2
Recomanacions de narrativa, poesia i teatre
Biblioteca Pau Vila març de 2018
Tertúlia literària
El despertar, de Kate Chopin « En poques paraules, la senyora Pontellier començava a adonar-se de la seva posició en l’univers com a ésser humà i, a reconèixer les seves relacions com a individu amb el món, dintre d’ella i al seu voltant. Això pot semblar una càrrega feixuga de saviesa per a l’ànima d’una dona jove de vint-i-vuit anys... potser és més saviesa de la que l’Esperit Sant generalment decideix atorgar a cap dona. Però el principi de les coses, especialment el d’un món, ha de ser per força vague, embolicat, caòtic i extraordinàriament torbador.» Extret de: Chopin, Kate. El despertar. Columna, 1997. P. 29.
El despertar Columna, 1997. Traduït per: Ernest Riera i Arbussà Edna Pontellier és una dona de classe burgesa que viu a Nova Orleans del segle XIX, amb una vida aparentment còmoda, dedicada al marit, els fills i els actes socials. Un estiu de llargues i plàcides tardes, d’olors torbadores i d’inquietants passejades, Edna es veu arrossegada per la passió dels sentiments amorosos –que abans no coneixia– i es trasbalsa de manera tal que surt del son profund en què vivia i comença a aprendre que existeix un món diferent, ric, ple de noves sensacions. Com Madame Bovary, com la Regenta, com Anna Karènina, com les grans amants de la literatura universal, Edna Pontellier és una transgressora, avançada al seu temps que, fugint de l’estretor de la seva gàbia daurada, es decideix a volar a la recerca d’un horitzó més ample, més acollidor. Quan el 1899 es publicà El despertar, de Kate fou acusada d’indecència, i provocà un escàndol social tan considerable que la va dur al silenci gairebé definitiu. Morí sense haver conegut l’èxit literari.
Kate Chopin (Saint Louis, 1851 – Nova Orleans, 1904). Va néixer en el si d’una família burgesa, de pare irlandès i mare criolla. Va rebre l’educació convencional d’una jove de classe mitjana, va estudiar piano i va escriure poesia. Es va casar als dinou anys amb un banquer de Nova Orleans, amb qui va tenir sis fills. Amb només trenta-un anys, va enviudar i es va retirar al camp a cuidar els seus fills i a escriure. És autora de At fault (1890), Young Dr. Goose (1891), Bayon folk (1894), i A night in Arcadie (1897), a més d’El despertar (1896). Extret de: Chopin, Kate. El despertar. Columna, 1997.
Extret de: Chopin, Kate. El despertar. Columna, 1997.
Per ampliar la informació: Ressenya a la revista digital Culturamas: http://www.culturamas.es/blog/2013/04/25/el-despertar/ Ressenya al suplement cultural Babelia: https://elpais.com/diario/2011/07/30/babelia/1311984764_850215.html
El despertar, de Kate Chopin
(Columna, 1997) és la novel·la que comentarem en la
8 de març – Dia de la Dona, que tindrà lloc el divendres 23 de març de 2018, a les 20.30 h, a la Biblioteca Pau Vila. Si hi vols participar, informa-te’n a la Biblioteca.
propera tertúlia literària, dins del programa d’activitats del
Biblioteca Pau Vila
La crítica “La novela muestra escenas soberbias, como la lectura de la carta de su amado mientras la señora Reisz, su amiga, toca el piano acompañando maliciosamente la lectura; o su sensación de estar sola en casa; o el reencuentro con el amado, un prodigio de sutileza y dominio de la escena. La expresividad y delicadeza de la escritura de Kate Chopin es total, propia de un talento único. Las grandes autoras sureñas como Eudora Welty o Flannery O'Connor son deudoras suyas. Ella fue la primera. Merece un lugar de honor y éste es el momento de concedérselo como lectores leyendo esta joya inexcusable.” José María Guelbenzu. Babelia (30-07-2011)
Altres títols llegits a les tertúlies literàries Astrid y Veronika, de Linda Olsson / Años lentos, de Fernando Aramburu / La plenitud de la señorita Brodie, de Muriel Sparks / La nevada del cucut, de Blanca Busquets / Sukkwand Island, de David Vann / Laia, de Salvador Espriu / Senyoria, de Jaume Cabré / Stoner, de John Williams / En lloc segur, de Wallace Stegner / La muerte de Artemio Cruz, de Carlos Fuentes / Olive Kitteridge, d’Elizabeth Strout / La meva família i altres animals, de Gerald Durrell / El sentit d’un final, de Julian Barnes / Carrer Robadors, de Mathias Enard / Los enamoramientos, de Javier Marías / Desig de xocolata, de Care Santos / Intemperie, de Jesús Carrasco / Tigre blanc, d’Aravind Adiga / Diario de una de casa desquiciada, de Sue Kaufman / Canvis, de Yan Mo / Ciutat oberta, de Teju Cole / L’altra, de Marta Rojals / Tres dones fortes, de Marie Ndiaye / Rosa candida, d’Ava Ólafsdóttir Audur / El bosc de les guineus, d’Arto Paasilinna / Un home de paraula, d’Imma Monsó / Observada, de Renée Knight / También esto pasará, de Milena Busquets / Cranford, d’Elizabeth Gaskell / Estimada vida, d’Alice Munro / Paris-Austerlitz, de Rafael Chirbes / Incerta glòria, de Joan Sales / La lluvia antes de caer, de Jonathan Coe / Reparar els vius, de Maylis de Kerangal
Per mantenir-te informat de totes les activitats de la Biblioteca Pau Vila, segueix-nos a:
http://bibliotecapauvila.blogspot.com