTURA

gHTTTB I

La indumentaria deis cavalls també és espectacular.

Hi haurá sis curses, tres de trotadors i tres mes de pura sangs

gran ni milirv de papers de diferente estamento equina perqué la prova Iin^iii i'ls retnii.siü*quu márcala lleí. I'eruquesl liiiiliu, la prepararlo de la cursa l a c o i u e n c a d ^ p r c s d e l'eslitii no s'aeaha fin» el m a t e i x d i u niriiKP que es fa la prova. Una trldició del leqle XVIII Kl i us |a se eelenrava a fmals del M'Kle XVIII a V i l a s e r a . Hi ha do-

Els cinc primers de cada prova rebran un premi en metál-lic

c u m e n t a c i ó que explica que en aquella é p o c a , d c s p r é s de heiieír d»aiiiiuuls. el IIIOSKTU Ikuicava una b a n d e r a enluin*. KI genri itirn rápid la reeollia i la rcsia el perscguien, T o l s e l s participaiilsanaveti fins a les q u a i r e c a r r e t e r e s i l*>rnaven fent un toinli per tota la vila. Li m o n t u r a que iraspassava la lima (t'ambada amb la bandera era la g u a n y a d o r a .

Trenet per anar al nou hipódrom L'Ajuntament de VIla-seca ha previsí fins a l'últiin detall lots els complementa nrcessaris peniué ningú no s'equívoqui a l'bora d'anar a veure les trad i c i o n a l c u r s e s d e cavalls d e Sant Antoni, que en* guany estrenen u b i c a d o . Per aquesta rao, s h a prepara! una s e r i e de material informatju per donar a conéixer el nou e m p l a c a m e n t a veins i vísitants i evitar q u e algú, p e r error, vagi ais terrenys del castell deis comees d e íSicart (fins l'any passat era el circuit d e la festa major). El regidor de C u l t u r a i Turisme, J o s e p G r a s e t , explica que *a partir de les tí.30 hores del diumenge, hi h a u r á un trenet q u e sortirá des d e l'envelal del Pare d e la Riera i a r r i b a r á al circuit h í p i c El trenet fará aquest r e c o r r e g u l fins a c a b a r les c u r s e s i .será gratuit p e r a tolhoin*. Abans, [jeto, tu h a u r á el Toe d e c a r r e g a a m b la banda musical The McKensy'sClají Batid, q u e s e r a l'eticarregada «de t r e u r c la gent del carrer i aniinar-la a venir a les curses», tliu el regidor de Vi* la-Mta. IV fet. l'oíijecliu deis loes es ajumarla gent que suri i d e les s e v e s c a s e s i s'afegeixi ais a c t e s p r o g r a m á i s a m b ntoliu de ta festa major d'lrn ern de la població.

Per a l t r a b a n d a , s h a habilitat un a p a r c a m e n l al c o s t a l del circuit d'hípica per aquells que dec i d e i x i n a n a r - h i a m b cotxe. í-a superficie rústica habilitada permetrá aparcar centenars de vehicles i facilitara l'afluéncia de gent a l'espectacle eqüestre. * É s i n i p o r t a n l q u e a n i b l'estrena del nou circuit la gent no s e ' n s perdí i arribi al lloe», ressalta el regidor G r a s c t . A b a n d a , el m a p a que hi ha a la part superior d'aquesl arricie explica els p u n í s on es posaran indicadora p e r a la gent de fora víla que víngui a veure les c u r s e s de cavalls de Sant Antoni. *Ja le* nim a p u n í l o t s e l s cartells q u e c o l l o c a r e t u aquesta s e t m a n a p e r q u é la geni es familiaritzi anü> el camí que h a n d e fer per arribar al lloc», explica Josep Grasel. Les autorrtats d e fora, ben informades Al Patronal de Turisme l i ü s c li e s c a p a cap detall. Amb motiu d e la festa, s e m p r e es conviden difer e n l s a u t o r i l a l s d ' a l l r c s e s l a i i i c n l s i municipio. Toles aquistes invitacions lamín'; ponen un mapa complenienlari p e r q u é la gent sapiga arribar al Pare l'rbá d e Vita-seca.

Diarí 1 6 GEN. 2001

de Tarragona JOSEP POBLET £ 1 AlCAíBf DE VIIA-5ECA

'La festa de Sant Antoni ha de servir per projectar ipromocionar Vila-seca' JOSEP POBLET DIU QUE 'VOLEM CELEBRAR ELS ACTES AL CARRER, TOT I SER UN MES DE FRED' Aquesta tarda, Vila-seca dona el tret de sortlda a la primera edlcló de la resta de Sant Antoni del mil lennl. A diferencia d'aitres anys, ('aposta per aquesta celebrado és Incrementar la participado deis veins ) visitants ais diferents actes programáis peí Patronat de Turisme de la localitat. L'alcafde, Josep Pofalet. té ciar que será un éxít, tot 1 que no amaga que abans I durant la celebrado patelx una mica perqué no hl hagi cap error. Tot I així. creu cegament en el repte de treure al carrer el máxlm d'actes possibles I no dubta que els seus convilatants respondían a la petlció de l'Ajuntament. JOROI CABRC

Pregunta- Com viu un alcalde la festa major del seu poblé? iiesposta- La vise com un cuitada iin : s Ks la manera com s h a d r viure l;i festa des de la nieva rcsponsahilitai pública. IVró la gaudeixo duna manera especial perqué, com tola organitzacíó, i la festa c o m porta organitzacíó, hom la viu i la pateix una anqueta fins que no vens que tot ha anal bé. I-a perceps anib aquella ansielat de v o l c r q u c surtí tot el maxim de bé. Així ho desitjo i confio. P.- Quins sentiments percep un vila-secá per Sant Antoni? lí -1 li ha un sentiment d'explosió, cl'alegria del halarte, d'un any que haacabat, Sant Antoni, c o m a festa molí valenta i molt atrevida, té una activitat Indica i festiva al carrer, tot i ser l'epoca mes freda de l'any. Per aixó requercix aquesta agosarainent (mía altra vfrtut), maigrat pugui fer fred, vent o pluja... Té aquest sentiment de rauxa que marca mes la nostra personalitaf. En aquest sentit, la festa no deixa de ser I'expressió d'alegria de viure amb un conjunt de persones que han passat un any que ha sifíut bo. Aquest rerefons també hi és. Pensó que ta festa és una de les expresions mes clares de la personalitat d'una localitat. P.- Quina objectlua es marquen per aquesta edlció? R-l[emden i niarrarqueei Patmnal Municipal de Turisme és lórgan que liainuniat per primera vegada tot el conjunt d'actes de la festa major de Sant Antoni. l'am buscar que el niecanisuie d'organització fos dinámic. promocional... Tenim

molt posat Caceen! en fer les coses de cara a projectar i proniocionar el nostre poblé, Vila-seca. Des daquesta pers|tectiva, la gran feinadel Patronal ha estalla de renovar ['estructura directa de la festa major d'hivern. P- Quina és aquesta innovado de qué ens parla? R.-Heni procurat aplicar dues coses fonamentals: donar un fil argu mental, ésadir, donar-I i una coherencia a la celebrarlo, des del principi fins al final, i treure els actes ais espais púhlics. Sha huscat do refer un discurs de la festa en el sentit que ('estructura tingui una coherencia i busqui la máxima participado perqué esdevingui una festa tnassiva. Per tant, l'ingredient que ens pol donar aquest objectiu és l'espai ptíhlie (carrers i els enveláis destináis per a la festa) i aixó ja ho oferini. P.- Quins son els elements d'unió daquesta festa? H.- Aquesls elements son els toes. És a dir, componente musicals singulars: toes d'inici, de festa (els mes tradicionais), foc (diablesj i carrega (curses de cavalls) son les pautes que van marcan I en quin punt de la festa ens trobem. Son els comodins per no perdre's i demostra una coherencia i configuren la setmana.

lensificant-los i evitant donar la sensacio d'aillament i poca coordinado. P.- Hl ha actes que colncfdelxen en horaris. Aixó és bo? R.- A u n dia és una practica evident arreu deis pohles que tothom no participa deis ntateíxos actes. La gent tria i remena de la botiga de ta festa. És un error que no coincideixin actes diversos a la mateixa hora perqué teñen pühlic divers. El que no té sentit ésque per culpa de la celebrado d'un acte no facis una altra activitat en un altre punt. El bonje és que la gent pugui triar i remenar. Cree que aquesta és la línea que hem de seguir a partir d'ara i en el futur. P.- Canviar de model significa que la festa fins ara no cuallava entre els vila-secans? Ií.- No, de cap manera! No vol dir que no hagi enganxat la gent, sino que la festa és un eleruent en constan! evolueió. Estem molt satisfets deis resultáis obtinguts en edicions anteriors. La festa de Sant Antoni d'hivern és diferent, perqué no hi ha els visitants de l'estiu, pero té una característica importan! que és la participado de gent de comarques. Per tant, hem busca! que la projecció que doña Sant Antoni es concenüi ais dies propers perqué la persona trohi en un mateix espai al tres esdeveniments del seu interés. Per tant, el model per dinámica l'hem portal cap aquest vessant.

PERE EERRÉ

L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet. está prepara* per vlure sis dies intensos de festa major. Desfija que el programa siguí del gust de tothom I que el temps acompanyí fins al final. joves, on son ells qui munlen les activitats i teñen la col laborado municipal... Els Tres Tombs no han eslat una constan!, pero tornen a ser part elemental de la festa. Hl ha el teatre, els tallers lúdics en diferents places de \lla-seca. Mes parlicipació de diables i un gran correfoc... Finalment, el nou emplacament del cós, amb una fira relacionada amb el món eqüestre i una logística perqué tothom sápiga on és i un transport especial. Fins i tot l'aparició d'una targeta de crédit amb una ¡ I l u s t r a d o de les curses tradicionais de Vila-seca.

P.- Els actes de l'últim cap de setmana, la trabada gegantera, no son festa? R.- Sí, son festa, pero, l'entorn de Sant Antoni -abans i després del dia 1 7 - s ó n e l s d i e s f o r t s d e lacelebració. Aixó és l'evolució i modeniitat que volem donar-li a la festa. Venini d'aitres models com celebrar la festa en tres caps de setmana. Alió perseguía concentrar els actes en dies de festa perqué no es vegessin alterats els ritmes de festa. De manera que el que ens plantegem enguany és aglutinar els actes en una setmana, in-

P.- Quins son els actes Innovador* de la festa? R.- Traslladar el pregó a un espai multitudinari com és l'envelat <lel Pare de la Riera. És una aposta per estimular la participado de la ciutadania. Aixó acompanyat del toe d'inici, que trasllada tes autoritats des de l'Ajuntament a I'epicentre del'acte. També les imatges (projeccions), increment de l'espai per a

P.-Té bones vibraclons? R- Si el temps ens acompanya, que així ho desitjo, cree que será una festa mes participativa que mai 1 el Patronat haurá aconseguit els seus objectius.

El programa s'ha elaborat seguint un fil argumental

És unfet que kt gent no participa de tots els actes

P.- Mullí'* f dfgul'ns quins son els actes que II atrauen más? R- Amb aquesta pregunta m'agrada ser molt escéptic. Tot i així, una de les grarts alracdons de Sant Antoni

L'envelat és una aposta per estimularla participado

son els balls de coques i els balls en general, tot i q u e j o nosóc hallador. El ÍJUÍ* senipre aconxelto mes al públie de fora, perqué els de casa j a ens ho coneixem, és el Cós de Sant Antoni. És una óptica personal. Laraód'aquestaelecció és perqué no son molts els Uocs de Catalunya on es pugui veure aquest conjunt de curses. A mes, hi ha mil i un detalls que la gent desconeix pero que comporta un gran esforc. S i f a u n d i a l l u m i n ó s , l'espcetacle hípic és indescriptible. S'ha de veure. Tampoc no em puc oblidar de la trabada gegantera, perqué res no fa tanta festa com un esdeveniment d'aquesta magnitud. Els espectacles esportius, el teatre... en fi, tot és prou important perqué la gent s'ho passi bé. Ara, només falta que el temps ens acompanyí I la gent gaudeixl de tot el que s'ha programat P.- Hf troba a faltar alguna cosa? R- És difícil de dir qué hi trobo a faltar. M'ho hauria de pensar molt, pero em pensó que hi ha de tot. Si fem un repás del programa previst per enguany, hi ha actes de tot tipus i per a tothom. Potser podrfem fem mes actes deis que fem, pero aixó comporta una reflexió en el pressupost i si h¡ ha possibilítats de fer-ho. Pero j o pensó que si anahtzem el programa d'enguany, veiem que tenim les edats cobertes, els espais físics plens... Se'rn fa difícil dir qué hi a/egiria. L'únic que demano és la participado deis veins, pero confio plenament que aixó hiserasense demanar-bopersonalment.

Diari 1 6 GEN, 2001

de Tarragona C A S A DE LA V I I A

ACTLVITATS PER ALS MENUTS

M Ú S I C A PER A TOTHOM

EXPOSICIÚ FOTOGRÁFICA

T A L L E B S DIVERSOS

B A L L A R SENSE PARAR

Des d'avui i filis ;il diumenge 28 de gener, la sala ilexposición* de la Casa de la Viln arollira una exposició (¡tillada "Kolngrafin i inodeniitat», i|ur és de 1'aili.sta Isidre Valentines. La musirá pertany a la Diputació de Tarragona.

La festa de Sant Antoni no sohlida deis mes penis de la rasa. Per a<|iirst fet. shan ntunlal diferents lallers per a tots els gastos en oualre punís de la localital ([llares de l'Església, de les Voltes, deis Creus i al carrer Abat Aureli Escarré).

I 'n aJtre deis Iréis UiiportantS de la relehració de Vila-seca son els diferente especiarles niusicals que se celebraran aJ JJarg d'aquesía setmana. EIs amants d'aquest art podran triar i remenar entre diferente estils i formad o ns.

Olumenge, 21 • A partir de les 11.30 hores* «¿stt&i

B correfoc -lllumlnará- Vila-«ca el distante día 20.

El» camiatge* tornaran i llulr-te pal» carrera céntrica da Vllaaeca.

JÓSE CARLOS LEÓN

Les curses de cavalls, tota una tradició Vlla-seca tancará la primera part de la fest a major de Sant Antoni el dlumenge 2 1 . El Pare Urbá será l'escenarl de l ' a c t e mes popular I conegut d'aquesta celebrado: les curses de cavalls. Aquesta és una tradició de mes de cent anys d ' a n t i g u l t a t I que aplega cavalls de prestigl d'arreu de la península Ibérica. A mes, el dia de Sant A n t o n i , demá dlmecres. hi haurá els tradicionals tres tombs pels carrera de la l o c a l l t a t . Programa de c u n a s : « l a cursa Trot8dors, 1.700 m -i-j" Trofeu Cooperativa Agrícola *"',... ¿\'. . de Vlla-seca . „ •' '.',. ,~. ..'•"-.

Tallers de Música, a n i m a d o , teatre, dansa I cavalls. 'Piar;a de deis Creus I carrer de Castillejos: Taller d'anlmació, I n s t r u m e n t s . 'Placa de Voltes: Taller de música a carree del Conservatori. 'Placa de l'Església: Engalanat de festa. •Carrer de t'Abat Aureli Escarré: Dansa i balls populars. • Carrer de Tarragona (davant del mercal): Muntar a cavall (teoria i p r á c t i c a ) . A les 18 ñores A i'envelat (Pare de la Riera) Espectacle familiar. El pa-

• 2 a cursa Galop, 1.700 m Trofeu Platja de la Pineda • 3 a cursa Trotadors, 1.700 m <la Caixa' • 4 a cursa Galop, 2 . 1 0 0 m Trofeu Comte de Sicart . • 5 a cursa :;";.: Trotadors, 2 . 3 0 0 m Gran Preml Patronal Municipal de Turisme • 6 a cursa • -. ' Galop, 2 . 5 0 0 m •'.'{• " • Gran Preml AJuntament ".'."''•',:••'.

llasso Marcel Gros presenta •Millors m o m e n t s . . A les 1 9 . 3 0 hores Des de I'envelat, pels carrers del poblé Toe de foc amb Banda de tambors deis grups de diables. A les 2 0 . 3 0 hores Recorregut: Des de la placa de l'Església. placa de Sant Esteve. carrer de Sant Antoni. carrer de Buenos Aires, carrer del Patró. carrer de Sant Josep, placa de Voltes. carrer del Pou. carrer de les Creus. carrer Nou. tirada final placa de l'Església. Correfoc. Actúen Diables

de Vila-seca. Valls I l'Arboc. Oes de les 2 2 . 0 0 hores flns a les 4 . 4 5 hores 4 la Carpa (Pista poliesportlva del Coloml) Música i gresca. A les 2 3 . 0 0 hores A I'envelat (Pare de la Riera) Gran Ball de Festa Major amb l'orquestra Oropéndola.

Dlumenge 21 de oener A les 9.00 hores Des de I'envelat Cós de Sant Antoni. Toe de cárrega amb The McKensy's

Clan 8 a n d . Sortides regulars de transport des de I'envelat fins al circuit hfpic a partir de les 9 . 3 0 hores. A les 1 0 . 0 0 hores Al circuit hípic de Vila-seca (Ctra. TV 3148 Vila-seca-La Pineda) Primera Firadel c a v a l l . amb carrusel de ponis. xocolatada... A les 1 1 . 0 0 hores Presentació de la t a r g e t a de crédit de -la Caixa- amb motlu del Cós de Sant A n t o n i . A les 1 9 . 0 0 hores A I'envelat (pare de la Riera) Gran Gala de l ' e s p o r t . Espectacle de llums i so, amb la gracia de Jaimito Borroneo i la presencia destacada deis millors esportites del nostre munielpi. Des de les 2 2 . 0 0 hores flns a les 2.00 hores A la Carpa (Pista poliesportlva del Coloml) Música i gresca.

Mvendres 26 de oener A les 1 9 . 3 0 hores Casa Consistorial XVIII anlversari d e i s gegants. Presentació de la Marxa deis gegants de Vilaseca.

TXEMA MORERA

A les 2 1 . 0 0 hores Sala d'exposictons de la Biblioteca C o n f e r é n c l a - c l o e n d a «La Historia de l'esmalt.. Exposició d'esmalts de l'art i s t a vila-secana Montserrat Clavé I Llaó. Oberta del 16 al 2 6 de gener.

Dlssante 27 de gener A les 2 0 hores A I'envelat (Pare de la Riera) Ball f d k amb l'Aula de Música Tradicional I Sol de Nit.

Dlumenge 28 de gener Des de I'envelat I pels carrers de la vlla XVIII Trobada gegantera. • A les 7.30 hores Matlnada de grallers • A les 1 0 . 0 0 hores Plantada de gegants • A les 1 2 . 0 0 hores Cercavila pels carrers Des de les 9.00 hores flns les 2 0 . 0 0 hores Al Pavelló Municipal d'Esports Patlnatge artlstlc. X Campionat Interclubs del Tarragonés. Al circuit de cros (ubicat a la carretera TV 3148 Vila-seca-La Pineda) Atletisme. Cros territorial de Vila-seca.

Diari 1 6 GEN, 2001

de Tarragona SANT ANTOMI, DÍA GRAN

LA NIT DEL FOC

EL PAPER DE l'ESPORT

DESPERTARLE A CANONADES

DlSSABTE. OIABLES

L'ESPORT DE 2 1 BOTONS

Kl (lia pniii de la freía de Sant Anloni sera doma dimecres. El Patronal ha prepara! un seguil de canonades pels carrera per despertar toLs oís veirts. Els forts espéteos es farnn a trenc d'alba. AJgú, segunmieni, encara no haurá anat a dormir.

Quun la foscor envaeixi els carrera de Vil a seca, aquost dissabte, sera Chora deis diablos. Kngu.iny, ¡3 colla estará acompanyada [M'IS diablos do Valla i AJcover que pronielen il luminar els víais de Vila-seca amb les tradicionajs carrelilles.

Com és tradicional a Vila-seca, per Sant Antoni se celebra la gala de I'esport, que premia els millors psportistes de l'any anterior. A mes, hí haura exhibido de patinatge artistic el dia 28 (pavelló) i cros peí ParcUrbá.

Programa d'actes VILA-SECA

enceta aquesta primera festa

major del mil-lenni amb l'objectiu de marcar una nova época. L'aposta compta amb un programa complet. Dlmarts, 16 de gener A les 1 9 . 0 0 hores Sala d'expostcions de la Casa Consistorial Exposició de -Fotografía i modernitat" d'lsidre Valentines (1900-1959) de la Diputado de Tarragona. Oberta del 16 al 28 de gener. A les 1 9 . 0 0 hores Des de la placa de I 'Església Hns a l'envelat (Pare de la Riera) Toe d'inici amb Xarop de Canya. A les 1 9 . 3 0 hores A l'envelat (Pare de la Riera) •Pregó a carree de l'escnptora Maria de la Pau Janer. • P r o j e c c i ó -Imatges d'un temps». •Actuació del Cor Sant Esteve. A les 2 3 . 0 0 hores A I'envela! (Pare de la Riera) Ball de Festa Major amb Xarop de Canya. A p a r t i r de la 1.30 hores A l'envelat (Pare de la Riera) Video Road Show.

• M e r a , fl de gener A t r e n c d'alba Oes de la placa de l'Església I pels carrers del poblé Canonada m a t i n e r a .

¡niel del recorregut. carrer de la Font. placa de l'Església. carrer Ma/or. placa de Voltes. carrer del Comte de Sicart, carrer del Repuet de Félix, carrer Tarragona, carrer Verge de la Pineda, carrer deis Ferrers i carrer de Sant Antoni. Tres Tombs. A les 1 8 . 0 0 hores A l'envetat (Pare de la Riera) Tradicional Ball de Coques amb l'Orquestra La Galana. A les 2 2 . 3 0 hores A l'envetat (Pare de la Riera) Teatre: Rubianes solamente. Entrada 2 . 2 0 0 pessetes.

Dljous, 18 de gener Des de 1 5 . 3 0 flns a 1 7 hores Tallers de c i r c . 'Placa de deis Creus i carrer de Castillejos: demostracions d'equilibrisme. • Placa de Voltes: monocicle. • Piafa de l'Església: ¡oes malabars. • Carrer de l'Abat Aurell Escarré: diábolos.

Pineda, Ton, Oonzslla del Rescat I Galcer* de Pinos, son els quatrt fegants locáis.

avenares 19 de gener A les 1 8 . 0 0 hores A l'envelat (Pare de la Riera) Teatre familiar: Oesastrosus c i r c u s presenta •CalleJerus».

A les 8 . 0 0 hores Al carrer de l'Abat Aurell Escarré Esmorzar popular.

A les 1 9 . 3 0 hores Des de l'envelat i recorrent els carrers del poblé Toe de festa amb Flic Flac Music Show.

A les 1 1 . 0 0 hores 4 ' e%glésia parroquial de Sant l srpye Wis^a Major. A les 1 2 . 0 0 hores

A les 1 1 . 0 0 hores A l'envelat (Pare de la Riera) Concert festival 60's amb els grups Abbey Road i Smoking Stones.

Oes de les 1 5 . 3 0 hores flns a les 1 7 . 0 0 hores Taller de jocs imaginaris. solidaris, tradicionals I ecológics • Plaga de deis Creus i carrer de Castillejos: Jocs i danses de la Costa d'fvori. •Placa de Voltes: Jocs imaginaris Guixot de 8. • Placa de I Església: Joc s t radicionals. Juguem jugant. • Carrer de l'Abat Aurell Escarré: Jocs ecológics. Ecomagina. A les 1 8 hores

A l'envelat (Pare de la Riera) Teatre familiar: Xlp Xap presenta «re-animacióV A las 1 9 . 3 0 hores Des de l'envelat. pels carrers del poblé Toe de festa amb Xip Xap animació. A les 2 0 . 3 0 hores. A la Biblioteca de Vila-seca Presentaciódel lllbre Vila-seca. de Josep Morell i Pineda Vaquer. a carree del regidor de Cultura i Turisme. Josep Graset Forasté. Des de les 2 2 . 0 0 hores flns

a las 4 . 4 5 hores A la Carpa (Pista pcllesportiva del Colomt) Música i gresca. A les 2 3 . 0 0 hores. A l'envelat (Pare de la Riera) Concert-ball se salsa amb Evelyn Orquestra.

Ussabte, 20 de gener A les 9 hores A l'Albareda de Folch Petanca. Torneig social de CP La Formiga. A les 1 2 . 0 0 1 1 6 . 0 0 hores

T3Sri 1 6 GEN 2001

deTarrag na

Diari

•••••»•»,-

*•

gj Festa mo/ar ¿fe

^ifi'Jí/'ÜJs

^ ¡ a ^ s a ^ R - Las-¿i

o»..

asi

^3<.

ál&Ss

l ' " 1 ' l l — M I " " "WJ ••*'

16degenerde2001

— 1 •'«

WL4-ffiC4 2007

ELPUNT i 6 GEN, 200!

I'JliU-ET^jfl SANTANTONI2001

Vila-seca estrena un circuit hípic a la carretera de la Pineda A les tradicionals curses s'hi afegeixen nous elements, com estañas amb objectes del món delcavaü, música i xocolatada popular E-P. / Vlll-IMI

• Un deis actes estellars de la festa major de Vila-seca, que atreu també forca visitants, son les curses de cavalls, que se celebraran el diumenge 21 de gener. Enguany, les curses presenten una novetat importan!: el canvi de lloc de celebrado. El tradicional esccnari de la Parada del Comte es traillada al circuit hípic, a la carretera de Vila-seca a la Pineda, a la zona coneguda cora la Torre d'en Dolca. L'Ajuntament de Vila-seca .".'ha decidit per «conso-

lidar de manera definitiva un espai per a la práctica de l'hípica», segons va dir l'alcalde, Josep Poblet. Al nou circuit, que ha costal quasi 12 milions de pessetes, el recorregut de corda de la pista és de 733,5 metres, amb un diámetre interior de 138 m i una longitud de la recta de 150 m. Poblet aclareix que «ara per ara no hi ha prevtst un calendan hípic, perqué ara pretenem consolidar aquesta tradició», i remarca que «l'hípica a Vila-seca no está reladonada amb les apostes». Lea carreres d'enguany

El notí círefit hípic «fu sitial a la zona f t la Torra • • n Dolca, a la carretón da la Pinosa.

tindran lloc el 21 de gener i, a banda de l'emplacament, incorporen altrcs noveláis. Un trenet, que sortirá a partir de les 9 del matl de l'envelat, portará geni a les curses durant tot el matf. Al recinte

hi haurá música counny, i es repartirá xocolata amb coca. Una altra de les novetats és la instal-lació d'estands de venda d'objectes relacionáis amb el món del cavall, un artista que fará caricatures i un

carrousel de ponis per a la canalla. El programa de lea curses de Sant Antoni, que comencará a dos quarts de dotze del migdia, está estructural en sis curses, i diversos patrocinadora

—privats i públics— donen premis que ronden els cinc milions de pesseles. En les sis curses es correrán entre 1.700 i 2.500 metres, i es combinaran les curses a pas lleuger i al galop.

fl'JiHfflTíl

SANT ANTONI 20oT

JOSep Poblet.

