Núm 15 by borrassa

La Borrassa compleix 5 anys i ho celebra amb una nova secció arbequinointernacional El Futbol Club Arbeca a la part alta de la taula amb opcions d’ascens

Número 15 ·Abril 2009 · Arbeca

La Residència Municipal de la vila ja té qui la gestioni

��

INSTAL·LACIONS

• ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ • AIRE CONDICIONAT

�� 86

Col·labora:

3 Índex

Coordinadora executiva Montse Fernández i Egea

I tu, què n’opines?

El dia a dia

On anem a raure...

F.C. Arbeca De tu a tu

El Segarra-Garriges a Arbeca Ho sabies?

Cases i carrers d’Arbeca

Consell de redacció Anna Aguilà Marsal Imma Capell Alba Elías Ribera Berta Esqué i Moyà

En primera persona

Ho diu el Sr. metge

Canvi de metge

Disseny portada: Jaume Nadal Col·laboradors Jesús Elies, Esmeralda Fusté, Jaume Nadal, Robert Garsaball, Antoni Pau, Roger Pau, Marc Benet, Xavier Sans, Joan Ramon Abat. Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número. La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra. La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

A little village in the word

Una arbequina a Michigan La butaca

A dos metros bajo tierra El temps

Zona verda

El romaní Els sisons a la primavera A foc lent

Entreteniments

El còmic

Dipòsit legal: L-381-2004 Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

Telèfons d’interès Ajuntament d’Arbeca

973 160 008

CAP Borges Blanques

973 142 033

Consultori mèdic

973 160 375

H.U.Arnau de Vilanova

973 248 100

Farmàcia d’Arbeca

973 160 419

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000

Cooperativa d’Arbeca

973 160 000

Atenció Ciutadana

012

Biblioteca d’Arbeca

973 160 008

Emergències

112

Escola Bressol

973 160 008

Bombers

085

Col·legi públic Albirka

973 160 067

Mossos

088

Casal d’Avis

973 160 008

Policia Nacional

091

Parròquia

973 160 034

RENFE

902 240 202

Fira de Santa Catarina Senyor director: Sóc fill dÁrbeca i sempre que puc vinc a la fira de Santa Caterina, últimament també la fira del gos caçador, fira de l’oli, ah, pert cert, suposo que deu ser un error això que la fira fa 25 anys, perquè en són més de 500 si no ho tinc mal entès. Bé, la qüestió i el motiu del meu escrit és una opinió personal també motivat per l’escrit dén Jaume Pelegrí, de L´ÓRGULL DE SER ARBEQUÍ, jo també meń sento, sobretot quan esmento la meva procedència a persones, -moltes vegades dáquí Catalunya-, que coneixen lóli i les olives arbequines, i en canvi ignoren que existeixi un poble que es diu Arbeca, jo mateix em quedo molt sorprès i em pregunto, com pot ser que no n´hagin sentit parlar mai?, que el bressol de les oliveres i el millor oli del món no se sàpigui que surt dÁrbeca, potser és que som nosaltres els arbequins i arbequines que no ens hem sabut moure per promocionar-nos ni vendre el producte, ja se sap que avui dia es tan important fer un producte dálta qualitat, com saber-lo vendre. Per altra banda, és cert que totes les fires sofreixen transformacions i els organitzadors intenten captar el máxim de públic i firaires. La nostra fira dÁrbeca la veritat és que de gent no n’hi falta i entre els gossos, les paradetes,els productes artesanals, lóli, etc,hi ha molt ambient, i felicito als organitzadors per la feinada que això representa. Encara recordo de jove quan la fira es veia pràcticament perduda i només quedava reduïda relegada als actes lúdics de ball i espectacle al “ CENTRO “ i quatre paradetes ,amb els xurreros Pintó, que aquests no fallaven mai, una colla de joves que estaven a la junta de la Sanfaina, ens vàrem moure per tornar a recuperar lésperit, si més no, de la fira, amb la llangonissada amb fesols, i diferents intents de promocionar el nostre producte estrella, lóli. La cosa no va acabar de quallar, potser no era el moment,

o nosaltres no en sabiem prou, uns quants vam marxar a treballar i viure fora dÁrbeca, com és el meu cas. Això també ha fet que vist de fora i a distància, m’adoni que pobles més petits i sense tenir una tradició de fira com la nostra, hagin sabut treure molt partit de l’oli, com és el cas de Belianes o Maials que el reclam del producte com a fira monotemàtica, els està funcionant dállò més bé, o els de les Borges, que han fet que el seu nom soni més que el dÁrbeca dins del mercat nacional i internacional. En fi, que la meva opinió és que sense deixar el gos caçador, les paradetes, -que la gran majoria les trobareu en qualsevol mercat- tots els productes artesanals, etc, la fira de l’oli fos el principal reclam donant-li la importància que es mereix en un lloc privilegiat i monotemàtic de la fira amb tot lo relacionat amb les oliveres, les olives, lóli, fer venir gent entesa que parli de la importancia que té per la salut, la cuina mediterrànea, fer debats del futur amb tècnics de nivell, etc, etc, Ja sé que des de fora es veu tot més fàcil, però sempre he cregut amb la capacitat de treball d’empenta, díl·lusió, de la gent dÁrbeca, i crec que si dáguna cosa hem déstar molt orgullosos és de ser els primers de plantar aquestes oliveres a les nostres contrades i que tan amorosament els nostres avis van regar amb la seva suor i treball. En diuen lárbre de lésperança, pel temps que havien désperar per recollir el fruit que tanta riquesa ha donat, a Arbeca i tota la comarca. En fi, amb aquest comentari no vull tirar pas per terra el que séstà fent, però hem faria gràcia si més no, que això obrís un debat per veure si fos posible. Penso que això faria pujar molt més láutoestima i LÓRGULL DE SER ARBEQUÍ, PERQUÈ JA SÉ SAP, QUE, LÁRBEQUINA VE DÁRBECA! Atentament, Rossend Renyé, de “cal Pepe xiribel.lo”.

Col·labora amb la Borrassa

Estem d’aniversari A l’abril del 2004 va aparèixer el primer número de la Borrassa, sembla avui però ja fa cinc anys que un conjunt de joves d’Arbeca amb el suport de l’Ajuntament va endegar el projecte de crear una revista municipal, feta per gent del poble per a tot el poble i pagada pel poble, amb l’objectiu de fer arribar a totes les llars, informació, curiositats, entreteniment i opinions. La revista pot complir el seu cinquè aniversari no només gràcies al consell de redacció que n’exerceix la direcció sinó a tot un seguit de col·laboradors fixes i esporàdics que durant tots aquests anys, número rere número han treballat desinteressadament per la Borrassa, a tots ells, als que continuen i als que per diferents motius ja no hi col·laborent directament, moltes gràcies, sense vosaltres, aquesta fita no hauria estat possible. També hem de donar les gràcies a tots els lectors, ja sigui en paper o per internet que ens heu manifestat el vostre suport, i ens heu fet sentir joiosos de la tasca que intentem dur a terme, allò que tant costa de fer, dir-li a algú que fa bé la feina, perquè criticar costa molt poc, però parar algú per carrer, per dir que la borrassa està molt ben feta o que t’agrada molt o enviar un email amb el mateix sentit, ja costa de fer. En aquest cinc anys, no ho hem fet tot perfecte, segur que hi ha errors però la gent que ens segueix i ens coneix, ja sap sobradament que no són intencionats, alguns seran per manca de temps, alguns, pocs, per no fixar-nos-hi prou, i d’altres perquè ens costa molt, encara rebre

��

informació, i nosaltres modestament podem arribar fins on podem arribar, perquè són moltes hores de treball que treiem de les nostres vides personals (amb molt de gust), perque tots els que vivim a Arbeca o fora vila, estiguem informats del que passa al poble, ja sigui en soport paper o bé per internet. Com hem dit respectem l’opinió i tirem endavant fent una resvista per tot el poble, amb la intenció que hi pugui participar tot el poble i pagada per tot el poble, una revista de tots que en aquest aniversari vol fer especial tribut a la gent que ens llegeix per internet, que són molts, i per això avui comencem una nova secció, A little villge in the word, una secció internacional, on volem fer un recorregut pel món tot buscant arbequins i per tal que ens expliquin com és viu fora del nostre municipi, què enyoren, què no enyoren i quines diferències socials, econòmiques hi ha entre el nostre país i el seu nou país d’acollida, i un cop més us demanem que ens ajudeu i ens feu arribar els contactes dels vostres amics o parents que tot i ser arbequins/es, estant esbarriats per arreu del globus terraqui. Gràcies pel vostre suport incondicional i per fer-nos sentir útils, i com sempre us recordem que estem oberts a rebre nous membres del consell de redació, nous redactors, nous col·laboradors, noves propostes i idees per millorar encara més la revista d’Arbeca: La Borrassa per saber què passa. Consell de redacció

�� Aclariment: En el número anterior de “La Borrassa” sortia a la pàgina 43 a la secció en primera persona que l’autor de l’article L’Hereu Marina era Eduard Sans Duch quan l’autor era Xavier Sans Duch.

Envian’s la teva opinió laborrassa@arbeca.org

Residència Al passat ple extraodinari que es va celebrar el 12 de febrer, el nostre grup municipal va votar conjuntament amb l’equip de govern per tal que d’una vegada per totes tinguem una residència al nostre poble, els motius com veureu són molt evidents, i hem cregut oportú transcriure’ls en aquest mitjà de comunicació de forma literal: “El vot del grup municipal d’Esquerra als següents tres punts de l’ordre del dia serà en sentit positiu, en primer lloc perquè ens sentim pares del projecte per tenir un equipament d’aquestes característiques per Arbeca, on el municipi podrà gaudir de la residència i de tots els serveis que s’hi prestaran, i per això vàrem lluitar quan érem a govern i ho hem continuat fent des de l’oposició, i segon, perquè la proposta que avui votem és gairebé la mateixa que vàrem presentar a l’equip de govern quan vàrem iniciar les negociacions. Volem agrair expressament a l’equip de govern deixar-nos participar en la decisió que avui aprovem, és a dir, poder acabar la “residència” i poder-la posar en funcionament, ja que tal com vàrem dir al dia de la investidura de l’Alcalde de la Vila “sempre ens trobareu per treballar pel poble”, i esperem i sobretot desitgem que aquest fet no sigui un punt aïllat, i representi un punt d’inflexió en la participació dels grans temes municipals tot intentant treballar per trobar el màxim consens amb tots els grups que estan representats en aquest plenari. Tot i això, no volem deixar passar l’ocasió per recordar que des del grup municipal d’Esquerra encara estem convençuts que una residència com la que nosaltres vàrem projectar, és a dir, plenament municipal, era possible al nostre poble, amb l’aplicació del PUOSC integrament al Centre Municipal de Serveis Socials, estem convençuts que haguéssim aconseguit una major dotació econòmica que la que s’ha aconseguit per l’avinguda Josep Tarradellas, a més sense pensar-ho ens han caigut 434.000€ del pla Zapatero, una “loteria”, efectivament, com ho definia el nostre Alcalde en l’anterior ple; amb imaginació legal, també haguéssim trobat la manera per destinar-los a la residència, i amb una implicació profunda del Departament d’Acció Social en aquest projecte, com va demostrar en el passat, hauríem aconseguit tenir una Residència plenament municipal. Tan cert com que estem convençuts que aquest projecte podia haver tirat endavant, també és cert que 634 persones van votar la candidatura socialista en front de les 749 que van votar a altres opcions, és innegable que aquest fet per la llei d’Hont dóna una majoria absoluta a un grup per prendre les decisions que cregui més

oportunes, i com que s’ha de respectar les majories que donen les lleis, forçosament hem deixat de banda la figura de la residència plenament municipal, per un model, que amb les nostres aportacions s’acosta molt a les nostres prioritats, aconseguir un projecte social i municipalista. Per tal que s’evidenciï el canvi de model de gestió per la residència, a la primera reunió de treball que vàrem tenir amb l’equip de govern, es parlava d’un contracte privat, avui aprovem una concessió administrativa de gestió, la diferència, a banda de semàntica, recau en que l’Ajuntament sempre tindrà el control de la Residència. Creiem, que amb les nostres aportacions s’ha arribat a un document final on l’empresa haurà de demanar permís a l’Ajuntament per augmentar els preus si són per sobre del IPC, i on cada any l’empresa haurà de donar comptes a la corporació de torn i a una comissió de seguiment de que fa, com ho fa, i quins resultats ha obtingut. L’equipament construït fins al moment no perdrà mai la condició de municipal, el que es fa es cedír la gestió a un expert extern, que a la vegada ens proposa acabar l’equipament i construir-ne un altre al costat, que ampliarà encara més el servei, i com també és lògic, per fer-lo més rentable per a ell, però que sens dubte aportarà nous serveis al poble, on a banda que els nostres pares i padrins ja no caldrà que abandonin Arbeca per gaudir d’aquest servei, aportarà llocs de treball al nostre municipi. Avui comença un camí que de ben segur tindrà un final feliç, segurament aquest final serà amb dates molt properes a les eleccions, però també és el que toca. Enrere queden aquells dies on pels carrers i pels cafès alguns feien córrer infinitat de disbarats sobre aquest equipament a banda de les ratlles i ratlles de malaguanyada tinta que vomitava mentides sobre el Centre Municipal de Serveis Socials en un pamflet infumable per sort ja desaparegut. Avui, se’ns dubte és un gran dia per passar pàgina. I el grup municipal d’Esquerra té l’orgull d’haver iniciat una proposta, haver-hi dedicat tots els esforços en el passat i en el present, i poder veure com el nou equip de govern la fet seva, constatant la idea inicial que la residència suposarà una millora per la qualitat de vida de la nostra gent, tant pel que fa als usuaris, als familiars i als llocs de treball que generarà. Així doncs, ens felicitem tots plegats de fer una bona política per Arbeca i esperem que en puguem gaudir aviat.” Grup Muncipal d’Esquerra a l’Ajuntament d’Arbeca.

La fira té més de 500 anys El programa de la Fira de Sta. Caterina 2008 s’anunciava com a XXV edició i com sabem fa més de 500 anys que se celebra. A continuació reprodueixo un text on es documenta la data de la concessió de la nostra Fira. És el fragment d’un treball del Sr. Ramon Quintana i Argilés fonamentat en l’arxiu de la corona d’Aragó, i que m’ha facilitat el Sr. Jesús Elies. ORIGEN DE LA FIRA D’ARBECA Segons l’arxiu de la corona d’Aragó, en el registre 3555 foli 19, el Rei Ferran I d’Aragó, el Catòlic des de Barcelona, dóna la concessió de la celebració de la Fira, el 2 de desembre de 1493, encara que no precisa dia ni condicions; amb tot en el registre 3650, foli 78, ja diu, per document, adreçat a Joan Folch, Duc de Cardona, Marqués de Pallars, Comte de Prades i

Condestable d’Aragó, des de Medina del Campo, a 31 d’agost de mil cinc cents quatre, el celebrar fira tots els anys el primer diumenge després de Pasqua de Resurrecció, i dura els tres dies continuos, i que el retorn de la Fira sigui el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, i durant tres dies sota les condicions com el mercat. Volent proveir declara lo concedit i utilitat de la vila d’Arbeca i els seus habitants situada a la vegueria de Lleida del “nostre Principat de Catalunya que és de bos preferit mestre Joan Folch, Duc de Cardona, Marqués de Pallars, Comte de Prades i rep lo Senyor de dita Vila per lo dret de Fira les coses següents tot i a us i costums de la fira de Prades i la vila d’Arbeca a de guardar la Fira amb les seguretats, modus i formes que fan los de Prades” Manel Morgades

Ateneu Popolar L’Ateneu Popular Plana d’Urgell es constitueix el 14 d’abril de 2001 i el promouen gent de diverses edats i pobles que s’organitzen en una associació cultural independent amb voluntat de treballar per la promoció de la cultura, la gent i el territori compartit. Els objectius són: *Promoure i realitzar activitats culturals. *Difondre i popularitzar el sentit nacional de Països Catalans a les terres de Ponent. *Oferir un espai de trobada i reunió per a diferents col·lectius i organitzacions. *Promoure les relacions intergeneracionals. *Promoure la formació dels seus associats en àmbits socials, econòmics, ambientals, culturals i polítics. CICLE DE XERRADES PRIMAVERA 2009: 17/04/2009 Presentació del llibre “El moment de dir prou. La manifesta incompatibilitat amb Espanya” a càrrec del seu autor Toni Strubell, filòleg català, i coordinador de la Comissió de la Dignitat. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.00

24/04/2009 Presentació del llibre “La dictadura de la incompetència”, a càrrec del seu autor Xavier Roig, empresari català. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.00 08/05/2009 “La crisi actual: origen, repercussions i perspectives futures a Catalunya” a càrrec de M. Àngels Cabasés, doctora en economia i diputada del Parlament de Catalunya. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.30 15/05/2009 Presentació del llibre “Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa” a càrrec del seu autor Pol Galitó. Lloc: Local Ateneu (Camí del Palau, núm. 11 25230 MOLLERUSSA) Hora: 21.30 17/05/2009 Visita guiada per Pol Galitó per algunes de les zones de la batalla del Segre. Sortida des de Bellcaire i recorregut passant per la Sentiu de Sió, Camarasa, Montgai i Balaguer.

Anna Roset

��

Tallers Amado

- Personalització de vehicles - Mecànica, Planxa, Pintura i Pneumàtics Serveis: - Pre I.T.V. - Neteja de tapissats

Venda de vehicles nou i d’ocasió

ajor! M a t s e F Bona

Av. Montserrat, 43 - Tel. 973 14 90 81 - 25140 Arbeca (Lleida)

HORARIS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE L’AJUNTAMENT D’ARBECA Ajuntament d’Arbeca Les Garrigues- Lleida

Oficina d’Atenció al Ciutadà

De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00

Secretaria de l’Ajuntament

De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00

Alcaldia

Amb cita prèvia, els dimecres a partir de les 21:00

Assistent social

Amb cita prèvia, Els dilluns de 10:00 a 14:00

Recollida de receptes, de dilluns a divendres de 09:00 a 10:30. Dispensari mèdic municipal

Visites mèdiques, de dilluns a divendres 09:00 a 10:00 i de 11:00 a 12:15 Podòloga: cita prèvia al tel. 652953146

Jutjat de Pau

Dimecres de 12:00 a 13:00

Tècnic municipal d’obres (arquitecte)

Amb cita prèvia, els divendres de 10:00 a 11:30

Borsa de treball del Consell Comarcal de les Garrigues

Cada 15 dies, amb cita prèvia, els dimecres de les 10:30 a 13:00

AODL (Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local)

De dilluns a divendres de 10:00 a 14:00

Català al google- Un pas important que has de començar tu! Óscar del Pozo Triscon, actualment enginyer de Google a Irlanda, i antic col·laborador de Softcatalà, ens va fer saber la importància de tenir el navegador configurat en català, durant la celebració del 10è aniversari de Softcatalà, el passat divendres 3 d’octubre al Museu d’Història de Catalunya. Ens va explicar que l’any passat a Google van engegar una iniciativa per oferir els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a internet; el català va entrar-hi però molt just. Un dels criteris que fan servir per a Google per saber quin és l’idioma preferit dels usuaris és l’idioma configurat al navegador. Per tant, la conclusió és simple: si volem comptar a internet, una de les coses que podem fer i que són 5 minuts és assegurar que l’idioma predeterminat del navegador és el català. Compte, es pot tenir els menús en català i no tenir el català com a llengua predeterminada del navegador! Per assegurar-vos que teniu el català com a llengua predeterminada del navegador cal fer: - si feu servir l’Internet Explorer: eines > opcions d’Internet > idiomes > afegir > català Un cop fet això cal posar el català a dalt de tot amb el botó corresponent. - si feu servir el Firefox versió 3.0.X: edita > preferències > continguts > llengües > afegir > català -si teniu la versió 2.X del Firefox: eines > opcions > avançat > llengües > afegir > català [ca] també cal fer-la pujarfins que sigui a dalt de tot. -Si teniu el nou Chrome de Google: “Personalitza i controla” > opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix (seleccioneu català i poseu-lo en la primera posició si teniu més d’un idioma configurat) Ep! Ho fas córrer? Gràcies! Núria. Polítiques migratòries.Consell Comarcal Garrigues

