CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA
Establiments Històrics 2020 41ena edició
OLOT · 1970 · HORPISA ROSES · 1970 · CARNISSERIA VICTÒRIA LLORET DE MAR · 1970 · HOTEL ACAPULCO SETCASES · 1966 · HOTEL LA COMA GIRONA · 1930 · GIRONA FUTBOL CLUB VILAMALLA · 1925 · GENERAL MARKETS FOODS IBERICA
CAFÈS CORNELLÀ · 1920 · FORNELLS DE LA SELVA GRUP BATALLÉ · 1920 · GIRONA ASPEN-MAGATZEMS ISERN · 1920 · PUIGCERDÀ
0 2 0 2
TEISA · 1920 · GIRONA
EDITA:
COL·LABORA:
2020
La nostra defensa de l’empresa i del comerç de proximitat Jaume Fàbrega i Vilà President de la Cambra de Comerç de Girona El comerç, els serveis i el turisme han estat els sectors que han patit amb més força la crisi de la covid. A les dificultats i els entrebancs que s’han de superar per mantenir una trajectòria i consolidar un projecte durant anys, s’hi ha sumat ara una pandèmia que ha suposat un cop molt dur a la nostra eocnomia. És ara, quan alguns dels nostres carrers s’han omplert de persinanes abaixades i cartells de venda o traspàs quan alguns s’han adonat de la necessitat de mantenir i potenciar el comerç local i l’empresa en general. Nosaltres fa anys que hi treballem per moltes vies, una de les quals són aquests guardons que ja han superat els 40 anys d’existència. Tenim el privilegi de formar part d’una entitat centenària que ha estat, és i serà la casa de totes les empreses. Malgrat la crisi d’aquest any, no hem renunciat a celebrar la longevitat dels nostres establiments. Com cada any, tenim una àmplia tipologia d’empreses que representen la varietat i la força del nostre teixit comercial i empresarial. Trajectòria i esforç Els nostres guardons volen premiar una trajectòria, però també volen convertir-se en un estímul per continuar mantenint els valors que han permès la consolidació de les empreses. I són una mirada al passat i al futur plena d’optimisme, una empenta a continuar endavant adaptant les empreses als nous
temps. Aquests guardons premien la pervivència en el temps, però també la capacitat d’adaptació, modernització i un noble instint de supervivència que ha permès sobreviure a totes les crisis que inevitablement t’ataquen en un o altre moment. Sense la confiança dels clients que han dipositat la seva confiança en aquests establiments seria impossible la longevitat que avui celebrem. Els guardonats reben un diploma i una placa de metall, creada expressament per l’artista de la forja Sergi Cadenas, hereu d’un negoci també centenari. I també aquesta revista deixa constància de la seva trajectòria. Adéu a un home savi Volem agrair la tasca esforçada del nostre jurat dels guardons, que examina amb cura la documentació presentada per les empreses i certifica amb tota garantia la seva antiguitat. Malauradament, aquest any ens ha deixat un puntal del nostre jurat, el Cronista Oficial de la Ciutat, el senyor Enric Mirambell. Per això hem convidat a un altre membre del jurat, l’històriador i mestre Joan Domènech, a escriure’n una semblança. Un any més la Diputació de Girona, representada pel seu president, Miquel Noguer, ens ha ofert la seva inestimable col·laboració en aquests guardons. Moltes gràcies i felicitats a tots els premiats.
2020
El valor d’adaptar-se als canvis i persistir Miquel Noguer i Planas President de la Diputació de Girona La pandèmia de la COVID-19 ha sacsejat tots els àmbits de les nostres vides en l’últim any i ens ha plantejat molts reptes importants. Tots ens hem vist obligats a fer un esforç per adaptar-nos als canvis sobtats que han arribat i als que es preveuen a curt termini, però especialment el teixit empresarial i comercial de les comarques gironines, que en poc temps ha hagut de reinventar-se, reorientar la seva activitat i redefinir els models de negoci per tenir viabilitat. No és res nou. La demarcació de Girona s’ha caracteritzat sempre per la tenacitat, la valentia i el dinamisme de la seva gent. Un caràcter emprenedor que ja els va dur, si ens remuntem fins a un segle enrere o abans, a engegar negocis del no-res, amb pocs diners a la butxaca però amb la il·lusió per fer realitat una idea. I un esperit de resiliència que els ha permès superar tota mena d’adversitats i de canvis, socials i econòmics, i evolucionar sense perdre la pròpia personalitat. Aixecar la persiana cinc dècades Aquests empresaris, homes i dones, han tingut i continuen tenint un paper fonamental en la creació de riquesa i en el creixement dels nostres municipis. Però aixecar la persiana i obrir la porta cada dia no és fàcil, i encara menys ara, amb els temps que corren. Fer-ho, a més, de manera
ininterrompuda durant cinc dècades o més — en la majoria de casos, traspassant el negoci de pares a fills durant generacions— requereix molta constància i és motiu de reconeixement. Des de fa més de quatre dècades, la Cambra de Comerç de Girona premia els comerços o indústries que s’han consolidat amb els anys i s’han erigit en referents dins la seva àrea d’influència. La Diputació de Girona dona suport a aquesta iniciativa, que posa en valor la pervivència d’aquests establiments històrics de les comarques gironines i l’esforç fet per tots els seus propietaris perquè així hagi estat. Preservar el llegat i projectar-nos al futur Un establiment històric és garantia de servei i de qualitat. Mereix tota la nostra confiança perquè coneix de primera mà les necessitats dels clients i veïns gràcies al contacte habitual, de proximitat. Des de la Diputació de Girona volem felicitar tots els guardonats de l’edició d’enguany, perquè la seva història és també un bocí d’història de les comarques gironines. Ens hem de sentir orgullosos de la feina feta pels nostres antecessors i hem de preservar el seu llegat, que ens ajuda a interpretar el present i a projectar el futur. Moltes gràcies per tants anys de dedicació!
