El festival TNT- Terrassa Noves Tendències proposa un recorregut per les emocions amb espectacles innovadors per a tot tipus de públic El festival que se celebra del 29 de setembre al 4 d’octubre de 2011 presenta creacions de Marta Carrasco, Carles Santos i CaboSanRoque, Nicole Seiler, Sergi Fäustino, Pere Faura o Babazorro, entre d’altres. Cinc estrenes absolutes i quatre coproduccions del CAET converteixen Terrassa en un aparador de companyies i produccions d’avantguarda de petit i mitjà format. El 29 de setembre s’inaugura el TNT| Terrassa noves Tendències: un festival EXCITANT, EMOCIONANT, al LÍMIT de les FRONTERES d’allò conegut, amb una programació que segueix més que mai la línia creativa i innovadora dels darrers anys. El TNT| Terrassa Noves Tendències insisteix en ser el futur referent nacional i internacional de les dramatúrgies actuals i els llenguatges escènics inclassificables. És per això que, del 29 de setembre al 4 d’octubre, Terrassa es convertirà en un aparador de companyies i produccions d’avantguarda de petit i mitjà format que de ben segur no deixarà ningú indiferent. Dijous, 29 de setembre – Inauguració L’edició d’enguany s’inaugura amb Maquinofòbia Pianolera al Teatre Principal de Terrassa. Un concert per a piano i orquestra mecànica compost i interpretat per CARLES SANTOS I CABOSANROQUE. Aquest primer dia de TNT també podrem descobrir la Sala Cúpula del Teatre Principal amb la potent dansa de MAURA MORALES amb Hipocondríaca i viure Extraordinario, una experiència vital, artística i gastronòmica poc comuna, amb COLECTIVO BABAZORRO, que es podrà veure (o viure) també els dies 30, 1 i 2. Divendres, 30 de setembre El divendres 30 serà nit d’estrenes. Cal destacar l’estrena internacional de la companyia suïssa Nicole Seiler, que en exclusiva mundial presentarà la seva darrera creació, Amauros, un espectacle que vol ser una experiència de dansa per ser sentida. I donem l’alternativa a un artista de hip-hop forjat als carrers de Terrassa, SANDRO MINIERI, que ens presentarà el seu darrer treball, Dueño de mis sueños. Dissabte, 1 d’octubre El dissabte 1 d’octubre el TNT té propostes per que et deixis seduir: des de l’exquisida PUCK CINEMA CARAVANA (cinema d’animació per a l’esperit, com el denominen els seus creadors) a la dansa al carrer de Maura Morales. També al carrer, l’espectacle de dansa Cube de la companyia KULBIK; un altre creador de trajectòria a seguir i que ja ha estat convidat en anteriors edicions, PERE FAURA, ens oferirà l’estrena de la seva darrera creació: Dansa Real Ja! A sala, tindrem el plaer de presentar l’estrena de No Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
1
sé si..., la novena creació de MARTA CARRASCO. En aquest espectacle, l’artista parteix de la premissa del dubte: quines ganes de veure ja el resultat d’aquest nou procés d’investigació de la Carrasco! Després d’aquesta estrena, creuarem el carrer i entrarem en un bar per assistir a una altra estrena, en aquest cas de SERGI FÄUSTINO, què amb Greatest Hits compartirà amb nosaltres les músiques de la seva vida. Diumenge, 2 d’octubre I l’endemà diumenge, VERO CENDOYA i RUBÉN CARDOSO protagonitzaran Antagònics, un diàleg obert entre la dansa contemporània i el transformisme. I si encara no ho has vist, encara tens l’oportunitat de veure l’Extraordinario de Babazorro. El TNT es tancarà amb un espectacle per a escolars, la darrera creació de CARLES SALAS I BÚBULUS MENUTS: Pumba! Totes aquestes propostes són suggerents, diferents al que és habitual, tota una descoberta per a l’espectador que vingui a gaudir-ne. Tant els artistes convidats de trajectòria reconeguda com aquells emergents treballaran de costat: el TNT és un espai per que puguin presentar les seves estrenes i propostes de difícil classificació. TNT: un petit festival per deixar-se sorprendre i meravellar. +INFO sobre el TNT El Festival TNT - Terrassa Noves Tendències és herència del Festival Internacional de Dansa que la ciutat ha acollit des de l’any 2004. Des de la passada edició combina arts del moviment i espectacles multidisciplinaris. Màxima expressió de la filosofia del CAET, el TNT vol convertir-se en un referent nacional i internacional de les dramatúrgies actuals. Està organitzat pel Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i compta amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa i de la Generalitat de Catalunya. El CAET és coproductor de tots aquests espectacles presentats en aquesta edició del festival: No sé si... de Marta Carrasco Amauros de Cie Nicole Seiler Extraordinario de Colectivo Babazorro Dansa Real Ja! de Pere Faura A més, el CAET ha col·laborat en el darrer treball presentat al GREC d’ Àngels Margarit i Thomas Hauert, From B to B i és coproductor del nou treball de Carles Santos, Schubertnacles humits: tots dos espectacles es veuran a Terrassa al llarg de 2012. Per sol·licitar informació i gestionar entrevistes no dubteu a contactar-nos: Úrsula Barri | Comunicació T. +34 933 182 650 M. +34 671 670 797 ursula.barri@aportada.com www.caet.cat Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
2
SUMARI 1| CAET, un centre de creació contemporània i noves tendències
pàg. 4
2| Graella de programació
pàg. 5
3| Programació
pàg. 6
Maura Morales HIPOCONDRÍACA- ELLA
pàg.6
Colectivo Babazorro EXTRAORDINARIO
pàg.8
Carles Santos i CaboSanRoque MAQUINOFÒBIA PIANOLERA
pàg.10
Sandro Minieri DUEÑO DE MIS SUEÑOS
pàg.13
Cie. Nicole Seiler AMAUROS
pàg.15
Puck Cinema Caravana NATURES
pàg.17
Pere Faura DANSA REAL JA!
pàg.18
Kulbik CUBE
pàg.20
Marta Carrasco NO SÉ SI…
pàg.21
Sergi Fäustino GREATEST HITS
pàg.23
Vero Cendoya ANTAGÒNICS
pàg.25
Búbulus Menuts PUMBA!