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

BAN SOBRE L’ANTIC ABOCADOR MUNICIPAL DE RUNES

Es fa saber, per a general coneixement que, a partir del proper 23 de març 2009, Arbeca ja no disposarà de cap àrea per deixar runes a l’antic abocador municipal. L’actual abocador, ubicat a la partida Pla de les Alzines , deixarà de ser operatiu a causa del compliment estricte de la normativa actual sobre residus, i davant la denúncia presentada contra els 21 pobles de la comarca de Les Garrigues que venien utilitzant el mateix sistema que nosaltres, i més quan hi ha en funcionament la deixalleria comarcal ubicada a Les Borges Blanques i alguna de privada propera al nostre terme municipal. Per tot això, a partir de la data esmentada, s’hi hauran de portar les deixalles d’obres i les considerades no domèstiques, amb la finalitat de millorar la recollida selectiva i evitar els abocaments incontrolats. En aquest sentit, l’Ajuntament gestionarà la pertinent ordenança de regulació de la gestió de residus, per tal de regular, vetllar i sancionar, si procedeix, qualsevol possible infracció a la normativa nacional o local en aquest aspecte. Per alleugerir els efectes d’aquesta situació, l’Agència de Residus de Catalunya, el Consell Comarcal de Les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca procediran d’immediat a la clausura, neteja i reompliment amb terra vegetal de l’actual abocador; convertint l’espai en un punt de transferència controlat per a residus exclusivament d’obres menors sota llicència. En aquest espai tancat al qual es podrà accedir amb control de clau i on trobareu un moll de descàrrega que facilitarà, en contenidors pasteres, un abocament racional des d’on es gestionarà posteriorment cap als abocadors referenciats. D’altra banda us recordem que, residus com ara el paper i cartró, vidre, envasos-plàstics, matèria orgànica i rebuig, podeu dipositar-los als contenidors corresponents que hi ha al municipi, i a més a més durant dos dies per setmana hi haurà una deixalleria mòbil localitzada al vial entre Pistes i Piscines, on personal de l’Ajuntament us assessorarà sobre la gestió de les restes i andròmines. Finalment, advertir que està totalment prohibit i sota sanció deixar runes i “trastos” vells en qualsevol lloc del municipi, fins i tot als contenidors de rebuig i habituals de recollida selectiva. L’alcalde, Joan Miquel Simó i Falcó Arbeca, 16 de març de 2009

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

PRINCIPALS ACORDS DE LES SESSIONS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA ,RESPECTIVAMENT, DEL 20 DE GENER I 12 DE FEBRER DE 2009 Conveni amb FECSA-ENDESA pel subministrament elèctric al Polígon Industrial les Pedreres i línia d’enllaç La Salle (Mollerussa) amb Font Vella (Les Borges Blanques). Acceptació de la subvenció de 191.126,99 € de l’Agència Catalana de l’Aigua per actuacions d’abastament en alta al municipi d’Arbeca. Adhesió d’Arbeca al Consorci Garrigues per al desenvolupament del territori i aprovació del programa de subvencions Leader Eix 4 pel període 2007-201 a les Garrigues i Segrià Sud. Aprovació dels projectes a presentar al Fons d’inversió Estatal Inversió (Fons Zapatero): “Urbanització de l’Av. Josep Tarradellas i Murs de Contenció al Turó del Castell” i “ Supressió de Barreres Arquitectòniques a l’edifici de Serveis Socials”. Import total de les inversions: 430.000 €. Compra d’un vehicle pel Guarda de Camp – Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament, en la modalitat de renting. Adhesió al Consorci de la Mobilitat de Lleida per abaratir el preu del transport públic, millorar la freqüència i la possible creació de noves rutes. Conveni amb l’associació Troballes – Roba Amiga per a la instal·lació d’un contenidor de recollida de roba usada a la Vila. Creació del servei municipal públic de residència assistida i centre de dia d’Arbeca. Aprovació del Plec de Clàusules administratives particulars del concurs públic per a la gestió del servei de residència assistida i centre de dia d’Arbeca. Aprovació del Plec de Clàusules administratives per a la concessió d’un dret de superfície sobre el solar municipal per a la construcció de l’ampliació de la Residència Assistida i Centre de dia d’Arbeca. Aprovació del Plec de Clàusules administratives particulars i obertura del procediment per l’adjudicació del contracte de l’obra “ Urbanització de l’Av. Josep Tarradellas i Murs de Contenció del Castell”. Proposta de nomenament de secretària del Registre Civil d’Arbeca. Acords d’adhesió a les mocions: de rebuig a la proposta d’una ampliació de les àrees ZEPA (zona especial de protecció per a les aus) a l’ambit del Canal Segarra – Garrigues.- Per Internalització del dret a decidir un estat propi del poble català.- Declaració de la Sardana com a dansa Nacional de Catalunya.

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

RELACIÓ DE LES DARRERES SUBVENCIONS ATORGADES A L’AJUNTAMENT

A part de la comentada de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal nombrar que se’ns ha aprovat distintes subvencions: -

Cultura: Arranjament del portal d’entrada al Castell: Pressupost 4.000 €, subvenció 30.000 € Arquitectura i paissatge: Av. arbrada J. Tarradellas: Pressupost 200.000 €, subvenció 70.000 € Turisme: Arranjament camí Vilars, caseta de recepció i aparcament. Pressupost 76.000 €, subvenció 40.000. La resta a distribuir entre ajuntament i Consell Comarcal. Fira de Sta. Caterina: Diputació: 2.000 € per la Fira i 2.000 per la instal·lació de la Carpa- Consell Comarcal de Les Garrigues: 2.000 €. Dins del Pla de Turisme del Consell Comarcal, s’ha senyalitzat els Vilars en distintes carreteres: Des de Belianes, Des de Bellpuig, Des de la Carretera de Borges, Des la carretera de Vilanova, i des de la sortida de l’Ap2 a les Borges Blanques. Per l’any 2009, també s’ha previst la senyalització del Camí de St. Jaume al seu pas per la Vila, provinent de Belianes i de la ruta cistercenca que surt de Tarragona i passa pels monestir de Stes. Creus. Poblet i Vallbona de les Monges. Educació: 3.190€ per les petites reformes de l’estiu al CEIP ALBIRKA. Diputació: Arranjament d’urgència de camins per les pluges de novembre 3.500 €. Omplidor de botes 17.000 €. Institut d’Estudis Ilerdencs: Actuacions al Castell 10.000 €.

S’ha tramitat una gran quantitat d’expedients, no relacionats fins ara, de petició de subvenció que per distintes causes encara no han estat resolts; però amb força possibilitat d’aconseguir arribar a bon port, cosa que permetran a l’Ajuntament iniciar actuacions en benefici de la població, entre elles les més importants: - Conveni amb l’IEI pels Vilars. - Conveni amb el Ministeri de Fomento 1% estatal

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

ADJUDICACIÓ DE CONTRACTES MENORS PER DECRET D’ALCALDIA

Pel que fa a les obres del Pla Zapatero de supressió de barreres arquitectòniques a l’edifici de serveis socials, s’ha adjudicat l’obra a l’empresa local BOESGA SL, una vegada ha resultat la millor proposta presentada. En relació aquesta obra que supera els 38.000 € hem d’especificar que prèviament s’havia convidat a tots els instal·ladors i constructors locals a participar-hi. Quant a les obres subvencionades al 60% pel Departament de Cultura, que afectes a la portalada del Castell, l’adjudicatari ha estat, també l’empresa local Construccions Gotsens Hill. Directament l’Ajuntament ha actuat de promotor en les obres de l’omplidor de botes i instal·lació de rentador de maquinària agrícola, reparació de camins i asfaltat i construcció de nou teulat en l’edifici cedit a la Petjada del Secà, com a part aquest darrer de la col·laboració establerta entre les dues entitats que permetrà realitzar distintes millores al local amb aportació econòmica d’ambdues entitats.

INFRAESTRUCTURES:

Quant al tema d’infraestructures, entengui’s carretera de Belianes i Variant de la Comarcal 233, us hem d’informar que malgrat algunes bones informacions de parlamentaris que situaven l’adjudicació de les obres de la Carretera de Belianes durant el primer semestre d’enguany i aprovació del projecte de la variant durant enguany, a la visita que vam fer al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el dia 30 de gener, el Tinent d’Alcalde i Jo mateix, vàrem saber de primera mà que la carretera de Belianes s’adjudicarà el mes d’octubre d’enguany per començar el primer trimestre del 2010; i que la variant s’acabarà el projecte durant el primer trimestre de l’any 2010, es licitarà i la previsió inicial era la de començar les obres al juny del 2011. Després de fortes pressions hem aconseguit avançar un xic aquesta obra, i tenim el compromís directe del Conseller Nadal que el mes de gener de 2011 ja tindrem les màquines treballant en la tant esperada variant.

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL

ACTIVITATS DE CULTURA I FESTES DURANT EL NADAL La Regidoria de Cultura va organització un concurs de postals de Nadal, amb la Col·laboració del CEIP Albirka, i que es va traduir en una participació de 60 concursants, i amb un premi de 10 € per a cada una de les 6 categories participants. El dia 20 de desembre es va organitzar al Centre un taller de joguines reciclades, amb afluència de molts infants i pares. Al vespre, a la sala de la bola, escudella de nadales amb el grup de Calaix, rock &llamp i esterofons. El 21 de desembre, en commemoració de l’any Rodoreda, lectura pública de contes a càrrec de veïns de la Vila, podent-se escoltar directament a la Sala de Plens o per Ràdio Arbeca. El 24 de desembre: Cantada als participants dels concurs de pessebres per la Coral l’Encís i després de la missa del gall, torronada popular a la plaça major. El 26 de desembre, recollida de les cartes dels reis per l’emissari Alí Patxà El 31 de desembre Festa de Cap d’Any: Amb una participació molt propera a les 200 persones. La Festa va anar força bé, amb petits serrells que haurem de polir pel proper any. 4 de gener, Concert de Nadal a càrrec de les Corals i entrega de premis del concurs de pessebres. 5 de gener arribada de ses Majestats els Reis d’Orient, rebuda a l’Ajuntament i repartiment de regals.

AJUNTAMENT D'ARBECA GARRIGUES – LLEIDA OFICINA DE COMUNICACIÓ MUNICIPAL VISITES INSTITUCIONALS

Quant a visites institucionals, a banda de la ja relatada amb el conseller Nadal, també hem de comentar la visita que va fer a la nostra població el Conseller Josep Huguet, Conseller d’Innovació, Universitat i empresa, que a banda de visitar l’agrobotiga i recentment legalitzada oficina de turisme municipal, va procedir a la inauguració de la nova cuina de l’Araceli, on després de la referida inauguració, el matrimoni propietari de l’empresa: Araceli i Màrius, van oferir un refrigeri a les autoritats assistents i a tots els veïns que s’hi van voler apropar. SALUTACIÓ BENVINGUDA A L’HONORABLE CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA SR. JOSEP HUGUET I BIOSCA. ARBECA NOVA CUINA DE L’ARACELI

30 DE GENER DE 2009

“Honorable Conseller, President del Consell Comarcal de Les Garrigues, Vicepresidenta del Consell Comarcal, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Innovació, universitats i Empresa, Alcalde de Les Borges Blanques, Regidors de l’Ajuntament, amics i amigues. Us donem la benvinguda a la nostra població i ens congratulem que en un dia com avui, en què també celebrem la Fira de Les Garrigues, sigueu aquí per inaugurar una nova instal·lació industrial i comercial que reafirma el caràcter emprenedor de la gent d’aquestes contrades. Heu visitat l’Oficina Municipal de Turisme i l’Agrobotiga, a l’Espai Martinell, que compartim amb la Cooperativa en una mostra més de la voluntat d’aquest poble per promocionar els seus recursos, i ara doneu el tret figuratiu de sortida a una iniciativa empresarial, que ha comptat amb una petita empenta de les administracions, en especial la local, que malgrat la situació té el deure i el gust d’ajudar a que la gent del nostre poble pugui rutllar, com més bé millor. Desitgem que el suport que directament heu donat al poble d’Arbeca, amb la iniciativa de l’Espai Martinell i amb la important promoció de les infrastructures turístiques, al parc arqueològic de Vilars, sigui un procés sense solució de continuïtat, i que poc o molt sempre ens tingueu presents en les vostres programacions com una terra que té molt per oferir i molt a desenvolupar. Sigueu benvingut .”

Deixalleria mòbil Des de fa uns anys, cada vegada més, els mitjans de comunicació ( diaris, ràdio,tv...) ens llancen missatges i notícies sobre “la conservació del medi ambient”. Ara a l’arrencada del segle XXI hem de prendre consciència de la importància de reciclar, el món s’encamina cap aquí, sabedors de la falta de costum, per bona part de la gent, és evident que s’ha de facilitar el reciclatge el més possible, i el que fem es apropar-ho als veïns. A més de la recollida de matèria orgànica i la reutiltzació de vasos, d’implantació des de la comissió de festes, en els actes adients que organitza l’ajuntament, ara fem un pas més amb l’entrada en funcionament, des del passat dia 9 de març, del servei de deixalleria mòbil. Aquest servei s’implanta a partir de la col·laboració entre el Consell Comarcal de Les Garrigues i l’Ajuntament d’Arbeca, en un pla pilot de suport al reciclatge. L’espai destinat per a aquest servei és al vial adjunt al camp de futbol, annex a les piscines municipals. Durant l’horari de funcionament de la deixalleria, hi haurà una persona de l’Ajuntament que vetllarà pel bon funcionament i assessorarà a l’hora de dipositar els residus. El contenidor estarà disponible tots els dilluns i dimarts amb el següent horari: DILLUNS: de 10h a 13h i de 16h a 17:30 h

DIMARTS: de 10h a 13h

En els departaments de la deixalleria mòbil es recolliran diferents residus: voluminosos ( aparells d’informàtica, matalassos, bateries de cotxe,etc..), especials (aerosòls, ceres, betums, pintures, fluorescents,bombetes, etc..) i ordinaris ( vidre, envasos,etc...). En el moment de la redacció d’aquest escrit han passat tres setmanes des de l’entrada en funcionament de la deixalleria mòbil, i cal dir que ha estat molt ben acceptada pel veïns, ja que cada setmana la recollida es més important. Des de l’Ajuntament continuem animant als arbequins a reciclar, ha fer ús d’aquest servei, i així, ficar el nostre granet de sorra per tal que els nostres fills puguin gaudir, el dia de demà, d’un món més net i millor. Regidoria d’Agricultura i Medi Ambient d’ Arbeca

Omplidor de botes El maig del 2007 ens presentàrem a les eleccions municipals, un del punts del programa era un omplidor de botes nou en un altre indret del terme, però, després de parlar amb els futurs usuaris, se’ns insisteix que la millor opció és l’indret actual, això sí, amb una reforma total o parcial de l’omplidor. Així mateix, la Cooperativa ens fa saber que tenen problemes amb les condicions actuals, ja que no compleix cap de les normatives establertes. Des de l’Ajuntament ens posem a treballar en aquesta obra, primer amb la redacció d’una memòria valorada per part del coordinador Antonio Elias, ja que per poder començar hem de saber que és el que es vol fer i com ho durem a terme. A dia d’avui, 19-03-09, la imatge d’aquest indret ha canviat molt, i el que és tant o més important, l’aigua que en surt encara més. Esperem que a la data en què rebeu aquesta edició de La Borrassa, l’omplidor de botes ja estigui totalment acabat i en ple funcionament; recordant, a més, que s’hi ha instal·lat un rentador de maquinària i un punt de recollida d’envasos fitosanitaris. Cada usuari de l’omplidor disposarà d’una clau personal que farà possible, des de l’Ajuntament, fer un control del consum i bon ús de l’aigua per part de cadascun. El servei serà gratuït, això no treu que tinguem cura de no malbaratar aquest bé tan preuat com es l’aigua. A la lectura d’aquest escrit s’haurà repartit , o s’estarà a punt de fer, les claus per poder utilitzar l’omplidor, a cada una s’hi adjuntarà un full explicatiu de funcionament i s’assessorarà de com utilitzar-lo . Esperant que aquestes instal.lacions siguin una bona eina de treball per als arbequins que cuiden aquesta terra nostra. Una cordial salutació Regidoria d’Agricultura Ambient d’ Arbeca

Medi

Recollida de roba L’Ajuntament d’Arbeca ha firmat un conveni de col·laboració entre l’Entitat Associació d’inserció socio-laboral Troballes i la Cooperativa Roba Amiga, el resultat del qual ha estat l’instal·lació d’un contenidor de recollida de roba, bosses, sabates, cinturons per poder-los reciclar. El contenidor està ubicat al c/ Vidal i Barraquer, davant de l’Abadia. L’Entitat associació d’inserció socio-laboral Troballes, promoguda per Càritas Diocesana de Lleida, sorgeix quan s’adonen que els robers d’algunes Càritas Parroquials estan plens de roba i davant d’aquesta situació volen donar una altra utilitat i servei, de manera que esdevingui una ajuda a les persones en altres àmbits que no sigui exclusivament de cobrir la necessitat del vestir sin de dissenyar un projecte de treball d’inserció social per a persones que són excloses del món laboral. Així l’any 2006 va començar l’associació amb la finalitat de crear llocs de treball per a persones amb dificultats o en risc d’exclusió social. Actualment aquesta associació té un taller ubicat a Gardeny i 3 botigues repartides per Lleida. La Cooperativa Roba Amiga és l’encarregada de coordinar el programa del reciclatge de la roba i dels diferents materials relacionats amb la mateixa. Demanem a tots els veïns la col·laboració utilitzant el contenidor per desfer-se de la roba usada. Ajuntament d’Arbeca.

La Borrassa informa als seus col·laboradors: A tots els que vulguin col·laborar en aquesta publicació del seu pla de treball i recollida d’informacions diverses. La Borrassa és quadrimestral, n’hi ha una per Sant Jordi, una altra per Festa Major i la darrera per la Fira. Per complir aquestes dates de sortida és del tot imprescindible complir amb el següent calendari: Pel número de Sant Jordi: La data màxima d’entrega de tots els continguts de La Borrassa és el 28 de febrer. Durant el més de març, es revisen els textos, es maqueta la publicació, es trien les fotos i finalment s’efectua la correcció ortogràfica. Els primers 15 dies d’abril es donen de marge a l’impremta per imprimir-la i la darrera setmana fins arribar a Sant Jordi es dóna de marge per repartir-la per les cases. Pel número de Festa Major: L’operativa es repeteix, essent la data màxima d’entrega de tots els continguts el 28 de juny, durant el proper més s’elabora La Borrassa i es deixen dues setmanes per imprimir-la i una per repartir-la, per tal que tots la puguem gaudir en una festa tant assenyalada. Pel número de la Fira de Santa Caterina Exactament el mateix, un mes i tres setmanes abans es recull tot el material, essent la data màxima d’entrega el 31 d’octubre, així es disposa d’un més per elaborar-la, 15 dies per imprimir-la i una setmana per repartir-la. Per acabar un petit recordatori, les fotografies han de ser de qualitat, a partir de 3 megues, i la tipografia que nosaltres utilitzem és la Times New Roman, tamany 11. Tots els orginals es poden donar en mà a qualsevol membre del Consell de Redacció i en especial a la seva Coordinadora o també passar-los per mail: laborrassa@arbeca.org Gràcies per la vostra atenció i us animem a que continueu col·laborant amb nosaltres i tots aquells que encara no ho heu fet us decidiu ben aviat, perquè estem segurs que teniu alguna cosa per explicar. Atentament, El Consell de Redacció

S’adjudica provisionalment la Residència d’Arbeca a Josep Torrent Amb els vots favorables del PSC-PM i ERC s’aprova tancament de la present s’han celebrat dos plens més, un provisionalment l’adjudicació de la gestió del “Servei de d’ordinari el 20 de gener del 2009 i un d’extraordinari el Residència Assistida i Centre de Dia” d’Arbeca. A banda 12 de febrer del corrent. de la gestió, aquest empresari, que és el responsable de la Pel que fa al Ple del gener, cal destacar que d’onze residència de Vilasana, a d’acabar les obres interiors de possibles punts a votar, vuit van ser aprovats per la primera i tercera planta i tindrà una opció durant 10 unanimitat, i els altres van rebre el vot favorable de CIU, anys a fer una altra residència al costat de l’actual. CIU en canvi ERC va votar en contra dels dos que feien va abstenir-se tant en l’adjudicació provisional com en referència a l’anomenat Pla Zapatero, i es va abstenir l’aprovació de les bases, especificant que “...mai estarem a l’acceptació de subvenció de l’Agència Catalana de en contra del projecte de la residència ja que és un tema en l’Aigua per actuacions d’abastament en alta per la seva el qual hi creïem del tot, però tot i no votar en contra, ens poca concreció de la mateixa. abstindrem...” El ple extraordinari de febrer es va centrar bàsicament en Altres aliances va trobar el PSC-PM en l’anomenat crear el servei públic de la residència i a l’aprovació de les Pla Zapatero, aquest cop l’equip de govern i CIU van bases per adjudicar dit servei conjuntament amb la cessió votar conjuntament en adjudicar provisionalment, a de terrenys per construir-ne un altra, i a presentar les l’empresa COBRA , la Urbanització de l’Avinguda Josep oportunes propostes per l’aprovació del plec de clàusules i Tarradellas” Aquest cop el grup municipal d’ERC s’hi l’obertura del procediement per l’adjudicació del contracte va abstenir, al considerar que “hi havia altres obres més de l’urbanització de l’avinguda Josep Tarradellas. Els importants a realitzar, manifestant expressament que tot posicionaments dels diferents grups repecte aquests punts i no estar d’acord amb l’obra, l’empresa COBRA era la es van resoldre exactament en el mateix sentit que els millor de les tres presentades per dur-la a terme, per això descrits pels idèntics temes en el ple del 30 de març. no hi votava en contra sinó que s’hi abtenia” D’aquest ple cal destacar la unanimitat que es va Com a darrer tema destacat del ple del dia 30 de març aconseguir per aprovar les tres mocions presentades, tots els grups polítics van estar d’acord en proposar el que feien referència sobre la no-inclusió a més zones Santi Sans senyor Ramon Sans Vives com ZEPA a la superfície a Jutge de Pau regable del Canal del municipi i Segarra-Garrigues, a el senyor Jesús la inciativa popular de Elies Capdevila 10.000 a Brussel·les com el seu pel dret a decidir a substitut. tenir un estat propi A banda del ple del poble català, i comentat, des per últim a declarar del tancament la sardana com a de l’edició Dansa Nacional de l’última de Catalunya. Borrassa fins al Imatge actual de la façana del Centre Municipal de Serveis Socials

