2011.1
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Divendres 28 de gener a les 21h
CLUB DE LECTURA La novel·la
Una novel·la sobre el món dels llibres pensada per a la gent que estima els llibres. La protagonista, Margaret, és la filla d’un llibreter de vell i la seva vida té com a eix la llibreria i els llibres. A la llibreria hi treballa, però sobretot llegeix. Com a llibreters de vell, la llibreria és plena de prestatgeries amb llibres, però la seva font d’ingressos no són els clients que entren a la llibreria, sinó els que cerquen els bibliòfils, les joies. Una d’aquestes joies destaca per ser totalment diferent a la resta de llibres, un petit volum, no massa antic i corresponent a una de les autores més populars de l’època. El llibre s’anomena «Tretze contes de canvi i desesperació». La raresa ve donada perquè al llibre només hi ha dotze contes. Ningú no sap del cert la raó, però el llibre que només conté dotze contes i es titulava els tretze contes. Ràpidament l’edició fou retirada i només uns pocs exemplars no van ser destruïts. L’autora d’aquest llibre és l’escriptora més popular d’Anglaterra. Es diu (o signa) com a Vida Winter. La Margaret ha rebut una carta de la Vida on li explica que, fins ara, mai no ha volgut explicar quina és la seva autèntica vida… però que a mesura que nota com els seus dies s’acaben, ha decidit permetre la publicació d’una biografia. I ha escollit a la Margaret per tal que l’escrigui. Davant d’aquesta invitació, la Margaret es desplaça a la casa on viu la Vida. És un casalot antic, mig en runes i enigmàtic. La seva intenció
El conte nnúmero tretze – gener 2011
inicial és estar-hi uns tres dies per conèixer més detalls de la proposta de treball. I la Vida li comença a explicar la seva vida. Li posa una condició: tot s’haurà d’explicar al seu ritme i seguint sempre el ritme lògic: tot té un principi, una trama i un final. Aquesta és la regla d’or que cal respectar. La vida de la Vida Winter és d’allò més rocambolesca…
De la contraportada... “Precedida d’un èxit aclaparador arreu del món, i escrita amb excel·lent pols narratiu, «El conte número tretze» és una esplèndida novel·la que beu de Jane Austen, les germanes Brönte i Daphne du Maurier i narra la relació entre dues dones atrapades pel seu misteriós i terrorífic passat. Margaret Lea és una jove tímida i insegura, filla d’un llibreter de vell de Londres, que un bon dia rep una carta que capgirarà la seva gris i solitària existència. Vida Winter, una de les escriptores més importants d’Anglaterra, ara greument malalta, ha decidit explicar per primera vegada la seva vida, fins aleshores del tot secreta, i l’ha escollida a ella després de llegir una biografia que va escriure sobre uns germans bessons. Margaret viatjarà a Yorkshire i s’instal·larà a casa de la vella autora, un casalot fosc i mig en runes, encantat, i de mica en mica anirà descobrint els terribles secrets que s’amaguen entre aquelles quatre parets. La descoberta de fets tan terribles l’ajudarà també a anar comprenent els misteris que minen la seva pròpia vida. «El conte número tretze» és una novel·la trepidant i captivadora, a moments esgarrifosa, escrita amb ritme i excel·lència narrativa que atrapa el lector des de la primera pàgina.
Biografia
Diane Setterfield. Neix Berkshire, Anglaterra, el 22 d’agost de 1964. Aficionada a la lectura des de petita, es confessa addicta als llibres. Va estudiar literatura francesa a la Universitat de Bristol, i es va especialitzar en literatura francesa del segle XX amb autors com André Gide . Va ser professora de diversos centres tant públics como privats, a Anglaterra i a França. A finals dels 90, cansada del mon acadèmic, abandona la tasca universitària per escriure, mentre ensenya francès a nivell particular. La seva primera novel·la i de moment única: El Conte Número Tretze, fou un bestseller que va arribar a ser número u a la llista dels més venuts segons el New York Times. Va necessitat cinc anys per per acabar-la. Emmarcada en la tradició gòtica-romàntica, l’obra de Setterfield mostra influències de escriptores como las germanes Charlotte i Emily Brontë, i d’altres clàssics de la novel·la anglosaxona decimonònica a la que li ha encantat tornar després de tants anys dedicats a la literatura francesa. El llibre expressa la seva particular visió dels tradicionals temes d’aïllament, identitat i abandonament. A part de la novel·la, té diverses publicacions de caràcter acadèmic sobre literatura francesa de los segles XIX i XX. Des del 2008 viu a North Yorkshire, Anglaterra, amb el seu home i cuatre moixos. Actualment treballa en la seva segona novel·la.