pàg.27
4| Activitat complementària
pàg.29
5| Equip del TNT
pàg.30
6| Col·laboren
pàg.31
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
3
1. CAET, UN CENTRE DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA I NOVES TENDÈNCIES El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) és un dels tres centres territorials de creació, producció i difusió d’arts escèniques de Catalunya, juntament amb el de Reus i el de Salt-Girona. Creat l’any 2006, i sota la direcció del terrassenc Pep Pla, el CAET aposta pel suport a la creació d’autors contemporanis i a les noves tendències. I ho fa de la mà del teixit social i cultural de Terrassa, amb una llarga tradició escènica. Terrassa ha estat sempre a prop del teatre. L’any 1973 es funda la companyia El Globus, el 1974 neix el Centre del Vallès de l’Institut del Teatre (que avui té dues escoles superiors), el 1986 es funda el Centre Dramàtic del Vallès, el 1991 s’inaugura el Teatre Alegria i a l’abril de 2011 s’inaugurarà el Teatre Principal. El CAET beu d’aquesta tradició i treballa per posar-la al dia. Vol ser molt a prop dels centres de formació i dels terrassencs amants de les arts escèniques en la seva vessant amateur, que són sovint protagonistes de les temporades estables de teatre. Amb un diàleg íntim i còmplice amb els creadors, és una factoria de l’escena del futur, un laboratori de provatures, un caldo de cultiu on hi passen coses. És per això que impulsa projectes de recerca amb el seu projecte “Germen” i l’estrena d’espectacles de noves tendències amb el projecte de residències que anomena“Fàbrica”. El suport a la creació contemporània parteix de les coproduccions i produccions pròpies. Coproduccions en sinergia amb el sector (CAER a Reus, El Canal a SaltGirona, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional, el Mercat de les Flors, entre d’altres) i per a públics molt diversos, provant que cada dia més persones accedeixin a l’experiència de veure un espectacle escènic en directe. És amb aquesta voluntat de fidelitzar i augmentar els públics de la temporada teatral, que el CAET fa un intens treball amb els barris, persones amb discapacitats, col·lectius de nouvinguts, el públic jove i les escoles. Per als més petits, a més de l’oferta d’espectacles infantils i juvenils, el CAET ha desenvolupat iniciatives com Anem d’assaig, sessions matinals per a escoles, fitxes pedagògiques, i la implicació amb la Xarxa Terrassa Educa. El CAET aposta per projectes que facin participar la ciutadania i que impliquin altres col·lectius socials i culturals que no siguin específicament teatrals. És així com, entre d’altres, ha impulsat iniciatives en l’àmbit de la música, la poesia o el teatre de terror. Des de la programació de risc més “tenetera” al Festival TNT – Terrassa noves Tendències – que s’ha guanyat un espai en el mapa dels grans festivals del país, Terrassa té un lloc destacat a l’escena catalana com a referent de noves tendències i multidisciplinarietat
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
4
2. GRAELLA DE PROGRAMACIÓ DIJOUS 29/09 HORA
CIA
ESPECTACLE
LLOC
20.15h
MAURA MORALES
Hipocondríaca
Teatre Principal. (Cúpula)
20.30h
COLECTIVO BABAZORRO
Extraordinario
21h
CARLES SANTOS I CABOSANROQUE
Espectacle inaugural Maquinofòbia Pianolera
HORA
CIA
20h
SANDRO MINIERI
ESPECTACLE Estrena Dueño de mis sueños
20.30h
COLECTIVO BABAZORRO
21h
CIE.NICOLE SEILER
*
Sala Maria Plans Teatre Principal
DIVENDRES 30/09
Extraordinario Estrena Amauros
*
LLOC Plaça Vella Sala Maria Plans Teatre Alegria
*
DISSABTE 01/10 HORA
CIA
ESPECTACLE
LLOC
18 a 21h
PUCK CINEMA CARAVANA
Natures
Plaça Salvador Espriu
19.00h
PERE FAURA
19:30h
KULBIK
Cube
Raval de Montserrat (davant de l’Ajuntament)
19:45h
MAURA MORALES
Ella
Raval de Montserrat (davant del mercat)
20.30h
COLECTIVO BABAZORRO
Extraordinario
21h
CIA. MARTA CARRASCO
23h
SERGI FÄUSTINO
Estrena Dansa Real Ja!
Estrena
*
*
Raval de Montserrat (davant del mercat)
Sala Maria Plans Teatre Alegria
*
No sé si… Estrena Greatest Hits
Reina Victòria Bar
DIUMENGE 02/10 HORA
CIA
ESPECTACLE
LLOC
19h
CIA. VERO CENDOYA
Antagònics
Teatre Principal (Cúpula)
20.30h
COLECTIVO BABAZORRO
Extraordinario
BÚBULUS MENUTS
Pumba!
*
Sala Maria Plans
DIMARTS 04/10 11h
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
Teatre Principal
5
* Espectacles coproduïts pel CAET
3. PROGRAMACIÓ
HIPOCONDRÍACA
Maura Morales Data: dj 29 de setembre Hora: 20.15h Espai: Teatre Principal (Cúpula) Durada: 13 minuts
En la meva carrera com a ballarina m’he enfrontat sovint amb converses sobre el dolor, operacions, lesions i accidents... Això m’ha fet pensar en si l’atenció extrema que els ballarins donem al nostre cos no va per sobre dels límits racionals de l’ésser humà... Patim els ballarins d’hipocondria? Creadora intèrpret: Maura Morales Música: Gabriel Faure, Matmos
ELLA
Maura Morales Data: ds 1 d’octubre Hora: 19:45h Espai: Raval de Montserrat (davant del mercat) Durada: 15 minuts
Un proverbi indi diu: “Per jutjar a una persona has de caminar més de 7 llunes amb els seves sabates".
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
6
Ella és un homenatge a les nostres sabates que ens porten i porten a llocs on volem i no volem anar, convertint-se en les nostres aliades, còmplices i botxins. En aquesta peça Maura aposta una vegada més pel virtuosisme del risc que comporta la interacció amb el públic. La disposició i espontaneïtat de l’espectador són complements importants en aquest treball coreogràfic. Creadora intèrpret: Maura Morales Música i composició: Michio Woirgardt Maura Morales| Ballarina i coreògrafa cubana establerta a Alemanya, va cursar estudis de dansa clàssica, contemporània i interpretació a l’escola d’art de Camagüey, Cuba. Els seus treballs com a professional de teatre i dansa els va començar al Ballet de Camagüey. A Europa ha treballat com a ballarina solista a les Companyies de l’Odeon teatre de Viena, al teatre de la ciutat d'Oldenburg i Darmstad (Alemanya) i al teatre de Basilea (Suïssa). Actualment treballa com a ballarina i coreògrafa independent, els seus treballs han estat premiats en diverses ocasions com el segon premi en coreografia al festival de solos de Stuttgart (Alemanya), el premi del públic al millor solo Masdanza (Illes Canàries) i el primer premi de coreografia a Hannover (Alemanya). Amb els seus treballs coreogràfics ha estat convidada a festivals com: bcstx'09 -Tantarantana / Mercat de les Flors a Barcelona, Festival Internacional de teatre i arts escèniques de Sevilla, Dies de Dansa a Barcelona, Cádiz En Danza, NOCTE Graus a l’Aragó, Dans pei a Illa Reunió, lucky trimmer a Berlin i al Museu Guggenheim a Bilbao. www.mauramorales.de
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
7
EXTRAORDINARIO
Colectivo Babazorro Dates: dj 29, dv 30 de setembre, ds 1 i dg 2 d’octubre Hora: 20.30h Espai: Sala Maria Plans Durada: 90 minuts aprox.