��

CELLER DEL PORTAL

Venda de pa i plats cuinats Obrim el diumenge

a Bon ta Fes or! Maj

Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

El pla d’ocupació a Vilars avança a bon ritme Els treballs arqueològics continuen desenvolupant-se a bon ritme a la Fortalesa dels Vilars. Des del mes de desembre de l’any passat fins el proper mes de maig, un equip de 7 persones (Enric Tartera, Ares Vidal, Jordi Martínez i Octavi Esteve, arqueòlegs; Joan Moià i Gheorghe Chindris, paletes; i Josep Aubach, ajudant) treballa en l’estudi i la restauració de les escarpes del fossat construït a finals del segle V abans de Crist; aquest equip compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca, que gestiona el pla i en fa el seguiment sobre el terreny mitjançant l’Antoni Elies. L’objectiu és consolidar i garantir la conservació d’unes estructures molt espectaculars però vulnerables, perquè en el seu dia van patir el procés d’enrrunament i ara han de suportar el xoc que suposa sortir a la llum, després de romandre enterrades i “protegides” dos-mil-cinc-cents anys, i restar exposades a la pluja, el vent, els canvis de temperatura, d’humitat i sequedat, etc. Finalitzats els treballs, el diumenge 7 de juny tindrà lloc la Jornada de Portes Obertes per presentar els resultats i podrem gaudir, com ja ve sent tradicional, de la plataforma elevada i les vistes panoràmiques. Al pla d’ocupació seguirà l’aplicació de la subvenció de l’1% cultural a través de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), intervenció en aquests moments en procés d’adjudicació, que té previst excavar el camp frisó i completar la restauració de l’escarpa del fossat. El sistema defensiu, consistent en plantar pedres dretes al voltant de les muralles per protegir-se dels atacs per sorpresa de grups armats a peu o a cavall, és un dels elements emblemàtics de la fortificació i contribuirà a realçar la majestuositat de la Fortalesa. Per altra banda, abans de l’estiu, amb un ajut de la Direcció General de Turisme, cofinançat del l’Ajuntament i el Consell Comarcal de les Garrigues s’arranjarà el camí dels Vilars, adaptantlo al �� pas d’autocars i habilitant un espai d’aparcament i

��

Berta Esqué

��

Servei de tintoreria Cortinatge interior i exterior Emmarcació de quadres ��

Imatges de les zones d’actuació del pla d’ocupació instal·lant una caseta prefabricada com a punt d’atenció i informació provisional al públic. Durant aquests darrers anys, les subvencions del Servei d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya han resultat fonamentals, pel volum de�feina �� feta i perquè,�� de fet, han permès una activitat continuada �� sobre el conjunt. Informa Emili Junyent. � ��

��

La Borrassa, ��

Nous serveis de diferents àmbits a Arbeca Ja està en funcionament la remodelació de l’omplidor de botes. Properament l’Ajuntament repartirà unes claus individuals per cada usuari per tal de fer un control del consum, tot i que l’aigua serà gratuïta. En el moment de tancar aquesta edició encara no s’ha instal·lat el rentador de vehiclees agrícoles que també està projectat en el mateix indret. Per altra banda, s’ha iniciat a Arbeca la prova pilot d’implantació de la deixalleria mòbil promoguda des del Consell Comarcal de les Garrigues, El contenidor de deixalleria mòbil està disponible tots els dilluns de 10h a 13h i de 16h a 17:30h i dimarts de 10h a 13h. Es recolleix : voluminosos ( aparells d’informàtica, matalassos, bateries de cotxe,etc..), especials (aerosòls, ceres, betums, pintures, fluorescents,bombetes, etc..) i ordinaris ( vidre, envasos,etc...). Al carrer de l’Abadia, s’ha instal·lat un contenidor per recollir roba usada, a diposició de tots els veïns de la vila.

Berta Esqué

��

Imatge actual de l’omplidor de botes d’Arbeca

Berta Esqué

��

Contenidor de deixalleria mòbil ubicat al vial. ��

Imatge del contenidor per dipositar la roba usada

��

Servei de tintoreria Cortinatge interior i exterior Emmarcació de quadres ��

��

per saber què passa! ��

��

Dos centenaris més a Arbeca Arbeca ha celebrat en quatre dies de diferencia dos centenaris més. El passat 14 de desembre de 2008 es va celebrar a l’ Església Parroquial de Sant Jaume d’Arbeca que feia justament 100 anys del naixement de la Sra. Concepció Pedrós Baget, filla de Cal Col·lector d’Arbeca i vídua del Sr. Miquel Puig Marimón, que havia estat alcalde d ’Arbeca. Després de la missa oficiada per Mossèn Anton Bru, van sentir-se una sèrie de parlaments molt emotius i li van fer entrega d’ uns presents: La Parròquia d’ Arbeca li va donar una còpia emmarcada de la seva partida de Baptisme, Mitjançant la Borrassa, els familiars de Concepció Pedròs en el seu nom, volen agrair a totes les institucions la celebració d’aquesta dia tan especial, el dels seus 100 anys. El Sr. Faustino Sans Vilà, va complir els 100 anys el dia 18 de desembre de 2008. El Sr. Fautino va rebre les autoritats a casa seva, oferint-los un refrigeri. Els dos centenaris en les seves corresponents festes, van rebre diversos obsequis de part de les diferents autoritats. L’ Ajuntament d’ Arbeca, representat per l’ Alcalde Joan Simó i la Regidora de Cultura Montse Poca, els hi van fer entrega d’una placa i un cistell amb productes de la terra. El Consell Comarcal, a través de la Vicepresidenta del Consell, els hi va fer entrega d’una placa commemorativa. La Diputació de Lleida els hi va entregar una medalla commemorativa pel seus 100 anys. De la Llar de Jubilats els hi van regalar una planta per recordar aquest dia. Des de la Borrassa, també volem felicitar aquests dos arbequins pels seus 100 anys.

X.Rubio

La Sra. Concepció en l’entrega d’un dels presents Ajuntament

El Sr. Faustino a casa seva rebent una placa

Santi Sans

El Conseller Josep Huguet visita Arbeca El Conseller Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el dia 30 de gener, va fer una visita a l’Espai Cèsar Martinell-Oficina d’Informació Turística, d’Arbeca. Acte seguit oficià la inauguració de les noves instal·lacions de l’empresa Àpats Garrigues S.L.- “La cuina de l’Araceli”, la qual estava oberta a tot el poble i hi va assistir un nombrós públic, que vàren poder degustar alguns dels fruits de la Cuina de l’Araceli, després d’uns parlaments del Conseller Huguet, l’alcalde de la vila Joan Simó i dels amfitrions, el Sr. Marius i Sra. Araceli . Les instal·lacions varen ser beneïdes per Mn. Manel

Moment de la inauguració de les instal·lacions

Nou èxit en de participació en l’edició del Cros El XXXIV Cros Vila d’Arbeca Memorial Ramon Bellmunt, es va celebrar el dia 25 de gener a les 10 del matí, organitzat per l’Ajuntament d’Arbeca, va comptar amb un gran nombre d’atletes i públic assistent a l’acte. Un total de 671 atletes van participar en les curses de les diferents categories a més a més dels babys que van realitzar les dues últimes curses d’aquesta edició del cros. Com ja és habitual, es varen convocar curses per 7 categories, separant masculí de femení, i aquestes van oscil·lar entre 8400 metres de la cursa oberta masculina als 100 metres dels babys. Cal destacar la bona classificació del Club Juventut Atlètica d’Arbeca, entre els quals Núria Alcantara, que va ser la guanyadora de la seva categoria, i la col·laboració del CEIP Albirka, que també va convocar a tots els alumnes a l’acte.

El Carnestoltes posa color als carrers d’Arbeca Les setmanes properes al Carnestoltes, els carrers d’Arbeca, varen tenir color i música. A les 9 del matí veritables rues de carnestoltes formades pels alumnes anaven cap al col·legi o a l’escola bressol. Els alumnes de l’escola bressol Sant Jaume, varen fer una volta pels carrers d’Arbeca disfressats de marietes i d’abelles. El dia 28 de febrer, va tocar el torn a la població, on es varen poder veure una àmplia gama de disfresses, des de super heoris a princeses. A les 5 de la tarda la Regidoria de Festes i Joventut va organitzar una cercavila amb el Teatre la Cremallera, que va portar tots els assistents a la sala del Centre Cultural Municipal, on varen oferir un espectacle a la quitxalla i l’AMPA del Ceip Albirka va oferir a tots els assistens berenar, coca amb xocolata. A la nit amb l’orquestra Girasol i el concurs de disfresses, els més grans van tancar la festa del carnestoltes 2009. Santi Sans

Berta Esqué

Imatge d’un grup d’atletes arribant a la meta Berta Esqué

Santi Sans

Premi a l’Oli Verge Extra Fruitat Madur Definitivament el passat dia 17 de març es va firmar davant de notari la fusió de les tres cooperatives Camp i Secció de Crèdit l’Arbequina, Fruitera d’Arbeca i Agrària dels Omellons. Quant a la campanya de l’oli hem de remarcar que la collita s’ha desenvolupat amb tota normalitat tenint en compte que ja es van xafar les olives de la Cooperativa dels Omellons junt amb les de la cooperativa d’Arbeca. Pel que fa a la producció de la campanya 2008-2009, s’han complert les expectatives en producció, superant el millor cent mil quilos d’olives, el que ha produït dos-cents quaranta-set mil quilos d’oli. Un oli que, per altra banda, “ha sortit molt bo”, segons informa la cooperativa. S’ha de remarcar també que a la Fira de l’Oli de les Borges Blanques celebrada el passat dia 29 , 30 de gener i 1 de febrer la Cooperativa va ser premiada amb el primer premi en la categoria de l’Oli Verge Extra Fruitat Madur.

Berta Esqué

Imatge de l’estand de la cooperativa i l’Ajuntament d’Arbeca a la fira de Les Borges Blanques Per altra banda, la cooperativa manifesta la satisfació de la bona marxa de l’Agrobotiga-Punt d’Informació Turística. Segons fonts de la cooperativa, la creació d’aquest botiga ha estat una bona fórmula per donar a conèixer el poble i els seus productes.

��

�� 94

��

El fort vent també fa estralls a Arbeca

Berta Esqué

La nit del 24 de gener, va bufar un fort vent que va superar els 100 km/h. Les fortes ratxes que van afectar a tot el país, també van fer estralls a Arbeca. El matí del diumenge dia 25, la brigada municipal i personal contractat per l’ocasió, enlloc de gaudir del cros van haver de treballar de valent per netejar els pins caiguts al pati de les escoles. Un munt d’arbres malmesos van ser retirats per tal que el dilluns les classes es reprenguessin amb normalitat. Altres indrets de la vila i del terme també es varen veure afectats, cal destacar el gran nombre d’arbres tombats, parets caigudes, sostres arrancats, etc.

Imatge d’un dels desperfectes al terme d’Arbeca Antoni Elias

Antoni Elias

A l’esquerra, imatges del pati de l’escola Ceip Albirka, i a la dreta, estat en que estava un dels arbres de les piscines municipals, davant dels serveis de les instal·lacions, després de la nit de vent

��

Roca dels moros a Arbeca

Berta Esqué

L’exposició itinerant “Un espai sagrat. La Roca del Moros del Cogul” va arribar a Arbeca el dia 29 de novembre. Aquesta exposició ha anat pels diferents pobles de les Garrigues per tal de donar a conèixer la Roca del Moros. que és una mostra inclosa en el marc dels actes del centenari del descobriment de les pintures rupestres de la cova del Moros del Cogul. L’acte va ser presidit pel president del Consell Comarcal de les Garrigues, Sr. Josep Lluís Balsells i Balsells, i l’alcalde d’Arbeca, Sr. Joan Miquel Simó Falcó, també vàrem comptar amb l’assistència de l’alcalde del Cogul, el Sr. Jaume Mor entre altres regidors de la vila. L’exposició comptava amb uns panells lluminisos explicatius i algunes taules amb estris trobats de l’època. A l’esquerra imatge d’una dels petits mostradors amb estris, al costat mostra dels panells explicatius de l’exposició. A dalt, imatge de les autoritats assistents a l’acte d’inauguració

��

L’associació BEC compleix 5 anys Un any més, l’Associació de Botiguers, Empresaris i Comerciants d’Arbeca (B.E.C.), ha organitzat l’edició del sorteig del Carro del Fato valorat en més de 400 euros, regalant les participacions en efectuar compres als establiments associats d’Arbeca. Aquesta és una de les promocions que s’organitzen més esperada pels usuaris dels serveis i que es realitza per tancar la campanya de Nadal. Aquests any els afortunats han estat: el Carro del Fato, entregat per Assegurances Sans Palau, a Jaume Sans i Teresa Gaya, i el Super Tandy-Guissona entregà el carretó als Srs. Jimenez. Tal com ens informa el BEC, l’associació va complir 5 anys el 13 de gener, i en aquest trajecte, valoren que les activitats que s’han arrelat més han estat el Sorteig del Carro del Fato i el Mercat a la Fresca. Una de les altres promocions que han efectuat, ha estat el repartiment de 1000 bosses de roba i 600 dispensadors per bosses de plàstic, han publicat una guia de telèfons d’Arbeca, s’han fet sorteigs d’esmorzars, sessions de perruqueria, estada al càmping, jocs de vilars, regals estiuencs, ... Com ja és habitual, pels comerços associats han organitzat cursets d’informàtica, tècniques de venda, paqueteria, .... L’associació BEC també col·labora en activitats que l’ajuntament i altres entitats organitzaven. L’associació BEC compta gairebé amb 40 associats, l’objectiu del qual és potenciar el comerç i l’activitat empresarial d’Arbeca. El BEC, des d’aquestses línies de la Borrassa, vol fer una crida als establiments perquè s’animin a ser socis de l’associació. A l’última assemblea de socis es va constituir la nova junta de l’associació i va quedar de la següent manera: president, Francesc Roset Balcells, vicepresident, Ferran Moyà Bellmunt, secretària, Montse Roca Armengol, vicesecretari, Màrius Teixidó Vidal, tresorera, Sílvia Sans Montalbo, vocal Guillem Fuchó Castillo, vocal Maite Pach Perelló.

BEC

A dalt mostra dels queviures que conté el Carro del Fato entregat pel l’establiment Assegurances Sans Palau , a la dreta entrega del carretonet, entregar per Supermecat Tandy-Guissona. Entregues que es van realitzar el 20 de gener de 2009

BEC

Berta Esqué

Col·labora amb la Borrassa Imatge de l’estat de les obres dels nou edifici de l’Escola Bressol, que ha d’estar operativa pel nou curs ecolar al setembre del 2009.

Noves convocatòries de l’Associació de Dones L’Associació de Dones d’Arbeca, ha anat celebrant els seus actes segons el calendari establert. El dia 20 de febrer es va organitzar una de les xerrades, “persones emprenedores a Arbeca”, amb Francesc Roset i Antonio Aldomà. Els dos ponents varen explicar al nombrós públic assistent els seus projectes, que els va portar a iniciar el seu negoci, entrebancs i èxits dels seus productes. En acabar, els assistents varen poder fer un tast dels seus productes, ampliament coneguts. En un altre ordre de coses, l’Associació de Dones va organitzar el dia 6 de març el sopar del a Diada de la Dona Treballadora. Aquest es va realitzar a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu, i va comptar amb un gran nombre d’associades que van voler celebrar la diada. El sopar va venir de la mà de “la Cuina de l’Araceli” i va estar amenitzat per un grup d’animació que va representar fragments de conegudes obres de teatre com potser Homes i Criatures de T de Teatre.

��

Associació de Dones

��

A dalt imatge del sopar i a baix els ponents de la xerrada juntament amb la presidenta del l’Associació de Dones, Eva Martinez

Instal·lació de pilons a les voreres d’Arbeca Per tal d’evitar que s’estacioni damunt de les voreres, l’Ajuntament d’Arbeca mitjançant la brigada municipal, ha instal·lat un gran nombre de pilons en varies voreres de la població. Un dels carrers on se n’ha ubicat és l’Av. Portals, on també s’ha instal·lat una senyal de prohibit aparcar.

��

Es recupera l’antiga porta del Castell

Nova ubicació de l’Oficina de Correus

S’han iniciat les obres de reconstrucció de l’antiga porta que donava accès la Castell d’Arbeca. Les obres que es realitzen estan subvencionades el 60 per cent pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el 40 per cent restant l’aporta l’Ajuntament d’Arbeca, estan valorades en 50.000 euros.

Aquest any 2009 l’oficina de Correus del municipi d’Arbeca, a l’igual que la bústia, han canviat d’ubicació. L’oficina que estava al carrer Pompeu Fabra, ara es troba ubicada al carrer Pregàries, i la nova bústia es troba a l’Avinguda Portals a l’alçada de la sucursal de la Caixa Tarragona.

Berta Esqué

��

CELLER DEL PORTAL

��

Venda de pa i plats cuinats Obrim el diumenge

a Bon ta Fes or! Maj

Av. dels Portals, 35 - Tel. 619 973 496 - ARBECA

Anuncia’t a La Borrassa 32

Eduard Sans presenta el llibre “Poemes del meu padrí” Durant les Jornades Culturals d’Arbeca, tindrà lloc la presentació del llibre de l’Eduard Sans, un recull de poemes del seu padrí, l’Hereu Marina. L’acte tindrà lloc durant la celebració de la Diada de Sant Jordi el 26 d’abril. Tot aquells que en vulguin un exemplar signat hauran d’anar a la parada de llibres on hi haurà l’autor de la publicació.

Eduard Sans

Imatge actual de l’autor del llibre, Eduard Sans

Gerard Aliaga al capdavant de la JNC de les Garrigues Es va constituir l’agrupació comarcal de Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de les Garrigues amb Gerard Aliaga com a president. el dia 21 de març. La nova agrupació s’ha constuït davant les diverses altes de joves militants formalitzades en els darrers mesos. Aliaga també és el president del agrupació local de la JNC d’Arbeca.L’acte de constitució va ser a la Sala de Plens de l’Ajuntament d’Arbeca i hi van assistir el president de la JNC, Gerard Figueras; el president de la Federació de Lleida de la JNC, Toni Postius; el president de la Federació de CDC a Lleida, Ramon Farré, la presidenta de CDC a les Garrigues, Ramona Barrufet i l’Alcalde de la Seu d’Urgell i Diputat al Parlament, Albert Batalla (que també va ser president de la JNC). També es va comptar amb la presència de diferents agrupacions comarcals, com ara del Solsonès, el Pallars

Sopar de la Fam per Kampanga El dia 17 de gener es va celebrar el sopar de la fam, un acte solidari. Aquest any es va col.laborar a construir un centre de formació i assistència social a Kampanga, Rwanda. En Mossèn Pasqual, delegat de missions, va explicar el projecte al qual anava dirigida l’ajuda aconseguida. L’Estudi de Dansa Ingrid Moyà i els Grallers la Revolta van amenitzar la vetllada. Al sopar va reunir 220 persones i es va recaptar 1.885 euros, segons informa la regidora Montse Poca, que dóna les gràcies als col·laboradors: la Parròquia, Càritas, l’Associacó de dones l’Olivera Arbequina, la Cooperativa, a la Dolors Català, Alimentació Teixidó, Bar la Fascina, Farmàcia Baget, Estudi de Dansa Ingrid Moyà, Grallers la Revolta i l’Associació de jubilats.

Gerard Aliaga

Imatge dels assistents a l’acte de constitució Jussà, l’Urgell i el Segrià, entre d’altres. Després de l’acte formal de constitució tots els joves assistents van acudir a un sopar que va tenir lloc en un restaurant d’Arbeca.