2020
Enric Mirambell, recordat Joan Domènech i Moner Historiador, mestre i membre del Jurat dels guardons als Establiments Històrics Quan la Cambra de Comerç em va demanar la meva col·laboració per incorporar-me al Jurat que guardona els establiments més antics, dins d’aquest nucli, a part dels representants de la pròpia Cambra, ja hi vaig trobar dues figures emblemàtiques de la vida intel·lectual gironina: el Sr. Enric Mirambell i en Narcís-Jordi Aragó. L’Aragó havia format part del personal de la casa com a documentalista i, per tant, hi estava vinculat de sempre. L’Enric Mirambell havia començat a col·laborar-hi quan es va jubilar. La nostra missió consistia en analitzar, com historiadors, els papers que cada establiment presentava i acreditar que eren documents autèntics i fiables, fer les deduccions oportunes en cas de dubtes, i validar les propostes finals. Els comentaris que cada firma mercantil suscitava eren enriquits sempre amb l’aportació verbal del Sr. Mirambell, que era un arxiu vivent de records i et situava amb tota precisió l’emplaçament físic, l’època de més vitalitat de l’empresa, et parlava del producte, en destacava algun personatge i n’explicava alguna anècdota. L’Aragó es meravellava d’aquella memòria. Tots en fèiem elogis. N’hi havia, d’altra banda, que li teníem una veneració especial perquè n’havíem estat deixebles i recordàvem la forma exquisida – ens tractava de vostè- de relació amb l’alumnat. Jo el vaig tenir de professor de Filosofia, Lògica i Ètica a la carrera de Magisteri. I hi havia contactat, a més, a la Biblioteca i a la Casa de Cultura, que va dirigir molt de temps. També havíem coincidit al Consell de la Revista de Girona. Algunes vegades m’havia aclarit algun dubte paleogràfic o epigràfic.
Era un pou de saviesa i, sobretot, un senyor. Li dec, encara, algun article fent l’elogi de publicacions meves. “No he exagerat gens –em remarcava quan li agraïa el text- , he dit el que sento.” Bellíssima persona. Recordo que vaig estar a casa seva, al carrer de Ferran Agulló, en ocasió de portarli un recull de poesies meves i va convidar-me a passar i compartir amb ell una estona. Li agradava conversar i tenir companyia. Em va mostrar una esplèndida poltrona articulada que els fills li havien regalat i que adoptava les posicions més convenients. Menys parlar, ho feia tot. Ell n’estava enamorat. Poc després va caure i va quedar ja molt tocat. Uns mesos més tard va morir. Tenia 97 anys llargs. La Cambra de Comerç havia arribat a temps de reconèixer-li els seus mèrits el 16 de desembre de 2019, en ocasió del darrer repartiment de guardons als establiments històrics. Aquell dia, abans de l’acte dedicat als industrials i comerciants, la Cambra ens va sorprendre a tots oferint un guardó de record als dos membres del jurat més antics, ell i jo. Tinc, doncs, l’honor
2020
d’haver compartit amb ell un moment entranyable. Sé que aquell detall el va fer molt feliç. Una vida dedicada a Girona Havia nascut a Girona el 12 de juliol de 1922. De petit, va estudiar al col·legi dels Maristes i, més tard, a l’Institut de Girona del carrer de la Força, centre docent del qual, un temps després, ell també en seria professor. Després del batxillerat (acabat el 1941) i de l’anomenat examen d’Estat anà a la Universitat de Barcelona, on estudià història i s’hi llicencià (1945) i doctorà (1963). Entrà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i en el període 1949-1987 va portar a terme l’organització de la Biblioteca Pública de Girona. També va desplegar la seva tasca professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980), a l’Arxiu Històric Provincial (1952.º985) i a la Casa de Cultura (1966-1982). Pel que fa a la seva tasca docent, també formà part, com hem dit, del professorat de l’Escola Normal, i col·laborà en la fundació del Col·legi Universitari de Girona (1969), el germen de la UdG, del qual fou cap d’estudis entre el 1969 i el 1974. També fou nomenat comissari provincial d’extensió cultural a Girona (1964-1969) i delegat del
Ministeri de Cultura (1978-1980). Va ser Acadèmic Corresponent de la Real Academia de la Historia (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994). El 1988 fou nomenat per l’Ajuntament de Girona cronista oficial de la Ciutat. Col·laborà habitualment al Diari de Girona i a la Revista de Girona editada per la Diputació. Va escriure diversos llibres i articles, la majoria dedicats als temes dels impressors gironins, la premsa i a altres aspectes de la història de la ciutat de l’Onyar. Estava en possessió de la Comanda de l’Orde d’Alfons el Savi (1967) i de la Medalla al Treball President Macià (2001). La seva imatge ha quedat íntimament unida a Girona, gairebé com una pedra més del conjunt monumental que ell tant estimava.
