3
Sant Jordi 2013-la Joncosa de Montmell
núm.
escola Teresa Godes i Domènech
Espriu
Emoció
Kandynsky
BOCINETS
Som així!
A les vostres mans teniu un nou número de la revista Bocinets, la revista de tota la comunitat educativa. Tenim el desig i la voluntat de que tragineu, fullegeu, mireu i llegiu aquest nou intent d’aproparvos els pensaments i un bocí dels interessos de l’escola d’ El Montmell.
Els professionals que treballem a l’escola tenim una inquietud molt gran, identifiquem la necessitat vital que cadascú visqui l’etapa que li toqui, per això, a la nostra escola es crea l’espai i el temps que permet viure la infantesa com una etapa fonamental. Cal que garantim que els vostres fills i filles la visquin, en comptes de plantejar el desenvolupament com una cursa per deixar enrere l’etapa actual. Les etapes vitals se succeeixen, però per passar a una de nova, cal haver recorregut l’anterior amb les màximes garanties de plenitud. El paper de l’adult és imprescindible, qui acompanyi aquesta etapa d’infantesa és l’encarregat de triangular la relació que estableix el nen o nena amb el món i aquest adult com a intermediari. Per això, hi ha substitutius com la pantalla que no són vàlids entre el nen/a i el món, que no transmeten valors, no aporta matisos, no és viva. La pantalla no calibra la realitat, només la representa; i el nen necessita donar sentit al que l’envolta.
La família i l’escola tenim els mateixos interessos, és per aquest motiu, que us animo a seguir llaurant el camí de confiança necessari per a desenvolupar la tasca que ens toca.
SUMARI 2 Som com ens mostrem 3 Jugar para vivir en armonia 6 Infantil 10 El nostre projecte: La ciutat 11 Tom Sawyer a la Joncosa 12 El Projecte de Brasil 13 Kandynsky i l’art abstracte 14 Records de 6è 15 It’s up to you 16 Col·laboradors 18 L’AMPA 19 L’eix transversal. 20 L’esplai Zig-zag
Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Revista escolar editada pel consell escolar de l’escola Teresa Godes i Domènech de la Joncosa del Montmell.
Equip de redacció: Antonia Alcolea, Bárbara Capel, els l’escola Teresa Godes i Domènech.
i les alumnes i mestres de
Col·laboradores: Núria Sorribes i Maribel Marín.
Maquetació: El vaixell dels tresors.
email:e3001656@xtec.cat - adreça: Carretera, s/n 43891 El Montmell tel. 977688433 DIPÒSIT LEGAL: T-755-2012
2
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS Jugar para vivir en armonia
Què sabem!
Lola Garcia Olalla es doctora en psicología y psicomotricista. Profesora del departamento de psicología de la URV, área de psicología evolutiva y de la educación. Co-cordinadora del master en Psicomotricidad de esta universidad. Ha presentado diversas ponencias y escrito artículos sobre educación emocional en la infancia y psicomotricidad. La vida familiar ofrece escenarios diversos para la relación padres-hijos. Entre ellos el juego supone una oportunidad privilegiada para la interacción, que además influye directamente sobre variables como la creatividad infantil, el tipo de apego, la regulación y el control emocional, la competencia social, y la comprensión de las emociones ajenas. Consideramos que es esencial que los padres reconozcan la verdadera importancia del juego en el desarrollo infantil y que estén disponibles para aceptar y compartir los juegos de sus hijos.
El actual énfasis en las competencias cognitivas hace que disminuya la implicación de los padres en el juego social con sus hijos, y este hecho tiene como efecto enlentecer los procesos de aprendizaje de la regulación afectiva y la comunicación. Los niños son ahora, en cierto modo, más inteligentes, pero no está claro que este avance se haya extendido al aprendizaje social y afectivo. El juego social padres-hijos es relativamente infrecuente en los hogares y los padres presentan una gran divergencia en cuanto a su repertorio de juegos, disposición y sensibilidad para jugar.
Cuando los hijos tienen la edad de jugar al escondite, a casitas, a personajes fantásticos … los padres pueden mostrarse tolerantes con estos juegos y les compran juguetes en relación a ellos, pero no es suficiente si los padres no se comprometen emotivamente en estos juegos. Implicarse y participar es una condición para encontrar el sentido al juego del niño.
Vivir la emoción de esconderse en la oscuridad para ser encontrado es tener un acceso más directo a las emociones del niño que juega al escondite. Cuando padres e hijos comparten estos juegos se crean lazos muy especiales, lazos que refuerzan la confianza en el adulto y le aseguran en la relación (en un sentido profundo).