Montse Poca

Imatge de l’acte de l’Estudi de Dansa Ingrid Moyà

Arbeca recapta 3.172 euros per la Marató de TV3 Un any més Arbeca va participar en la Marató de TV3, amb un seguit d’actes organitzats entre el divendres 5 de desembre i el diumenge 14 de desembre. Aquest any la Marató estava dedicada a les malalties mentals greus, i Arbeca va aportar 3.172 euros per investigar-hi. El divendres es va organitzar una xerrada a càrrec del Dr. Salvador Miret Fallada, subdirector del Servei de Salut Mental a Lleida. El dissabte dia 13 de desembre, vàries organitzacions com l’escola Albirka, la Coral Infantil l’Encís, la Coral Harmonia, la Petjada del Secà, el grup de Colònies i l’escola Bressol, van oferir els seus espectacles. Els assistents a l’acte varen pagar una entrada per gaudir de l’espectacle i varen poder menjar coca amb xocolata que oferia l’AMPA del Ceip Albirka. L’AMPA de l’escola Bressol oferia un servei de begudes per aportar diners a la Marató. L’AMPA del Ceip Albirka va sorpendre al públic amb la cantada de dues nadales. El diumenge 14 de desembre, i a la plaça del Toll, el Motoclub Cop de Gas va passejar a tots aquells petits que ho van voler pel casc urbà. L’Associació de Dones va vendre pastissos d’elaboració pròpia. També es va disputar un partit de futbol i per finaltzar la diada, al Centre Cultural Municipal, el Gimnàs Nova Forma, el Casal d’Avis i els alumnes de Eva Saavedra van oferir les seves actuacions. Fora d’aquest calendari, el club Atlètic Arbeca, va participar al cros de Granollers a favor de la Marató. La Regidora d’Educació, Sanitat, Integració i Benestar Comunitari, Montse Poca vol donar les gràcies a tots els que van participar i en especial a tots els que van ajudar a fer possible l’organització de les activitats. Així doncs, agraeix al Dr. Salvador Miret per la seva xerrada, al CEIP Albirka, a la Coral Infantil Encís, Coral Harmonia, La Petjada del Secà, al Grup de Colònies, l’ AMPA del CEIP Albirka, l’ Escola infantil Sant Jaume i AMPA, Motarbeka Cop de Gas, Gimnàs Nova Forma, Eva Saavedra, al grup sardanista Arbeca Nostra, Associació de Dones l’Olivera Arbequina, Casal d’Avis, Club atlètic d’Arbeca, i al Club de Bitlles Sant Isidre, la seva col·laboració. Montse Poca

Eva Martinez

Montse Poca

Festes de Nadal 2008 Berta Esqué

El Pare Noel va arribar a l’Escola Bressol el dia 23 de desembre i va deixar moltes joguines per l’escola Santi Sans

Cantada de la Coral l’Encís, als participants del concurs de pessebres el dia 24 de desembre

Berta Esqué

Els nens i nenes de l’esplai del CEIP Albirka, també van rebre la visita del Pare Noel quan estaven treballant Santi Sans

Detall d’un dels pessebres, el de Jesús Elies, on com ja és habitual, va incorporant noves escenes Santi Sans

El patxe reial Alí Patxà va fer la recollida de les cartes dels nens de la vila el dia 26 de desembre de 2008

Berta Esqué

La Coral l’Harmonia va delectar el públic amb el seu repertori en el concert de Nadal el dia 4 de gener

Festes de Nadal 2008 Santi Sans

Berta Esqué

��

TINTORERIA

TRINI

Imatge d’alguns dels cantaires de la Coral l’Encís el dia del concert de Nadal a la sala d’actes de l’Abadia

Els carrers de la vila es van omplir de màgia amb l’arribada de SSMM els Reis Mags d’Orient Santi Sans

��

Un gran nombre d’activitats�� lúdiques que oferia la Comissió de Festes i Cultura de l’Ajuntament ��d’Arbeca, van omplir l’agenda de les festes de Nadal. A més a més �� de les activitats habituals i adequades per a la quitxalla, com podrien ser la recollida de cartes, la cavalcada reial, el sopar de fi d’any, els concerts de les corals locals..., aquest any vàrem tenir un taller de joguines reciclades, amb gran participació, també es va oferir una escudella de nadales, on els grups locals Rock &llamp i Stereoffon’s que van oferir nadales amb versió rock als assistents a la sala del Centre Cultural Municipal. Pel que fa al concurs �� de pessebres,�� amb una participació de 15 famílies, va guanyar la família Elies-Tilló, en primer lloc, en segon �� lloc la família Morgades-Roca i en tercer lloc, la família Culleré-Mónico. Pel que fa al concurs de postals, amb 84 participants, la guanyadora va ser Joana Elies.

��

Els Reis Mags d’Orient, també van fer el seu pas per l’Escola Bressol deixant un regal a tots els alumnes

Anuncia’t a La Borrassa

��

34 ��

��

Anuncia’t a La Borrassa ��

��

F.C. ARBECA En Ramon Boldú i el Jordi Macià estan al capdavant del F.C.Arbeca, exercint el primer com a president-entrenador i el segon com a entrenador, tot i que ens remarquen que les decisions les prenen col·legiadament, entre tots o fan tot. L’Arbeca és l’equip més golejador amb diferència de lliga i en el moment de tancar aquesta edició ocupa el segon lloc de la classificació. Bons temps per aquest club fundat al 1923, que tot i no guanyar cap títol rellevant i estar cinc anys sense competir torna a comptar amb una bona colla d’amics que gaudeixent i fan gaudir als espectadors amb més de 75 gols marcats amb 22 jornades.

Quan fa que sou President? Aquest any farà 3 anys. Teniem entès que la seva passió era per l’Atletisme, a què es deu aquest canvi de rumb? Bé la veritat és que m’agraden molt els esports, de fet des de ben petit vaig començar a jugar a futbol, primer en l’equip de l’escola Joan XXIII i després a totes les categories del C.F. Borges inclosa la de veterans. Va ser quan vaig deixar el futbol i continuant amb les ganes de fer esport en vaig decidir a fer atletisme juntament amb una colla d’amics. Específicament feiem curses de fons (llarga distància). En aquells moments també corrien els meus fills en la Joventut Atlètica d’Arbeca de la qual vaig ser president durant uns anys. Un dia em van proposar de formar part de la junta del CF Arbeca i al final ja ho veieu estic de Directiu/entrenador. Quins objectius s’ha fixat per aquesta temporada? Els objectius no són altres que formar un grup d’amics que juguen a futbol per passar-ho bé i si a més podem quedar ben classificats serà per nosaltres un premi. La veritat és que ens agradaria pujar de categoria.

Text: Montse Fernández i Santi Sans Fotos: Joan Ramon Abat

El futbol amateur és molt sacrificat, com es finança el Club, els jugadors han de posar diners de la seva butxaca per jugar? Com molt bé dieu, cada vegada és més difícil trobar recursos per cobrir les despeses que genera tenir un equip de futbol. Penseu que tenim un pressupost de 7.000€ i que d’aquesta quantitat el 90% són despeses administratives (arbitratges, llicències, revisions) i tenim la sort que els jugadors a més de no cobrar, es paguen els desplaçaments. Voldria aprofitar aquestes ratlles per agraïr la col.laboració de les entitats i empreses del poble que ens ajuden i demanar a la gent del poble en general la seva col.laboració ja que per poca que sigui serà benvinguda. Tot i el sacrifici, s´’ho prenen amb ganes, i fan un joc vistós i amb molt gols, quines són les claus de l’èxit? Quants dies entrenen a la setmana? En quin horari? Les claus de l’èxit, crec que passen primer de tot en que tinguem una bona harmonia entre tots. A partir d’aquí són els jugadors els que demostren que fan el que els agrada, jugar a futbol i si a més és té voluntat i constància a l’hora d’entrenar a la llarga això dóna els seus fruits. Entrenem dos dies a la setmana (dimarts/ dimecres i divendres) de 21:00 a 23:00 . El Barça té una mitja de 3,04 gols per partit, l’Arbeca 3,72! Fan més gols que el Barça, com és que no van primers? Tenint em compte que el Térmens que en aquest moment ocupa el primer lloc només n’ha fet 44 i vosaltres 75. No anar primers no és qüestió de fer més gols sinó de rentabilitzar-los, és a dir, un partit es pot guanyar per 1 a 0 o per 7-0, però al final del partit són igualment 3 punts. Tot i així nosaltres preferim donar espectacle. Al final l’equip més regular és el que s’emporta la lliga. Com a entrenador que és el que més destacaria del grup? La bona comunió que hi ha entre tots, són una pinya. I ara mullis una mica, amb 75 gols a les esquenes segur

36 que hi ha un bon director i un bon golejador, qui és el Xavi i el Messi de l’Arbeca? No voldria destacar a ningú en particular perquè tots formen part de l’èxit i del fracàs, però la veritat és que sempre es parla dels golejadors. Com s’arriba a ser entrenador de l’Arbeca? Té ganes de continuar les pròximes temporades? En el meu cas podria dir que sóc aquí per casualitat, en canvi en Jordi Macià podriem dir que és un entrenador d’escola i espero que sigui ell el que continu fent aquest tasca, encara que jo l’ajudaré sempre que vulgui. L’entrenador cobra? I els jugadors? Cap gratificació extra? No cobra ningú. Ni l’entrenador ni els jugadors i l’única gratificació si així en volem dir és la de fer algun sopar de tant en tant. Qui és el Capità, i el més veterà i el més novell? L’Emili Perelló és el capità i el més veterà també, i el més novell és el Pol Pernau. Té socis l’Arbeca, quan públic assisteix al camp? De socis en té molt pocs, i de cada vegada costa més d’anar al camp ja que la televisió ens omple cada dia més les hores i quedar-se a casa és més còmode i no es passa fred. Es fa pagar entrada? Quan val? No es fa pagar l’entrada i es fa el sorteig d’una cistella. Parlem ara amb els jugadors.Quants anys fa que jugues amb l’Arbeca? Emili Perelló: Des de ben petit que jugo amb l’Arbeca. Què és el que més t’agrada d’aquest club? Antoni Recasens: Que som una colla d’amics i ens divertim jugant al futbol i a més defensem l’equip del nostre poble. Ja queden enrere les boires i els freds però és molt dur jugar i entrenar amb l’hivern que fa a les nostres contrades? Lluis Bertran: És dur però t’hi acabes acostumant, de totes maneres quan fas exercici et passa una mica el fred. És qüestió d’abrigar-se una mica. Quina creus que ha estat la clau de l’èxit per poder estar al capdamunt de la classificació? Victor Selma: l’esforç de tot l’equip i l’ambient positiu del vestidor. Què és el que més t’agrada de l’Entrenador? Sergi Morlans: qué és un més de nosaltres i ens entèn molt bé. Si tinguessin una oferta d’algun altre club marxaries de l’Arbeca?

Emili Culleré: No.Estic molt bé a l’Arbeca. Quins són els teus objectius per enguany? Podem pujar de categoria? O és millor continuar amb aquesta i anar sempre en les primeres posicions que pujar sense saber com aniran les coses? Marc Claret: Si podem quedar dels 2 primers i pujar de categoria molt millor, doncs les diferències entre categories pràcticament no existeixen. Quin ha estat el millor partit de la temporada? Martí Roig: El que vam jugar davant el Verdú. Quan et penses retirar del món del futbol? Joel Molgó: Quan vegi que ja no disfruto jugant a futbol. Parlem ara amb el públic incondicional.Quina és la millor temporada del C.F. Arbeca? La que van jugar a 2ª Regional amb la que contaven com a entrenador el Sr. Sans de Juneda. Quins jugadors són recordats amb més estima? El Ros de la Toya (Josep Miret), un gran porter, que es va retirar l’any 1977, conjuntament amb l’Arturo Garsaball. Quins títols a guanyat l’Arbeca? Cap de rellevant La màxima divisió on ha jugat? 2ª Regional l’any 1977. A continuació els detallem el nom de tots els jugadors , professió i l’edat dels mateixos, especificant els que no són d’Arbeca: JORDI ESPONA ROSELLÓ, 21anys (Borges Blanques)MARTI PEREZ ROIG, 21anys (Borges Blanques) - EMILI PERELLO GINE, 30 anys - VICTOR SELMA TARROS, 19 anys - JOEL MOLGO MOYÀ, 30anys ANTONI RECANSENS BARRUFET, 23 anys - IGNASI SAFONT TORRA, 19 anys - ADRIA PERERA SELLES, 18 anys - SERGI MORLANS MORENO, 21anys - LLUIS BERTRAN GARCIA, 25 anys (Juneda) - CARLES ZAMORA TORRES, 25 anys - MARC CLARET SOLE, 21anys (Floresta) - JORDI MONTULL TIMONEDA, 27 anys - JOAN CARLES OLIVARES PACHECO, 22 anys (Floresta) - POL PERNAU MANAU, 17 anys ROGER BELLET ELIAS, 20 anys - EMILI CULLERE RIBES, 20 anys - VICENTE LOPEZ VALERO, 28 anys - IVAN EGEA POCURULL, 28anys - SAUL SENZANO VILLARROEL, 38 anys (Santa Fe-Bolivia) - JOSEP COLL SERRA, 21 anys - ARNAU CASES MUNDO, 18 anys. La mitjana d’edat dels jugadors és de 23 anys i les seves professions són diverses: estudiants, mecànics, paletes, grangers. ferrers, artista (pintor/escultor), etc....

Fotografia de part de la plantila del F.C.Arbeca. D’esquerra a dreta a dalt, Ramon, Jordi, Pol, Adrià, Roger, Martí, Emili, Jordi i Lluís, i a baix, Joel, Marc, Ivan, Sergi, Antoni, Carles i Jordi

Fotografia de la plantilla de l’any 1977. D’esquerra a dreta a dalt, Josep Miret, Antoni Safont, Arturo Garsaball, Emili Perelló, Antoni Solé, Solé, Narcís Botam, Jaume Sans, Gardenyes, Antoni Perera, Carió i Santiago i a baix, Josep Gasió, Aleix Aubach, Ramon Perelló, Josep Mateu, Carulla, Josep Garsaball, Josep, Àngel, Josep Esqué i Pepe.

El Segarra-Garrigues a Arbeca Text : Ismael Gabarró i Santi Sans Fotos: Joan Ramon Abat En plena “crisis” pel tema de l’ampliació de les zones ZEPA hem volgut conèixer de la mà del president d’aquesta col·lectivitat a la nosta vila, Juan Teixidó, en quina fase és troba el Canal i quines impresions a obtingut amb 6 mesos en aquesta institució. 1.- Per començar, una de genèrica: en quina fase es troba el canal Segarra Garrigues? La quasi totalitat del seu recorregut està ja en obres i, el 5è tram que afecta el terme d’Arbeca i que va de St. Martí de Maldà a Castelldans, està licitat i es preveu començar les obres a finals d’aquest any. 2.- Quina quantitat d’hectàrees afecta el canal a Arbeca? Per quines partides passa?Quin tipus de reg serà? Les hectàrees regades seran de 2.812. D’aquestes, 159 ha. tindran reg de suport amb una dotació de 1.500 m3/ha./any. I 2.653 ha. de reg convencional amb una dotació de 6.500 m3/ ha./any. Agafa tota la part del terme que actualment és de secà. 3.- Quan començaran les obres dins el nostre terme? Tal com hem dit abans, les obres està previst que comencin en el 4rt trimestre de l’any en curs. 4.- Quan es preveu que arribarà l’aigua del canal a Arbeca? Es preveu acabar les obres de tot el canal SegarraGarrigues, l’any 2.013, per tant, probablement, l’any 2.012 tinguem ja l’aigua a Arbeca. 5.- Abans de regar s’haurà de dur a terme la concentració parcel·lària? Sí. Ha d’estar feta la concentració parcel·lària per poder regar. 6.- Que en pensa vostè com a President de la Col·lectivitat d’Arbeca, de la problemàtica sorgida per l’ampliació de les ZEPA? Penso en la necessitat de zones ZEPA per preservar la fauna autòctona, que és propietat i a la vegada riquesa del territori, però trobo excessiva aquesta ampliació que s’ha fet i, per tant, estic d’acord amb les protestes del sector

afectat. 7.- Aquestes zones ZEPA afecten o podrien afectar a Arbeca? No, actualment no afecten el terme d’Arbeca. 8.- Quins beneficis portarà l’aigua del Segarra Garrigues per Arbeca? Sempre hem dit que l’aigua és la vida, i els coneixements i l’experiència ens diuen que sí. Només cal donar un tomb pel terme i observar la diferència de conreus i de producció entre el secà i el reg. Un poble amb aigua és un poble ric, amb futur, i així ho esperem. 9.- En aquest cinc mesos llargs com a President que és el que l’ha sorprès més? El que més m’ha sorprès és les infraestructures de les obres. No pensava que estiguessin tan avançades. 10.- Vostè com a president com veu els ànims dels futurs regants a nivell local? A nivell local, veig els ànims de dues classes: els del pagès que és una mica reaci al canal, perquè potser, no acaba de veure clar la concentració parcel·lària i la de l’altre pagès, que té il·lusió per l’arribada de l’aigua i espera millorar la rendibilitat de la seua terra. 11.- Vostè com a futur regant, se sent satisfet de l’avançant del canal a dia d’avui? I com a President? Sí, em sento satisfet com a regant i com a representant d’una col·lectivitat que desitja optimitzar, mitjançant l’aigua, el seu treball i el seu esforç. 12.- Se sap aproximadament quin serà el preu de l’aigua? Tant del marge esquerra com del dret? S’està estudiant, per poder donar molt aviat un preu, si més no, orientatiu. 13.- L’aigua del canal se’n farà ús en algun altre sector a part de l’agrícola? És prioritària l’aigua de reg i es donarà suport a les explotacions ramadera i indústries agroalimentàries de la zona. 14.- Quan es regaran les primeres hectàrees del canal? Està previst regar entre els mesos de març i abril. Així ho desitgem i esperem.

Cases i carres d’Arbeca Text : Jesús Elies Fotos : Berta Esqué Voldria fer una petita història d’Arbeca, però d’una manera molt especial. Els protagonistas en aquest cas serien els carrers i les cases del nostre poble. Dins les cases del casc antic d’Arbeca queden molts vestigis

Arcada de cla Rius, a la plaça Major de la vila que parlen d’una història en molts casos desconeguda per la major part dels arbequins. Però per desconeguda que sembli, si pot ser de molt interès i grat per persones que hi viuen i també pels demés, ja que d’una manera general ens afecta a tots els qui estimem Arbeca. Els nostre poble, degut a les maleïdes guerres, ha canviat moltes vegades de fesonomia que li donen els edificis i la pedra. Aquesta pedra tan característica de la nostra vila, molt fàcil de treballar i que una vegada col.locada en un lloc sec i segur,és capaç de sobreviure al temps. Elles ens parlen i ens diuen quan l’han posat en aquell o altre lloc. Els entesos en la matèria, ens podrien dir qui la va treballar. Els documents que tenim a mà avui en dia, reflexen que aquests últims segles, Arbeca s’ha refet diverses vegades de la destrucció. Les pedres amagades dins les cases ho corroboren. Jo solsament destacaré dues èpoques, els vestigis dels quals ens ajuden a veure i comprendre com era Arbeca

abans de Joan II al 1462, i el que fou Arbeca després, fins la guerra dels Segadors, del 1640-1653. Al segle XIV, Arbeca, com tots els pobles importants, tenia el seu mercat concedit l’any 1330 pel Rei Alfons III el Benigne. Un mercat on es podia comprar i vendre tota classe de mercaderies. Això vol dir que , l’anar i el venir de la gent de fora vila enriquia molt un poble com el nostre. Primerament, faré un repàs d’aquestes pedres que ens queden i ens transporten als temps anteriors a la primera desfeta del nostre poble en la guerra contra Joan II, en la qual Arbeca es posà de part dels qui defensaven els drets de Catalunya. En aquesta guerra certament dura, Arbeca va patir el foc i la destrucció. En aquesta època, la nostra vila, devia tenir uns 600 habitants. D’abans d’aquesta guerra, ens queden moltes relíquies que ens poden donar una idea de com seria Arbeca als segles XIV i XV. El primer que cal destacar és l’església. Malauradament de l’església d’aquell temps no queda pràcticament res, excepte un tram de l’escala del campanar. Tots els entesos que han vist aquesta escala, estan d’acord en què el campanar i l’església adjunta havien set d’estil gòtic majestuós. Avui podem asegurar que l’èsglésia de Santa Llúcia, d’on és el campanar, no era tan petita com créiem fins ara. Tenia una llargada de vint metres, per uns deu metres d’amplada. Això sí, aquesta església no fou derruida a la guerra de Joan II, sinó pel mal estat en què quedà després de la guerra dels Segadors. Altres restes. L’arcada que hi ha dins de ca la Marina ( Gineste’s ). L’arc de la porta de ca l’Hereuet. Dins de cal