Mirambell i Aragó al jurat del 2015.
Horpisa
1970
Des de 1970 · Olot
Pioners en la producció de formigó i presents als fonaments de molts equipaments de la comarca de la Garrotxa Carretera de la Canya, 115 · Olot - 17800 · grupminguet.com · Tel. 972 262 050
L’empresa ha participat en la Plaça del Mercat d’Olot o en els túnels de Collabós, entre moltes altres obres
Planta d’Horpisa actual.
Horpisa va començar l’aventura de produir formigó a Olot el 1970. Va ser la segona planta de producció que es posava en marxa a les comarques gironines, en un temps en que la construcció funcionava d’una manera molt diferent a avui. La primera planta va ser a l’actual polígon de les Mates, fins que el 1992 es va traslladar a les actuals instal·lacions de la carretera de la Canya. L’empresa ha contribuït, amb el formigó, a canviar el paisatge de la comarca amb la participació a molts equipaments: pavellons esportius, escoles, comissaries de mossos, instituts, escoles o l’Hospital Comarcal. Darrerament, ha participat també en piscines de clubs esportius o espais municipals com l’arxiu, la Plaça del Mercat o l’Espai Cràter.
La celebració dels 25 anys de l’empresa.
La planta de les Cols al 1970.
Cal destacar en el seu catàleg de construccions polígons industrials, depuradores, indústries i habitatges de tota mena. Infraestructures viàries Horpisa va participar també als túnels de Collabós, que faciliten la connexió amb el Ripollès, i a l’autovia OlotBesalú, que va suposar un gran canvi en la mobilitat d’empreses i particulars del territori. La feina d’Horpisa no hagués estat possible sense la confiança dels clients i la implicació dels treballadors. L’empresa, com tantes altres de tot el món, ha tingut un any 2020 complicat a causa de la Covid-19, però encara el futur amb optimisme i nous projectes.
Carnisseria Victòria
70 192
Des de 1970 · Roses
De matar els propis animals a l’escorxador fins a cuinar menjar preparat per a les noves generacions Avinguda de Montserrat, 1 · Roses - 17480 · carnisseriavictoria.com · Tel. 972 256589
El 2010 el negoci es va transformar totalment i es va obrir la carnisseria actual, moderna i funcional
Exterior de la botiga antiga.
En Miquel Estañol Vila va començar a fer de carnisser l´any 1960, però no es va establir pel seu compte fins 10 anys més tard, el 1970, quan va fundar, juntament amb la seva esposa Victòria Freixanet, la seva pròpia carnisseria. Es tractava de Ca l´Estañol, ubicada al carrer de l’Església de Roses (Alt Empordà). Llavors només es venia carn fresca, que els mateixos carnissers s’ocupaven de matar a l´escorxador de Roses. Amb el temps, es van anar introduint nous productes en el seu catàleg de venda, com els embotits casolans de la casa. Uns anys després també van començar a vendre una àmplia varietat de formatges. La nova botiga Anys més tard es va ampliar el negoci obrint una nova botiga a l´Avinguda de Montserrat, ja amb el nom de Carnisseria Victoria, que és on actualment es troba
Dues imatges del taulell, amb un assortiment molt variat de productes.
Exterior de la botiga actual.
l’establiment. L´any 2002, Rosa Estañol Freixenet, filla d´en Miquel i de la Victoria, passa a dirigir el negoci i l´any 2010 es reforma totalment l´establiment transformant-lo en l’actual carnisseria, moderna i funcional. Nous elaborats Durant tots aquests anys, a la carnisseria han continuat fidels a les receptes tradicionals dels productes artesans que ja s’elaboraven dels incis, però també han ampliat l´oferta amb una àmplia gamma de nous elaborats, destinats a satisfer la demanda de les noves generacions de clients. Els darrers anys, la Carnisseria Victòria ha fet una aposta pel menjar preparat de qualitat, a punt d´escalfar i menjar.
Hotel Acapulco
1970
Des de 1970 · Lloret de Mar
D’un bar de menús per a paletes a un hotel de quatre estrelles amb decoració exquisida i atenció als detalls c/ Josep de Togores, 21 · Lloret de Mar - 17310 · hotelacapulcolloret.com · Tel. 972 365 498
Amb motiu del 50è aniversari s’ha fet una reforma integral, amb un estil mediterrani, lluminós, fusta i colors marins
El restaurant de l’hotel.