ALCALDE DEVUA-SECA

«Al Camp de Tarragona perdem oportunitats per no fer polítiques comunes» L 'alcalde de Vúa-seca creu que cal cohesionarpolítiques i esíratégies entre els municipis perqué el Camp de Tarragona es convertevá - ••>- :,-: <••'.•

com m s mmt

W°r

Ia segona área de mes importancia a Catalunya

EVA POMARES / Vllt-nca

• Com ha estat l'any 2000 per a Vila-seca? —«Aquest 2000 ha vist . I'arrencada duna de les expansions territorials mes grans, i d'altres que es-' tratégicament també son molt importante, com el primer procés de desurbanització litoral que es coneix, al pinar de Peiruquet. Al poh'gon industrial L'Alba, s'aíxequen 50 naus corresponents a quinze Uicéncies, amb una inversió de prop de 1.000 milions. Es a dír. encara no tenún inaugural el pol/gon i ja hi ha una ocupado del 20%. El 2000 ha estat l'any de la urbarnizado del polígon residendal Les Bles. Aquest pía significará 1.4Ü0 nous habitatges, en un ámbit molt favorable ais pares i jardins, i on hi haurá habitatges per a tothom: per edats, condi- . dons sodals i económiques. I ha comencat amb una protecció especial d'habitatges per a la gent jove, amb una inversió municipal de prop de 200 milions. Sembla que, al costal d'actuacions tan grans com la que estic dient, és poca cosa, pero per ais veins de la Plana ~ ha estat molt importan!, eJ nou accés a ¡'autovía de 1TJ-340. Ha estat tambe l'any de la interconnebó de les sanes d'aigua de

:-í.j5riB«,7.t,^,f«

L'akalta • • Vlla-saca i«rtrt»li la asmes (ralea as* isltnsará sis tqulllbrts srrtrt «clon «conómlcj. / J. FERNANDEZ.

.Vila-seca, Reus i Salou per a casos d'emcrgéncia, entre altres coses.» —I els repte* per al 2001? —.L'any 200Í és l'any de rentrada en servei del nou vial entre la Pineda i l'autovia de Tarragona,

i per Taltre extrem, amb Salou. Configurará una connexió molt important per a la Pineda, alternativa a la carretera de la costa. Aquest estiu renovaren) totes les installadons de la plana de la Pineda, i en posarem de noves de

fusta tractada. Un nou equipament per a la Pineda será el centre cultural i social, que entrará en funcionament aquesta primavera. La connexió entre les avingudes Ramón d'Olzina i de la Generalital ha estat ja ad-

judicada, i comencará s'aqui a pocs dies. Significará un altre tram del primer cinturó de ronda de Vila-seca, que des del polígon industrial continuará per l'avinguda Generalitat, enllacará peí sud per Les Ules i toncará el cercle

peí polígon industrial. Es l'any que acabaren! l'auditori de música, que dotará el centre d'ensenyaments musicals ¡ Vila-seca, d'una plataforma per al desenvolupament d'iniciatives culturáis. Será l'any de 1'inici d'un gran equipament, la residencia de la gent gran, les obres de la qual son previstes per al febrer o el marc, amb una inversió de 1.000 milions. Dotará Vila-seca d'una residencia i centre de dia, per a tot i per a tothom. I será l'any de l'inici de la construccio del centre clínic priva! mes gran del sud de Catalunya, la primavera vinent.» —El Camp de Tarragona toma a agafar embranzida com a unitat territorial, cosa potenciada també per la nova organització territorial catalana, que s'está discutint. Quln és el paper que vol jugar Vila-seca en el triangle Tarragona-Reus-Valls? —«Vila-seca hi ha de jugar un paper necessáriament actiu, perqué hi ha la voluntat de jugar-lo i perqué ja ho ha fet. Sempre diem que el tnangle Valls-Tarragona-Reus és el triangle que marca el perímetre de i'área, pero tothom deu estar d'acord que, sense treure cap protagonisme a ningú, n'hi ha un altre que és el que au-

ELPUNT 1 6 GEN, 2001

l ' l l f ' j f i n SANTANIONI20D1 ténticament mou una de les maquinarles mes potents: Cambrils-Vila-scca-Salou. Aquest triangjc, mes petit, influeix enormement en materia económica en el mangle gran: en mobilitat laboral, creixement, servéis, comen^ etc. Per l'efecte claríssim d'UniversaPs Port Aventura i perqué el pare está situat en un árnbit on ja abans hi havia tres forces turístiques. Pero hi ha la dinámica d'identífica r només els vagons capdavanters, quan cal ser conscients que tots formem part del tren i que hi ha diferents graua de protagonisme. Si, lluny d'enveges i protagonismos, som capaces de veure el conjunt i trenar polftiques d'alta coincidencia en les comunicacions i infraestructures, serem capaeps de crear un sistema al serve i de la gent, sense contradiccions com les que ara existeixen: jo, ara, des de Vila-seca, només puc anar a les Gavarres en cotxe particular.» —Hi ha contacte* per formar un consorci Íntermunicipal? —«He tingut contactes

amb attres alcaides, com els de Cambrils, Reus, Salou, etc., pero no per constituir un consorci, sino per estudiar si és convenient tirar endavant polítiques en comú i crear una cohesió social, política i técnica. Estem perdent oportunitats que, si aprofitéssim, farien realitat mes aviat aixo que diem, que som la segona área mes importan! de Catalunya, pero encara no ho som.» —L'enfrontament amb Repsoi ha evidenciat la contraposició deis ínteressos turístics i els de la industria química. Vila-seca será bel ligerant en la ínstal-lacio o ampliació de la petroquímica? —«En absolut El tenitorí té unes múltiples activitats económiques, i cal vigilar que aquests equilibrís es mantinguin. Avui ho fan. L'urbanisme és una eina dinámica, i els poders públics, també. Per tant, no podem treballar amb fotos futes. No ens enfrontaren! amb Repsoi, pero sí que buscarem 1 eqmiibri, que defineixen diversos instruments pública, com el pía general municipal.»

El futur port esportiu E.P. / VUl-UCS

PobWrtpaswslsrtin^djVluMM»ptril20(n./j.rei»iANrjez.

• Quan estará llest 1'estudi d'estabílització de la platja de la Pineda? —«La Universitat de Cantabria té sis mesos per entregar les conclusions sobre qué cal fer perqué la platja quedi definitivament estabilitzada. Els mals ja els sabem, i ara cal que els diagnóstics siguin projectes i que l'Autoritat Portuaria actui en conseqüéncia afrontant les despeses que costa estabilitzar definitivament la platja.» —Aleshores será el moment de pensar en un port esportiu? —«Junt amb aixo hi pot anar la figura d'un port esportiu, que seria implantejable si no es tingues resolta l'estabilitat de la platja. El port pot ser un element d'estabilització de la platja.» —Normalment els ports treuen sorra a les platges. -—«Si el sitúes al lloc adequat, no. A la Pineda, la part mes propera al port de Tarragona és on creix sorra, i la mes allunyada, és on decreix. Aviat coneixerem les solucions técniques per resoldre-ho, i potser una será la correcta situado del port esportiu, perqué la platja dupliqui la seva extensió.» —Per que necessita la Pineda un port esportiu? —«Aquesta pregunta, formulada aíxí, no me l'havien fet abans. Al nostre model d'activitat turística, si no hi ha oferta náutica, li falta un deis elements essencials. Si no tens aquesta oferta, la necessitat hi és igual, í la gent va a altres punís d'amarratge, i, si la tens, acosturna a portar una riquesa important. I, en el nostre cas, fa disminuir Pimpacte del veinatge d'un port industrial i d'un ámbit químic.» —Aíxí, el port no es faria traient espai a la platja? —«No, al contrari. El port seria mes enllá de Pespigó, cap ais ámbits portuaris.»

Piar! O 7 GEN, 2001

de Tarragona D Ul:»"?'

JOSEP POBLET I TOUS

2001: el Camp de Tarragona 0 un s h a pogut comprovar sense cap mena di* dublé, ni el darrer día de l'any 1 í>S>S* ni tampoc l u l t i m illa de l'any 2000 han produit cap trashals tre( drls propis d'aqucsts niomenis de lraspas que algiius celebren de manera lien sonada Mes en I la d'anécdoies, de euriositats nitniériques i de muís mil leunis, hi ha la r r a l i l a l pura i tangible de i ¡ida dia. I'na lealilal míe de la lemps esta moslraitl noits aspectos, pian teja l i m e s demandes, es mes eviten! i demanaa (ni tu un noves funues d'org;uiiizaciñ i de pensanienl. I, val adir-ho, ens ubre un moii apassionanf.

boráis, el creixement deniográfic, la necessaria anipliacíó de l'aeroport, I'anella ferroviaria riel Camp, etc. Arpiosiessón qüestioas que sense Cn¡versal Studios l'ort Aventura nos'íiaurjenpJ.uiíejaí firts niolt mes endavant, si és que s haguessin plaillejal Itiai. Pero, afortunadament, les coses han anal peí bon camf i avui a(|iiesls cinc nuiniri|»i.sdel C;unpsonl'aulenlica maquinado (renriue arrossegai'l rombol amb mes potencialital.s de Catalunya després de Barcelona i el seu entom. I en aifíicst contéXt deis íiríeratges económica i (erritonals i en el mateix ámbit geognific leniín un deis complexos quimics i petroleoquímics mes polenls i en expansiódel sud d'Kuropa i un port que és punta ríe llanca de leí onomia de la Catalunya meridional; pero, en canvi, no hem sahut, de nioment, solucionar els probleines deí món rurai des de ia perspectiva de la sostenihilüat i del progrés Col lee ti u. Hem fel grans avéneos, (HTÓCILS falla (ijuilibrí lenitorial entre els diferents seetors económics. I ens falta també, i no ens cansarem de dir lio, afrontar de manera urgen I el debal de IVquilibri territorial entre el lurisuie i la industria, des d u n a óptica de respecto peí medí. A Vila-seci. d'aixó, en poden) parlar molí i a fons.

A un ;uiy vista, mes de tres-cents luilinns de ciutadans ens relacionaren) íiiiih la mateixa moneda Ara ja ens comuniquen) amb qualscvol 1 loe en (enips real i des de casa riostra. IVbatem aceelemdament r o m recular i'enlrada massiva de persones del Magreb, de l'Alrica siibsaiiuriuna i de I'K ropa oriental que, pera/ira banda, necessiieni per al creixenl mercal laboral-, I orgauilzeill apass i miarles taules rollones per parlar de les ennsequciicics de l'explosió de la mobilii.il i de la novasoeielai de la infonnacio. I tot aixóés boj defineix els tietscarar teríslicsdel monient (pie vivint. Situacions anacróniques I V i ó n i é s t o l el que pansa ni de bou tros 11'iiim lots els reptes herí mirarais (I. si no, de que ens serveix poder-nos eomuiui ar amb les anI (podes per v innil s| mi tenitn resolí el iransporl per bus inlerurba al polisón de les! ¡avarresoa la faculta! d'Kconóiuiqucs i Knipresarials ' fíe míe li serveix a un chitada de í ambriís que s'hafii fe I la variaul delaCN IMlaVila seca si per arribar en autobús a Tarragona triga mes lenips que l'any M"',7 i hade superai al vullanf de ÜOsciniüors'M oiu piKleiuestarsalisfrls de disposar d'uu gran porl per ou no ai i iba cap passalgci i un aernport que en rep utig millo, al costal mateix d'una zona lurísiicai|tieii|H'ra amb cinc o sis milioas de visjtants l'any i i|iie aviat esperein que siguin den o dnt/e? |, ile situacions coni aquesta, en porlriem explicar tot un regiiilzcll. | n o é s i | nlvodelqiiées ínula Mein nvatical molí mi alguns aspeelcs I teniui situacions anacróniques que no hem su pera I I que cal superar diTiiulivaiueut No es i ráela de lamenta r-nos ni lainpoc de fer Iriomfalisuics. Ks tracta, senzillatueni, dafrontar amb fermesa i sense dilaeió, i*oin a míntm, tota la liarla Mista de déficits en «pié hi ha un amplíssitu consens i resoldn* Is. | es evident «pie ral fer-ho des de (a visto conjunta del lerritori, des de la participa» ió i, niolt espí'cialmi'iit, desde lexpiTiéncia de cadascu. Aiuh (M asió de les .Jomarles sobre Terrilori i Infraestruclures al ( ainp i|e Tarragona, organilzades ambiiHilt ilViH-m peí Coiisell Comarcal del Tarragoncsi amb el supon u Y M ' i i l legisd'Arqiiilcclcs I • I riugiriycrs de Canuns, Canals i l ' o i l t de Í';,|;I|MII\ i. varelii teñir " . .iMnilitersiis polM-llls. tatlf d r l "• i tor publii r o m ilel wt lor pri

val. de palesar les principáis preocuparfntisqitc avili leiiitu ilaimint la lauta en un mare sociocronomie amb molí bones perspectives de fulur, pero també amb eleinents d'int ertesa si no s'actua amb de lerininació. Una conciencia col lectiva de regió És en aipiest fóruiu que vaig teñir l'oporlunitat d'exposar, en nom de 1'expenéncia. les lasques i real i lzacions aportarles per Vi!a-seca i de definir segons aquesta mateixa exjwrienria el rpie al nostre enleildic és el t 'ainp de Tarragona: un ambil d'equihbt i entre realilals de naturah-sa diversa i desigual í també un I loe amb volunlat i rap a d l a ! de superar un paper passiu i convertirse en un punt estralégic al (Mttent litoral cátala. Rn aquest senlit, una regió com la del

Proposem la urgent creado d'un consorci intermunicipal per unificar oís critoris polftics i tt'cnics

Camp de Tarragona clins d'un sistema rada eop llléscoinplcx, ha de teñir una consciencia col !»•«•liva rlideiilitat que es uianifesli, alnienvs. en tres srntils: 1. Capacita! de donar significarió histórica i cohesió social a la regio -. Capacita! ríe govern per premire la determinaciij de .ser un referen! d'espai metropolita di lis del país. .'I ( ;ipacitat de generar i adnietre lidcratgi's al sen si. Ksadir, si som caparos de sentir nos lols cúmoiles en aquesl historie conlext territorial i|iH' els nous tenips ens obliguen a potenciar, si apostem perdouar-li capacita! de decidir i enteneiii que tothom hi hade teñir el sou paper, pero no lots el p<tdem jugar de la mateixa manera; llavors haurem

En un termini do dos anys cal concretar els projectes en política d'infrastructura viaria, ferroviaria, acroportuaria i de setfuretat pública

posal les bases mes indispensables per al Ireball que sha de fer. Recordem Port Aventura Si ata recordem, per exeiujile, quan l'liistoríe iiiunieipi de Vila-sí-ca i Salón va liderar i fer riiiiiuensesforc per a la implantar ió riel Cent le Hecreatiu i T i i r í s l i c d V n i v c r s a l Stufiins /'orí Avrníiíra, rnsadonarem que va posar una ríe les bases principáis peí que avui estem discutint. Vegem. si no. I'estudi realitzat per la Cambra Oficial de Comeré, Industria i Navegació de Tarragona sobre rimpach' econótulc del primer imy (le liim louaiiu'iil de l'ort A\en(unialescinc kx-alitaLsík* l'enl o m r l e l Tare: Cambrils, Reus, ViJa seca Safí/ii i Tarrafifiiat Aixó era l'any 1995. Pero gairebédeu anys abans, el I!W>, el govern municipal de Vila-seca i Salou ja havia comencat la tasca de recerca, coord i nació, plaíiificació i impuls a les infraestruclures basiques perqué ariuella inversió pogués dur-se a ternie. I cree que és mnecessari recordar «pie es va haver de IrebaJJar a/id» lotes íes adrniníslracions, I es va fer, I amb resultáis salisfactoris; aixó sí, superant mor

tes -i avui, aforiunadampnt, obli-

Cal una unitat d'acció immediata Precisament, per rao de la mateixa estructura de eonstrucció del nostre desenvolupanieul i per ha ver-nos convert i t en un ámbit de diversificarlo económica i en un espai doportunitats, creiem ipie podem aportar el nostre criteri a la necessaria imita! r faceto que ral eni|>rendre d'imuierliat. I en aques tadirecciópro[Misem la urgen! i reacio d'im consorci iiifernuiimip.il per unificar els críleris polfiú s i letTiics, dotar-los del maxim supon leirltorial 1 con ver! li losen acords que agilitzin la seva coucreeio en projectes en un terniini no superior a (los anys a coniptar des dará en els següents temes priorilans: I. Política d'infraesiruriura viaria (finaliizació deis desdoblamenls de la CN-.'MO i aulovies Tiunigonn Monlblanc i líeus Moni Mane); 2. Pollllcn ferroviaria («o rredordelMediterrani, anellad* 1 Camp I ampie enroñen al Port); :t. Política aeoroportuaría (polenciació I desenvolupament de l'aerojHJrtde Reus-Constan(f); i i Política de seguretat pública (dolacions de forces i cossos de seguretat al Camp). Desd'aquestaeonvencuihi volunta! comprometen!, com ja hem fot en el pansai, irelmll polítici técnic, experiencia, ituaginacio uní nicipalista, recursos económics, conviecló en un fulur d'aiiiénijc

progrés per a tothom i de garantía a les generador» fuUire.s, i el

dades-, dificultáis lidenitge conveníen! sense c;qi senTaiuuateix, d'aquell esforr se n'- timent de protagonismo La riosha deriva! a\ui l'antfc somnf que tra aposta per al 2'M)1 ha de ser i axial ser.1 realllat de la desesta- és: el Camp de Tarragona i els M U S < lonalii/aiió ilr-| turisme, el crei- ciutadans. nem.nl holel.r. lelevacíó del nombre i iVi qu.dital deis nosfres Jotep l'uhlrt l Ttilin vn iisiiaiits, noves oportunjtats laalcalde de Uta-seca.

3. CULTURA

Diari 2 3 GEN, 2001

de Tarragona

glVlLA-SECA C L A S E S D E D A N Z A E N EL BARRIO L A F O R M I G A

La asociación de vecinos del barrio La Formiga de Vüa-seca iniciarán este miércoles una nueva edición de las clases de danza. Los alumnos avanzados tendrán la oportunidad de aprender con el catedrático de la Real Escuela de Arte Dramático y Danza de Madrid y profesor de la Royal Academy, Arcadi Carbonell. Las clases son los miércoles de 20.00 a 21.30 horas en la sede social de la entidad, en la calle de la Riera número 57.

ELPUNT 2 2 GEN. 2001

• Un nou Ilibre recull la historia de Vila-seca. Els autors del text Vila-seca, Josep Morell i Pineda Vaquer, van presentar divendres a la nit un Ilibre que fa un repás deis prop de 700 anys d'história

d'aquesta localitat del Tarragonés. El volum, que es va presentar en el marc de la biblioteca municipal de Vila-seca, está publicada per l'editorial Cossetánia. / JUDIT FERNÁNDEZ.

Dlafí 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Josep Morell i Pineda Vaquer treuen a la venda un nou llibre d'história local L'obra, 'Vila-seca', será presentada el divendres a la biblioteca Vila-seca tindrá a partir del día 19 de gener un nou llibre que parlará sobre la historia I les tradicíons d'aquest municipi del Tarragonés. L'editonal vallenca Cossetánia va encarregar ais dos hlstorladors un recull de l'evolució del municipi perqué formes part de la col-leccío La Creu de Terme. Després d'un any I mig, l'obra que es titula Vilaseca es presentará el divendres a la biblioteca municipal. Jowoi CABHÉ

Josep Morell és doctor en historia i hueilu Vaquer esta a punt d'acabar l;i carrera. A tots dos els uneix aquesi sentiment de voler recopilar inforniació del municipi i transí net re-la, mitjancant els llibres, ais seos r o n vi latan ts. *E1 municipi té un gran número d'obres monográfiques sobre aquesta materia, pero el que ens hem proposat és fer una publicado mes divulgativa i nienys feixuga», expliquen els autors. IVr aquesta rao, han demanat ajuda a lotos les entiláis i persones que els poguessin facilitar informació, mapesi fotografíes. Aixi, l'Ajuntament, la revista Pont de Fusta, l'anlic arxiver Ramón Farriol i l'artual, Ramón ('abré, l'estudi de fotografía Albert Fotógraf i molts altri's hi han posat el seu granel de sorra en aquesta nova obra. Vilfi'Srra está dividil en árees tema tiques IMT facilitar la lectura. Així, els lectors podran tronar dades hisloriques, censos, medí fisic, Iradicions, cultura, heráldica... • Kns hatiriaagrada! fer-lo mésextens, pero [M'nsein taie 1'obra l\a queda) la mar de hé», diuen els autors.

Pineda Vaquer i l'església, que és la coberta del llibre.

LUIS MILIÁN

finí imiocniFici Tiiol de la puoiicacio. Vita-seca Col leccio: La Creu de Terme. de l'editonal Cossetánia (Valls) Número de pagines 144 Preu de venda; 1.500 pessetes Aulors. Josep Morell i Pineaa Vaquer

ELPUNT i 6 GEN. 2001

H ' U r U l l ' g SÁÑT ANTONI 2001

Un llibre divulgatíu repassa els prop de 900 anys d'história de Vña-seca Josep Morell i Pineda Vaquer publiquen a Cossetánia *Vúa-seca», una aproximado a la historia, l'wbanisme, les festes i ¡es entiláis del murúápi des ¡Id segfe'XU fins a l'actualhat MARCEL BARRERA THTlgoiu • Els hístoriadors Josep Morell i Pineda Vaquer acaben de publicar un treball divulgatíu que, sota el ü'tol VUa-seca, fa un repás amé per la historia, ¡'economía, les festes, l'urbanísme, la religió i les entitats de la poblado des de la fundació del municipi. entre els anys 1162 i 1168, fins a l'actualitat. Editat per Cossetánia dins la col-lecció La Creu de Terme, el llibre inclou prop de 70 fotografíes, la majoria inédites, que els autors del llibre i membres del grup d'estudi Monografíes de Vila-seca han localitzat ais arxius del consistori, a la revista Pont de Fusta i al fons Albert Fotógraf. Segons Morell, el treball és una síntesi del que ha estat el municipi de Vila-seca des del seu repoblament i una guia didáctica per conéixer la seva vida des de diferents óptiques socials: «Volera que el llibre es vengui, pero sobretot que sigui útil i que es HegeUi.» Morell, autor de l'extensa Historia de VUa-seca, publicada el 1994 i reeditada el 1998, ba sintetilzat bona part de les monográfica publicades per l'Agrupació Cultural i ha realitzat un treball de recerca sobre l'urbanisme o les entitats esportives, temes en qué fins ara hi havia graos llacunes. «En cap

La portada i t l lllkra. / EL PUNT.

cas —segons Morell—, no hem volgut donar un contingut carregós al treball; al contrari, hem volgut aportar- hi un aire distes.» Aquesta aproximado a Vila-seca s'inclou en el número 11 de la col-lecció de Cossetánia i será presentada pels autors i el

regidor de Cultura, Josep Graset, el próxim divendres, dia 19 de gener, a la biblioteca de Vila-seca, a partir de dos quarts de nou del vespre. Josep Morell (Vila-se-' ca, 1959) és professor de geografía i historia a l'IES Gabriel Ferrater de Reus

¡ és autor d'una vintena de Ilibres sobre Vila-seca, Reus, Salou i Tarragona. Per la seva banda. Pineda Vaquer (Vila-seca, 1978) ha treballat a l'hemeroteca de la Facultat de Lietres, i actualment estudia l'últim curs de la carrera d'história.

Dues exposicions, una d'esmalts i una de fotografíes de mitjan segle XX, s'inauguren avui a Vila-seca E.P. / VIII-MO

• Quan la disbauxa de les nits de festa major baixa d'íntensitat és el moment per anar a veure una cxposició, i a Vila-seca aqueslsdicshi ha dues propostes interesxants. La jove artista vila-sccana Montserrat Clavé i Uaó es dedica professionalment a la técnica de 1 esmalr . la seva obra és la protagonista de la mos-

tra que anualment ofereix l'Agrupació Cultural de Vila-seca. El seu presí- dent, David Melero, explica: «Per la festa major volem portar cada any artistes, si pot ser locáis, per donar-los a conéixer.» La mostra, que estará a la biblioteca municipal des del 16 fins al 26 de gener, esta composta per catorze peces d'esmalts auib diversos motius. El darrer dia de

rexposició, Montserrat Qavé oferirá una conferencia sobre la historia de Tes mal t. El fotógraf Isidre Valentines (1900-1959) va ser un deis cronístes de la vida al Camp de Tarragona entre els anys trenta i els cinquanta. Una exposició de la seva obra. Fotografía i moderrutat, de la Diputad o de Tarragona, recorre escenes, conegudea per a

molts, de la vida d'aquclla época tan próxima i tan Uunyana albora. La fabrica del vidre de Vimbodf, el taller d'escultura de Josep Pujol Montané a Torredembarra i banyistes al Serrallo son algunes de les imatges. La mostra s'inaugurará a la sala d'exposicions de l'ajuntament avui a 2 / 4 de 7 de la tarda i no (aneará les portes fins al 28 de gener.

Diari O 9 GEN. 2001

de Tarragona

Vuit músics homenafgen el compositor vilafranquí Josep Soler al Fortuny D.P. REUS

Nou peces de Josep Soler i vuit intérprets directament lligats a la seva música servirán el proper dilluns, dia 15, per homenatjar aquest compositor, professor i académic de Vilafranca del Penedés (Alt Penedés) al Teatre Fortuny reusenc. Soler, que actualment compta amb seixanta-cinc anys, compagina la direcció del Conservatori Professional de Música de Badalona amb la redacció de llibres i articles, a mes de ser membre numeran de la Reial Académica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, destaca per la seva formació al costat de diversos mestres com Rene Leibowitz i per premis com ara el d'opera de Montecarlo, el Ciutat de Barcelona o l'Oscar Esplá. Iwona Burzinska, Cecilio Tieles, Jordi López, Joan Pere Gil, Maria del Carine Duran, Nuria Ruera, Robert Sirvent i

El pianista Cecilio Tieles. Miquel Javaloy serán els encarregats de protagonitzar el concert reusenc, que comengará amb el fragment Tranquilo de Sonatina interpretat per la polonesa Burzinska al violí i Tieles al piano. El programa seguirá amb els nocturns 1 i 4, que interpretará el jove pianista vallesá Jordi López,

mentre que el piano donará pas al clarinet de Joan Pere Gil, amb Pega i Escena amb cra7iis. Tieles, pianista cuba i professor del conservatori de Vila-seca, tornará a l'escenari en solitari per interpretar al piano Variacions sobre un tema de Schubert op. 142 n.2 i Seis piezas sagradas (Tristis est anima mea, Coronación de espinas i Via Crucis: una mujer enjuaga el rostro de Jesús). La recta final de l'homenatge l'encetaran la mezzo-soprano Maria del Carme Duran i la pianista Nuria Ruera. amb Cant de Déu, i la seguirá el Dúo Sirvent-Javaloy de flauta i guitarra oferirá els nou fragments del Lachrymae or seaven teares. Les entrades per assistir al recital s'han posat a la venda a un preu especial de 500 pessetes i les localitats no serán numerades.

ELPUNT O 8 GEN. 2C91

La parroquia de Vila-seca estrena orgue i un grup de sis organistes

que toquen e!s diumenges El nou instrument, que és electric, s'ha pagat amb donacions populars E.P. / Vila-seca • L'església parroquial de Vila-seca estrena orgue. Una coHecta entre els fidels i altres institucions, com l'Ajuntament, han permés d'adqui«El cant forma part intrínseca de les celebracions de l'església, ara potser menys que en altres époques, pero encara és important», explica el rector de la parroquia de Vila-seca, Xavier Morell. En altres époques, els orgues formaven part del paisatge habitual de les esglésies, i la de Vila-seca no era cap excepció. Fins al 1936 hi existia un orgue de tubs, que es va cremar. Després de la guerra civil, a la reconstrucció de les parróquies s'hi van destinar «pocs recursos», i davant la impossibilitat de restaurar el vell instrument, van col-locar-hi un harmónium, un altre instrument de vent. Cap al 1970, es va comprar un orgue electrónic, «deis primers models que van sortir, pero ara ja feia uns vuit anys que no funcionava i no es podia arreglar». La parroquia vaengegar una campanya per recoilir fons, de la qual Morell n'está molt satisfet: «La gent hi ha respost molt» i s'han recollit 1,6 milions de pessetes per comprar un orgue electric, perqué Cl de tubs está per sobre de les possibilitats de la parroquia: «Només es fan per encarrec i costen uns 40 milions, i quasi cap església pot pagar-ne un de nou».

rir el nou orgue. L'anterior, un intrument electrónic de baixa qualitat, no funcionava des de feia prop de vuit anys. Que ningú esperi trobar-se a l'església de Sant Esteve el elássie

orgue de tubs, «perqué només es fan per encarrec i costa uns 40 milions», segons el rector. S'ha creat un grup de sis organistes joves que el toquen els diumenges.