Les històries reunides en aquest espectacle descobreixen éssers i fets poc –o gens– ordinaris. Són històries extraordinàries que, amb tot, no coincideixen en res amb les que el llòbrec Edgar Allan Poe va recollir sota aquest títol en un dels seus llibres memorables. Són extraordinàries perquè també són extres, és a dir, sobreres. Tot i que, en ser recollides en una galeria de curiositats i encarnades en un presentador, són capaces de voler tenir lloc, encara que aquest lloc sigui el de la seva pròpia expulsió, el de la seva extinció. Extraordinario: Festí gastronòmic. Alcohol i cocaïna a sac, que provoca als comensals amor a cegues i sexe fora mida. Després de les postres, sobretaula escatològica i demagògia mestissa. Tot al gust de la gauche més divine. Repartiment: Babazorro 1 Concepte i disseny: Campanilla Direcció, dramatúrgia, escenografia, construcció, narració culinària, ajudant de direcció, espai, producció executiva: Col·lectiu Babazorro Il·luminació, ajudant d’escenografia i de construcció: Isabel Velasco Figueras (Up To You Studio) Col·laboració en la construcció: Jaume Riera Costa Agraïments: Juana D.C., Carmen i Paadin, Luis i Sabrina, Miguel Caballero, Bernardino Cervigón, Fran i Vritis, així com a tots aquells altres que han preferit mantenir en l’anonimat la seva generositat. Una coproducció del CAET - Centre d‘Arts Escèniques de Terrassa, Teatre Lliure i Associació Cultural Babazorro. Espectacle en castellà.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
8
Babazorro| Col·lectiu els membres del qual mostren una vehement inclinació a l’anonimat i un interès manifest per les arts plàstiques, les anècdotes, el teatre, els objectes vells, la investigació, les titelles, la literatura, la cuina i un llarg etcètera. És afí a diversos col·lectius, com ara Wu Ming, els creadors i activistes italians congregats rere aquesta expressió xinesa que significa ‘sense nom’; congenia també amb la vindicació de la veu dels ‘no ningú’ que el col·lectiu transnacional Tiqqun promou sota ‘la veu de Bloom’, en homenatge a la insignificança del personatge que James Joyce encarna a l’Ulisses; una reivindicació que Tiqqun fa emparat en la filosofia del qualsevol formulada en el pensament radical contemporani: els qualssevol, sense nom, sense nombre, sense mapa. “Babazorro” és un mot en discòrdia. Els acadèmics sumptuosos (de la Real Academia de la Lengua Española) sostenen que el terme prové del català antic varvassor. Per part seva, a l’Enciclopèdia Catalana s’explica que aquesta paraula arcaica deriva de l’expressió en llatí medieval vassus vassorum (‘vassall de vassalls’). El cas és que, malgrat tot, “babazorro” té altres arrels. (En aquest primer espectacle públic de Babazorro se n’explica l’ascendència). Avui s’usa com a adjectiu despectiu quan s’aplica en substitució d’un cert gentilici, però també és el nom d’una mascota completament impersonal (curiosament de figuració contradictòria, com es revela a l’espectacle). És una paraula tan evasiva com nòmada que també permet eludir els apel·latius individuals dels seus components.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
9
MAQUINOFÒBIA PIANOLERA
Carles Santos i CaboSanRoque Data: dj 29 de setembre Hores: 21h Espai: Teatre Principal Durada: 60 minuts
Durant la Setmana Santa de 2010, Carles Santos i CaboSanRoque coincideixen a la processó del Silenci a Múrcia, i aquí és, enmig del silenci, on es comença a maquinar Maquinofòbia pianolera. Maquinofòbia pianolera és un concert per a piano i orquestra mecànica compost i interpretat per Carles Santos i CaboSanRoque. L’entramat musical propi d’un concert per a piano i orquestra es desenvolupa aquí a través del joc de flirteig i confrontació entre l’home i la màquina, el pianista i l’orquestra mecànica, la força rítmica natural que brolla d’en Carles Santos i la velocitat i precisió d’una orquestra mecànica informatitzada; però també a partir del diàleg i la contraposició de dues màquines (una de tan antiga com el piano i un multiinstrument mecànic de creació recent i controlat per ordinador) amb característiques tímbriques molt diferents (l’Orquestra Mecànica de la França Xica té secció de vents, percussió i corda així com d’altres seccions que no es troben en una orquestra simfònica convencional com són la secció d’aigua i fluids o bé la secció de mecanismes). El sistema de composició també ha fet entrar en joc aquestes dinàmiques que van del diàleg a la confrontació entre Carles Santos i CaboSanRoque: Carles Santos ha anat construint l’estructura general del concert al voltant del piano i després CaboSanRoque ha compost totes les parts de l’orquestra mecànica, de manera que el resultat és la superposició de dos móns compositius que vénen de llocs ben diferents i que han jugat a trobar-se i entendre’s: El món de la música contemporània que beu de tota la tradició clàssica i el món de l’experimentació que ve del rock and roll. El 2011 CaboSanRoque celebra els seus 10 anys d’existència i Carles Santos celebra els 50 anys de la seva primera composició per a piano: és, doncs, l’excusa perfecta per trobar-se i celebrar-ho conjuntament amb Maquinofòbia Pianolera.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
10
Direcció musical: Carles Santos Composició piano: Carles Santos Text: Carles Santos Composició Orquestra Mecànica: CaboSanRoque (Roger Aixut, Pepe Seguí i Laia Torrents) Arranjaments Orquestra Mecànica: CaboSanRoque (Roger Aixut, Pepe Seguí i Laia Torrents) Construcció de l’Orquestra Mecànica: CaboSanRoque Disseny de so: Guiu Llusà/ CaboSanRoque Disseny d'il·luminació: Sam, Juanjo Surribas/CaboSanRoque CaboSanRoque Sota el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRoque neix l’any 2001 com a grup de música dedicat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats, sorgits del reciclatge d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalèxtrics, grapadores o peces de mobiliari en desús. D’uns anys ençà, el treball del grup s’ha desenvolupat al voltant de les capacitats expressives musicals i escèniques d’instruments mecànics automàtics i la seva combinació amb intèrprets humans. D’aquesta voluntat d’experimentació i construcció de màquines musicals, han sortit els espectacles Torn de Nit, La Caixeta i Música a màquina, així com la instal·lació sonora Pas de loup. Carles Santos (Vinaròs, 1940) és pianista, compositor i artista polifacètic. Es va graduar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i continuà els seus estudis a París, amb els mestres Février, Casadesús, Magda Tagliaferro i Margaret Long i més tard a Suïssa, com a alumne de Harry Datymer. El 1961 va començar a actuar com a pianista, interpretant obres de Bartók, Schönberg i Webern. Al 1968 es traslladà als Estats Units, on va conèixer a músics capdavanters com en John Cage. Als anys 70 va fundar amb en Josep Maria Mestres-Quadreny el Grup Instrumental Català (GIC). Ha treballat en cinema amb Pere Portabella, com a compositor, intèrpret i guionista a Nocturn29 (1968), Miró l’altre (1969), Informe general sobre algunas cuestiones para una proyección pública (1976), El pont de Varsòvia (1989) i Las variaciones Goldberg (2007). Com a realitzador també té una filmografia de la que formen part alguns títols com L’àpat (1967), La cadira (1968), LARE-MI-LA (1979)... Ha rebut diversos premis i condecoracions, com ara el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu Sant Jordi (1999) i diversos premis MAX pels seus espectacles escènics, tres dels quals per La meva filla sóc jo (2007).