L’any 1940, la Loreto Comas, una jove de 17 anys de Cervià de Ter, va arribar a Lloret de Mar per fer feines de casa al Castell d’en Plaja de Lloret de Mar. Per aquells anys Narcís Taulina era pagès i pescador a la vila. Amb el creixement exponencial del turisme durant els anys 50, Loreto i Narcís van decidir emprendre el seu propi negoci: Ca l’Onclet, inaugurat l’any 1959. Inicialment es tractava d’un bar que oferia dinars i berenars als paletes i constructors que treballaven en l’expansió urbanística. Ben aviat es va decidir ampliar el negoci a bar-pensió. Esperonats pels èxits, a finals dels anys 60 van emprendre el projecte de construcció de l’hotel conjuntament amb els seus fills, la Rosa i en Miquel, i les seves parelles, en Vicenç i la Dolors. Gràcies a la col·laboració amb agències de viatges europees, la família va aconseguir el finançament per adquirir el terreny i començar la construcció. Amb molt de seny, van iniciar la primera fase de l’Hotel Acapulco el 1969. El 27 d’abril de 1970 van inaugurar un total de 90 habitacions. Dos anys després, la segona fase dobla el nombre d’habitacions. El turisme dels anys 80 es movia en autocar i es va obrir un bar d’entrepans i frankfurts a l’entrada de l’hotel, el Dallas. Els guies de les agències encarregaven entrepans per a tots els seus
La recepció.
clients pels trajectes de tornada. Els anys 80 s’amplia el negoci amb l’obertura del bar musical Jäger Stube, per oferir entreteniment a clients i turistes. Avui continua al mateix espai. Durant els 90, la tercera generació (Jordi, Montse i Damià) comença a treballar-hi. A més, l’any 1995, l’hotel fa el salt de categoria a 3 estrelles. L’aposta és la qualitat. Al 2005, afegeixen 12 habitacions superiors a la sisena planta i 6 apartaments, sumant 198 habitacions, i l’any 2012 assoleixen les 4 estrelles amb la tercera generació consolidada a l’equip directiu. L’any 2018 es reforma el restaurant, creant una zona exterior i un espai chill-out. El 2019 es renoven les habitacions superiors, l’accés principal de l’hotel i s’inaugura La Botigueta, dedicada a articles d’estiu. El 2020, amb motiu del 50è aniversari, s’ha realitzat una reforma integral de les zones comunes, optant per un estil mediterrani, lluminós, amb fusta, colors marins, vegetació i molts detalls. Així, a dia d’avui i després de 50 anys de trajectòria, el seu core business segueix basant-se en la capacitat d’adaptació, la millora contínua de les instal·lacions, la formació del personal i l’atenció als detalls. La familiaritat i el tracte proper han sigut i segueixen sent l’essència de l’hotel.
Hotel La Coma
1966
Des de 1966 · Setcases
El restaurant d’una gran cuinera i un ramader evoluciona cap a un hotel de tres estrelles Prat de la Coma, s/n · Setcases, Camprodon - 17869 · hotellacoma.com · Tel. 972 136 074
El poble de Setcases va començar a tenir nom als anys seixanta i el matrimoni va veure que el creixement del turisme podria impulsar un nou restaurant
El terreny que va servir per ubicar l’establiment era a l’entrada del poble.
Amb només 26 anys, Pere Perpinyà i Paquita Pérez obrien les portes de La Coma. Paquita provenia d’una família d’hostalers, anomenada can Tiranda, i en Pere era ramader. A principis dels anys seixanta es van casar i, uns anys després, va néixer la Carme, la seva única filla. En aquella època, Setcases començava el seu creixement i el turisme agafava força. Com que aquell poblet de la vall de Camprodon començava a agafar nom, el matrimoni va decidir aprofitar l’experiència de la Paquita com a cuinera per obrir un restaurant. Un restaurant de prestigi En Pere era el propietàri del prat La Coma, un terreny situat a l’entrada del poble, on van decidir obrir l’establiment. Els inicis no varen ser fàcils, però amb molt d’esforç, treball i dedicació van aconseguir prestigiar el
L’establiment a l’any 1979.
Una imatge actual de l’establiment .
restaurant i fer-lo conegut a la contrada. A partir del 1972, en Pere i la Paquita van decidir ampliar el seu negoci amb la construcció de 6 habitacions, afegint al restaurant un petit hostal. Com que l’establiment funcionava molt bé i hi havia força demanda, vàren ampliar-lo fins a convertir-lo en un hotel de dues estrelles. Un hotel en un entorn idílic Anys més tard, i ja amb la Carme al capdavant de la gestió, La Coma és un hotel de tres estrelles, amb 50 anys d’experiència, situat en un paratge idílic de la Vall de Camprodon. L’establiment continua treballant amb la mateixa il·lusió que als seus inicis, produrant que els seus clients se sentin com a casa.