La investigación nos informa que la participación de los niños en juegos de representación de roles (juego sociodramático) en el ámbito familiar (con padres o hermanos) se relaciona con una mejor comprensión posterior de los sentimientos ajenos.
Los padres suelen motivar a sus hijos para que jueguen, pero rara vez perseveran en jugar con ellos. Además se muestran más predispuestos a participar en juegos estructurados con sus hijos, pero no tanto en los juegos libres anteriores a esta etapa.
número 3 Sant Jordi-2013
3
BOCINETS
Què sabem! Parece que la naturaleza intensa de las relaciones familiares, combinada con la emoción inherente al juego de representación, propicia un excelente terreno para el desarrollo de la comprensión social y afectiva. Los auténticos beneficios del juego compartido
padres-hijos se producen en la medida en que los participantes poseen la habilidad de afectarse mutuamente, de captar los matices emocionales de la situación, los deseos e intereses del compañero, de articular expectativas y construir verdaderas intercambios bidireccionales.
s divertidos y á m s re d a p s lo an más con . Los niños se implics positivos durante la interacción con sus uestran afecto m e u q s, vo si re p más ex hijos.
. La sensibilidad para mantener el
grado óptimo de activación en los hijos. Las expresiones afectivas inadecuadas o desajustadas, por exceso o defecto, a las conductas de los hijos, tienen el efecto de invadir o confundir a los hijos
. Un adulto no directivo, que no roba la iniciativa al
niño, que muestra sintonía con su actividad y faci lita ayuda cuando se le solicita.
4
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
Què sabem!
Los niños socialmente más competentes provienen de díadas padres-hijos caracterizadas por la horizontalidad en estas situaciones de juego (patrón de relación recíproco e igualitario en que se comparte el turno y el poder), más que por el dominio de uno sobre otro. Estudios sobre el juego padres-hijos de entre seis y doce años han mostrado que mientras los padres prefieren jugar a juegos organizados con sus hijos, los hijos prefieren “juegos de fantasía”. Parece que cada cual tiende a jugar allí donde puede situarse con superioridad. La mayor virtud del juego familiar ocurre si se permite al niño participar en términos de igualdad y de poder en relación al adulto. Un adulto que sincroniza con las intenciones infantiles y ayuda a elaborarlas, es decir, interviene cuando ha captado la naturaleza de las intenciones del niño, e interviene para resolver problemas, incrementar la imaginación y la creación en el curso del juego (elaborar un tema, aportar novedades, disminuir repeticiones).
Adultos que valoran el juego “divergente”, que acceden a la concepción que el niño tiene del juego como algo: espontáneo, no serio, divertido, flexible y no literal, cubierto con dosis de fantasía e imaginación, que no imponen la concepción adulta del juego. Padres y educadores vivimos hoy sumidos en la impresión subjetiva de falta de tiempo, falta de tiempo para compartir, para comprender. Esta velocidad de escape en la que estamos sumergidos impone ritmos de comprensión en que domina la temporalidad de las decisiones rápidas. El tiempo de jugar es un “tiempo para perder”, para compartir, un tiempo que nos ayudará a comprender las demandas profundas y los deseos particulares de cada hijo/a. Estamos de acuerdo con Tonucci cuando afirma que “el tiempo perdido” es el tiempo del niño, el de las experiencias, de la comparación, de la expresión espontánea, y este tiempo está desapareciendo y con él su relación con el placer. Somos conscientes de que estas reflexiones requieren un análisis más profundo sobre el marco social en el que hoy habita la familia.
número 3 Sant Jordi-2013
5
La meva escola
6
BOCINETS Els ambients a l’educació infantil
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
infantil
La meva escola
Classificar paraules
I fer construccions
nĂşmero 3 Sant Jordi-2013
7
La meva escola
8
infantil
BOCINETS
nĂşmero 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
nĂşmero 3 Sant Jordi-2013
infantil
La meva escola
9
La meva escola
cicle inicial
BOCINETS
El nostre projecte: la ciutat
Com ja sabeu, durant el trimestre passat vam fer el projecte “El Poble”, prenent com a referència el nostre, la Joncosa del Montmell. Vam treballar els diferents serveis (Ajuntament, zones esportives, CAP...), localitzacions de carrers i senyalitzacions, fent un seguit d’activitats relacionades amb el tema i complementant les explicacions fetes a classe, amb la descoberta del nostre entorn més proper.
