TERCER QUADRIMESTRE 2024
Revista d’informació de l’Ajuntament de Calella
Calella
Gràcies,
Terri!
PÀG. 4
La policia local frustra més de 40 ocupacions en lúltim any i mig.
PÀG. 16
La renaturalització de la platja la protegirà de l’erosió i dels temporals que s’enduen la sorra.
PÀG. 18
El 2025, l’any de l’aparcament de Can Saleta.
sumari
Pàg. 4 i 5
La policia local frustra més de 40 ocupacions en l’últim any i mig
Pàg. 6
Ajuts per valor de 28.000 euros a 11 associacions de cooperació i solidaritat
Pàg. 7
Comença el curs 24/25
Pag. 8 a 11
Homenatge de Calella a Josep-Maria Terricabras
Pàg. 12 i 13
Tret de sortida per fer el nou contracte per a la neteja i la recollida de la brossa
Pàg. 14 i 15
L’incivisme d’uns pocs ens perjudica a tots
Pàg. 16
Llum verda al projecte de renaturalització de la platja
Pàg. 17
La Roca Grossa serà un espai natural protegit
Pàg. 18 i 19
L’aparcament de Can Saleta, primera pedra del ‘nou’ hospital
Pàg. 20 a 23
10 anys de l’Ironman a Calella
Pàg. 24 i 25
El tennis taula de Calella continua al top ten
Pàg. 26 a 31
Festa Major!
Pàg. 32
Camí de Lletanies: qui l’ha vist i qui el veu!
Pàg. 33
30 anys de les Jornades Folklòriques Adifolk
Pàg. 34 i 35
El NEC 24 bat rècords i obté la xifra d’espectadors més alta de la història
Pàg. 36 i 37
Gonyalons i Flotats, caps de cartell de l’Escena Calella
Pàg. 38
L’únic festival internacional d’harmònica de la península es queda a la ciutat
Pàg. 39
Mor Maria Rosa Brunet, mig segle liderant el Cant de l’Àngel
Pàg. 40
La nostra platja, protagonista a la plataforma 3Cat
Pàg. 41
Anna González i Gaspar Bosch guanyen el 1r Concurs de Pintura Ràpida Francesc Oliver Fradera
Pàg. 42 i 43
Les revetlles d’estiu, símbol de vida, foc i identitat
Pàg. 44 i 45
Calella dona l’últim adeu a la seva primera alcaldessa, Montserrat Candini
Pàg. 46 a 49
Sabies que...
Pàg. 50 i 51
Entrevista a Adela Castellà, mitja vida dedicada al pubillatge
Pàg. 52 i 53
L’opinió dels grups municipals
Pàg. 54
Composició de l’Ajuntament
Pàg. 55
Serveis
45 | 3r QUADRIMESTRE | 2024 | Revista d’informació quadrimestral de l’Ajuntament de Calella. Edita: Ajuntament de Calella. Coordinació: Natalia Capdevila. Redacció: Eduard Batlles i Queralt Pedemonte. Correcció lingüística: Montse Alcaraz. Fotografies: Arxiu Municipal. Disseny i maquetació: Carme Guri. Impressió: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B.19666.2012
No és gens agosarat pensar que és propi de la condició humana aquell esperit crític amb què interpel·lem qui creiem que podria fer les coses millor, especialment quan es tracta de qui té assignada la funció de governar. Però estarem d’acord que quan passem de la crítica a l’acció, tots hi sortim guanyant.
La crítica és legítima, especialment quan és constructiva, i no hi ha res més constructiu que fer pinya i remar tots en la mateixa direcció. Així és com hem aconseguit que la nostra policia hagi evitat més de 40 intents d’ocupació en el darrer any i mig evitant, també, la degradació de la convivència dels veïns. I és que en la majoria d’aquestes actuacions ha estat decisiva la col·laboració de ciutadans que, essent testimonis de moviments sospitosos, han posat en alerta la policia que —deixeu-m’ho dir— ha actuat de forma exemplar. Aquells que em coneixeu sabeu del meu compromís amb aconseguir uns carrers segurs. Hem fet una important aposta per la seguretat ampliant el nombre de càmeres que vigilen els nostres carrers, però no hi ha millor sistema de vigilància que els ulls de tots els ciutadans a l’hora de vigilar els nostres barris. Això val per millorar la seguretat dels nostres carrers, però també per millorar la neteja.
El govern que presideixo està fent tot el que està a les seves mans per dotar la ciutat d’un servei de neteja adaptat a les nostres necessitats reals i que garanteixi eficiència en la recollida de residus i en la neteja dels nostres carrers. Ja hem posat en marxa els mecanismes per trobar l’empresa que millor resposta doni a les nostres necessitats però, igual que passa amb la seguretat, no tindrem la Calella que volem si no ens hi posem tots. Tots volem una ciutat neta, però per molts recursos que hi destinem, mai obtindrem uns bons resultats si no som capaços de combatre l’incivisme. És feina de tots combatre els casos de què som testimonis dia rere dia i que tiren per terra tot l’esforç dels qui tenen encomanada la difícil tasca de mantenir els nostres carrers nets. Cal perseguir els qui abandonen deixalles a qualsevol vorera o fora dels contenidors, els qui no recullen els excrements dels seus animals, els qui utilitzen la via publica com si es tractés d’un vàter, i denunciar-los, per poder prendre les mesures que calgui. Aquells que no accepten respectar les normes de les quals ens hem dotat per conviure com a societat, no s’han de sentir impunes als nostres carrers. Tots volem una Calella neta i segura; aconseguir-ho, és cosa de tots.
Alcaldia
Marc Buch i Rigola ALCALDE DE CALELLA
La policia local frustra més de 40 ocupacions en l’últim any i mig
La Policia Local de Calella ha aconseguit frustrar més de 40 ocupacions en l’últim any i mig i tornar l’immoble als propietaris de forma immediata. En aquests més de 40 casos, les persones ja havien accedit a l’habitatge, però es van poder recuperar gràcies a la ràpida actuació policial. En aquest mateix període, la policia també ha atès un total de 113 serveis relacionats amb les ocupacions, ja sigui frustrant-les a l’instant o atenent trucades de veïns que asseguraven estar presenciant un intent d’ocupació d’un immoble. En aquests segons casos, quan la policia ha arribat al lloc dels fets, en la majoria de casos els ocupants ja havien marxat, impossibilitant la seva iden-
tificació. En aquest darrer any i mig, la policia ha investigat un total de 46 persones i ha realitzat 16 detencions per ocupacions.
Un dels últims casos ha passat aquest passat mes d’octubre quan la Policia Local va frustrar un nou intent d’ocupació en un pis que ja estava ocupat i que havia generat múltiples problemes de convivència amb els veïns. Recentment, els antics ocupes van abandonar el pis, però es va descobrir que havien venut les claus a uns nous ocupes. Gràcies a la intervenció de la Policia Local, s’ha pogut impedir que aquesta nova ocupació es materialitzés. Actualment, el pis ja no està ocupat i la situació està sota control.
EL VALOR DE LA MEDIACIÓ
La feina que desenvolupa la Policia Local per evitar i gestionar les ocupacions es fa des de diverses branques:
• La mediació: minimitzant i solucionant els problemes de convivència que es puguin produir amb els veïns de l’immoble afectat.
• Detecció d’immobles potencialment ocupables: localitzar pisos buits, contactar amb els propietaris per conèixer la situació de l’habitatge i aconsellar mesures per evitar l’ocupació.
• Denuncia de les ocupacions ja materialitzades: d’aquesta manera segueixen el recorregut judicial corresponent.
• Frustrant les ocupacions que no estan legalment consumades: obrint diligències pel delicte comès, evitant l’ocupació i retornant l’immoble al propietari.
5 CONSELLS PER REDUIR EL RISC D’OCUPACIONS
1. Bon tancament de portes i finestres.
2. Disposar d’alarma per avisar la policia quan es produeix la intrusió.
3. Col·laboració veïnal per tenir testimonis, que són fonamentals.
4. Recollir la correspondència de forma regular.
5. Donar de baixa els subministraments (si l’habitatge es queda buit durant molt de temps).
L’Ajuntament engega la redacció del nou pla local de seguretat
Calella està iniciant la redacció d’un nou pla local de seguretat que hauria d’estar acabat abans de l’estiu que ve. Ha de ser el principal instrument estratègic per a la definició i la gestió de polítiques orientades a millorar la seguretat pública. El nou pla s’estructurarà de la següent manera: primer, una fase de diagnosi de l’estat de la seguretat al municipi, i després, la fase de definició dels objectius i disseny de les accions del pla. Aquest pla de seguretat que tindrà la ciutat englobarà la seguretat ciutadana, la seguretat viària i mobilitat, protecció civil i emergències, la qualitat de vida i el civisme, i també la gestió del sistema local de seguretat pública.
A hores d’ara, l’Ajuntament ha iniciat ja la fase de diagnosi, està recopilant informació i mantenint reunions amb els cossos de seguretat i diverses àrees del consistori. Més endavant, també es faran reunions sectorials i amb entitats i associacions de la ciutat. L’objectiu del consistori és crear un nou pla que s’adapti millor a les necessitats de la ciutat, amb perspectiva de gènere i amb la participació de la societat civil.
S’INSTAL·LEN MÉS CÀMERES DE SEGURETAT
Calella suma més càmeres de videovigilància en 4 punts de la ciutat i que se sumen als 21 punts que ja estan coberts. S’ha instal·lat una càmera al carrer Raval, una doble càmera a la cantonada entre el carrer Jovara i el carrer Sant Isidre. També són noves dues càmeres de lectura de matrícules al carrer Sant Joan, al tram entre el carrer Jovara i Anselm Clavé. En el futur, l’Ajuntament també té previst cobrir amb càmeres de videovigilància 20 punts més de la ciutat.
Ajuts per valor de 28.000 euros a 11 associacions de cooperació i solidaritat
Entre les entitats beneficiades hi ha els Amics i Voluntaris de l’Hospital o l’Associació de Familiars i Amics de nens Oncològics de Catalunya
L’Ajuntament de Calella ha atorgat un fons de 28.000 euros, que representa l’1% del pressupost municipal, a diferents entitats que es dediquen a tasques de solidaritat i cooperació. Són un total d’11 associacions, 10 de les quals vinculades a Calella i a la comarca com l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital, que ha rebut 4.000 euros i que destinaran als múltiples projectes que tenen, des de l’Encenall al suport de malalts terminals.
També ha rebut un import de 3.000 euros la Fundació Hàbitat Solidari en concepte d’ajudes a l’habitatge social de Calella, i Càritas Calella per seguir gestionant el rober, el menjador social, l’economat i el servei jurídic, entre d’altres.
El regidor de Solidaritat, Soufian Laroussi, explica que aquestes ajudes estan lligades a projectes
que tinguin solidesa i permetin ajudar al desenvolupament social de persones i col·lectius.
La Fundació Miquel Valls-ELA, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, l’Associació Pro-Dansa, Camins: Fundació Social Escola Pia, l’Associació Àfrica Increïble i Malgrat amb el Sàhara han rebut, cada una d’elles, 2.000 euros per als seus projectes, i els Amics Escoltes del Montnegre han aconseguit 1.000 euros pels treballs de restauració de l’ermita de Sant Andreu de l’Arboceda.
També ha rebut suport econòmic per part de l’Ajuntament el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb 5.000 euros per ajudar la població afectada pel terratrèmol al Marroc.
Comença el curs 24/25 amb 77 alumnes menys
Els centres educatius de Calella ja treballen a ple rendiment en aquest curs 2024/2025. Un total de 3.814 alumnes (77 menys que el curs 2023/24) ja han començat el curs en les diverses escoles i ofertes educatives de la ciutat: escola bressol, infantil, primària, secundària, batxillerat i graus mitjos i superiors de formació professional. La principal novetat d’aquest curs a Calella és que el Departament d’Educació ha suprimit una de les línies d’Infantil 3 de La Minerva.
També es comptabilitzen els alumnes del PIP d’Auxiliar d’Hoteleria: cuina i serveis de restauració, i també el PFI d’Auxiliar de Vendes, Oficina i Atenció al Públic. Calella també ofereix altres formacions com l’Escola Oficial d’Idiomes, el CFP Francesc Grau i Viader i l’Oficina de Català (CPNL).
Què cal saber
• Vacances de Nadal: del 21 de desembre del 2024 al 7 de gener del 2025.
