2015.4 GUIA DE LECTURA DIVENDRES 12 de juny
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
La lectura de Tabucchi és més que recomanable, és l’escriptor italià amb més projecció internacional de la seva generació, amb cor portuguès. (Vecchiano, 1943- 2012)
LLIBRES DE L’AUTOR A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES
http://blogs.cccb.org/veus/debats/antonio-tabucchi-inmemoriam/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tabucchi http://www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-2/pagina-2antonio-tabucci-emilio-aragon/744071/
Antonio Tabucchi (Vecchiano, província de Pisa, 24 de setembre de 1943 - Lisboa, 25 de març del 2012) fou un escriptor italià, professor de Llengua i Literatura portugueses en la Universitat de Siena. Visceralment enamorat de Portugal, era el millor coneixedor, crític i traductor italià de l'escriptor portuguès Fernando Pessoa. Tabucchi conegué l'obra de Pessoa en els anys seixanta, en La Sorbona, li fascinà de tal forma que al seu retorn a Itàlia acudeix a classes de portuguès per a comprendre millor el poeta. Els seus llibres han estat traduïts en divuit països. Amb Maria José de Lancastre, la seva esposa, va traduir a l'italià moltes de les obres de Pessoa. Va escriure, a més, un llibre d'assajos i una comèdia teatral sobre Pessoa. Va obtenir el premi francès "Médicis étranger" per la seva novel·la Notturno Indiano, i el premi Campiello per Sostiene Pereira. Alguns dels seus llibres més coneguts són Notturno Indiano, Piccoli equivoci senza importanza, Un baule pieno di gente, Gli ultimi tre giorni di Fernando Pessoa, Sostiene Pereira, La testa perduta di Damasceno Monteiro i Si sta facendo sempre più tardi. Diversos dels seus llibres han estat duts al cinema, entre els quals destaca Sostiene Pereira, on Marcello Mastroianni destaca en una de les seves últimes interpretacions, en 1995, només un any abans de la defunció del gran actor italià. En 2004 Tabucchi va rebre en Espanya el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. Va morir el 2012 a Lisboa als 68 anys.[1] Pòstumament, va publicar-se a Feltrinelli, Milà, la novel·la Per Isabel. Un mandala (2013), traduïda al català per Teresa Muñoz Lloret (Ed. 62, 2014) i al castellà per Carlos Gumpert (Anagrama, 2014).
[Sostiene Pereira] Novel·la publicada a 1994. L’acció transcorr a Lisboa a l’any 1983, a l’opressiva dictadura de Salazar, el furor de la guerra civil espanyola tocant a la porta i, al fons, el feixisme italià. A una Europa ocupada pels totalitarismes, Pereira, un periodista dedicat tota la seva vida a la secció de successos, rep l’encàrreg de dirigir la `pàgina cultural d’un mediocre diari, el Lisboa. Pereira té un sentit un tant conservador de la cultura: s’estima més la literatura del passat, dedicar-se a l’elegia dels escriptors desapareguts, preparar necrològiques anticipades. Necessitat d’un col·laborador, entra en contacte amb un jove, Monteiro Rossi, qui, a pesar d’haver escrit la seva tesi sobre la mort, està del tot compromès amb la vida. I la intensa relació que s’estableix entre el vell periodista, Monteiro i la seva al·lota Marta, cristal·litzarà en una crisi personal, una maduració interior i una dolorosa presa de consciència que transformarà la vida de Pereira. Amb la història del periodista, Tabucci ens ofereix una esplèndida història sobre les raons del nostre passat que poden ser perfectament les raons del nostre incert present. Com diu el crític G. Bertone: “Al lector no se li indica davant quin tribunal “Afirma Pereira”. Però es compren: és el tribunal de la literatura o, millor, el tribunal del text literari” https://www.youtube.com/watch?v=OiUZRoTCUWQ