Per tal de seguir ampliant els elements estudiats a classe, al segon trimestre vam decidir iniciar el projecte de “la Ciutat”. Per tenir una visió més real de tot plegat, vam realitzar una sortida per Tarragona, on vam veure l’Ajuntament, la plaça de la Font, la Rambla, el Mercat i l’estació d’autobusos. Per acabar vam jugar una bona estona al “Parc de la Ciutat”, on ens ho vam passar pipa. Durant aquest recorregut, vam parar atenció a totes les senyals viàries que ens vam trobar, tant les de circulació, verticals i horitzontals (semàfors, senyals de tràfic, pas de vianants...), com les informatives, que ens indicaven els punts d’interès de la ciutat i la direcció a seguir per localitzar-los.
A partir d’aquesta experiència i per tal de reforçar els coneixements adquirits, tot fomentant el treball en equip dels alumnes, vam decidir construir, partint d’un plànol realitzat a una escala suficient com per poder ser manipulat amb facilitat, la maqueta d’una ciutat inventada. El plànol l’hem dividit en quatre parts iguals i hem fet quatre grups amb els nens i nenes de la classe. Cada grup s’encarrega de treballar amb una zona del plànol per, un cop finalitzat, unir les quatre parts aconseguint així la maqueta de la nostra ciutat.
Utilitzant capses de cartró pintades i decorades prèviament, representem els diferents tipus d’edificis que ens podem trobar i els disposem sobre el plànol de manera que podem identificar perfectament la ubicació de l’Escola, l’Ajuntament, el CAP i el parc, així com la resta d’edificis i cases que composen la nostra ciutat inventada. Dibuixem unes senyals en paper, les retallem i enganxem per posteriorment distribuir-les segons el nostre criteri per la maqueta per tal de donar sentit circulatori al sistema viari creat. Amb plastilina fem els vianants i els arbres del nostre parc, i portem cotxets de joguina de casa per col•locar-los pels carrers de la nostra ciutat.
Relacionat també amb el projecte que desenvolupem a classe, vam pensar en la disfressa que faríem per Carnaval. Cada nen va escollir un senyal diferent, el va pintar amb els colors corresponents i després de retallar la seva forma els vam plastificar lligant-los amb cordill per tal de poder col•locar-nos-els per sobre com si fossin una armilla, de manera que es podia veure el senyal tant pel davant com pel darrera, complementant la disfressa pintant-nos la cara.
10
Bé, el resultat ja ho vàreu poder veure el dia de la rua, una disfressa senzilla però força original, no us sembla?
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
3 r curs
La meva escola
Les aventures de Tom Sawyer a la Joncosa del Montmell
Els alumnes de tercer estem preparant una obra de teatre que es diu “Tom Sawyer a la Joncosa del Montmell”.
És una obra teatral basada en uns nens que vivien a prop del Riu Mississipí I us deveu preguntar com és que hem triat aquest tema per la nostra obra. Doncs bé. Resulta que des de principi de curs la nostra classe va decidir treballar com a projecte els Estats Units d’Amèrica. Per poder-ho treballar, vam fer grups i cada grup havia de buscar sobre diferents continguts i aspectes d’aquest país.
Doncs buscant, buscant... vam descobrir que als Estats Units hi ha un riu anomenat Mississipí que el travessa pràcticament de nord a sud, i que és un dels més grans de tot el món. A la obra succeeix una cosa molt estranya: es produeix una gran tempesta, amb llamps i trons... i de sobte, en Tom Sawyer i el seu amic Huckelberry Finn es traslladen a la Joncosa i allí...bé no explicarem més perquè si no espatllarem el final. Només podem dir que és molt emocionant i que ens està agradant molt., ja que tothom té un paper i tothom és important. Alguns tenen nervis, a d’altres ens costa fer els gestos... i a tots ens cal assajar molt per poder ferho molt bé.
El dia de la nostra estrena serà el 30 d’abril, al teatre Àngel Guimerà del Vendrell. És un teatre on hi caben unes 400 persones, i això també ens fa estar una mica nerviosos, però estem segurs que practicant i assajant molt, sent responsables i deixant de banda alguna que altra timidesa, ens en surtirem. De segur que esdevindrem tots uns grans actors i actrius!!!
número 3 Sant Jordi-2013
11
La meva escola
Com ho vam escollir?
