2014.2
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Divendres 7 de marรง a les 21h
CLUB DE LECTURA PERSONATGES
ALONSO, Rei de Nàpols SEBASTIÀ, el seu germà PRÒSPER, legítim Duc de Milà ANTONI, el seu germà; usur-
pador del ducat de Milà FERRAN, fill del rei GONÇAL, ancià conseller ADRIÀ, senyor FRANCESC, senyor CALIBAN, esclau de Pròsper
TRÍNCUL, bufó ESTEVE, majordom CAPITÀ DEL VAIXELL CONTRAMESTRE MARINERS MIRANDA, filla de Pròsper ARIEL, esperit d'aire IRIS, CERES, JUNO, esperits NIMFES SEGADORS
ARGUMENT La Tempesta és un drama en cinc actes de 2, 2, 3, 1 i 1 escena respectivament. L'obra segueix les unitats aristotèliques de temps, acció i lloc. A més el temps escènic coincideix amb el de la representació: tres hores. La Companyia dels King’s Men va representar per primera vegada La Tempesta davant el seu protector el rei Jaume I el 1 de novembre de 1611. El text que ha arribat fins a nosaltres procedeix del Primer Foli publicat al 1623 per dos membres de la seva Companyia. Per la referència a la carta escrita el 15 de juliol de 1610 (que no seria publicada fins al 1625) per William Strachey, un membre de la tripulació de la fragata "Sea Adventure," en la qual relatava el naufragi que els va dur a una illa de Les Bermudes, es dedueix que La Tempesta va ser escrita entre finals de 1610 i 1611. L'argument de La Tempesta és original de Shakespeare. Però per a la seva composició va utilitzar motius d’”El vaixell del Rei Alonso de Nàpols” que, al retorn de les noces de la seva filla a Tunis, va naufragar prop d'una illa. L’escena comença amb el naufragi provocat pel mag Pròsper que amb la seva filla Miranda, Caliban (un deforme fill de bruixa i íncub) i Ariel (esperit de l'aire només visible per a Pròsper) són els únics habitants de l’illa. Pròsper compta a Miranda que ell havia estat el legítim Duc de Milà però va ser desbancat pel seu germà Ferran i el fidel cortesà Gonçal li va salvar la vida enviant-lo a una illa deserta amb l'única companyia de la seva filleta de tres anys i els seus estimats llibres de màgia. Pròsper va donar a la nena una excel·lent educació i ara li revela el seu origen. Caliban era educat per Pròsper fins que va intentar violar a Miranda i el mag el convertí en el seu esclau. Ariel, que va ser alliberat per Pròsper del tronc d'arbre al qual l'havia confinat la bruixa Sycorax, mare de Caliban, és l'encarregat d'executar les ordres màgiques de Pròsper. Per obra d'Ariel, els nàufrags queden distribuïts en tres grups distints: Ferran, el fill del Rei de Nàpols, s'està sol. Al grup del Rei hi són el seu germà Sebastià, Antoni, germà de Pròsper i actual Duc de Milà i els cortesans Gonçal, Adrià i Francesc. Finalment els criats formen un tercer grup. La màgia de Pròsper fa que Miranda i Ferran s'enamorin. El grup del Rei recorre l’illa a la recerca del príncep, que creuen desaparegut. Quan el Rei i els cortesans cauen dormits, per obra d'Ariel, Antoni i Sebastià planifiquen l'assassinat d'Alonso perquè el seu germà hereti el regne, tal com Antoni havia usurpat el ducat del seu germà Pròsper quinze anys endarrere. El grup de Tríncul i Esteve es troben amb Caliban i aquest els convenç per a matar a Pròsper. Pròsper prepara una mascarada nupcial interpretada per Ariel i els seus esperits per a celebrar el vincle entre Ferran i Miranda, però ha d'interrompre-la bruscament al recordar que Caliban està preparant el seu assassinat. En l'acte final, Pròsper revela la seva veritable identitat i emplaça el seu germà que li retorni el Ducat de Milà, també descobreix al seu pare on és Ferran que està jugant a escacs amb Miranda, tots són perdonats, inclòs Sebastià per haver intentat usurpar la corona a Alonso. Pròsper renuncia a la seva màgia i deixa en llibertat Ariel. Els altres parteixen cap a Nàpols per a celebrar les noces de Ferran i Miranda. El destí de Caliban no queda clar.
La tempesta – març 2014 TOTA UNA VIDA D’OBRES William Shakespeare va néixer el 1564 a Stratfordupon-Avon. Fill d’un guanter i comerciant de pell, aviat va abandonar la seva ciutat natal per anar a viure a Londres, on va començar la seva vida teatral. S’inicià com a actor, tot i no representar papers principals, per acabar escrivint les seves pròpies obres teatrals. Fou un autor prolífic i d’èxit entre el públic, però injuriat per la crítica de l’època, ja que no agradaven gaire les innovacions que introduí. I és que el teatre shakesperià suposà una ruptura respecte el teatre anterior, liderat per Christopher Marlowe, l’altre gran dramaturg anglès. La novetat de Shakes-peare ve donada per la complexitat dels seus personatges, que participen del bé i del mal, de la culpa, del remordiment i de qualsevol emoció humana. Enrere queden els caràcters de Marlowe, gens semblants a la realitat i poc definits. No obstant, ser conegut més com autor teatral que com a poeta, el seu debut literari arribà de la mà de la poesia, amb el poema eròtic “Venus i Adonis”. Va morir el 23 d’abril de 1616 deixant enrere una prolífica carrera literària.