Els hostes valoren des de sempre el contacte amb la natura.
Girona Futbol Club
1930
Des de 1930 · Girona
Nascut al Cafè Norat de la Rambla de Girona per competir entre els grans clubs del futbol de l’Estat Estadi de Montilivi, Avda de Montilivi, 141 · Girona - 17003 · www.gironafc.cat
El 4 de juny de 2017 va assolir el desitjat ascens a la Primera Divisió, una fita que la ciutat va viure amb un esclat de joia indescriptible
El Girona FC del 1932, amb la “davantera de seda”.
El camp de Vista Alegre reunia cada cop més espectadors.
El 23 de juliol de 1930 es va fundar el Girona FC, que venia a cobrir el buit que havia deixat la U.D. Gerona, entitat que havia nascut a inicis dels anys vint i que va desaparèixer per problemes econòmics. Al cafè Norat de la Rambla es va coure la creació del club, que jugaria durant una colla d’anys al camp de Vistalegre, a prop de l’Onyar, fins que l’any 1970 es va traslladar a l’actual emplaçament de Montilivi. Esportivament, els primers anys del Girona van ser fructífers, però si cal destacar una temporada per damunt de totes, aquesta és la 1935-36, que els va portar a disputar la promoció per l’ascens a Primera Divisió, capitanejats per ‘Mingu’ Balmanya. Després de la Guerra Civil, altres noms van marcar la història del club, com Fèlix Farró, Curta o Isidre Sala, que va arribar a ser olímpic a Mèxic al 68. El 14 d’Agost de 1970 es va inaugurar l’estadi
de Montilivi, on els blanc-i-vermells han jugat ininterrompudament durant 50 anys. Moltes temporades en categories semi-professionals, com la Tercera o la Segona B, però des del 2008 que juga a la lliga professional i, el 4 de juny de 2017, va aconseguir per fi el desitjat ascens a Primera Divisió. La ciutat va viure aquesta fita amb un esclat de joia indescriptible. La màxima categoria va durar dues temporades, amb històrics resultats enfront els millors equips del món i amb un Montilivi amb gairebé 15.000 espectadors per veure duels contra FC Barcelona, Real Madrid o Atlético de Madrid. La victòria a Montilivi enfront del Real Madrid, coincidint amb el dia de Sant Narcís, patró de la ciutat, està gravada per sempre a la retina de molts aficionats gironins. El club segueix actualment lluitant per tornar a la màxima categoria, fent bandera de ‘gironisme’ arreu del món.
Les taquilles de Vista Alegre.
Vista aèria del camp de Montilivi.
General Markets Food Iberica
1925
Des de 1925 · Vilamalla
D’un negoci de fruita i verdura a una de les empreses alimentàries més importants del país c/ Germans Miquel, s/n. Polígon Empordà internacional· Vilamalla - 17469 · gmfood.rd · Tel. 972 527 000
El 1986 es va crear la marca pròpia Gourmet, que compta amb més de 1.000 referències, i el 2000 la cadena SUMA, amb 300 establiments
Als inicis, l’empresa duia per nom Pedro Miquel e Hijos SL.
Un dels establiments Gros Mercat en l’actualitat.
L’actual General Markets Food Iberica va néixer l’any 1925 a Figueres quan Pere Miquel Estela va posar en marxa un negoci de venda de fruita i verdura. Vint anys més tard l’empresa de distribució d’alimentació ja comptava amb 16 treballadors i estrenava un magatzem de 1.000m2 a Figueres. La mateixa ciutat on l’any 1970 va obrir el primer Gros Mercat, que va ser el primer magatzem autoservei a l’engròs que es va obrir a l’Estat espanyol, convertint l’empresa en pionera en aquest model de negoci que avui es coneix com a cash&carry. L’any 1986 es va crear la marca pròpia Gourmet, la principal de la companyia i que actualment
compta amb més de 1.000 referències, i l’any 2000 es va crear la cadena de supermercats franquiciats SUMA, actualment amb més de 300 establiments repartits per tot l’Estat.
El Gros Mercat l’any 1970.
L’empresa té una base logística a Torrejón.
La multinacional Bright Food L’any 2015, i després de 90 anys a mans de la família Miquel, l’empresa va passar a la multinacional xinesa Bright Food, amb seu a Xangai. I al 2018 va canviar de nom per l’actual General Markets Food Iberica, que al 2020 ha celebrat 95 anys.
Cafès Cornellà
1920
Des de 1920 · Fornells de la Selva
Una empresa històrica lligada a l’illa de Cuba que fusiona la tradició del cafè amb l’alta tecnologia Llevant, 4-6 · Girona - 17458 · cafescornella.coffee · Tel. 972 476 300
Quan Pere Cornellà Vidal va anar a Cuba a fer de soldat va descobrir l’origen del cafè, cosa que va marcar la passió de la família per aquest producte
El primer establiment de Cornellà, a Girona.