Arcada del costat de cal Nella a la plaça de l’Església

40 Francès hi ha l’arrancada de dos arcs. Entre cal Francès i cal Roset hi ha un altre arc segat entre la mitjanera de les dues cases. Entre cal Tonet del Carreter i la casa que té a sol Ixent, hi ha un altre arc amb les mateixes característiques que els descrits. D’aquests arcs, dins de les cases d’Arbeca n’hi ha molts més. Entre la paret de cal Pernau i ca la Palmira, al carrer de Sant Jaume, entre la casa de cal Turguet ( antic Ajuntament ) i els porxos del cap de la plaça, avui tapat. A la casa que estan arranjant al carrer Onze de Setembre, tocant a ca l’Aritzeta, etc, etc. Però n’hi ha tres que per mi són els més ben treballats, pel seu gruix i per les dimensions: són els que hi ha a ca l’Argilés ( ara Valent ), que eren el cap del carreret que començava a la placeta de l’església, concretament a la casa que hi ha entre cal Nunci i cal Nella. Si passeu per aquest carrer fixeu-vos que, pujant des de l’Abadia , en començar la casa de cal Nella hi ha l’arrancada d’un portal amb tres nervis diferents. Són poques les pedres que hi queden, però sens dubte és un detall que no enganya. Aquest seria el portal d’entrada d’aquest carrer i acabaria a la porta de la torre de la muralla que encara es conserva, passant per davall dels arcs esmentats. El segon, es troba a la Plaça Major, entre cal Rius i la del Vidala. És un arc majestuós, i a mi em dóna la impressió, que antigament la plaça estava més retirada cap a tramuntana i seria una mica més quadrada. L’arc que em crida més l’atenció, és el que hi ha a casa de la Dolors Balagué. Està fent de mitjanera amb el fons de la casa del Silveri. Aquest arc a principis del segle XVIII encara formava part del carreret que hi havia al carrer de Santa Caterina ( Onze de Setembre ), i anava al forn nou de baix. Val la pena esementar l’arc que hi ha a la Plaça Major de cal Perera ( abans cal Duc ). A la façana hi consta l’any 1574 ?. Per a mi que aquest arc formava part de l’antiga casa i que al refer-se al segle XVI, es va aprofitar l’arc que dóna a la plaça i el que hi ha dins dels porxos. Tots aquests arcs formaven part de l’Arbeca medieval. En refer-se el poble a poc a poc, alguns d’aquests arcs es van quedar dins les parets interiors de les cases. Però tots formaven part d’aquella vila ufana i pròspera, en la qual els Cardona hi començaren a fer el niu. Aquella vila en època estiuenca es podia gaudir d’un cap a l’altre de la frescor que emanaven aquells porxos de pedra. I quan les pluges deixaven caure l’aigua tant esperada, els porxos eren l’aixopluc dels arbequins. Antigament, aquí a Arbeca, hi havia quatre places i una placeta. La plaça del cànem o mercat vell, és la que avui dia hi ha davant de l’església. La plaça closa, és la que hi ha des del molí de l’Argilés a l’església. Quedava tancada amb porxos que pujaven des de la casa del Rubió fins a tocar l’antiga casa dels Juncosa. Aquesta plaça era tota porxada i també coneguda com la plaça de la ferreria, ja que més o menys a cal Juncosa hi havia hagut un famós ferrer de cognom Miró que havia treballat molt al castell,

a l’església i al molí de l’oli. Moltes de les famoses reixes del castell estaven obrades al seu taller. Avui la casualitat ha fet que un descendent directe d’aquest ferrer segueixi els seus passos amb el bon obrar, és el Xavier del Josepó. La plaça Major és una altra de les places que hi havia. En els documents antics, simplement, s’anomena la Plaça. És a finals del segle XVIII quan es comença a anomenar Plaça Major. Crec que és degut que passada la Guerra dels Segadors, aquí s’hi va instal·lar la casa de la vila. Aquesta plaça, abans de la guerra, a la part de tramuntana era tota porxada. A cal Voluntari, a la part de la plaça, a l’alçada del segon pis, hi havia una capelleta amb la imatge d’un sant, jo crec que era Sant Domènec; aquesta imatge avui està recuperada i valdria la pena de tornar-la a posar al seu lloc. A l’altre extrem de la plaça, avui a cal Valero, hi havia una altra capelleta, una mica més petita, avui també recuperada, on hi havia un sant. En les fotos antigues es veu una imatge que està de peu, jo diria que és Sant Pau, el patró de la casa dels Pau Riera. L’altra plaça és la del Mercat, en molts documents és coneguda com la Plaça Nova o Plaça Nova del Mercat. D’aquesta plaça sabem que a més del mercat hi havia l’antiga abadia, les botigues de la vila ubicades prop de la casa del Toni Català. En aquest carreró avui anomenat Ducs de Cardona, antigament carrer del Castell, hi havia el forn de pa de la vila, conegut com el Forn de Dalt. El carrer, avui del Roser, antigament era el carrer de Dalt o carrer del Mercat, on hi havia un portal anomenat del Mercat. I la placeta que queda es la Placeta de Sant Llúcia. Era la més petita . Estava ubicada on avui hi ha l’altar del Roser i l’indret que agafa la porta d’entrada al Roser. Estava apegada al carrer del Dalt o carrer del Mercat. I com diu el mateix nom estava tocant per la part de ponent amb l’esglèsia de Santa Llucia. En els pròxims números parlarem dels carrers i els seus veïns.

Vista de les arcades de la plaça Major d’Arbeca

Jaume Safont, un arbequí a Montserrat Text: Xavier Sans A finals de la dècada dels setanta i principis de la dels vuitantes hi va haver tres xicots arbequins que van formar part de l’Escolania de Montserrat, foren el Jaume Safont, el Marc Armengol i el Joan Baptista Sans. Des d’aquestes ratlles de la Borrassa intentarem refrescar-nos tots plegats una mica la memòria al respecte i recollirem breument el seu testimoni del seu pas per la mateixa i altres aportacions respecte al món de la música que puguin fer-nos cada un d’ells. Comencem amb el Jaume Safont. Avui estem parlant amb el Jaume Safont de cal “ Ferruel “ que tenen la seva casa pairal al carrer Sant Jaume núm 3 de la nostra vila on hi va nàixer l’any 1964. El Jaume va estar a l’Escolania de Montserrat des de l’any 1974 al 1978. Actualment és casat, té dos fills i viu a Sant Pere de Ribes (Garraf). Ens comenta que, a banda dels cants del seu pare, la seva mare i potser la seva padrina cantant per casa o a la vaqueria, les seves primeres experiències musicals van ésser la participació a la coral infantil de la parròquia i les lliçons de mossèn Anton Bru. A part d’això recorda que quan de tant en tant per la televisió feien sarsuela l’atreia molt la potència i el poder de comunicació de la música, així com també les actuacions de la banda de cornetes i tambors d’Arbeca, que eren les poques i modestes manifestacions musicals al poble d’una època feliçment llunyana i superada.

Fou a partir de la seva primera experiència musical lligada a la coral infantil i a mossèn Anton Bru quan al gener o febrer del 1974 l’Escolania de Montserrat va venir a cantar a Arbeca, el pare Ireneu , llavors director, i mossèn Anton van quedar que s’ajudarien a reclutar candidats a escolans. Comenta que per algun motiu, el mossèn li va posar l’ull a sobre, en quatre o cinc mesos li va ensenyar a llegir música i el va preparar per a fer una primera prova allà pel mes de maig, després va anar-hi una setmana de prova per passar un procés de selecció de cara a l’ingrés a l’Escolania el juliol d’aquell mateix any. Després de la setmana de prova, van ser triats 10 d’entre els 22 candidats, i el mes de setembre ingressava a l’Escolania de Montserrat. Ens explica : “No cal dir que jo desitjava molt poder anar a Montserrat, però sobretot el que desitjava era veure món i sortir del poble, l’escola “nacional” de llavors era de jutjat de guàrdia (d’ara) i la vida d’un nen com jo tenia poc d’interessant un cop havia après a munyir i a portar la maquinària de la vaqueria. “ Ens narra com era un dia normal a Montserrat: començava a les set del matí, seguia l’estudi o missa matinal que era opcional, esmorzar, classes, pati (esports rotatoris), més classes, cantar la “Salve” a la una del migdia, dinar i esbarjo. A la tarda, classes generalistes, classes de música, berenar-esbarjo, assaig coral, lectura o estudi, cantar les vespres, sopar, esbarjo i a dormir a 2/4 de 10 del vespre. En concret respecte als caps de setmana ens descriu literalment el següent: “ Els caps de setmana, l’horari era diferent. Els dissabtes ens llevàvem a la mateixa hora i si no hi havia exàmens a la vista, molts anàvem a la missa matinal , després esmorzàvem i anàvem d’excursió a peu, eren caminades amunt o avall de la muntanya, llargues però fantàstiques, tornàvem fets “papilla “ però amb els pulmons plens d’aire fresc, sobretot a l’hivern. En arribar, ja era l’hora de dinar i a la tarda teníem l’assaig amb els monjos per a preparar les vespres o els enregistraments i els

Ingrés a l’Escolania, 10 de setembre de 1974

concerts. En acabar berenàvem i després d’una mica d’esbarjo tocava novament anar a cantar les vespres, sopar, i finalment podíem veure la tele, jugar, llegir o fer allò que ens vingués més de gust (ping-pong, scalextric, jocs de cartes, escacs, etc.) fins a les onze o quarts de dotze de la nit com a màxim. Els diumenges ens llevàvem a les

42 nou del matí i tot era més relaxat, anàvem a la missa conventual de les onze, i després de la Salve de la una del migdia arribava el moment més esperat de la setmana amb les visites dels familiars per anar a dinar fora del monestir i passar la tarda amb ells fins a l’hora de les vespres (a dos quarts de set del vespre ), la resta, sopar i dormir. Teníem tres períodes de vacances, el mes d’agost, Nadal i Setmana Santa, més algun dia per esdeveniments familiars especials (naixements, defuncions, casaments, comunions, etc.). “ Ens explica que per part de l’Escolania era freqüent fer vàries actuacions a l’any per tot Catalunya, i esporàdicament a l’estranger. Mentre va ser a Montserrat també va anar a Menorca, a Suïssa, Alemanya (dos cops) i França, recorda els primers viatges en avió amb especial excitació i també una mica de recança per la novetat, i ens confessa que encara ara no és massa amant de les alçades. Segons ell “eren ocasions molt especials i esperades, ens agradava anar de viatge i veure món, imagineu-vos sortir de Catalunya i veure Europa als anys 70, era al·lucinant “ Respecte a com l’ha marcat el seu pas per Montserrat ens respon: “ A diferència potser d’alguns companys meus, jo he de dir que a Montserrat vaig ser-hi feliç i guardo molt bona relació amb els monjos que vaig conèixer o tractar. Per a mi Montserrat va ser un somni fet realitat, tot i que no hi havia estat mai ni tenia la més remota idea d’on anava. Va suposar una oportunitat única per a mi en aquella època per conèixer llocs, ambients, gent i coses molt diferents de les que podia conèixer a Arbeca (recordo no haver vist mai un flash de fotografiar i em pensava que era una ràdio...). També la música ha estat un regal que m’ha servit per a viure experiències noves (encara ara i fins que em mori, espero), veure món i finalment conèixer la meva dona (la Núria) a Vilanova. Tot i que no sóc catòlic practicant, crec que Montserrat m’ha aportat uns valors d’espiritualitat, humanitat i tolerància que, si bé no sempre sóc capaç de posar en pràctica, els tinc arrelats en algun lloc de la meva persona i n’estic molt agraït “.

mossèn Anton Bru i a Montserrat principalment. Fa esment en que per algun motiu, o més ben dit per diversos motius, actualment no tenen gaire relació entre ells ja que viuen en llocs diferents i no es veuen massa, que és una pena i que caldria fer-hi alguna cosa, i que espera que arran d’aquestes entrevistes i per culpa meva això pugui canviar una mica ja que se’ls aprecia molt a tots dos i creu que estaria bé tenir una mica més de contacte, ara tots tenen els correus electrònics, i això ho pot facilitar. Amb el Joan Baptista i el seu germà, el Miquel Àngel, es veuen gairebé cada any per la Festa Major, i és genial, amb el Marc és més complicat, però diu que s’intentarà, i que per ell no quedarà. Ens comenta que a l’acabar els seus estudis a Montserrat li va costar “normalitzar” les relacions amb les noies (després de 4 anys sense tenir-hi cap relació i passar de nen a adolescent), essent aquest un tema que el superava per manca d’experiència i contacte, i que potser per això i per compensar, després, la majoria de les amistats les ha tingut amb noies, i que ara li costa més relacionar-me amb els homes que amb les dones, ironies de la vida diu. A nivell formatiu al sortir de l’Escolania va continuar els estudis generalistes a Lleida i a Les Borges Blanques i el 1982 se’n va anar a estudiar a Barcelona on començà estudis de filologia que abandonarà per continuar només els de música. El 1990 se’n va a estudiar a Londres i el 1994, en llicenciar-se al Trinity Collage of Music, se’n va a Dublín a fer de professor fins al 1996 quan torna a Catalunya, de la mà del seu company i amic abans referenciat el Marc Armengol, per fer de professor de violí a l’Escola Municipal de Música de Mollerussa, on exercirà de director de la mateixa. El 1998 es trasllada a Vilanova i la Geltrú, on des d’aleshores treballa de professor a l’Escola Municipal de Música “Mestre Montserrat”, compaginant la tasca docent amb la de violinista freelance en diverses orquestres de cambra de la zona (OC del Garraf, OC i Musical de Tarragona, OC de Vilaseca , etc.)

Respecte als altres dos nois arbequins, ambdós més joves que ell, que també van ser a l’Escolania ens comenta que El Jaume té un munt d’anècdotes per explicar. Quan li allí va coincidir un any demanem que ens n’expliqui amb el Marc Armengol, al unes quantes comenta : “Pel final de la seva estada i que que fa a les anècdotes en no va coincidir pas amb el recordo algunes de divertides Joan Baptista tot i que, per i altres de no tant. Recordo amistat amb el seu pare, va que allà per l’any 87 una poder seguir el seu pas per vegada vam fer un concert Montserrat. Els tres són en un poble on érem més músics, amb més o menys els que tocàvem que els que dedicació, però amb un escoltaven. Un altre cop, ens fort lligam amb la música, trobàvem en un casament fet que sens cap mena de on el nuvi era el director, i En Jaume fent classe de violí a Vilanova dubte atribueix que deuen a a l’hora del concert i com a

43 broma/regal de noces els músics ens vam posar d’acord corporal i el màxim coneixement de les pròpies per no entrar quan donés l’entrada, realment es va quedar potencialitats fan la diferència entre una vida de qualitat de pedra i ben parat fins que no va captar la broma. Un o una vida plena d’entrebancs i dificultats. Aquest any, altre cop estàvem tocant un concert per viola i orquestra, aprofitant que era l’últim curs en que es podia fer el CAP i el solista que improvisava la cadença (part virtuosística (Curs d’Aptitud Pedagògica), vaig decidir treure-me’l per i d’exhibició de les possibilitats de l’instrument dins un si un cas i també per conèixer el món de la secundària concert) amunt i avall cap aquí i cap allà portava ja una de prop, ho vaig fer a Lleida en un intensiu d’octubre a bona estona barallant-se amb la viola, i quan ja semblava desembre, per cert, la Lleida de la nova Universitat , el que s’havia esbravat prou i el director ja preparava la nou Conservatori i Auditori té molt poc a veure amb la reentrada del tutti o conjunt de l’orquestra, el solista Lleida que jo vaig viure de l’any 78 al 80, ara dóna bo de (l’Aureli Vila, tota una llegenda entre els músics del Liceu) veure. En definitiva que tinc ganes d’anar complementant li diu al director en veu alta i tot tocant, “no corris tant la meva formació amb tots aquells aspectes que envolten que encara en tinc per mitja la música i l’ensenyament, hora”. En una altra ocasió ja que treballar amb els nens havia de tocar l’Ave Maria i els joves fa que un també de Schubert en un casament es mantingui jove, almenys i em vaig enganxar el fulls d’esperit.... Quant a desitjos de la partitura perquè no em i frustracions, et puc dir que volessin durant la cerimònia, m’agradaria tenir la meva total que arriba el moment de pròpia escola, treballar pel tocar, comencem i tot anava meu compte i fer les coses a molt bé, la meva organista la meva manera, de fet vaig anava fent l’harmonia i allò comprar un local a Vilanova que primer sonava com per poder-ho fer, però com una música celestial es va que la feina d’assalariat convertir de sobte en un públic és més segura i em inexplicable orgue de gats permet compatibilitzar-la amb la conseqüent sorpresa amb la de músic d’orquestra, i esglai nostre, fins que de moment seguiré com em vaig adonar que havia fins ara, i de fet no em va enganxat els fulls de forma malament del tot”. En Jaume Safont i la seva família de vacances no correlativa, i després d’un moment de crisi vaig Respecte a la nostra vila ens repescar la melodia. En una ocasió recent tocava de cap contesta: “Tinc poca o molt poca informació del que passa de segons violins una obra amb molts acords i dinàmiques al poble, i si et sóc sincer és culpa meva, i també del clima, de forte que afegit al meu frenesí i entrega a la partitura tot s’ha de dir. Hi venim tres o quatre vegades a l’any van fer que se’m petés una corda amb un fort espetec, jo (com quan era a Montserrat) i normalment és tocar i fugir, sense dubtar-ho vaig girar-me, vaig donar-li el meu violí arribar, dinar, xerrar, potser fer un passeig per algun tros o a la companya del darrera i li vaig prendre el seu tot dient pel Toll amb els nens i tornar a marxar, això si el temps ho “ves-la a canviar”, ella es va quedar parada i se’n va anar permet, cosa que dificulta el tracte amb la gent del poble, cap a la sagristia (era una església) a canviar–la, però no a part de la família. Això canvia a l’estiu amb motiu de la va trobar cap corda de recanvi i es va quedar sense poder Festa Major que hi venim tres o quatre dies amb la meva tocar la resta del concert, cosa que em va saber molt greu, filla (la Irene) i alguna vegada també amb la meva dona, en comentar l’incident hi havia divisió d’opinions pel que si pot ( ja que a Vilanova no és festa). Tinc ganes de que fa a la meva reacció, i amb raó, però jo ho vaig tenir molt la meva filla tingui més relació amb els padrins, tietes i clar, el cap de corda és més necessari que toqui, i és que cosins, i també que conegui d’on ve son pare, mon fill gran en la música sovint cal saber reaccionar davant situacions (el Pau) és fill d’un altre pare i el mes d’agost el passa amb imprevisibles, és en certa manera una activitat de risc”. ell “. I respecte a projectes, desitjos, etc , ens diu : “ Bé, pel que fa a projectes, ja he explicat que estic treballant a l’escola de Vilanova i la G. i tocant en orquestres de cambra de la zona, però a part també estic acabant un estudis de postgrau com a educador corporal ja que en l’ensenyament musical, com en qualsevol activitat humana, la consciència

I això es tot lectors i lectores per aquest número i secció de la Borrassa, des d’aquí volem desitjar-li al Jaume el màxim d’èxits tant a nivell personal com professionals i demanarli que es deixi veure una mica més per la nostra vila, que ara no hi ha tantes boires com anys enrera..... Continuarem amb la saga dels tres arbequins escolans.

El club d’Atletisme es mou! Text: Mercé Abat i Gaya Estem a punt d’acabar una temporada de cros coronada amb grans èxits, els resultats en totes les competicions que els nostres atletes han pres part a nivell comarcal i intercomarcal han estat d’allò més bones, comentaris com “mira...han vingut els d’Arbeca, ja no guanyarem!” que feia anys que no es sentien, tornen a ressonar arreu. La veritat és que fa goig veure tot un planter de nens/es, nois/es, de totes les edats units per un esport tan sa i que exigeix maduresa personal com és L’ATLETISME, tots els nostres atletes tenen qualitat humana i esportiva i a més a més molt coratge. �� L’atletisme és un esport que comporta molt sacrifici, quan �� són petits, més per part dels pares que han d’acompanyar�� los tots els diumenges a les curses, i quan són més grans, �� els estudis, els amics, el sortir de marxa dissabte a la nit..., són factors que juguen en contra seva i cal tenir-ho molt �� clar per continuar. �� És per això que voldria ressaltar l’esforç que fan tots plegats dia rere dia, i la nostra tasca es posar-los-hi facilitats i motivacions perquè puguin continuar per aquest camí, és una feina realment difícil creieu-me, però quan els escolto parlant tan contents i engrescats, i comprovo els resultats finals, la veritat és que penso que han servit d’alguna cosa totes aquelles nits de fred, els viatges , les

xerrades. Actualment l’atletisme d’Arbeca està en un dels millor moments, feia molt temps que no s’aconseguien tan bons resultats, estem competint a la lliga Espanyola en categoria absoluta, tenim un bon nombre d’atletes a nivell federat, que han arribat a campions i subcampions de Catalunya que és el màxim que es pot aspirar, fins i tot alguns dels nostres atletes han estat seleccionats per formar part de la selecció catalana i van participar en el campionat d’Espanya de cros celebrat a Linares (Jaén). Acabat el cros, ve la temporada de pista, en la qual es pot participar en moltíssimes proves i també aquí és on tenim molts bons atletes que destaquen a nivell de tot Catalunya. Enguany hem participat a moltes proves a nivell nacional recorren molts indrets de tot Catalunya i Espanya aconseguint els millors resultats de tota la història de l’atletisme arbequí; haver arribat fins aquí no ha estat una tasca fàcil ans el contrari, l’esforç realitzat pels nostres atletes ha esta reconegut en la recol·lecta de fruits que hem anat recollint durant tota la temporada. El cros d’Arbeca no ha estat més que una demostració per part dels nostres atletes locals i comarcals, d’esforç i constància tota ella envolcada d’èxits. La veritat és que cada vegada més, quan ens retrobem amb

��

�� 42

45 els altres participants que després de veure’ns repetidament cursa rere cursa hem anat coneixent, m’adono de la gran vàlua personal que tenen els meus atletes, accions com la de felicitar els seus rivals en acabar la cursa, independentment del resultat obtingut, el respecte als seus rivals, l’amistat que queda entre tots aquells atletes de Barcelona, Girona o Canovelles..., de veritat que en percebre totes aquestes sensacions, em sento més que satisfeta i orgullosa d’haver pogut aportar el meu petit granet de sorra perquè tot això succeís. Cada cop tenim atletes de més qualitat esportiva, però... però, em sap greu que les infraestructures i el material emprat per entrenar no són les adients, tot se’ns queda petit. Malauradament i molt a pesar nostre, les pistes d’atletisme per molta gent, només són el camp de futbol. S’ha vetllat molt per tenir un camp en bones condicions, instal·lació de la gespa, un sistema automàtic de reg, unes xarxes darrere de les porteries per recollir les pilotes; d’acord, però tot el que es realitza és una sèrie d’avantatges pel terreny esportiu del futbol, i en canvi les actuacions que es fan per l’atletisme no són més que petits consentiments i acceptacions. En aquest moment, per sort tenim molts atletes grans i amb bones projeccions de futur, hi ha un bon número de llançadors, que tot i que tenen un lloc on poder practicar uns bons llançaments no ho poden fer ja que hi ha una de les xarxes col·locades estratègicament darrere de la porteria que impedeixen poder llançar. La meva intenció no és fer una crítica només vull fer una

��

petita reflexió en veu alta, perquè estimo l’esport i estimo les pistes i penso que s’ha de fer moltes coses a favor del futbol però a l’ensems també se’n poden fer moltes a favor de l’atletisme, sense que una cosa vagi en detriment de l’altra. Crec que de les coses parlades i compartides s’obtenen millors resultats. Només cal obrir una mica més els ulls, enlairar la mirada i adonar-se que el GRUP D’ATLETISME existeix, treballa, es mou i necessita el vostre recolzament per continuar i tirar endavant. Gràcies

��

Agent d’ocupació i desenvolupament local (AODL) Text: Mavi Vidal Els AODL són tècnics/ques, titulats/des superiors o de grau mitjà, que treballen a temps complet en un projecte de desenvolupament local impulsat pels ens locals, ajuntaments, o per entitats dependents o vinculades a una administració local. La seva missió és dinamitzar, promoure i executar, en concertació amb d’altres agents del territori (agents socials, econòmics, empresarials i altres) polítiques i programes que afavoreixin la promoció econòmica en el seu territori d’actuació, cercant un creixement econòmic sostenible generador d’ocupació. La contractació subvencionada, es concedeix pel període d’un any, prorrogable fins a un màxim de quatre anys. Aquests/es agents desenvolupen accions formatives planificades i organitzades pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) amb l’objectiu de donar suport tècnic continuat i millorar la professionalitat de la promoció econòmica dels ens locals. L’Ajuntament d’Arbeca, en l’actualitat, disposa d’una d’aquestes figueres, la qual té com a tasques principals el desenvolupament del pla d’acció local, dins la regidoria de promoció econòmica. Aquest pla d’acció local, durant el 2009, cal que desenvolupi tasques en l’àrea turística i empresarial, centrant l’atenció en els següents projectes.