El rector de la parroquia amb els joves que ahir es van encarregar d'ompllr de música l'església amb el nou orgue. / XAvi JURIO

Un repertori molt extens E.P. / Vila-seca • Tocar un orgue no és una tasca fácil, tot i teñir estudis de piano. Josep Malapeira, que ara té 82 anys, era un escolanet quan «manxava amb els peus» l'antic harmónium de Vila-seca. Després va tocar, junt amb altra gent, Porgue electrónic a partir deis anys 70. Amb el nou orgue, ha nascut una nova generado d'organistes, que ha estudiat al Conservatori Municipal i

s'han ofert per fer aquesta tasca. Elles son Jordina Seto, Ester Badia, María i Marta Escobar, Judit Ráfols i Evelín Vega. Fan torns per omplir de música l'església amb un repertori religiós d'aproximadament dos centenars de peces. Les podeu escoltar amb bona qualitat grácies al també nou sistema d'amplificació, a les misses deis dissabtes a les 8 del vespre i el diumenge al matí, a les 10 i a 2 / 4 de 12.

risun O 6 GEM. 20QÍ •IMiefr

Sus Majestades de Oriente W

HFj^gL^T^^gJ

1 I•

*«*"^.^t4v

llegaron ayer por el aire -en helicóptero a La Pineda y en

^ÍPp>-

L\: >4>3Í Pv

coches de época hasta Vilaseca- y por la mar -en Salou y

gjg¿

en Cambrils- donde fueron recibidos con gran alborozo

Xavl con su padre esperaba a loe Reyes en La Plrwda.

rajera a Bibi, la muñeca de las trenzas.

LUIS MUÍAN

Loe hermano» Pol y Marc Aballa con su prima Ana Prata entregaron sua cartas en el puerto de Cambrils.

ra encaminarse decididos al núcleo histórico de V||a ¡ w * Continuaha la ilusión ron pajes a caballo y el clamor de una población vitoreando a gt itirs n unos |>erso mijes que no daban muestra de cansancio a pesar de su largo viaje. (amltrits, |>orsu parte, noset|oodó atrás y lanzo la casa txir la venlana para recibir a tos lleyes de (tríente l-i espera la amenizaba la xaranga 1.a Murga, diez Jóvenes de l-i Kalarella dirigidos por su níaliiiay A I I M T I . estrodlrislur,J(iaii Mestres. Kilos, (|ue se subieron al Irene! de CamTambién les aguardaban impacientes íos fieruiaittis Samuel y .fo- brils, f'H'nbau sin parar pasiMlohles el n i hra/os de sus padre*, lodos y encabezaban una comillva que cll< rs ahora ya veril* n de NaJou des- recorrió el lodo ('anihrils. Jinetes a cahallo y numerosos r»iehcs y alpués ile vivir I*II Tarragona. Salón era una fiesta a las siete gunos camiones repletos de jude la noche, una hora y media ate guetes desfilaron a continuación h*s que el jolgorio de las comitivas siguiendo a las curro/as reales. guien IHI si* |M>nlla ni el mas míreales se apoderara de los ciudadanos de I-i l'imsia reunidos pa- nimo detalle era A I I M T I Udioz.de 11 anos, que saludada a los reyes ta Ver el descenso leal ili* sus Mu jestades desde un flamante heli- ron una carta gigante Ksta, discóptero l/w niños, suhidos a tribuida por la ("anta t 'imperativa loiiins ile sus padres los mas pe- Agrícola y ('aixa Agraria de < am• 11leños, llevaban sus ilusiones hnls, era el soporte donde los raineseritas en las cartas míe más de hr i tenses han escrito sus deseos. uno, al Igual que socedlo en t'am- I'nos aiitM'lit«i que avir entregaron hnls, eiiliegaron a los reyes jlisl ti a los pales M-ales I.HIOS los ninos antes i|lli' esliis subieran a uitoseo» sonreían v aseguraban que habían . hesdeepiH ;i ilesi upolahles pa sido hílenos l.ns |e\es les < ri'tllll I, repleta de pajes, la (¡caima Kvfl, esta m u .1 rey Melchor, la Lidia IV con el rey (¡;ispary laíícruumstíasi'nv con llaltasar atracaron mientras algunos de los présenles entonaban canciones. Kste era el raso del ahílelo Manuel Farré, quien enseñalia uno di' estos estribillos a sus nietos Mare y l'an -este de solo un ano y uicilHiseasustóy empe/o a llorar nnle la avalam linde fuegos anülelales bajo la atenía mirada de sus progenitores, < 'ris-

u k Los reyes llegaron a La Pineda en helicóptero y en coche a Vi la-seca A Las barcas acercaron a los reyes de Oriente a Salou y Cambrils

Alma Marta Senm > «I («y Baltawr an Camrxllt.

l i l i Mil lAN

Diari O 6 GEN. 2001

de Tarragona

La familia Busquéis -los padres y sus tres hl]os Berta. Marta y Jordí-, a( igual que fa niña Marta Novellas no dlsumulaban su alegría cuando sus Majestades se acercaban en diferentes barcas al puerto de Salou. La llegada de los ilustres personajes, que encandilaron en su recorrido hasta la Torre Vella, era anunciada por los pajes Sandra y Sonia.

El rey Gaspar endulzó la tarde a los niños de La Pineda y, en esta Imagen, a la pequeña Ana.

LUIS MIMAN

Ivonne Lora Erra, una niña da Salou, le pidió al rey Baltasar quo I

Luces de ilusi llenan Ca Salou seca

AWTOW GWSCH i Vomrr VlLA-HCA - S A U ¿ - O J « M I LS

Si bien la Ilusión Iluminaba a tos nlflos y ninas da los tres municipios reflejados en estas dos páginas, sería harto difícil describir el encanto que ayer envolvía los preparativos de una de las noches con más magia que nos depara el nacimiento del nuevo año. Los Reyes, que (legan de Oriente -así lo cuenta la tradición-, peregrinan por todo el orbe como emisarios de buenas intenciones para satisfacer los sueños Infantiles. Aquellos que los acogen, en este caso los mayores, no cejaban ni un momento repartiendo bengalas, caramelos y un y mil detalles mis. Como era el caso de el salouense Moisés Pérez, uno de los numerosos voluntarios -más de 30- pertenecientes al Grup Esplal, que colaboran con el Ayuntamiento de Salou en hacer más placentera la estancia d r los ilustres personajes. Entre ellos y HKnlcrnl/jnlirK 1 om wnlkies, li;tjo un atuendo IfpirafiH'Mle m u nial, los pajes Sandra y Sonia se r«imitnirnhan i i m las harrasifite ¡i tas 18.45 hora<itrajeron ¡1 la r tu.i real hasta ni puerto deportivo •*•> límense. IjisetnliarrarMHii-*. S;ilnn

üiafi O 5 GEN, 2001

de Tarragona

VILA-SECA

En helicóptero

W.J. VILA-SECA

La llegada de la comitiva tendrá lugar, alas 17.15horas, en helicóptero. Los Reyes aterrizarán en el núcleo de La Pineda, donde iniciarán la cabalgata que, tras recorrer las calles de la zona turística, se dirigirá a Vila-seca. Tienen prevista su entrada aquí para las

18.30, aproximadamente. Pasarán por la calle Ramón d'Olzina, Av. Francesc Maciá, calle de la Font, Sant Antoni, calle del Ferrers, Sant Pere, plaza d'Estudis, Verge de la Pineda y plaza de l'Esglesia. En este punto adorarán la imagen del niño Jesús y se dirigirán a La Plana, a la que llegarán sobre las 20.00 horas. A.UÍ repartirán juguetes en el Centro Cívico.

U P1HÍ0A

17.15 Llegarán por aire a La Pineda. De allí irán al núcleo histórico de Vila-seca. Tras recorrer sus principales calles, acabarán en La Plana.

EL PUNT O 5 GEN. 2001

A Vila-seca, amb helicópter EL PUNT / Vila-seca • En el cas de Vila-seca, la cavalcada s'iniciará a la Pineda tan bon punt els Reis Mags hagin tocat térra, ja que, igual que l'any passat, arribaran amb helicópter. Será a 1/4 de 6 de la tarda, una hora i quart abans que comencin el' recorregut pels carrers de Vila-seca. La ruta es traslladará tot seguit ais carrers del barrí de La Plana. Aixó será al voltant de les 8 del vespre, just abans que Ses Majestats es disposin a fer l'entrega de regáis al Centre Cívic. A Torredembarra, els Reis Mags desembarcaran a les 6 de la tarda al molí de Llevant del Port Esportiu, des d'on recorrerán tot el passeig marítim fins a arribar a Baix a Mar. Mentrestant, al barri de Ciará arribaran a 2/4 de 8, hora en qué es repartirán joguines a l'església, i al nucli antic, on la comitiva apareixerá una hora mes tard, els regáis es donaran

a la sala del Casal. Peí que fa a Salou, l'esperada arribada de Ses Majestats será a 2/4 de 7 a l'espigó del Molí, des d'on es desplacaran des del carrer Barcelona a la Via Roma i a la Via Aurelia, per acabar a la torre Vella, lloc on s'entregaran els regáis per ais mes menuts. Cal destacar, a mes, que aquesta será una festa ben dolca, ja que es repartirán uns 300 quilos de caramels. A Creixell, la cavalcada donará el tret de sortida a les 6 de la tarda i finalitzará amb un castell de focs, i a la Riera de Gaiá Tambada de Ses Majestats es produirá a les 7. Finalment, a Constantí, on el seguici anirá acompanyat de cinc carrosses, sortirá a les 6 des de la placa de les Escoles Velles. En aquest cas, els Reis es passejaran pels carrers de la vila amb cavalls, i la festa conclourá amb una actuació de I'agrupació musical La Murga.

LA VANGUARDIA

h de gener de 2001

Entre el bastón y el biberón Vimbodí tiene la población más envejecida de Tarragona y Els Pallaresos, la más joven ENKJC ALFONSO | TARRAGONA

uco más de 45 kilómetros separan los dos polos opuestos del crecimiento demográfico en las comarcas de Tarragona. Els Pallaresos, con una media de edad desús habitantes de 32.1 años, es el municipio más " j o ven" de ¡.i pmv inda, mientras que Vimbodí. con 47.1 años, es el más envejecido. Así lo refleja un estudio sobre la realidad social española que acaba de publicar la Fundado "la C u i \ a " . en el que se recoge información de los 3.181 municipios del Estado que tienen más de 1.000 habitantes. El informe, con datos correspondientes al año 20<)0. establece asimismo una edad media de 38 años en la provincia de Tarragona y de 39,6 en el conjunto de Cataluña. En Lleida y G i rona las edades son de 38.8 y 38.9 años, respectivamente. l a edad media de los habitantes refleja el progresivo envejecimiento que expenmen-

: C

- ^JHBMÍ •.api

• CATALUÑA

La edad media en Quart: 26 años Quart, en las comarcas de Girona. es el municipio catalán de más de 1 .ot)t) habitantes con una edad media poblacional más baja: tan sólo 2b,8 años. Esta localidad, situada a cinco kilómetros de la ciudad de Girona. atrae incluso a personas del área de Barcelona. El municipio barcelonés de Polinyá (33 años de edad media) es otro de los municipios jóvenes. La otra cara de la moneda es Isona i Conca Dellá, en las comarcas de Lleida, con una media de edad de 48,1 años, la más alta de Cataluña, según el estudio sobre la realidad social española elaborado por la Fundació "la Caixa". El municipio de Maials, en la misma provincia, le va a la zaga, con una edad media de sus habitantes de 48 años

ta la sociedad a consecuencia de la caída de la natalidad, de la existencia de una baja tasa de mortalidad y de una muy elevada esperanza de vida (74,4 años en los hombres y 81,6 en las mujeres), destacan los autores del estudio. Aunque el reparto de edades acostumbra a ser muy desigual: en las comarcas de Tarragona la juventud prevalece en la costa y en localidades cercanas a Tarragona. Reus y otras ciudades, como es el caso de Lis Pallaresos, mientras que los pueblos más " \ iejos" se sitúan en el interior y en zonas alejadas de grandes núcleos de población, el caso de Vimbodí. El alcalde de este municipio, Jaumc Carreras (PSC), aporta aún otro factor que, en su opinión, está relacionado con la "emigración" de jóvenes de su municipio: "Muchos de los que ahora están en edad de tener hijos estudiaron carreras universitarias que no pueden ejercer aquí, por loque tuvieron que use". El alcalde de esta localidad (1.056 habitantes > con una población en retroceso)

Un anciano en una calle de Vimbodí, en la Conca de Barbera; la media de edad de los habitantes

del municipio es de 47,\ años

de la Conca de Barbera destaca que el " b o o m " de ir a la universidad ya ha pasado: "Los jóvenes que trabajan en fábricas de la comarca ya se quedan a vivir aquí". La próxima apertura de una guardería en el pueblo contribuirá asimismo a retenerlos en el municipio, considera Carreras. Aunque abrir una guardería en Lis Pallaresos es actualmente un negocio mucho más rentable. Este municipio de 2.734 habitantes (en 1991 tenia 670) no ha parado de crecer gracias a su proximidad con la gran ur-

Un estudio social refleja que la "vejez" es propia del interior, mientras que los pueblos de la costa y los situados junto a ciudades se rejuvenecen

En Els Pallaresos abundan las urbanizaciones, llenas de parejas jóvenes con niños

be. Teresa Recascns, vecina de Els Pallaresos desde que se casó hace seis años y que, casualmente, tiene sus raíces familiares en V i m b o d í . asegura que vivir cerca de Tarragona le permite disponer de todos los servicios y comodidades, a los que hay que añadir los que se crean en Lis Pallaresos. "La escuela es nueva y se abren tiendas", deslaca Recascns. Con 32 años, tiene una hija pequeña y espera un nuevo bebé. Respecto a las carencias en infraestructuras que tan rápido crecimiento ocasiona en este municiS1GUE EN LA PÁGINA 3

LA VANGUARDIA 4 de gener de 2001

Tarragona supera la media española en calidad de vida VIENE DE LA PÁGINA 1 pió, el Ayuntamiento destaca que "están en vías de solución". En la provincia de Tarragona, un 14,6 por ciento de sus habitantes son menores de catorce años, según reflejan los datos del estudio. Aunque el porcentaje de personas mayores de 65 años es aún superior un 17,4 por ciento. La tasa de natalidad del conjunto de las comarcas de Tarragona es de 9.1, mientras que la media española es de 9,2. El estudio social elaborado por "la Caixa" sitúa a Viia-seca en el segundo puesto del ranking de municipios "jóvenes", con una media de edad de 35,5 años. Le siguen Salou, con 35,6 años, y La Pobla de Mafumet, con 35,9. Se da la circunstancia de que el Tarragonés reúne a las cuatro poblaciones que lideran la lista de crecimiento demográfico, que hasta el momento se prevé imparable. Ello va ligado a un auge en el sector de la construcción, no menos imparable: Vila-seca, Salou, Torredembarra, EIs Pallaresos y Altafu11a, todas ellas en la misma comarca, colocarán en el mercado cerca de 5.500 nuevas viviendas en los próximos tres años. El 60 por ciento de estos inmuebles corresponden a residencias unifamiliares, bien sean casas apareadas o chalets. En cuanto a los pueblos más envejecidos son, tras Vimbodí, La Fatarella (46,5 años), Horta de Sant Joan (45,9) y Batea (45,3), los tres en la comarca de la Terra Alta, una vez más a la cola del progreso. El informe social no incluye los municipios de menos de 1.000 habitantes, la mayoría de los cuales presentan una población envejecida. El binomio interior-costa rige asimismo la demografía de estas localidades pequeñas.

En el undécimo puesto Las edades medias en las capitales de comarca son: El Vendrell (36,6), Reus (37,8), Tarragona (38), Valls (39,4), Mora d'Ebre (39,9), Amposta (40,2), Montblanc (41) Tortosa (41,3), Falset (42,3) y Gandesa (42,6). En su conjunto, las comarcas de Tarragona no están, ni mucho menos, a la cola del progreso. El informe les otorga un 7 (sobre una pun-

ÜLJT _ ,.

- i» L 5 ! r -£-w» -

~ * .*'-'' —

'•':*- ¿5C£ +**+ •' *"'" S*» '

•" * át

vicncuuiu Paseantes en la playa de Cambáis; la calidad de vida en la provincia se detecta sobre todo en la costa • EL DATO

Seis de cada diez habitantes son urbanos Un 62 por ciento de los habitantes de las comarcas de Tarragona vive en municipios considerados urbanos, una clasificación que el Instituto Nacional de Estadística otorga a las localidades con 10.000 o más habitantes (en la provincia hay doce municipios). Un 21 por ciento reside en núcleos semiurbanos (de 2.000 a 10.000 habitantes) y el 17 por ciento restante, en poblaciones rurales (de 2.000 censados o menos). Los datos del informe de "la Caixa", pertenecientes a 1998, reflejan que España es urbana en su conjunto: sólo uno de cada diez españoles reside en municipios rurales. En Cataluña, la proporción de población urbana es del 80 por ciento, por debajo de Madrid, Murcia, Asturias y las islas Canarias tuación máxima de 10) respecto a su nivel de bienestar social, un indicador medio que tiene en cuenta 68 variables agrupadas en siete áreas distintas: sanidad, educación, cultura y ocio, riqueza (renta), vivienda y equipamiento del hogar, seguri-

dad y justicia, empleo y calidad de vida en el trabajo. Este índice sitúa a la provincia de Tarragona en el puesto número once de la lista española del bienestar, sólo superada por las provincias de Lleida, Guadalajara, Álava, Giro-

na. Cantabria, Baleares, Madrid, Barcelona, Zaragoza y Navarra, demarcación esta última que se alza con la primera posición en España en cuanto a la calidad de vida de sus habitantes. Tras Tarragona, se encuentran las restantes 40 provincias del Estado (Orense, Cuenca y Zamora son las ultimas). Cabe destacar que, pese a ocupar una destacada posición en la lista estatal, las comarcas tarraconenses ocupan el último lugar en el conjunto de Cataluña, una posición que comparte con las comarcas de Lleida. La lista de comunidades autónomas con mayor bienestar social la encabezan, -tras Navarra- Madrid, y -compartiendo posición en el ranking- las islas Baleares, Cantabria y Cataluña. Las comunidades con el peor índice de bienestar y calidad de vida son Castilla-La Mancha y Galicia.»

DIari O 3 GEN. 2001

de Tarragona

VlLA-SECA P R E M I S DELS PESSEBRES

La parroquia de Sant Esteve, l'Agrupaci贸 Cultural i l'Ajuntament de Vila-seca han previst realitzar doma el lliurament dels premis del segon eoncurs de pessebres del munieipi. La iniciativa eomplaainb tres calegories, u n a f i n s a 12anys, u n a s e g o na p e r a niajors de 12 anys i una ten-era per a < ollegis i associacions de ve铆ns. L'acle es tara a la biblioteca.

Ünicament un 7,7% deis joves del Tarragonés manifesta predilecció per la lectura durant el seu temps lliure. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen d'una enquesta feta per la Secretaria General de la Joventut

de la Generatitat amb l'objectiu de conéixer quins sóns els hábits deis adolescents durant les seves estones d'oci i per tirar endavant un programa de dinamització ais ÍES. El treball, la confecció del qual ha requerit quatre

mesos de feina, porta per títol Dinamització de la participado en l'ámbit de secundaria i s'ha fet a partir d'enquestes a 220 estudiants de quart d ' E S O d'instituts de Tarragona, Saíou, Vila-seca i el MorelL

Els joves del Tarragonés que dediquen parí del seu oci a la lectura son menys del 8% • Una enquesta de la Secretaria General de Joventut revela que el 88% no ha utilitzat mai el Puní d'lnformació Juvenil

• El treball s'ha fet entre 220 aiumnes d'entre 15 i 16 anys d'instituts de Tarragona, Saíou, Vila-seca i el Morell

ALBERTBRHTCMA Tarragona • En total, 116 nois i 104 noies del Collegi Sagrat Cor de Jesús de Tarragona, l'IES Jaume I de Saíou i els instituís de Vila-seca i el Morell han participa! en aquesta enquesta, que ha fet Silvia Galcerá i en qué un 69,1% deis estudiants enquestats considera que no están prou informáis sobre els temes que els afecten, principalment estudis, feina i viatgcs. En aquest sentit, un deis servéis que eís podria servir d'utilitat, el Punt d'lnformació Juvenil (PIJ), demostra ser forca desconegut, ja que gairebé un 51% deis estudiants no el coneix i un 88,18% no l'ha utilitzat mai. Amb aqüestes altes xifres de desconeixement, la Generalitat té previst fer arribar els resultáis de l'enquesta ais diversos PIJ d'aquests municipis i ais regidors de Joventut, a banda deis ¡nstituts on s'han realitzat. D'allra banda, cal destacar que el poc interés que desperta entre els joves la lectura es repeteix també amb altres activitats relacionades amb la cultura —unes respostes que contrasten a l'hora de dir quins son els seus interéssos, ja que un 83,63% destaquen sentir-s'hi atrets—. Així, a l'hora de destacar les dues aficions que mes es practiquen durant les estones lliures, només set joves van mencionar la música (3,18%), i peí que fa al (catre únicament un deis estudiants, del Sagrat Cor de Jesús, hi va donar una resposta afirmativa (0,45%). En sentit contrari, en canvi, les aficions preferides son els esports (52,27%), la discoteca ( 3 6 , 3 6 % ) , el c i n e m a (24,54%) i la televisió (20%). Com a dada destacable, a mes, cal dir que només un 6.36% deis estudiants va respondre que

MCIOIS A QUE KMQUH RTEMniUVU Cal PKJÍ Uyrwi Car M j t w » •Esports: 61.64% •Televisió: 27,39% • Discoteca: 26,02% •Cinema: 24,65% •Activitats socials: 8,21% •Sortides tmb árnica: 6,84% •Vldeojocs: 6.84% •Lectura: 2.73% •Esports: 46% • a nema: 34% • Discoteca: 24% •Televisió: 20% • Lectura: 10% •Activitats socials: 10% •Vídcojocs: 10% •Sortidcs amb amics: 8%

BWi n a • sports: 53,06% • Discoteca: 28,57% •Cinema: 22.44% •Lectura: 14.28% •Televisió: 6.12% •Sortides amb amics: 6.12% •Vidcojocs:6,12% •Activitats socials: 2.04% KSDItarai • Discoteca: 56.25% • Esports: 43,75% •Televisió: 22.9% •Cinema: 16,66% •Vldeojocs: 8.33% • Lectura: 6,25% •Activitats socials: 4,16% •Sonides amb amics: 4.16%

Un &3% dais |o»»i diusn que e i t i n I n t t r o u t j ptr la lectura, piró només un 8% II t j e l i . / x. JURIO.

L'ecologia interessa

Organitzar testes populars

A.B. / Tarragona • A l'hora de preguntar ais joves quins son els temes que meséis interessen, el 88,15% manifesta sentir-se atret per tot alió que fa referencia a l'ecologia i el medi ambient, seguit per la cultura (83,63%), la cooperado (82,72%), les activitats de lleure (53,8%) i els esports (18,18%). Unes dades, aqüestes, que resulten paradoxals si tenim en compte els resultáis de les respostes que donen sobre les activitats que es practiquen durant les estones lliures. Aixf, mentre que les activitats relacionades amb el món de la cultura teñen un paper gairebé imperceptible durant el temps d'oci de qué disposen i, en canvi, la práctica d'esports és predomínant, les xifres s'inverteixen a l'hora de demanar-los quines son les seves principáis preferéncies peí que fa ais seus interessos.

• L'organització de festes populars és la resposta mes habitual (42,72%) quan se sol-licita ais joves que enumerin les accions que s'haurien de fer a les seves respectives zones. Igualmente també reclamen entre altres la realització de campanyes per a la recuperado d'espais lliures —neteja de pares, rius, solars abondonats— (28,18%), l'organitzadó d'activitats per al quart món —recollida de menjar, joguines— (25%), d'íntercanvis culturáis (24,09%), la creado d'una revista escolar (20,90%) i la collaboració o agermanament de rinstitut o el municipi amb escoles o pobles d'altres paisos (20,45%). Sobre aqüestes inidatives, cal destacar que en cas que es tiressin endavant, un 76,81 % deis joves mantfesten que estañen disposa ts a participar-hi actrvament.

A B / Tarragona

r/umciPACJó E I ACTTVTTATI CaMtfl t a t m Car «a Jasas éaTanat—a • E n els órgans estudiantils de MES: 12,32% • En assocíacions: bO,27% • Dins ¡'instituí o al municipi: 64.38% KSJaaamléaSaJaat • En els órgans estudiantils d e l l ES: 16% • E n assocíacions: 22% •Dins l'institut o ti municipi: 50% [Eimia-Saca • E n els órgans estudiantils de l'lES: 4,08% • En assocíacions: 16,32% • Dins l'institut o al municipi: 42,55%

sortir amb els amics és una de les seves activitats preferides. U n a a l t r a de les revélacions que es desprenen

d'aquesta enquesta és l'escassa presencia deis joves (només un 12,73%) en els órgans estudiantils deis instituís, com ara el consell

de delegats o el consell escolar. En canvi, un 45,55% deis enquestats manifesta que participa en algún tipus d'associació, i un

5 4 , 1 % afirma que ha col laboral almenys una vegada en l'organització d'activitats dins I'escola, rinstitut o el municipi.

lUBaatra* • En els órgans estudiantils de l'IES: 18.75% • E n assocíacions: 39,58% • Dins l'institut o al municipi: 52.08%

4. ENSENYAMENT

CRISTINA LÁLüLKtR

Els estudiants durant el 'concert1 que van protagonizar davant la conselleria

400 estudiants de conservatoris es manifesten davant d'Ensenyament Fan un concert desafinat en ál-lusió a la futura música Carol Biosca BARCELONA

Uns 400 estudiants de conservatoris i escoles de música de Catalunya es van manifestar ahir al matí amb els seus instruments davant la seu de la conselleria d'Ensenyament. a la Via Augusta, mentre una delegado deis coHectíus d'alumnes, pares i professors d'aquestes escoles mantenien una reunió amb representante del departament per exposar la problemática del coHectiu amb l'obertura de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Amb l'entrada en funrionament de l'Escola el curs que ve, que impartirá ensenyaments de rang universitari del nou pía d'estudis de la Logse, l'Esmuc esde-

vindrá l'únic centre públic d'estudis superiors de música. Durant les tres hores que va durar la protesta, els manifestants van tallar la Via Augusta durant mitja hora i van tocar diferents peces musicals de forma "molt desafinada" en allusió "a la música catalana del futur" si el departament no dona resposta ais problemes plantejats, segons va explicar Héctor Parra, portaveu del collectiu d'afectats que va partidpar en l'entrevista. Estudiants, pares i professors sollidten que l'Esmuc ofereixi un nombre mes important de places que s'ajusti a les necessitats reals deis estudiants -les classes s'iniciaran amb 135 alumnes- i que prevegi la continuitat deis seus estudis ais

alumnes que actualment están cursant el pía anfic. En la reunió mantinguda amb el secretari general d'Ensenyament, Ramón Farré; el coordinador general de l'Escola, Lluís Vüa d'Abadal, i el cap d'ordenadó curricular, Jordi Blanc, la delegado els va lliurar les mes de 15.000 signatures d'adhesió recollides fins ara a la instáncia-manifest que han fet arribar a la consellera, Carme Laura Gil. A l'acabar l'entrevista. Parra va destacar la "gran inflexibilitat" mostrada des del departament, que només va transigir a "estudiar amb els

ajuntaments"

una

possible

subvenció de les classes ais alumnes de pía antic que vulguin continuar amb aquest régim i examinar-se per lliure.

