Prova

M7 // UF2 NF1.1 TEO 1

CÀMERA FOTOGRÀFICA DIGITAL Orió Peñalver

?

? ?

?

?

Principi òptic de la fotografia:

CAMBRA FOSCA

s.V a.C. Primeres referències escrites s.IV a.C. Aristòtil en parla en un text s.X d.C. Alhacen ho relaciona amb la visió humana s.XIV d.C. Leonardo da Vinci afegeix una lent convergent

LENT CONVERGENT

PLA FOCAL

1. Els raigs paral·lels a l’eix de la lent es refracten passant pel punt F2 2. Els raigs que passen pel centre de la lent es desvien molt poc 3. Els raigs que creuen l’eix i passen pel punt F1 continuen paral·lels al passar la lent

DAGUERROTIP

Principis de la fotografia:

CÀMERA ESTENOPEICA https://www.youtube.com/watch?v=yZlt8VgjKdc

Principis de la fotografia:

CAMBRA FOSCA

Principis de la fotografia:

CAMBRA FOSCA IMATGES ESTENOPÈIQUES

Principis de la fotografia:

CAMBRA FOSCA IMATGES ESTENOPÈIQUES

Torre de los Perdigones Sevilla

Principis de la fotografia:

CAMBRA FOSCA

Nicéphore Niépce

MOLTS ANYS INVESTIGANT EMULSIÓ FOTOSENSIBLE

PRIMERA CÀMERA FOTOGRÀFICA https://photo-museum.org/es/niepce-invencion-photografia/

“Punt de vista des de la finestra de Le Gras” Niépce - 1ª FOTOGRAFIA - 1826 8h de exposición

CONTROVERSIA: NOM: “La primera fotografia” datada el 1822

PLAQUES AMB EMULSIONS SENSIBLES A LA LLUM Les parts que reben + llum, reaccionen i canvien, normalment enfosquint-se

CÀMERA DE FOTOS = CAMBRA FOSCA

FOTOGRAFIA ANALÒGICA CARRET / PEL·LÍCULA FOTOSENSIBLE

•

Support + emulsió de gelatina amb cristalls d'halurs de plata

•

Halurs reaccionen al rebre radiació lumínica i generaen plata metàl·lica

•

Éspoc visible a simple vista à imatge latent

•

Processarem el negatiu amb líquids à surt la imatge visible negativa

CARRET/PEL·LÍCULA BLANC I NEGRE (BN)

Carret – pel·lícula fotosensible

CARRET / PEL·LÍCULA COLOR NEGATIU COLOR Sensible als colors primaris LLUM (VERMELL BLAU I VERD) HALURS QUE S’ENFOSQUEIXEN AMB LA PART DE LA LLUM BLAVA i es tinta després en groc (color secundari) HALURS QUE S’ENFOSQUEIXEN AMB LA LART DE LA LLUM VERDA i es tinta després en magenta HALURS QUE S’ENFOSQUEIXEN AMB LA PART DE LA LLUM VERMELLA i es tinta després en cian

CARRET / PEL·LÍCULA COLOR NEGATIVA LLUM QUE ARRIBA A NEGATIU: MESCLA DE RGB La imatge sobre el carret fa reaccionar les capes sensibles al VERMELL VERD I BLAU NEGATIU ES REVELA TINTANT LES CAPES EN CMY Les 3 capes s’enfosqueixen en negre i posteriorment es tinten amb colors pigment secundaris = CMY IMATGE FINAL REVELADA Imatge negativa amb colors CMY (són complementaris al RGB) Però caldrà fer una còpia positiva per veure-ho bé.

POSITIVAT COLOR EN PAPER FOTOGRÀFIC

PROJECTOR DE LLUM RGB

Projector de llum blanca RGB a través del negatiu El paper reacciona a la llum RGB filtrada pels negatius CMY El paper es tinta novament en CMY però aquest cop els colors es veuen correctes

PAPER COLOR

FOTOGRAFIA DIGITAL

PARÀMETRES DE CÀMERA 1. SENSOR à SENSIBILITAT (ISO) 2. OBTURADOR à VELOCITAT D’OBTURACIÓ (1/n ‘ ‘’) 3. DIAFRAGMA à OBERTURA (nºf) 4. DISTÀNCIA FOCAL à Objectius (mm) 5. ANELLA D’ENFOCAMENT I MODES // PROFUNDITAT DE CAMP 6. FOTÒMETRE (LLUM) à MESURA DE L’EXPOSICIÓ I MODES 7. BALANÇ DE BLANCS à DOMINANT DE COLOR 8. ESTILS D’IMATGE à PROCESSATS EN JPG / NO RAW