•

Elaboració de materials dels espais turístics i culturals (fer difusió de l’oficina de turisme i agrobotiga, elaborar tríptics explicatius, ampliar el web de la vila amb informació turística etc)

•

Planificar activitats turístiques (pensar en possibles rutes a desenvolupar per la vila i els voltants, observar bones pràctiques i aplicar-les al nostre territori)

•

Crear uns borsa de treball amb el suport actiu i el treball en xarxa del consell Comarcal de les Garrigues. En l’actualitat el Consell Comarcal de les Garrigues es desplaça un cop cada quinze dies a l’Ajuntament d’Arbeca per fer orientació laboral, la figura de l’AODL intentarà fer de pont, i per tal d’optimitzar recursos, a través de la borsa de treball del consell, es té com a objectiu aconseguir un servei d’orientació més dinàmic, facilitant informació de cursos que es desenvolupen al consell, ofertes laborals etc.

•

Facilitar informació sobre el servei d’autoempresa i sobre el funcionament del mateix, el qual pertany al Departament de Treball de la Generalitat.

•

Assessorar sobre subvencions i fonts de finançament per a les empreses, al igual que informar, fer difusió de xerrades i iniciatives que puguin tenir interès al teixit empresarial local.

Així doncs, esperem poder treballar plegats i obrir un espai de diàleg actiu i continuat per conèixer les inquietuds i les necessitats del nostre territori, Arbeca, buscant projectes que ens ajudin a millorar dia a dia i que repercuteixin en la nostra qualitat de vida. Si voleu fer arribar algun suggeriment a aquesta àrea de promoció econòmica ho podeu fer trucant a l’ajuntament 973160008, o a través de correu electrònic a/e: promocioeconomica@arbeca.ddl.net

Anuncia’t a La Borrassa

Primera entrega: Peregrinació a Mauthausen Text i fotos: Teresa Balsells Maig de 1990 Aquest any he tingut l’oportunitat de realitzar un viatge peregrinació a Mauthausen. Per mediació dels meus cosins d’Arbeca Francesc Esqué Carnicé i Ma del Carme Moyà Sans, han volgut que els acompanyés a la commemoració del 45 aniversari de l’alliberació dels camps nazis. Anteriorment em vaig posar en contacte amb el seu germà Josep, barber d’ofici i cantant, amb el qual ens uneix una bona amistat des de fa molts anys. Viu al carrer de Provença, 75, de Barcelona. Ell és un fidel col·laborador de l’associació Amical que ha fet possible que jo pogués acompanyar-los. També la senyora Francisca Esqué Motlló (la tia Cisqueta) em va telefonar per oferir-me la seva llar, ja que compartírem habitació i seient d’autocar durant tot el viatge. Al principi d’any vaig anar al carrer d’Aragó, 312, 5é - 6a (Amical de Mauthausen i d’altres Camps de totes les víctimes del nazisme d’Espanya) per conèixer personalment algun membre i demanar una plaça. El mes de febrer em contestaren per carta. A partir d’aquell dia vaig rebre la correspondència informativa fins el moment d’iniciar el viatge. Sabia que no podia ésser una excursió joiosa, sinó un emocionat homenatge als nostres germans de tots els pobles d’Espanya, però tot i amb això no volia perdre l’ocasió de viure, des d’allí mateix, juntament amb les 204 persones que omplíem els quatre autocars espanyols. Dia 1 de maig - dimarts Avui és dia festiu. Vaig a Barcelona, a la barberia, per trobar-me amb els meus cosins que han arribat d’Arbeca aquest matí. Tenia ganes de veure’ls i també de deixar la maleta que pesa com un ruc. He carregat roba d’hivern calçat còmode, la màquina de fotografiar, el flash, el trípode, els prismàtics... Josep ens invita a dinar al restaurant Oren-Berz, Calàbria, 224, molt prop de casa seva. Hem dinat molt bé; fem una llarga sobretaula, tot parlant del viatge. Tornem a la barberia; carregament de tot l’equipatge a un taxi i tots quatre arribem a casa de la tia Cisqueta, al carrer Marqués de Santillana,18 baixos (Sant Andreu). Ja ens esperava. És una dona molt senzilla i amable. Per acabar de passar la tarda anem caminant a casa dels nostres cosins Jaume i Antonieta perquè volien ensenyar-nos la fusteria que han obert darrerament. Tornem a casa de la tia per sopar, comentant coses de la família i del poble. Anem a dormir aviat, perquè demà haurem de matinar. Dia 2, dimecres Ens aixequem a les 6:00 h! Tornem a carregar maletes en direcció a l’Amical,on ja són estacionats els autocars de l’agència Autopullman. Retrobament de famílies i amics després de cinc anys, entre ells alguns deportats que són entrevistats per un equip d’Antena 3. La majoria som de la tercera edat, però també hi ha joventut. Nosaltres pugem a l’autocar número 2, als seients 13-14-15-16 i 17. L’autocar número 4 va mig desocupat, s’acabaran de completar les places a Mollet i a Figueres. A les 10 arribem a la Porta Catalana per desdejunar. Seguim per la Catalana, enllaçant amb la carretera Languedocienne, fins arribar a les rodalies de Nimes per dinar. Restaurant l’Arche. Menú turístic. I seguim. A Lyon, 364 km. El dia és solejat, sense calor! Al nostre autocar venen alguns deportats, .J. Carrió i Joan Escuer. La senyora Pilar Molins, cap de grup, acompanyada

48 del seu espòs i la mare d’ella. El metge Ramon Vila i esposa, un matrimoni de Mollet - que viu a Barcelona -, un altre matrimoni de Manresa, la senyora Pilar Romeu professora jubilada i dues amigues, un home molt xerraire que va sol i serà la distracció de tots! El conductor és diu Emili i la guia Mercè. A les 3,30 hores continuem, sempre per l’autopista. Pilar Molins aprofita per explicar-nos el significat d’aquesta peregrinació i també parlen els deportats visiblement afectats per l’emoció i el record que per ells representa. Ja som a la segona capital de França. Hem passat el Roine, la punta Bic, la Part-Dieu i la basílica de la Fourvière. Arribem a la zona de Villeurbanne, hotel Des Congres, plaça Commandant Riviere, habitació numero 220. Després de sopar, dono un passeig pels jardins de l’hotel, tot recordant que avui precisament fa un mes que jo era aquí, a casa dels meus amics Sans-Vionnet. Avui, 684 km. de recorregut. A les 6,30 de peus a terra!.Alguns fan la «cara llarga», però hem de comprendre que som molta gent per organitzarnos. Això de carregar i descarregar maletes cada dia és més enutjós. Després del desdejuni, a les 9, marxem per la carretera que va en direcció a l’aeroport de Satolas que pertany a Lyon. A Ginebra, 168 km. A l’esquerra el llac d’Aiguebelette, després passem un túnel de 3.200 metres. Aquí he fet la primera fotografia. Ara ens trobem a la carretera A-40. Meravellós paisatge, tot verd i moltes vaques. Arribada a la frontera franco-suïssa. Són les l:00 hores. Parada de 10 minuts per tràmits de duana. Travessem Ginebra, veiem el llac Leman, però no el brollador... quina llàstima! - diuen alguns! Jo penso el mateix; conec la ciutat i també m’agradaria tornar-lo a veure. Trobem un indicador: a Lausana, 59 km. però nosaltres ens dirigim a la capital. Dinar a l’hotel Metropole, situat a la Zeughausgasse, 26, al centre de Berna. Tenim temps de donar un tomb, visitar un mercat ambulant de fruita i fer unes fotografies. Sortida a les 4, direcció Innsbruck. Des de l’auto he vist la Junfrau... Quants records!. Ja fa vuit anys que vaig pujar-hi. En aquest trajecte travessem importants massissos muntanyosos i veiem paisatges de gran bellesa natural. Passem per túnels que són remarcables obres d’enginyeria. Veiem prats amb un color groc preciós, cases típiques enmig d’un ambient rural. Passem el llac Bodensee i arribem a Vaduz. Aquí tenim mitja hora de temps per estirar les cames, fer un cafè i anar al lavabo,cosa que es va convertir en un problema degut als pocs serveis i a tanta gent. Aquest vilatge és molt bonic. Tenim muntanyes nevades ací mateix. Aprofito per fer més fotografies. Compro postals i demano sucres per a la col·lecció. Sortida a les 7,30 hores, direcció Liechtenstein. Travessarem la frontera austríaca a les 7,45 hores. A Innsbruck, 153 km. Ara passem un túnel, més de 17 km. de llargada. A la sortida, carretera de peatge. Són les 8,50 hores i s’està enfosquint. Arribem tardíssim, són les ll hores!.Les guies havien telefonat per avisar el nostre retard. Sopar i allotjament a l’hotel Ibis-Innsbruck. Per aquest motiu ens dirigim directament a la gran sala-menjador, sense treure les maletes de l’autocar. Després recollim la clau, cambra 219, pujada de maletes i dormir, sense gaudir gens d’aquesta important capital del Tirol. Avui, 763 km. de recorregut. Dia 4, divendres Després del desdejuni, tothom a l’autocar, avui una mica més tard. Són les 7,45 hores. Direcció Munic, tenim 146 km. D’Innsbruck poca cosa puc dir. El nom de la ciutat significa “Pont damunt del riu Inn”. Aquest pont data del segle XI. La ciutat té més de 100.000 habitants. Estació turística, sempre coberta de neu, situada en una cruïlla de les rutes alpines. Aprofitaré per explicar que aquesta peregrinació té una subvenció per part del govern espanyol, i de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu es va acordar organitzar-la cada cinc anys. Oficialment, és el tercer viatge. Cal ser soci d’Amical, Dachau, 4 de maig de 1990

49 això vol dir que no hi pot anar tothom. Els deportats que ens acompanyen tenen el viatge gratuït. Del meu poble Arbeca empresonaren cinc homes, quatre van morir als crematoris. El cinquè encara viu, exiliat a França. Dos eren germans, un pare de Francesc i Josep i l’altre oncle, que era solter. Per tant, germans de la “tia Cisqueta”. Ells foren empresonats a Mauthausen, però exterminats a Gusen, on anirem demà. A les 8,45 hores estem parats a la duana alemanya. Un altre indicador: A Berlín 600 km. A poca distancia Honhenbrun, HOMENATGE A LA NOSTRA SANG on hi ha un enclavament. A la dreta, l’autopista a Sttugart. Lletra J. Esqué Nosaltres desviem a l’esquerra per arribar a Dachau, on es Musica J. Botey troba el camp que hem de visitar. Aquest municipi, de 35.000 habitants, es conegut per la ESTIMATS PARE I ONCLE seva sinistra història. El dia 22 de marc de 1933 es va I ALTRES BENVOLGUTS GERMANS obrir aquí el primer camp de concentració alemany en QUE VÀREU DEIXAR LA VIDA una clausurada fàbrica de munició. L’any 1939 va ésser EN AQUELLS CAMPS CRIMINALS transformat en camp de deportats. Des d’aquest any fins el 1945 van arribar aquí 250.000 presoners, que pertanyien VÍDUES GERMANS FILLS I NÉTS a 23 nacions; de les quals unes 70.000 moriren per mals AVUI VENIM A OFERIR-VOS tractes; 140.000 portats a d’altres camps i 33.000 alliberats AQUEST HOMENATGE PÒSTUM en acabar la guerra. Comptava amb 33 barracons, rodejats I DIR-VOS CRIDANT BEN FORT de doble electritzat. El doctor Schilling, junt amb el doctor QUE SEMPRE US TENIM PRESENTS Rascher, van fer experiments en tortures, en treballs DINTRE DEL NOSTRE COR forçats fins arribar a la extenuació. Maltractaments per qualsevol motiu. Els càstigs mes freqüents eren la privació d’aliments, romandre drets, bastonades, assotaments, presó i execucions. Tots portaven un indicatiu cosit a la roba. Alguns el senyal N (Nebel und Nacht) boira - nit; eren els destinats a morir ràpidament sense deixar rastre. La falta de menjar va desenvolupar tota classe de malalties. El treball, l’absència de netedat i les epidèmies, van crear una gran mortalitat. Als barracons d’aïllament van tenir lloc experiències d’inoculació de paludisme i de tifus, castracions i esterilitzacions, cremades amb llumins, resistència al fred, etc. etc. El dipòsit de cadàvers era abarrotat,segons expliquen els senyors E.Cardona, barber del camp, i J.Masip, supervivents que ens acompanyen en aquest viatge. D’acord amb el Servei Internacional de Recerca, van morir ací 31.500 presoners, i molts centenars que no es registraren. En resum, un infern organitzat, camps de mort lents i ràpids, que van costar la vida a milers de persones. Les forces del VII exèrcit nord-americà, van alliberar el camp el dia 29.4.45. Arribem a Dachau a les 10,30 hores. Desfilada i entrada al camp, en silenci absolut, fins arribar al monument nacional, construït l’any 1968. Ofrena d’una preciosa corona de flors naturals. Breu i emotiu discurs de Joan Escuer i del secretari general d’Amical, senyor Joan Esteve; cant dels “Segadors” per Josep Esqué, que l’acompanyem tots. Un acte trist, però ple d’emoció i de respecte. Jo vaig d’un costat a l’altre per fer fotografies, cosa bastant difícil, degut a l’aglomeració de personal. Tenim una hora per visitar el recinte. El museu no pretén exposar el tema de una manera completa, és sols un intent de donar una idea objectiva del que va passar aquí i a altres camps. Fotografies i documents de la SS condueixen a l’interessant exposició amb l’ajuda de prospectes en diferents idiomes, també en espanyol. Monument nacional . Pati central enmig dels barracons

Ara la gent s’han dispersat. Puc fotografiar, veure els barracons, el crematori, mentre vaig

50 preguntant als deportats senyors J. Casabona i J. de Diego, que m’expliquen tristos records amb llàgrimes als ulls. Les parcel·les numerades de l’l al 34 són testimoni d’altres barracons que ja no existeixen. Hem trobat autocars francesos i italians portadors d’altres grups que també avui hi rendeixen homenatge. A la sortida del camp, recollida de banderes. Tothom fa comentaris. Per la persona que no hi ha estat cap vegada és una visita molt emotiva. He recollit unes pedres com a record. De nou a l’autocar, direcció Munich, a 18 km. Hotel Ratskeller, situat a Marienplatz, 8, al centre d’una preciosa plaça. Aquí tothom es dispersa per comprar algun “souvenir”, ja que fins ara no hem tingut temps de res. Jo compro unes petites gerretes de cervesa, uns papers de fumar per a la col·lecció del meu nebot, postals i llaunes de beguda per a la tarda. L’hotel és emplaçat a sota d’una església, edifici molt antic, grandiós i amb un cert luxe. El dinar, típicament alemany; puré de patates i molta varietat de botifarres picants, després un gelat. He de dir que l’aigua és bona i fresca. Munich, capital de Baviera a la vora de I’sar. Té l.OOO.OOO d’habitants. Seu dels Jocs Olímpics de l’any 1972. Ciutat monumental. Indústries importants en destaca la fabricació i consum de cervesa. Des de l’any 1965 estan construint el metro. Després he fet unes fotografies amb la família, al mig de la gran plaça i el no menys preciós carilló. Sortida a les 4:15 hores, direcció Salzburg, a 135 km. Segons diu Mercè,tenim per aquesta tarda un llarg trajecte. Ens trobem a la regió anomenada Traunstein, passant un llac del que no he vist el nom. La majoria fem una llarga becaina, mentre altres s’entretenen mirant una pel·lícula de l’oest. Després podem escoltar música clàssica, sardanes i cançons d’en Josep Esqué, per animar un poc la resta del viatge. Són les 5:45 hores quan arribem a la frontera germano-austríaca, l’autopista 99. Desviem a la carretera 138, a 12 km. Wels, on tenim sopar i allotjament, i també més descans durant tres dies. En principi havíem de ser allotjats a la bonica ciutat de Linz, però a darrera hora van sorgir problemes. Havíem d’arribar a mitja tarda, però a la duana ens han retingut més de 30 minuts. Bé, són les 8:30 hores quan arribem a l’hotel-restaurant Rosenberger, situat a Adlerstr, 1 on ens quedem els dels autocars números 1 i 2. El 3 i 4 tenen allotjament a l’hotel Stadtkrug, a la Kaiser Josef Platz, 21. La “tia Cisqueta” i jo tenim l’habitació número 411. Temps per donar-me una dutxa, canviar-me de roba i baixar al primer pis a sopar. Sortim a fer un tomb per les rodalies, fa una nit molt agradable. Avui, 456 km. de recorregut. Dia 5, dissabte Desdejuni amb bufet lliure molt complet. A les 8 hores, sortida en direcció nord, cap al sinistre castell de Hartheim El senyor Joan Rebollo ens fa una breu recordança de la trista història d’aquesta fortificació. Passem el riu Traun, després d’esperar un bon temps. Els dos autocars que s’allotgen a Gusen- Placa homenatge commemoratiu l’altre hotel no apareixen, s’han retardat...cal esperar-los! Passem per Flughasen, direcció a l’aeroport. Arribada al petit poblet de Alkoven-Hartheim per fer ací també una ofrena floral,on és situat un monòlit commemoratiu. Repetició de cants i discurs a carrer del senyor J. Egea. Entrada al castell, enarborant les banderes catalana i republicana. Aquí trobem els de la TV3 per filmar l’entrevista als deportats, i també a l’interior del castell. Jo pujo al tercer pis, per fer fotografies. La descripció gràfica és a la planta baixa. El castell data de l’any 1288. En 1898 els seus propietaris, la família Starhemberg el van regalar a una societat regional de beneficència de l’alta Àustria. Hitler introduí l’eutanàsia en aquest sinistre recinte el primer dia de setembre de l’any 1939.