Diarí 2 h GEN, 2001

rfp Tarragona

Actividades para jubilados en Torredembarra, Creixell, Vila-seca, Altafulla y Roda de Bará de Benestar Social de la Genera- gonés están preparando nuevos litat y la Direcció General de For- cursos y seminarios para estos comado d'Adults. lectivos de ancianos. El Conscll Consultiu de la Gent A finales de febrero y a primeEl primer paso se dio hace un (íran y el Consell Comarcal del Ta- ros de abril, el curso que se iniciará par de meses con un ciclo itinerragonés han iniciado de nuevo di- estará relacionado con el Euro. El rante de conferencias informatiferentes actividades para perso- objetivo es concienciar del cam- vas que llevaban por título «Sernas de la tercera edad. Esta pro- bio de moneda e informar de los veis Socials i la Gent Gran». Las gramación viene dada por la pasos a seguir. Entre abril y ma- sesiones se hicieron en Altafulla, demanda de las entidades de las yo, se impulsarán unas sesiones La Canorija, ("reixell, Vila-seca, La poblaciones implicadas: Torre- para mantener la memoria. El ta- Nou de Gaiá, El Morell, Torredembarra, Creixell, Vila-seca, Al- ller tiene el objetivo de ayudar a dembarra y Roda de Bará. El obtafulla y Roda de Bará. estas personas de la tercera edad jetivo era informar sobre los rePara este mes de febrero se re- a poder valerse por si mismas. cursos y servicios al que tienen acalizarán cursos de informática de Aparte de los cursos progra- ceso estas personas. Ante el éxito 30 horas lectivas. Las sesiones es- mados, el Consell Consultiu de la de participación, se ha optado por tán promovidas por el Departament Gent Gran y el Consell del Tarra- potenciar las actividades. REDACCIÓN TARRAGONA

5. ESPORTS

Diari 2 9 GEN. 2001

de Tarragona

Las poblaciones de Vila-seca y Salou se quedan sin cotos de caza La capital de la Costa Daurada quiere convertir todo el término en zona de seguridad La Socletat Protectora de Caca de Vila-seca está desanimada. Desde hace dos temporadas, no le permiten cazar en los terrenos sin urbanizar de Port Aventura. No entienden la postura del parque, sobre todo cuando existe una plaga de conejos que espantan con gases vegetales. Por otra parte, Salou ha Iniciado la tramitación para que su término tea zona de seguridad y no se pueda cazar en él. Las escopetas de ambos municipios, por tanto, te han quedado sin cotos.

nicipios, los terrenos sin construir de Port Aventura, están dejando de ser zona de caza porque el parque no quiere: «No tiene que ver con Salou, porque las diferencias que mantuvimos en su momento para organizar las batidas de conejos están reflejadas en un convenio». ¿Qué pasa con los conejo*? La época de caza del conejo empieza en octubre y finaliza on febrero, aunque, si existe superpoblación, se pueden hacer batidas en agosto. Desde la temporada 9899, los cazadores no han podido entrar en los terrenos rurales del parque, exceptuando alguna rara ocasión. «No entendemos la decisión y es evidente que existe una plaga de conejos en los terrenos», explica el presidente de Vila-seca

ÍO«OI C * l * t /VKA-SfCA-SAKXJ (Cibreíídiaridctarragona coín

El concejal de Govcrnaoió de Salón, llene! Prosas, explica que han recibido «quejas do vecinos, unos por ruidos, otros por encontrarse perdigones cerca de las zonas habitadas... Ante este hecho, solicitamos a Medi Ambient que reconozca nuestro término como zona de seguridad». Este paso significaría que los terrenos rústicos de Salou quedarán excluidos para la caza. La propuesta contempla 7C5 hectáreas, la mayoría segregadas del coto de Vila-seca. El presidente de la Socictat Esportiva de ( acá Salauris, Pedro Reyes, dice que están «doblemente satisfechos; primero, porque no hay terreno suficiente para cazar en Salón y segundo, porque evitaremos que otros SÍ1 salten las normas y cacen dentro do nuestro espacio*. DeJa entrever que los cazadores que entran en Salou pertenecen a la Societat de Caca de Vila-seca. Esta insinuación sorprende a los socios de la entidad vecina. El presidente do la Socio tal Protectora de Cava, Juscp Martí, afirma que olios se han quedado sin espacio para cazar. El único punto que podía ser rentable para ambos mu- Port Aventura ya no permite cazar en sus terrenos a pasar da loa numerosos conejoa que hay.

Esta entidad ha tenido que comprar dos terrenos rústicos Mino cerca de Batea y otro en Tivissapara que los socios puedan cazar. Los cazadores de Salou han colocado su coto cerca de Sarrall. Cuando el colectivo ecologista el Escurcó presentó una denuncia sobre matanza ilegal de conejos dentro del parque, el problema volvió a salir a la luz. Aportaron pruebas a la Guardia Civil. Port Aventura negó una actividad ilegal y alegó que sólo estaba espantando los animales de la zona de atracciones con humos inocuos. Los cazadores no entienden la postura. Y es que los colectivos de Vila-seca y Salou tienen un convenio, del 30 de agosto pasado {Port Aventura, GP Resort y cazadores), que dice que «en caso de plaga so procedería a la posibilidad de permitir -no hay obligación- la entrada* de las escopetas en unos turnoa prefijados.

LUISMIUAN

j*a«a Mas www.9encjt.ev,mediamb

l!r.w:U'ld:llf,H;?.l»1WHMM

Díarí

RESULTADOS Vilanova • Uceo Ai'rtel Tenerife - Horta CP Areces - Malaró Bell-lloc - CAMBRILS Oviedo - Macarena Arenys - Llorel Piera-CPVILASECA Cerdanyola - Mieres

2 9 GEN. 2001

de Tarragona

CLASIFICACIÓN 2-2 6-2 1-6 3-2 2-4 4-6 1-3 6-4

PRÓXIMA Horia Malaró CAMBRILS Macarena Uoret CPVILASECA Mieres Cerdanyola

El Vila-seca, en una Imagen de su partido de ayer en Plera, fue superior a su rival.

R PAPIÓ/REGIÓ 7

El Vila-seca sentencia en diez minutos Los tarraconenses siguen ¡mbatidos en el nuevo milenio Micjuci Salar I Pitra: Dimirruth, S.in<he¿. KuiZ. t JCamhu y jon.iih.in -quinteto inicial*. Garúa. Monlserrat y Marcos. Aiscondel Vila-seca: Domínguez. FiguefM.

Vergñ, Fuentes y Berna) -quinteto inicial-. Galdeano. Raúl y Cañadas. Arbitro: Sanche/, bien. Amonestó con larida J/ul atuniulativj a los lixales Kuízy Latambf j y al argentino Caldearlo del Vilas«a. Colé*: O-l. Fucntej ib), 1-1, U< amt>ra 16'); 1-2, Berna! |8' de penalti); 1-3, Fuentes (10). Incidencias: 100 espectadores presenciaron r l encuentro correspondiente a la dctimoyttfima jornada de Primera DivivKtn Nacional, MAHC PW«0*/\/«*-S(C*

esportsUdiandelanagona com

El Aiscondel Vila-seca sólo necesiió diez minutos para encaminar una clara victoria, en la pista del MMjuelSaJact I V r a por J-3. Ifcwgoles de Marc Fuentes y otro de Berrtat [K*müüeron al equipo entrenado por Alberto Mazñn continuar su trayectoria por el nuevo milenio como ¡mbatidos. Con estos dos puntos, los tarraconenses proseguirán

con su escalada en la clasificación de Primera División Nacional y mantienen opciones al ascenso. Los tarraconenses salieron a la pista con muchas ganas de aumentar a cuatro el número de victorias consecutivas, y el primer gol de Puentes abría el camino para conseguirlo. Pero en la siguiente acción, el local Lacambra igualaba el marcador. Berna! Ollé tomó la responsabilidad de lanzar una pena máxima (jue señaló el colegiado Sánchez, y la supo aprovechar anotando el 1-2 a favor del Vila-seca, en el minuto 8. Cuando en la mayoría de los encuentros de hockey se piensa que aun está todo jx >r decidirse quedando aún por delante i oda una segunda parte, el segundo tanto del delantero Marc Fuentes dejaba en el marcador un 1-3, que efectivamente en este caso serviría para que el conjunto tarraconense siga sumando por victorias los partidos que ha disputado desde el inicio del año 2001.

Los visitantes no necesitaron apretar más Ja máquina y se dedicaron a controlar en todo momento, mientras el Piera no fue capaz de hacer pensar que la remontarla podría llegar, con loque los hombres dirigidos por Mazón tuvieron Ü5 minutos en los que pudieron bajar su intensidad de juego viendo que el adversario tampoco ofrecía mucha resistencia. El encuentro sirvió para que el entrenador del Aiscondel Vila-seca le diera minutos a Mauricio (¡aldeano, para que poco a poco se integre en los esquemas riel equipo y vaya cogiendo la forma física, y;i que el argentino hu llegado a la población tarraconense después de jugar la Liga con su ex equipo de la Unión Vecinal de Trinidad, que acabó el pasado noviembre. Era imposible que (¿aldeano pudiera mantenerse al cien por cien. Quién también dispuso de muchos minutos fue el joven Marc Vergés, que pese a comenzar la temporada como reserva se ha ganado la titularidad.

17< JORNADA /28.01.01

Liceo Airtel Tenerife CP Areces Bell-lloc Oviedo Arenys CP Piera Vilanova

EQUIPO

PJ PG PE PP GF GCFIOS

LMataró 2. CP Areces 3. Tenerife 4. Cerdanyola 5. Llorel 6. Bell-lloc 7. CPVILASECA , 8. Mieres 9. Vilanova 10. Liceo Airtel 11. Macarena 12. Horta 13. Arenys 14. CAMBRILS 15. CPPiera 16. Oviedo

17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17

13 11 11 11 9 9 8 7 6 •6

7 5 5 5 4 1

2 2 1 1 3 3 2 3 4 3 1 4 2 1 3 1

2 4 5 5 5 5 7 7 7 8 9 8 10 11 10 15

71 54 79 65 71 60 66 5S 63 58 50 52 54 53 47 37

42 37 52 5) 51 46 60 52 72 58 53 53 68 71 77 95

28 24 23 23 21 21 18 17 16 15 15 14 12 11 11 3

Diarí 2 9 GEN. 2001

de Tarragona

El CA Vila-seca, el CE Turó y el CN Reus P l o m s fueron los t r e s m e j o r e s e q u i p o s clasificado*

e n la carrera

alevín

masculina.

rXEMA MORERA

6oo atletas desafían al tiempo en Vi la-seca Lluvia, viento, frío y sol se repartieron por las ocho finales provinciales de cross R A Ú L RocrntGuczA^A-sfCA FFI)(il!<HH'/*ítlMN(l''I,llf,K)On,l CD/Tl F i n a l m e n t e f u e r o n MKí do los 1.Ü7í! atletas ¡iisí-ril<»s l<isque se a c e r c a n m a y e r hasta Vila-seca para c o m p e t i r en el C a m p i o n a t T e r r i l o r l a l E s c o l a r do í ' m s , cu una prueba ojtreletilomenU* o r g a n i z a d a p o r e l í ' l i i l i A t l e t í s m o V i l a - s e c a y e l C n n s e l l Ks|MirtÍU d o l T a r r a R o n c s . I - i m a l ¡nal, q u e t u v o d e t o do en c n a n t o n condiciones climatológicas, p u s o n u e v a m e n t e de maiiiftosln la e s p c c l a c u l a r i d a d de esta disciplina deportiva. I n r i l i A f l u í s ( C A F-spluRuí) y A n a lto) M a i t l ( C N I t e i i s P l o m s ) f u e r o n l o s g u i a d o r e s d e I;LS c a t e g o r í a s r e i n a , c a dete- m a s c u l i n o y f e m e n i n o , r e s p e c t i v a m e n t e , i m p o n i é n d o s e en atutías carreras r m i fie-ilidad a sus adver-

Los m e j o r e s a t l e t a s acudirán a Aseó el 1 1 a la Fase Nacional,

FMA MORERA

s a n o s . E n infantiles la v i c t o r i a correspondió a A m a u Carulla ( U D Torrado ni b a r r a ) y Angels Benaiges ( C N Tortosa), mientras que en alevines A d r i a Vila ( M a r t í Poch) y N o c l i a Mala (CA Vendrell) fueron los mejores. Por ú l t i m o , e n b e n j a m i n e s A J e x a n d r e Herrera (líetis P l o m s ) y N u r i a C i l (Pare M a n y a i i e t ) se alzaron c o n la v i c l o r i a Por e q u i p o , el Reus P l o m s (cadete m a s c u l i n o y f e m e n i n o ) , el C o l l e RÍ Sant Pau d e Tarragona ( i n f a n t i l masc u l i n o y f e m e n i n o ) , p I C E I P Les M u ra/les ( a l e v í n f e m e n i n o ) , el CA V i l a - s e c a ( a l e v í n m a s c u l i n o ) , E l Per d i ó (benjamín femenino) y o l C E Turó ( b e n j a m í n m a s c u l i n o ) f u e r o n lus vencedores. Y ahora, los m e j o r clasificados podrán volver a competir, e n la F a s e N a c i o n a l , q u e se c e l e b r a r á e n A s e ó e l d í a 11 d e f e b r e r o .

ELPUNT l 9 GEN. 2001

A!' t t q u t m , la wrtlda de la cuna cadet. A dalt, la gaanyadora cadel, Annabal Marti, I a bali. a I |utga Indica ala partlcipantt quantaa »olt«t falten per al final. / XAVI J Ú R I O

Mes de sis-cents atletes disputen la fase territorial del cros escolar a Vila-seca El mal temps que va fer a primera hora del matí va provocar l'abséncia d'una part important deis inscrits DANl COLMENA / Vlla-Mca

ATLETISME •- Uns sis-cents escolare van disputar ahir la fase territorial de cros deis Jocs Esportius Escolare de Catalunya, en qué el mal temps que feia a primera hora del matí L'organització preveía la participado d'un míler d'alletes procedeats de tota ía demarcado, pero la pluja que queia a primera hora del matí en alguna indrets va fer que moits escolare renunciessín a correr la prova. Finalmente mes de 600 escolare dividits en quatre calegories —cadets, infantils, alevíns i benjamins— van completar un circuit de 4,2 quilómetres per ais cadets i d'un per ais benjamins. Els atletes, pero, van haver de correr en un terreny dur i enfanga!, a causa de la pluja. En categoría individual, els clubs que van dominar cls primers llocs van ser ei Ploras, el CN Tortosa ielNástic,lotique algunes escoles com ara el Turó i el Pare Manyanet també

en algunes comarques tarragonines va fer disminuir la participado. Es van classificar per a les fináis del campionat de Catalunya que es fará 1*11 de febrer a Aseó els vuitanta primere de les calegories benjamina i alevina

van collocar molts deis seus representaras entre els primers llocs. En cadets —ía máxima categoría que es corre en els jocs escolare—, la victoria va

ser per a l'atleta del CA Espluguí Jordi Arbós (11:20) i per a la plomista Annabel Martí (15:14). Arbós va dominar la prova des del primer moment,

mascuiines; els seixanta de la prebenjamina femenina, l'alevina masculina i l'alevina femenina; els cinquanta de la infantil femenina; i els trenta primers de la categoría cadet, tant en nois com en noies.

i va arribar a la meta amb una diferencia molí cómoda respecte al segon i al tercer classifícats, Jamal El Kahtaqui ¡ Aitor Aznar, tots dos del Reus Ploms.

Les fináis, a Aseó 1*11 de febrer D.C / Vlla-Mti

• Els atletes que van aconseguir ahir cíassificar-se per al cros escolar de Catalunya no tindran prácticament temps de preparar-se, ja que el día 11 de febrer vinent se'n disputaran les fináis a Aseó. I .es distancies que els atletes hauran de completar serán d'un quilómetre per ais benjamins, d'1,6 per a les alevines, de 2,2 per ais alevíns, de 2,4 per a les infantils femenines, de 3 quilómetres per ais ¡níantth masculins, de 2,8 per a Jes cadetsfemenmes,ide4,4peralscadets masculins. Els quatre primers classifícats de la categoría infantil que

representin un centre d'ensenyament formaran part de la selecció escolar que anirá al campionat estatal. A mes, els cinc primere classifícats en cadets serán preseleccionats per disputar el campionat estatal de cros de la Jovenda. Aquest any, la demarcado de Tarragona sera la seu principal del cros cátala, jü que les proves escolare es fan a Vila-seca i a Aseó, mentre que el campionat cátala que organitza la federado d'atletisme es fará díumenge vinent a VaJJs. En Ja cursa ni participará, entre d'altres, l'atleta olímpica de Torreforta Natalia Rodríguez (Adidas).

I sí la superioritat d'Arbós va ser aclaparadora, encara ho va ser mes la de Martí. La corredora pJomísta va treure 38 segons d'avantatge a la seva companya de club, Esther Casajuanan, i un minut a la tercera clarificada, la tarragonina Esther Aragonés. Les curses van comencar a les 10.15 h i van finalitzar al voltant de Jes 13.00 h, amb el lliurament de premis. Els guanyadors de cada categoría van rebre els trofeus de mans de l'alcaldc de Vila-seca, Josep María Poblct, i del presiden! de la Unió de Consells Escolars de Catalunya, Sebastiá Bondía. L'organització també va premiar els guanyadors de les classificacions per equips.

Diari 2 h GEN. 2001

úe Tarragona

Cuenta atrás para la piscina cubierta de Vila-seca

mmmmttm u INSTMICIÓN IN IMIHUS

Medio millar de vecinos han solicitado información sobre las actividades Operarlos por los cuatro costados y varias máquinas excavadoras removiendo tierras. Esta es la Imagen a día de hoy de la piscina cubierta de Vlla-seca. La futura Instalación pública ha Iniciado la cuenta atrás y se prevé una primera toma de contacto con el público a Anales de febrero con una Jomada de puertas abiertas. La Inauguración, sin embargo, se retrasará hasta finales de marzo o primeros de abril. De momento, los vecinos ya han empezado a pedir Información de las actividades que M podrán realizar.

IOS SERVICIOS

JÓSE CARLOS LEOH *

Natación para bebés -. •'"-" Natación para embarazadas Natación terapéutica

. El equipamiento cuenta con dos piscinas. La grande mide 25 m e - ' ! tros de largo por 16,5 de-ancho y dispone de ocho carriles. La i pequeña mide 16,5 d e largo por 8,10 de ancho. • •

Natación para jubilados Actividades en la piscina Sauna

Fitness

., *- '• .

Solarium Hidromasaje

i I " '*•' >''} •

Aeróbic J O W H CABKÍ VKA-SfCA

La gestión de estas piscinas irá a cargo de la empresa Iniciatives per a la (¡eslió Fsportivcs SL ((GE), aunque la titularidad yol peso de la imagen de la instalación será responsabilidad del Ayuntamiento de Vila-seca El responsable de la firma barcelonesa en Tarragona, Héctor Cruz, comenta que «desde hace una semana, hemos abierto una oficina para informar a los vecinos y poder iniciar la captación de abonados. Estamos satisfechos de los resultados obtenidos hasta la fecha». Así, según confirma el propio Cruz, ya se han abonado J00 usuarios y medio millar más han solicitarlo información. «Todavía es pronto para saber cuántos tendremos, |iero creo que será un éxito-, dice el responsable de ICKcr» la provincia. Kl plazo final para apuntarse es el 20 de febrero y los objetivos marcados están en unos 2.000 alionados (15% podrían venir de localidades vecinas). Cor su parte, el concejal de Rsports, Agustín Rabinad, explica que •es un equipamiento solicitado por

Tonificacíón

'- ';»•••.:;•'•

Gim suave loga

.;•> .

Bailes de salón

''*•;•

-"--'-;*• ios v1 la-secanos y se hará realidad muy pronto. No tenemos prisa en abrirla y por ello, preferimos terminar todos los detalles primero». En un principio, la piscina cubierta se abrirá afinalesde marzo o a principio de abril. A menos de 90 días para la apertura, sólo queda por terminar los accesos al recinto (la instalación se encuentra en la área de equipamientos), la zona de solarium, la sauna, los espacios verdes y limpiar todo el recinto. Descuentos del 75% Ln captación rio abonados de la piscina cubierta de Vlla-seca tiene unos descuentos del 75% para los vecinos ilo la localidad y de un 50% para los futuros usuarios de pueblos vecinos. Héctor Cruz explica que -las tarifas que ponemos están en función de los costes de mantenimiento de la piscina».

JÓSE CARLOS l £ T > J

•-*••--'• -•'

La instalación dispone de vestuarios múltiples tanto para chicos í como para chicas. Éstos tienen un pasillo de acceso viniendo des- * de la calle y otro de entrada a la piscina cubierta. •"- .'cv '••: - i

K)S£ CARLOS LEÓN *

Otra de las áreas más importantes, pero que no está a la vista, , es la zona de maquinas La piscina dispone de todos los servi- . cios para tener una agua adecuada y una temperatura ó p t i m a . . ;

ELPÜNT 2 h GEN. 2001

Un centenar de vila-secans s'abonen en una setmana a la nova piscina coberta E.P. / Vila-seca • La piscina coberta de Vila-seca estará oberta a fináis de marg, perqué les previsions son que les obres s'acabin el mes que ve. 1.a prcinscripció i la venda d'abonaments va comentar la setmana passada, durant la qual es van fer un centenar d'abonaments i mig miler de persones hi van acudir per in-

formar-se'n. La piscina oferirá un ampli ventall d'activitats aquatiques, des de cursos de natació per a nadons fins a natació per a persones amb necessitats especiáis. També es munta un programa d'activitats com aeróbic, tonificado, ioga, balls de saló i estiraments. Les installacions estaran obertes de les 7 del matía les lude la nit.

Diarí 2 2 GEN, 2001

de Tarragona

Un momento de la gala que se celebró ayer.

LUISMILIAN

Beatriz Chamorro y Pau Pujáis, los mejores deportistas de Vila-seca REDACCIÓN TARRAGONA

La tradicional 'Gala de l'Esport' de Vila-seca, acto que cerró ayer la primera parte de la 'Festa Major' de dicha localidad, coronó a los mejores deportistas del año 2000, reconociendo el esfuerzo tanto personal como deportivo de los deportistas y entidades de Vila-seca. En el apartado de mejor deportista femenino individual, la ganadora fue lajoven de 13 años, Beatriz Chamorro Casas, de la escuela de ciclismo de Vila-seca. Beatriz ha cosechado varias medallas de oro entre las que destacan la del

Torneig Interescoles TarragonaLleida' y la 'Challenge Copa Catalunya 2000'. En el apartado masculino, Pau Pujáis Picó del Club Hoquei Vilaseca, ha sido escogido como el mejor deportista del año. El portero de 16 años, está enrolado actualmente en lasfilasdel FC barcelona donde está realizando una brillante temporada y el año pasado participó en el Campeonato de Europa juvenil con la selección española, siendo el portero menos goleado. En el apartado por equipos, el premio fue para el Club Petanca 'La Fomiiga' Tripleta, formado por

Juan Reche, Vicente Manzaneda y Juan Carlos Nieto. La pasada temporada lograron la Copa President de la Federació Catalana de Petanca, entre otro trofeos de gran importancia. Por otro lado, la gala de ayer quiso también homenajear con una mención especial, al directivo Pau Pons Mari de 76 años, por sus 22 años al frente de la 'Societat de Cacadors de Via-seca'. El jurado de la gala, que estuvo presidido por el alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, quiso destacar el buen trabajo que tanto deportistas como directivos están realizando en el pueblo.

ELPUNT 2 2 GEN, 2001

L'Aiscondel Vila-seca derrota el Cerdanyola amb tres gols de Galdeano 1 a ESTATAL

AISC0NDEL VILA-SECA: Domínguez. Roduit. Figueras. Vergés i Fuentes —equi inicial—, Casáis. Galdeano. Bernat i Raül.

T 1a divisió estatal Liceo-Tenerife Horta-Areces Mataró-Bell-lloc Cambrils-Oviedo Macarena-Arenys Munt Lloret-Piera Vita-seca-Cerdanyola Mieres-Vilanova Equip Mataró Areces Tenerife Cerdanyola Lloret Bell-lloc Mieres Vila-seca Vilanova Horta Liceo Macarena ArenysMunt Cambrils Piera Oviedo

6 1 2 8 3 5 5 3

- 3 2 1 - 7 - 2 1 1 - 4

PJ PG PE PP GF GC Pt 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16 16

12 11 10 10 8 8 7 7 6 5 6 6 5 5 4 1

2 2 2 3 16 15 3 5 3 5 3 6 2 7 3 7 4 7 2 8 1 9 2 9 1 10 3 9 1 14

65 53 73 59 65 57 54 63 61 50 56 46 50 51 46 35

41 26 31 24 50 21 47 21 47 19 4419 46 17 59 16 70 15 47 14 56 14 51 13 62 12 68 11 74 11 91 3

La propera (28 gen.|: Vilanova-Liceo; Tenerife-Horta; Areces-Mataró; Bell-lloc-Cambrils; Oviedo-Macarena; Arenys Munt-Lloret; Piera-Vila-seca; Cerdanyola-Mieres.

CERDANYOLA: Vila. Rodrigo, González. Exprjsilo i Sáez —equip inicial—. Grasas. Novell. Basols i Sellares.

i |

Gols: 1 -0 (5-) Fuentes. 1-1(11') Rodrigo. 2-1 (18') Galdeano. 3-1 (19') Galdeano. 4-1 (35') Bernat, de penal. 5-1 (40') Galdeano. Arbitre: Rodríguez. Va ensenyar targeta blava per acumulació a Roduit. del Vila-seca. i a Grasas, Rodrigo i Sellares, del Cerdanyola. Public: 'Jns 300 espectadors al pavelló municipal de Vila-seca.

EL PUNT/Vila-seca

HOQUE! SOBRE PATINS •• L'Aiscondel Vila-seca va jugar el millor partit de la temporada i va golejar dissabte a la nit el Cerdanyola en el debut de l'argentí Mauricio Galdeano, que va fer tres gols i va constatar la seva qualitat, tot i que encara no está al cent per cent físicament. El Cerdanyola es va mantenir dins del partit fins que el nou fitxatge del conjunt del Tarragonés va entrar a la pista, quan el resultat era d'empat a un gol, al voltant del minut 16. Galdeano va fer dos gols consecutius (18' i 19') i va fer possible que els homes d'Alberto Mazón juguessin amb menys

urgéncies i mes tranquillitat. Bernat, de penal, va fer el 4-1, i Galdeano, en la millor jugada del partit, va aconseguir el 5-1. El jugador argentí va patinar per darrere la portería del porter visitant, el va encarar i, amb molta serenitat, el va batre. En els últims deu minuts del partit, el Vila-seca va saber jugar amb el cap i va dosificar perfectament el seu avantatge movent bé la bola. Un altre deis factors determinants del partit va ser l'actuació del porter local Domínguez, que va aturar tres penáis: un de Hancat per González (29'), un altre per Novell (32') i el darrer per Grasas (45'). El gol del Cerdanyola també va venir provocat per una falta directa, Mancada per González. Domínguez va rebutjar la bola i Rodrigo va rematar al fons de la xarxa local. El Vila-seca, pero, també hauria pogut incrementar el seu compte golejador, ja que Fuentes no va transformar una falta directa en el minut 31. De tota manera, el conjunt del Tarragonés va completar un gran partit i va confirmar la seva recuperació en la Higa.