• Vacances de Setmana Santa: del 12 al 21 d’abril del 2025.
• Les classes finalitzaran el 20 de juny.
Homenatge de Calella a Josep-Maria Terricabras
L’Auditori de Can Saleta ja porta el nom del filòsof, catedràtic i eurodiputat calellenc, que ens va deixar aquest abril
L’Ajuntament el va declarar fill predilecte de la ciutat al Ple municipal de 6 de juny de 2024
“L’amor, el coneixement, la compassió —que és patir amb els altres tot combatent els dolors injustos— i el país han estat les quatre passions que m’han governat fins ara i espero que em governin fins al final.” Com si d’un epitafi es tractés, la veu de Josep-Maria Terricabras sonava a l’Auditori de Can Saleta en l’inici de l’acte institucional d’homenatge organitzat per l’Ajuntament, el 19 d’octubre. La ciutat que el va veure néixer i créixer —i de qui se’n sent orgullosa— li va voler mostrar al filòsof i pensador el seu agraïment.
Primer, l’Ajuntament va decidir declarar-lo fill predilecte de la ciutat al Ple municipal de 6 de juny amb el vot a favor de tots els grups municipals. I el 19 d’octubre li va fer un homenatge en què, a més, es va aprofitar per batejar l’Auditori de Can Saleta amb el seu nom. L’Auditori ja porta el nom de Josep-Maria Terricabras.
Can Saleta es va omplir de gom a gom. Hi era el Consistori en ple, diputats i diputades, personalitats i calellenques i calellencs que van voler contribuir amb la seva presència a reconèixer la figura de Terricabras.
L’acte institucional, conduït per la periodista Sílvia Cóppulo, va comptar amb la participació dels familiars del filòsof (va parlar la seva filla Clara), del rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi; del vicepresident del Parlament Europeu, Javi López; del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno, i de l’alcalde de Calella, Marc Buch.
Abans de l’acte, a la porta que des de la carretera dona accés a l’Auditori, es van destapar les lletres amb el nom del pensador calellenc que ja llueixen al frontispici de l’edifici. L’alcalde de la ciutat, Marc Buch; Montserrat Martínez, vídua de Terricabras; i el conseller Francesc Xavier Vila van ser els encar-
regats de retirar la tela que deixava al descobert el nom d’Auditori Josep-Maria Terricabras. A una de les parets d’aquest auditori, la que tothom veu quan hi entra, la que veuen els oradors i el públic, hi ha gravada una frase de Terricabras que crida a la reflexió: “Sigues sempre curós amb el llenguatge, les formes i el tracte. La profunditat es veu en la superfície”.
A l’acte també hi va participar Josep Miracle, dels Amics de la Poesia de Calella, que va recitar un sonet dedicat a Terricabras, i el violoncel·lista Massimo Mameli va interpretar “El cant dels ocells”. Entre els presents no hi havia cap dubte que ell ha estat una de les figures més rellevants de la història de la ciutat.
Marc Buch, alcalde de Calella: “Ha estat un dels calellencs més influents de tota la història de la ciutat.”
L’alcalde, Marc Buch, va destacar l’orgull que representa per la ciutat de Calella que un dels seus fills hagi tingut un paper tan influent en el camp del pensament i de la política. Buch va posar èmfasi en què Terricabras ha estat el calellenc més influent dels darrers 50 anys i “un dels calellencs més influents de tota la història de la ciutat.” “Avui no només fem un reconeixement, fem una reivindicació: que som de Calella.” Buch va comentar també l’obsessió de Terricabras per la cura del llenguatge i per emprar-lo de forma clara i entenedora. També en va destacar el respecte amb el qual parlava sempre Terricabras i la seva capacitat d’escoltar: “Li agradava que li portessis la contrària, perquè després t’ho rebatia sempre des del respecte.” Buch va explicar que gràcies a aquest homenatge i gràcies a posar el seu nom a l’Auditori, a partir d’ara totes les generacions sabran qui va ser JosepMaria Terricabras.
Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: “En Terricabras era un mestre del pensament, també en el terreny lingüístic.”
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va ressaltar que Terricabras va representar una manera de fer política honesta i positiva. Va destacar la seva gran habilitat per definir i fer veure coses que amb el tràfec del dia a dia queden invisibles. Vila va destacar la seva cura i dedicació per les llengües, especialment el català, i l’impuls perquè la protecció de les llengües sigui declarada per la Unió Europea dins dels drets humans fonamentals: “En Terricabras era un mestre del pensament, també en el terreny de la política lingüística”, va destacar. I és per això que li va agrair profundament la defensa dels drets lingüístics i la defensa del català.
Clara Terricabras, filla de Josep-Maria Terricabras: “El pare va dur sempre Calella al cor.”
En nom de la família va parlar la filla de Terricabras, Clara, que va recordar el seu pare com un home bo
i va destacar la seva tasca política. “El pare va dur sempre Calella al cor i al pensament”, va explicar. Va destacar que Terricabras sempre va tenir molt present el seu origen i que estava molt orgullós de ser de Calella.
Joaquim Salvi, rector de la UdG: “La nostra universitat seria menys excel·lent i menys universal sense la figura d’en Terricabras.”
El rector de la Universitat de Girona (UdG), Joaquim Salvi, va fer valer la tasca acadèmica i professional de Josep-Maria Terricabras al capdavant de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Terricabras en va ser impulsor, director efectiu fins al 2014 i després director honorífic. Aquesta càtedra ha fet de la UdG un atractiu escenari per al pensament mundial recent més creatiu, no estrictament de filosofia, sinó dels diversos àmbits filosòfics, científics i artístics. Salvi va tenir paraules d’elogi i admiració: “Com a rector vull deixar clar que la Universitat de Girona seria menys excel·lent, menys universal, menys oberta, menys lligada al país i menys oberta al món sense la figura de Josep-Maria Terricabras”.
Javi López, vicepresident del Parlament Europeu: “Va contribuir des de l’acadèmia, la societat civil i la política a fer una Catalunya millor”
El vicepresident del Parlament Europeu, Javi López, va definir Terricabras com un “home savi, humà i humanista” que “va contribuir des de l’acadèmia, la societat civil i la política a fer una Catalunya millor”. López va compartir escó a Europa amb Terricabras del 2014 al 2019. Recorda que tots just arribar ell va complir 30 anys. “Aquell dia vaig trobar al meu escó un paper amb un dibuix d’un paisatge i un missatge que deia: La vida és el més important. Era la felicitació d’en Terricabras”.
BIOGRAFIA
Nascut el 1946 a Calella, Josep-Maria Terricabras i Nogueras va ser un distingit filòsof, professor, escriptor, comunicador, polític i promotor.
Va estudiar cinc anys d’humanitats al Seminari Conciliar de Girona. Després de llicenciar-se en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1972), va fer llargues estades de formació a la Universitat de Münster i al Saint John’s College de la Universitat de Cambridge. També al campus de Berkeley de la Universitat de Califòrnia. Com a resultat dels estudis a les universitats alemanya i anglesa, es va doctorar en Filosofia a Münster (1977) amb una tesi sobre Wittgenstein. Finalment, es va doctorar, també, en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona (1985).
Terricabras, en la seva trajectòria d’implicació acadèmica i social, va ser membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, president del Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics i membre de l’Assemblea Nacional Catalana. També va ser catedràtic emèrit de filosofia i impulsor i director honorari de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani a la Universitat de Girona. Va ser elegit membre numerari de l’IEC (1995). Va ser membre del Comitè Internacional del Centro Filosofico Internazionale Karl-Otto Apel (Acquappesa-Coseza, Itàlia), i de la Leibniz-Sozietät der Wissenschaften zu Berlin. L’any 2000 va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, i el 2021 la Distinció Vicens Vives a la qualitat docent universitària. Terricabras va portar el nom de Calella al Parlament Europeu i va ser eurodiputat d’ERC de l’any 2014 al 2019, etapa en què va ser nomenat president del grup de l’Aliança Lliure Europea a l’Eurocambra.
Tret de sortida per fer el nou contracte per a la neteja i la recollida de la brossa
L’Ajuntament ha iniciat els treballs per redactar les condicions d’un servei que ha de donar resposta a les necessitats actuals d’una ciutat com Calella
Calella va iniciar el passat mes de juny els treballs per redactar les condicions del futur contracte de recollida de residus i neteja viària que té com a objectiu que el servei s’adapti a les noves necessitats de la ciutat. L’any 2027 finalitzarà l’actual contracte del servei de recollida de residus sòlids urbans i neteja viària, que actualment presta l’empresa UTE Urbaser l’Arca del Maresme. És per aquest motiu que el govern municipal ha decidit iniciar la licitació per redactar els plecs de condicions del futur contracte. Per a l’Ajuntament, el nou contracte ha de resoldre de forma més eficient la recollida de residus i la neteja dels carrers de la ciutat.
Aquest és el contracte més important de l’Ajuntament i té per objectiu donar un servei bàsic i obligatori per als consistoris com és la recollida de residus sòlids
urbans i la neteja de la via pública a la ciutat. A causa de la importància i la complexitat tècnica de les condicions d’aquests tipus de contractes, el govern municipal vol treballar els plecs del futur contracte amb temps, amb previsió i implicant-hi les diferents regidories, els grups de l’oposició i tots els actors necessaris.
A la rellevància d’aquest contracte, s’hi suma la necessitat d’adaptar el servei a la futura llei de residus que entrarà en vigor el 2025 i la voluntat del govern municipal de millorar notablement la recollida de residus i la neteja viària ajustant-les a les necessitats i peculiaritats de la ciutat i renovant-ne el parc mòbil. Així mateix, el govern vol incorporar nous instruments de fiscalització al futur contracte que permetin un control funcional i fluid del seu compliment.
L’Ajuntament ha reprès aquest setembre la neteja de carrers amb aigua mitjançant el camió cisterna. Aquesta és una mesura que forma part del servei de neteja viària que s’aplica regularment, però que aquests últims temps s’havia hagut de deixar de fer a causa de les restriccions d’aigua per la sequera. Actualment, la situació de les reserves d’aigua dolça i la
Es reprèn la neteja de carrers amb aigua a pressió
normativa de l’Agència Catalana de l’Aigua permeten tornar a posar en marxa aquest servei, que ha de millorar visiblement l’aspecte dels carrers de la ciutat, sobretot en la temporada d’estiu.
L’escombradora recull la brutícia sòlida, i posteriorment el camió neteja desinfecta el terra amb l’aigua a pressió. Aquest servei, que presta l’empresa
encarregada de la neteja viària i la recollida de residus a Calella, permet una actuació més sostenible, efectiva i extensa que la de la hidronetejadora manual, ja que abasta més carrers i més superfície en un sol servei. La neteja dels carrers de la ciutat, doncs, es reprèn sempre que les condicions meteorològiques i les reserves d’aigua dolça ho permeten.
L’incivisme d’uns pocs ens perjudica a tots
Les actituds incíviques d’alguns veïns no perjudiquen l’Ajuntament, perjudiquen la resta dels veïns. Quan es deixen mobles al carrer allà on no toca, o quan es deixen les bosses fora del contenidor podent-ho encabir dins, o quan es llença el paper, cartró o fusta de qualsevol manera, només s’està molestant i perjudicant les altres persones que viuen a Calella.
Les imatges parlen per si soles: desenes i desenes de caixes de cartró o de fusta fora dels contenidors i ocupant part de la vorera o la calçada. També sacs de runa que no es poden abocar als contenidors i que s’han de portar a la deixalleria. Tot això genera el malestar legítim de la majoria de persones que actua bé i que espera que la resta de veïns facin el mateix perquè no es volen trobar els carrers bruts.
L’Ajuntament ha fet una crida a respectar l’ordenança municipal de residus i a fer servir el servei de retirada de mobiliari amb previ avís. Un servei municipal de recollida gratuïta a l’adreça de referència, a la vorera, de mobles i trastos vells el dia i hora que assigni l’usuari. En paral·lel, la Policia Local continuarà aixecant actes d’aquells abocaments irrespectuosos i a sancionar a aquells que tinguin actituds incíviques i no es comportin correctament.
Com tramitar la recollida de mobles?
Els particulars residents a Calella poden sol·licitar durant tot l’any aquest servei. Es pot tramitar telefònicament a través del 93 766 21 87 deixant un missatge al contestador, especificant el número de telèfon, nom i material a recollir.
