la Roca del Santet Senet (Alta Ribagorça) Des de Vielha fins a Senet, el primer poble de la Ribagorça, hi havia, abans de la construcció del túnel, sis hores ben bones de camí. A causa de la distància, la línia de demarcació dels termes era confusa, de manera que sovint hi havia picabaralles entre els pastors d'una i altra banda de les muntanyes del port de Vielha. Fins que un bon dia es van reunir els representants d'ambdós pobles per determinar l'indret on havien de plantar les fites. Després de moltes discussions, van acordar de decidir-ho mitjançant una carrera: a una hora convinguda i de cadascun dels pobles, sortiria un home corrent en direcció al port. On els corredors es trobessin, plantarien la fita. Els de Senet van escollir un jove caminador i li van donar una bona berena perquè no defallís pel camí: un formatge, un xolís i una bóta de vi. El xicot, que tenia més gana que coneixement, s'ho va cruspir tot amb quatre mossegades. I després vinga traguejar de la bóta, fins que la va deixar ben escorreguda. Al cap d'una hora de camí, poc més amunt d'on desaigua el barranc de Besiberri, es va asseure al peu d'una roca. Amb el cap bona cosa enterbolinat pel vi, va pensar: «Bé tinc prou temps, m'arreposaré una mica». Els de Vielha, en canvi, no li van donar berena, al seu corredor. En comptes de menjar i beure, li van prometre una bona paga. Així doncs, el corredor aranès, que també tenia bona cama, va enfilar com un isard la vall del riu Nere, i després, es desvià a l'esquerra per l'escabrosa canal de Coll deth Hòro. Quan tenia set, s'amorrava a qualsevol toll del barranc. Coronat el Port Vielh deth Hòro, no va veure el seu contrincant en part de món, tal com temia. Llavors va saltar pel dret les marrades de la Girgosa, travessà la font i el pla de l'Espona, i avall que fa baixada, talment tingués el diable a les espardenyes! Fins més avall del pla de l'Ospitau, no va trobar el seu competidor, dormint la mona a l'ombra de la Roca del Santet. D'aquella feta, la roca assenyala la fita entre els termes de Senet i de Vielha. Per aquest motiu, la Val d'Aran comença en aigües ribagorçanes, un parell de quilòmetres abans d'entrar a la boca del túnel.
Senet (o Senet de Barravés) Entitat municipal descentralitzada de la part nord del municipi de Vilaller, a l'Alta Ribagorça. El poble es troba situat a la vall de Barravés a 1.340 m d'altitud, a la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el barranc de la Baixada, aigües avall del pantà de Senet.
per sant joan, falles
segona etapa
la Bastida de Bellera >> Senet
El costum de córrer o baixar falles és anterior a la pràctica de les fogueres i és comú en diferents poblacions dels Pirineus, sobretot a l’Alta Ribagorça i a la Vall d’Àneu. Les falles o brandons móbils poden ser teies d’una sola peça (les anomenades rentines) o peces de fusta de pi aguantades amb filferro i amb un mànec de freixe o d’avellaner. La baixada comença en un indret elevat d'una muntanya propera al poble, on els fallaires encenen el “faro” i les seves falles. El trajecte és guiat pel fadrí major o cap de colla, i acaba a la plaça del poble, on els espera tothom. La festa continua tota la nit amb música i ball fins ben entrada la matinada.
La vall de Besiberri Situada al costat est de la vall de Barravés, als Pirineus centrals, vessant mediterrani, entre els 1.500 i els 3.030 metres sobre el nivell del mar. És limitada al nord per la serralada del Molar Gran, a l'est pels pics de Besiberri (Nord –3.014 m–, del Mig –3.008 m– i Sud –3.030 m–). La vall queda tancada al sud per la Punta Senyalada (o pic de la Torreta, o dels Soldats) i el tossal d'Escobedieso. Al 2003 va ser declarada zona d'especial protecció i inclosa a l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Quan comença l'estiu puja el bestiar (vaques i vedells) a les pastures entre els dos estanys. A la tardor es fa cacera d'isards. Avui en dia és una vall molt visitada per turistes i muntayencs, ja que és una zona de gran bellesa. Els pics són en general difícils, accessibles només a escaladors.
La seva economia és basada en la ramaderia (vaques i vedells d'engreix de la classe dita "bruna del Pirineu" i pastures per a ovelles a l'estiu) i en la fusta de pi negre i faig, avui dia molt compromesa per l'explotació abusiva que pateixen els boscos i les tales destructives. L'església, romànica, dels segles XI-XII, està dedicada a Santa Cecília. Celebra festes dos cops l'any: per Sant Isidre i per la nit de Sant Joan, que es baixa el foc –les falles– des de la muntanya. A la part nord del seu terme, al límit amb la Vall d'Aran, hi ha la vall de Besiberri, amb els pics del mateix nom, zones de gran bellesa natural.