EL POETA Shakespeare va començar la seva trajectòria literària amb la poesia. El poema eròtic Venus i Adonis fou la primera obra de l’autor anglès que veié la llum. Seguiria La violació de Lucrècia, més llarg i tradicional que l’anterior. La seva faceta poètica, però, no va ser gaire valorada fins el segle XIX, en què els poetes romàntics reivindicaren els Sonets com a obra de gran qualitat. Són 154 poemes que van editarse per primera vegada al 1609. La influència petrarquista es nota en tots i cadascun dels poemes, sobretot del seu Cançoner. Les relacions amoroses constitueixen el corpus temàtic de l’obra. La tórtora i el fènix és un dels poemes menys coneguts de Shakespeare. És un poema curt, dividit en tretze estrofes, de quatre versos cadascuna, seguit d’un cant funerari de cinc estrofes. Sempre s’ha considerat un poema fosc i sense una interpretació unànime. Alguns estudiosos han considerat que al darrere hi ha oculta una confessió de catolicisme de l’autor.
LES COMÈDIES La comèdia tendeix a allò general, també a l’obra de Shakespeare. Es tracten els temes amb lleugeresa, lluny de la serietat de la tragèdia. La comèdia de Shakespeare segueix aquest precepte però, a més a més, es caracteritza, per la importància donada a la trama, amb l’amor com un dels seus temes més recurrents. Un altre aspecte molt comú són les disfresses i la confusió d’identitats, fenomen totalment original del escriptor anglès, ja que no és present en cap dels models que pren com a referència. Algunes d’elles són:
A bon fi, tot li és camí Al vostre gust La doma de la fúria El mercader de Venècia Els dos cavallers de Verona
Molt soroll per res Nit de reis Somni d’una nit d’estiu La tempesta Treball d’amor perdut
LES TRAGÈDIES Les gregues són les tragèdies per excel·lència i és en aquestes en les que Shakespeare troba el seu model, tot i que afegeix un punt d’innovació. A diferència dels herois grecs, els shakespearians no s’enfronten al destí ni a cap pla diví, sinó que els seus problemes deriven de la naturalesa humana. El model d’heroi tràgic present a Shakespeare és l’home noble que gaudeix d’un estatus i la prosperitat de la societat, però que té una debilitat moral o defecte que condueix a la seva caiguda. Algunes són: Antoni i Cleopatra. Cimbelí. Otel·lo.
Titus Andrònic. Hamlet, El rei Lear. Macbeth.
LES TRAGÈDIES HISTÒRIQUES En la classificació que es fa de l’obra de Shakespeare es consideren com a obres històriques les que tenen com a tema la història d’Anglaterra. Per crear-les l’autor anglès va prendre com a referència les Cròniques angleses de Rafel Hollinshed, a partir de les quals va reunir material sobre els reis britànics. S’han fet moltes interpretacions sobre la politització o no d’aquest tipus de tragèdies. Hi ha crítics que pensen que les tragèdies històriques formen un tot destinat a imposar al públic de l’època la mateixa ideologia de les Cròniques de Hollinshed, però en l’actua-litat hi ha una tendència a considerar que l’única cosa que uneix totes les obres és el tema, la història d’Anglaterra, no la intenció. Algunes d’elles són: Enric IV, El rei Joan, Ricard II,
Ricard III
SHAKESPEARE AL CINEMA Ja en temps del cinema mut es varen fer múltiples adaptacions de l’obra shakespeariana. Amb l’arribada del so el fenomen s’incrementà i en l’actualitat es poden trobar revisions de les obres de Shakespeare de gran qualitat. Els seus arguments han estat traslladats a totes les èpoques i ambients. És l’autor clàssic més adaptat al cinema, en total s’han produït prop de 250 pel·lícules basades en textos de l’autor. Hamlet encapçala la llista de les obres més vegades adaptada al cinema. Branagh, K. Hamlet (1996),
Mucho ruido y pocas nueces (1993), Enrique V (1985), Trabajos de amor perdidos. (2000) Gold, J. El mercader de Venecia. (2005) Kurosawa, A. Ran (1985) Adaptació de El rei Lear Kurosawa, A. Trono de sangre (1957) Lliurement basada en l’obra Macbeth Luhrman, B. Romeo + Julieta (2003) Mankiewicz, J. Julio César (2008) Moshinsky, E. El sueño de una noche de verano (2004) Sue Olivier, L. Hamlet (1948) Ham Parker, O. Othello Welles, O. Macbeth (1948). Zeffirelli, F. Romeo y Julieta (1968)
SHAKESPEARE A LA XARXA OpenSource Shakespeare: an experiment in literary techonology http://www.opensourceshakespeare.org/ Mr. William Shakespeare and the Internet http://shakespeare.palomar.edu/ The Complete Works of William Shakespeare http://shakespeare.mit.edu/works.html Festival Shakespeare de Mataró http://www.festivalshakespeare.com/ Traductors de Shakespeare al català http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/ william_shakes Blog: Shakespeare totalhttp://shakespeareobra.wordpress.