1 SENSOR ELECTRÒNIC

SENSOR: SIMILAR A L’ULL HUMÀ TRANSFORMA EN IMPULSOS NERVIOSOS LA IMATGE PROJECTADA SOBRE L’ÀREA DE LA RETINA A PARTIR DELS CONS I BASTONS

CONS

BASTONS

SENSOR: CONSTRUCCIÓ IMATGE DIGITAL = QUADRÍCULA AMP PUNTS = PIXELS ENREIXAT AMB CÈL·LULES FOTOSENSIBLE ALS COLORSLA LLUM

CADA PUNT DE COLOR = Red, Green i Blue (RGB)

SENSOR: FORMA DE CAPTAR ELS COLORS TIPUS MOSAIC DE DIAGRAMA DE BAYER (el més habitual)

En sesors CCD i CMOS

TIPUS FOVEON X3

Fabricant: FOVEON Càmeres: SIGMA

MOSAIC DE DIAGRAMA DE BAYER

Cada FOTODIODE mesura la intensitat d’1 color El processador de la càmera calcula els altres 2 a partir dels veins del submosaic

PER CADA FOTODIODE à 1 PIXEL AMB INFO DELS 3 COLORS LLUM (R+G+B)

SENSOR: CONSTRUCCIÓ INTERNA

CMOS

Semiconductor Complementari d’Òxid Metàl·lic

https://www.edmundoptics.es/knowledge-center/application-notes/imaging/understanding-camera-sensors-for-machine-vision-applications/

SENSOR: SENSIBILITAT (ISO)

DEFINICIÓ Capacitat dels punts fotosensibles del sensor de convertir l’energia lumínica de la imatge projectada en la seva superfície en impulsos elèctrics que seran posteriorment digitalitzats (codi binari)

Quan pujem la sensibilitat d’una càmera à Augmentem voltatge dels impulsos electrics (+guany) à Conseguim una imatge més lluminosa à Soroll en la imatge, pèrdua de nitidesa i rang dinàmic

Depèn de: àLa construcció (arquitectura, mida dels components i densitat Mpixels) àLa circuiteria (materials) àEl mode de conversió en informació digital (processat).

SENSOR: SENSIBILITAT (ISO) Si augmentem la sensibilitat i compensem la quantitat de llum amb els altres paràmetres de càmera:

SENSOR: SENSIBILITAT (ISO) AFECTA A SOROLL, NITIDESA i RANG DINÀMIC

SOROLL (punts en la imatge, errors de captura magnificats per haver augmentat el guany ISO) NITIDESA (sensació de veure-ho més borrós, menys definit) RANG DINÀMIC (Capacitat del sensor en captar detall gradual en zones clares o fosques de la imatge)

SENSOR: MIDES Cada cop que doblem el valor ISO = doble la lluminositat = 1 PAS DE LLUM CADA PAS DE LLUM ÉS EL DOBLE O LA MEITAT DE LLUM Entre els passos sencers tenim passos intermitjos (terços)

1 pas (x2) Doble de llum

2/3 1/3

1 pas (x2) Doble de llum

2/3 1/3

1 pas (x2) Doble de llum 1 pas (x2) Doble de llum anterior

2/3 1/3 2/3 1/3

SENSOR: MIDES AFECTA A L’ENQUADRAMENT RETALL: FACTOR D’AMPLIACIÓ à Obtindrem diferents enquadraments amb el mateix objectiu i a la mateixa distància Amb sensors més petits obtindrem imatges més ampliades utilitzant un mateix objectiu