Com una havanera, la història de Cafès Cornellà comença quan Pere Cornellà Vidal (Celrà, 1849) va anar a Cuba com a soldat. Allà hi va fer el descobriment del cafè en origen, cosa que va marcar la passió de la família per aquest producte i el naixement d’una dinastia de reconeguts torradors. El seu fill gran, Narcís Cornellà Ametller, va incorporar el comerç del cafè a la seva botiga de colonials de Girona. El 24 de setembre de 1920, tal com es va registrar en el llibre de sessions de l’Ajuntament de Girona, va obtenir la concessió municipal. L’empresa, com a establiment, va néixer en una antiga sala de ball situada al número 7 de la ronda del Dr. Robert de Girona, ara Pare Claret, molt a prop de l’estació de tren, des d’on els arribava el cafè verd que compraven al port de Barcelona. Amb una gran visió comercial, Narcís Cornellà ja va dur a terme importants campanyes publicitàries als diaris de l’època. La firma es va convertir en el principal proveïdor de cafè de la província de Girona i va anar creixent. El 1930, Cafès Cornellà ja era a la llista de les empreses més grans de la ciutat, i al 1931 disposava d’estand a la Fira de Girona. La Guerra Civil no va aconseguir interrompre l’activitat del cafè a Girona, però la va atenuar i la va perjudicar, a causa de la contínua manca de subministrament. El 1954 es va
Publicitat a la festa major de Llagostera, el 1926.
incorporar la segona generació –que bé podria ser la tercera– de l’empresa. Va ser el torn de Pere Cornellà Prujà per viure i sobreviure a aquells temps de control encotillat del cafè, que es va perllongar fins el 1980. La seva primera decisió va ser traslladar l’empresa a uns antics tallers d’automoció de l’Exèrcit al carrer Santa Eugènia. Va promoure el naixement del cafè envasat i segellat en bosses. Nova planta a Fornells de la Selva El jove advocat Pere Cornellà Valls, la tercera generació de productors de cafè, va fer créixer i modernitzar encara més l’empresa. Es van enfrontar al recentment impugnat pla general d’urbanisme de Girona, obligantlo a buscar un nou emplaçament industrial, i va obrir una nova planta al municipi veí de Fornells de la Selva, on continua avui. Això va implicar un salt en tots els sentits: informatització pionera, digitalització i priorització de la gestió i l’excel·lència. Va crear una escola de formació de baristes i és pioner en les competicions a nivell estatal. A Cafès Cornellà, com sempre, miren d’avançarse al futur, amb el cibercontrol de les cafeteres i l’ús de les noves tecnologies per mantenir el sabor i els aromes dels millors cafès del món.
Grup Batallé
1920
Des de 1920 · Girona
Els germans Pere i Josep Batallé han creat un conglomerat d’empreses dedicades a la producció porcina i a la recerca genètica Avinguda dels Segadors, s/n, 1 - 17421 · Riudarenes · batalle.com · Tel. 972 856 050
Grup format per Selección Bataller, la fàbrica de pinsos Esporc, l’escorxador Norfrisa, la sala de desfer Cárnica Batallé i l’assecador Reserva Batallé.
El logo del centenari, damunt una imatge del primer establiment a Riudarenes.
L’origen del Grup Batallé es remunta al 1920, quan Pere Batallé Vilà, fill de Santa Coloma de Farners, va obrir una botiga de comestibles amb una petita fàbrica d’embotits a Riudarenes, després de tornar de Barcelona, on havia treballat en una botiga de vins. L’activitat més reeixida de Can Batallé era l’elaboració del «pernil en dolç», un producte i una indústria aleshores incipient, que els va ensenyar un tècnic alemany. Va ser una solució per donar sortida als pernils, peces que tenien poca demanda a les carnisseries, ja que a la majoria de les cases feien la matança i es salaven els cuixots i les espatlles. Josep Batallé Vila va succeir el seu pare i va dirigir l’establiment fins a la seva prematura mort, el 22 de novembre del 1966. Els fills, Pere i Josep Batallé Deulonder, de 22 i 19 anys, en van agafar les regnes i van reorientar el negoci. Van apostar per la selecció de porcs, l’especejament i la distribució. Així com Josep Batallé Deulonder ajudava el seu pare des del 1965, en el sacrifici i la transformació de 10 porcs a la setmana, el seu germà Pere treballava amb un oncle que ja tenia relació amb fabricants de pinso belgues, les granges de la raça de Landrace, i la selecció genètica. De seguida, van observar que amb porcs més magres i musculats s’hi guanyaven més bé la vida, per la qual cosa van ser els primers de l’Estat espanyol a pagar un extra per la qualitat. El 1974 van crear la societat
Edifici actual de l’empresa.