4 t curs
EL PROJECTE DE BRASIL
BOCINETS
Vam anar a l’ajuntament a veure unes fotos de les 8 emocions humanes i vam escollir les que ens agradaven més. Les més votades van ser unes fotos d’Alemanya i Brasil; després de tornar a votar va sortir Brasil.
Què hem fet?
Les boles del món.
Vam agafar una pilota de platja i li vam començar a enganxar papers de diaris amb cola blanca per fer el relleu. Quan vam acabar vam assecar-la i quan ja estava seca la vam pintar de color blau. Després vam pintar els continents de color verd i vam enganxar-hi una cinta de color al mig que representava l’equador, la línia imaginària que separa el nord del sud. A més, també hi vam posar els meridians utilitzant fils de llana.
Les disfresses.
Vam pensar que seria una bona idea disfressar-nos de brasilers perquè estàvem fent el projecte del Brasil. Vam comprar unes bosses de color verd i vam fer una armilla i una faldilla a la nostra mida. Nosaltres vam decorar la disfressa amb purpurina dorada i unes lletres que deien “Brasil”. Després vam agafar el que sobrava de la faldilla i vam fer una diadema que vam decorar amb tots els colors i vam fer-nos uns braçalets molt bonics. A més a més, el dia de carnaval també vam agafar unes maraques perquè ens assembléssim als brasilers del carnaval de Rio de Janeiro.
Què hem après?
Fent aquestes activitats hem après a treballar en grup i en parelles; primer ens va costar una mica però després ho vam fer molt ràpid! També hem après a situar els continents i alguns països, sobretot ens ha quedat clar on està situat Brasil i la seva capital, Brasília. A més, vam descobrir que Rio de Janeiro no era cap riu sinó que era una de les ciutats més importants de Brasil, ho sabíeu?
Un dia vam portar llanternes a classe i vam apagar totes les llums; vam inflar un globus gegant que representava el Sol i, al seu voltant hi havia les Terres que havíem construït. Aquell dia vam descobrir que la Terra es mou i que té dos moviments: el de rotació, que és quan la Terra gira sobre si mateixa i dura 24 hores; i el moviment de translació, que és quan la Terra gira al voltant del Sol i que dura 365 dies. Quan la Terra gira al voltant del Sol també gira sobre si mateixa fent dos moviments al mateix temps. Aquell dia també vam aprendre per on passava el meridià de Greenwich i vam entendre que els meridians explicaven la diferència horària: les Illes Canàries estan en un altre meridià i per això sempre diem que allí tenen una hora menys. També vam aprendre que l’equador serveix per separar el nord del sud. L’equador és una línia imaginària que quan t’hi apropes fa més calor i quan t’allunyes fa més fred. A part d’això, també hem descobert que a Brasil hi ha un riu molt gran que es diu Amazones. Hem descobert que a la selva amazònica hi viuen tribus salvatges que exploten acuradament la selva, hem conegut els animals de la selva i quines plantes hi creixen.
12
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
La meva escola
5 è curs
Aquest trimestre de projecte vam triar “Kandinsky i l’art abstracte”. Ens vam interessar per l`art al veure un cec pintar un quadre. Després vam veure quadres de diferents pintors (Dalí, Van Gogh, Pollock, Ripollès, Polcri, Picasso, Kandinsky...) i ens van agradar molt els quadres de Kandinsky. Al projecte hem après els colors primaris, les escales de colors, els noms d´alguns quadres, la vida de Kandinski, la relació de les seves obres amb les matemàtiques (formes i figures geomètriques i medició d´anglès).A més a més, hem fet una creació pròpia observant els quadres de Kandinski que tenim a classe. El proper trimestre pintarem algunes obres de Kandinski en llenç, descobrirem més coses de les seves obres i farem una exposició de les nostres obres del projecte. La classe de cinquè
número 3 Sant Jordi-2013
13
BOCINETS
La meva escola
Records de 6è
per l’Àngel, la Miriam i la Irene
Aquestes son les diferents activitats hem realitzat aquests segon trimestre els alumnes de sisè. La gestió de les emocions:
Aquests trimestre, una de les activitats més rellevants que hem realitzat ha sigut veure un video d’ Eduard Punset on hi sortia la seva filla, Elsa Punset. Al video Punset parlava que les emocions negatives interfereixen en el aprenentatge dels nens i dels adults i que la ment no esta entrenada i si no perseveres es fan idees com “jo no serveixo per això”. Així hem d’aprendre a gestionar les emocions dins del sistema educatiu. El vídeo d’Eduard Punset ens va ensenyar a valorar-nos i a gestionar les emocions. Les persones que de petites no tenien emocions, com l’estima i la felicitat, es converteixen en adults problemàtics.
