Opinió Incertessa versus seguretat

INCERTESSA VERSUS SEGURETAT PENSAMENTS EN VEU ALTA

-“Això ja quasi està superat! És un sotrac del camí. Enguany fluix. Ja fa mesos, ho teníem sabut! L’any que ve bo. I, el 2022 igual o millor que els anys 17, 18 i 19: tot ple! A caramull!”- -“Això només és el començament! Serà una crisi terrible! Mai ses coses tornaran a ésser com abans! Menys quantitat d’hotels oberts, amb un trenta per cent d’ocupació i... fent ofertes en ple juliol. Què es pensaven? Obrir i amb quatre vídeos preparats, tot tornaria a estar ple. Tant curts son? Que no veuen que sa cosa és tant greu que en cinc anys tot haurà canviat i, que el que va ésser , ja no ho serà pus mai!”- -“A la fi han posat ses “hamaques” i ses “sombrilles” i han fet sa platja neta! No sé a que esperaven! Com volen que venguin els turistes amb tot ple d’alga! I, sense gens de vida! No se’n donen compta que això es arruixar-los?”- -“Estava prenen el sol amb la família, a la platja de Son Bauló. Han vengut un capatàs i quatre “empleats”, de descuidat aspecte, i ens han fet fora. A aixecar-nos i partir! I, de males maneres! Amb exigències i amenaces de telefonar a la policia local i a la guàrdia civil. I és un espai públic! Mos hem sentit lladres a ca nostra. Però, si no hi ha turistes! Perquè no deixen la naturalesa tranquil·la d’una vegada? Ja li han fet mal a bastament! Mai en tenen prou! Que no veuen que aviat tot estarà arrasat! I, “llavonces”, qui voldrà venir a Mallorca? Qui vendrà amb la natura destrossada? Natura i ecologisme, sense massificació, ni renous! El so dels ocells, el xiular del vent entre pins i mates, en lloc de “follons” i embossos.”- Tancar, tancar! Jo també voldria tancar. Tot d’una que pugui ho deix i, ben de pressa! Si fos un funcionari que tengués cada dia trenta el “rup rup”, ja fa estona que hauria tancat! Però, no puc. He de pagar el lloguer, a Endesa, “s’aigo”, el picapedrer que m’arreglà els banys. I pagar, pagar, pagar! L’ocupació de la zona pública, l’Iva, el personal, la seguretat social, la pensió a la dona per la manutenció dels fills, les assegurances del cotxe i del negoci... Què estan de bé els que tenen paga d’estat! Els “empleats” públics. Un bon “lletrero” que no anem a ses oficines. Que les diguin que no vagin a cobrar el dia trenta. Mem si les pareixerà bé! El polítics, perquè no es fan un “autoerte”? No diuen que tenen tant bones pagues? Hauran pogut estalviar. Em pensava que quant et presentaves, era per ajudar, per cercar el bé dels altres. Per mi, als que primer “ajuden” és a ells mateixos. O son com el metge de Cas Quets, que deia als malalts “ feis el que vos dic i no el que jo vaig”. Als que no ho entenien les afegia: “Segiu els meus consells i no mireu els meus fets”. Què no m’empipin més que deix sa clau a n’es pany i “que tot se’n vagi a norris”. Mem després d’on cobraran!”-

Així de negre és el devanir de molts. Serà un hivern molt complicat. Hi el clar, la bonança, però, és molt a lluny!

Saps que estaven de bé i no ens donàvem compte! Ja ens ho deia la gent d’altres llocs del país, en assabentar-se que érem de Mallorca! Quina enveja que ens tenien! Era la seva terra promesa! Noltros que n’estàvem farts de tenir el carrer de Sant Miquel a rebentar de gent. Farts d’haver d’esperar vuit minuts a la “rotonda” de capellans. Farts de no poder estendre la tovallola damunt l’arena quant tenim delit d’anar a pegar una nedada. Farts de rebre empentes i colzades en el passeig quant, seguint els consells del metge, anàvem a caminar fins a “Sa San Remo”. Farts d’haver de sofrir, a qualsevol hora, renous cridaners dels animadors. Farts de trobar el gual ocupat per un repartidor que, perquè va just de temps, estaciona al primer lloc que pot. Farts d‘haver d’anar darrera el “trenet” perquè l’ajuntament no va afavorir la fluïdesa del trànsit... I, estan a punt de cometre una gran equivocació! Volem

turistes! Necessitam turistes! Però, no a qualsevol preu!

No podem repetir els abusos i excessos del turisme! Fora el turisme salvatge, que no respecte regles ni normes, que vol aplicar la llei del “tot val”, que resta a la societat molt més del que li dona. Pels dirigents, normativa clara i lògica. Pels dirigits, basta de llibertinatge abusiu! “Mentre jo estigui bé, que es fotin els altres!”.- El turisme del futur demanarà calma, silenci, tranquil·litat i assossegament, espais verds i ecologia activa, fora “agobis” i estretor, natura i poc trànsit, menys cerveses i més cultura. Perquè Europa envelleix i els vells volen pau i harmonia. I els joves mediten cada vegada més amb un mon més natural.

“Una gran incertesa tenim damunt. Perquè tenien un hotel de cinc centes places, ens pensàvem milionaris! Ens sentíem molt vius perquè a la finca dels padrins, arrencant “l’ametlerar” i fent una piscina, amb una llicència d’obres escandalosament sospitosa, havíem fet “una caseta” de fins a deu places que arrendàvem turísticament. Amb les entrades de dos anys, havíem pagat tota l’obra. I, enguany havíem pensat comprar un cotxe nou”. Tres mesos més tard. L’hotel buit, només menja. És un “son durí”. Has de pagar jardiners i manteniment, “basures” i serveis públics. Potser enguany serà el primer balanç amb pèrdues. El cotxe nou haurà d’esperar. –“Quant em telefonà el venedor de la concessionària, li vaig haver de dir que no estàvem decidits, que mitja família volia l’Audi i l’altra mitja s’inclinava per un d’elèctric. Era una manera diplomàtica de dir-li que ho deixàvem per més “envant”. Va insistir: era una oferta immillorable. Jo també n’he fetes d’ofertes de cals padrins i només tenc una setmana de juliol i dues d’agost plenes. El setembre l’haurem de “difrutar” noltros. Si mos tornen a confinar, tendrem una excusa per dissimular la fluixa temporada. I, per meditar aquella expressió: “No digueu blat, fins que no estigui dins el sac”. I l’altre li contestà: “I ben lligat i lluny dels retolins”-. I, ara una mica d’optimisme. El turisme a Mallorca, serà molt diferent. Amb menor quantitat. S’han acabat els grans ingressos per l’explotació de les platges dels ajuntaments mariners. Però, continuen molt vives les ganes de fer turisme, d’anar a vorera de la mar, de fer activitats dins l’aigua salada. Can Picafort està “petat” de cotxes.

Canalitzar aquestes ànsies és el futur. No abusar, màxim respecte pel medi ambient. Explotar conservant, sense

Ses nostres platges amb alga. Ara no la volen. I diuen que l’aliment del futur son les algues. Tornarà a passar com fa seixanta anys que les terres que ningú volia, feren milionaris?

arrasar.

Un recó de la part humida del Torrent de Son Bauló

Repols i Corder

Visita nuestra página de facebook y deja tus comentarios y opiniones.

- desde 1988 -

www.ferreteriagarau.net garau@cadena88.com