Horaris Deixalleria
Utilitzeu les deixalleries i el servei gratuït de recollida de voluminosos. Tel. 937 662 187
Posar l’oli usat en ampolles de plàstic tancades i dipositar-les als contenidors de color taronja. DEIXALLERIA
Abandonar residus a la via pública comporta sancions de fins a 1.500 €
Reciclem l’oli de cuina usat
Pl. Bartomeu Barceló
Lluís Gallart
Puig de Popa
Pl. Maresme
La renaturalització de la platja la protegirà de l’erosió i dels temporals que s’enduen la sorra
L’Ajuntament ha aprovat el projecte de renaturalització de la platja finançat per la Unió Europea - Next GenerationEU. Aquest projecte, que afecta la platja de Garbí i la platja Gran fins a la zona dels pescadors, fomentarà la biodiversitat i el creixement de vegetació autòctona. A la part superior de la platja es retirarà tota la vegetació que no és autòctona i es fomentarà la vegetació mediterrània. Això afavorirà l’arribada d’espècies animals associades als sorrals costaners. Per protegir-ho hi haurà zones delimitades on no s’hi podrà passar. D’aquesta manera, a més, la vegetació ajudarà a no patir tanta erosió i a no perdre tanta sorra.
El projecte afavorirà la biodiversitat, el creixement de vegetació autòctona i d’espècies animals sorrenques per la qual cosa es preservaran algunes zones limitant-hi el pas
A més, a la platja de les Roques s’hi instal·laran quatre biòtops que subjectaran les boies. Aquests elements de formigó foradat s’adapten al fons marí i permeten que els peixos i altres espècies de la zona hi puguin conviure de forma molt més amable. Aquests biòtops no es mouran de lloc i se’n farà un seguiment per veure’n els resultats.
Amb els dos projectes, que seran una realitat el 2025, les platges de Calella seran molt més sostenibles. Aquesta actuació correspon a la número 3 en l’Eix de Millora de transició verda i sostenible, i està inclosa al “Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos Convocatoria Extraordinaria 2023”- Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU
Representació gràfica digital del projecte de renaturalització de la platja.
Autor dels renders: Bernat Pumarola
La Roca Grossa serà un espai natural protegit
L’Ajuntament pren la decisió, que caldrà desenvolupar, amb l’objectiu de preservar una zona que té un gran valor mediambiental, amb el corb emplomallat com a element més visible
L’Ajuntament creu que la Roca Grossa ha de ser un espai protegit per evitar que l’activitat humana malmeti una de les zones de la costa amb un valor mediambiental més alt. Més enllà del valor paisatgístic, a la Roca Grossa hi ha una de les colònies de corb marí emplomallat més importants del Mediterrani. De fet, cal recordar que l’any 2021 l’Ajuntament ja va prohibir la pesca esportiva a la zona de la Roca Grossa per protegir-lo.
Ara es vol fer un pas més dotant tota la zona d’un grau de protecció més elevat. La fórmula jurídica que adoptarà aquest espai natural i la delimitació de l’àrea a protegir encara s’està estudiant. El que està clar és que ja no s’hi podran fer activitats que comportin una erosió de l’espai, com rodatges cinematogràfics. També està per decidir quin grau de limitació hi haurà al trànsit de persones a la zona. D’aquesta manera, Calella fa un pas més per protegir un espai d’una alta qualitat mediambiental.
L’aparcament de Can Saleta, primera pedra del ‘nou’ hospital
Les obres, que s’han encarregat a Gestvia, començaran el 2025 i preveuen una inversió de 9 milions d’euros
L’any vinent es començarà a construir l’aparcament de Can Saleta que, de fet, ja es considera la primera pedra de l’ampliació de l’Hospital Sant Jaume. Ho va aprovar el Ple municipal del mes de juliol amb el vot a favor de tots els grups. Es tracta d’un edifici de sis plantes, ubicat on hi havia l’antic Hostal Univers, que aixoplugarà 425 places distribuïdes de la següent manera:
• 109 places a la planta soterrani -1
• 80 places interiors a la planta 0
• 47 places interiors i 36 places exteriors a la planta 1
• 50 places interiors a la planta 2
• 50 places interiors a la planta 3
• 53 places exteriors a la planta 4
L’entrada a l’aparcament es farà per l’N-II, pel carril de circulació en sentit Barcelona, tot i que de cara al futur es contempla la construcció d’un accés subterrani des del carril de circulació que va en sentit Girona.
Es reservaran 13 places adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i 11 per a vehicles elèctrics. La inversió aproximada és de 9 milions d’euros.
L’Ajuntament vol que l’aparcament es faci el més aviat possible perquè això voldrà dir que l’ampliació de l’Hospital no es retardarà més. L’acord entre Ajuntament i Generalitat és que primer s’ha de fer l’aparcament —que s’ha encarregat a l’empresa pública Gestvia— i després l’ampliació del recinte hospitalari.
L’ampliació del Sant Jaume no estarà fins al 2030
El mes de juliol, el llavors conseller de Salut, Manel Balcells, va presentar el Pla Funcional de l’ampliació de l’Hospital Sant Jaume amb el compromís de tenir-lo en funcionament el 2030, cinc anys més tard del previst. Aquest és un projecte clau per a la ciutat i per l’Alt Maresme, que afecta a més de 200.000 usuaris d’aquest equipament. Amb les obres s’incrementarà la capacitat assistencial i es modernitzaran les instal·lacions preveient les necessitats dels pròxims 25 anys.
L’ampliació es farà en 4 fases. Inclou la construcció de 17.200 m² d’obra nova i la reforma de 5.000 m² de l’edifici actual, incrementant la seva superfície total en un 50%, fins als 32.700 m². Es doblaran el nombre de quiròfans (de 5 a 9); també el bloc obstètric (de 3 a 5 sales); hi haurà més llits per a ingressos hospitalaris (de 148 a 189); més boxs a urgències (de 42 a 65, amb un espai de reserva per a 8 boxs més); més sales per a consultes externes (de 56 a 76) i més places a l’hospital de dia (de 10 a 20).
Representació gràfica digital del projecte de l’aparcament de Can Saleta
La ciutat és un dels referents mundials d’aquesta disciplina esportiva extrema
Quin viatge! L’any 2014, Calella s’incorporava al mapa esportiu mundial acollint una de les proves del calendari oficial d’Ironman. Una fita que poques ciutats podien tenir i que era el resultat dels esforços de molts anys i de molta gent. Deu anys després, i amb una pandèmia entremig, l’Ironman a Calella s’ha convertit en una cita obligada per a tots els amants d’aquesta disciplina esportiva extrema i per als millors atletes del món.
10 anys de l’Ironman a Calella
Aprofitant l’Ironman Calella-Barcelona 2024 del cap de setmana del 4, 5 i 6 d’octubre, la ciutat va voler celebrar l’efemèride ajuntant esport i cultura. I ho va fer al més pur estil mediterrani, convertint els carrers i la plaça de l’Ajuntament en una gran festa popular. Fent bona la dita “Quan venen els gegants la festa es fa més gran”, les figures festives de la Colla de Geganters i Grallers de la ciutat es van unir a la celebració amb en Bernat i l’Elisenda; no hi van faltar els Udols de Foc, la Colla de Diables de Palafolls, i el Maduixots de la Colla Castellera de l’Alt Maresme.
Tots van participar a la desfilada multitudinària per la ciutat amb banderes de tots els països de procedència dels atletes, més de 90, que eren presents a Calella per disputat l’Ironman 2024. La desfilada, amb molta presència dels atletes i dels veïns i veïnes de Calella, va acabar a la plaça de l’Ajuntament. Davant d’una plaça
plena de gom a gom, l’alcalde Marc Buch va agrair l’esforç i la dedicació de totes les persones que fan possible l’Ironman. També de les més de 1.000 persones voluntàries que són el múscul imprescindible perquè la prova es pugui desenvolupar i perquè els atletes tinguin els millors serveis i es puguin dedicar única i exclusivament a aconseguir els seus objectius esportius. Un pastís al bell mig de la plaça de l’Ajuntament, envoltat de l’alcalde Buch, el director regional d’Ironman al Sud d’Europa, Agustí Perez, veïns, atletes i regidors, simbolitzava la celebració.
El dia de la prova la ciutat va rebre la visita del president del Consejo Superior de Deportes, José Manuel Rodríguez Uribes, i la consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlon.
Les sinergies entre l’esport i el turisme
Ironman va aprofitar el desè aniversari de la prova a Calella per organitzar un fòrum, amb la participació de l’alcalde, Marc Buch, i el regidor d’Esports, Manel Vicente, per parlar sobre esport i turisme. Les jornades van constar de quatre taules rodones sobre l’impuls de destins a través de l’esport, la preparació dels destins per rebre esdeveniments esportius, l’activació i mesura de patrocinis en esdeveniments esportius, i el llegat dels esdeveniments esportius a Catalunya. De fet, Buch va demanar paral·lelament més suport i reconeixement per part del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol per a les futures edicions de la prova. Les taules rodones també van tenir la participació de diversos experts i professionals de la indústria per analitzar com l’esport pot convertir-se en un motor cabdal per impulsar destinacions turístiques.
L’osonenca Marta Sánchez i l’alemany Jan Stratman s’emporten la victòria
L’osonenca Marta Sánchez va ser la primera dona a creuar la meta en la 10a edició de l’Ironman Calella-Barcelona. Amb aquesta victòria, la primera d’una atleta catalana a casa nostra, Sánchez s’assegura la seva participació al Mundial de Kona de l’any que ve. La catalana va aturar el cronòmetre a les 8 hores, 31 minuts i 32 segons.
Per la seva part, l’alemany Jan Stratman, primer home que va tallar la cinta de guanyador, va trencar el rècord de la prova amb un temps de 7 hores, 28 minuts i 25 segons. Era el gran favorit i no va fallar.
Dels més de 3.300 atletes inscrits, 2.727 van aconseguir acabar una de les proves més dures del món, amb una exigència física màxima. Els triatletes van iniciar la prova amb la sortida del sol i passant per sota l’arc amb el lema “Your dream start here” i amb els aplaudiments d’amics, familiars i públic en general. Després dels 3,8 quilòmetres de natació, van pujar a la bicicleta en un recorregut nou de dues voltes amb gir a Badalona. El tram a peu va ser dels més especials, ja que el recorregut de tres voltes va passar pel centre de Calella, pel carrer Jovara, amb comerços oberts i públic a cada metre. La línia de meta es va situar sota el far, en un final idíl·lic.
Durant la prova, una triatleta d’origen rus de 41 anys va perdre la vida en el tram de natació. El SEM va poder treure-la de l’aigua, però tot i intentar reanimar-la, no van poder fer res per salvar-li la vida.
2014:
L’any del debut amb 2.500 participants i amb les victòries de Clemente Alonso (8:04:13) en categoria masculina i d’Eva Wutti (8:49:21) en categoria femenina.
2015:
2.600 participants es van atrevir en la segona edició de l’Ironman a Calella. David Plese (8:02:20) en categoria masculina i Yvonne van Vlerken (8:46:44) en categoria femenina es van endur el triomf.
2016:
L’Ironman es consolida amb 2.700 participants. El suec Patrik Nilsson (7:55:28) i l’alemanya Astrid Stienen (8:54:27) van pujar al graó més alt del podi.
2017:
La prova segueix creixent i s’apropa als 3.000 participants. En aquesta edició, 2.900 valents i valentes van desafiar la prova amb les victòries d’Antony Costes (7:49:19) i de Yvonne van Vlerken (8:46:18). Van Vlerken es va convertir en la primera atleta en repetir títol.
màgic
2018: Victòries de Jesper Svensson (8:05:56) en categoria masculina i de Laura Philipp (8:34:57) en categoria femenina, en una edició amb gairebé 2.500 participants.
2019: Per primera cop es trenca la barrera dels 3.000 participants. En aquesta edició hi van participar 3.650 atletes. Florian Angert (7:45:05) en categoria masculina i Sara Svensk (8:34:10) es van coronar com a vencedors.
2021: Calella concentra en un mateix dia, per primera vegada, la prova llarga i mitjana en una edició encara condicionada per les restriccions per la pandèmia i amb 4.000 atletes participants. A més, pel fort vent, es va retallar el tram de natació a només 950 metres. El suec Kristian Ek (7:46:44) es va endur el triomf en categoria masculina i la danesa Janette Dommer (8:20:25) en categoria femenina.
