2016.3
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
CLUB DE LECTURA DIVENDRES 6 de maig a les 21 h
Resum del llibre "Añoro la vida cuando era nuestra", comenta Lola mientras trastea en la cocina de su casa. Esa vida, que era tan suya y tan llena de ilusión, antes estaba hecha de libros y de charlas de café, de siestas lánguidas y de proyectos para construir un país, España, que aprendía paso a paso las reglas de la democracia. Pero llegó un día de 1936 en que vivir se convirtió en puro resistir, y ahora, quince años después, de todo aquello solo queda una pequeña tienda, una librería de viejo medio escondida en uno de los viejos barrios de Madrid, donde Lola y Matías, su marido, acuden cada mañana para vender novelitas románticas, clásicos olvidados y lápices de colores a quien se acerque. Es aquí, en ese lugar modesto, donde una tarde de 1951 Lola conocerá a Alice, una mujer que ha encontrado en los libros su razón de vivir. Siguiendo la mirada de Lola y Alice, viéndolas sentadas detrás del pobre mostrador y leyendo juntas el mismo libro, iremos lejos, hasta Inglaterra, y atrás en el tiempo, hacia principios del siglo XX, para conocer a una niña que creció preguntándose quiénes eran sus padres.
La novel·la és una reivindicació de la cultura i la lluita individual que es desenvolupa en la primera meitat del segle XX a Londres, París, Madrid , Ses Salines o Itàlia, mentre les grans guerres i la civil espanyola van assolant tot al seu pas. La història de l'amistat de dues dones, unides per la trama d'un llibre. A La vida cuando era nuestra ens trobam davant un d’aquells llibres que parlen de llibres. Ens endinsarem en dos fils narratius paral·lels: el del present, protagonitzat per la Lola, el Matías i l’Alice; i un de literari, el de la vida de la Rose, que anirem coneixent a mida que la Lola i l’Alice llegeixen una novel·la que amb el temps les unirà en una amistat molt i molt especial. Temporalment, la història de la Lola i el Matías ens porta als anys anteriors i posteriors al cop d’estat del 1936, una parella que ha patit els abusos de la dictadura i que intenta sobreviure regentant una petita llibreria de vell en un carreró amagat a Madrid a la que l’Alice hi arriba gairebé per casualitat. D’altra banda, la història de la Rose que viurem per la lectura que en fan les dues dones ens portarà als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, des de Londres a París, passant per Deauville on reviurem els anys de la bohèmia francesa en companyia dels artistes i escriptors del moment Recoman que sentiu la peça de C.Debussy -La chica de los cabellos de lino. Preciosa.
BIBLIOGRAFIA
A les nostres biblioteques
http://marianizaguirre.com
Marian Izaguirre va néixer a Bilbao l’any 1951 i ara resideix a Madrid. Llicenciada en Ciències de la Informació, ha desenvolupat una tasca ocasional en el camp del periodisme, la comunicació i la publicitat, mentre es dedica de forma ininterrompuda a l’escriptura. Encara que l’autora ja havia publicat abans, Cuando la vida era nuestra va ser adquirida per nombroses editorials estrangeres, fins i tot abans de ser publicada a Espanya. Tot això perquè Izaguirre ens recorda una Europa, avui submergida en una crisi econòmica, de valors polítics i socials, que abans va ser alguna cosa més que un mercat. Va publicar la seva primera novel·la, La vida elíptica, el 1991 i la seva última obra, