4
Recomanacions de cinema
Biblioteca Pau Vila febrer de 2018
Sortint del cinema
Roma città aperta, de Roberto Rossellini Durant la Segona Guerra Mundial, Roma és ocupada pels nazis. En la pel·lícula inaugural del neorealisme, Roberto Rossellini mostra la lluita de les persones compromeses amb la resistència, la grandesa humana i el combat de la misèria moral. Segons el mateix director, “el tema del cinema neorealista és el món [...] no conté tesis preconcebudes perquè les idees en la pel·lícula neixen del mateix tema”. Extret de: www.filmoteca.cat
Roma, ciudad abierta Títol original: Roma città aperta Any: 1945 Durada: 100 min. País: Itàlia Director: Roberto Rossellini Guió: Federico Fellini, Sergio Amidei, Roberto Rossellini Música: Renzo Rossellini Fotografia: Ubaldo Arata (B&W) Repartiment: Aldo Fabrizi, Anna Magnani, Marcello Pagliero, Maria Michi, Harry Feist Gènere: Drama L'acció transcorre a Roma, en 1944. La ciutat està dominada per les tropes alemanyes, després de la caiguda del feixisme. L'enginyer Manfredi, cap del grup comunista de la Resistència, es refugia a casa del seu amic Francesco quan és perseguit per la Gestapo. Als pocs dies, un grup de nois del barri, roba armes d'un dipòsit alemany. Un clàssic incontestable que pot ser considerat com el manifest del que serà el neorealisme. Rodada poques setmanes després de l'alliberament de Roma pels aliats, narra els últims dies de l'ocupació nazi. No es tracta d'una reconstrucció estrictament documental sinó d'una fabulació en la qual la Història supera l'estadi de l'anècdota per convertir-se en categoria. Testimoniatge i emotivitat en estat pur. Extret de: www.fotogramas.es
Roberto Rossellini (Roma, 1906—1977). Director cinematogràfic italià. Principal inspirador del moviment neorealista. Autor de: Roma città aperta (1945), Paisà (1947) i Germania anno zero (1948). Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació: Stromboli, terra di Dio (1950), Europa 51 (1951) i Viaggio in Italia (1953) en són representants. Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista: Il generale Della Rovere (1959), Era notte a Roma (1960) i Vanina Vanini (1961). Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres importants: Atti degli Apostoli (1968), La prise de pouvoir par Louis XIV (1966) i Socrate (1970). Extret de: www.enciclopèdia.cat
Per ampliar la informació: Reportatge de la pel·lícula al programa Días de cine: www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/roma/891276 Fitxa de la pel·lícula a la base de dades de cinema IMDb: www.imdb.com/title/tt0038890
Roma città aperta de Roberto Rossellini (Itàlia, 1945) és la pel·lícula que comentarem en la propera sessió de cinefòrum, que tindrà lloc el dijous 22 de febrer de 2018, a les 20 h, a la Biblioteca Pau Vila. Si hi vols participar, informa-te’n a la Biblioteca.
Biblioteca Pau Vila
Neorealisme italià El neorealisme fou una reacció a les limitacions artístiques de la indústria del cinema italiana durant i després de la Segona Guerra Mundial. Les pel·lícules neorealistes tenien un estil documental, barrejaven actors professionals i improvisats, es rodaven en escenaris naturals i els arguments es centraven en la vida diària de la gent treballadora. En realitat, el moviment va començar amb Roma città aperta (1945), de Roberto Rossellini, filmada en estil documental en difícils condicions durant els últims dies de la ocupació alemanya a Itàlia. Aquest film i els que el seguiren s’interpretaren com una reacció al cinema italià fet durant la guerra, pel·lícules de mer entreteniment anomenades “de telofono bianco”. Extret de: Bergan, Ronald. Ismos para entender el cine. Turner, 2011.
I, també us recomanem... Ladrón de bicicletas (Ladri di biciclette. Vittorio De Sica, 1948) Milagro en Milán (Miracolo a Milano. Vittorio De Sica, 1950) El limpiabotas (Sciuscià. Vittorio De Sica, 1946) La tierra tiembla (La terra trema. Luchino Visconti, 1948) Arroz amargo (Riso amaro. Giuseppe De Santis, 1949) Obsesión (Ossessione. Luchino Visconti, 1943) Umberto D. (Umberto D. Vittorio De Sica, 1952) Alemania, año cero (Germania, anno zero. Roberto Rossellini, 1948) La Strada (La Strada. Federico Fellini, 1954) Rocco y sus hermanos (Rocco e i suoi fratelli. Luchino Visconti, 1960) Mamma Roma (Mamma Roma. Pier Paolo Pasolini, 1962) Accattone (Accattone. Pier Paolo Pasolini, 1961) La cosecha estéril (La commare secca. Bernardo Bertolucci, 1962)
Per saber-ne més... BERGAN, Ronald. Ism0s para entender el cine. Turner, 2011. BEYLIE, Claude. Películas clave de la historia del cine. Ma Non Troppo, 2006. LABARRÈRE, André Z. Atlas de cine. Akal, 2009. KEMP, Philip. Cine: toda la historia. Blume, 2011. COUSINS, Mark. The Story of Film: una odisea [DVD]. Cameo, 2014. GUBERN, Román. Historia del cine. Lumen, 2006. QUINTANA, Ángel. Roberto Rossellini. Cátedra, 1995. Consulteu la seva disponibilitat al catàleg de la Biblioteca Pau Vila: http://aladi.diba.cat
Per estar informat de totes les activitats de la Biblioteca Pau Vila, segueix-nos a:
http://bibliotecapauvila.blogspot.com