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
11
Crea la Companyia Carles Santos amb MariaElena Roqué presentant la seva obra com a autor, compositor i director en teatres i festivals internacionals com el Festival de Teatro d’Edimburg, el Festival d’Automne de París i l’Odeón, Les nuits de Fourvière i TNP de Lyon... Aquestes en són algunes: Arganchulla arganchulla gallac (Akademie der Kunste Berlin, 1987), Tramuntana Tremens (Mercat de les Flors de Barcelona,1989), Asdrúbila (Jocs Olímpics de Barcelona,1992), Ricardo i Elena (Teatre Nacional de Catalunya, 2000), L’adéu de Lucrecia Borja (inauguració del Teatre Lliure, 2001), Sama Samaruck Suck Suck (2002), El compositor, el cantant, el cuiner i la pecadora (2003). A més de la seva producció musical, cinematogràfica i escènica, Carles Santos també és creador d’una important obra plàstica, principalment fotogràfica. Al 2006 va ser el centre de dues exposicions retrospectives, actualment itinerants, una sobre el conjunt de la seva obra titulada Visca el piano a la Fundació Miró i l’altra de l’obra creada per MariaElena Roqué amb els vestuaris pertanyents a les obres fetes: Mariaelena desviste Carles Santos al Museu Tèxtil i de la indumentària. Al 2007 va presentar al Palau Sant Jordi una cantata per a 3000 nens encarregada pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i el seu darrer espectacle fa gira: El fervor de la perseverança i el concert per a piano He de ser castigat per no haver estimat mai ningú, presentats al Teatre Lliure la temporada 2006-07. A la temporada 2007-2008 va estrenar l’espectacle Ebrofalia copulativa al Sónar Frankfurt. Ha compost la música de Tirant lo Blanc de Calixto Bieito i l’acció per a piano i la ballarina Sol Picó amb versió de l’himne dels segadors al marc de la cultura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. Actualment continua en gira amb: -Piturrino fa de music -La pantera imperial -Chicha Montenegro Gallery I aquest mateix any 2011 estrena Schubertnacles humits, una coproducció del CAET. www.cabosanroque.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
12
DUEÑO DE MIS SUEÑOS
Sandro Minieri Data: dv 30 de setembre Hora: 20h Espai: Plaça Vella Durada: 25 minuts
Aquesta és la història d’un nen que creix al carrer sense el suport dels seus pares i la única informació que rep "CREÏBLE i REAL" sobre el futur de la seva vida l’obté a través dels mitjans (televisió, diaris, internet...) i els seus amics. Així mateix passa l’adolescència, però ara necessita una feina, un pis, un futur... En les notícies escolta els polítics dir que tot està bé, que l’economia creix, que hi ha treball, no obstant això porta des dels 16 sense un ral a la butxaca, sense tenir per menjar “com una persona" i sense una llar específica. En no haver prosseguit els seus estudis el noi es va posar a treballar i després de vuit anys va obtenir molta experiència en molts sectors, hostaleria, comerç i tot tipus d’instal·lacions fent-se a poc a poc a sí mateix. Sobreviu tots aquests anys amb no pocs esforços, arriba el moment de quedar-se sense feina, les empreses tanquen, els llocs de treball disminueixen. És l’hora de veure com guanyar-se la vida!! Gràcies a Déu li surten treballs eventuals però no li serveixen per viure, el final d’aquest jove està pendent d’un fil, els seus problemes augmenten i no sap què fer, té múltiples i infinits camins, tots possibles però alguns amb final tràgic, els pensarà, somiarà i no sap què passarà. Veu principal: Sandro Minieri Veus secundàries: Mohi Lee, Trebol (Jony Dangy) Breakdance: Camilo Arjel i Piere. Amb la col·laboració de Nicolas Echániz i altres membres del Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa - CECT. Espectacle en castellà.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
13
Sandro Minieri Sandro Minieri comença a sentir-se inspirat a partir del 2003 quan, essent encara adolescent, coneix el hip-hop a Zoo Club de Barcelona. Ben aviat posa en acció aquestes inquietuds en un primer projecte de rap Devil B que participa en esdeveniments com “La dormida” de Caldes d’Estrac. Les seves influències van des de la música clàssica de Beethoven fins a Michael Jackson i es veu reflectit en grans artistes actuals com Redman o Dr. Dre. El 2011 participa a Morir d’amor aquí, un espectacle de creació impulsat i coproduït pel CAET, dirigit per Marta Galán on mostra la seva faceta més complerta com a MC i actor. Els seus versos no cauen en la monotonia de la rima consonant, la seva ”marca de la casa” és la barreja de llenguatge culte i ús de figures retòriques amb temes d’actualitat social. En aquesta ocasió el CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa li ofereix estrenar el seu nou espectacle Dueño de mis sueños al Festival TNT, una proposta que inclou dansa hip-hop, esgrima, rap i teatre.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
14
AMAUROS
Cie. Nicole Seiler Data: dv 30 de setembre Hora: 21h Espai: Teatre Alegria Durada: 60 minuts aprox.