Diart 2 1 GEN, 2001

VtólfiréÜge hoy a sus mejores deportistas del 2000 La proclamación será durante la Festa de l'Esport, en el Envelat a partir de las 19 horas Los deportistas de Vila-seca celebran hoy la Gala del Deporte en el que se elegirá a los máximos representantes del municipio a nivel deportivo. Habrá galardones a los mejores deportistas, tanto masculinos como femeninos, además de a nivel de equipos. Los candidatos han sido presentados por los propios clubs. Esta tarde se conocerá quienes son los mejores deportistas de Vila-seca.

VilA-SECA Esta tarde, Vila-seca elegirá a sus mejores deportistas del pasado año durante la celebración de l;i Festa de l'Esport. en el que un jurado dirimirá quiénes de los 1H candí' datos cumplen los requisitos pura ser considerados, según sus méritos alo largo del pasado año, romo mejores deportistas del 2000. En total son l'¿ deportistas ios que compilan en categoría individual masculina y seis en categoría individual femenina, además de tres nominados en la (alegoría de equipos. El jurado está formado por el alcalde de Vila-seca, Josep Pobiet; dos deportistas de élite, Jacob Salvado y Vusef el Nasrt; dos periodistas, el delegado de la edición Costa del Diari. Josep Unís González y Xavier Reherré; además del presidente delConsell Esponiudel Tarragonés, Joan M. Sania; y el concejal de deportes del Ayuntamiento, Agustín Kabinad. En la categoría por equipos, los nominados son el Club IVtanea «La Formiga, compuesto p o r Juan Reche Domínguez. Vicente Manzaneda (jarcia y Juan ( a r l o s Nieto Resina. Por el Patí Club Vila-seca, en Pañi taje artístico están nominados, Osear Vidal Casáis, Sandra Andreu Busquéis, Mana Mercé Vidal Casáis, Angels Millan Sans, Sandra Sans Alquezar, Támara Sánchez Martínez e Irene Grande Moreno. Por lo que se refiere al último equipo nominado, el conjunto infantil femenino de Salvamento y Socorrismo del CN Vila-seca está integrado por, Elisabeth de la Paz Rodríguez, Leila Moriana Martín, Patricia Muñoz Gallego y Verónica Secaduras Barragán. Para llegar a esta última selección, han sido los propios clubs o entidades quienes han presentado a sus candidatos valorando los mejores resultados, con su historial deportivo en el que han de explicar las marcas, récords, competiciones y pruebas en las que ha participado, además de clasjfiem iones, premios y todas aquellos datos que contribuyan a detallar la importancia de sus actuaciones Además, desde la ( oncejalia de Deportes del Ayuntamiento de Vila-seca se otorgara una Meruió Especial a la persona, relacionada con el deporte, que habiendo realizado méritos suficientes, no pueda optar |>or cualquier motivo a la elección del mejor deportista del año

[ÜmIMíliiíI:

SOFIÁ MISADO GARCÍA

MIGUEL A. JIMÉNEZ SÁNCHEZ

BEATRIZ CHAMORRO CASAS

KgVW TOfiRES LAZANO

Club Atletisme Vila-seca

Club Atletisme Vrta-seca

Escola ciclisme municipal

Esco.a ciciisme municipal

Patí Club Vila-seca

Club Hoquei Vila-seca

NURIA MENA MARTI

AiEXAfjpRE VIZCAÍNO LUNA

Club N a i a a ó Vila-seca

Club Nalació Vila-seca

PA., PUJÁIS Pico

¿ í afeitó BEATRIZ PITARCH MIGUEL

FRANCISCO RUEDAS CORRAL

NICOLÁS SENDRA ALBADAIEJO

M O - M E N CASTRO MUÑOZ

Club Voieibol Vila-seca

Club Petanca Vila-seca

Penya Pescadors Esportius

CiuD Tennis Vila-seca

ANTOMO BERZOSA DEL SOL

ÓSCAR MANUEL PEIRO IBANEZ

JOSEP MANCEL GARCÍA VARO

Ag Vutefans CF Vila-seca

Club d'Escacs Vila-seca

Club de Golf Vila-seca

RAÚL DELGADO Rico

Club Fútbol

Vila-seca

C A K C S APÍRCIO J.~,«0A

CiuD Basq^et Vi.a

EL PUNT 2 O GEN, 2001

El Vila-seca intentará sorprendre el Cerdanyola en el debut de Galdeano D.C. / Vila-seca HOQUEI SOBRE PATINS * L'Aiscondel Vila-seca rep avui (22.30 h) el Cerdanyola, un deis equips mes en forma del campionat, amb Fobjectiu d'obtenir la seva tercera victoria consecutiva en la Higa i d'allunyar-se de les places de descens. Alberto Mazón podría fer debutar l'argentí Mauricio Galdeano. que ha donat una impressió molt favorable en els seus primers entrenaments amb el conjunt vila-seca: «Galdeano és un jugador molt intel-ligent que ens aportará experiencia i tranquillitat en la recta final deis partits, en qué solem fallar», va afirmar el técnic Alberto Mazón.

L'argentí, pero, va acabar la Higa del seu país al novembre i encara no está al cent per cent físícament. L'equip víla-secá va aconseguir un triomf vital la setmana passada, a casa contra el Mieres (3-2), i es troba en trajectória ascendent: «A Lloret també vam estar a punt de guanyar i cada cop juguem miUor», va explicar Mazón. El Cerdanyola, pero, és una de les revelacions de la temporada i es troba a només un punt de la zona d'ascens. «És un gran equip. En el partit de la primera volta vam arribar amb possibüitats al descans, pero en el segon temps eUs van ser superiors», va explicar Mazón.

ELPUNT 1 6 GEN. 2001

illlr">:il"f-fTI SAN! ArfTONI 2001

Dimarts, 16

„___

•AlésTdeTatarda. a rajuntamertt 98 vía-seca, inauguracio de l exposioo Fotografía i modemrtat, d'lstdre Valentines. •A les 7 de la tarda, des de la placa de l'Esgtésia a l'envelat Toe d'inici amb Xarop de Canya. •A 2 / 4 de 8 del vespre, a renvelat. Pregó a carne de Maña de la Pau Janer. *A les 11 de la nrt, a l'envelat Bal de festa major amo Xarop de Canya. •A partir de 2 / 4 d't de la mt, a l'errveiat Video Road Show.

Dimecres, 17

•A pnmera ñora del matl I petó carrers del poNe. Cartortaaa matinera, •A les 8 del man. al carrer de l'Abat Aurelí Escarré. Esmorzar popular. •A les 11 del mati. a l'esgiesia parroquial. Missa majof. •A les 12 del migdia, peí nucti arme. Tres Tombs. •A les 6 de la tarda, a l'envelat Tradicional Bail de Coques amb l'Orquestra Galana. ••A 2 / 4 d'11 de la nrt, a renvelat Teaire: Rabones satamente.

Pijous, 18~

•A Tes 3 de ia tarda, a íes paces de efeus, vdltesTEsflTesia FAb'át Aureh Escarré Taller de circ: monocicie, equilíbrame, malabars i diabolos. •A les 6 de la tarda, a l'envelat Teatre familiar. Desastrosus Circus presenta telle/erus. •A 2 / 4 de 8 del vespre, petó carrers. Toe de festa amb Ríe Rae Music Show. •A les 11 de la n i , a renvelat Concert anys 60 amb Abbey Road i Smoking Stones.

Divendres, 19 »A les 3 de la tarda, a tos places de les uraus. Vortes, tsgtesta l Abat Aurelí Escarré Taller de )ocs nagmans. solidaris. tradictonals I ecologías amb Guaot de 8, Món 3, Juguem Jugant i Ecomagina. •A les 6 de la tarda, a l'envelat Teatre íaméar amb Xip-Xap, que presenta Reanimado. •A 2 / 4 de 8 de4 vespre, petó carrers del poblé. Toe de festa amb Xip-Xap. • A 2 / 4 de 9 del vespre, a la Mtiotoca. Presentado del ítbre Vila-seca. de Josep Moreü i Pineda Vaquer. * A les 10 de la nrt. a la carpa del CoJomi. Música i gresca. • A les 11 oe la nrt, a renvelat Concert bal de salsa amb Everyn Orquestra.

Dissabte, 20

•A les 17 tíei migdia i a les 4 95 ta tama, a les places, lalfers de música, animacio teatre. dansa I caváis. • A les 6 de la tarda, a renvelat Espectade tamüar. Maree! Gros presenta MMors moments. • A 2.' 4 oe 9 del vespre. a la placa de l'EsgJesta. Correfoc. amb ets Dtables de Vía-seca. • A les 10 de la nrt a la carpa del Cotorm. Música I gresca. • A les 11 de la n t a 1'emeiat Bal de testa maiof amb l'Orquestra Oropéndola.

Diumenge, 21

_________

•A les 9 del malí, a renvelat. loe de carteaa amo Wj¡ tastets i ets Cavallers d'Espiruetla. •A les 10 del mas. al crcuit hipic de vía-seca. Fia del cava!, amb carrouse/ de ponts. xocotatada. >A 2 / 4 de 12 del migdia. al e r o * Mpic de Vía-seca. Tradicionals curses de cavalls de Sant Antonr 2000. •Ales 10 de la nit. a ü carpa da Colon». Musca I gresca

Divenires726 •A les 9 del vespre. a la Í B B S c X CoñfinSiiS li MsfrVa de resma» i exposictó d'esmalts de Montserrat Clave. Fins al 26 de gener.

D issable727"

•A les" B del vespre. i rtnvetat Bal ó* t í * «rr* Sol de N I I D D H de Música Tradicional del Conservaron Muraceal

Diumenge. 28 •A"Í7 a de"B da maí. peisTarfSl TM1 robada Ogantera.

A dar», la trabada | t f antera, que t n f u n y anlra precedida i 'un M i l lolk. A i o t a , ais tradlclonali Tres T o m í n , que u celebren i l día de Sant Antonl, I una I m a t g a » Pepa Rubiana». / O . B A L A G U E R / M . R I E R A / A P U I Q .

ELPUNT 1 6 GEN. 2001

l i l i I M . f W SANT ANTQNI 2001

María • • la Pan Jantr lar» t i pregó aquista tarda a l'timlaL A la anta, al i n n pallatsa Maml Gnt, qui presnu Millón

M l i m i t a ala 29. i J. HUUL/ HJ. mwTfcez.

La festa major de Vila-seca es reorienta perqué augmenti la participació ¿popular El pregó canvia d'escenari i es converteix en un especíetele d'imatges, teatre i cant; els tallers de circ i cavaüs ompliran les places durant tres migdies, i ei teatre familiar ¡ la música serán a l'envelat a la tarda i la nit ¿™ "•«i^'V v?

EVA POMARES I Vlll-Mca

• La guspira de la festa s'encendrá aquest vespre a Vila-seca amb l'inici de nou dies de celebrado, fins al 28 de gener. Ei Sant Antoni, una festa que ha mantíngut el maten model durant forca anys, es presenta enguany amb novélate importants. Una de les mes destacades es l'escurcament de la durada de la festa, pero a canvi cada dia hi haura actes rcllcvants. El

motiu d'aquestes raodificacions és «la voluntat d'obrir la festa a la participado de la geni, de fer-la mes popular», segons el regidor de Cultura i Festes, Josep Grasset. Aquest esperit de renovació es veurá des del pregó mateix, que l'Ajuntament canvia d'escenari amb l'objectiu de fer-lo menys institucional i apostar per l'espectacle. AixL la pregonera escollida és volgudament «un perso-

natge mediatic», rescriptora mallorquína María de la Pau Janer. Després del pregó hi haurá un especúlele en qué es combinaran el teatre i imatges de Vila-seca, amb l'acompanyament del Cor Sant Esteve. El pregó es fara avui, a 2/4 de 8, a l'envelat. La programado oferebt una perla per a totes les edats. Durant tres dies (18,19 i 20), quatre places del poblé es convertirán en un escenari per a ta-

llers de circ i cavalls. Les escoles del municipi acudirán a partir de les 3 de la tarda a les places Creus, Voltes, Església i Abat Aureli Escarré per fer-hi tallers de circ. equilibrismo i malabarísme, i de monodele i diábolos, a mes de tallers de jocs imaginans, solidarís i tradidonals. Dtssabte els mes joves podran introduir-sc també en el món deis cavaüs, a la placa de davant del mercaL «A Vila-seca

hi ha una gran tradidó del dissabte 20, «per perpels cavalls, pero no hi metre que la gent pugui ha genets, i el curset pre- partidpar-hi mes actívatén potendar aquesta afi-'' me nt», segons Grasset. ció.» Tots tres dies, a les A la nit es combinará 6 de la tarda, aqüestes ac- la música de la vela, la tivitats coincidirán amb' salsa d"Evelyn, el ball de una sessió de teatre fa- coques (on enguany es vol miliar a l'envelat: Desas- - potendar el sorteíg deis trosus Circus hi presen- doleos), un ball tradidotara Callejaw, Xip Xap, - nal amb orquestra i un Rc-animació, i Marcel .ball folk amb Sol de Nit Gros, Millón moments. i sH l'aula de música tradiEl correfoc deiza d'es- donal del conservatori. un tar a la cua de la pro- aperitiu de la trabada gegramado i paisa a la nit gante ra.

ELPUNT 1 6 GEN. 2001

Un Ilibre repassa la L'escriptora María WgJjijM^il ;.' de la Pau Janer '•;£* • """^ | | será la pregonera f P » " fc de la festa, avui a f o B ¿ Í f HJUUi

historia de Vila-seca des del segle XII / PLANA 6 L'alcalde, Josep ¡WP^^M ' --Tallera de circ,''ü~iíJJ ; Poblet, demana f •^¿'ááwS : ' Jocs' cavalls i teatre políüques comunes ffi\ "•<* fia "" F constitueixen.~:.V&y per al Camp de [ fir^ " « 0 . l'oferta familiar ^ durant tres dies. PtAKS 3 I 4 ruuz

ELPUNT

FESTA MAJOR DE VILA-SECA b w

<»l 2001. Edita: H f f l W CuwMcactou ÍJL A». cK Roma. 20. local 3Í. turna, Tamgona* 177 25 I S 00.

' • . •.wi,™,j!u,.ijj.[nwiiiu.mn •^r,,»^*.^.^.»^^^

TARRAGONA

•mmmi ..mi.

mmi>.

llHM-|j-||||IMl £

VILA-SECA, CAP A UNA FESTA RENOVADA vni

LES CURSES HINQUES ESTRENEN ESTRENEN CIRCUIT I S'INTRQDUEKEH N0US ELEMENTS A LA FESTA MAJOR PER DTVERSHCAR-LA |

Cuenta atrás para lafiestamayor de Vila-seca La celebración, dedicada a Sant Antoni, dará el pistoletazo de salida este martes Vila-seca está lista para celebrar la primera fiesta mayor de Sant Antoni del milenio. Aunque sólo falta por saber el número exacto de participantes en las carreras de caballos, previstas para el día 2 1 , el resto del programa está atado y bien atado. La apertura oficial será este martes con el pregón a cargo de la escritora María de la Pau Janer. A partir de ahí, la música, el teatro y los talleres, entre otras más cosas, completarán seis dias Intensos de fiesta. JORDI CABRÉ_ VllA-SFCA

El Patronal organiza desde este año el programa de actos de la fiesta mayor. La apuesta de su máximo responsahle, el concejal do Cultura i Turismo-.losep tirasol- os sacar a los vecinos do la localidad a la callo para que disfruten do la ofcr-

Los «diables» tendrán mayor protagonismo este año.

Recordando los orígenes I'ara después del pregón, el Patronal ha disoñado un espectáculo en el mismo envelado. Éste consistirá en una proyección do imágenes antiguas de Vila-seca, que so complementarán con una pequeña pieza teatral y música a cargo del Cor Sant Estove. La idea del concejal .losep (¡rasot os «hacor un complemento al misino discurso recordando cuales son nuestras raíces». Esta proyección está pensada con el lin de atraer al mayor número do vilasocanos al primor acto do la fiesta mayor.

ta (¡revista para osla edición. Por ello, so han ideado una serie do celebraciones al airo libre y so han proparado diferentes espacios de Vila-seca para acogerlos. Así, el epicentro do Sant Antoni será el Pare de la Hiera, donde el Ayuntamiento ha montado un envelado para 1.200 personas. También hay cuatro plazas -Deis Crous, De Voltes, L'Església y la callo de L'Abat Aureli Esearré- dondo se harán diferentes actividades. Aparto de los actos fesl ivos, Vilaseca so la recuerda por Sant Antoni por sus tradicionales carreras do caballos. El domingo día 21, en el nuevo circuito hípico -Pare I Irbá-, ubicado en la carretera que va de Vila-seca a La Pineda, se podrá disfrutar de inedia docena do carroras con pura sangres y trotones. Aparte, el Patronal ha diseñado una

PERE FERRÉ/DT

pequeña feria caballar para que la gente pueda entretenerse entre prueba y prueba. El 'corretee* toma protagonismo

Otro de los actos más remarcables de esta fiesta mayor será el convfor de diables del sábado día 20. (!raset comenta que «este año (inoremos potenciar a los diables y para ello les hemos reservado la tarde noche del sábado». Serán tres formaciones (la local, la de Valls y la de L'Arboc) las que se encargarán de dar una vuelta por el casco antiguo quemando sus carretillas e iluminando la noche. Esto rorrefoc empezará a las 20.110 horas en la plaza de Sant Estovo. Después de seis días intensos de fiesta Vila-seca so tomará un rt'spiro hasta el viernes 20. Precisamente, esefinde semana terminará Sant Antoni con los gegnnts.

8. MEDIAMBIENT

AVUI 21 de gener de 2001

El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Sant Adriá de Besos, a la llista negra des del 1994

La contaminado supera els limits legáis admissibles en sis municipio Minora la qualitat de Taire a Martorell grades a l'autovia ESTACIÓN S

DE M E S U R A

A H B I H CI DÉNCIES

INCIDENCIES ESPORADIQUES •

.1 f ' t

•

. •<-. TJÍ1V-

Berguedi—, • Cero (Sunt Comffí): JO,

•!. W¿

INCIDENCIES HABITUALS

i ,.- T ,,. Estacions di mesura on . J s'ha sobrepassal algún ,. • , i '»'• nuJ sobrepossat algún límit d'hnmíssio deforma ' r* '! ""* '' ••wil.ra^fi tfmtt dlrnmtsjtó deforma•' esporádica. Període 1999-2000 ' - '•*••• ' Bal. llobregat '*¥ ¿habitual, ftrtodí 1999-2000 ; ' • el Prat de Uobregat (pl dr I Esglrsla). H,s Tsm MUÍ «Jntif f jívjfcui K/» - S a n t A n d r e u de la Barca ¡Í-Ácoía jo-ycp Pía): rsT

(rr?t~¿\rr.\ í**.':'-^ bJ .-.Ü'/.J-.Í;

"•i»ti:acü.'tA'iitori3i.ica t í - r i Valles Oriental

• Sant Fosl de Campsentelles: H,S

Ribera d'Ebre • Flix (Escola Brcssoi; K t

Valles Occidental . •- . -i - . • Montada i íeiiac (pi. lluis ComparrysJ: PST .

L ' Alt Penedés —7 • • Castellet i la G o m a l t • (c. de la Carretera): »ST

^ .-•?• • ¿ j IKJW iStMüiswtiBi! :•• - ; i

Barcelonés "V*«!n •*irr,ir»Jc?í: ' r-¿ I • llloapi táletele llobregat (c atontsmy): m :

Barcelonés

• Barcelona (GrudttSaia Gerwisi): CO -A 1

-H

tí! ,..>. '• •"--31 '

«i.

tí Tarta tonca •7* . . -«"*" '• ConsUntf fe Gaud{): Hd ¡^•tO^A' :.••--.:¡..' • Perafort (Pu(gdfl/¡}.»tIS

'"• .H^nil/urdlridrogni SOjdiádd desofft

HCt dorar <f*¡drogtn CO: mOTÓxid W Ude t I carbón! U I W I »

Garraf ~-

.-.>***

* "

(srx S39QÍÍ* • • • ' - , ' '•' 1 "i,

¿ • • Vilanova 1 la Geltrú (barrí id Tacó): PST "JL. • U ¿SL KTipartíaüa en '.T, . f^VUanora i la Geltrú (c SatogoBaf « T *7» g £ g f c ^ S w w n s W total •VIS .^.ssS»? .,. .•.'..,. ."• ' •>••. —íjriO KPgjH? *"~<m«*5i i «>•.-..-... *. . ^*r—a. 5\ / C •"-'^-''-^"^ •* . :,1 » r c - « - " S " rH^oniBíprs. í53**.i- i < ' O T I T i ) -^* *!•

Joaquim Elcacho La contaminado atmosférica registrada a les estacions de mesura instal-Iades en sis municipis catalans superen de forma habitual els limits consideráis admissibles per la normativa europea, segons filiforme de la direcció gene ral de Qualitat Ambiental corresponent al període 1999-2000. Les incidéncies de contaminació atmosférica mes importants durant aquest període es van produir al Prat de Llobregat (estado de la placa de l'Església), Castellet i la Cornal (carrer de la Carretera). Monteada i Reixac (placa Lluls Companys). Sant Andreu de la Barca (escola Josep Pía). Vilanova i la Geltrú (barrí del Tacó i carrer Saragossa) i IHospitalet de Llobregat (carrer Montseny). segons l'informe d'aquesta direcció general del departament de Medi Ambient. A mes. van registrar inridents esporidics de contaminació les estacions instal-Iades a Perafort (PuigdelfT). Sant Fost de Campsentelles (carrer Rec del Molí). Barcelona (placa Galla Placldia). Ores (Sant Corneli). Constanti (carrer Gaudí) i Flix (escola Bressol). En relació amb l'any anterior, el nombre d'estadons que detecten episodis habituáis de contaminació sha mantingut estable (2.2X). No obstant aixó. IHospitalet de Llobregat sha incorporal a la llista de zones mes contaminades de Catalunya, inrntre que Martorell ¡ano .iparvix entre els niuniripis amb pitjor q11.1lit.1t de l'airr, 1.1 bona noticia de Martorell ét especialment significativa

perqué era un deis únics quatre municipis de Catalunya que apareixen de forma sistemática a la llista de zones contaminades (els altres son el Prat de Llobregat. Sant Adriá de Besos i Sant Andreu de la Barca). A mes. contráriament al que ha passat a Sant Andreu de la Barca, la zona en qué es troba instal-lada l'estació de mesura de Martorell s'ha vist clarament beneficiada per l'entrada en servei de l'autovia del Baix Llobregat. que dona servei a bona part deis vehicles que abans circulaven peí tram antic de la N-II. De fet la concentrado de ftims negres (contaminant ocasionar principalment pels vehicles a motor) al centre de Martorell va baixar a la meitat entre els anys 1998 i 1999. segons linforme de Medi Ambient (disponible a Internet <www.gencat.es/mediamb>). A Sant Andreu de la Barca, tot i que sha produit un desceñí sígnificatiu de les concentracions de partlcules en suspensió. "els nivells encara son superiors ais limits admissibles en una estació (de mesura| ubicada a prop de la zona industrial i allunyada del centre urbá". Linforme insisteix que les dades de contaminado es refereixen exclusivament a les zones on hi ha les estadons de mesura i que. per tant. no es corresponen necessáriament amb el conjunt del territori de cada muniripi. En el cas del Prat de Llobregat. pero, l'estació de mesura está installada a la placa de l'Església (centre del case urbá) i la contaminació per sulfur d'hidrogen supera hnbitualmcni els limits admissibles. L'inlorme indica que. com en

anys anteriors. aqueses nivells "básicament están origináis per una instaLIarió industrial de tipus textil que es dedica a la fabricado de fil de viscosa a partir de cel-lulosa" El Prat de Llobregat no está inclós a la zona de protecdó espedal del Llobregat. un pía iniriat el 1995 per intentar reduir la contaminació ais municipis de Castellbisbal. Molins de Rei. Pallejá. el Papiol. Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenc deis Horts. En canvi, el 1998 es va aprovar un pía gradual de reducció d'emissions presentat per l'empresa afectada, que está en vigor fins al 2002.

E V O L U C I Ó DE LES I N C I D E N C I E S » Peranutge total d'estaciiMSttTfíbineidincia

3£4

JtS./.

1992

1993 1994 1995 1996 1997

1998

1999

Industries i tránsit, causes principáis de les emissions

a major part deis casos de contaminació atmosférica habitual es concentren en zones d'alta densitat de tránsit o d'activitats industriáis i extractives. Aixl. els problemes a Vilanova i la Geltrú es fan notar al barrí del Tacó, on se sumen els efectes d'una fabrica de riment pórtland blanc i la resta d'activitats del polígon industrial (on bona part deis carrers no están asfaltáis). Linforme de Medi Ambient indica que s'espera que l'execurió del pía gradual de reducció de les emissions a l'atmosfera fad baixar els nivells de contaminado detectáis durant els úldms anys. A IHospitalet de Llobregat. que sha sumat a la llista negra, les incidéncies per presencia de films negres shan produit al carrer Montseny a causa de Taita intensitat de tránsit d'aquesta vía. que no és representativa de la qualitat de Taire de tot el municipi'. A Castellet i la Gomal, l'estació situada molt a prop d'una empresa de fabricado de carbonat cálele ha reeistrat una

reducció deis nivells de contaminació d'anys anteriors. tot i que encara es produeixen incidéncies puntuáis, segons Linforme elaborat pe] departament de Medi Ambient A Perafort. la cabina de mesura está situada al nord-est del poligon nord industrial de Tarragona, on hi ha ubicada una refinena de petroli i diverses plantes de derivats del petroli i un escorxador d'aus. En aquest cas, les incidéncies son esporadiques (representen menys de I'IX del temps anual). L'estadó de la placa Galla Pladdia de Barcelona va tomar a teñir incidéncies esporadiques de contaminado el període 1999-2000 (per monóxid de carboni). una situado que no es produia des del 1993. A Cercs es van registrar inddents puntuáis de contaminació supenor ais limits legáis (per dióxid de sofre). Aquest nivells son deguts a la central térmica i a les calefaedons domestiques Ique sovint fan servir carbó).

¡2^23E

MEOIAMBIENT

Dos centres de la demarcado participen en un projecte pilot per mediambientalitzar les escoles L'IES Vila-seca i el CEIP Montsant de Reus han estat pioners del pía, que enguany s'ampliara a quatre centres d'Amposta JOSUÉ GARCÍA / RlM / Vlll-MM

• Dues escoles de la demarcado de Tarragona han participa! durant els dos darrers anys en el projecte Escoles Verdes, engegat peí Departanient de Medi

Ambient de la Generalitat i la Sodetal Catalana d'Educació Ambiental. Es tracta de l'escola reusenca CEIP Montsant i l'IES Vila-seca, i en total hi han pres part mes de 800 alumnes. El projecte

preveu dues línies d'actuadó. D'una banda, millorar la gestió interna i educativa de les mateixes escoles per tal d'ambicntaUtzar els centres; i d'una altra, millorar l'entorn on están situades per tal

de potendar la sensibilització. Da van t la bona acollida que ba tingut aquest projecte, esta previst que quatre escoles d'Amposta s'afegeixin al pía durant el próxúncun. -j'< •-.- -t

Dotze escoles han estat els conillets d'índies d'aquest projecte durant els seus dos primers anys d'execució. I segons tols els responsables, l'experiéncia ha estat molt positiva, ja que s'han complert i superat els objectius previstos, com explica el seu máxim responsable, el director general de Planificado Ambiental del Departament de Medi Ambient, Josep Bou. «La línia de treball deis centres ha estat mol! positiva durant els dos primers anys, i grades a aquesta bona acó- ' Mida, podrem continuar treballant perqué s'implanti en aitres escoles.» El primer que van haver de fer aquests centres va ser una auditoria ambiental perveure les seves principáis mancances en l'ámbit del medi ambient. D'aquí va sorgir l'anomenat pía de cohesió ambiental (PCA), un recull deis principáis objectius deis centres. Després, les escoles han anat materialitzant aquests objectius, millorant cada curs algún aspecte relaciona! amb el medi ambient. A la demarcado de Tarragona, les dues escoles partidpants van decidir comencar aquest projecte amb la recollida selectiva del paper. Akí, els alumnes deddien quin paper es podía reutilitzar i quin calia reciclar, i ells mateixos el Hencaven al contcnidor. Uns contenidorsque els ajuntaments de Reus i Vila-seca van cedir per col locar al costal de les escoles. Al segon curs del projecte Escoles Verdes, els objectius van ser mes am-

la-seca, el curs passat es va fer una actuado fora del mateix centre, responentabd a un deis objectius del pía: millorar el context mes proper al centre. En aquest cas es va escollir la Sequía Major de la Pineda, un espai indos dins del pía d'espaís d'interés natural (PEIN). En aquest, els estudiaras van col-laborar en el manteniment i en la neteja. Inplleitt El responsable d'aquest projecte a les dues escoles de les comarques tarragonines, Josep María Llorach, destaca la bona marxa d'aquest projecte mediambtental, aiif com la implicado no només deis alumnes sino de tota la comunitat educativa: «El projecte Escoles verdes ha implica! professors, pares i, fins i tot, els ajuntaments.» Al CEIP Montsant dt Ham, al curs pisut n n Iniciar la millón di la in Jttlcló lili pattl i* l'rscola. / j o .

