De dimarts a dissabte de 17 a 21 h Diumenges, dilluns i festius tancat
Tota irrupció espontània compromet el sistema en el qual es manifesta. L’aparició d’un signe erràtic és suficient per desestabilitzar aquells engranatges que, en funció d’agents collaboradors, en garanteixen el funcionament. Per tal de perpetuar-se, un sistema ha d’evitar qualsevol interrupció, ha de repel·lir qualsevol imprevist. Ara bé, si l’observem com el conjunt de procediments i restriccions que defineixen un marc productiu, cognitiu o coercitiu, allò que la presència indisciplinada de l’espontani ens anuncia és l’oportunitat de refer -o bé suprimir de forma definitiva- les En el marc de l’exposició El martell sense pautes que en regulen mestre , els artistes són els responsables les funcions; ens convida a invertir aquelles d’identificar la fallida d’aquests protocols convencions que esta- i, a la vegada, aquells qui, des de nocions com tècnica, empatia o subjectivitat, resbleixen la distinció entitueix en espais en què l’aparició de l’estre el bon i el mal ús. pontani esdevé motiu discursiu i formal.
Centre Cívic Can Felipa C/ Pallars, 277 08005 Barcelona 932 563 840
És en els dispositius que tenim a l’abast, en les estructures lingüístiques més elementals, en l’organització de la nostra quotidianitat, que aquest sistema es rebel·la de forma preeminent. És en l’exercici d’una «indisciplina local» que la seva estructura esdevé tangible. Si avui l’error s’integra dins d’una experiència planificada, només des de la imaginació, des dels marges d’una lògica eficient, el podem invocar i habilitar sense constriccions.
www.cccanfelipa.cat
Club de lectura
En motiu de l’exposició, la Fundació Antoni Tàpies acollirà l’activitat Massa imaginació, un grup de lectura en què s’ampliaran algunes de les línies discursives del projecte, per generar un espai per al diàleg i la posada en comú.
Els dimecres 11 de juny, 25 de juny, 9 de juliol i 23 de juliol a les 19 h
The ecstasy of influence. A plagiarism, Joanthan Lethem Hem de ser originals? Ho hem estat mai? L’apropiació i el plagi són fonamentals per entendre algunes de les praxis que s’esdevenen avui. Més enllà dels debats sobre el geni i la creativitat, quins són els marcs que restringeixen el nostre dret a contaminar-nos d’allò que ens envolta?
Redundancia. La danza y las malícias de la repetición, Roberto Fratini La repetició és una estratègia formal que estructura bona part de les pràctiques artístiques contemporànies. Ens centrarem en l’aparició d’aquestes formes obstinades en la dansa, i en les narratives que es generen al voltant d’una estètica acumulativa.
Derives radicals A partir de materials d’origen divers, com cartells, fanzins o fulls volants produïts i/o recol·lectats per Xavi Cot durant els anys 70 i 80, reconstruirem alguns dels límits materials d’una escena cultural convulsa, en què la música i el còmic van ocupar un espai central.
Screening the page/Paging the screen, Marjorie Perloff El llibre no és l’àmbit exclusiu de la lectura i l’escriptura, avui també llegim i escrivim mitjançant una gran varietat de dispositius electrònics. Una adaptació que sens dubte ha alterat l’ús i la Per a més informació forma d’aquestes dues i reserves cal escriupràctiques. re un correu electrònic amb l'assumpte Massa imaginació a: info@cccanfelipa.cat
A la Fundació Antoni Tàpies C/ Aragó, 255, 08007 Barcelona 934 870 315 www.fundaciotapies.org
Massa imaginació
Activitats
El divendres 25 de juliol a les 21 h
Al teatre de Can Felipa
Com a colofó a l’exposició, Arponera presenta, en col·laboració amb la Coral Joncar i en format concert, el seu nou projecte. Prenent com a punt de partida episodis històrics, les sis peces que componen aquest relat musicat teixeixen una genealogia de la destrucció În padure (Als boscos) i la celebració, enteses com a motors d’una redefinició de les comunitats. Un espectacle en què la polifonia vocal i la música popular es combinen per restituir el poder emancipador de l’acte musical.
En els seus darrers projectes Oriol Nogues investiga les possibilitats d’un teatre al marge de les convencions temporals i espacials. Alliberat de tota voluntat de representació, aquest «teatre impossible» es projecta a la nostra ment a partir de materials i esdeveniments dispersos en els quals es barregen dramatúrgies clàssiques, youtube i imatges trobades. En la seva versió performativa, l’impossible pren la forma de relat oral i, finalment, esdevé signe.