Amauros proposa explorar la relació entre so i imatge. I també vol jugar amb les nostres associacions habituals i els nostres costums. No diuen també que sentim amb els ulls i veiem amb les orelles? En aquesta nova creació no és l’absència de música, sinó la d’imatge la que estimularà l’imaginari i la memòria de l’espectador. Si dissimulem els instruments que produeixen el so, aquest esdevé matèria visual i coreogràfica. No veiem la música? Doncs Amauros és una experiència de dansa per a les orelles. Notes de la coreògrafa Aquesta nova obra és una experiència de dansa per a l’oïda Si dissimulem els instruments que produeixen el so, aquest esdevé matèria visual i coreogràfica. He considerat nombroses maneres d’amagar els intèrprets: ja sigui ballant en la foscor, difuminats pel fum o dintre d’un gran cub transparent, bé sigui ballant darrere d’una cortina o a l’interior d’una capsa... D’altres possibilitats: l’espectador recull una màscara al començament de la representació i, en aquest cas, és ell mateix qui determina els moments en què renuncia a la visió i aquells en què mira. L’espectador imagina una part o la totalitat de les escenes i la coreografia. Escolta els passos dels ballarins, les seves veus, la música, els testimonis en directe o enregistrats i les descripcions d’una situació invisible –audiodescripció-. Podríem pensar que la dansa ha de ser sempre visual. Però en interrogar-nos sobre l’especificitat d’aquest medi, sobre què el diferencia d’altres formes d’expressió, comprenem ràpidament que no és pas tan evident. Des del meu punt de vista, la dansa no té per què en primer lloc i obligatòriament oferir imatges (procés propi més aviat de la pintura, la fotografia o el teatre d’imatges). La dansa és, en primer lloc, l’art Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
15
del moviment. Ho prova la presència entre els “espectadors” assidus de dansa de nombrosos cecs i invidents amb els quals he tingut l’ocasió d’entretenir-me. Els primers 10 minuts de la peça Ningyo que vaig crear el 2008 passen en la penombra. Un ballarí es mou en ralentí. Veiem sense veure, endevinem, imaginem. Donaré també dos exemples de coreografies on el format és desconcertant i que, per tant, han estat produïdes clarament com a peces de dansa. YoungSoon Cho Jaquet ha produït un llibre que no és de literatura sinó que és una coreografia que convida al lector a seguir-la, llibre en mà. Com a obra literària no té interès però un cop que un executa els moviments, s’adona que té molt a veure amb les preocupacions coreogràfiques. La Ribot ha muntat una peça per a teatre a on el cos principal és la projecció d’un film, una seqüència gravada i muntada, càmera en mà, pels ballarins a un espai preparat. D’aquesta manera, si definim la coreografia com l’art del moviment, descobrim que aquesta disciplina va força més enllà d’allò que considerem generalment com a dansa contemporània. Però, per aquesta nova creació, i contràriament a aquest dos exemples, si l’espectador percep la peça principal gràcies al so, és important que els ballarins estiguin físicament presents a l’escenari –i també alguns moments a la foscor o envoltats de fum- que el públic els escolti en directe. Aquesta imposició obligarà als ballarins a desenvolupar tot un ‘savoir faire’, una virtuositat inèdita, la de ballar a estones sense veure. Com ja he mencionat, hi ha diverses maneres d’amagar la visió de l’espectador: apagada, màscares, demanar al públic que tanqui els ulls, ballar fora de l’escenari, llums encegadores, utilitzar fum, escenografia ad hoc, i sens dubte molts altres procediments encara per descobrir durant la creació. Nicole Seiler Concepte i coreografia: Nicole Seiler Interpretació i coreografia: YoungSoon Cho Jaquet, Christophe Jaquet, Mike Vinter, Dominique Godderis Vestuari i accessoris: Cécile Delanoë Il·luminació: Stéphane Gattoni Música: Stéphane Vecchione So: Philippe de Rham Dramatúrgia: Christophe Jaquet Escenografia: Vincent Deblue Audiodescripció: Séverline Skierski, Albert Vidal Distribució: Dominique Godderis-Chouzenoux Amb el suport de: Ernst Göhner Stiftung, Sixt - Rent a car Una coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, Théâtre Arsenic Lausanne, Cie Nicole Seiler La companyia rep el suport de l’Ajuntament de Lausanne, Etat de Vaud, Pro Helvetia i Loterie Romande. Espectacle amb servei d’audiodescripció en col·laboració amb l’ONCE. www.nicoleseiler.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
16
NATURES
Puck Cinema Caravana Data: ds 1 d’octubre Hora: de 18 a 21h Espai: Plaça Salvador Espriu. Durada: Passis de 4 a 10 minuts Cinema d’animació per a l’esperit
Puck és una caravana transformada en cinema. Té rodes i pot anar a tot arreu. Projecta pel·lícules d’animació d’aquelles que no es solen veure a la televisió. Selecciona pel·lícules d’arreu del món buscant entre l’inesgotable fons artístic que ha produït el gènere al llarg del temps. El menú es variat però selecte. Va especialment dedicat a l’esperit. L’objectiu es capturar a un nou amant del cinema d’animació. O simplement recuperar l’experiència del cinema d’una forma particular, per gaudir un instant a prop d’una petita gran obra de creació audiovisual. Idea original, programació de continguts i direcció artística: Carles Porta Direcció executiva: Toni Tomàs Construcció: Alfred borràs i Toni Tomàs Imatge gràfica i realització de capçalera animada: Carles Porta Animació: Ruben Hengesback Tècnic de llums i so : Sergio Sisquers Producció: Tombs Creatius & Carles Porta Tombs Creatius + Carles Porta = Puck Cinema Caravana Toni Tomàs i Carles Porta han unit els seus poders per crear un nou cinema. Potser el més petit del món. Toni coneix el món del les dinàmiques de carrer. Els seus jocs han voltat per tot arreu convertint els carrers i places de moltes poblacions en espais de joc per compartir el temps amb gent de totes les edats. Carles va caure enamorat del cinema d’animació i des de llavors a fet dos curtmetratges i és el responsable de la imatge d’Animac (Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya). Un dia va pensar en crear un nou espai on poder ensenyar aquelles pel·lícules que li agraden i que tan costen de veure en els mitjans comercials i Toni el va ajudar a aconseguir-ho. www.puckcinema.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
17
DANSA REAL JA!
Pere Faura Data: ds 1 d’octubre Hora: 19.00h Espai: Raval de Montserrat (davant del Mercat) Durada: 30 minuts aprox.