FACTOR D’AMPLIACIÓ CÀMERES PETITES

2X CANON 700D / 70D /7D

1,6X

ANTIGUES CANON 1D

1,5X

CANON 1D / 5D /6D

1x

PHASEONE HASSELBLAD

0,6-0,5X

RETALL DEL SENSOR

SENSOR: AFECTACIÓ DE LA MIDA AFECTA AL SOROLL

SENSOR PETIT + SOROLL

SENSOR GRAN - SOROLL

+ MIDA DEL SENSOR A QUÈ AFECTA ANGLE DE VISIÓ

Sensor + GRAN -> Enquadrament + obert a una mateixa distància

GUANY

Sistema que amplia la senyal + gran à més precís

MIDA DELS COMPONENTS

La mateixa quantitat de pixels en sensor + gran-> fotodiodes + grans La resta de components també + grans

+ MIDA DELS COMPONENTS: A QUÈ AFECTA RESPONSIVITAT

+ Capacitat dels fotodiodes a reaccionar a la llum

RANG DINÀMIC

+ Precissió en captar les altes i les baixes llums

GUANY

Sistema que amplia la senyal + gran à més precís

SOROLL

Menys errors de color RGB desats en DIGITAL

https://www.phaseone.com/es-ES/Products/Camera-Systems/IQ-Digital-Backs.aspx

SENSOR: ÚS DE LA SENSIBILITAT (ISO) Sensibilitat baixa - mitjana: – – – –

ISO 100 – ISO 400 Són les més usades.

Tenen una àmplia escala tonal soroll és poc apreciable ja que no forçen la circuiteria.

Sensibilitat alta: – – – –

ISO superiors a ISO 400.

Situacions d'escassa il·luminació Fotografies d'acció apareixen artefactes (soroll)

Mida, construcció, processament à afecta al soroll i precissió del color.

+ MIDA AMB MATEIXOS MPixelsà FOTODIODES + GRANS à MILLOR RESPOSTA à podem pujar ISO amb poc soroll

ISO 3200 F2.8 30seg

BABAK TAFRESHI, NATIONAL GEOGRAPHIC CREATIVE

ISO ALTA V.OBT ALTA

ISO

2. OBTURADOR MECÀNIC // ELECTRÒNIC

MECÀNIC OBTURADOR DE PLA FOCAL

ELECTRÒNIC ROLLING SHUTTER

GLOBAL SHUTTER

Limita el pas de la llum en funció del temps L'obturador controla el temps d'exposició. +Temps à+ llum per a que reaccionin les cèl·lules fotosensores del SENSOR

OBTURADOR MECÀNIC (Normalment DSLR)

OBTURADOR DE PLA FOCAL · Làmines o cortines situades davant de la pel·lícula - Fan soroll - Es desgasten i poden generar trepidacions en la captura + Fan un recorregut més ràpid de dalt a baixa = menys deformació de imatges en moviment

OBTURADOR ELECTRÒNIC (Normalment les MIRRORLESS)

HABITUAL

POC HABITUAL (IDEAL)

OBTURADOR ELECTRÒNIC: · És un recorregut electrònic que fa el sensor activant els fotodiodes · Sense pales + Més sil·lenciosos + Menys desgast que els mecànics - Són pitjors sincronitzant amb flaix en altes velocitats - Rolling Shutter: Triguen més en fer tot el recorregut de dalt a baix: + distorsió en la captació de moviment - Es veuen molt els problemes de la llum aritificial (ones per la llum alterna)

PROBLEMA DELS OBTURADORS NO GLOBALS Pot pasar amb mecànics o l’electrònics seqüencials però és més exagerat en electrònics a causa de la lentitud de captació de linies de dalt a baix

Fotografía de Lartigue amb càmera analògica (distorsió)

Distorsió electrònica (rolling shutter) + ones (llum artificial Hz)

Efectes + exagerats en obturadors electrònics NO GLOBALS

OBTURADOR VELOCITAT D’OBTURACIÓ

Segons el temps que l’obturador està “obert” per tal que "entri" la imatge, es diu que una fotografia s'ha fet amb una velocitat d'obturació lenta o ràpida.

La velocitat d'obturació es regula per fraccions de segon o segons CADA PAS DE LA TAULA ÉS EL DOBLE O LA MEITAT DE LLUM + temps de llum_

Entre els passos sencers tenim passos intermitjos (terços)

” = segons (2”=2segons) Números sencers = fraccions de segon = 1/número (2=1/2 segons)

- temps de llum_

CONGELATS OBTURACIÓ RÀPIDA

Natsumi Hayashi – Levitando en tokio

OBTURACIÓ RÀPIDA + ISO ELEVADA

OBTURACIÓ RÀPIDA + ISO ELEVADA

OBTURACIÓ RÀPIDA + ISO ELEVADA + DIAFRAGMA OBERT

ESTELA

OBTURACIÓ LENTA

La càmera no es mou. El subjecte o objecte si.