2022: Calella continua acollint en el mateix dia la prova llarga i curta en la primera edició després de les restriccions per la pandèmia i amb rècord de participants. Més de 5.000 atletes van prendre part a la sortida. L’islandès Sigurdur Orn Ragnarsson (08:42:01) i la danesa Janette Dommer (09:24:43) es coronen com a vencedors de l’Ironman.
2020: La pandèmia va obligar a cancel·lar aquesta edició per tornar-hi amb més força l’any següent.
2023: Era la tercera vegada que se celebraven les proves de mitja i llarga distància, en una edició amb també més de 5.000 atletes. Timmo Jerret (08:39:12) en categoria masculina i Jacqueline Kallina (09:43:37) en la femenina van ser els guanyadors de l’Ironman de llarga distància.
2024: Els 10 anys. Una dècada d’Ironman a la ciutat. En aquesta edició es passa a tornar a acollir només la prova de llarga distància, amb més de 3.300 atletes. L’alemany Jan Stratman (7:28:25) s’imposa en categoria masculina amb rècord de la prova i l’osonenca Marta Sánchez (8:31:32) en categoria femenina. Sánchez es coronava, d’aquesta manera, com la primera catalana en guanyar l’Ironman de Calella.
El tennis taula de Calella continua al top ten
Nil Salán, Jaume
Puig i Orlando Saña, campions d’Espanya de Tennis Taula, i Ladimir Mayorov es converteix en el número 1 del rànquing mundial sub-11
El tennis taula calellenc continua conquerint posicions i guanyant campionats. El palista de categoria prebenjamí Nil Salán, del CTT Calella, es va proclamar campió d’Espanya de la seva categoria. En el mateix campionat, el palista de la categoria de més de 70 anys, Jaume Puig, també ho va aconseguir. D’aquesta manera, Salán i Puig es van convertir en els campions més jove i més veterà del campionat. El CTT Calella també va sumar un tercer campionat d’Espanya amb el triomf d’Orlando Saña en la categoria de més de 65 anys.
Per la seva part, Ladimir Mayorov, palista de Calella però que juga amb el Cassà, va aconseguir un munt de títols durant l’any. Va sumar un sotscampionat d’Europa per equips sots-13, també va
aconseguir un bronze en categoria sots-13 en el mateix Campionat d’Europa que es va celebrar a Bucarest. Va ser bronze al Campionat d’Espanya en categoria individual, i en categoria de dobles mixt i de dobles masculins va aconseguir la victòria. També va guanyar el Campionat de Catalunya sots-15. Un munt de títols i un futur molt prometedor. De fet, segons la Federació Internacional, Ladimir Mayorov s’ha convertit en el número 1 del rànquing mundial sub-11.
Nil Salán, Jaume Puig i Ladimir Mayorov han estat rebuts en recepció a l’Ajuntament. Orlando Saña hi va anar quan va quedar campió de Catalunya M65 en individual i dobles.
La tennista Ruth Roura, sotscampiona d’Europa de Tennis Sub18
El passat mes d’agost, la calellenca Ruth Roura es va proclamar subcampiona d’Europa de Tennis Sub18 representant la selecció espanyola a la Copa de la Reina/Soisbault, a la localitat francesa de Saint Valerié. El mes d’octubre, Roura va guanyar l’IFT Torneig Internacional Femení Vila de Torelló, aconseguint així el seu segon títol professional. Aquest 2024 ha estat un any bo per la tennista calellenca. Destaquen els triomfs als tornejos J200 de València i Benicarló, a més de les semifinals de l’ITF W35 de Platja d’Aro.
Segona Copa Federació consecutiva per la UEH
Calella B
El Sènior B de la Unió Esportiva Handbol Calella va aconseguir la Copa Federació de Quarta Catalana després de vèncer a la final a La Salle Montcada en un partit vibrant que es va disputar al pavelló de Bordils. D’aquesta manera, el Sènior B suma la segona Copa Federació consecutiva. Durant la temporada, els calellencs també van materialitzar l’ascens de categoria a Tercera Catalana. Per tot plegat, l’alcalde, Marc Buch, i el regidor d’esports, Manel Vicente, van rebre l’equip i el cos tècnic a l’Ajuntament.
L’Associació Esportiva Vòlei Escola Pia, campions de lliga
L’Associació Esportiva Vòlei Escola Pia va obtenir uns grans resultats durant la temporada. L’equip màster mixt va aconseguir la lliga de veterans del Vallès en categoria or, i l’equip infantil mixt va aconseguir la lliga escolar del Maresme i la lliga territorial comarcal. Un bon gruix dels jugadors i jugadores van visitar
l’Ajuntament per rebre la felicitació de l’alcalde, Marc Buch, i del regidor d’esports, Manel Vicente.
El nedador Isak Fernández segueix col·leccionant títols
L’Ajuntament va rebre a l’agost la visita d’Isak Fernández. El jove nedador del Club Natació Calella es va proclamar campió d’Espanya júnior en 200 metres papallona, i sotscampió en 50 i 100 metres papallona. Tot i la seva curta edat, també es va proclamar campió de Catalunya en categoria absoluta de 100 i 200 metres papallona.
Carmen Pérez, 7 ors als campionats de Catalunya d’atletisme
La calellenca Carmen Pérez és tot un referent de l’esport local femení. Aquest estiu va sumar fins a set medalles d’or als campionats de Catalunya d’atletisme, i també es va penjar un bronze als campionats d’Espanya. Per tots aquests èxits, l’alcalde, Marc Buch, i el regidor d’esports, Manel Vicente, la van rebre a l’Ajuntament per celebrar la fita i compartir impressions.
El CB Calella, a l’Índia per una bona causa
Un expedició del CB Calella va visitar l’Índia per participar en un projecte solidari a la zona d’Anantapur. Membres del club van iniciar formacions a entrenadors de la zona, van organitzar tornejos entre els joves i teixir aliances amb altres clubs de bàsquet. Una representació del club va visitar l’Ajuntament abans de marxar.
La plaça de l’Ajuntament es va omplir per viure l’inici de la Festa Major de la Minerva amb el pregó de l’actor Ramon Villaret, que aquesta temporada ha participat amb la companyia La Puntual, de 3Cat, en l’obra L’Auca del Senyor Esteve. Villaret, agraït i emocionat, va fer una declaració d’amor a la ciutat: “Mai he perdut l’oportunitat de dir que soc de Calella i que estic enamorat de Calella.” El pregó de Villaret va acabar amb la tradicional ‘xerricada’ entre les autoritats que estaven al balcó de l’Ajuntament i amb un brindis amb tots els veïns i veïnes que omplien la plaça. Abans, Aina da Silva, la pregonera de l’any passat, va cantar “Bon dia” d’Els Pets i la façana de l’Ajuntament es va convertir en un gran màping que anava repassant tots els actes de la Festa Major.
La plaça de l’Ajuntament es va omplir de gom a gom per escoltar el pregó de l’actor Ramon Villaret
Una festa que va tenir grans concerts (Stay Homas, Figa Flawas, l’Orquestra Di-versiones, Mama Dousha), actes tradicionals (comiat i proclamació del Pubillatge, i l’adeu d’Adela Castellà com a presidenta de l’Associació de Pubillatge de Calella després de 24 anys al càrrec) o la recuperació del concurs d’allioli.
La fira d’atraccions es va ampliar entre el passeig de les Roques i la Riera Capaspre amb una nòria de 35 metres d’alçada que va ser tot un èxit.
I la 43a edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, la Fira de Fires, inaugurada per l’alcalde, Marc Buch, i el president del Parlament, Josep Rull, va omplir el passeig Manuel Puigvert del 20 al 23 de setembre amb un centenar d’expositors i desenes d’activitats.
La Fira de Calella i l’Alt Maresme,
la Fira de Fires, va rebre 41.500 visitants en tres dies
La Fira va tenir 41.500 visitants. Va estar dedicada a les terres gironines, amb elements que no hi podien faltar com les mosques de Sant Narcís i les flors de Girona, els volcans de la Garrotxa, les anxoves de la Costa Brava, les pomes amb denominació d’origen o el rellotge tou del mestre Dalí. Elements que van acompanyar la Fira durant totes les jornades en els més de 5.000 metres quadrats dedicats als expositors.
Una nòria de 35 metres d’alçada es va convertir en la gran novetat de la fira d’atraccions
Camí
de Lletanies:
qui l’ha vist i qui el veu!
Acabada la primera fase de les obres per limitar l’accés de vehicles i donar més protagonisme a la zona de vianants amb elements de jardineria
L’Ajuntament ha finalitzat la primera fase de les obres d’adequació del camí de Lletanies on s’han millorat els accessos nord i sud del camí històric.
A l’accés sud, s’ha limitat l’accés de vehicles amb elements permanents i plantacions de jardineria d’espècies molt ben adaptades a les condicions locals. També s’ha pavimentat el tram central per
fer un accés de vianants a la zona amb més pendent. L’objectiu és evitar l’erosió excessiva i conduir les aigües de manera eficient i segura.
Pel que fa a l’accés nord, que és l’accés apte per a vehicles, s’hi ha fet una intervenció d’urbanització més completa, amb un accés de paviment dur de formigó ratllat per evitar l’erosió excessiva. Els laterals d’aquest tram de gran
pendent s’han resolt amb una estructura lateral de gabions estructurals de malla electrosoldada que, alhora que permeten fer la contenció del terreny, són un hàbitat adequat per afavorir la implantació de diferents espècies de rèptils. A més, generen espais aptes per a la plantació terrassada en petites feixes. El pressupost d’aquesta obra ha estat de 81.998,99 €.
30 anys de les Jornades
Folklòriques Adifolk
Grups internacionals de folklore de Geòrgia, Costa Rica i l’Índia van passar per Calella
Les Jornades Folklòriques Adifolk han celebrat els 30 anys de vida a la nostra ciutat. De les 52 edicions del certamen, 30 han estat a Calella, consolidant un vincle natural entre Adifolk i la ciutat. Per les Jornades han passat enguany grups internacionals de folklore de Geòrgia, Costa Rica i l’Índia amb actuacions, balls i cercaviles.
La inauguració es va fer a la plaça de l’Ajuntament amb un espectacle amb actuacions dels tres països convidats. Va ser el tret de sortida per iniciar una
setmana plena d’activitats, xerrades, tallers i exhibicions. També es va celebrar un mercat amb productes tradicionals de Geòrgia, Costa Rica i l’Índia. Els tres països van tenir els seus espais i moments per exhibir-se i mostrar les seves tradicions.
Un dels moments sempre més especials de les Jornades Folklòriques és l’intercanvi de cultures i de tradicions. Durant el diumenge 8 de setembre es va fer un taller i una exhibició de sardanes per mostrar la dansa tradicional catalana als diversos grups internacionals que van visitar Calella.
Les Jornades van durar del 6 al 15 de setembre. El darrer dia, els grups de Geòrgia, Costa Rica i l’Índia es van acomiadar de la ciutat amb més música i balls amb una cercavila que va anar de la Riera Capaspre fins a la plaça de l’Església.
El NEC 24 bat rècords i obté la xifra d’espectadors més alta de la història
Es van despatxar 5.000 entrades, un 20% més de públic que l’any passat, amb una ocupació total del 90%
Xifres de rècord del Nits d’Estiu Calella, el NEC, que aquest 2024 ha tancat amb uns 5.000 espectadors, un 20% més que l’any passat i amb una ocupació total del 90%. És la xifra més gran d’espectadors de tota la història del Festival. El públic calellenc continua fent-se seva la proposta com indiquen les dades: un de cada dos espectadors que han assistit al NEC 24 eren de Calella.
Manu Guix i la seva banda van tancar exitosament el NEC
d’aquest estiu l’últim divendres d’agost. Un Nits d’Estiu al Far de Calella on hi van passar artistes com Guillem Gisbert, Santiago Auserón, Mònica Green, Pep Plaza o El Último Tributo. Tots ells van exhaurir les entrades en els seus respectius concerts. Amb una mitjana de 341 persones per concert, el NEC 24 va aconseguir altre cop potenciar culturalment un dels espais més preuats del municipi com és el Far, amb una proposta de música en directe i restauració que s’ha potenciat amb els concerts previs a l’Escenari de les Arts, amb artistes emergents de la zona.
El públic va demostrar que aposta per aquest festival de música, ja que les primeres 1.000 entrades es van vendre a la festa de presentació del NEC, el març passat, quan encara faltaven tres mesos per a l’inici dels concerts.