Som artistes normals i corrents. Som com tu: creadors que ens aixequem tots els matins per estudiar, treballar i buscar feina, ballarins amb família i amics, coreògrafs que ballem dur cada dia per sobreviure i imaginar un futur millor per als que ens envolten. Uns ens considerem més contemporanis, altres més acadèmics. Uns creiem en la tècnica, altres no. Uns tenim metodologies ben definides, altres ens considerem improvisadors. Però tots estem angoixats i esgotats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al voltant de la dansa, per la corrupció dels polítics, dels programadors, dels productors... per la indefensió del coreògraf independent. Aquesta situació ens lesiona a tots a cada assaig. Però si tots fem unisò, podem transformar-la. És el moment de moure’ns i de crear una dansa diferent. És per això que ballem apassionadament el següent: Creació i interpretació: Pere Faura Música: Arturo Castillo Una coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Pere Faura, amb la col·laboració de La Caldera.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
18
Pere Faura| Pere Faura començà la seva carrera artística amb la música, centrant-se en el cant i la flauta travessera, a la escola de música Diaula. Estudià dos anys de direcció teatral a l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb estudis de dansa clàssica i contemporània a Àrea. El 2002 es trasllada a Amsterdam a estudiar a la School for New Dance Development. Després de graduar-se’n el 2006, entra com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on crea la major part de les seves obres, però també rep encàrrecs del Kalamata Dance Festival de Grècia o del Teatre Nacional de Catalunya. Ha guanyat l’ITS Festival award 2006 amb la seva peça This is a picture of a person I don’t know i el 2009 l’associació Prins Bernard Cultuur Fonds li ha atorgat el Charlotte Kohler Price com a reconeixement a la seva carrera coma a jove coreògraf. www.perefaura.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
19
CUBE
Kulbik Data: ds 1 d’octubre Hora: 19.30h Espai: Raval de Montserrat (davant de l’Ajuntament) Durada: 15 minuts.
Cube és un espectacle que transcorre en un enorme cub imaginari. Un cub que es transforma en funció de les emocions que tots coneixem o hem conegut alguna vegada. Un cub que es defineix a partir de la dansa urbana entesa d'una forma universal i acompanyada de l'art atemporal del mim i la poesia. El resultat és un espectacle variat d'una personalitat única que ja ha captivat milers de persones de tots els estils: ballarins, enginyers, mares, nens, actors… Un espectacle que t'atrapa i no et deixa anar fins al final. Autoria i direcció: Kanga Valls Idea: Kanga Valls Intèrprets: Kiko Lopez, Isaac Suarez, Manela Cabeza, Kanga Valls Coreografia: Kanga Valls Autor poesia “El Cubo”: Ulises Paniagua Atrezzo: Kulbik Kulbik Aquesta formació de dansa urbana explora amb gran eficàcia les possibilitats del llenguatge gestual i aposta per la fusió del hip hop amb la música electrònica, el funk i el trip hop per escenificar a través dels estils més característics de l’street dance i altres disciplines com el contemporani i el mim. Proposta innovadora que vol donar a conèixer la fusió d’estils des d’una visió molt personal, tot explicant una història al voltant d’un enorme cub imaginari. Kanga Valls Reconegut com el precursor d'un nou estil de hip-hop dins i fora del nostre país. Amb més de 15 anys de recorregut professional, Kanga Valls troba a Kulbik la màxima expressió del ball entès com a llenguatge universal. A Kulbik es concentren la llibertat i la seva negació. La curiositat, l'angoixa, el joc, l'amor i tantes altres emocions que ens acompanyen cada dia conviuen en un treball coreogràfic estudiat fins els més mínims detalls. Tota una obra d'art fruit de més de 2 anys d'intens treball en equip. www.kulbik.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
20
NO SÉ SI...
Cia. Marta Carrasco Data: ds 1 d’octubre Hora: 21h Espai: Teatre Alegria Durada: 70 minuts
Som germanes bivitel·lines i vitalícies. Més germanes que amigues? Més amigues que germanes? Què busques, germana? L’amor, la mort, la redempció, la revenja, la reinterpretació, la metàfora? Busques a la memòria dels records? Quins cordills cal deslligar? Com farem servir les mans? Véns grotesca, salvatge… o amable? No acabo de… Què busques tu, germana meva? Jo, en realitat, no ho sé. No sé si estimar. No sé si odiar. No sé si confondre, voler confondre. No sé si confonc al món i les gents que l’habiten. O el món em confon a mi. Potser la gran màgia seria el joc. La perspectiva lúdica. Schiller: «l’ésser humà només ho és quan juga, l’ésser humà només juga quan és lliure»! Busquem-ho. Germana, els llums s’apaguen. Juguem-ho tot. Però una cosa, un secret, abans de començar… Creació i direcció: Marta Carrasco Amb: Marta Carrasco i Alberto Velasco Escenografia: Marta Carrasco, Pau Fernández i Pep Garcia Il·luminació: Quico Gutiérrez Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez Vestuari i maquillatge: Companyia Marta Carrasco i Pau Fernández Cap tècnic: Toño Vladimir Tècnic de so: Joan Valldeperas Una producció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Salometa SL amb la col·laboració del Festival Temporada Alta de Girona. Amb el suport del CONCA, Institut Ramon Llull i INAEM-Ministerio de Cultura
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
21
La Companyia Marta Carrasco és companyia resident del CCVV de Vilanova del Vallès. I ha fet una residència tècnica aquest setembre de 2011 a Ca l’Estruch (Sabadell) per al disseny d’iluminació. Marta Carrasco| Creadora escènica, intèrpret, ballarina, coreògrafa, pedagoga teatral. Després d’una trajectòria a diverses companyies de dansa, l’any 1995 crea el seu primer solo de dansa-teatre, Aiguardent, un espectacle sobre la solitud humana, l’abisme de l’alcoholisme, la fragilitat i la debilitat humana. A continuació, sorgeixen per ordre cronològic: Blanc d’Ombra (Recordant Camille Claudel) (1998), un apassionat homenatge a l’escultura francesa (1864-1943), Mira’m (Se dicen tantas cosas) (2000), un espectacle dedicat a la bellesa i a la imperfecció, Eterno? Això sí que no! (2003), on inclou temàtiques com la desesperació, l’esperança i textos d’Emil Cioran (1911-1995; El circ de la soledat) i de Fiador Mikhàilovitx Dostoievski (1821-1881; El somni d’un home ridícul). Posteriorment, neix Ga-gà (2005), per parlar de la necessitat del riure, dels éssers especials o defectuosos i de la supervivència humana a un món que no fa riure gens. J’arrive...! (2006) recorda que ja fa 10 anys que la companyia acumula tot un univers personal suggeridor a escena i planteja que cal seguir corrent, anant endavant. L’any 2008 sorgeix Bin & Go, una proposta on participa el músic Llibert Fortuny que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona 2008. Dies Irae; en el rèquiem de Mozart (2009) ha estat la última (macro)creació de Carrasco, que ha fet pujar a escena tretze intèrprets per reflexionar i qüestionar — amb altes dosis de risc i bellesa— allò sagrat i allò profà, per parlar-nos de la religió i la litúrgia, de la dona, de la fúria, de la impotència humana, de la por i la vida. Des de l’any 1996, amb Pesombra, Carrasco acumula més de vint-i-cinc col·laboracions a muntatges aliens. Des del seu primer premi, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97 per Aiguardent i per Pesombra, la creadora ha acumulat més de vint premis o mencions, entre ells el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i el Premi Serra d’Or de la Crítica Teatral (2007) al millor espectacle teatral, per J’arrive...! www.martacarrasco.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