Vaclav Chochola - Slepej, Prague 1971

ESTELA DE SUBJECTES

ESTELA DE SUBJECTES

ESTELA DE SUBJECTES

CONGELAT

“QUIERO Y NO PUEDO”

EFECTE SEDA

EFECTE SEDA

EFECTE SEDA

EFECTE SEDA

EFECTE SEDA

ESTELA D’OBJECTES

ESTELES DE LLUMS

ESTELES DE LLUMS

ESTELES DE LLUMS

ESCOMBRATS OBTURACIÓ LENTA

Seguiment amb la càmera mantenint la seva posició en l’enquadrament

ESCOMBRAT CIRCULAR

ESCOMBRAT TRASLLADANT-NOS

3. ESCOMBRATS

ESCOMBRAT / ESTELES DE DESPLAÇAMENT

??

Càmera fent escombrat i parant fins finalitzar exposició o al revés.

??

Velocitat d’obturació lenta + flaix

3. DIAFRAGMA ORIFICI D’ENTRADA / FEIX DE LLUM

DIAFRAGMA

Mecanisme que regula la mida de l’orifici per on passa el feix de la llum que entra a la càmera.

DIAFRAGMA + obertura à + llum (Sensor necessitarà menys TEMPS D’OBTURACIÓ o menys ISO) Nomenclatura número f / nºf / f-stop

DIAFRAGMA

CADA VALOR DE LA TAULA ÉS EL DOBLE O LA MEITAT DE LLUM Entre els passos sencers tenim passos intermitjos (terços)

Número ƒ =

Distància focal Diàmetre obertura efectiva

DIAFRAGMA

Número f gran = diafragma més tancat i imatge més fosca

Número f petit = diafragma més obert i imatge més lluminosa

Haurem de compensar la quantitat de llum modificant els altres paràmetres

DIAFRAGMA PROFUNDITAT DE CAMP Distància espaial entre el punt més proper i el més llunyà on es veuran definits els objectes o subjectes fotografiats.

Espai fotografiat on els objecectes o subjectes es veuen enfocats.

DIAFRAGMA PROFUNDITAT DE CAMP Diafragma tancat Molta profunfitat camp Tot nítid – dins de foco

Diafragma obert Poca profunfitat camp Punt d’enfoc selectiu

DIAFRAGMA PROFUNDITAT DE CAMP

DIAFRAGMA PROFUNDITAT DE CAMP Afectació de la profunditat de camp segons l’obertura del diafragma

f/ 2.8

f/ 5.6

f/ 8.0

DIAFRAGMA BOKEH

Cercles que es ecreen en punts desenfocats La forma depèn de les pales de l’objectiu o forat per on passa la llum

DIAFRAGMA BOKEH

Forma depèn de les pales de l’objectiu o forat per on passa la llum

DIAFRAGMA BOKEH

Afegint gobos o retalls amb formes davant la lent

DIAFRAGMA BOKEH

Afegint gobos o retalls amb formes davant la lent

DIAFRAGMA FLARE

A contrallem, rajos de llums potents fora de l’enquadre Forma depèn de les pales de l’objectiu

DIAFRAGMA FLARE

A contrallum, raigs de llums potents fora de l’enquadre Forma depèn de les pales de l’objectiu

3 DIAFRAGMA FLARE

DIAFRAGMA PUNTS DE LLUM EN FORMA D’ESTRELLA Enfocant als punts lluminoso i tancant diafragma Forma depèn de les pales de l’objectiu.

DIAFRAGMA PUNTS DE LLUM EN FORMA D’ESTRELLA Enfocant als punts lluminoso i tancant diafragma Forma depèn de les pales de l’objectiu.