La directora del collegi Montsant, Misericordia Bach, també está molt satisfeta per la implicado de tots els sectors, i afegeix que en el seu cas «ha estat J.G. / Ttmgoru pen, després de la prova pilot deis tonomía per executar els seus obmolt senzill, ja que l'escola • Tres escoles de primaria i una darrers dos anys. Els centres de jectius ambientáis. Així, serán els tenia aquesta consdendade secundaria de la riutat d'Am- primaria son el CEIP Mestre Agus- professors els que s'adrecaran al d ó des d'abans de dur a posta s'han afcgit aquest curs a tl Barbera, el CEIP Soriano Mon- SCEA per dur a terme un curs terme el projecte». les dues que fins ara partidpaven tagut i el CEIP Miquel Granel!. de formado i de preparado per Aquesta inidativa tamen el projecte Escoles Verdes. Se- EL centre de secundaria que for- executar el projecte. bé contempla, a partir d'agons explica el mcmbre de la So- mará part del projecte Escoles Segons el responsable de Plaquest curs, atorgar un discietat Catalana d'Educació Am- Verdes és ITES Ramón Berenguer nificado Ambiental, Josep Bou, tintiu a aquelles escoles biental (SCEA), Josep Mana Llo- rv. tot i que no está previst destinar que hagin complert els obrach, els departaraents d'EnsenyaUorach també explica que el una dotado pressupostária per les jectius anuais que es van ment i de Medi Ambient van deEscoles Verdes, si que s'ajudará funcionament del pía variara lleumarcar al PCA. Aquest cidir que fossin quatre centres amgerament a partir d'aquest curs, económicament algunes inidatives . distintiu, pero, només tinpostins els que s'incloguessin dins motivat per l'augment d'escoles concretes que ho requereixin, tal drá un any de durada i, la cinquantena descoles de tot Capartidpants i per la voluntal que com han demanat alguns deis cenper tant, obligará les estalunya que fínalment hi particitres partidpants. les escoles tinguin encara mes aucoles que participen en el projecte a continuar trebiciosos. A l'escola Mont- la vegetado del pati del condicionar tota la zona. que hi ha i van ser els en- ballant per aplicar els crisant es va desenvolupar un centre. Es van plantar al- Els alumnes van aprendre carregats de regar tota la terii de sostenibilitat si vopía d'aduadó per millorar guns arbres nous i es va a identificar les espedes vegelació existen!. A Vi- ten renovar la distindó.

Es creará un centre de formació per al professorat

O 9 GEN. 2001

A la Imatge es poden veure els diferents ceps recollits peí grup ecologista l'Escurcó dlns el recinte de Port Aventura I els dos ocells morts que hi van trobar atrápate./LESCURQÓ. -

El grup ecologista L'Escurgó denuncia Port Aventura per haver matat animáis protegits amb ceps de caga El pare nega els fets i diu que només usa métodes innocus per foragltar les bésties FRANCESC REVERTE / Vlla-seca / Salou • El grup ecologista L'Escurcó ha denunciat el pare temátic Universal Studios Port Aventura per haver eliminat conills de muntarrya i especies proDesprés d'haver estat alertáis per diversos veins de Vila-seca de la presumpta il-legalitat, tres guardes del grup ecologista L'Escurcó van provar d'entrar al pare temátic Universal Studios Port Aventura, pero, segons s'afirma en el text de la denuncia, els responsables de seguretat de l'empresa van negar-los Cacees al pare. Així, i emparats

tegides com pit-roigs mitjancant la instal-lació de ceps de ca5a dins el recinte. Tres ecologistes, alertats per veíns de VTla-seca, van saltar la tanca, emparats per l'artide 19 de la Uei de caca, van

per l'article 19 de la Ilei de ca?a, que permet saltar una tanca i entrar a una propietat si es té coneixenca de la comissió d'un possible delicte, van entrar al recinte pels forats que ni ha en algunes tanques. Els ecologistes asseguren que a la zona de manteniment de sota l'atracció Dragón Khan hi van trobar 70 ceps de caca per ofegar

fer fotos i van recollir animáis morts de la zona. A banda, també han denunciat que s'han gasejat els caus de conills per asfodar-los. Fonts del pare ho han negat toL ..»'••

conills, 25 ballestes tipus cep i tres animáis atrapáis, dos deis quals eren morís —pit-roigs, un ocell insectívor protegit— i un altre que va poder ser salvat i alliberat. També han denunciat que una empresa subcontractada peí pare ruixa amb gasos els caus de conills que hi ha a la zona «sense autorització del Departament de Medi

Ambient». Fonts del pare han negat totalment la utilització deis ceps i han reconegut que s'utilitzen gasos per foragitar els conills del recinte, pero que son «respectuosos amb la legalitat» i innocus per a les bésties. L'Escurcó ha replicat que, malgrat que els animáis grans poden fugir, les cries romanen ais caus

9. OBRES PUBLIQUES URBANISME

Diarí 3 1 GEN, 2001

d e Tarragona

Vila-seca construirá un tanatorio al lado del cementerio afinalesde año

E3¡ffil

Los otros puntos de la comisión •Remodelación de la calle Alfredo Kraus de La Pineda.El equipo de gobierno ha aprobado iniciaimente el proyecto de mejora de este vial redactado

El Ayuntamiento ha sacado a concurso la redacción del anteproyecto de la obra Vila-seca ha Iniciado los trámites correspondientes para disponer de un tanatorio el próximo año. El equipo de gobierno ha tenido en cuenta las necesidades de la población y quiere dotarla de una Instalación que hasta ahora carece. En la Comisión de Gobierno ha decidido iniciar los trámites para construir este equipamiento en el polígono Alba, al lado del cementerio municipal que podría inaugurarle en 2002.

. • ¿

.. i >

: *

por ia arquitecto Anua Konieu.

La idea del Consistorio es peatonalizar este vial del núcleo turístico a finales de este ejercicio. Para ello ha destinado una partida presupuestaria de unos 60 millones de pesetas. El Anteproyecto se pondrá a exposición pública en los próximos M días para que los afectados puedan presentar alegaciones. •Aprobación definitiva del proyecto de construcción de una deixallería en el polígono Alba.- Vila-seca empieza la cuenta atrás de la puesta en marcha de la deixallería, que podría abrirse antes de este verano. Este servicio costará casi 54 millones de pesetas (financiados por el ente municipal, la Junta de Residus de la Generalitat y los fondos Peder de la Unión Europea) y se instalará en el interior del polígono Alba. Ocupará una superficie de 1 11.000 m2 y tendrá capacidad para una población de 35.000 habitantes. Con la puesta en marcha de este nuevo servicio, la deixallería provisional de la avenida Ramón d'ülzina desaparecerá y se realizarán campañas informativas para concienciar a los vecinos de Vilaseca, La Plana y 1.a Pineda. •Aprobada la propuesta de limpieza del último tramo de la Sequía Mnjor.- El Ayuntamiento ha encargado a la empresa responsable del alcantarillado y suministro de agua del municipio, Sorra, la limpieza del último tramo de la Sequía Major -comprendido entre la , plaza de la Caneó y la playa del . Racó-, Este saneamiento costará al Ayuntamiento cvren de cuatro millones de pesetas y comprende el tramo soterrado. El objetivo es sacar la posible basura que se ha depositado a lo largo de estos últimosmcses en este canal. •Ayudas puntuales a familias necesitadas.- El Ayuntamiento ha concedido un total de .253.000 pesetas en materia de ayuda a cuatro familias de Vila-seca. Las canüdiules están ri1p anidas en función de la demanda vecinal. Así, se dará 200.000 pesetas para la compra de un audífono, 28.000 para ayudar a pagar un alquiler, y 24.000 para la compra de productos alimentarios. 1

JORCM CWMBI A/nA-stc* jcabre4f3iandetafragona.com

La comisión de gobierno ha aprobado el pliego de cláusulas administrativas para sacar a concurso en los próximos días el redactado del proyecto ejecutivo y el estudio de seguridad. Una vez se presenten las ofertas, estas tendrán un plazo de cinco meses para presentar el informe definitivo. Luego, se analizará la inversión y se aprobará definitivamente la obra proyectada. La idea es que el equipamiento pueda construirse entre finales de este arto y a principios del otro, según señala la roncejalade Urbanlsme Maria Estrada. Kl Ayuntamiento tiene prevista una superficie de 20.200 n\2 en el polígono industrial Alba, justo al lado del cementerio municipal, ¡>ara colocar el tanatorio. Allí se previ1 la construcción de este edificio que estará capacitado para una población de 20.000 habitantes. -No podemos anunciar todavía como será y que distribución tendrá el tanatorio, pero nuestra idea inicial es que sea un edificio de una sola

El tanatorio se ubicará en un terreno de 20.250 metros cuadrados al lado del cementerio.

planta y que tenga un extenso jardín alrededor», muíala la concejal iic Urbanisme.

La idea es que el edificio sea de una planta y con un enorme jardín

l-i ubicación prevista ha sido esUuliíula a rjinrii'i'cifi por H Ayuntamiento. ¡*n,<:Lsa¡nenu.\ cuesta zona de Vila seca existe una buena

La superficie destinada para esta funeraria tiene 20.250m2

M M N OLIVÉ

red de comunicaciones viarias (tanto desde el interior riel mismo municipio como proveniente de Tarragona); hay una amplia superficie preparada para aparcamientos, se ubica en el exterior del municipio pero a su vez no demasiado lejos, y además, se encuentra en una zona tranquila y que tendrá una extensa superficie verde. «De momento, no se puede estimar la inversión que supondrá el nuevo equipamiento, pero la idea del Ayuntamiento es que la gestión del tanatorio sea privada», concluye Maria Estradé.

Piar! 3 O GEN, 2001

^Jarmflpip r-'>

El Ayuntamiento también ofrece atención personalizada a sus vecinos desde 1998.

JOSÉ CARLOS LEÓN

Las licencias de obras menores serán gratuitas e instantáneas en Vila-seca El Ayuntamiento pretende eliminar papeleo en la solicitud ¿A quién no le molesta el papeleo cuando necesita permiso para alicatar su baño, tirar un tabique o reparar la puerta del garaje? Ante esta situación, el Ayuntamiento de Vila-seca ya ha puesto remedio. Desde hace una semana, todas las solicitudes de licencia de obras menores se conceden ai instante y además gratuitas. Con ello, el ente municipal pierde dinero, pero a cambio agiliza los trámites y puede destinar el personal a otros asuntos de mayor relevancia.

queremos ahorrarle tiempo y dinero ofreciendo este nuevo servicio». Así, el vila-secano lo tiene más fácil. Debe dirigirse al Ayuntamiento y presentar su solicitud. En pocos minutos, el funcionario le da el permiso para que inicie las obras cuando desee. Lo único que pasará en los próximos días es que la Policía Local supervisará la obra prevista para comprobar que se hace lo que se ha solicitado.

DEJAR DE INGRESAR

J O R D I CABRÉ /Vila-seca

jcabre®d¡andetarragona.com

La medida se lleva a cabo desde el pasado día 22 y hasta la fecha ya se han despachado 20 licencias de obras menores. La concejal de Urbanismo, Maria Estrada, comenta que «es un nuevo paso para acercar la administración al ciudadano. En 1908, abrimos el nuevo edificio consistorial y ya decidimos que la atención al vecino debía de ser personalizada. Ahora, también

«No podemos hablar de un número determinado de vecinos que actúan sin licencia. No luchamos contra eso. La idea es ofrecer mayores comodidades para que el ciudadano no deba esperar 15 días antes de empezar las reparaciones o obras solicitadas», explica Estradé. Las ventajas que comenta ia concejaia de Urbanismo son por dos motivos: Por una parte, la rapidez del trámite burocrático (además de la gratuidad del permiso) y por otra, quitar trabajo al funcionariado municipal para que se puedan dedicar a otros quehaceres más importantes que necesitan más atención. Entre 2.000 y 3.000 pesetas

millones de pesetas aproximadamente será la cantidad de pesetas que dejará de ingresar el Ayuntamiento. A cambio, agilizará los trámites burocráticos.

Un permiso de obra menor en Vila-seca puede costar entre las 2.000 y 3.000 pesetas en función de la envergadura de las mejoras a realizar. Esta cantidad multiplicada por una media de 500 licencias concedidas a lo largo de un año hacen un total de más de dos millones de pesetas ingresados en concepto de este tributo.

Diari 3 O GEN, 2001

de Tarragona

ElVlLA-SECA EL AYUNTAMIENTO DESTINA 3 6 9 . 0 0 0 PESETAS PARA OBRAS EN EL LOCAL DE LA ASOCIACIÓN C O L O M Í PARK

El Ayuntamiento de Vila-seca ha aprobado una partida de 369.000 pesetas para mejoras en el local de la asociación de vednos del barrio Colomí Park. El informe municipal ha comprobado la necesidad de sanear, reparar, pintar y eliminar las manchas de humedad de este local. La obra ha sido adjudicada a José Hervas y se empezará en los próximos días. Se prevé que en el plazo de unas semanas el local esté de nuevo en perfectas condiciones.

Diaifi 2 6 GEN, 2001

de Tarragona

Vila-seca adjudica la residencia de la tercera edad por 1.009 millones Las obras empezarán en unos tres meses y estará abierta a mediados de 2002 La futura residencia de la tercera edad de Vila-seca será el punto estelar del plenarío de esta noche. El equipo de gobierno aprobará la construcción y gestión del nuevo equipamiento a la Unión Temporal de Empresas (DTE) formada por Agrupado Mutua, Mutuam MPS y Mutual Gestló Integral SL La Inversión de esta obra está cifrada en 1.009 millones y se empezaría a construir en unos tres meses. El nuevo edificio contará con un total de 100 habitaciones, de las cuales 75 serán concertadas por el Departament de Benestar Social. JORDI CABRÉ A / U .

jcabretícliandeiarragona com

El edificio que .se levantará en el solar de 2.584m- tendrá un total de 5 plantas, dos subterráneas y tres de altura. Este terreno, adquirido por el Ayuntamiento en I9ÍKÍ, está ubicado en medio de las calles siguientes: Tarragona, Sir Estcve Morell Scott, Requet de Félix y Francesc Martí Padró. En el segundo sótano se colocará el párking, con un total de ftí plazas (4 serán para minusválidos) destinadas a los trabajadores, usuarios

Las primeras 40 viviendas Otro de los puntos que se aprobarán en la sesión de esta noche será la adjudicación definitiva de 40 viviendas de protección oficial con parkings vinculados en el polígono residencial de l>*s liles. Estas se levantarán en el solar de 2.107 m- que queda comprendido entre las calles. Llevant, L'Estrella y L'Era del Delme. Los 40 beneficiados han superado una serie de trámites y requisitos como por ejemplo tener una antigüedad de dos años en ta localidad. Aparte de las 40 familias beneficiadas -tienen una edad comprendida entre los 20 y 40 años-, hay una lista de espera de 14 familias más por si una de las anteriores se da de baja. El precio del m2 de la vivienda será de 96.284 pesetas y el del párking, 57.700 pesetas.

y visitantes. El alcalde, Josep Po- de movilidad y un control de enblet, explica que «la capacidad de fermería La última planta también esta residencia es superior a las ex- estará dedicada a los pacientes. Tenpectativas actuales del municipio. drá iñ habitaciones y 24 camas. La Por tanto, si la IITE ve con buenos superficie restante será una terraza ojos dejar plazas de párking libres, de 23,25 mz *para solarium», seéstas podrían servir para los vecinos gún señala el informe. de la zona». Eso sí, siempre habrá El alcalde Josep Poblet se prioridad para los usuarios de la muestra muy orgulloso de esle amresidencia bicioso proyecto, «lia sido un compromiso del gobierno de Vila-seca 100 camas en 66 habitadoras y ya se empieza a definir antes de En el primer sótano -la parte su- llegar ai ecuador de la legislatura. perior sobresaldrá del nivel del sue- En Catalunya, hoy en día no se halo para aprovechar la luz solar- ha- cen residencias de esta envergabrá cocina, comedor, lavandería, dura. Será un referente dentro de sala polivalente, terapia ocupa- la zona». El alcalde subraya que cíonal y una de recuperación fun- cumple dos requisitos primordiacional, entre otros servicios. En la les: integración dentro de la vida planta baja, estará el acceso prin- sociaJ de Vila-seca y un total rescipal, zona de control y la residencia peto al impacto visual de la zona de día. «Está claro que es la plan- donde está ubicado. ta que será más utilizada Por tanUna vez en marcha, el Departo, se colocan los servicios más ne- tament de Benestar SociaJ de la (Jecesarios-, subraya Poblet. neraJitat tendrá el 75% de las caLas dos siguientes plantas es- mas concertadas. El resto, la protarán destinadas a las habitar iones. pia UTE Jas podrá gestionar. En cada una de ellas habrá 25 ha- « Debemos tener claro que hay genbitaciones -entre individuales y do- te que puede pagarse una estancia bles- y 38 camas con baño asisti- en una residencia y que, por falta do. También estará un espacio de de espacio, no puede acceder. Con ocio y un comedor complementario esta fórmula de reparto, los que para los pacientes con problemas quieran podrán vivir allí».

Diari 2 4 GEN. 2001

rfp, Tarragona

1 SEÑALIZACIÓN PARA EL POLÍGONO A L B A

El Ayuntamiento de Vilaseca ha aprobado una partida de 2,8 millones de pesetas para configurar un cartel informativo en el polígono industrial Alba. El contrato de obra menor ha sido adjudicado a la e m presa Retols Vila-seca,'í}Qe deberá realizar este pedido. El informe municipal señala que ante las dimensiones del área industrial es necesario un cartel con el nombre de las empresas existentes en la zona.

Diari 2 3 GEN, 2001

de Tarragona

La clínica de Vila-seca se construirá en una fase porque sale más rentable Agrupació Mutua espera iniciar las obras del centro hospitalario dentro de un mes La construcción de la clínica de Vlla-seca sufrirá modificaciones según lo previsto Inlclalmente por sus promotores, Agrupació Mutua. La fundación ha decidido que el edificio no se haga en dos fases sino todo a la vez. La razón de este cambio de planes se debe a la rentabilidad de la obra, ya que sólo Incrementa el presupuesto en unos cien millones de pesetas. La propuesta original era levantar una clínica de tres plantas y ahora, sa ha convertido en un proyecto de cuatro plantas. La Inversión Anal será de unos 4.600 millones.

lICIUUCIjj Itl flTMO ««Til enmeo ISISTMCIll ^ 7

ClMCTHfSTIGU •

Superficie: 45.068 m2

•

Valor solar: 400 mili, ptas.

•

Inicio obras: 200 i

•

Inversión: 4.600 mili. ptas.

•

Apertura: 30 meses

•UOUET» Dtl lISPflILIIII

joggj CAggj El director de división de Agrupació Mutua en Tarragona, Franccsc Martínez, explica que «después de analizar las obras de la futura clínica, hemos visto que sale más rentable hacer todas las fases de una tujada». Así, la inversión inicial será algo más cara que lo previsto pero permilirá que no se tengan que hacer nuevas obras una vez el centro esté abierto, a finales de 2003 o principios de 2004. Kl Ayuntamiento de Vila-seca concedió a principios de diciembre la licencia Ahora, la fundación eslá ultimando los detalles con los adjudicatarios de la obra y se espera que éstas empiecen durante el próximo febrero. Una vez en marcha Agrupació Mutua cederá la gestión hospitalaria a una empresa, donde parte del accionariado será la propia fundación. «Será una sociedad de nueva creación y estará formada, con toda seguridad, por profesionales del sector», explica Martínez. La supervisión de la gestión económica será para Agrupació Mutua. Aunque la apertura se esjM'ra para dentro de :i0 meses, la última planta permanecerá cerrada hasta dentro 2007. -Si no hay la obligación de abrir la última planta de habitaciones por una gran demanda de usuarios, ésta todavía se mentendrá cerrada una buena tempo-

JOANCRÉUS

rada», asegura el director de división de la fundación. La clínica de Vila-seca se edificará en una sui>eríicie de 22.0U0w2 que tiene en propiedad Agrupació Mutua El terreno está situado en

N-340 un extremo de la localidad para facilitar las comunicaciones viariaa tanto para pacientes del propio municipio como de otras localidades. Martínez tiene muy claro que «será un centro puntero en Cataiun-

Habitaciones individuales Kl centro hospitalario privado se llamará Zenit Olínicde Vila-seca. Tendrá 51 habitaciones individuales repartidas entre la tercera y cuarta planta y -algunas de ellas serán suites», explica Franccsc Martínez. La filosofía de la fundación Agrupació Mutua es que los pacientes se sientan cómodos durante su estancia y que pue<ian j>eni.anecer ingresados sin ningún til» de problema o agravio con otro paciente en la misma habitación. En la planta baja, estará la recepción y algunas salas de espera y en el primer piso se instalarán todos los sen icios de la clínica. Habrá servicio de curas intensivas, urgencias, ostrecía y cirugía sin ingreso. Aparir de las 108 camas de las habitaciones, se calcula que se instalarán 8 más en cirugía sin ingreso y otras 8 en curas intensivas. Se prevé una plantilla de 2!30 profesionales que «procuraremos que sean los mejores de España», concluye Martínez.

ya y recibirá usuarios de toda la provincia de Tarragona, Lleida, Barcelona, Zaragoza y Valencia». El terreno restante Aunque la clínica privada ocupe una superficie de 22.000 m2, éste sólo es la mitad del ten-eno que tiene Agrupació Mutua. «De momento, no hay ningún proyecto para esta nueva área, aunque cuando funcione la zona residencial de I^es Ules (estáal lado) podríamos peasar en otros complementos», explica Francesc Martínez. El alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, resalta que «la entrada en funcionamiento de la clínica supondrá una dinamización del municipio. Nos permitirá definir un poco más el modelo de ciudad al que queremos Jfegar». La idea de Poblet es que Vila-seca llegue paulatinamente a los 20.000 habitantes pero que disponga de servicios para una población flotante de 100.000.

Oían 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Vila-seca espera inaugurar en un par de años una ronda de circunvalación Rara 2001, se remodelará la avenida Generalitaty un tramo de Ramón d'Olzina Vila-seca está diseñando su futuro urbanístico. Para ello, el equipo de gobierno tiene claro que necesita sacar, en la medida de lo posible, el tráfico rodado del Interior del casco urbano. Oe momento, unas fases ya están acabadas; otras se realizarán durante este ejercicio, y las que quedan en un plazo Inferior a los dos años. El alcalde de la localidad, Josep Poblet, tiene en mente la reconversión de un pueblo tradicional en una pequeña ciudad con todos sus elementos. Jonoi CABAÉ

La apuesta urbanística no es ninguna novedad, ya que se ha trabajado en este sentido a lo largo de estos anos. Pero la conclusión de las obras podría verse on los próximos dos años, cuando la avenida Ramón d'Olzina esté acabada del todo, la avenidariola Gonoralitat reformada y el vial que conectará el polígono industrial Alba con la avenida do la Generalitat se defina exactamente. El presupuesto municipal para 2001 contempla dos actuaciones: reforma de la avenida de la Generalitat y la torcera fase de Ramón d'Olzina, entre la carretera de La Pineda y la calle GaJcerá do Pinos. La primera actuación será asumida por GISA por valor de 64,2 millones de pesetas y la segunda por e! Ayuntamiento por 17G millones. Ademas, este nüsmo año se debería conocer la fecha de ejecución de la segunda fase, que se encuentra dentro del proyecto residencial de Les Ules. Poblet explica que «la conexión entre la avenida Ramón d'Olzina con el vial de la Gonoralitat será un nuevo paso para la confección del cinturón de ronda La gente quizá no « ' da cuenta de este proyecto municipal porque va despacio y se está realizando por fases desconectadas». La idea del alcalde es que esta circunvalación esté en marcha en un par o tres de años y se pueda planificar el casco antiguo

Tramo que faifa p a ' a completar el añino Tramo que se remodelará en dos fases

y las futuras zonas de crecimiento de la localidad. Cuatro arterías Así, el cinturón quedará delimitado (ver gráfico adjunto) por cuatro arterias importantes: Ramón d'Olzina, Gonoralitat, vial del polígono Alba y el que conectará la zona in-

dustrial con la parte este de Vilaseca. «Cuando esté completada la anilla viaria, podremos replantearnos sacar el tráfico rodado del interior del pueblo y colocarlo al exterior. Esto es un paso para pasar a tener un modelo de ciudad más que un pueblo tradicional», subraya Poblet.

El punto más delicado Uno de los puntos más complicados do la circunvalación de ronda de Vila-seca quedó solucionado este octubre. La propuesta fue construir un paso subterráneo en la línea férrea que pasa por la localidad. La obra debía hacerse sin cortar la circulación ferroviaria y procurando que la supresión de tierra de debajo las vías provocase una catástrofe. Fue Afromán Ferrovial, la empresa que ha construido el polígono industrial, la encargada de ejecutar el proyecto. Éste, que costó 272 millones, consistía en colocar una caja de hormigón a presión por debajo de la línea ferroviaria y luego pavimentar el vial que quedaba. Tardaron 3,5 meses en colocar la estructura y pavimentar el vial. Salvado este delicado obstáculo, sólo queda definir el vial que conectará la zona residencial que construye Nou Habitat Confort al lado del Castell deis Comtes de Sicart.

Aunque todavía no hay fochas exactas para iniciar las dos obras previstas para 2001, desde el Ayuntamiento se asegura que se cumplirá el calendario provisto. Así, para la avenida Generalitat -de unos 300 metros de longitud- so han provisto diferentes fases para adecuar al vial a una anchura de 12 metros y 6 más para aceras. Se empezará por la parto monos problemática -centro de la averuday terminará en los dos extremos -Ramón d'Olzina y Mas Caibó-. Precisamente, en este punto se construirá una rotonda para regular el tráfico, ya que cerca se encuentran las instalaciones de la escuela Mes* tral. Aparte de adecuar la anchura, se revisarán los servicios y se crearán zonas de aparcamiento en ambos lados. Por otro lado, la torcera fase de Ramón d'Olzina comprendo !150 metros lineales. Se ejecutará un proyecto para que este tramo quede igual que el anterior, se plantarán 83 nuevos árboles y se adecuará el mobiliario urbano.

10.