Els ajudants de Quico el Mico:
La biblioteca, com ja sabeu tots, té els seus delegats. Els delegats recullen la biblioteca (ordenen els llibres), fan recomanacions dels llibres i fan cartells de l’horari de préstec. Els ajudants li canvien el llibre cada 7 dies al Quico el Mico, es preocupen de tenir cura amb els llibres.
Hi ha un cistell on es deixen els llibres quan s’han acabat els llibres els lectors.
S’ocupen de la classificació dels llibres i procuren que els llibres estiguin ordenats per altura i per col•leccions.
L’Elsa ens va explicar que ens hem d’ enamorar d’aquella persona excel·lent que ens han comportat com aquella persona. La gent tendeix a envellir mentalment i emocionalment quan perd la curiositat i la seva capacitat d’estimar. No és màgia es intel•ligència emocional! Disfresses de Carnaval i carnestoltes:
En Carnaval ens vam disfressar d’egipcis. Les noies ens vam disfressar de Cleopatra i alguns nois de Julio Cèsar o altres de romans.
Les disfresses de les noies els vam fer amb vestits de les mares i algunes es van comprar la disfressa. Alguns nois es van comprar la disfressa i altres les van fer a classe amb el material de l’escola.
La Vella Quaresma i la mona:
La Vella Quaresma ve cada divendres, li hem de treure un cama cada setmana i ens dóna un ingredient per la mona.
Hem anat cantant la cançó que diu: “Coneixem una senyora amb un mocador al cap...és la vella quaresma que aquí ja arribat un peu per cada setmana fins que s’hagin acabat...” Ens hem divertit molt.
És tradició que els de 6è passin amb la Vella Quaresma classe per classe i quan acaben de cantar se’ls dóna l’ingredient de la setmana.
La mona es fa després de la Vella Quaresma.
Quan es fa la mona es van agafant els ingredients que ens ha donat la Vella Quaresma. Quan tenim tots els ingredients per fer la mona comencem a fer-la.
14
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
La meva escola
IT’S UP TO YOU IT’S UP TO YOU!
! $ , 3
%
# /4 5
+
, *
,
& !' ( . /4 0
/
! " 0
) ( 1
# %* 2 .
1%
!
$ %
# $ % &%
"
$ % '! ('
Now, it is up to you! Look at the picture below and DESCRIBE what you SEE and how it makes you feel. following the structure of Haiku’s Poems
número 3 Sant Jordi-2013
15
BOCINETS
Col·laboradors
Ens trobareu a: Avinguda Joncosa nº 51 EL Mirador del Penedès ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES DE L’ESCOLA TERESA GODES I DOMÈNECH FAMÍLIES UNIDES PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC, GRATUIT I DE QUALITAT
Telf 977689131 Us hi esperem!
FARMÀCIA
MAÑÉ/ FERNÀNDEZ MASLLORENÇ SALOMÓ Telf.977628029 - 977619176
16
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS
SUPER FLECA
cafeteria
col·laboradors
EL MIRADOR
supermercat panaderia
C/Itàlia 123 tlf 676750851 El Mirador del Penedès
obert
de dilluns a dissabte de 8 a 14 i de 17 a 20h Diumenges de 8 a 15 hores Caps de setmana i festius pollastres a l’ast
Servei a domicili
número 3 Sant Jordi-2013
obert de dilluns a diumenge de 8 a 22 hores dijous tancat per descans setmanal
17
BOCINETS
A.M.P.A.
Sortim amb l’A.M.P.A!
Al Nadal, amb l’ajuda de l’Ajuntament, vam convidar a tots els nens de l’escola per tal de celebrar les festes de Nadal amb un esmorzar a base de xocolata calenta, dolços i caramels típics d’aquesta època de l’any.
A l’A.M.P.A. hem tornat a organitzar la Rua de Carnestoltes, gràcies com no, als pares i mares associats, que van aconseguit que els infants de l’escola gaudissin d’un dia diferent, passejant, ballant i mostrant les seves disfresses, a totes les famílies i gent del poble.
Amb pocs recursos es va fer una carrossa, decorada amb els personatges preferits dels infants, caracteritzats amb el tema del Carnaval d’enguany: els diferents projectes que han sortit de l’eix temàtic de l’escola: Som diferents, sentim igual, que ha donat peu a projectes molt diversos.