DIAFRAGMA ABERRACIONS CROMÀTIQUES (depèn de la construcció de l’òptica)

Quan tenim molt obert el diafragma els rajos RGB no incideixen amb la mateixa precissió

DIAFRAGMA NITIDESA (depèn de la construcció de l’òptica)

nikkor 50mm f1,8

Quan tenim molt obert o molt tencat el diafragma perdem definició en l’enfoc

PUNT DOLÇ d’aquest objectiu

3 DIAFRAGMA

4. DISTÀNCIA FOCAL OBJECTIUS

DISTÀNCIA FOCAL

OBJECTIUS Conjunt de lents convergents + divergents FIXES O VARIABLES OBJECTIU = ÒPTICA DE LA CÀMERA

Objectiu de distància focal variable (zoom) amb tot el conjunt de lents interiors.

DISTÀNCIA FOCAL Distància entre el centre òptic de l’OBJECTIU i el pla focal (on es troba EL SENOR) quan està enfocant a l’infinit CENTRO ÓPTICO

DISTÀNCIA FOCAL La DISTÀNCIA FOCAL afecta a l’ANGLE DE VISIÓ (OBJECTIUS tele, normal o angular)

DISTÀNCIA FOCAL OBJECTIUS segons la seva DISTÀNCIA FOCAL

TELE DF + que la diagonal SENSOR

NORMAL DF = que la diagonal SENSOR

ANGULAR DF - que la diagonal SENSOR

DISTÀNCIA FOCAL

DISTÀNCIA FOCAL

DISTÀNCIA FOCAL

DISTÀNCIA FOCAL A QUÈ AFECTA: • • • •

Mida de la imatge projectada Forma Profunditat de camp Perspectiva entre PP i fons

ANGULARS: Molta profunditat de camp Deformació Fons allunyats TELEOBJECTIUS: Poca profunditat de camp Poca deformació Fons propers

DISTÀNCIA FOCAL

ANGULAR (18mm) +profunditat de camp Fotografia a prop de l’objecte Angulació (deformació) Perspectiva: El fons es veu allunyat

ANGULARS: Molta profunditat de camp Deformació Fons allunyat

NORMAL (55mm) -profunditat de camp Fotografia allunyats de l’objecte Poca deformació Perspectiva: El fons es veu més proper

TELEOBJECTIUS: Poca profunditat de camp Poca deformació Fons proper

16 mm

50 mm

200 mm

https://www.youtube.com/watch?v=of6_lby3jSI

https://www.youtube.com/watch?v=of6_lby3jSI

QUÈ ES TE EN COMPTE D’UN OBJECTIU: 1. La seva distància focal (mm) 2. La màxima lluminositat que pot conservar (1:n) 3. Per a quina mida de sensor serveix (EF/EFS) 4. Nitidesa, definició i contrast (L) 5. Sistemes d’estabilització (IS) 6. Sistemes d’enfoc (rapidesa, soroll, macro)

SIGLES D’UN OBJECTIU http://www.dzoom.org.es/las-siglas-de-unobjetivo-no-naufragues-en-un-mar-de-letras/ WEB DZOOM

5. ANELLA ENFOCAMENT PROFUNDITAT DE CAMP I ENFOC SELECTIU

• Mou les lents internes de l'objectiu • Permet captar nítidament espais de l’escena sobre el sensor.

• Quan tenim poca prof. de camp, permet fer enfocament selectiu • Hi ha òptiques amb anelles amb més recorregut per enfocar i més concreció

!!!

PROFUNDITAT DE CAMP

+ ZOOM

à - PROFUNDITAT CAMP

+ OBERTURA (- f)

à - PROFUNDITAT DE CAMP

+ A PROP

à - PROFUNDITAT CAMP

SI MODIFIQUEM PARÀMETRES I AMPLIAEM PROFUNDITAT DE CAMP à RECUPEREM 1/3 DAVANT i 2/3 DARRERE

ENFOCAMENT SELECTIU

MODES D’AUTOFOCO

MODES D’AUTOFOCO CANON (ONE-SHOT AF) / NIKON (AF-S // Static) La cámera decideix un punt d’enfocament i no el varia més.

CANON (AI FOCUS)/ NIKON (AF-A // Automatic) Enfoca el punt on es troba el subjecte com ONE SHOT Si el subjecte es mou, canvia l’enfocament.