Les localitzacions del NEC 24 han estat el Far de Calella i el Parc Dalmau que, per tercer any consecutiu, va acollir els concerts de gran format, aquest any amb Mishima i Quimi Portet. Van completar el cartell la música afrocaribenya, funk i sons exòtics d’El Caribefunk; el toc flamenc d’Alba Carmona; una nit de reggae i rock al Far amb Irie Souljah i Hug; el blues d’A Contra Blues; el flamenc-fusió de Chano Domínguez i Mariola Membrives o el cantant i pianista Roger Padrós.
Gonyalons i Flotats, caps de cartell de l’Escena Calella
La primera part de la temporada de l’Escena Calella ha tingut a Àngels Gonyalons i a Josep Maria Flotats com a primeres espases que trepitgen un escenari de Calella. Són només dues de les propostes que l’Ajuntament va anunciar en la presentació de la primera part de la temporada que va d’octubre a desembre i que inclou 19 funcions de teatre, música i dansa.
Àngels Gonyalons va portar a Calella al mes d’octubre l’obra Llegat, juntament amb Pau Oliver i Marc Pociello. Una obra de Daniel J. Meyer amb la direcció de Montse Rodríguez Clusella. Josep Maria Flotats, per la seva banda, portarà a escena el tercer dissabte de novembre l’obra Voltaire/Rousseau. La disputa, escrita pel francès Jean-François Prévand amb traducció de Salvador Oliva.
En la programació de la primera part de la nova temporada també hi ha tingut espai la creació pròpia del teixit cultural i associatiu de la ciutat. Per exemple, les funcions de la nova producció de Joventut Artística Estranys hàbits, una comèdia
que narra les desventures d’un home divorciat que espera amb ansietat l’arribada d’una cita romàntica i que es va representar al Teatre Orfeó Calellenc el 5 i 6 d’octubre. També es podrà veure l’obra solidària de l’ATSOC. Aquest any representen el musical familiar Aladdin, del 29 de novembre al 8 de desembre a la Sala Mozart.
El circ també hi té el seu paper amb la proposta Toca Toc, que marxa de les sales convencionals per situar-se en una carpa al Pati de l’Os. I l’Agrupació Sardanista reedita la nova proposta del Concertàs de Nadal amb dues cobles, la Principal del Llobregat i els Montgrins, en un concert de música de cobla el 22 de desembre a la Sala Mozart.
També hi ha programat l’espectacle Els músics de Bremen de la Cia. Pot Teatre per als més petits, així com El conte de Nadal, que està programat per dissabte 14 de desembre a la Sala Mozart i que porta l’Aula de Música Can Llobet. I pel que fa a la dansa, La Fàbrica, Centre de Dansa oferirà diumenge 15 de desembre El Trencanous
Descomptes de fins al 15% per als membres del
Club Escena Calella
L’Ajuntament ha creat el Club Escena Calella. Els que en formin part disposaran d’un carnet que oferirà el 15% de descompte en tots els espectacles de la temporada cultural. Aquesta iniciativa se suma al Passaport Cultural amb la intenció de fomentar i facilitar l’accés universal a la cultura i, en aquest cas concret, a les arts escèniques i la música. El carnet de soci té un cost anual de 5 euros i es pot demanar enviant un correu a info@jovesartistesimusics.cat.
L’únic festival internacional d’harmònica de la Península es queda a la ciutat
Més de 1.000 persones van gaudir de la música dels millors harmonistes del món
La ciutat consolida el Calella Harmònica Festival amb una tercera edició que millora xifres de públic respecte a l’any passat. Més de 1.000 persones, un 30% més respecte l’edició anterior, van passar per Calella en el que és l’únic festival d’harmònica que hi ha a la península.
En la tercera edició del festival, que va durar del 12 al 15 de setembre, hi van passar fins a vuit reconeguts harmonistes d’arreu del món. Artistes com els catalans Joan Pau Cumellas, Víctor Puertas i Quim Roca, a més de Jefferson Gonçalves (Brasil), Rodrigo G. Pahlen (Uruguai), Michel Herblin (França) o Stéphane Laidet (França). Tots ells van oferir, a banda de concerts, tallers i classes a músics professionals i aficionats que van venir fins a Calella. Músics arribats de les Canàries, Madrid, Bilbao o diferents parts de Catalunya, així com de diversos llocs d’Europa: Itàlia, França, Suïssa, Anglaterra i Bèlgica.
Mor Maria Rosa Brunet, mig segle liderant el Cant de l’Àngel
Ha estat una peça clau per aconseguir que Calella, juntament amb Blanes i Olot, mantingui una tradició musical que es remunta en el temps
Maria Rosa Brunet va morir a principis de setembre a l’edat de 96 anys. Durant mig segle va estar al capdavant del mestratge del Cant de l’Àngel, sent la primera dona que l’ha gestionat i liderat, en un espai dominat habitualment pels homes organistes.
Nascuda a Calella el 10 de maig del 1928, Brunet va ser la petita de set germans i, tot i les dificultats d’una infantesa
marcada per la Guerra Civil espanyola, va començar a practicar l’art del cant en solitari i en grup.
Va debutar a l’espai escènic teatral com a cantant solista, i amb només 16 anys ja va pujar a dalt de l’escenari a cantar acompanyada d’una orquestra local. També va fer dansa amb l’esbart dansaire. El cant va estar sempre molt present a la seva família. Molt sovint cantaven a quatre veus, amb la seva germana, el seu germà i el seu marit. Van ser la banda sonora de moltes festes a la ciutat. Brunet també va participar a les festes de Setmana Santa a Calella, en què cantava la Passió des dels balcons d’algunes cases per on passava la processó. Va dirigir corals mixtes i va participar com a cantant i fundadora del Cor de Cambra Ars Nova i com a solista a la Coral Polifònica de Calella.
Però el projecte de més recorregut de Brunet va ser el Cant de l’Àngel (que només es pot escoltar a Calella, Blanes i Olot), un dels moments més esperats de les celebracions de Setmana Santa. Brunet va liderar tota l’organització del Cant de l’Àngel des del 1966 fins al 2015, sempre de manera altruista, sempre cuidant els detalls. Amb temps, Brunet triava el nen o nena que cantaria el Regina Coeli i el preparava perquè memoritzés la lletra i la melodia. I després ella l’acompanyava amb l’orgue.
Hi posava tot el sentiment que tenia. De fet, de petita sempre va voler cantar-lo, però no va poder perquè només ho deixaven fer als nois. Ella, a l’eixida de casa seva, com si fos al bell mig de la plaça de l’Ajuntament, s’enfilava a una cadira i entonava el Regina Coeli. Maria Rosa Brunet no el va poder cantar mai, però va ensenyar a cantar-lo durant 50 anys.
La nostra
platja,
protagonista a la plataforma 3Cat
La platja de Calella ha estat la protagonista del vídeo-presentació de la cantant calellenca Aina Da Silva per al concurs Eufòria de 3Cat, un escenari idíl·lic per a la cantant d’Eufòria. Però no ha estat l’únic contingut de la plataforma 3Cat que s’ha rodat a la platja de Calella. També s’hi ha gravat un capítol del programa Al mar! presentat per la creadora de contingut Carlota Bruna. A més, també s’hi han gravat diversos episodis de la sèrie Com si fos ahir
Festival Canta al mar Sing For Gold
Cors de tot el món han tornat a triar Calella per disputar una de les proves del Sing for Gold, una competició de cant entre cors de 32 nacionalitats diferents. Des del 2012 Calella s’ha convertit en un dels destins preferits per celebrar-se aquest certamen, gràcies al clima, les platges i les comunicacions amb les ciutats de l’entorn. Aquest any, la competició va tenir lloc del 24 al 28 d’octubre, amb la participació de més de 50 cors. 42 d’ells van obtenir el diploma d’or, 23 el de plata i 1 el de bronze.
34 pintors i pintores han participat al Primer Concurs de Pintura Ràpida Francesc Oliver Fradera
Anna González i Gaspar Bosch guanyen el certamen que s’ha recuperat en motiu de l’Any Oliver
Dins l’Any Oliver, per homenatjar el pintor postimpressionista calellenc, s’ha celebrat el Primer Concurs de Pintura Ràpida que han guanyat Anna González Barros i Gaspar Bosch. González es va endur el primer premi en la temàtica de “Calella urbana” per una aquarel·la sobre els relleus situats al portal major de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau. González va guanyar el primer premi “Aigua”, dotat amb 650 euros. En aquesta mateixa categoria el segon premi va ser per a Narcís Sala i el tercer premi per a Josep Plajà. Per la seva banda, Bosch va aconseguir el primer premi en la categoria “Calella paisatge” amb una figuració d’un element patrimonial singular i rellevant de la ciutat com és la font dels Lleons del Parc Dalmau. El premi també estava dota amb 650 euros. El segon premi va ser per a Margarita González i el tercer per a Ciprian Rhau.
El jurat estava format pel regidor d’Activitat Cultural i Patrimoni Històric, Josep Grima, com a president; la directora de Patrimoni de l’Ajuntament, Maria Lluïsa Fernández Clarés, com a secretària; i el comissari de l’Any Oliver i historiador de l’art, Isaac Candelario Rodríguez. També el professor de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Rafael Romero Pineda; el president de l’Associació Amics del Museu, Lluís Barri Vila; el fill de Francesc Oliver Fradera, Joaquim Oliver Viñas; i la graduada i professora d’arts, Isabel Feliu Ferrer, com a vocals.
Les revetlles d’estiu, símbol de vida, foc i identitat
Les revetlles d’estiu són sinònim de vida i comunió entre els veïns i veïnes de la ciutat. Una oportunitat única per retrobarse i on les associacions i entitats hi tenen un paper fonamental i protagonista. Al mes de juliol es van celebrar les revetlles dels Amics i Voluntaris de l’Hospital de Calella, la de la Penya Solera Barcelonista, la de Calella Marxa i la de Sant Jaume de l’Agrupació Sardanista de Calella.
A l’agost es van celebrar les revetlles del Pubillatge, la de l’ATSOC, la de l’Associació Sant Quirze, la de Sant Llop dels Udols de Foc i també la Taverhava, la revetlla del Foment de l’Havanera de Calella. I finalment, al setembre, es va acabar la temporada de revetlles amb la d’Oncolliga i la revetlla de la Gent de Barri de Pequín.
El Far va ser l’escenari d’un multitudinari acte de comiat a una de les dones més influents de la recent història de la ciutat
Calella dona l’últim adeu a la seva primera alcaldessa, Montserrat Candini
El divendres 19 de juliol del 2024 moria Montserrat Candini (66 anys), la primera alcaldessa de Calella. Candini va ostentar la primera autoritat de la ciutat durant 11 anys, tasca que va combinar amb la de diputada al Parlament i de senadora a Madrid. La seva mort va causar un gran impacte a la ciutat i a la vida política local i nacional. L’actual alcalde, Marc Buch, va escriure de Candini que ha estat un “exemple de lluita i entrega, el seu llegat serà recordat per moltes generacions”, i el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, li va agrair a l’exalcaldessa “les converses compartides, la complicitat i l’amistat” per acabar dient: “Et trobarem a faltar”. L’alcalde Buch va decretar el diumenge dia 21 com a dia de dol i es van suspendre tots els actes públics que hi havia programats.
El dilluns 22 de juliol, familiars, amics, veïns i representants de la classe política local, comarcal i nacional, van omplir el Far
de Calella per donar un últim adeu a Candini. Va ser un acte multitudinari que va comptar amb la presència de l’alcalde, Marc Buch; del llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès; del president del Parlament, Josep Rull; del conseller de Drets Socials en aquell moment, Carles Campuzano; de la secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa; dels membres del consistori de la ciutat, exregidors, diputats, exconsellers..., així com personalitats del món local com l’alcalde de Mataró, David Bote.
El dia de la seva mort i els posteriors hi va haver una opinió unànime en destacar el compromís i el treball de Montserrat Candini a favor de Calella, per posar-la cada vegada més al mapa, però també del país. Qui més qui menys posava en valor el caràcter inconformista d’una dona amb un caràcter fort que sempre va lluitar per les seves conviccions.
Un llegat extens
Montserrat Candini va assumir l’alcaldia en un moment de sortida de la crisi econòmica i va creure que per fer front a la recuperació calia, encara més, situar Calella al mapa, no només català i espanyol, sinó europeu. Per això, va prioritzar proves esportives com l’Ironman, esdeveniments culturals internacionals, congressos, potenciant la marca turística arreu.