22
GREATEST HITS
Sergi Fäustino Data: ds 1 d’octubre Hora: 23 h Espai: Reina Victòria Bar Durada: 90 minuts
Greatest Hits és una peça molt senzilla en la que estic posant música i parlant d’ella. El fet de parlar de la música que m’ha anat acompanyant al llarg de la meva vida em porta a una sèrie de reflexions i a evocar uns records units a ella que converteixen l’espectacle en un recorregut per vivències relacionades amb la música, en les quals apareixen posicionaments causats per la música, les lletres i els seus autors. Aquests posicionaments –que en un principi venien donats per la música- després han transcendit la música per a marcar d’una manera decisiva la meva vida. La música que he escoltat m’ha fet ser qui sóc, així que la faig servir per definir-me o explicar-me. Total, que és un resum de la meva vida però no està fet amb la intenció de parlar de mi precisament, el que vull és parlar de la relació especial que cada un de nosaltres establim amb la música. Parlarem de cançons que ens evoquen records, que ens plantegen preguntes difícils de respondre, que ens fan pensar, que ens ensenyen, ens formen i ens deformen. Creació i interpretació: Sergi Fäustino Sergi Fäustino. Barcelona, 1972| Completa estudis de dansa i direcció teatral a la School for New Dance Developement a Amsterdam, (Holanda). Mentre completa els seus estudis participa en diverses produccions que es presenten i giren per tot el país, treballa amb Martin Sonderkamp, Helena Lizari, Masako Noguchi i Frans Poelstra. El seu solo Las putas destrjen el ombre s’estrena allà. Un cop acabada l’etapa de formació, torna a Barcelona i treballa com a ballarí a les produccions operístiques de La Fura dels Baus: L’Atlàntida de Manuel de Falla, El martiri de Sant Sebastià de Claude Debussy i La condemnació de Faust d’Héctor Berlioz. Treballa també amb Sol Picó als espectacles Bestia, Razona la vaca i E.N.D. Al 1999 participa com a actor a l’espectacle OBS de La Fura dels Baus. Es passa un any i mig de gira. L’any 2001 realitza el paper protagonista a la pel·lícula (ese) i treballa com a ballarí amb Carlos Santos a El barbero de Sevilla de Giacomo Rossini. Durant l’any 2002 treballa amb Carmelo Salazar i amb la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
23
L’any 2003 dirigeix i interpreta el solo Nutritivo coproduït pel Mercat de les Flors i L’Antic Teatre. Al 2004 dirigeix l’espectacle La historia de MªEngracia Morales. S’estrena al festival de Sitges Teatres Internacional. Coproduït pel festival Sitges Teatre Internacional i l’Antic Teatre. Obté el premi a l’espectacle mes innovador de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca. Al 2005 dirigeix i interpreta l’espectacle El Cremaster de los Cojones. S’estrena al Mercat de les Flors. Coproduït pel Mercat de les Flors, M.O.M.-El Vivero. El projecte d’aquest espectacle guanya el 5è Premi d’Arts Escèniques Lleida 2004. Al 2006 dirigeix l’espectacle f.r.a.n.z.p.e.t.e.r. S’estrena al Teatre Lliure. Coproduït pel Teatre Lliure i M.O.M.- El Vivero. Al 2007 dirigeix l’espectacle de los condenados. S’estrena al Teatre Lliure, dins del cicle Radicals Lliure. Coproduït pel Teatre Lliure i M.O.M.- El Vivero. Obté el premi al millor espectacle de teatre de la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca. Al 2008 dirigeix l’espectacle Duques de Bergara unplugged. S’estrena al Teatre Lliure dins del cicle Radicals Lliure. Coproduït pel Teatre Lliure i M.O.M. – El Vivero. Al 2009 dirigeix l'espectacle Z. S’estrena al Teatre Lliure dins del cicle Radicals Lliure. Coproduït pel Teatre Lliure i M.O.M. – El Vivero.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
24
ANTAGÒNICS
Cia. Vero Cendoya Data: dg 2 d’octubre Hora: 19h Espai: Teatre Principal (Cúpula) Durada: 60 minuts Antagònics: Contraris, rivals, oposats substancials o habituals, especialment en doctrines i opinions. Espectacle de dansa-teatre que combina la dansa contemporània amb l’art del transformisme i proposa un diàleg obert entre ambdues disciplines, aparentment antagòniques. El resultat és una proposta fresca, dinàmica, crítica i autocrítica, que creix amb la presència i la participació del públic. Un duel d’habilitats i emocions que planteja les situacions més diverses carregades d’humor i d’intensitat. Un duo de Vero Cendoya, ballarina i coreògrafa, amb Rubén Cardoso, un dels artistes més significatius del transformisme a Barcelona durant les últimes dècades. Autoria: Rubén Cardoso i Vero Cendoya Direcció: Vero Cendoya Intèrprets: Rubén Cardoso i Vero Cendoya Música : Adèle Madau Assistència coreogràfica: Valentí Rocamora Disseny d’il·luminació: Lidia Ayala, Israel Quintero Vestuari: Rubén Cardoso i Vero Cendoya Muntatge fotos: Daniel Bassas, Carolina Jaillier Fotos promoció: Agueda Santoro Assessorament dramatúrgic: loscorderos.sc Agraïments: Rosa Pi, Valentí Rocamora, Ricard Fernandez, Carlota Cendoya, Javier Abad Residència a La Caldera i Fàbrica de creació de dansa Graner Illa Philips Amb el suport del CONCA, Institut Ramón Llull i La Caldera.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
25
Vero Cendoya Ballarina i coreògrafa 34 anys 14 anys d’experiència en el llenguatge de la dansa contemporània. Ha treballat en companyies d’Alemanya, Espanya, Itàlia, Israel i Suïssa. Les seves peces han estat presentades en infinitat de festivals d’Espanya i l’estranger.. Rubén Cardoso Transformista 30 anys als escenaris Supervivent d’un moviment cultural i artístic que va tenir el seus anys daurats als 70 i 80 a Barcelona, on personatges com Pierrot i Madam Arthur omplien sales com El Molino, Gambrinus i Bodega Bohemia. Un col·lectiu que va crear una corrent artística a partir d’una necessitat vital de expressió davant d’una societat que els discriminava i d’un govern que els perseguia. www.verocendoya.com
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
26
PUMBA!