Batallé Germans i, més endavant, van aixecar les noves instal·lacions a Riudarenes. Aquella raça belga de porcs blancs s’estressaven molt, i en van buscar una de més soferta. El 1984 van descobrir els Duroc a Hongria, a l’empresa Tetra Babolna, i en van aconseguir l’exclusivitat per a l’Estat. A partir d’aquí van començar a construir granges i a fer créixer les instal·lacions. Des d’aleshores treballen en la millora genètica del porc, fins a arribar a tenir les granges d’àvies, tan de Landrace com de Duroc, per tenir truges i verros per a garrins d’engreix. La intensa selecció els ha portat a una variant genètica pròpia, la qual se’n podria dir una nova raça especial, més prolífica i amb més rendiment. L’anomenen Porc Únic. En paral·lel, van treballar en I+D per alimentació, amb noves fórmules de pinsos; van fer seguiment de cada porc a l’escorxador i comencen a controlar la qualitat organolèptica dels pernils, que ja assecaven a Granada, on hi ha Reserva Batallé. Avui fan recerca genètica amb diferents universitats, com la UdG, i centres de recerca i estudi, com l’IRTA de Monells. El Grup Batallé està format per Selección Batallé, la fàbrica de pinsos Esporc, l’escorxador Norfrisa, la sala de desfer Cárnica Batallé, i l’assecador de pernils i espatlles Reserva Batallé. El Grup exporta a Europa, el Japó, Austràlia, Corea del Sud, la Xina, Xile i Mèxic, entre d´altres.
Aspen - Magatzems Isern
1920
Des de 1920 · Puigcerdà
Una selecta botiga de roba que ha resistit totes les ventades de la història Carrer Major, 7 · Puigcerdà - 17520 · aspencerdanya.com · Tel. 972 881 540
La crisi de la postguerra es va anar superant amb l’afluència de clients francesos, que tenien més poder adquisitiu
La cantonada de l’establiment. Foto: arxiu Sebastià Bosom 1947-1997.
A principis del segle XX, Tomàs Isern i la seva dona, Pilar Rey Jordana, van obrir una botiga de teles al carrer Major núm. 1 de Puigcerdà. La parella va tenir només un fill, en Pere Isern Rey, que va néixer al primer pis, damunt de la botiga, el 20 d´abril de 1917. Després de la Primera Guerra Mundial, que va afectar especialment la part de la Cerdanya francesa, van venir els anys de la grip espanyola amb una intensa crisi econòmica que va obligar Tomàs a emigrar a Amèrica, concretament a Tegucigalpa (Hondures). L’aventura americana no va anar bé, i quan Tomàs va tornar ja estava molt malalt de tuberculosi i va morir al cap de poc. Des de llavors, la botiga s´anomenà Vídua Isern. Va anar prosperant i va moure’s al número 7 del mateix carrer Major. Malauradament, en arribar la Guerra Civil espanyola la botiga va ser confiscada pels anarquistes. Van poder recuperar-la i van començar una nova etapa en uns anys difícils. Els fabricants de Barcelona deixaven el gènere als comerciants per la confiança generada abans de la guerra, ja que no hi havia diners ni per pagar el gènere. Època daurada La postguerra fou llarga i feixuga, però a partir de l´any 1948 la frontera amb França començà a obrir-se
Imatge actual de la botiga, que porta el nom d’Aspen.
i arribaren clients francesos, que gaudien d´un poder adquisitiu més alt. Començà una època daurada per als comerciants a la Cerdanya. Els francesos no podien comprar roba a Catalunya, ja que es considerava contraban, però se les empescaven per fer-ho: entraven per la frontera amb roba vella i tornaven a França vestits amb la nova roba, molt econòmica per al seu nivell de vida. En Pere es va casar amb la Paquita Simon de Maury i van treballar sempre junts al negoci fins a la seva jubilació, l’any 1986. Després d´una reforma i de treballar a la botiga des de molt joveneta, Núria Simon Meya, la neboda de la família, va continuar amb el negoci fins el dia d´avui. Des de l’any 2012, porta el nom d’Aspen.
L’interior de la botiga, als seus inicis.
Teisa
1920
Des de 1920 · Girona
D’alternativa a la tracció animal a una gran flota de transport de viatgers focalitzada en l’energia neta c/ Sardenya, 16 · Girona - 17007 · teisa-bus.com · Tel. 972 204 868
Els primers òmnibus de l’empresa funcionaven amb energia elèctrica nocturna sobrant de les centrals hidroelèctriques del riu Fluvià
Les bebeques de l’any 1920.
Transports Elèctrics Interurbans SA fou fundada el dia 13 de març de l’any 1920 al municipi de Banyoles. El seu nom prové de l’origen de la força motriu dels seus primers vehicles propietat de TEISA, que aprofitaven l’energia elèctrica nocturna sobrant de centrals hidroelèctriques del Fluvià per moure la seva flota d’òmnibus. Naixia amb un aire de renovació i innovació, ja que en aquells moments els desplaçaments entre les diferents poblacions es realitzaven mitjançant vehicles de tracció animal. En els seus inicis, l’empresa va haver de treballar dur per mirar d’adaptar-se a uns temps canviants, on els costums i les circumstàncies socials evolucionaven a una velocitat vertiginosa. Durant uns quants anys, l’empresa hagué de fer front a la forta competència que suposava un altre mitjà de transport important, el tren. Curiosament, més tard amb el declivi del ferrocarril a les nostres comarques, TEISA va integrar les línies d’autocar hereves del ferrocarril entre Girona i Sant Feliu de Guíxols, Olot o Banyoles. TEISA ha sabut afrontar els canvis que han anat sorgint de la demanda social, estant sempre a l’avantguarda de totes
Un dels busos actuals de la companyia que fan serveis discrecionals.