Va batallar perquè la nova escola El Far estigués a la Fàbrica Llobet-Guri i va transformar Can Saleta. També comptarà com un actiu seu les negociacions amb la Generalitat per ampliar l’Hospital de Sant Jaume, l’impuls del Museu del Turisme o aconseguir que Aldi cedís la titularitat del jaciment arqueològic d’El Roser que hi ha al subsol del supermercat, a l’Ajuntament. A Montserrat Candini li va tocar gestionar la pandèmia de la covid-19 i l’estat d’ alarma decretat pel govern espanyol. Això vol dir la limitació de circulació i el confinament de la població.
Va ser una de les grans defensores del referèndum del 1 d’octubre.
La seva última aparició pública, el febrer del 2023, va ser a l’acte de descobriment de la placa de la font del Passeig Manuel Puigvert que porta el nom de Mercè Mena, la secretària municipal. Aquest acte formava part del projecte “En nom de dona” que ella va liderar amb l’objectiu de reconèixer la contribució de les dones de Calella en la història de la ciutat.
Una dilatada trajectòria política
• Cap del gabinet del conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (19962000).
• Directora general de Patrimoni Natural i del Medi Físic, del Departament de Medi Ambient (2000-2002).
• Directora general de Política de Muntanya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2002-2003).
• Directora del Pla de Dinamització Turística de l’Ajuntament de Santa Susanna (2004).
• Consellera delegada del Servei a les Persones del Consell Comarcal del Maresme (20072008).
• Senadora per Barcelona per CiU (2011-2015).
• Diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí (2015-2017).
• Alcaldessa de Calella (2011-2022).
sabies que...
Calella, entre els tres municipis catalans que millor reciclen el vidre
L’Ajuntament i establiments del sector de l’hostaleria, restauració i càtering han aconseguit que Calella se situï entre els tres municipis de Catalunya que millor reciclen els residus de vidre. A l’edició del 2024 de la campanya Moviment Banderes Verdes d’Ecovidrio, en la qual han participat un total de 24 municipis de la costa de Barcelona, Tarragona i Girona, Calella ha obtingut la tercera millor puntuació (396 punts) en el capítol de compliment d’objectius de quilos de vidre reciclats i d’implicació del sector. Només la superen Santa Susanna i Torroella de Montgrí. Però als criteris d’Ecovidrio per atorgar la Bandera Verda hi tenen més pes les campanyes de publicitat sobre el reciclatge de vidre. Per això, en el còmput global, Calella queda en cinquena posició.
Es reforça l’aposta per al tractament biològic de plagues de l’arbrat urbà
L’Ajuntament ha reforçat l’aposta per al tractament biològic de plagues de l’arbrat urbà per preservar la biodiversitat. El consistori ha reduït en un 70% des del 2016 els tractaments químics a l’arbrat urbà de la ciutat que, actualment, només s’apliquen en cas d’extrema necessitat i, si pot ser, amb productes ecològics com en el cas dels plataners. El tractament s’aplica als til·lers, les lagerstroemies, els cítrics (tarongers), les baladres, els acers, els perers, les alzines, els cercis i les robínies.
El regidor Soufian
Laroussi substitueix
Xavier Amor a la Diputació
El regidor calellenc del PSC, Soufian Laroussi, va prendre possessió a finals de setembre com a diputat de la Diputació de Barcelona en substitució de l’exalcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor. Laroussi ha entrat com a diputat adjunt a l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat, encapçalada per l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell.
Buch, Rando i Vicente al Consell Superior d’Esports d’Espanya a explicar el projecte de Calella
L’alcalde, Marc Buch, la regidora de Turisme, Cindy Rando, i el regidor d’Esports, Manel Vicente, es van reunir el mes de juliol amb el president del Consell Superior d’Esports d’Espanya, José Manuel Rodríguez Uribes, per explicar-li el projecte esportiu i turístic de Calella. Un dels objectius de la reunió va ser el d’explorar col·laboracions amb les proves esportives que se celebren a la ciutat.
Comencen les obres per adequar la bassa de la pedrera del Parc Dalmau
El passat mes de setembre van començar les obres per adequar la bassa de la pedrera del Parc Dalmau. El projecte inclou un mirador per contemplar la pedrera. Les obres tindran un cost total de 75.000 euros i duraran tres mesos. Aquest era un compromís de l’Ajuntament a partir de la reivindicació dels Amics del Parc Dalmau.
L’alcalde i diversos regidors presents a la 96a edició de la Romeria de Calella a Montserrat
L’alcalde, Marc Buch, i diversos regidors de l’Ajuntament van acompanyar, el primer cap de setmana de novembre, els integrants de la Romeria de Calella fins a Montserrat en una tradició molt arrelada que se celebra des de fa 96 anys. Aquest any és especial perquè se celebra el Mil·lenari de Montserrat. La comitiva va ser rebuda pel pare abat i van compartir una estona amb la germana Natàlia i el germà Pau. A Calella, per la Festa Major de la Minerva, es va estrenar una exposició temporal dedicada al “Mil·lenari de Montserrat” a la Capella de Sant Quirze i Santa Julita
Es presenta el Passaport dels Museus del Maresme a les instal·lacions del Far
La iniciativa del Passaport dels Museus del Maresme convida a visitar els museus i equipaments culturals de la comarca. D’aquesta manera es pot crear itinerari personalitzat i gaudir dels petits tresors que ajuden a entendre la història i patrimoni de la comarca. A Calella, els museus adscrits al passaport són el Museu del Turisme, el Refugi Antiaeri del Parc Dalmau i el Centre d’Interpretació del Far de Calella.
Compra
de dos vehicles
elèctrics
per a la brigada municipal
L’Ajuntament ha adquirit dos vehicles elèctrics i un carretó elèctric per a la brigada municipal. Els vehicles ja estan en funcionament i electrifiquen així el parc automobilístic municipal, que està caminant cada cop més cap a una ciutat més verda i sostenible. Aquesta actuació correspon a la núnero 4 en l’Eix de Millora de l’eficiència energètica, i està inclosa al “Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos Convocatoria Extraordinaria 2023”- Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
El cinema a la platja del Calella Beach Festival torna a ser un èxit
El Calella Beach Festival va ser tot un èxit durant els quatre dijous del mes d’agost en què es va celebrar. Els veïns i veïnes de la ciutat van poder gaudir de pel·lícules a la platja totalment gratuïtes. S’hi van projectar, entre d’altres, Barbie, John Wick 4 o Háblame
L’Ajuntament atorga subvencions per al desenvolupament empresarial
L’Ajuntament ha atorgat 32.750 € en 53 subvencions per al desenvolupament empresarial per millorar, rehabilitar, adequar, ampliar, mantenir i conservar els locals comercials; pel desenvolupament empresarial i pel foment de l’ocupació local. El consistori també ha donat suport a l’execució del Programa de formació i inserció laboral 30 Plus, gestionat per l’Ajuntament de Mataró amb un import de 137.588 € repartit entre 13 empreses locals participants.
600 participants al Catalonia Open Dards
alella va ser la seu del Catalonia Open Dards al setembre. Una competició en què van participar 600 jugadors de 30 països d’arreu del món. És la prova de categoria de bronze més important del calendari mundial. El Catalonia Open Dards es va celebrar en el marc de la IV Setmana Catalana de l’Esport.
S’encarrega
Èxit de participació al XV Campus Zona TT Calella Butterfly
La Fàbrica Llobet va ser l’escenari de la XV edició del Campus Zona TT Calella Butterfly, un esdeveniment per seguir millorant i practicant el tennis taula. Molts dels esportistes que hi van participar també van prendre part a l’Open Internacional Zona TT Calella que també es va disputar a la Fàbrica Llobet-Guri. La jove promesa local, Toni Ruscalleda, va tenir un paper destacat amb les victòries en la categoria aleví i en el Triopen.
la redacció del projecte del Centre Cívic del Mercat
L’Ajuntament ja ha encarregat la redacció del projecte del centre cívic que estarà ubicat a l’edifici del Mercat Municipal. Aquest nou espai està previst al capítol d’inversions dels pressupostos 2024 i representa el 7,09% de les inversions d’aquest any amb 150.000 € destinats al projecte. L’edifici és de caràcter noucentista, on els elements classicistes s’integren en uns esquemes constructius de tradició popular, projectat per Jeroni Martorell i edificat l’any 1927. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Música, festa i cervesa a l’Oktoberfest
L’octubre a la ciutat és sinònim d’Oktoberfest. De l’11 al 20 d’octubre, calellencs, calellenques i visitants d’arreu del territori van gaudir una vegada més de la música, la festa i la cervesa a la carpa de l’Oktoberfest.
La ciutat, portada de la revista turística francesa ‘Le Petit Futé Mag’
Calella ha estat l’escollida per representar el turisme en la nova edició de la revista de temàtica turística Le Petit Futé Mag que es va presentar a París el mes de setembre. El contingut de la revista està dedicat per primera vegada íntegrament a Catalunya com a destinació turística de referència i tindrà una validesa mínima de 2 a 3 anys. Està previst un abast de més de 150.000 usuaris i es distribueix a les principals fires i esdeveniments professionals 2024-2025.
A començament del 2025 es farà la remodelació dels carrers Sant Josep, Miquel Cuní i Bruguera
A principis de l’any que ve començaran les obres de millora dels carrers Sant Josep, Miquel Cuní i Bruguera de Calella. Les obres han de permetre solucionar els problemes de clavegueram i aigües fecals. De mica en mica, s’aniran substituint les canonades de fibrociment que encara queden. Durant les obres, que significaran una inversió d’1,1 milions d’euros, el trànsit quedarà restringit en aquests tres carrers.
La tercera edició del Saló Manga reuneix 3.500 persones
El Saló Manga de la ciutat va acollir gairebé 3.500 persones en els dos dies de celebració i 70 expositors de tot Catalunya. En aquesta tercera edició, un 33,79% dels visitants han estat calellencs, un 34,51% venien d’arreu de la comarca del Maresme, un 11,65% eren de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; des de la província de Girona han vingut un 10,07% del públic i un 4,86% ha vingut des del Vallès Oriental i Occidental. La resta, un 5,12%, d’altres parts del territori.
La ciutat es bolca amb el Correllengua
La ciutat s’ha bolcat amb els actes del Correllengua per fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana. S’hi han fet diverses activitats, com un Paraulògic gegant, un taller de jocs de taula, un concurs de nyaps lingüístics a càrrec dels alumnes d’ESO i Batxillerat, o la lectura tradicional del manifest, que aquest any s’ha dedicat a la figura de la lingüista M. Carme Junyent, una de les figures més compromeses i lliures en la defensa del català i que ens va deixar l’any passat.
Acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya
L’Ajuntament va commemorar l’11 de Setembre amb un acte institucional amb l’ofrena floral del Consistori, partits, associacions i les entitats al monument de Rafael Casanova. També hi va haver actuacions de cultura popular, amb la participació del Cor Ciutat de Calella, la Colla de Gegantes i Geganteres i Grallers i Gralleres de Calella, i els Bastoners Estelladors de Prats de Lluçanès. L’acte es va acabar amb el parlament de l’alcalde, Marc Buch, i de la interpretació d’“El cant de la senyera” i “Els segadors”.
Calella acull la presentació del Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles
Aquesta estratègia intermunicipal del Consell Comarcal del Maresme i la Diputació de Barcelona, és la posada en marxa del Servei Rula, un servei intermunicipal d’atenció i prevenció dels usos de drogues i pantalles a Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. Els responsables del pla han creat un espai de reflexió sobre les pràctiques en aquest àmbit i cap a on s’ha de treballar per aconseguir que aquesta prevenció realment sigui eficaç.
el pols de la ciutat
ADELA CASTELLÀ
Mitja vida dedicada al pubillatge
Adela Castellà ha estat la presidenta de l’Associació de Pubillatge de Calella durant 24 anys. Ara, a punt de fer els 71 anys d’edat, fa un pas al costat després de fer créixer el pubillatge, no només a Calella, sinó a tot Catalunya.
Què ha significat per tu el pubillatge?
Il·lusió, perquè és una figura que sempre m’havia cridat molt l’atenció, l’havia viscut a l’envelat, amb l’entrada amb els meus fills. M’ha donat vivències que, si no, no hagués tingut. I veure’ls créixer, veure’ls que formen família també m’ha fet il·lusió.