LA PINEDA

Diari 2 h GEN. 2001

de Tarragona

EfVlLA-SECA V E C I N O S DE P I N O S M A R AYUDAN A EL SALVADOR

La asociación de vecinos Pinosmar de La Pineda (Vila-seca) ha acordado abrir una cuenta bancaria para recaudar dinero para todas aquellas personas que han padecido la tragedia del terremoto en El Salvador. La cuenta que han abierto es la siguiente: 2100-137484-0200060522. Además, ia junta de esta asociación hace un llamamiento al resto de entidades de la provincia para que se sumen a la causa. Por su parte, el Ayuntamiento de Vila-seca ha preparado un baile benéfico para el domingo a las 18.00 horas. El precio de la entrada será de 500 pesetas y se destinará la recaudación a las víctimas de El Salvador.

Diari 2 h GEN. 2001

de Tarragona

O O B R A S E N EL PABELLÓN FERIAL D E L A P I N E D A

Las obras de remodelación del pabellón ferial de La Pineda han dado un nuevo paso. El Ayuntamiento ha adjudicado a Francesc Salvado las obras de construcción de un paso en este recinto para conectar con el alcantarillado. El importe de estas obras asciende a casi medio millón de pesetas. La medida servirá para conectar en el futuro los diferentes servicios de este pabellón con la red de alcantarillado del núcleo costero.

Diari 2 O GEN. 2001

de Tarragona

El nuevo vial de La Pineda a Salou abrirá de forma provisional en abril Las obras no finalizarán en el plazo previsto y deberán continuar a finales de año La gran transformación vlaria para descongestionar el tráfico entre Salou y La Pineda (prolongación del Cami del Racó hasta la calle Pompeu Fabra) no estará lista en el plazo previsto. Así lo confirmó ef arquitecto del Centre Recreatlu I Turístic (CRT), Antoni Batlle. que a su vez aseguró que se abriría el vial de forma provisional en el mes de abril para no afectar en nada el desarrollo de la temporada estival. Después, las obras continuarán en la zona urbana de La Pineda. JOflOi C A B R É

SÁinii/ViiA-trcA

El cambio radical «MI el Cainí del l i a r » es una apuesta que viene de lejos. El objetivo no es otro que acortar distancias entre estos dos inicíeos turísticos y a su vez doscongestionar el tráfico en la carrefrrade la Vitola, que por sus curvas, la hace seriamente peligrosa tanto para conductores experimentados como noveles. «Las obras se están haciendo en una sola fase, aunque hay dos trunos bien diferenciados-, dijo Batlle.

Las máquinas de la empresa Aldesa trabajan a contrarreloj para adelantar las obras.

Port Aventura y su longitud es de el trazado del nuevo vial de des1.800 metros, ÜLS obras en este se- congestión. gundo tramo parlen de cero y las El plazo marcado por el CRT a En terrenos de Port Aventura máquinas ya han empezado a la empresa. la valenciana Aldesa, K\ primero de ellos, desde la au- marcar la prolongación del Camí era en Semana Santa (antes del 8 tovía de Salou a Tarragona hasta del Raen. Aunque el vial no está de abril). Aunque parece que el ritla < alíe Muntaityals de 1.a Pineda, abierto al tráfico, las máquinas de mo de trabajo es ágil. Batlle reya está pavimentado (desde hace la adjint¡cataría ya han delimitado conoce que dentro de tres meses años). Ahora el objetivo es ampliar la plataforma viaria hasta los 7 meIros de anchura (dos carriles de 3,5 metros cada uno) y adecuare! mobiliario urbano y plantar más árboles en cada costado. Su longitud es de 1.250 metros). El nuevo Camí del líacó dejará atrás uno de los hándicaps más Durante estas últimas semanas, relevantes de la actual carretera de la Costa, sus curvas. Desde los operarios están adecuando esla calle lirusselles (inicio de la carretera de Salou a La Pineda) te primer tramo del vial para pohasta las primeras viviendas del núcleo turístico de Vila-seca cirder colocar los parterres y las dicular es una auténtica pesadilla para los conductores, ya sean ferentes rotondas que se consexperimentados o turistas que transitan por primera vez. Los potruirán. Servirán para comunicar co más de cuatro kilómetros que separan ambas zonas urbanas las urbanizaciones de Mirador de se hacen eternos, tanto en invierno como en verano. Cuando haSalou y Xalets de Salou. ce frío, se aprovecha para reparar, construir, en definitiva, hacer obras. Por tanto, la circulación debe ser prudente. El mismo El segundo tramo es totalmenraso pasa en verano, no por las obras sino por el gran número te nuevo. Empieza en la calle Munde turistas que emplean este vial para desplazarse por la Costa tanyals (La Pineda) y finaliza en Daurada. Además, existen repechos, curvas cerradas y escasa viPompen Fabra (Salou). El trazado sibilidad en algunos puntos. Toda una odisea. pasa por dentro de los terrenos de

Adiós a las curvas

JOSÉ CARLOS LEÓN

no estará toda la obra completa, pero se podrá abrir de forma provisional. Luego, las máquinas deberán parar en el núcleo de La Pineda para no molestar el desarrollo de la época turística (en principio, continuarán en el segundo tramo) y retomarán el trabajo justo después de concluir la temporada. El montante de esta nueva carretera asciende a r,()(i millones de pesetas, que asume en su totalidad la Generalitat. Al igual que la paralización prevista por Semana Santa en el primer tramo del vial, las obras iniciales en el Camí del Racó empezaron a finales de octubre para no entorpecer la temporada turística, según confirmaron fuentes del Centre Recrea!iu i Turístic. Por su parte, los dos Ayuntamientos afectados -Vila-seca y Sal o u - prefieren no hacer declaraciones y esperar al plazo marcado iiücialmente para conocer el estado de Jas obras en el mes de abril.

Diari 1 6 GEN. 2001

de Tarragona

Seis jóvenes heridos en un accidente de tráfico en La Pineda A . JUANPERE VIL4-SECA

Los seis jóvenes ocupantes de un turismo resultaron heridos, el domingo por la noche, cuando el vehículo en el que circulaban se salió de la carretera local TV-3146, que une La Pineda con la AP-1 a través del pantalán de Repsol. A las nueve y media, el turismo, un Citroen ZX, se salió de la calzada por velocidad inadecuada y se cayó a una acequia, según informaron los Bombers de la Generalitat y los Mossos d'Esquadra. Los heridos, de carácter leve, son: José

Francisco H. G., de 21 años (el conductor); Raquel A. M.; Isaac H. R., las dos de 18; Montserrat P. R, de 16; Isaura B. A.; y Judith P. R, las tres de 16. Los seis fueron atendidos en centros hospitalarios de Tarragona. Por otra parte, prácticamente a la misma hora se produjo otro accidente, aunque en este caso en el kilómetro 285 de la A-7, en el término de Mont-roig del Camp. Un turismo Mercedes se salió de la autopista y posteriormente volcó. Su conductor, Daniel S.S., fue trasladado en estado grave al Hospital Sant Joan de Reus.

Diari 1 O GEN, 2001

de Tarragona

»s>t...,,,,X<-

*-\ » *

Una excavadora destruyó el Belén de La Pineda.

LUIS M U Í A N

El Belén de La Pineda desaparece de la playa después de haber recibido 21.000 visitantes La innovadora idea de Vila-seca ha superado las expectativas de público. En casi un mes de expoEl primor Belén do arena de la pla- sición, incluyendo la semana de traya del Racó do La Pineda ya ha pa- bajos, han pasado cerca de 21.000 sado a la historia. Ayer, un tractor visitantes que no han querido con una pala excavadora se encargó perderse detalle de la obra de Nude alisar los 30 in3 de arena que for- ria Vallverdú, la escultora del Bemaban las figuras de San José, la lén. El concejal de Turisme, Josep Virgen María, el niño Jesús y el en- (¡raset, comentó que «la expegañar. El derribo, según explicó el riencia ha sido muy positiva y nos gerente del Patronat do Turismo obliga a continuar con esto tema -María (Miz-, «es para que la fi- y mejorarlo para la edición de esgura, a medida que va deterio- te año». rándose, no de una imagen de abanPrecisamente, (¡raset apuntó que dono en la playa». para esta Navidad se prevén más JORDI CABRÉ VILA-SECA (LA PINEDA)

esculturas de arena repartidas por toda la playa, mejorar la señalización y potenciar los complementos como la música y las luces. «La promoción de un núcleo turístico no sólo debe centrarse en ferias y certámenes especializados, si no también dotando con elementos singulares el propio municipio», subrayó (¡raset. ()tra de las prioridades do esto año será la asistencia en certámenes europeos de esculturas de arena para aprender y mejorar la organización do la segunda edición del Belén de La Pineda.

Diarí O 8 GEN, 2001

de Tarragona

IVlLA-SECA EL BELÉN DE ARENA DE LA PINEDA HA RECIBIDO MÁS DE 2 5 . 0 0 0 VISITAS

El Belén de arena construido en la playa de La Pineda será derribado entre hoy y mañana, después de que fuese levantado a mediados del pasado mes de diciembre. Con tres metros de altura y 20 de ancho, ha recibido desde entonces más de 25.000 visitas, convirtiéndose así en un importante éxito de público.

Diari de Tarragona

LUIS MIUAN

La A. W . Pinosmar denuncia la suciedad de La Pineda Culpa al Ayuntamiento de «dejadez y falta de interés » No es la primera vez que un colectivo denuncia la falta de limpieza que. según los protagonistas, caracteriza las calles y solares de La Pineda. La Asociación de Vecinos Pínosmar y Amigos de La Pineda ha sido la úrtima en pronunciarse en este sentido. Y lo ha hecho a través de un duro comunicado, en el culpan de todo al Ayuntamiento. W. JAMISOW

VlLA-SECA

«Un ejemplo son los solares sin vallar, llenos de basura y convertidos en auténticos vertederos de porquería, dando lugar a malos olores, a que haya muchos mosquitos que pueden provocar enfermedades y dando lugar a una mala imagen de lo que debe ser La Pineda...». Así empieza el escrito hecho público ayer por la referida asociación vecinal y que está firmado por su presidente, José Carrasco.

El comunicado también denuncia el estado de las calles y del «deficiente» servicio de limpieza viaria existente en este núcleo urbano. Culpa de todo al Ayuntamiento, del que dice que «no le interesa que los solares estén limpios, sino llenos de porquería y que se edifique en ellos». Llega también a lanzar graves acusaciones de amiguismo sobre concejales y alcalde de la localidad -no da ningún nombre-, a quienes responsabiliza directamente de que «el turismo haya disminuido el año 2000» en el núcleo de La Pineda.

El Ayuntamiento, por su parte, no ha querido contestar el escrito hecho público por la Asociación Pinosmar. Prefiere no entrar en este tipo de juego. Fuentes municipales se han limitado a señalar que la mejor forma de decir la suya «es trabajando». Quejas anteriores En cualquier caso, no es la primera vez que se producen quejas de este tipo. El mes de marzo, por ejemplo, un colectivo de jóvenes denunció «el estado de abandono que sufre La Pineda», tanto en limpieza como equipamientos.

•^-»«mw..Hif!.'m

Asegura que los solares son «auténticos vertederos»

Pide una mejora urgente del servicio de limpieza viaria

Diari O 4 GEN. 2001

de Tarragona

El 80 por ciento de plazas hoteleras de la provincia están en Salou, Cambrils y La Pineda.

JOSEC. LEÓN/DT

Las asociaciones hoteleras negocian la creación de una federación provincial Buscan unir esfuerzos en la defensa de los intereses del sector La Associació d'Hotels de la Ciutat de Tarragona, la Associació d'Empresaris de la Provincia y la Associació Hotelera SalouCambrils-La Pineda podrían llegar en breve a un acuerdo para crear una federación provincial. De momento, no es más que una posibilidad en fase de negociación, pero pone en evidencia la voluntad que tiene el sector de hacerse más fuerte, unir esfuerzos y decir la suya, tanto en los problemas que les puedan afectar como en proyectos de futuro que actualmente se están negociando.

HOTELES EN LA PROVINCIA

200 Algo más de 200 es el número de establecimientos hoteleros existentes en la provincia. De todos ellos, en Salou, Cambrils y La Pineda hay 65, aunque concentran el 80 por ciento del total d e plazas.

w. j . SAIOU

Semanas atrás, las negociaciones estuvieron a punto de fructificar, pero actualmente se encuentran paralizadas. El motivo, la fase de cambios internos que está atravesando la asociación provincial de empresarios. Bu cualquier caso, y según el secretario de la agrupación de Salou, t'anibrilsy La Pineda, Salvador Pellicer, es bastante

probable que retomen las conversaciones «en uno o dos meses». Y, vista la buena predisposición anterior, nada hace pensar que la federación no llegue a ser una realidad a medio plazo. El propio Pellicer explica que el objetivo principal de dicha federación provincial sería unir esfuerzos en la lucha de determinados asuntos: «Sería una unión que nos reportaría ventajas para el sec-

tor, luchar por nuestros intereses con más fuerza e intervenir en temas importantes para el turismo, como puede ser, por ejemplo, el del aeropuerto de Reus». Eso sí, sin dejar de lado el trabajo de promoción conjunta que se pudiese realizar. El secretario de la Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda cree que sería una forma de hacer sentir la voz de uno de los agentes más importantes del turismo, «que, conviene recordar, supone el 10 por ciento del Producto Interior Bruto (P1B) de la provincia de Tarragona». Aún así, Salvador Pellicer prefiere no lanzar aún las campanas al vuelo y afirma que han de ser prudentes: «Lo cierto es que existe voluntad para crear esta federación, pero el proceso está todavía algo verde». El colectivo de carácter provincial agruparía a algo más de 200 establecimientos hoteleros. Reseñar que los (55 que existen en el centro de la Costa Daurada se reparten el 80 por ciento del total de plazas.

Diari O 3 GEN. 2001

de Tarragona

El Belén de arena resiste intacto al viento y la lluvia La obra de la playa de La Pineda ha recibido ya más de 20.000 visitas Surgió como una idea original y ha acabado por convertirse en un atractivo turístico de primer orden. Más de 20.000 personas han visitado ya el Belén de arena construido en la playa de La Pineda. W. JAMISOIM VILA-SECA (LA PINEDA)

Esta obra, de tres metros de all tira y unos 20 de ancho, ha logrado

r .,,„, l l

WpF^ST I1'-.»'-' <•••.. '•"• '''•

:A?

sobrevivir a las inclemencias climáticas de los últimos días. Y se ha mantenido en pie gracias, básicamente, a la aplicación de una capa de cola blanca mezclada con agua dulce. El gerente del I'atronat de Turisnie de La Pineda, Mariá Ortiz, sigue mostrándose, a pesar de que ha pasado casi un mes desde su construcción, gratamente sorprendido por el éxito que ha tenido la iniciativa. Además de las más

"'^g?!^

El viento y la lluvia no han podido con la obra, que tiene tres metros de alto y 20 de ancho.

<lc 20.000 visitas recibidas (entre ellas numerosas excursiones en autocar), ha tenido un considerable eco en televisiones y medios de co-

niunicación. Esta aceptación les motiva aún más de cara a la proxima edición: «La idea es convertir la playa en un festival de figu-

LUISMIUÁN

ras de esculturas de arena, pero no sólo con belenes, sino con motivos navideños de distintos países de Europa».

El Belén de La Pineda desafía al viento y la lluvia

-:r*

*3 * es o— <

LU LD

co O

33 C O

3 S.

H "0

VA Belén de arena de La Pineda ha aguantado bien el temporal de los últimos días, con fuertes vientos y algunos chubascos. Esta obra, de tres metros de altura y unos 20 de ancho, ha logrado sobrevivir a las inclemencias climáticas. Y se ha mantenido en pie gracias, básicamente, a la aplicación de una capa de cola blanca mezclada con agua dulce. Este singular Belén surgió como una ¡dea original y ha acabado por convertirse en uno de los

at niel ivas Iurísl icos de primer orden en la zona yaque más de 20.000 personas lo han visitado. El gerente del Patronal de Turisme de La Pineda, Mariá Orliz, sigue mostrándose gratamente sorprendido por el éxito (pie ha tenido la iniciativa, a pesar de (pie ha pasado casi un mes desde su construcción. La obra ha tenido un considerable eco en televisiones y medios de comunicación. Página 19

El Belén de arena es uno de los atractivos de La Pineda.

LUIS MILIAN

DIan O 1 GEN. 2001

de Tarragona

e bañistas El frío retrae participantes en el baño de San Silvestre en las playas de La Pineda y Tarragona Pieles arrugadas y mucho valor, esta fue la constante entre los centenares de participantes del tradicional baño de Sant Silvestre que se celebró el último día del año en

Tarragona y La Pfneda. Un año más la tradición se cumplió de la mano de adolescentes, adultos y hasta ancianos que creen en las bondades de un baño a temperatura ambiente.

Y lo cierto es que tras el refrescante chapuzón nunca se resfría nadie, al menos más de lo que ya estaban antes de sumergirse en el agua.

NURIA BEA/LLUIS GONZÁLEZ TARRAGONA/VUA-SECA

Un millar de personas desafiaron un año más las gélidas temperaturas para recordar a Joan Cerón, iniciador del tradicional Bany de Sant Silvestre en Tarragona. Si L'Home dils Nassos recibió un baño de muiIiludes en su paseo por la Part Alla. los miembros de la Penya Cerón atrajeron a más de 700 personas en ia playa del Mi rae te, al lado del I'uil Ksporliu. Kue uno de ios baños mas multitudinarios de los últimos años. Kl cerca del millar de personas empezaron a calentarse <*n el refugi del Molí de Costa para después acabar lanzándose al agita a la una de la tarde desafiando el frío. - listará a unos siete grados», explicaba Nicolás, un hombre de no años que lleva ya quince participando en este baño dominical. Nicolás y los miembros de la Penya Cerón se encuentran cada domingo para correr y bañarse a las nueve de la mañana. «Es un profiláctico contra las enfermedades», aseguró. Y en la playa de La Pineda de Vila-scca, media hora antes de las doce del mediodía, la megafonía de la organización llamaba a la participación, animando a Jos ciudadanos a darse i*J último remojón del milenio, pero el viento y labajatem- Los que llevan más de quince años bañándose en recuerdo de ioan Cerón aseguran que el agua es un profiláctico contra las enfermedades. |iemt lira ambiental frenaban ios impulsos de los que acudieron a esta cita anual que organiza la AA. VV. de La Pineda y al final no lograron superar la cifra de participantes del pasado año, que fue de sesenta personas. Pero si un récord logró batirse en la sexta edición del baño de San Silvestre de 1-a Pineda, este fue el de mirones, entre los que, por supuesto, nos incluimos. Y es que había que ser muy atrevido para desafiar al frío, por mucho chocolate con coca y todo el cava dei mundo que a uno Je ofrecían, sin embargo, los valientes ridiculizaron a los mirones y a la voz de ¡ya! se echaron al agua. 1 ln espectáculo ver como los bañistas emprendían la carrera y se t iraban de cabeza a un mar que ayer estaba tranquilo. Chapoteos, pequeñas exhibiciones de buen estilo natatorio y bromas entre los participantes, mientras, en la playa, los mirones aplaudían, aunque no se sabe si era para premiar a los atrevidos bañistas o para quitarse el frío de encima. Al final, alegría por la participación y cliocolatada con coca y multitudinario brindis con cava para recuperar fuerzas y desear que el ano próximo, el día sea más favorable \ menos frío Centenares de pieles arrugadas se vieron a la salida del chapuzón de la playa de La Pineda

v?z. fh-s

'¿&£^~ :,-'• >••- , ' ^

-•*

PERE FERRÉ

Diari 3 1 GEN. 2001

de Tarragona

OVlLA-SECA L A U N I Ó N D E C O M E R C I A N T E S DEL NÚCLEO D E L A P I N E D A C O N V O C A N U N CONCURSO DE I D E A S

La Unión de Comerciantes de La Pineda convocará próximamente un concurso de ideas que pretende subvencionar todo aquel proyecto que su autor quiera hacer realidad. La convocatoria está abierta a todas las personas que aporten ideas originales sobro concursos, forums, aficiones y proyectos do todo tipo. Un jurado compuesto por miembros de la Unión do Comerciantes elegirá aquella idea que más se ciña a las b;lses y se determinará el tipo do subvención para que el proyecto pueda llevarse a la práctica.

11.

PORT AVENTURA

Un deis principáis accionistes dé Port Aventura congela l'ampliació del pare Vivendi atura una inversió de 220.000 müions Oriol Margalef TARRAGONA

L'empresa Vivendi Universal, soci tecnológic de Port Aventura amb el 37 per cent de l'accionariat, ha aturat "temporalment" els plans d'expansió del pare temátic, segons va confirmar ahir a Tarragona el conseller d'Indústria de la Generalitat, Antoni Subirá. Vivendi i Universal Studios es van fusionar el desembre passat. L'expansió havia de suposar una inversió d'uns 220.000 milions de pessetes en els próxims tretze anys, que anirien destinats a la construcció d'un segon pare temátic sobre el cinema, zones.residenciáis de luxe i altres equipaments, com ara

un camp de golf i residencies d'alt standing. Subirá es va mostrar optimista en el sentit que el projecte d'expansió es dura a terme finalment, i va considerar "normal" que els nous accionistes aturin els plans d'expansió del pare per poder-Ios sotmetre a una revistó des deis seus propis criteris.

Reunió amb Subirá De totes maneres, el conseller va explicar també que la setmana vinent mantindrá una reunió amb els responsables de Vivendi Universal per aclarir els motius que els han portat a congelar l'expansió. Igualment, i per idéntics motius, Subirá es trobará la setmana vinent amb els responsables de la societat madrilenya Parques, Ocio y

Naturaleza, que dijous de la setmana passada va descartar públicament fer-se carree de la promoció d'un pare temátic de natura a Montblanc, que havia de suposar una inversió de 14.000 müions de pessetes. Subirá va assegurar que la intenció del govern cátala és que totes aqüestes obres s'acabin fent, si bé va reconéixer que, al cap i a la fi, son "decisions empresarials". Port Aventura iniciará la temporada el 15 de marc que ve i la prolongará fins al gener del 2002 amb una nova atraedó que simula una expedido arqueológica a la selva mexicana. La temporada que ve será la primera que inclourá l'obertura del recinte en les dates nadalenques, del 24 de desembre al 6 de gener.

ELPUNT 3 ' GEN. 2001

Subirá reconeix que Vivendi ha aturat temporalment l'expansió de Port Aventura El conseller de Turisme afirma que la companyia estudia la viabilitat del projecte de les inversions previstes E DOMINGO i F. REVERTE / TírraQQn»

• F.l grup Vivendi ha aturat el projecte d'expansió d'Universal Studios Port Aventura. Així de ciar ho va dir el conseller d'Indústria, Comen;, Consum i Tu-

risme de la Generalitat, Antoni Subirá, en una trobada amb periodistes tarragonins. Subirá, pero, hi va voler treure importancia i ho va atribuir a l'estrategia lógica d'una empresa que n'adquireix una

altra. El conseller va qualifícar la paraiització de «replanteig», pero no va voler quantificar el temps que Vivendi té previst teñir el projecte en estudi, tot i que va deixar entreveure que el

mantenen informal. Mentrestant, pero, la resposta oficial del pare continua sent la mateixa: que no hi ha cap intenció de replantejar l'expansió del pare i que «tots els plans continúen igual».

Quan una empresa qualsevol n'adquireix una altra, !a cosa mes lógica és que la compradora s'estudii els plans d'expansió i decideixi si els tira endavant o aposta per canviar l'estrategia. Aquest és l'argument que el conseller Subirá va utilitzar ahir per justificar la paralització de les inversions de Port Aventura. El titular del departamcnt va considerar lógica la decisió de Vivendi i va insinuar que en un termini curt se sabrá la decisió de la companyia sobre la continuació de la inversió prevista abans de la compravenda de les accions. De totes maneres, el conseller no va voler indicar quin era el termini que la companyia s'havia fíxat per decidir el futur inversionista del pare temátic de Salou i Vila-seca. L'únic que va afegir és que tenia previst una entrevista amb els responsables de Vivendi, pero no va donar cap data. El parcho nega Per la seva banda. Universal Studios Port Aventura va negar ahir la possibilitat que va apuntar Subirá. Fonts del pare van reafirmar la seva versió de fa uns dies, és a dir, que no hi havia previst cap canvi en (estrategia d'expansió prevista. El pare va anun-

El projecte d'inversions de Port Aventura es presentará al febrer EVA POMARES / Víla-sec»

D Iractl us del pare durant la p resentació d t la primera tase del pía d'eipans iú, dos hotels le maltes al complex lúdlc. / T O N I MULA.

ciar fa uns mesos la primera fase deis seus plans d'expansió. que preveuen la conslrucció de dos hotels temátics de 500 habitacions cadascun a l'entorn del pare, un situat dins del recinte i l'altre, molt a prop. El grup francés Vivendi va anunciar la seva fusió amb la firma canadenca Seagram. propietaria, entre altres empreses. d'Universal Studios, a través de la qual controla també el 37% de Port Aventura.

No es defineix sobre el pare de les aus E.D.

• El conseller d'Indústria. Comen;, Consum i Turisme, Antoni Subirá, no es va voler pronunciar ahir sobre el futur del pare de les aus de Montblanc. Subirá va reconéixer que els promotora del projecte no s'havien adrcqat a la Generalitat per informar que abandonaven la iniciativa i va treure importancia al fet que el govern catata va avalar el pare quan es va fer pública la seva installació, tres dies abans de les eleccions autonómiques.

Tanmateix, sí que va indicar que ha sol liettat una entrevista amb els promotors perqué expliqutn els motius del seu anunci. La petició l'ha fet desprésde parlar ambel delegat del govern a Madrid, Josep Gomis. que ha fet de mitjanccr entre els promotors i la Generalitat. El conseller tampoc va tancar la porta a la possibilitat que el projecte es pugui reconduir, malgrat que va evitar donar cap explicado fins que no hagi parlat amb els promotors del pare d'aus.

• L'alcalde de Vila-seca. Josep Poblet, va mostrar ahir la seva sorpresa per les declaracions del conseller Subirá, que posen una ombra de dubte sobre la inversió de Vivendi a Port Aventura. «Només per la marxa de les inversions hoteleres i del pía d'inversions que aviat coneixerem, estem ben tranquils perqué els 250.000 milions anunciáis es concretaran». Poblet va declarar que esperen que «al febrero al marc, es presentí el projecte de desenvolupament integral del CRT i es materialitzin els acords». Per reforcar les seves paraules, va explicar que «la llícéncia per a l'hotel de la Medite irania ja está atorgada, i peí que fa a l'hotel de Méxic, ja han comencat els moviments de terTes». Es preveu la construcciód'un tercer hotel, que ocupa una superficie de 8 hectárees al costal del baixador ferroviari del pare. Només la inversió deis tres hotels puja a 20.000 milions.

Diári 3 O GEN. 2001

de Tarragona

Port Aventura idea un sistema para evitar las colas en las atracciones Esta temporada pondrá en marcha un servicio gratuito que permitirá concertar hora Port Aventura quiere acabar con las Interminables colas que en muchas ocasiones deben soportar los visitantes para subir a las atracciones. Para lograrlo, pondrá en marcha, esta temporada y bajo el nombre Universal Express, un servicio gratuito que permitirá concertar hora en su atracción preferida cuando llegue al parque. Asegura que el tiempo de espera será -muy reducido*. Atrás quedarán los hasta 50 minutos que en numerosos casos había que aguardar para montarse, por ejemplo, en el Dragón Khan, el StMmpkts o el Tutukl SpJash.