Teatre impossible. Versió oral A la sala d’exposicions de Can Felipa
El divendres 11 de juliol a les 18 h a les 19 h
Visita comentada
Coordinació Joana Hurtado
Disseny gràfic Sebastian Berns
Muntatge Marc Quintana
Organitza
Col·labora
Figues febles De dimarts a dissabte de 17 a 21 h Diumenges, dilluns i festius tancat
Tota irrupció espontània compromet el sistema 2014 en el qual es manifesta. L’aparició d’un signe erràtic és suficient per desestabilitzar aquells La trobada fortuïta del manusengranatges que, en funció d’agents colcritlaboradors, A la recercaendelgaranteixen cony per- el funcionament. dutPer serveix pretext al dartal dede perpetuar-se, un sistema ha d’evitar rer qualsevol projecte interrupció, d’Antoni Hervás. ha de repel·lir qualsevol Figues feblesAra és bé, unasi aproxiimprevist. l’observem com el conjunt mació personal a aquest dode procediments i restriccions que defineixen cument descartat, en el qual un marc productiu, cognitiu o coercitiu, allò que el seu autor desplega un ima- de l’espontani ens la presència indisciplinada ginari irreverent i provocador. anuncia és l’oportunitat de refer -o bé suprimir Emprant el dibuix com a les estrade forma definitivatègia de reconstrucció, Hervás En el marc de l’exposició El martell sense pautes que en regulen destria els elements constitumestre , els artistes són els responsables les funcions; ens conents del relat original i descovida a invertir aquelles d’identificar la fallida d’aquests protocols breix en els detalls convencions queinadvertits esta- i, a la vegada, aquells qui, des de nocions escletxes per on s’escola bleixen la distinció en- unacom tècnica, empatia o subjectivitat, respulsió autobiogràfi ca. titueixen espais en què l’aparició de l’estre el bon i el mal ús. pontani esdevé motiu discursiu i formal.
Els darrers treballs videogràfics d’Ainara Elgoibar s’endinsen en contextos que, per la seva condició antinarrativa, defugen un registre fílmic. En aquesta peça, realitzada durant una visita a diferents parcs temàtics d’Orlando, la càmera s’atura en detalls aparentment intranscendents, i es recrea en moments i espais de transició. Una espera que descriu des de la seva banalitat les estructures To amuse (Entretenir) que governen allò que 11' 24" 2014 anomenem distracció.
Centre Cívic Can Felipa C/ Pallars, 277 08005 Barcelona 932 563 840
És en els dispositius que tenim a l’abast, en les estructures lingüístiques més elementals, en l’organització de la nostra quotidianitat, que aquest sistema es rebel·la de forma preeminent. És en l’exercici d’una «indisciplina local» que la seva estructura esdevé tangible. Si avui l’error s’integra dins d’una experiència planificada, només des de la imaginació, des dels marges d’una lògica eficient, el podem invocar i habilitar sense constriccions.
www.cccanfelipa.cat
How our lives become stories 2012 Teatre impossible per a una misantr
«La història d’un esd es pot fer. Només es pot donar Una paradoxa de la ria d’un personatge però que, al mateix t tud dialèctica aferra Una garlanda de sig Una ordenació sistem gen la norma i la form temptatives d’aprox mants i deformats.»
A les instal·lacions de Julia Spínola l’espai adopta un rol actiu en l’estructuració de la nostra percepció. El buit i l’atzar són els ingredients amb què es genera una dramatúrgia de l’objecte complexa, estretament vinculada a l’arquitectura, la dansa i la música. I on el cos i la repetició s’integren com elements que ens permeten abordar una extenuació de la forma i una atomització del seu significat original.
ay-las, ay-las 2014
devenir que no pot ser ni
r. representació: la històque refusa el llenguatge temps, encarna una actiada al real. gnes. màtica de fets que defuma, i que només admeten ximació, reflexos defor» O. Nogues
«Per quin motiu els Codex Abyssus 2014 hauria d’interessar alguna cosa radicalment diferent, mentre continuen vivint en un món materialista? El que volen són solucions polítiques. Volen presons. Presons de paraules, d’idees, de sensacions. Volen propaganda, volen fets, el que volen és entreteniment. Volen que el seu món s’expressi tal com és, i poder dir: “Sí, és això”. Les altres coses els continuen fent por.» V. Bilyk
2014 e. Notes ropa
L’apropiació i la descontextualització apareixen de forma recurrent al treball de Feréstec. La primera, en forma de vídeos en què l’edició de breus fragments de metratge genera patrons rítmics. La segona, des d’un exercici de traducció en què imatges generades i distribuïdes des de dispositius mòbils es fixen de forma permanent en l’espai, i provoquen una tensió entre la ubiqüitat de l’entorn digital en què habitualment es consumeixen i la seva materialitat. Senderi
Squares
2014
2012
Durant els anys noranta en alguns pobles de Romania es destinaren espais en desús a l’establiment de gimnasos informals. Al mateix moment en què es produïa un èxode de les zones rurals cap a les grans ciutats, s’operava una redefinició irreversible de les formes de productivitat. És sota aquesta premissa, que les eines dedicades a l’explotació agrària es van reconvertir en màquines de musculació, i el perfeccionament del cos es va adoptar com una garantia d’accés i èxit.
Hero Factory 4' 10"
2008