51 Hi havia una cambra de gas dissimulada com a bany, un forn crematori i un molí per triturar els ossos. Les víctimes eren assassinades amb el conegut gas Ciclone-B. El doctor Rudolf Lonauer, de Linz, va ésser dirigent d’aquest centre. Es va suïcidar el dia 5 de maig de 1945. Durant l’any 1944, 2.980 presoners varen ser traslladats de Mauthausen al castell per trobar, aquí, una terrorífica mort. També hi ha plaques amb fotografies, flors seques, creus i objectes personals, dipositats per les famílies com a recordança. Com és normal, moltes portes són tancades, no es pot veure tot! El pati central, amb grans arcades és el més significatiu, perquè encara hi ha restes de punxes de ferro oxidat i les canaleres per on baixava la sang. Fa un dia de sol radiant! Com la majoria, jo vaig vestida amb roba d’hivern,la meitat no ha sortit de la maleta! Davant del castell hi ha una plaça i una petita tenda on compro una postal, beguda fresca i també unes capses de xocolata com a record. Tots sortim carregats. Molts han comprat fruita, perquè no n’han donat cap dia, sempre gelat o pastís. A les 12 hores tornem a l’hotel per dinar. A la 1,30 sortida de nou per la Grieskichnerdirecció a Gusen. Tenim uns 40 km. de recorregut fins arribar a la petita població. A la meva cosina se li han inflat els peus. Asseguda a l’autocar procura estirar les cames, dintre del reduït espai, perquè els cotxes no són pas gaire còmodes. A mes. des del primer dia que estossega, té estones de mal passar i d’altres de més tranquil·litat. La “tia Cisqueta” sempre porta un tros de pa preparat per ella. És una dona que pateix per tot. He pogut veure l’estimació que té per aquests nebots; eren tan menuts quan van perdre al seu pare! Ara som a la carretera 137. Passem el riu Krens, dintre del departament de Linz. Seguim la A-l, direcció Viena. Passem Ennsdorf, a la sortida hi ha un indicador: A Mauthausen 6 km. Travessem el riu Danubi per un pont tot cobert de ferro (una fotografia des de l‘autocar). Arribada al petit recinte de Gusen, perquè el poble no l‘hem vist. Pels meus cosins i familiars és el moment més trist del viatge. De nou desfilada. El meu cosí Francesc i Josep porten les banderes. La “tia Cisqueta” la meva cosina i jo anem darrere. Parlament del deportat senyor Josep Egea, recordant els 45 anys de la barbàrie i fent una reflexió a les generacions que vindran perquè no es repeteixi més. Ofrena de flors naturals, cant de l‘Emigrant per Josep Esqué. Tot filmat per l‘equip de TV3. La meva cosina m’explica que aquest petit crematori va ésser com un annex de Mauthausen, quan ja no podien resistir més sofriments i degut a la poca distància, els traslladaven en aquest crematori. Fa uns anys, els alemanys volien fer-lo desaparèixer; per aquest motiu va ser venut i parcel·les. Un capellà, que tenia el trist record de tenir-hi dues germanes cremades aquí, va comprar el solar, emmurallant-lo, fent-ne un respectuós recinte obert a tothom. El batlle del poble té la clau, que es facilita a tota persona que vulgui visitar-lo, altrament queda sempre tancat. Dintre hi ha quatre forns ben conservats, amb tots els seus accessoris una grossa taula de pedra a manera d’escorxador, i tot voltant ple de plaques i més plaques, fotografies, flors, poesies, dedicatòries i ofrenes... alguns eren tan joves! Darrere del forn hi ha la fotografia dels meus parents. Tot entrant, em deia la Ma del Carme «Com la trobarem després de cinc anys?». Doncs era ben conservada. Josep porta una placa de marbre blanc amb les fotografies esmaltades, gravades les dades del pare i l’oncle. En Francesc Rubí - un arbequí - del grup s’ofereix per posar la placa, dient-li al meu parent: tu ets barber i cantant. però no paleta. I és que Josep estava molt nerviós. Ja duien ciment, claus, també les eines necessàries per clavar la plaça fixa. Diu així: RAMON ESQUÉ MOTLLO ALEXANDRE ESQUÉ MOTLLÓ Nascut a Arbeca-Catalunya el dia 8-10-1901(ESPANYA) Nascut a Arbeca-Catalunya el dia 15-4-1907(ESPANYA) Mort a Gusen el dia 3-12-1941 Mort a Gusen el dia 15-11-1941 L’entrada al camp de Mauthausen d’Alexandre va ésser el dia 25-1-1941, amb el número 5.069, referència St VIIIC55631. Sortida cap a Gusen el dia 8-4-1941 amb el número 12.180. Del seu germà Ramon no hi ha data. També vull fer menció aquí dels altres dos arbequins morts són: PAU MONTERO CANET Nascut el dia 5-10-1910 Afiliació: St-XI-D 86897 M 6053 Mort a Mauthausen el 22-12-1941

ESTANISLAU PERERA BELLMUNT Nascut el dia 9-4-1897 Afiliació: St-VIII-C 55632 M 4909 Mort a Gusen el dia 6-l-1941

52 Anem estrets com sardines. No hi ha cabuda per tots. Els de TV3, allà mateix filmant, jo fent fotografies a la família amb el flash... veurem que en sortirà! Els forns han quedat plens de flors i de cintes amb dedicatòries. Josep havia repartit un full, fotocòpia d’una cançó de la que ha fet la lletra i que cantem tots conjuntament com a comiat. Són les 4, no tenim cap pressa, dos homes demanen si podem deixar el recinte, ja que hi ha altres grups que volen entrar. Alguns protesten, però, com sempre, guanya la majoria. Amb llàgrimes als ulls sortim amb silenci tal com havíem entrat. Aquí no tinc ocasió de comprar cap postal. Puc comptar amb les fotografies, esperant que surtin totes! Continuem amb l’autocar fins arribar a Mauthausen. Avui és obert i podrem veure’l amb tranquil·1itat, ja que demà, repeteixo dia del 45 aniversari, segons diuen els que van venir ara fa cinc anys, no es podrà transitar. A l’entrada del camp, en Josep s’ha trobat amb un amic que fa cinc anys es va conèixer. Es diu Àlvaro, un mexicà, professor d’història que, per segona ve gada ha fet el viatge per fer la crònica del seu país. És un home molt agradable, senzill i educat. Ja és una casualitat trobar-lo aquí, enmig de tanta gent! A l’home li manquen mans, va tan carregat amb la fumadora, a més de dues maquines fotogràfiques i un llibre d’apunts. El meu cosí l’ajuda, ja que nosaltres només portem les coses personals. A més, ell esta habituat a portar pes. Aquest camp és grandiós. Avui anem sense pressa, hi ha poca gent. El primer monument és el rus. Representa un deportat d’aquesta nació que es va rebel·lar i va ésser castigat a tirar-li aigua freda fins a morir congelat. Detinguda visita a les cambres de gas, als barracons de fusta, amples zones -ara ben acurades - també hi ha un petit fossar amb quatre creus de fusta clavades. Sense parar de caminar, anem d’un costat a l’altre per veure el monument espanyol. Ja han posat les senyalitzacions per demà, cada país la seva bandera. Continuem caminant fins arribar a la vorera de ferro, just al caire de la famosa pedrera. Tornant a la porta principal, hi ha una cantina. Em compro una taronjada fresqueta, descansem asseguts a les pedres, on hi ha una mica d’ombra. Aquí acabo el rodet de diapositives. Baixem per unes escales, sense sortir per la porta que hem entrat, d’aquesta manera arribem directament a l’autocar. Retornem a Wels. Mercè va anunciant a tothom que el sopar serà a les 9 hores. Per tant, sortim a fer un volt pels tranquils carrers amb grans aparadors enllumenats, però no podem comprar res, tot és tancat. El sopar, molt abundant. Tots a la mateixa sala-menjador, molt confortable, amb espelmes enceses i floretes naturals a cada taula. La “tia Cisqueta” que com he dit abans, pateix per tot, ha vist un cambrer carregat amb una grossa safata plena de vaixella a l’espatlla. El jove xicot s’arrapenjava a la paret... la tia només va dient... pobre noi d’ací uns anys quedarà torçat...! , Els seus nebots li diuen que sopi tranquil·la, que no pateixi tant, però ella no li treia els ulls de sobre! Abans de ficar-me al llit, poso un rodet de paper color a la màquina de fotografiar. Són les 11:30 hores. Demà, com cada dia, hem de matinar. Hem de ser puntuals a la cerimònia oficial, que començarà a les 9 hores. Avui, 198 km. de recorregut.

Imatge de l’escala de la mort. Els treballadors de la pedrera havien de pujar 186 esglaons amb una forta pendent, carregats amb uns 50 kilos de pedra a l’esquena. Hi havia qui moria d’esgotament, altres se’ls eliminava amb un tret al cap o bé tirant-los de dalt a baix per l’escala.

Canvi de metge Text: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca Als meus benvolguts arbequins i arbequines, Des d’aquest espai informatiu se m’ofereix l’oportunitat de saldar els veïns d’Arbeca, amb qui he tingut la sort de compartir una època, curta però intensa, de la meva vida professional i a qui no he pogut com volia explicar el motiu de la meva patença. No pretenc que aquest s’interpreti com un acomiadament, ja que a més de tenir una relació de veïnatge, tots sabeu que visc més o menys prop, a Arbeca, hi tinc vincles afectius, amics de molts anys, meus i també del meu marit, amb qui mantinc estreta relació, per tant, serà fàcil que ens veiem sovint, aquí o allà, a buscar oli, però no a la consulta del metge. Malgrat els esforços que s’ha fet per evitar la meva marxa, he hagut d’anar a ocupar la plaça que m’ha estat adjudicada a Vilanova dle Camí, perquè la falta de metges en aquell lloc no ha permès quedar-me amb vosaltres, cosa que no impedirà que segueixi intentant, tantes vegades com calgui, apropar-me de nou cap al meu entorn. Per acabar, és molt importatn agrair-vos l’acollida i l’entusiasme amb què em vàreu rebre el febrer del 2007, he estat feliç amb vosaltres com mai, caliu que heu mantingut fidel fins al darrer dia, i demanar-vos disculpes per desaparèixer sense poder donar més explicacions que un breu adéu. Fins aviat, mentrestant una abraçada a tots. Carme Florensa Piró

��

L’equip mèdic del consultori municipal d’Arbeca, vol aprofitar aquest espai per presentar al Dr. Andreu Alabat Teixidó, metge que ocupa la vacant �� que va deixar �� la Dra Carme �� Florensa a �� principis d’any. ��

��

Una arbequina a Michigan Text: Santi Sans

aria Dolors Sans i Gili. Sóc de ca l’Albert del Fornot (potser més conegut com “cal Comenge”...). El meu avi patern (Baptista Sans Barberà) era el cabaler de cal Fornot, i l’àvia (Ventura Comenge Serra) era cabalera de cal Muntanyès. Potser això juntament amb l’elevat nombre de “Sans” a Arbeca, va facilitar que al meu pare se’l comencés a anomenar el “Comenge” (el seu segon cognom). La meva professió és Investigadora Científica. i estic residint als Estats Units d’Amèrica (ciutat d’Ann Arbor, a l’estat de Michigan) 1.-Quants anys fa que vàreu marxar d’Arbeca? Quan vaig sortir d’Arbeca va ser per anar a la Universitat el 1985, ara fa 23 anys i mig. Vaig sortir del país ara fa 10 anys per venir cap on sóc ara. 2.-Què us va empènyer a fer aquest decisiu pas? Primer, volia estudiar una carrera i aquesta havia de ser a Barcelona. Volia començar a viure la meva vida independent dels pares. Després, vaig sortir del país per poder ampliar la meva experiència científíca i conèixer “nous móns”. 3.- A l’arribar al nou país quina és la primera sensació que vàreu tenir? Que a Amèrica no “lliguen els gossos amb llonganisses”...i que a Espanya no estàvem tan atrassats com ells (els americans) es pensen. De tota manera, ho he de matisar una mica això. Sí que hi ha diferències (estan més avançats; hi ha més recursos), sinó no seríem aquí. El que vull dir és que a Espanya i Catalunya es fa recerca de primera línia, pero no hi ha tants diners ni infraestructures com hi ha aquí als E.E.U.U. Els últims 10 anys s’ha avançat molt però encara queda un llarg camí a recórrer per poder-nos igualar en tot. El personal el tenim (molts, com jo), dispersos pel món i sense poder trobar un lloc on tornar en una situació laboral “decent”; falta crear nous llocs de treball i centres de recerca. 4.- Si volguéssim fer turisme a la teva ciutat/país què ens recomanaries? I quina seria la millor època de l’any?

Per visitar Ann Arbor (i Michigan, en general) la primavera i/o la tardor. Bàsicament perquè no fa el fred de l’hivern ni la calor (xafogor) de l’estiu i perquè l’esclat de colors tant a la primavera con a la tardor són impressionants (podeu veure algunes fotos d’exemple). De tota manera, Ann Arbor, és maco a totes les estacions de l’any que són molt marcades: neu a l’hivern, colors molt vistosos a la primavera i tardor i caloreta i verdor general a l’estiu (aquí encara no tenim l’escassetat d’aigua que hi ha a Catalunya, i a part que plou bastant a l’estiu, les reserves no minven gaire quan no plou durant un temps). A la resta del país, penso que hi aplicaria una descripció similar. És un país amb molts parcs naturals (protegits) dignes de visitar, a part de les grans ciutats com Nova York, Chicago, Los Angeles, San Francisco, Boston, etc. I ... tot és a “l’engròs”... Les dimensions de qualsevol cosa (paissatges inclosos) aquí són més grans que les que estem acostumats. 5.- Què és el que més diferencia Arbeca de la ciutat on viviu ara i del país respecte al nostre, Catalunya? La primera cosa que resalta on estic ara és la diversitat de gent que hi ha (sobretot degut a la universitat de Michigan que atreu gent de tot el món) i la tolerància i respecte dels uns envers els altres. Sí que podríem dir que “hi ha de tot com a tot arreu”, però... diria que els nivells de tolerància són més elevats aquí que a Arbeca, Catalunya o Espanya. Heu de pensar que en una ciutat d’uns 100.000 habitants (més o menys com Lleida capital) hi vivim gent de gairebé tots els països del món i que cadascú porta la seva cultura i religió amb ell. El nivell de vida i cultural també es reflexa amb les ofertes que es troben per qualsevol activitat que un es pugui imaginar...Ann Arbor

55 és una ciutat petita amb tots els avantatges d’una ciutat petita (poca contaminació, pocs embussos, gens caòtica, contacte directe amb la natura...) i amb tots els avantatges d’una gran ciutat (serveis, gran varietat d’ofertes culturals, intelectuals, lúdiques...). 6.- Què és el que més trobeu a faltar? La família, els amics de tota la vida, i poder menjar segons quines coses; com per exemple els cargols... 7.- I el que no trobeu a faltar gens? Potser no ho hauria de dir, però....la xafarderia “innata” de la gent d’un poble com Arbeca...i de tota la península (en general, diria jo)... ho devem portar a la sang... 8.- Veniu gaire sovint a Arbeca? Més o menys una vegada a l’any. 9.Quan us pregunten d’ón sou què

responeu? Aquí, la primera vegada que em presenten a algú dic que sóc de prop de Barcelona i tothom sap on és; molts se’n recorden dels Jocs Olímpics (que van deixar una petjada molt forta) i altres fins i tot hi han estat o coneixen algú que hi ha estat. Si la cosa dóna per allargar la conversa els dic que sóc d’un poble molt famós per les seves olives i oli que es diu Arbeca. Últimament ja els hi dic també que aviat començaran a

veure a les guies turístiques l’oferta d’anar a visitar el jaciment d’Els Vilars...(i els explico el que és). Incís: aquí a Ann Arbor venen olives arbequines d’importació en alguns establiments a uns 20 dòlars el kilo (no sé qui les exporta), així com també oli verge d’oliva arbequina que vé de Ciurana i/o de l’empresa Borges, a uns 15 dòlars el mig litre. O sigui que si algun dia ens sentim enyoradissos i disposats a gastar-nos els calerons ens comprem olives arbequines i oli d’oliva arbequina. Fent un altre incís/apartat en aquesta resposta us he d’explicar una anècdota: últimament estem relacionats amb alguns espanyols que viuen per aquesta zona i quan els he explicat que sóc d’Arbeca (un poble molt important) i la història de l’oli d’oliva arbequina etc. resulta que alguns (els més “entesos”) han sentit a parlar de les olives arbequines, i quan els he dit que es diuen així perque vénen d’Arbeca, com jo (jo també sóc una Arbequina...) em diuen que es pensaven que les “arbequines” venien d’algun lloc d’Andalusia!!!!..I clar.. ja us podeu imaginar que m’asseguro ben bé de treure’ls del seu error. En aquesta zona del Sud-Est de Michigan, entre Ann Arbor i Detroit hi ha una comunitat no gaire gran d’espanyols que van formar la “Asociación de Españoles en Michigan “ADEMI” al 2004. La majoria són gent que esta establerta de fa anys degut a la seva feina per aquesta zona i... cap d’ells vol tornar cap a casa seva. Sí que els agrada anar-hi de visita, però... cap d’ells hi tornaria, ni per viure-hi la vellesa. I és que... aquí s’han pogut guanyar bé la vida (cadascú en la seva professió) i han aconseguit un nivell de vida que no creuen haguéssin aconseguit mai a Espanya. Us he de dir que fa pocs mesos em van elegir com a presidenta d’aquesta Associació i que durant els dos anys de la meva presidència m’agradaria poder establir col.laboracions, o lligams amb associacions i/o individus arbequins, catalans i/o espanyols ja siguin aquí al país d’orígen o bé escampats pel món per poder-nos enriquir (culturalment parlant) mútuament. No hi ha gaires catalans en aquesta zona i la idea de fer una “Casal Català” ens ha passat pel cap però... no tindríem gaires “parroquians”... De moment intentem posar la nostra

56 aconseguir una millor posició i més prestigi és molt normal. Fora de la Universitat també és així. Les famílies viuen molt allunyades (en general) perquè la gent canvia de treball molt sovint, però com que estan dins del mateix país, no sembla que estiguin tan lluny. 13.- Ens hem tret de sobre la imatge del sol, la sangria, la festa i la migdiada? No del tot. En relació al sol, quan els dius que tenim muntanyes i neu i que aquest any ha estat particularment un hivern de neu generalitzada se’ls fa difícil de creure, encara que hagin estat a Espanya. Normalment hi han anat de vacances a l’estiu i clar...sempre fa calor...I la migdiada, sí que ho saben també i ens ho “envegen”... però.. quan els dius que la majoria de la població no la fa també els sobta. Els “tòpics” Imatge d’una de les visites de la família de la Maria Dolors a Michigan estan molt arrelats. Alguns han llegit Hemingway i les descripcions que ell “marca catalana” dintre del grup d’espanyols. fa d’Espanya les prenen al peu de la lletra i els sembla que 10.- La gent coneix Catalunya? I Lleida? I Arbeca? El que més coneix la gent és BARCELONA. Un 50% dels avui en dia tot ha de ser igual encara. que tenim oportunitat de parlar saben que existeix Catalunya 14- Quantes hores es treballa al dia? Com es distribueix i que hi ha una llengua diferent (perque hi han estat o bé la jornada? quants dies de vacances feu? per referències). Lleida... només saben que existeix els A la universitat i llocs públics, una jornada laboral és de 8 Espanyols, i Arbeca ... ningú, fins que jo els en parlo. (Incís: hores; més o menys com a Espanya però repartides diferent: Recordo la importància de tenir una pàgina web d’Arbeca en de 8 a 4 o de 9 a 5, perque no es compta amb l’hora del dinar anglès, perquè és una llengua que més bé o més malament o del cafetonet...etc. la coneix una massa important de gent arreu que pugui tenir 15.- Quan comença el curs escolar? quan acaba? quan fan vacances els nens? L’educació és gratuïta? I obligatòria accés a Internet, i ajuda a ser més VISIBLE al món). 11.-Què és el que més valores o destaques del teu país fins a quina edat? El curs escolar és bastant similar també. Es comença a finals d’acollida? La capacitat d’integració de gent de diferents cultures i d’agost o principis de setembre, i s’acaba a mig juny. Per religions i de les facilitats que hi ha per a la gent treballadora Nadal hi ha uns 8-12 dies de vacances, depenent de com i emprenedora (tot i que ara estem en temps de crisi a tot caiguin les festes i hi ha un “Fall Break” d’una setmana pels volts de Thanksgiving (dia d’Acció de Gràcies, cap a finals arreu). de Novembre) i 12.- Has notat diferència en la manera de treballar? Hi un “Spring ha mobilitat laboral, o una gran estabilitat, allò d’una empresa per tota la vida? La manera de treballar (en general) és diferent. Em sembla que s’és més efectiu i/o productiu que a Espanya. Hi ha controls/avaluacions periòdiques del rendiment de cada treballador i això es nota. Aquí hi ha molta mobilitat laboral, inclús dins del món universitari, que és en el que em moc. Moure’t i canviar d’universitat per Preparant el dinar per celebrar el Thanksgiving, dia d’acció de gràcies