Cia. Bubulus – Carles Salas Data: dm 4 d’octubre Hora: 11h Espai: Teatre Principal Durada: 50 minuts
En aquest espectacle familiar pensat per a nens de 5 anys i més, dues ballarines interpreten a través del cos les diferents formes, qualitats, textures que ens pot oferir el moviment. Volem utilitzar la imaginació del que fa i del que mira per recrear paisatges impossibles. PUMBA! és un viatge per diferents espais, explicats i ambientats pel vestuari, l’atrezzo i el moviment que aquests proporcionen. Textures, elàstics, colors, volums... La música és un recorregut per diferents èpoques. Els diversos estils, ritmes, temps, inspiren les aromes que el moviment suggereix. L’escenari és un espai buit que serà ocupat per la dansa i la música exclusivament. Al llarg de l’espectacle s’articulen escenes curtes i dinàmiques que dibuixen mons molt peculiars, autèntics i diferents entre ells. Uns mons màgics que donen vida a personatges singulars i històries en les quals tots els sentits de l’espectador – petit i gran – són estimulats. És la primera vegada que la companyia aposta per un espectacle infantil sense guió o argument concret. Volem apostar per la qualitat de la dansa i aprofundir el rigor d’aquesta disciplina i tota la riquesa que ens aporta. Educar en el món de l’abstracció i entendre-la des d’un punt de vista totalment subjectiu i obert. Cada membre del públic es relaciona directament amb el personatge que es presenta a l’escenari i fa la seva pròpia lectura. Direcció: Carles Salas Ajudant de direcció: Àngels Hugas Intèrprets: Ona Marco i Elisabet Marcos Direcció d’interpretació: Pastora Villalón Assistent de coreografia: Carmen Collazo Assistent de procés creatiu i comunicació: Edite Amorín Disseny il·luminació: Adriana Romero Disseny vestuari: Marta Porta Producció: Adrien Joubert Lloc de creació: La Caldera & La Sala Miguel Hernández Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
27
Carles Salas és Director de l’Institut del Teatre / Centre d’Osona (Vic). A l’any 1991, va crear la companyia Búbulus-Carles Salas desprès d’una carrera de ballarí en companyies nacionals e internacionals. Com a director i coreògraf de la companyia ha produït els espectacles: Sola, estrenat al Festival Grec de Barcelona – La Caldera l’any 2011, Julius i Florette forever presentat a la Sala Beckett de Barcelona el 2005 i 2009, Quartet una coproducció del Mercat de les Flors de Barcelona del 2008, Kaleida una coproducció del Mercat de les Flors de Barcelona, Por ejemplo un ejemplo estrenat a Barcelona el 2003, Item- el fred no es neteja una coproducció del Mercat de les Flors de Barcelona del 2002, 1991-2001: Odissea estrenat a l’Espai de Dansa i Música de Barcelona l’any 2001, Busca una coproducció del Festival Grec de Barcelona de l’any 2000, l’any 1998 estrena 7, coproducció del Festival de Tàrrega, del Teatre Artenbrut i del Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat; el 1997 presenta W.C. una coproducció del Teatre Artenbrut - Festival Grec; el 1996 s’estrena Georg a Barcelona; el 1994 presenta Amb els cabells a la sopa a Düsseldorf – Alemania; el 1993 estrena Els vicis de les flors impossibles presentat al Festival de Dansa de Valencia; el 1992 Hektor i Hektòria estrenat el 1992 a la Biennale de Lyon – Francia; el 1991 estrena Bubulus sanctus una coproducció del S.A.T., Olimpíada Cultural i del Centro Nacional de las Nuevas Tendencias Escénicas de Madrid. L’any 2000 crea, conjuntament amb Àngels Hugas, Búbulus Menuts, companyia per públic familiar portant a terme les següents produccions: Pumba! Estrenat el 2010 al Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil de Cerdanyola del Vallès; Avui sortim! una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya de l’any 2007; el 2002 estrena Som de somnis estrenat al Festival de Teatre infantil i juvenil de Rialles; i El país de miracolors estrenat el 2000 al Versus Teatre.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
28
4. ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA MIRADES TNT Escola de l’espectador actiu A càrrec de Jordi Fondevila Dates: dj 29 de setembre i dll 3 d’octubre Hora: 19h Espai: Foyer del Teatre Principal Què sentim quan veiem un espectacle? Què ens inspira? Quina reacció ens provoca? Entenem allò que mirem o creiem que ho entenem? Ens arriben els missatges dels creadors contemporanis? Els nous llenguatges escènics són alhora atrevits i inspiradors, però potser a vegades també críptics. Mirades TNT és un punt de trobada per a una audiència amb inquietuds, per a l’espectador actiu que vol aprofundir en allò que veu i que vol involucrar-se en el procés creatiu mitjançant el seu paper d’observador. El Mirades TNT ofereix un safari intel·lectual, un viatge iniciàtic pel qual el propi Mirades n’és el vehicle que ens portarà per recòndits paisatges escènics i que ens descobrirà noves emocions. A la fi d’aquesta aventura cadascú s’emportarà a casa una petita col·lecció d’imatges en forma d’experiències, totes amb matisos molt personals, d’aquests animals exòtics i fascinants que poblen el festival TNT-Terrassa Noves Tendències. Però aquest cop els hauran vist de veritat. www.caet.cat
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
29
5. EQUIP DEL TNT Direcció artística: Pep Pla Assessors: Carles Salas, Jordi Fondevila Direcció de producció: Antònia Andúgar Producció executiva: Lavinia Hervás Comunicació: CAET, aPortada Comunicació Administració i Community Manager: Gabriel Sicilia Disseny gràfic: Rundesign Vídeo: Ian Gehlhaar Web: ActiUp.com Equip tècnic: Oriol Ibàñez (direcció), Jordi Paüls, Pol Gonzàlez, Àngel Flores, Daniel Pino, Xavier Paüls, Jordi Baldó Equips de gestió i administració del Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa i de l’Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social.
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
30
6| COL·LABOREN Organitza:
www.caet.cat
Amb el suport de:
Venda d'entrades:
Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 caetcomunicacio@gmail.com
31