Després de seguir la Rua, el infants van poder gaudir d’un espectacle infantil a la Sala on els infants van riure de valent, hem d’agrair a l’ajuntament que, un cop més, va finançar aquests espectacle, així com a Mas Campanera per deixar-nos el tractor, i conduir-lo el dia de la Rua.
Un cop més aprofitant l’oportunitat que ens dona l’escola a través d’aquesta revista per arribar a totes les famílies, demanen la vostra col•laboració en l’organització de totes aquestes festes, per aconseguir que no es deixin de fer i, si es possible, que cada cop, els nostres fills gaudeixin de més actes.
18
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS Emocions i escola
L’eix transversal
Bé sabeu que enguany tenim com a eix transversal les vuit emocions humanes: Som diferents, sentim igual i, amb aquesta temàtica s’estan desenvolupant els diferents projectes de totes les classes de l’escola. El mateix tema amb que estem desenvolupant les festes i propostes externes del centre.
En aquest número de BOCINETS ens hem atrevit a unir a Salvador Espriu, aprofitant el centenari del seu naixement i la commemoració que se’n fa a tot el país, i a l’art abstracte de Kandynsky, part del projecte de la classe de cinquè. Un atreviment que reforçarem amb l’exposició de poemes i poesies que hem preparat per aquest Sant Jordi i que heu pogut visitar i esperem que us hagi agradat. A més, des de ‘escola i l’Ajuntament hem organitzat el primer concurs literari del Montmell, enguany amb el mateix tema de l’eix transversal, les vuit emocions humanes. Un certamen que esperem sigui un èxit! Us deixem amb un poema d’en Salvador Espriu i un text de l’Antonia Alcolea que ens dóna un altre punt de vista sobre la certesa que totes les persones del món, TOTES, tenim les vuit emocions humanes
LES ROSES RECORDADES Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu TOTS SOM IGUALS.
Tots som iguals, perquè tenim els mateixos drets i deures, tant és la nostra raça o religió. Tothom té dret a una educació, dret a vot, una feina, la sanitat, un habitatge digne. Tots som iguals, tant és si ets home o dona, ric o pobre, alt, baix, ros, blanc, de color, discapacitat... Tots ens hem de tenir un respecte, i estar el més units possible. Tant és la nostra forma de vestir i costum, el nostre idioma, el més important és ser una bona persona, respectar els altres i alhora es conseqüents amb els actes que fem. Vivim en una societat multiracial, ningú hauria de tenir més drets que altres, ningú té perquè manar en ningú sobre els seus drets bàsics, sempre dins del que és el respecte en la manera de fer les coses, la llibertat d'un mateix acaba on acaben la dels altres. Antonia Alcolea
número 3 Sant Jordi-2013
19
On podem anar?
Saps què és un esplai?
Esplai Zig-zag !
Un esplai és una entitat d’associacionisme educatiu en el temps de lleure, sense ànim de lucre, en què infants i joves aprenen, es diverteixen i descobreixen a través dels jocs, les cançons, les excursions i les múltiples activitats que fan. Vols saber què s'hi fa?
A l’esplai s'hi fan excursions, jocs, activitats plàstiques, gimcanes, sortides de cap de setmana, campaments, trobades, colònies... Tot això amanit amb una bona dosi d’il•lusió i alegria, i viscut amb molta intensitat!! I això per què?
Doncs perquè l’educació en el lleure ens pot fer créixer com a persones i ens pot ajudar a canviar el món. Per això, es fonamenta un esperit crític amb el que ens envolta, així com el respecte, la igualtat, la solidaritat i la cooperació.
L’Esplai Zig-zag acull cada setmana una quarantena d’infants i joves de cinc a divuit anys amb ganes de passar el matí del dissabte lluny de les parets de casa i la televisió! Per fer-ho més fàcil, s'organita per grups d’edat. Així, les activitats són més adequades per a l’edat de cadascú! Encara no t’has decidit?
A l’esplai hi trobaràs un grup de monitors, joves i infants, una colla d’amics amb moltes ganes d’aprendre, de descobrir coses noves i de participar de l'entorn més proper! Una experiència del tot inoblidable! No saps on trobar-los?
Cada dissabte d’octubre a juny ens trobaràs al carrer de la Pau, 12-14 (al costat de la plaça Pep Jai), de 10 h a 13 h. També els hi pots enviar un correu electrònic a: ezigzag@hotmail.com o trucar-los al 689 02 90 63. http://esplaizigzagdelvendrell.wordpress.com/
número 3 Sant Jordi-2013
BOCINETS