57 Break” d’una setmana cap a finals de febrer o principis de que la salut els va començar a fer més dependents d’atenció març. Moltes escoles també fan alguns dies de festa per mèdica. Primer van haver d’ingressar a la seva esposa en Setmana Santa, o bé des de Divendres Sant fins la setmana un centre de salut-residència, amb tot luxe de comoditats següent. i atencions, a raó d’uns 4.000-5.000 dòlars al mes. Quan Hi ha educació estatal gratuïta i no cal ni comprar llapissos, la seva esposa es va morir, ell també va haver d’anar al llibres de text, llibretes...etc... l’escola ho mateix centre perquè el tinguéssin més proveeix tot. Bé, aquí també he de fer un ben cuidat i assistit. I... va arribar un dia “Venen olives aclariment... la zona on vivim nosaltres que els seus diners es van acabar...i llavors és “privilegiada” i com que l’escola va en arbequines a uns 20 va poder accedir a la cobertura de l’estat funció de les taxes locals que la gent paga, dòlars el kilo i l’oli verge (MEDICARE) que li cobreix uns mínims. doncs... com més diners recollits de les Aquí primer t’has d’acabar els diners que d’oliva arbequina a uns taxes locals millors escoles i equipaments tinguis estalviats i llavors, quan ja estàs tenen. L’educació obligatòria és dels 6 fins 15 dòlars el mig litre” en “bancarrota” l’estat es fa “càrrec” de als 18 anys, tot i que pot variar segons l’estat tu. Aquest senyor està vivint a la mateixa i la religió que un professi (els Amish, per residència però sense les atencions que exemple, em sembla que acaben als 12-14 anys).. tenia quan pagava de la seva butxaca. També hi ha educació privada, tant a nivell obligatori com Notícies d’última hora: sembla que el nou president vol universitari. reformar el sistema sanitari tot subvencionant l’assistència Si parlem del nivell universitari, encara que una universitat sanitària. Però encara no se sap en què consistirà exactament estigui subvencionada pel govern, és independent i es regeix aquest tipus de reforma. pels seus propis estatuts. Els preus són molt més cars que les 17.- I la protecció social? Hi ha ajudes per tenir fills? Per d’Espanya, tant públiques com privades. aturats? Hi ha pensionistes? A quina edat es jubilen els 16.- Hi ha bonificació pels medicaments? L’assistència treballadors? sanitària és gratuïta i universal? Aquesta pregunta l’he contestat una mica a l’anterior. Heu Els medicaments tenen una rebaixa (similar a la que tenen de pensar que els sindicats (com els coneixem a Espanya o els receptats a través de la Seguretat Social a Espanya) si Europa) gairebé no existeixen. Hi ha ajudes per als fills de un té una assegurança, i el percentatge que es paga va en famílies que no arribin a un cert nivell d’ingressos, sobretot funció del que cobreixi aquesta assegurança. L’assistència per comprar menjar durant l’embaràs i el primer any de sanitària NO ÉS gratuïta i universal, tot i que sí que hi ha una vida del fill. No hi ha pensionistes. Cadascú es busca el seu assegurança estatal “MEDICARE” que cobreix els serveis raconet per quan arribin mals temps o es jubilin. La jubilació bàsics de la gent pobra o bé dels jubilats que no han pogut “oficial” és als 65 anys, però això varia i si un no ha pogut arraconar prou diners com per pagar-se una assegurança, o anar fent-se un raconet durant la seva vida, ha de treballar bé ja se’ls han gastat. Us posaré un exemple que conec: un per poder subsistir encara que tingui 80 anys. O bé si és senyor va treballar tota la seva vida i va poder arraconar una persona molt activa i no es vol jubilar als 65, pot seguir uns quants diners en arribar a la seva jubilació (posem treballant fins que les seves aptituds li permetin. uns 300.000 dòlars, que és una xifra gens fora de lloc per 18. La gent té casa pròpia o va a lloguer? Cada quan a un treballador mitjà; penseu que la majoria de gent ja es canvia de cotxe? Es pot viure perfectament sense cotxe? descompta un cert percentatge del seu sou mensual i el posa La gent canvia de residència sovint per canviar de feina? en un pla de pensions del que podrà disposar un cop arribada La majoria de gent del país té casa pròpia, encara que la seva jubilació). Bé, doncs.. aquest senyor va poder viure estigui en mal estat o bé sigui una casa de remolc. El cotxe uns quants anys sol amb la és INDISPENSABLE i la majoria de famílies en ténen dos seva esposa (o més) encara que siguin molt vells. A Michigan no hi ha fins cap control (tipus ITV) i els cotxes poden funcionar fins que caiguin (literalment) a troços i no hi ha penalitzacions per contaminar l’ambient (al contrari de California, que si ho té regulat). Hi ha lleis (com aquesta) que són diferents en funció de l’estat on et trobis. Sobre la feina, sí, la gent canvia sovint de feina. I també és molt normal conduir entre mitja hora i una hora per anar a la La Maria Dolors, tot i ser molt lluny de casa, també celebra Sant Jordi

58 feina cada dia. Això potser és similar al que podem tenir a Arbeca, o altres indrets del país, oi? 19.- Consideres que econòmicament la gent és més rica o més pobra respecte a Catalunya? En general és més rica si es comparen els sous d’un lloc i un altre per fer una feina similar. Però hi ha més “pobres de solemnitat” que a Catalunya. El capitalisme (pur i dur) genera aquest tipus de “desnivells”. 20.- On es viu millor a Arbeca-Catalunya o a Michigan? La meva famosa resposta a hores d’ara és que “no hi ha un lloc ideal”. Hi ha atractius que Arbeca té (per a mi) que no els té Ann Arbor, i al revés. Intentem treure’n el millor d’on estem a cada moment. I... després de 10 anys en aquest país he de dir que m’hi trobo bé. A més, el fet que el nostre fill (Arnau Porta Sans) hagi nascut a Ann Arbor et fa valorar coses diferents. De tota manera voldria que ell se sentís arbequí també i per això el vam batejar a Arbeca, perquè hi tingui un lligam més especial i que s’ho vagi fent seu. Espero que algun dia ho entengui i no s’hi senti foraster. 21.- Els nadius et veuen com una estrangera? Quin tracte hi ha amb els nouvinguts? Pots exercir el dret de vot, fins a quin nivell? ( Municipal, supra municipal, autonòmic, estatal...). Els nadius et veuen com un estranger, però com que ja estan acostumats que n’hi hagi tants ho assumeixen bastant bé. De tota manera això potser també va lligat al tipus de feina que un fa. El tracte amb els nouvinguts és cordial, en general. És difícil fer-se “amic-amic” dels nord-americans (però sempre hi ha l’excepció, com a tot arreu...). Aquí no es pot exercir el dret de vot (a cap nivell) fins que un és ciutadà

encarada la vida, no sembla pas que vagi per aquí la cosa. Però sí que m’agradaria poder passar-hi temporades més llargues i poder disfrutar de la companyia dels parents i amics que hi tinc. Les vegades que he vingut a Arbeca durant aquests anys m’han fet adonar que és un poble dinàmic. Ha augmentat la població (sobretot l’immigrant) i han nascut i crescut nens i nenes que quan vaig pel carrer no reconec i faig esforços per veure si els hi endevino algun tret o fesomia que em sigui familiar per poder-los situar en alguna casa concreta. Penso que és un poble on es viu bé i que malgrat quedi poca gent dedicada a l’agricultura (casa nostra és una de tantes que s’han quedat sense ningú que conreï les terres) la gent s’hi queda perquè hi té lligams, hi viu bé i encara que hagi d’anar a treballar fora vila, li compensa el fet de tenir la residència fixada a Arbeca. He vist també que hi ha molta gent emprenedora de negocis i serveis i això és bo. M’agradaria veure a Arbeca créixer i guanyar en solidaritat, riquesa cultural, social i de benestar. També m’agradaria veure que hi ha gent emprenedora que no defalleix i que deixa petjada en les coses que fa, tant en el dia a dia d’avui com per al dia de demà, de cara a millorar el poble i el benestar dels seus covilatants. Per acabar voldria comentar que quan va sortir la Borrassa vaig pensar: primer, que “ja era hora” que algú passés al davant i pogués muntar una revista d’informació local en la que tothom s’hi pogués sentir representat; i segon, que “espero que duri molts anys” i que hi hagi “empreses” similars que tampoc defalleixin. ENDAVANT!!! amics de LA BORRASSA, i enhorabona pels 5 anys de vida!! Quan m’arriba aquí a Ann Arbor me la llegeixo de cap a peus d’una tirada... No puc esperar... Salutacions a tots els parents, amics i coneguts arbequins, i en especial a Mossèn Anton; una abraçada per a tots.

22.- Penses tornar a residir a Arbeca? Això és difícil de dir. En principi no tornaria per viure-hi. Tal i com tenim

Imatges preses de la casa de la Maria Dolors, on s’evidencia la diferència de les estacions, i la vivesa dels colors al igual que la imatge de la tardor a vora d’un llac de Michigan (imatge que es trova en la primera pàgina del reportatge)

A dos metros bajo tierra Text: Esmeralda Fusté

Nate Fisher amb el seu pare Aquest cop el títol de l’article no correspon a una pel·lícula, sinó a una sèrie de televisió nord-americana dividida en cinc temporades i que es va televisar entre els anys 2001 i 2005. En aquesta secció no s’ha parlat mai de sèries de televisió, però sempre hi ha d’haver una primera vegada. De fet, últimament ja s’està estenent la idea que algunes sèries de televisió actuals superen moltes de les pel·lícules que s’estrenen, de manera que es poden llegir i sentir expressions com “la caja tonta es la más lista” o “el vuitè art” (el setè, clar, seria el cinema). Un dels avantatges de les sèries és que donen molt temps per acostumar-se als personatges i conèixer-los perquè la durada és superior a la d’una pel·lícula. Això fa que l’evolució dels personatges es faci més palpable, ja que aquests poden tenir moltes vivències i passar per diferents estadis. A dos metros bajo tierra (el títol original és Six feet under) tracta d’una família que regenta una funerària (d´’aquí el títol), els Fisher. La història comença amb l’arribada del germà gran, Nate Fisher, a Los Angeles, la seva ciutat natal, després d’haver viscut uns anys a Seattle. El seu pare xoca amb un autobús mentre es dirigeix a l’aeroport per recollir-lo i mor. Quan es produeix el xoc, la pantalla es fica en blanc i apareix el nom del pare, Nathaniel Fisher, i a sota, entre parèntesis, l’any del naixement i l’any de la mort. A partir d’aquí es desencadenen una sèrie de fets: el pare ha deixat la funerària al Nate i al seu germà David, que treballava a l’empresa familiar amb el

seu pare. Això fa que en Nate, que només havia vingut de visita, s’hagi de quedar més temps i hagi de prendre una sèrie de decisions amb les quals no comptava. Ell mai no havia tingut cap interès en el negoci familiar i ara es veu obligat a pensar si se l’han de vendre o no. Finalment, decideix quedar-se a Los Angeles i portar la funerària amb el seu germà. Al començament tots s’han de reubicar i afrontar la nova situació: David, el germà petit, se sent ferit davant del testament del seu pare perquè sempre havia treballat al negoci i, en conseqüència, s’ofèn quan se l’ha de partir a mitges amb Nate, que sempre s’havia quedat al marge i havia fet la seva vida lluny de la família. A més, també ha d’acabar d’assumir la seva homosexualitat. Al començament, les relacions entre els dos germans són una mica tenses, però als primers capítols ja s’apropen i s’entenen. Ruth, la mare, ha de fer front a la seva nova situació de vídua i ha de lidiar amb alguns secrets del seu passat recent. Claire, la germana adolescent, viu una etapa molt convulsa i desorientada i ha de redefinir les relacions amb la seva mare i amb dos germans molt més grans que ella. A partir d’aquí es va desenvolupant tota la història i acompanyarem aquests personatges durant cinc anys de la seva vida, de manera que els veurem passar per moltes coses, algunes bones i d’altres tràgiques, i els veurem canviar, créixer i adaptar-se a les seves noves realitats. Tots els capítols comencen amb una mort. Es tracta d’una escena que dura uns minuts i en la qual veiem algú moments abans de morir-se. Quan la persona en qüestió acaba de morir, se segueix el mateix procediment que a l’escena de la mort del pare: apareix el nom del difunt amb l’any del naixement i l’any de la defunció. Aquestes morts són de diferent tipologia: n’hi ha de previsibles i de sorprenents, de naturals i d’accidentals, de gent jove i de gent gran. Aquesta mort inicial marca una mica el to de la resta del capítol. A més, aquests morts seran enterrats per la família Fisher i tindran una incidència diferent en les seves vides: alguns no tenen massa presència, però d’altres són molt significatius, ja sigui perquè mantenen converses amb els protagonistes dins de la seva imaginació o perquè les seves circumstàncies afecten als germans Fisher, que poden sentir curiositat per aquests morts per diferents motius: o perquè vulguin saber com ha estat la seva vida o perquè remouen alguna cosa dins la seva consciència. A dos metros bajo tierra és una sèrie molt profunda, ja que fa reflexionar sobre diferents temes. El principal és la mort i això a la televisió actual i en els temps que corren no és poca cosa. Dóna la sensació que al món occidental

��

la mort és un tema que s’evita i del qual mai no és un bon moment per parlar-ne. A dos metros bajo tierra s’atreveix a mirar la mort a la cara i a fer front als sentiments que provoca sense embuts ni anestèsia. Paral·lelament al de la mort hi ha altres temes, com la família, les relacions humanes, l’acceptació de les circumstàncies, els somnis, les aspiracions, els fracassos, etc. Gairebé cada capítol suposa una petita reflexió filosòfica sobre algun aspecte de la vida.

ajudar, però que, malauradament, ja està morta. És en aquests moments que A dos metros bajo tierra arriba a cotes de genialitat i originalitat inusuals. Les escenes en què apareix Nathaniel Fisher, el pare, des de la mort són simplement brillants.

��

A dos metros bajo tierra és una sèrie que no voldries que s’acabés mai. Quan mirava la cinquena i última temporada em debatia entre les ganes de continuar i les de parar perquè em sabia greu arribar al final. No volia Una de les coses que més m’agraden de A dos que els Fisher desapareguessin de la meva vida i volia metros bajo tierra és la presència del morts en el món seguir-los uns quants anys més, fer-me gran amb ells. dels vius. Hi ha diversos moments en què els morts parlen Però, clar, totes les històries tenen un final. I quin final! amb els vius, ja sigui com a fruit de la imaginació o per Perquè si parlem de finals, el de A dos metros bajo tierra, �� una necessitat de desdoblar la pròpia consciència o de és per aixecar-se i aplaudir. I a partir d’aquí no diré res resoldre algun dubte amb el qual només una persona pot més.�� Que parlin les imatges.

��

�� 92

Anuncia’t a La Borrassa

l/m

650 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976

Pluviometria anual d'Arbeca

1977 1978 1979 1980 1981 1982

(fins a 31/03/09)

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans

Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2009) i l'any 2009 (fins 31/03/09) Mitja mensual Serie2

Serie1

Any 2009

l/m2

0 gener

febrer

març

abril

maig

juny

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

desembre

Dies de precipitacions:

Número de dies de:

Detalls meteorològics Pluja Neu Pedra Tormenta Boira Rosada Gebre Neu que cubreix el terra <0,1 l/m2

Desembre '08 9

Gener '09 6

7 1

4 1

2 2

>=0,1 l/m

>=1 l/m

Febrer '09 5

Març '09 6

2 1 6

>=10 l/m

10,5 l. el dia 2

23 l. el dia 28

>=30 l/m Precipitacio màxima en un dia

9 l. el dia 26

9 l. el dia 31

Curiositats: El març del 2009, ha plogut 12.4 litres més que la mitja dels mesos de març, amb 39 litres per metre quadrat. El segon semestre de l’any 2008 forma part dels deu anys més plujosos des de l’any 1969. Feia 12 anys que no plovia com a l’any 2008, que en total van caure 530 litres per metre quadrat.

El romaní Text: Roger Pau Nom comú: Romaní Nom científic: Rosmatinus officinalis Família: Labiades El romaní és una planta originària de la regió mediterrània, sobretot de les zones on el sòl és sec, arenós i rocós. www.naturedirect2u.com És un arbust de fins a dos metres d’altura, amb les fulles verd fosc a l’anvers (part superior) i blanquinoses al revers, proveïdes d’abundants glàndules on s’hi emmagatzema les substàncies olioses, que són l’essència de la planta. Les flors són blaves o de color violaci pàl·lid, amb els estams més llargs que els pètals i el llavi superior de la corol·la corbat. Forma un fruit sec amb llavors petites El romaní és una espècie termòfila, necessita un mínim de sis hores diàries d’exposició a la llum solar; el seu màxim desenvolupament l’aconsegueix en llocs secs i assolellats, en sòls preferentment arenosos i calcaris, encara que es pot adaptar en sòls més pobres, menys en els argilosos. És una planta acostumada a les regions seques, és a dir, no necessita una precipitació abundant, per tant, si es pretén cultivar el reg ha de ser moderat. La recol·lecció de les fulles es realitza durant el mes de Imatge del romaní (www.naturedirect2u.com) setembre. La seva propagació és molt senzilla, si es tallen esqueixos de les rames del romaní i s’introdueixen en un recipient amb aigua, als pocs dies es podrà observar com comencen a aparèixer arrels. Els esqueixos, si s’obtenen de rames joves, tindran més facilitat per arrelar que si s’obtenen de rames velles. La propagació per llavors és més difícil i llarga que l’anterior. És una planta molt aromàtica i important per a l’activitat mel·lífera El romaní ha tingut i té múltiples aplicacions: es diu que el és capaç de curar ferides i nafres, s’utilitzava l’alcohol de romaní per a curar les parts adolorides o fatigues musculars. De les fulles se n’obté els olis per a la perfumeria. S’utilitza també per a banys relaxants, com a mascareta revitalitzant i tònic capil·lar. També en la cuina per donar aroma als plats, olis, etc. La recol·lecció de qualsevol tipus de recurs natural ha de ser de forma sostinguda, no podem permetre perdre el que tant de temps ha costat a formar-se. Una sobreexplotació dels recursos afecta de forma directa com de forma indirecta al nostre entorn, des de l’erosió dels nostres sòls, amb la formació dels coneguts xaragalls; a l’activitat de la fauna, en l’obtenció dels seus recursos necessaris per a la seva supervivència, ja sigui en forma d’aliment com de refugi. Detall de la flor del romaní ( www.elicriso.it )

Els sisons a la primavera Text: Marc Benet Ja s’olora el bon temps i això desperta els insectes que reprenen la seva frenètica activitat; amb ells ho fan també els petits mamífers i les aus, que es preparen per l’aparellament. Amb sort, durant aquesta primavera podrem observar un dels rituals més singulars dels ocells que viuen a les nostres terres.

��

Es tracta dels sisons (Tetrax tetrax) que podrem trobar sovint prop del terme de Belianes i que són difícils de veure però molt peculiars. Són ocells grans, d’uns 40cm d’altura i amb una extensió alar considerable, amb costums terrestres i que, quan volen, emeten un xiulet característic amb el seu batec d’ales enèrgic que recorda als ànecs.

Servei de tintoreria

Els mascles, en aquesta època, presenten plomatge nupcial, amb la cara grisa i Cortinatge interioreli exterior Emmarcació de quadres el coll negre decorat amb una “V” blanca sota la gorja. Aquests tenen el costum de formar grups on cada individu té el seu petit territori, per tal de demostrar, saltant �� amb el coll inflat i les ales obertes, quin d’ells és el millor i El sison (www.egrell.org) més fort. És, si més no, curiós d’observar i, si tenim paciència, es pot veure com les femelles escullen els seus pretendents. ��

�� Són ocells protegits i escassos, per tant, s’hauria d’evitar �� molestar-los en excés i portar gossos allí on crien perquè fan ��

��

les postes al terra.

www.flickr.com

Anuncia’t a La Borrassa ��

Servei de tintoreria Cortinatge interior i exterior Emmarcació de quadres

��

Cap i pota amb samfaina Ingredients: (6 persones) 400 g. de pota de vedella (comprats ja bullits) 400 g. de cap de vedella (comprats ja bullits) 2 botifarres crues 2 pebrots vermells i 3 de verds bitxo 500 g. de tomates madures 3 albergínies 2 cebes 60 g. de farina 1 dl. de xerès sec 2 dl. d’aigua 3 grans d’all julivert sal pebre Oli d’Oliva verge Extra d’Arbeca

Roger Quintana Sans

Elaboració:

En una paella o un atuell gros, amb oli calent, ofegueu les cebes tallades a daus i els pebrots vermells; deixeu-ho coure una mica i afegiu-hi després els pebrots verds tallats a daus i un tros de bitxo; deixeu-ho coure uns cinc minuts. Seguidament, afegiu-hi les albergínies tallades a daus (prèviament pelades, salades i deixades a l’escorredora una hora), removeu amb compte i afegiu-hi el xerès; després permeteu que s’evapori. En una cassola, poseu-hi tallats a trossos la pota i el cap de vedella, les botifarres, crues, sense pell i una mica aixafades amb una forquilla. Aboqueu a la cassola, a sobre del cap i pota, tot el contingut de la paella, removeu-ho suaument i deixeu-ho coure 20 minuts més, molt lentament. Serviu en la mateixa cassola, ben calent. Un dels vins recomanats és el VILARS 2004 a més produït a la nostra terra. Espero que els vagi de gust i molt bon profit a tothom!

Consulta la teva web www.arbeca.org

��

66 ��

��

La teva Agència de Viatges ��

��

FARMÀCIA BAGET

��

FARMÀCIA www.arbeca.org, BAGET 74

Fets per Sans i Esqué

Endevinalles populars

Les 7 diferències

1. Ploro, si tu plores, i ric si rius tu; però la veu meva no la sent ningú. Solució : _ _ _ _ _ _

2. Neix a fora, es fica a casa, i menja amb la gent a taula. Solució : _ _ _ _ _

3. Una capseta blanca que s’obre i no es tanca. Solució : _ _

4. Què és allò que fa el bou quan surt a pendre el sol? Solució : _ _ _ _ _

5. No és carn ni peix però piula quan neix. Solució : _ _ _

6. Una cosa molt rodona que no cap a Barcelona Solució : _ _ _

7. Sense mullar-se molt ni poc, neix enmig d’aigua i de llum, i brama quan li fa llum. Solució : _ _ _

8. Sóc més alta que un gegant i sóc molt airosa i bella, i ,tot i ser una femella, em passo el dia fumant. Solució : _ _ _ _ _ _ _ _

9. Tinc cap, tinc ull i tinc cos, i no sóc de carn ni os. Solució : _ _ _ _ _ _ _

Solucions número anterior:

10. No és pebre, però cou; té barba i no és home. Solució : _ _ _ Solucions endevinales número anterior: 1.LLIT 2.MANS 3.NOM 4.NAS 5.OLI

6.PORRÓ 7.PINTA 8.PARAIGÜE 9.LLENGUA 10.ANY

11. Jo presideixo la taula amb pretendents al voltant: l’un em pren i l’altre em deixa i em quedo sense casar. Solució : _ _