2012.4
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Divendres 15 de juny a les 21h
CLUB DE LECTURA BIOGRAFIA Eduardo Mendoza i Garriga és un escriptor en llengua catalana i castellana nascut a Barcelona l’11 de gener de 1943. Mendoza, fill d’un fiscal, estudià dret i va viure a Nova York entre 1973 i 1982, on es traslladà per a treballar com a traductor per a les Nacions Unides. L’any 1975, publicà la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, on ja es pot verificar el geni de l’autor per a intercanviar discursos i estils narratius. Aquesta obra, que es considera per bona part de la crítica moderna com el punt d’inflexió amb vistes a la transició democràtica espanyola. L’esmentat llibre, on Mendoza aprofita per revisar el panorama de les lluites sindicals a la Barcelona de principis de segle XX, va rebre el Premio de la Crítica. Més endavant ha publicat més d’una dotzena de llibres, algun dels quals per episodis al diari El país, diari del qual també ha estat columnista. Entre 1995 i 1999 fou professor de la Universitat Pompeu Fabra. A més de La verdad sobre el caso Savolta, que es va adaptar al cinema per Antonio Drove (1980), hi ha hagut versions cnematogràfiques de La cripta (1981), La ciudad de los prodigios (1999) i El año del diluvio (2004). El 1995 va rebre la creu de Sant Jordi Web oficial de l’autor http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/ mendoza/index.htm http://www.lecturalia.com/autor/25/eduardo-mendoza
El asombroso viaje de Pomponio Flato –juny 2012
BIBLIOGRAFIA NARRATIVA
* La verdad sobre el caso Savolta 1975
* El misterio de la cripta embrujada 1972
* El laberinto de las aceitunas 1982
** La ciudad de los prodigios 1986
** La isla inaudita 1989
* El año del diluvio 1992
** Una comedia ligera 1996
** La aventura del tocador de señoras 2001
* El último trayecto de Horacio Dos 2002
* Mauricio o las elecciones primarias 2006
* El asombroso viaje de Pomponio Flato 2008
Tres vidas de Santos 2009 ^
* Riña de gatos : Madrid 1936 Premio Planeta 2010
* El enredo de la bolsa y la vida 2012 TEATRE
* Restauració 1990 * és a la biblioteca de Capdepera ** és a la Bbl. De Capdepera i de Cala Rajada
ARGUMENT
Pomponio
Flato
és un filòsof que, al segle I dC, emprèn un viatge ple d’entrebancs, a la recerca d’una aigua
suposada-
ment meravellosa, que aporta la saviesa absoluta. Després de beure’n de molts indrets, contreu una molesta gastroenteritis, un més dels problemes que trobarà pel camí. Finalment arriba a Natzaret, on esdevé defensor de José, el fuster del poble, acusat injustament de l’assassinat d’un ric ciutadà. Així i amb l’ajuda Jesús comencen la investigació d’aquella mort. L’obra, per tant, té un rerefons històric, que l’autor tracta amb la ironia a la qual ens té acostumats. De fet, s’ha comparat aquest personatge amb el Quixot i les novel·les de cavalleries. La novel·la està escrita en gènere epistolar, ja que Pomponio narra per carta, les seves peripècies al seu amic Fabio,fent ús d’un vocabulari culte, que contrasta amb el que es conta. Una obra plena d’humor i d’intencionalitat satírica.
L’autor comenta: “Es que la novela tiene tres referentes. Uno es La vida de Brian, que es un referente hermoso porque no hay nada que me guste más que Monty Python. Otro es Asterix, y ése ya me gusta menos, porque, aunque me divierte mucho, juega con el anacronismo y con el chovinismo. El tercer referente es Shakespeare in love. Lo que hace Stoppard es atribuir lo que luego se convertirá en grandes frases de Shakespeare en anécdotas cotidianas de su supuesta vida. Es un guiño al que ya lo sabe, tampoco demasiado erudito. Se cultiva poco el humor culto. Al excluirlo de la literatura seria, el humor ha quedado en manos de los que cuentan chistes chabacanos.”