les novetats tècniques per poder donar el millor servei en les millors condicions. Ha apostat per l’ampliació de les destinacions i la millora constant de la flota de vehicles. Juntament amb el servei regular de transport de passatgers, TEISA ofereix altres serveis de transport, com són els serveis escolars, els desplaçament d’obrers fins al seu lloc de treball, els serveis especials per a viatgers discapacitats i els serveis discrecionals arreu del país i Europa. També realitza serveis urbans en municipis com Girona, Salt, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Olot. Pla de descarbonització i noves tecnologies Tenint en compte els reptes de futur i amb l’objectiu de respectar el medi ambient, TEISA està apostant per vehicles de baixes emissions i preparant el pla de descarbonització de la seva flota, tot combinant també la utilització de noves tecnologies de la informació per a millorar la comunicació i la comoditat dels seus clients, tot vetllant per una mobilitat compartida i sostenible dels ciutadans.
Entrega de guardons del 2019
Foto de grup de tots els premiats.
Una de les premiades, amb el diploma i la placa de forja.
Imatge general de la sala durant l’entrega dels guardons.
2020
2020
Joan Domènech i Enric Mirambell, a la fila zero durant l’entrega dels guardons.
La consellera de cultura va ser la convidada d’honor en els premis del 2019.
La taula d’autoritats durant l’entrega de guardons.
Bases de la convocatòria de 2021
2020
La XXXXII edició de les Distincions als Establiments Històrics que concedeix la Cambra de Comerç de Girona es regirà d’acord amb les normes següents:
1. Seran distingides amb un diploma i una placa de forja artística, una peça única per lluir a la façana de l’establiment, totes les empreses comercials, industrials o de serveis establertes a les comarques gironines, i que acreditin que en el decurs de l’any 2021 hagin complert els 50, 75, 100, 125, o 150 anys de la seva activitat mercantil. També qualsevol altra xifra rodona a partir dels 150 anys. 2. Es podran distingir totes les empreses que acreditin més de 50 anys d’existència i que no hagin obtingut mai abans la distinció. En aquest cas, no cal que sigui una xifra rodona. 3. Caldrà aportar els documents relatius a la data d’inici de la vida de l’empresa i a la seva continuïtat fins als nostres dies. Els documents no hauran d’oferir dubte sobre la seva autenticitat. 4. El fil de la continuïtat de l’empresa vindrà marcat per l’activitat, d’acord amb l’evolució pròpia del sector, o bé per la relació familiar o d’associació empresarial amb els fundadors. En cas de dubte, el jurat tindrà la darrera decisió al respecte. 5. No influirà en la decisió el fet d’haver traslladat l’establiment a un local diferent de l’originari, sempre que ambdós es trobin dintre dels límits de la demarcació territorial de la Cambra de Girona. 6. El lliurament de les distincions tindrà lloc en un acte públic a la sala d’actes de la Cambra en dates properes a les festes de Nadal. S’editarà una revista commemorativa amb fotografies històriques de tots els establiments. Cada guardonat en rebrà 20 exemplars. 7. La decisió final sobre els establiments a distingir serà presa per un jurat format per professionals de la Cambra, historiadors i experts en documents històrics. Qualsevol circumstància no prevista serà resolta de manera inapel·lable pel propi jurat. 8. A més de la documentació acreditativa de l’antiguitat, caldrà lliurar còpia del NIF de l’empresa, una breu explicació escrita sobre la seva història i vicissituds, així com algunes fotografies antigues i modernes. Caldrà fer-ho arribar a la Cambra de Comerç de Girona, Gran Via de Jaume I, 46, abans del dia 30 de setembre de 2021.
EL JURAT DELS GUARDONS DELS ESTABLIMENTS HISTÒRICS El jurat dels guardons dels establiments històrics està integrat per: Jaume Fàbrega, president de la Cambra; Domènec Espadalé, expresident de la Cambra; Lídia Vidal, vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Girona Joan Domènech, historiador i mestre; Eduard Torrent, director gerent de la Cambra; Júlia Torrent, excap de comunicació de la Cambra; Dolors Muñoz, presidenta d’Honor de la Càtedra Cambra de la UdG i, actuant com a secretari, Gerard Bagué, responsable de comunicació i noves tecnologies de la Cambra.
2020
PUBLICACIÓ DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE GIRONA TEXTOS I FOTOS: Establiments premiats IMPRESSIÓ: Alzamora DISSENY: Gabinet Disseny Gràfic COORDINACIÓ I ELABORACIÓ: Gerard Bagué