CANON (AI SERVO) / NIKON (AF-C // Contiuous) Enfoca contínuament per seguir elements que s’apropen o s’allunyen

PUNTS D’ENFOC POCS PUNTS: Part central de l’escena (p.e. 9punts) FORÇA PUNTS: Ampliem més zones d’enfocament (p.e. 19punts) MOLTS PUNTS: Tot el marc de l’escena (p.e. 39punts) …

PODEM ESCOLLIR: UN PUNT CONCRET DIVERSOS PUNTS D’UNA ÀREA TOTS ELS PUNTS I QUE DECIDEIXI LA CÀMERA SEGONS EL QUE DETECTA DETECCIÓ DE ROSTRES MODES + RÀPIDS (detecció per fases vs de contrast…)

Selecció de punt d’enfoc

BOLETA VERDA FIXA – ENFOCAT BOLETA VERDA PARPADEJANT – ENFOCANT INDICADOR DE DISTÀNCIA D’ENFOC

https://capturetheatlas.com/es/enfoque-en-fotografia/

COM ACONSEGUIR MÀXIMA PROFUNDITAT DE CAMP? ENFOCANT A LA HIPERFOCAL HIPERFOCAL: Punt + proper nítid de la profunditat de camp quan estem enfocant a infinit

Si enfoquem al punt HIPERFOCAL ganyem més espai enfocat per davant (la meitat de l’espais)

ENFOCANT A LA HIPERFOCAL

https://www.dzoom.org.es/entiende-de-una-vez-por-todas-que-es-la-distancia-hiperfocal/

COM HO CALCULO? Depèn de la distància focal que utilitzem, el diafragma i el diamtre dels cerles de desenfoc al pla focal H=( F x F) / ( f x d) Per calcular-ho à app

6. MESURA DE LA LLUM FOTÒMETRE I HISTOGRAMA

COM MESURAR I REGULAR L’EXPOSICIÓ

FOTÒMETRE Dispositiu que orienta sobre el resultat de l'exposició que tindrà EL SENSOR tenint en compte: – OBERTURA (DIAFRAGMA) – VELOCITAT (OBTURACIÓ) – SENSIBILITAT (ISO)

El fotòmetre pren la ISO com a referència i informa de la sobrexposició i subexposició.

subexposició sobrexposició Exposició “correcta”

RELACIÓ DIAFRAGMA/OBTURADOR/ISO Mantenint la mateixa ISO:

Si el fotòmetre marca una exposició correcta a f8 i 1/125 à La llum (amb la ISO utilitzada) és suficient per la captura amb aquests paràmetres

• • •

Si augmentem la llum, haurem de reduir-la amb un altre paràmetre.

Si anem variant un dels paràmetres, un altre també haurà de variar.

Quantita de llum igual però efectes visuals diferents

PODEM MODIFICAR: nf / v.obt/ ISO

RELACIÓ DIAFRAGMA/OBTURADOR/ISO

MODES DE MEDICIÓ DEL FOTÒMETRE Depenent de la zona que li ídem que tingui en compte, et farà configurar la càmera amb més o menys exposició

https://www.youtube.com/watch?v=F1GWwizCNQg https://www.dzoom.org.es/conoce-tu-camara-digital-los-modos-de-medicion/

MODES DE MEDICIÓ DEL FOTÒMETRE Depenent de la zona que li diem que tingui en compte, et farà configurar la càmera amb més o menys exposició

MODES D’OPERACIÓ DE CAMERA MODE AUTOMÀTIC (AUTO) –

Tots els paràmetres triats per la càmera.

MODE PROGRAMA (P): – La càmera escull els paràmetres d'obertura i temps d'exposició – Podem escollir els altres paràmetres que permeti la càmera (ex. ISO, Flaix…)

MODE PRIORITAT D’OBERTURA (Av o A): – Escollim diafragma i la càmera decideix el temps d'exposició segons el fotòmetre.

– ISO també seleccionable

MODE DE PRIORITAT DE TEMPS D’EXPOSICIÓ (Tv o S): – Escollim el temps d'exposició i la càmera decideix diafragma segons el fotòmetre.

– ISO també seleccionable

MODE MANUAL (M): – El fotògraf decideix tots els paràmetres manualment.

MODES D’OPERACIÓ DE CAMERA SEMIAUTOMÀTICS Si treballem en modes semiautomàtics, podem bloquejar la medició per poder reenquadrar amb el botó (AE-L) Aquest botó també pot tenir l’opció de bloquejar l’enfocament per poder disparar sense que torni a enfocar (AE-F)

MODES D’OPERACIÓ DE CAMERA SEMIAUTOMÀTICS COMPENSACIÓ D’EXPOSICIÓ (en models automàtics):

Podem variar la mesura correcta del fotòmetre perquè la foto surti més clara o fosca.