¡^•/•Vnirr

La entrada, 200 pesetas más cara Adultos • Un día: • Dos días: _ • Tres días • Nocturnas

4.800 7.200 _... 9.600 3.500

Niños (de 5 a 12 años) • Un día: 3.600 • Dos días: 5.500 • Tres días:

• Nocturnas

7.400

2.400

W . jAJWIftOW /Vn.A-SfCA-$AlOU

wjam isonUdi a ndeta rratjona. com

Con este nuevo sistema, que comenzará a funcionar el próximo 15 de marzo, fecha en la que el parque abrirá sus puertas, usted comprará una entrada o acudirá con su pase de temporada y, antes de cruzar los tomos de acceso a las instalaciones, deberá dirigirse a una oficina específica (aún por determinar). Una vez en la misma, enumerará al trabajador que le atienda las atracciones en las que querrá montar a lo largo de !a jornada. Éste le dará entonces hora para cada una de ellas. Con el ticket correspondiente que le entregue, sólo tendrá que dirigirse a las atracciones en cuestión en el horario marcado. De esta forma, y además de agilizar el funcionamiento de las atracciones y evitar las hasta ahora habituales aglomeraciones en las entradas, el visitante podrá programarse mejor el día Universal Studios Port Aventura podría, incluso, incluir algunos espectáculos, aquellos que suelen tener más público y cuentan con un aforo limitado, en este servicio. Sin embargo, fuentes del parque afirman que es algo que aún está por confirmar. La Iniciativa no será una novedad sólo en Port Aventura. Se pondrá en marcha este arto en todos los parques temáticos de Universal Studios: Universal Orlando Resort, Universal Studios Hollywood, Universal Studios Experience Pekín y Universal Studios Japón. Este último, cabe reseñar, será inaugurado prójdrnarnerite, antes de verano.

Seniora (más de 55 años) • Un día: » 3.600 • Dos días: 5.500 • Tres días: 7.400 • Nocturna: 2.400

Imagen de archivo de un día con gran afluencia de visitantes en Port Aventura.

Seis nuevas mascotas El parque estrenará esta temporada hasta seis mascotas, que colaborarán con Woody (Pájaro Loco), su novia Winnie, Rocky y Bullwinkle en su tarea de recibir a los visitantes y hacer las delicias de los más pequeños. Todos son conocidos persoiiajes de dibujos animados de series producidas por Universal Studios. La lista está compuesta por Popeye El Marino, su compañera Olivia y el malvado Brutus, la Pantera Rosa, el Inspector Clouseau y Betty Boop. Aunque todos ellos ayudarán en sus tareas a Woody, éste seguirá siendo el emblema de Port Aventura, la imagen simpática que el parque seguirá empleando en actos, fiestas y presentaciones especiales. Todo esto ademas de las habituales poperará de largo los 5.000 millones de pesetas. El parque dio ayer algunos detalles más de sus características, aunque no tiene prevista su presentación oficial -a pesar de que no se inaugurará hasta la primavera- el mes que viene. Asegura que «contara con los mayores efectos de fuego y agua jamás utilizados en una atracción». Explica que es «un apasionante viaje para toda la familia los visitantes que se adentren en la misma deberán explorar «una sala prohibida», que

ses con los visitantes que deseen hacerse una foto con ellos. Algo así como el Mickey Mouse de Disneyworid. Eso sí, junto a él seguirá apareciendo su inseparable Winnie. Fuentes de Universal Studios Port Aventura aseguran que la existencia de tantas mascotas no tiene por objetivo diversificar la imagen corporativa de la empresa, sino ampliarla y lograr la identificación con el mayor número posible de personas, especialmente niños, ya que a más personajes, más posibilidades de que un pequeño se sienta atraído por alguna Así, el parque temático dispondrá esta temporada de diez mascotas, que se repartirán entre todas ellas el trabajo diario por las diversas áreas temáticas.

estará repleta de sorpresas y peligros en plena selva mexicana. Unas misteriosas excavaciones arqueológicas en un templo azteca introducirán a los usuarios en la misteriosa leyenda del Dios del Fuego. Se emplearán, por primera vez en la historia, cañones de fuego diseñados especialmente para Port Aventura. Otras novedades, también anunciadas en su día, serán la prolongación de la temporada hasta la fiesta de Reyes de 2002. Tal como fi-

gura en la información de precios, abrirá diariamente desde el 15 de marzo hasta el 4 de noviembre. A partir del 8 de noviembre, se podrá visitar los jueves, viernes, sábados y domingos. Del 24 de diciembre al 6 de enero, volverá a abrir los sietes días de la semana. También cabe destacar, de cara al año en curso, la continuación de los trabajos de construcción de los dos complejos hoteleros de lujo, de 500 habitaciones cada uno, uno dentro del parque (área Me-

Durante las dos primeras semanas, celebrará el carnaval

La nueva atracción empleará cañones de fuego y agua

Más novedades

Pero la reseñada no será la única novedad que presentará el parque temático de la Costa Daurada esta temporada La más destacada será la ya anunciada meses atrás: Trmptn del Fuego. Se trata de una nueva atracción en el área de Méíleo Será la más cara de las ronsimUuw hasta la fecha. Su coste su-

El parque prevé tres grandes fiestas temáticas para 2001

Minusvalías y discapacidades • Un día: „ 2.700 • Dos días Z 3.900 Pases de temporada • Adulto: 19.500 • Niños/sénior 14.500 Horarios • D e l 15-3 al 22-6: De 10.00 a 20.00 h. Fin de semana, hasta las 22.30 h. • Del 23-6 al 16-9: De 10.00 a 24.00 h. •Dell7-9al4-ll:Del0.O0a 20.00 h. Fines de semana, hasta las 22.30 h. • Del 8-11 al 23-12: De jueves a domingos (10.00 a 20.00 h ) . • Del 24-12 al 6-1-2002: A diario (10.00 a 20.00 h.).

diterránea) y otro a 100 metros de la entrada principal. La inversión rondará los 12.500 millones de pesetas. Serán Inaugurados en 2002. Htstas temáticas Lo que no se había dicho aún era que el parque abrirá sus puertas el 15 de marzo con una fiesta de carnaval que se prolongará hasta el 1 de abril. Será una de las tres grandes celebraciones temáticas que Port Aventura ha previsto para 2001. Las otras dos serán Halloween, del 15 de octubre al 11 de noviembre) y la Navidad, del 6 de diciembre al 6 de enero. Lm compañía no ha querido detallar nada mis respecto a esta última. Por lo demás, y una vez confirmado que los espectáculos apenas variarán con respecto a la temporada 2000, la novedad que resta por enumerar es la de los pre-estrenos de películas producida» por Universal Studios.

DiaF 2 8 GEN. 2001

de Tarragona EXPANSIÓN DEL PARQUE TEMÁTICO

Port Aventura pondrá en marcha la zona residencial de la Platja Llarga El proyecto incluirá la construcción de uno de los dos campos de golf previstos en el parque Universal Studlos Port Aventura dará a conocer próximamente la puesta en marcha de la primera de las zonas residenciales del parque que conlleva la construcción de un campo de golf. El proyecto, que podría conocerse públicamente en la próxima primavera, prevé la Instalación de esta zona residencial en los terrenos que el parque temático tiene en la zona de la platja Llarga del Cap de Salou. I x u t s G QWZAUZ/SAIIXI Igorvalezddiandetarragona com

Una empresa, con sedo en Barcelona, es laque llevará acal x> la gestión y la promoción de! proyecto, aunque la puesta en marcha y el diseño del campo de golf que construirá a su alrededor lo realizará una empresa americana, según ha podido saber este periódico. Kl proyecto, que se encuentra en fase embrionaria, aún no ha llegado al (-onsorci IhvrearjuTurislic (CIÍT), compuesto por representantes de los ayuntamientos de Vlla-seca y Salou, de la (íencralitat y del propio parque temático, que son quienes deben dar la aprobación para el Inicio de las obras que todavía no tienen fecha definitiva. Fuentes del parque temático no han desmentido y twn|>oco lian confirmado esta Información, limitándose a responder que -no hay nada que decir al respecto, Uníversal Studios Port Aventura continúa su previsión de crecimiento». Sin embargo, este periódico ha podido saber que la compañía inglesa Joncx LangLaSúüe, en lasede que dispone en Barcelona (tiene también oficinas en Madrid, Valencia y Sevilla) está trabajando en el proyecto de la zona residencial en la zona sur del parque, es decir, en los terrenos que lindan con la Platja Marga y que anteriormente ocupaba un camping. Esta compañía británica actúa contó una cónsul torta inmobiliaria de empresas. El director europeo de Jones ¡AMQ LaSalte es Graham Love y entre los lemas que anuncia sus servicios reza uno que dice:«1 Inidos para crear la empresa Inmobiliaria del futuro». El proyecto La construcción de la zona residencial de playa de Port Aventura lleva nparejadn la puesta en marcha del primen) de los dos campos de golf previstos en el parque temático. Según ha podido saber el Diari de Tarragona, el encargo del disfiVi se (tibia hedió a una empresa espaiM tía, pero el alto coste del mismo desecho La klea y. al parecer, ahora es una compañía americana, cuyo nombre no ha sido posible avr-

Los terreno» que acceden a la Platja Uarga de Salou, que ocupaba un camping, acogerán la nueva zona residencial de Port Aventura.

Y el año que viene, dos complejos hoteleros Las obras de construcción de dos complejos hoteleros ya han comenzado y van a buen ritmo. El primero estará ubicado dentro del parque, en el área Mediterránea y el segundo, fuera, pero a cien metros de la entrada principal. La inversión superará los 12.500 millones de pesetas. Ambos serán inaugurados a lo largo del año que viene, con lo que el parque ya dispondrá la temporada 2002 de una amplia oferta de alojamiento propia Cada uno de los hoteles tendrá 500 habitaciones y están concebidos como resorts (complejos). Siguiendo con la filosofía del parque, cada uno de ellos tendrá una arquitectura y diseño temático. Asi, uno reproducirá el ambiente y el carácter de un pueblo mediterráneo, mientras que el otro, el riguar, la encargada de llevarlo a cabo, aunque si ha trascendido (rué el coste del presupuesto es muy Inferior al que solicitaba la empresa española. El proyecto no diferirá del que preveía el parque desde que éste se denominaba (irán Península y que se ofrece en el gráfico de la página siguiente que acompaña esta información. I-a ubicación de la zona residencial discurre paralela a la carretera de Salou a 1.a Pineda (carretera de la costa), entre la ca-

que estará fuera de la instalaciones actuales, tendrá un estilo mexicano. Cada complejo dispondrá de áreas para niños y adultos, piscinas, bares, restaurantes, zonas de recreo y Jardines. No faltarán tampoco salas de reuniones y convenciones, así como suites ejecutivas y suites dobles para niños. El mediterráneo ocupará una superficie de 34.000 metros cuadrados construidos y tendrá una categoría de cuatro estrellas y una altura máxima de tres plantas. Por su parte, el mexicano, también de cuatro estrellas y baja altura, abarcará 26.000 metros cuadrados. Las instalaciones incluyen un anfiteatro, un laberinto vegetal y una piscina con tres ambientes diferenciados y... ¡2.500 metros cuadrados!

lle Torremolinos de Salou y las urbanizaciones Vikings y Els Rergs, En un principio estaba previ.su» la construcción de chalets de alto stamling, adosados e individuales y tendrán todo tipo de servicios. Aunque no está confirmado, esta primera fase residencial del parque sería atravesada por la actual carretera de Salou a La Pineda y más al norte por el nuevo vial que comunicará estos dos núcleos y que se está construyendo en estos momentos. También se desconoce la

cuantía económica que supone esta nueva inversión en el parque temátkt) (zona n^ddential de alto standing y campo de golf), aunque fuentes entendidas apuntan a que la cifra podría aproximarse a los 10.000 millones de pesetas. A ambos lados del nuevo vial se constnúrá el primero de los dos campos de golf del parque, que también contará con diversos servicios y que rodeará la zona residencial que promocionará la empresa británica Jones Isting Lasaile.

JOS£ CARLOS LEÓN

La inversión puede superar los 10.000 millones de pesetas Una empresa de Barcelona, con matriz británica, tiene el proyecto Cabe recordar que Universal Studios Port Aventura tiene previsto finalizar su Plan de Expansión en 2013, que prevé la construcción de un nuevo campo de golf, más zonas residenciales, hoteles, un complejo comercial que en un principio debe ubicarse en la Rambla del Pare y la ampliación de atracciones del propio parque temático, como la qtie estrenará esta temporada la del Templo del Fuego, que presentará esta semana en el certamen madrileño Fitur, Junto al resto de novedades del 2001.

Diari 2 8 GEN. 2001

d e Tarragona

EXPANSIÓN DEL PAHQÜE TEMÁTICO PRIMERA ZONAflESIDENCIAirjfr S O » EN UHIWEBSAL POBT AVENTURA

El plan de expansión de 250.000 millones de pesetas sigue adelante W . J*JWtSO« /VI-A-SECA-SA¿OU wjamisonOdianóetarTagona.coiTi

ZONA RESIDENCI

«j Carretera de la costa rr :

La dirección del parque ya había dado muestras más que suficientes de que el plan de expansión de Port Aventura sigue su curso. En ningún momento, y a pesar de la fusión de Seagram (matriz de Universal Studios) y Vivendi, el mismo se ha frenado. De hecho, los anuncios de tas primeras inversiones de este plan de expansión se han ido cumpliendo. Ahí están, por ejemplo, las atracciones Sea Oddyssey (estrenada el año pasado) y Templo del Fuego (en fase de construcción), o los dos complejos hoteleros que ya han empezado también a hacerse. Este multimillonario (250.000 millones de pesetas) plan de expansión, programado por la estadounidense Universal Studios tras su entrada en el accionariado del parque, tiene por objetivo convenir el complejo y su zona de influencia en el principal destino lúdico y turístico de Europa. Inicialmente -decimos inicialmente porque la Intención es acelerar el proceso-, estaba estructurado en dos fases y tenía un plazo de ejecución de 15 años. Cabe reseñar que ya han pasado dos desde que fuese an unciado y se comenzase a trabajar en él, con lo que deberá estar acabado allá por el 2013, si no es antes. El proyecto contempla la ampliación " de la oferta actual del parque, complejos hoteleros, instalaciones deportivas,

El proyecto está dividido en dos fases; la segunda incluye un parque del cine campos de golf, zonas residenciales y un segundo parque temático. Este último estará dedicado al mundo del cine y se asemejará bastante al que Universal Studios tiene en Hollywood y Orlando (Estados Unidos) o al que inaugurará este año en Osaka (Japón). Según ha podido saber este rotativo, uno de los nombres que se barajan para el nuevo parque es Universal Studios Spaia La primera fase del plan se prolongará hasta 2003. Prevé, además de la construcción de nuevas atracciones en el complejo actual, la apertura de hasta tres hoteles (en 2002 abrirán dos). La inversión total rondará los 70.000 millones y La Caixa y Universal Studios pretenden realizar una ampliación de capital de 32.000 millones. La segunda fase concluirá, como tarde, en 2013. La inversión será de 180.000 millones. La estrella será el mencionado parque del cine, aunque también se construirán más hoteles y un complejo residencial y de golf.

Diari 2 6 GEN, 2001

de Tarragona

13 PORT AVENTURA E L PARQUE T E M Á T I C O PRESENTARÁ N U E V O S PROYECTOS EN FlTUR

Universal Studios Port Aventura dará a conocer sus novedades de cara a la temporada 2001-2002 en la próxima edición de la Feria Internacional de Turismo (Fitur), que se celebrará la semana que viene en Madrid. El parque dará a conocer sus planes de expansión de la temporada (abrirá hasta la festividad de Reyes), la construcción de dos complejos hoteleros y la creación de una nueva atracción, Templo del Fuego. El estand contará con dos pisos, uno de ellos dedicado a la atracción. Por otro lado, los profesionales del sector tendrán información, tarifas y paquetes promocionales, así como vídeos e ilustraciones del complejo lúdico y de los hoteles.

Universal Studios Port Aventura estrenará otra mascota esta temporada: Popeye el Marino REDACCIÓN VILA-SECA-SALOU

El parque temát ico de la Costa Daurada estrenará mascota esta temporada. El elegido en esta ocasión es Popeye el Marino. Se trata de un conocido personaje de dibujos animados, que alcanzó la fama por sus puñetazos, su alimentación a base de espinacas, su pipa y su novia Olivia. Popeye acompañará así a los veteranos Woody (Pájaro Loco) y su compañera Winnie y a los más recientes Rocky y Bullwinkle. Este singular equipo volverá a ser el encargado de recibir a los visi-

tantes, además de potenciar la imagen de Port Aventura en espectáculos y actos promocionales. De hecho, Popeye ya se ha estrenado en sus funciones promocionales. Fue la imagen de Port Aventura en el pasado Nadal.Parc que se celebró en Reus, animando la pista de hielo instalado en la Pira. \¿\ de esta mascota será sólo una de las novedades que prepara el parque para 2001, a la que dará el pistoletazo de salida el próximo 15 de marzo. Las más destacadas ya han sido anunciadas: la prolongación de la temporada hasta el C de ene-

ro de 2002 y el estreno de una nueva atracción en el área de México (Templo del Fuego). Por lo que respecta a la prolongación de la temporada, ésta supondrá la apertura de Port Aventura durante prácticamente diez meses consecutivos. Eso sí, del 0 de noviembre al 20 de diciembre sólo lo hará de jueves a domingos. En época navideña volverá a hacerlo a diario, como el resto del año. Otra novedad importante será el preestreno exclusivo, a nivel nacional, de películas producidas por Universal Studios. El escenario de las proyecciones será el Gran Te-

atro Maya, también en el área de México, y, aunque no se ha hecho público ningún calendario oficial, la intención es que a estos estrenos asistan actores o directores de los títulos en cuestión. Los espectáculos, a punto

Por lo que respecta a la oferta de espectáculos, cuya puesta a punto está ultimándose estas semanas, la dirección del parque aún no ha anunciado las novedades que tiene preparadas para este año. Las hará públicas antes de que termine el mes. Es de esperar, en cualquier caso, que no varíe mucho del programa de la temporada 20(X). Incorporará, eso sí, funciones nuevas y renovará los contenidos y puestas en escenas de otras. I«a estrella seguirá siendo, por tanto, Fiestaventura.

Diari I 3 GEN. 2001

de Tarragona

Port Aventura pagará 800.000 pesetas a una mujer herida en el Tutuki Splash Una sentencia le obliga a indemnizar los 130 días de recuperación y las secuelas Rosa María Fernández Antolín deberá ser Indemnizada con 800.000 pesetas por el parque temático Universal Studios Port Aventura por el accidente que sufrió, el 2 de agosto de 1997, al descender de una vagoneta de la atracción Tutuki Splash y que le ocasionó una ruptura del ligamento lateral Interno de su rodilla derecha. La sentencia del Juzgado de primera instancia e Instrucción número 4 de Tarragona desestima las alegaciones presentadas por Port Aventura.

&Tf«S

'/''

REDACCIÓN SALOU/VILA-SECA

La resolución de la sentencia dictada por la juez María Sai laliiua, pu- ÍBC-3B*F» *Gm& blicada en la edición de ayer por el rotativo La Vanguardia, indica que la prueba pericial constata que la separación existente entre tierra firme y la barcaza de la atrac\2 *:$&$£&•' ¿£L^ fis ción Tutuki Splash es de diez cenJOSÉ C. LEÓN/Dr tímetros por cada lateral, por loque Port Aventura deberá mejorar el sistema de seguridad de la atracción Tutuki Splash. para salir de la embarcación debe realizarse un salto superior a es- Irodiicirsc la pierna en el hueco con Tutuki Splash en lo que hace re- mada durante el juicio, de que «la ta distancia. También se conside- relativa facilidad». Por todo ello la ferencia al embarque y desem- demandante realizó una maniobra ra probado que «si en el desem- juez ordena a Port Aventura (pie barque de los pasajeros», y rechaza impnidente en el desembarco al inbarque se sale de lado, puede in- «mejore el sistema de seguridad del la versión del parque temático, afir- tentar recuperar una gorra».

LA VANGUA1DIA 13 de g e n e r de 2001

PORT AVENTURA

• El parque recurrirá la condena por el accidente Universal Studios Port Aventura anunció ayer que recurrirá la sentencia que condena al parque temático a indemnizar con 800.000 pesetas a una visitante que resultó lesionada en el Tutuki Splash el 2 de agosto de 1997. Respecto a la solicitud de la juez de introducir mejoras en esta atracción, un portavoz del parque señaló que no hay lugar a ello, porque "al igual que el resto, ya cumple con las medidas de seguridad". La visitante se rompió los ligamentos al bajar de una de las barcas, después de que su pierna quedara aprisionada entre la embarcación y el muro del canal de la atracción. - Redacción

Medi Ambient multará a Port Aventura si se confirma la matanza de conejos Los terrenos del parque dejarán de ser pronto zona de caza La posible matanza de conejos en Port Aventura sigue siendo tema de debate. Ayer, el Departament de Medí Ambient de la Generalitat confirmó que el parque temático no ha solicitado permiso alguno para el uso de humos vegetales para espantar a los animales de la zona de atracciones. Aunque la ley no deja claro si debe solicitarse este paso, el ente autonómico sancionará el parque si el método utilizado ha provocado muertes. De momento, la Generalitat quiere ver como se resuelve la denuncia presentada por el Escurcó.

podiente sancionador a Port Aventura por el tema de la posible matanza ilegal de conejos dentro del parque. Fuentes de la Generalitat han reconocido que «no se ha solicitado ningún permiso para cazar o espantar a estos animales». La acción, en principio, sería motivo de infracción, pero el parque sostiene que lo único que ha hecho con la población de conejos ha sido disuadirlos de las atracciones y dejarlos en la superficie boscosa, de 087 hectáreas. «Si sólo es espantarlos, no hay ninguna normativa que regule este método, pero sí es convenienJOROI CABRÉ te informar a Medi Ambient para SALOU/VILA-SECA controlar la situación y evitar muertes innecesarias», aseguraron ayer El Departament de Medi Ambient las mismas fuentes. Sea como sea, no abrirá de momento ningún ex- la posible muerte de algunos

c o ;•: '..z:

B -o

ejemplares puede costarle un expediente a Port Aventura, que no se dará a conocer hasta que se resuelva la denuncia presentada por el grupo ecologista Escurcó, según afirmaron fuentes de Medi Ambient. Zona de seguridad

Por otra parte, los terrenos boscosos que pertenecen al parque temático están gestionados por la sociedad (íP Resort. El técnico responsable de la conservación del espacio, .lordi Samper, explicó ayer que «desconozco lo sucedido con la matanza de conejos. Yo sólo puedo asegurar que en nuestra zona no se ha hecho ninguna acción para cazar conejos». Precisamente, Samper adelantó que «no se ha dejado cazar es-

Debajo del Dragón Khan se encontraron algunos cepos, JÓSE CARLOS LEÓN

ta temporada por las malas relaciones entre cazadores de Salón y Vila-seca. Por ello, preferimos que los conejos habiten aquí, ya que no nos perjudican». En un futuro próximo, GP Resort quiere impulsar un cambio de status jiara estas hectáreas boscosas. «Nuestro objetivo es que no se pueda cazar, por ello queremos que se recalifique el espacio como zona de seguridad y ello compor-

tará que no puedan entrar escopetas en el recinto». Según Samper, la única posibilidad de futuro para que se pudiera volver a cazar en los terrenos del parque sería que existiera una plaga. «Entonces, pediremos permiso a Medi Ambient para actuar y dejaremos que los cazadores de Vila-seca y Salou maten a los conejos», aseguró ayer el técnico de GP Resort.

Dlari 1 O GEN. 2001

de Tarragona

Por Aventura elimina con gas la plaga de conejos de sus instalaciones El parque temático ha recibido una denuncia por la matanza ¡legal de los animales La población de conejos que hay en Port Aventura está produciendo verdaderos quebraderos de cabeza a sus responsables. El Escurcó ha denunciado ante la Guardia Civil la matanza ilegal de estos mamíferos y la Benemérita lo ha confirmado. Fuentes del parque lo niegan y afirman que lo único que se hace es disuadir a los animales de la zona de atracciones con gas vegetal sin causados daño alguno. Curiosamente, esto sucede desde hace dos años, ya que antes se concedían permisos de caza para controlar la población de estos mamíferos y no había problemas, JOWDt C * — t VlLA-SECA/WoU

Desde la apertura del parque, la Societat Protectora de Caca de Vilaseca y Port Aventura acordaron la caza del conejo para controlar la población. De hecho, buena parte del complejo sigue siendo un coto de caza excelente, pero desde hace dos años los responsables del parque no dejan entrar escopetas en su propiedad. El ex presidente de la entidad, Pau Pons, fue el principal artífice del acuerdo de caza. La cosa fue bien hasta que el responsable de los permisos -Jordi Samper- se empeñó a repartir el botín entre cazadores de Salou y VUa-seca. «La sugerencia no tenía ni pies ni cabeza porque la sociedad de VUa-seca aglutina cazadores de las dos poblaciones (tiene más de cien años de antigüedad). A pesar de no entenderlo, lo aceptamos y repartimos las semanas de caza en función del número de asociados», dice Pons. VUa-seca tiene ahora 200 asociados y Salou, unos 50. Las G87 hectáreas de bosque (las 117 restantes son de las atracciones) se repartieron a regañadientes para poder cazar, pero las diferencias entre los dos colectivos, «suscitadas por Samper», terminó con la supresión de la caza. Gas vegetal por escopetas

Desde hace dos temporadas, los cazadores no tienen acceso al recinto

El parque temático tiene 827 hectáreas valladas, do las cuates 683 son zona boscosa.

Cepos y animales muertos El Escurro ha presentado denuncia. Antes de llevar las pruebas del supuesto delito a la Guardia Civil, fotografiaron in situ los cepos encontrados para dejar constancia de que habían sido utilizados dentro del parque temático (había 75 cepos tipo horca y 25 tipo ballesta). Juan Manuel Olivella, presidente del Escurcó, matizó ayer que «la caza ilegal en Port Aventura es la pura verdad». Además, aportaron a la Benemérita visceras de los conejos muertos encontrados para demostrar que habían sido exterminados con gas. «Según nos ha confirmado uno de los responsables de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Llopart, es un gas vegetal de la empresa Key de Terrassa». de Port Aventura y la multinacio- unidas con la aparición de cepos nal americana subcontrata a una ilegales cerca del Dragón Khan ha empresa para disuadir a los conejos suscitado la denuncia del grupo de las atracciones. Utilizan un gas ecologista Escurcó ante la covegetal inocuo en espacio libre, pe- mandancia de la Guardia Civil en ro mortal en las madrigueras. Salou. Las crías se asfixian ante la falta La caza ilegal de conejos dende aire y mueren dentro del agu- tro del parque temático traerá cojero. Precisamente, estas muertes la. El grupo ecologista entró los

LUÍS M1ÜAN

días 26 de diciembre y I de enero en Port Aventura. Allí encontraron numerosas pruebas que demostraban la caza ilegal de estos mamíferos. Las fotografiaron y las llevaron a la Benemérita. El día 2, agentes de Seprona realizaron la misma operación y confirmaron la denuncia de los ecologistas. Ahora, será el Juzgado de Instrucción Número 8 de Tarragona quien decidirá si hay delito. Por cierto, el parque tampoco tiene licencia para disuadir a los animales de su habitat natural. 'El parque no agrede ni perjudica' Por su parte, Port Aventura niega las acusaciones. «En el parque ni se capturan ni se matan conejos. Lo único que se hace es aplicar gas para disuadirlos». Es Inocuo para espantar a los conejos de la zona de atracciones y evitar que crien en el resto del parque, explicaron ayer fuentes del parque.

LA VANGUARDIA 9 de gener de 2001

PORT AVENTURA

• Denuncian la caza ¡legal de conejos en el parque El grupo ecologista L'Escurcó ha denunciado ante la Guardia Civil a Universal Studios Port Aventura por utilizar cepos, lazos y gas para dar muerte a los conejos de monte que habitan el recinto lúdico. La entidad considera que esta práctica, que supuestamente lleva a cabo el parque, constituye un delito relativo a la protección de la flora y la fauna, al tratarse de especies protegidas. Por su parte, fuentes del parque negaron ayer que maten a los conejos y añadieron que sólo les ahuyentan con métodos totalmente legales con el fin de que no devoren y estropeen la vegetación. - Redacción