3
Recomanacions de cinema
Biblioteca Pau Vila gener de 2018
Sortint del cinema
Ikiru, d’Akira Kurosawa Un cant a la vida i a l’esperança i una de les pel·lícules fonamentals de la filmografia de Kurosawa, que guanyà l’Ós de Plata en el Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1954. El director japonès considerà aquesta pel·lícula el seu millor treball. El 1990, va ser guardonat amb l’Oscar honorífic "pels èxits cinematogràfics que han inspirat, encantat, enriquit i entretingut el públic i influenciat els cineastes d'arreu del món". Extret de: Kurosawa, Akira. Vivir [DVD]. Filmax, 2006.
Vivir Títol original: Ikiru Any: 1952 Durada: 143 min. País: Japó Director: Akira Kurosawa Guió: Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto, Hideo Oguni Música: Fumio Hayasaka Fotografia: Asakazu Nakai (B&W) Intèrprets: Takashi Shimura, Nobuo Kaneko, Kyôko Seki, Makoto Kobori, Kumeko Urabe Gènere: Drama Kanji Watanabe (Takashi Shimura) és un vell funcionari públic que arrossega una vida monòtona i grisa, sense fer pràcticament res. No obstant això, no és conscient del buit de la seva existència fins que un dia li diagnostiquen un càncer incurable. Amb la certesa que la fi dels seus dies s'acosta, sorgeix en ell la necessitat de buscar un sentit a la vida. En part, el guió s’inspira en l’obra La mort d’Ivan Ilich, de Lev N. Tolstoi. La cançó que Kanji Watanabe canta en l’escena del bar s’anomena “Gondola no Uta”, escrita el 1915. La crítica cinematogràfica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps i un dels més influents de la història del cinema. Malgrat les crítiques d'alguns sectors japonesos en el sentit que era "massa occidental", Kurosawa estava profundament influït per la cultura japonesa, així com pel teatre Noh i pel Jidaigeki (drama d'època), un gènere de cinema japonès. Extret de: www.filmaffinity.com
Akira Kurosawa (Tòquio, 1910—1998). Director cinematogràfic japonès. Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943. Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara F. Dostojevskij i W. Shakespeare. El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon (1950), al qual seguiren Hakuchi (‘L’idiota’, 1951), Ikiru (‘Viure’, 1952), Shichinin no samurai (‘Els set samurais’), Dodes’ka-den (1970), Dersu Uzala (1975), coproducció sovieticojaponesa que obtingué un Oscar, Kagemusha (1980) i Ran (1985). El 1982 publicà una autobiografia i el 1990 rebé un Oscar honorífic. Extret de: www.enciclopèdia.cat
Per ampliar la informació: Reportatge sobre la pel·lícula al programa Días de cine: www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/dias-cine-60aniversario-vivir-ikiru-akira-kurosawa/1550585/ Fitxa de la pel·lícula a la base de dades de cinema IMDb: www.imdb.com/title/tt0044741
Ikiru d’Akira Kurosawa (Japó, 1952) és la pel·lícula que comentarem en la propera sessió de cinefòrum, que tindrà lloc el dijous 25 de gener de 2018, a les 20 h, a la Biblioteca Pau Vila. Si hi vols participar, informa-te’n a la Biblioteca.
Biblioteca Pau Vila
Edat d’or del cinema japonès Amb la victòria dels aliats, el cinema nord-americà envaí el Japó. Però malgrat tot, fou dins aquest ambient filoamericà que aparegueren les figures que havien de portar el cinema japonès a uns nivells molt elevats dins la cinematografia mundial. L’època florent s’inicià amb l’èxit, a Venècia, de Rashō-mon (1950), d’Akira Kurosawa, èxit que continuà el 1951 amb Saikaku ichidai, de Kenji Mizoguchi, i el 1953 amb Ugetsu Monogatari, del mateix Mizoguchi. En endavant, els noms d’aquests dos artistes aparegueren repetidament entre els guardonats dels festivals cinematogràfics, juntament amb altres noms japonesos: Kon Ichikawa, Hiroshi Inagaki, Teinosuke Kinugasa, Masaki Kobayashi, Hiroshi Teshigahara, Yasujiro Ozu, etc. Extret de: www.enciclopèdia.cat
I, també us recomanem... Cuentos de Tokio (Tokyo monogatari. Yasujiro Ozu, 1953) Primavera tardía (Banshun. Yasujiro Ozu, 1949) El sabor del sake (Sanma no aji. Yasujiro Ozu, 1962) El intendente Sansho (Sansho Dayu. Kenji Mizoguchi, 1954) Cuentos de la luna pálida (Ugetsu monogatari. Kenji Mizoguchi, 1953) La vida de Oharu (Saikaku ichidai onna. Kenji Mizoguchi, 1952) Rashomon (Rashômon. Akira Kurosawa, 1950) Yojinbo (Yôjinbô. Akira Kurosawa, 1961) Los siete samurais (Shichinin no Samurai. Akira Kurosawa, 1954) Trono de sangre (Kumonosu-jô. Akira Kurosawa, 1957) Intento de asesinato (Akai Satsui. Shohei Imamura, 1964) La mujer insecto (Nippon konchuki. Shohei Imamura, 1963)
Per saber-ne més... BERGAN, Ronald. Ism0s para entender el cine. Turner, 2011. BEYLIE, Claude. Películas clave de la historia del cine. Ma Non Troppo, 2006. LABARRÈRE, André Z. Atlas de cine. Akal, 2009. KEMP, Philip. Cine: toda la historia. Blume, 2011. COUSINS, Mark. The Story of Film: una odisea [DVD]. Cameo, 2014. GUBERN, Román. Historia del cine. Lumen, 2006. DIVERSOS AUTORS. Diccionario de la comedia. T&B, 2006. WEINRICHTER, Antonio. Pantalla amarilla: el cine japonès. T&B , 2002. DIVERSOS AUTORS. Cine japonès. Taschen, 2009. EXPÓSITO, Andrés. Akira Kurosawa: la mirada del samurái. JC, 2010.
Per estar informat de totes les activitats de la Biblioteca Pau Vila, segueix-nos a:
http://bibliotecapauvila.blogspot.com