BRACKETING /HORQUILLADO (en models automàtics):

També podem indicar que faci 3 mediciones diferents per fer 3 fotos amb diferents exposicions i després mesclar-les per fer una foto HDR

https://365enfoques.com/mejorar-fotos/compensacion-de-exposicion/

HISTOGRAMA Eina que ens indica quants pixels están en determinats lluminositats però no indica on están situats

Quantitat de píxels de tota la imatge

Rang d’intensitats de llum

La majoria dels pixels són clars i alguns més foscos (i uns negres)

La majoria dels pixels són foscos i alguns més clars

Concepte “derechear” Exposar la imatge més clara del que seria correcte, més a la dreta de l’histograma.

Es fa per no obtenir soroll a les zones fosques. Les parts clares no tenen tant soroll i en RAW podem recuperar-les.

PERÒ! Podem perdre info a les zones clares (COMPTE!)

Ens pot ajudar a veure si hi ha dominants de color en zones clares, mitjanes o fosques.

Histograma RGB

7. DOMINANT DEL COLOR BALANÇ DE BLANCS, TEMPERATURA DE COLOR I TINT

WB & PICTURE MODES

BALANÇ DE BLANC (White Balance)

TEMPERATURA DE COLOR KELVIN (K): COLORACIÓ DE LA LLUM DE BLAU A VERMELL

Es fa relacionant-la amb el color de la llum que despren un metall negre quan s’escalfa a uns determinats graus KELVIN. Quan està a baixa temperatura el metall fa llum vermellosa Quan augmenta la temperatura el metall fa llum blavosa

TINT:

COLORACIÓ DE LA LLUM MAGENTA A VERD ex: FLUORESCENTS – VERDOSOS (Correcció afegint magenta )

Mode de correcció de la captació dels colors en un sensor en funció del tipus de llum (coloració dominant) que hi ha en escena.

• • • •

Groguenca: Tempreatura color baixa (2500K) – Compensa emlbavint la imatge Blavosa: Tempretaura de color alta ( 6500K) – Compensa engroguint la imatge Magenta: Compensa afegint verd a tota la imatge Verdosa: Compensa afegint magenta a tota la imatge Haurem d’escollir un balanç de blanc:

MANUAL AUTOMÀTIC (AWB) PREDETERMINAT (SOL , OMBRA , NÚVOL, TUNGSTÈ… ) FIXANT LA Tª EN VALORS KELVIN (K)

7. PROCESSAT ESTILS D’IMATGE PROCESSAT I FILTRES EN JPG, EN PANTALLA DE CAMERA I VÍDEO

PICTURE STYLES (CANON) / PICTURE CONTROLS (NIKON)

PICTURE STYLES (CANON) / PICTURE CONTROLS (NIKON) Manera de processar altes i baixes llums + aplicació de filtres: – – – –

LLUMINOSITAT CONTRAST SATURACIÓ NITIDESA

Només és realitza amb

JPG VÍDEO Previsualització RAW en pantalla de la càmera

NO APLICAT ALS RAW ORIGINALS ES PODEN INSTAL·LAR NOUS ESTILS D’IMATGE

https://vimeo.com/32331462

PASSES PER FER UNA FOTO

PASSES PER FER 1 FOTO 1.

COMPROVAR RAW/JPG (i espai de color)

2.

ESTIL DE LA IMATGE DE LA CÀMERA (important per al jpg)

3.

DECIDIR ENQUADRAMENT

4.

DECIDIR TÈCNICA (moviment, congelat, enfoc selectiu)

5.

DECIDIR POSICÓ (DISTÀNCIA) I ZOOM

6.

COMENÇAR AMB ISO 100 (en principi)

7.

BALANÇ DE BLANC

8.

FOTÒTRE – DECIDIR VELOCITAT/DIAFRAGMA (MODE DE MEDICIÓ)

9.

MODIFICAR ISO SI ÉS NECESSARI

10.

COMPROVAR ENFOCAMENT

11.

FOTOGRAFIAR