En els darrers anys, t’hem vist en la tasca d’organització del pubillatge. Però tu com hi vas entrar, en aquest món?
Jo havia anat a veure-ho amb la
meva àvia, recordo eleccions de pubilles antigues i tot el que es feia. Aleshores, l’any 87, la meva filla va ser candidata a dama, la va presentar el Club d’Atletisme Calella i va sortir. I així, et trobes que coneixes una mica el món i et trobes amb totes les sortides que es fan. El mateix any que la Marta —la meva filla— va ser dama, hi havia el pare d’una companya meva de carrera, que va ser pubilla de Catalunya, i em van demanar que fos del jurat de Catalunya. I em van oferir si volia entrar al Foment com a col·laboradora:
anava a les reunions i absolutament a tot, fins que vaig entrar a la junta. I això va ser ben bé fins a l’any 2001. Jo dins del Foment, aquells anys, vaig portar part del tribunal. També vaig fer la insígnia, l’escut que tenen és un escut que vaig dissenyar jo. Em fa molta il·lusió dir-ho, és una cosa que ha quedat. A partir del 2001 vaig estar un parell d’anys o tres que no hi tenia relació, no estava dins del pubillatge de Calella. I em va saber greu perquè a Calella es va fer el Nacional l’any 2002, del qual va sortir el primer hereu de Cata-
lunya. I la festa me la vaig perdre. I a partir d’aquí, el 2008, el meu fill va ser hereu i vam decidir fer una associació aquí a Calella, que la vam fundar el 2009.
Fins ara que t’has jubilat. M’he jubilat, diguem-ne, que he fet un pas al costat. Ajudaré sempre si em necessiten. Això segur, perquè, si no, ho trobaré a faltar.
Què ha de tenir un hereu o una pubilla per poder ser-ho?
Per mi, i era una de les bases que teníem com a jurat, és que ha de ser una persona que sàpiga relacionar-se, i que a la vegada sigui bona observadora, que tingui companyonia i empatia. En aquests moments l’avantatge que tenen és que s’han obert a tot Catalunya. Ara no hi ha zones com abans, hi ha les xarxes. Ara amb les xarxes és una passada, perquè t’assabentes del que fan a Montblanc o a Lleida. Nosaltres, al Maresme, tenim la sort de viure en una comarca que sempre ha estat de molta tradició. Perquè, tot i que la tradició del pubillatge va néixer a Barcelona, el primer lloc on es van fer locals va ser al Maresme. Per tant, la primera pubilla local es va triar al Maresme.
És veritat que des de fora, aquest aspecte de la cultura popular com és el pubillatge sembla que estigui com mal vist i que és una cosa antiga. Tu que l’has viscut tants anys i des de dins, com defensaries el contrari?
Jo crec que s’ha d’anar evolucionant. La pubilla neix del dret hereditari català. Per tant, a l’edat mitjana ja hi ha un document que en parla. Neix com a reconeixement de la dona catalana. El fet que nosaltres tinguéssim dins el dret que hi ha separació de béns, era molt únic nostre. A més, en un moment en què començaven a sortir les Miss, la pubilla va quedar molt formal, molt de protocol, molt d’entitat, i això va fer que passés al vessant cultural. Què caldria fer? Fer entendre a la gent o explicar que la pubilla és una representació de cada poble que exporta el seu poble a altres
pobles de Catalunya per entrar en relació. Quan jo els pregunto què és el que més els agra da, em diuen que fer nous amics. És a dir, que els actes, la part formal, se’ls fa una mica pesada, però també hi ha molta part lúdica.
Deies abans que el pubillatge d’abans era molt diferent al d’ara. Abans es feia una votació perquè s’hi presentaven moltes candidates. Ara va una mica diferent. Com ha estat aquesta diferència? Nosaltres, quan vam començar, també fèiem votacions. Però hi ha vegades que tenim una candidata a pubilla, un candidat a hereu, una candidata a dama... i aleshores ens vam plantejar que no calia fer votació. Un examen, l’entrevista i explicar-los què és el pubillatge es fa sempre.
I què es pregunta?
En aquest examen, per exemple, es pregunten moltes coses de Calella: sobre entitats, sobre platges, sobre l’Ajuntament. També se’ls pregunta coses de literatura catalana, de gent de Calella que hagi escrit, com la poetessa Maria Cardona, per exemple. I també alguna cosa de Catalunya. Llavors, se’ls posa un tema de redacció.
I què han d’escriure?
El clàssic de sempre que se’ls demana és que expliquin què significa per a ells el pubillatge o per què s’han presentat a pubilla. I després es fa l’entrevista. També presenten un currículum on hi figura què estan estudiant, per exemple. També per donar-los peu a expressar-se per veure com s’expressen. També hi ha un examen comarcal, on es pregunten coses de tota la comarca.
Ara has decidit plegar després de tants anys i després d’haver fundat juntament amb més gent l’Associació Pubillatge a Calella. Per què plegues ara?
A veure, no ha sigut una decisió d’ara. Ja fa un parell d’anys que no vaig als desplaçaments com anava abans. Però la meva idea va començar arran de retirar-me de la feina, els nets, de voler fer
altres coses. Podia haver dit, ho deixo i ja us espavilareu, però no ho volia fer així. Vaig estar amb les orelles molt obertes de què deien hereus i pubilles, i va arribar un moment en què a en Jordi, l’Aleix i la Irina els vaig veure predisposats a continuar.
I et vas assegurar un relleu. Vaig observar no solament el que deien, sinó què feien i com ho feien. Fins que un dia els ho vaig dir i vam canviar la junta i la vam renovar. I ells ho van acceptar. Farem l’última festa de comiat i portaré jo les regnes, i després plegaré.
Et quedes tranquil·la amb el teu relleu?
Sí, em quedo tranquil·la perquè els veig amb moltes ganes de fer, això per una banda. Per l’altra, la feinada administrativa pot costar més, però vaja, tenen moltes ganes de fer coses.
El dia de la proclamació i comiat del pubillatge per la Festa Major ara al setembre tots els hereus i pubilles dels últims anys et van organitzar una sorpresa. Com ho vas viure això?
No m’ho esperava, i el millor del cas és que el meu fill i la meva filla hi estaven involucrats, però ni jo ni el meu home ho sabia. La qüestió és que em va fer molta il·lusió. Saps el que és estar allà dalt pendent de tot, i de cop i volta sento soroll a l’escala, em giro, i era el meu fill petit amb el net pujant amb la faixa? I llavors tots els altres. I també la placa de l’Ajuntament i la banda de “pubillassa”! Vull donar les gràcies públicament als que ho van organitzar perquè t’asseguro que vaig veure gent que feia anys que no veia. Recordo en Sebastià, que va ser primer fadrí i després hereu, i també fadrí comarcal. Des del 2012 que no l’havia vist més i em va fer il·lusió. També en Pau Bartrolí i molts d’altres.
Amb una frase, com veus el futur del pubillatge a Calella?
El veig bé, en positiu, amb molta feina però amb molt de futur.
La veu dels Grups municipals
Tel. 697 177 034 www.lacalellaquevolem.cat calella@junts.cat @juntscalella
Enfilem la recta final de l’any deixant enrere unes setmanes especialment intenses a Calella. L’Ironman es consolida com la prova esportiva de referència incorporant el nom de la ciutat a la seva marca internacional, la Festa Major i la Fira demostren una vitalitat i una salut immillorable, i l’Oktoberfest ha celebrat la seva 35a edició (sí, l’Oktoberfest no ha marxat de Calella).I vàrem acabar el mes d’octubre escoltant el nom de Calella a tots els mitjans de comunicació de Catalunya i part d’Espanya gràcies a Junts, que va escollir la nostra ciutat per celebrar el congrés en què el president Carles Puigdemont va tornar a agafar el timó de la principal força independentista de Catalunya. Deixem enrere uns anys en què ha estat necessari mantenir les posicions en un context poc favorable per, ara, reprendre l’estratègia que ens ha de portar a la plena llibertat de Catalunya. Però no ens equivoquem! L’alliberament nacional és i continuarà essent el principal compromís de Junts, però no només. Tal com va recordar el secretari general, Jordi Turull, som el partit que ha tingut el coratge d’obrir el debat sobre la seguretat i la multireincidència, i ho ha fet des de Calella, amb el lideratge de l’alcalde Marc Buch. Som el partit que ha plantat cara a unes polítiques d’habitatge que s’han demostrat fracassades. Som el partit que s’ha plantat i ha denunciat que els catalans suportem massa impostos, pagant uns diners que es queden a Madrid. Som el partit que s’ha atrevit a reclamar les competències en immigració per donar una solució catalana a un repte català. Som Junts per Catalunya, hem reprès l’ofensiva, i ho hem fet des de Calella.
Sant Josep, 10. 08370 Calella locals.esquerra.cat/Calella calella@esquerra.cat Whatsapp: 633 389 630 @ERCCalella
NO HAN FET ELS DEURES
En el darrer ple extraordinari, ERC vam votar en contra de les modificacions de l’IBI i la taxa d’escombraries, expressant les nostres preocupacions sobre la càrrega fiscal per a la ciutadania. Tot i entendre l’increment de l’IBI per ajustar-lo a l’IPC i mantenir la qualitat dels serveis, creiem que aquest augment hauria d’incorporar criteris de progressivitat per no afectar desproporcionadament les famílies amb menys recursos i carregar més als grans propietaris. Per la taxa d’escombraries, considerem que l’increment del 18,5% és excessiu i segueix sense cobrir el 100% del cost del servei, la qual cosa posa en dubte la sostenibilitat. També vam trobar a faltar un estudi econòmic que contempli els costos d’adaptació a la Llei de Residus 7/2022, que estableix el principi de “qui contamina paga” amb sistemes de pagament per generació, com el porta a porta. A més, vam recordar la manca de compromís per crear una taula de treball sobre ordenances i taxes, una promesa pendent des del 2019. A ERC defensem una fiscalitat justa i equitativa. L’Ajuntament ha de ser transparent i eficaç en la gestió dels recursos públics, i nosaltres continuarem treballant perquè així sigui. La ciutadania mereix un Ajuntament responsable que gestioni eficientment els seus recursos i abordi les necessitats fiscals amb previsió i equitat.
DESTAQUEM
La nostra moció aprovada per reordenar les places de taxi a la cantonada d’Anselm Clavé i Amadeu per garantir la seguretat viària al voltant de l’estació. Seguim treballant per una Calella més segura i accessible per a tothom.
Jovara, 103, L 1. 08370 Calella Tel. 937 662 123 calella@socialistes.cat Instagram.com/psccalella
Una temporada d’estiu més a la butxaca! Els mesos més intensos de l’any ja han passat i toca fer balanç. Durant aquests mesos Calella ha estat una ciutat plena de moviment, hem pogut gaudir d’activitats molt diverses, com festivals de música, de dansa, activitats infantils, concerts del NEC, les activitats de dinamització turística, i també del sol i la platja i del nostre estimat Parc Dalmau, així com de totes les activitats populars organitzades per les nostres entitats locals.
Totes aquestes activitats han estat elements clau per promocionar la nostra destinació arreu i que aquest any moltes persones ens hagin escollit per passar les seves vacances. Poc a poc anem rebent més visitants que busquen conèixer la nostra ciutat, la nostra cultura i la nostra essència calellenca. Seguirem treballant perquè la nostra ciutat sigui tan dinàmica i frenètica per a tothom, visitants i conciutadans, i puguem gaudir plegats de grans moments que ens omplen de felicitat.
I ara toca encarar l’últim trimestre de l’any, aquella època que tots esperem amb il·lusió ja que arriben les esperades dates nadalenques, en què la ciutat s’omple d’alegria i màgia, en què tothom surt al carrer i recorre tot l’eix comercial de la nostra ciutat que, com cada any, volem potenciar organitzant activitats a l’aire lliure per a petits i grans. Visiteu les botigues de la nostra ciutat, que ens ofereixen una àmplia varietat de productes i que ens permetran trobar tot allò imprescindible per gaudir de la millor manera possible, juntament amb tots els nostres éssers estimats, de les festes i de Calella.
Enric Gómez Meléndez hola@estimemcalella.cat www.estimemcalella.cat
NOUS PRESSUPOSTOS.
ANTICS HÀBITS
Aquests últims dies, el govern ens ha presentat la proposta d’inversions per a l’any vinent. EC creiem que falten temes importants a resoldre i amb els quals podríem impulsar la ciutat i millorar la vida dels nostres ciutadans. La pavimentació del cementiri és una qüestió que arrosseguem des de l’any passat. Per tant, és imprescindible que es reculli en els nous pressupostos per qüestions d’accessibilitat, sobretot per a persones grans. Demanem al govern que el pressupost inclogui també accions importants per al municipi, com millores a l’Escola La Minerva. Hi ha mancances en l’accessibilitat i es fa necessària la modernització dels espais educatius. Així mateix, durant aquest mes vam reunir-nos amb la regidora de Turisme i ens va fer més conscients de les mancances que s’arrosseguen en el sector turístic per part de l’administració. Des de l’any passat, EC insistim en la necessitat d’un Pla Operatiu per a la Reconversió Turística que permeti posicionar Calella com una destinació responsable, moderna i de qualitat, involucrant els agents privats i públics. La proposta del govern, com l’acció de govern, és minsa i poc meditada, hi ha molt per fer. Caldria, entre moltes altres accions, que Calella treballés per al turisme MICE o el trasllat de l’Oficina de Turisme a l’Ajuntament Vell. El govern trobarà Estimem Calella treballant per a un desenvolupament sostenible de la ciutat, però no per a projectes d’aparador i fotografia. Cal que els govern deixi de treballar en ornaments de façana i comenci a reforçar els fonaments per garantir el futur benestar dels ciutadans.
Passatge Mercè Rodoreda, 4 bxs (Pl. de les Roses) 08370 Calella Tel. 649 890 124 calella@iniciativa.cat sebastiantejadagarcia@gmail.com
APLICAR A CALELLA
ALLÒ QUE HEM APRÈS DE VALÈNCIA
No podem acceptar com si res una catàstrofe que ens deixa més de 200 morts, un patiment insuportable i una devastació que reclama un esforç econòmic monumental. Més enllà de si els sistemes d’alerta a la població han fallat, hi ha un element essencial per entendre la magnitud de la tragèdia: bona part de les edificacions afectades s’havien construït sense fer una adequada avaluació de riscos i estaven situades en zones amb un risc seriós d’inundació.
El Planejament Urbanístic de Calella preveu la construcció d’habitatges a la zona de la Riera Capaspre, el Torrent del Raig, el Torrent de Valldebanedor o la Riera de Valldenguli. Sí, en terrenys enganxats als marges de rieres i torrents.
El recentment aprovat Pla Director Urbanístic diu que cal fer “una reflexió global del sectors situats a l’entorn de la Riera de Capaspre i afluent.... tenint present les activitats existents, l’accessibilitat i els cursos d’aigua existents” i que “el desenvolupament d’aquests sectors queda subjecte a la prèvia revisió o modificació del planejament municipal vigent per tal d’adaptar-lo a aquest PDU”. Per tant, no es pot construir a la zona sense tenir en compte aquestes noves consideracions.
A Calella estem a temps d’extreure lliçons de la catàstrofe de València. Podem tapar-nos els ulls i afavorir des de l’Ajuntament la cobdícia dels inversors que volen edificar a tocar de les rieres i els torrents o pensar, ara que encara és possible, en un futur segur per a tothom.
Grupo Municipal del Partido Popular de Calella partidopopularcalella@gmail.com
Facebook: Populars Calella Instagram: Partitpopularcalella
QUÉ GRANDE ES LA GENTE DE CALELLA
La solidaridad de los vecinos y vecinas de Calella en momentos de crisis siempre ha sido un ejemplo de unidad y compromiso. Calella es una ciudad que, más allá de sus hermosos paisajes y su vida tranquila, se distingue por la calidad humana de sus habitantes. En los momentos más oscuros, nuestra gente ha brillado con luz propia. La solidaridad que ha mostrado Calella ante los afectados por la DANA es una muestra clara de que, aunque los retos sean grandes, el corazón de nuestra ciudad es aún más grande. Calella, no solo es un destino turístico, sino que es un lugar lleno de vida, historia y con un encanto único que enamora a quien la visita y a quienes tenemos la suerte de vivir aquí. Las playas de Calella son, sin duda, una de nuestras mayores joyas, kilómetros de arena que nos invitan a disfrutar del mar, a relajarnos bajo el sol y a conectar con la naturaleza. Son el corazón del verano calellense, pero también un espacio para la tranquilidad y el disfrute durante todo el año del maravillo paseo. Tenemos el Parque Dalmau, un pulmón que junto con el Montnegre nos permiten escapar del bullicio, pasear entre árboles y respirar aire fresco. Estos espacios naturales son el refugio perfecto para desconectar y disfrutar de la serenidad. Nuestras calles cuentan historias de generaciones, de pequeños comercios familiares y nuevos emprendedores, ciudad de oportunidades, plazas llenas de vida y de un ambiente acogedor. Los ciudadanos de Calella son el alma de esta ciudad. Gente cálida, amable y comprometida.
Sant Josep, 7 | 08370 Calella cupcalella@gmail.com facebook.com/cupcalella instagram.com/cupcalella twitter.com/cupcalella
HABITATGE A CALELLA
A Calella, com a la resta dels Països Catalans, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una problemàtica de primer ordre. En les darreres dècades, la funció especulativa ha prevalgut al dret d’accedir a un habitatge digne i, actualment, el mercat està, cada cop més, en mans de fons d’inversió, grans tenidors i entitats bancàries. Davant d’això, els preus s’han disparat, i la mitjana del preu de lloguer a la nostra ciutat és d’uns 700 €. Els joves (o no tant) no es poden emancipar fins als trenta-un anys i un bon nombre de famílies tenen dificultats, o no poden, accedir a un sostre. És evident que l’immobilisme dels anteriors governs (estatals i autonòmics) ha llaurat el camí d’aquest drama (actualment només hi ha un 1,7% d’habitatge social al Principat i gairebé no s’ha regulat un mercat cada cop més pervers), però també és cert que des d’instàncies municipals no s’estan fent els deures. I en aquest sentit, la situació actual és: - L’any 2023, la inversió en habitatge (60.000 €) va ser la meitat que l’any anterior (mentre es triplicava la despesa en festes).
- La implementació del pla per habitar els pisos buits (700) que actualment hi ha a la ciutat, gairebé no s’està aplicant per manca de pressupost.
- Les subvencions destinades al lloguer juvenil són d’uns irrisoris 6.000 €.
- No s’està treballant en cap pla per posar fre als pisos d’ús turístic (532).
Davant d’aquesta inacció, i essent conscients de la magnitud de la problemàtica que suposa l’habitatge, cal que l’abordatge de les mesures per garantir aquest dret siguin una prioritat. També municipal.
COMPOSICIÓ DE L’AJUNTAMENT
Marc Buch i Rigola
ALCALDIA
• Àrea de Planificació de Ciutat
• Àrea de Territori
• Àrea d’Hisenda
• Àrea d’Agenda 2030
• Àrea de Parcs i Jardins marcbuch@calella.cat
Cindy Rando Radaelli
1a TINENT
D’ALCALDIA
• Àrea de Turisme
• Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Consum
• Àrea de Gent Gran cindyrando@calella.cat
Xavier Ponsdomènech Basart
Regidor ERC Calella ponsdomenechbx@ calella.cat
Míriam Sellés Llauger
Regidora ERC Calella miriamselles@calella. cat
Josep Grima
Gàlvez
2n TINENT
D’ALCALDIA
• Àrea de Fires
• Àrea d’Activitat Cultural i Patrimoni Històric
• Àrea de Serveis Municipals josepgrima@calella.cat
Soufian Laroussi
Akhrif Ben Ziane
4t TINENT
D’ALCALDIA
• Àrea de Seguretat i Mobilitat
• Àrea d’Habitatge
• Àrea de Nova Ciutadania, Solidaritat i Cooperació soufianlaroussi@calella.cat
Mariceli
Santarén Villa
REGIDORA
• Àrea de Joventut
• Àrea d’Educació
• Àrea d’Igualtat i Drets Civils
• Àrea de Participació maricelisantaren@calella.cat
Lídia Pidemunt
Arnijas
3a TINENT
D’ALCALDIA
• Àrea de Recursos Interns
• Àrea de Gestió Patrimonial
• Àrea d’Associacionisme lidiapidemunt@calella.cat
Quim Pla Bayón
REGIDOR ADJUNT A ALCALDIA
• Àrea de Sostenibilitat i Neteja
• Àrea de Comunicació, Transparència, Digitalització i Smart City quimpla@calella.cat
Manel Vicente Ribas
REGIDOR
• Àrea d’Esports
• Àrea de Platges manelvicente@calella.cat
Eva Cuadros Arasa
REGIDORA
• Àrea de Polítiques Socials
• Àrea de Salut evacuadros@calella.cat
Joan Ferrer Rocosa
Regidor ERC Calella joanferrer@calella.cat
Enric Gómez Meléndez
Regidor Estimem Calella enricgomez@calella.cat
Lucia Sánchez Vargas
Regidora Estimem Calella luciasanchez@calella. cat
Sebastián Tejada García
Regidor Calella en Comú tejadags@calella.cat
Celine Coronil Vázquez
Regidora PP Calella celinecoronil@calella. cat
Albert Comas Casanovas
Regidor CUP Calella albertcomas@calella. cat
Plaça de l’Ajuntament, 9 08370 Calella Tel. 937 663 030
HORARI D’ATENCIÓ A L’OAC: de 9.00 a 14.00 h
Plaça de l’Ajuntament, 1-4
2 Escolta la ràdio 107.9fm
Xarxes socials @radiocalellatv www.radiocalellatv.cat
La informació municipal al teu abast
@ajcalella
@Calellapatrimoni | @Calellasostenibilitat
@Calellafirescultura | @Calellaesports | @Calellajove
@calellabcn | @Policiacalella
TELÈFONS D’INTERÈS
AJUNTAMENT
93 766 30 30
POLICIA LOCAL
93 766 59 20
MOSSOS D’ESQUADRA
93 741 89 85 (consultes) 088 (emergències)
GUÀRDIA CIVIL
93 769 05 91
BOMBERS (Pineda)
93 762 52 53
AMBULÀNCIES
CALELLA/PINEDA
93 767 11 00
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)
93 766 59 50
HOSPITAL DE CALELLA
93 769 02 01
CREU GROGA
93 766 20 30
OFICINA DE TURISME 93 769 05 59
TANATORI MUNICIPAL
93 769 53 01
DIPÒSIT MUNICIPAL DE VEHICLES
93 766 59 20
OMIC (Oficina Municipal d’informació al consumidor)
93 766 51 64
SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona): 674 91 30 94
REGISTRE DE LA PROPIETAT (Arenys de Mar)
93 792 08 82
ORGANISME AUTÒNOM DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA
93 472 91 93
CORREUS
93 769 13 54
JUTJAT DE PAU 93 769 04 84
ESGLÉSIA PARROQUIAL 93 769 09 90
DEIXALLERIA 93 766 21 87
GESTAIGUA:
AT. CLIENT 93 521 97 80 / 900 100 506
AVERIES 900 100 507
GAS NATURAL 93 769 02 49
BIBLIOTECA CAN SALVADOR DE LA PLAÇA 93 769 03 86
MUSEU-ARXIU JOSEP MARIA CODINA BAGUÉ 93 769 51 02
ESPAI JOVE 937 66 44 34 / 663 34 87 17
COMPLEX ESPORTIU TOMÀS CLARAMUNT 93 766 20 07
PAVELLÓ D’ESPORTS PARC DALMAU 93 769 44 00
ESTACIÓ RENFE 900 410 041
AUTO-TAXI CALELLA
93 161 31 02 / 682 55 33 88
AUTOCARS CALELLA 93 766 43 59 / 902 424 667
GASOLINERA 93 769 10 97
GESTVIA 93 766 41 90
RÀDIO CALELLA TV 93 766 03 33
INSS 93 769 28 49
INEM (Pineda) 93 762 93 70
SERVEI MUNICIPAL D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (SEMAP) 93 766 04 76
IES BISBE SIVILLA 93 766 12 01 La ràdio-tv pública de Calella, a internet P Mira la tele online
PISCINA MUNICIPAL 93 766 19 71
ESCOLA BRESSOL EL CARRILET 93 766 09 71
ESCOLA EL FAR 93 769 24 14
COL·LEGI LA MINERVA 93 769 16 67
COL·LEGI ESCOLA PIA Jovara: 93 769 04 55 Sant Pere: 93 766 06 71
ESCOLES FRETA 93 766 19 83
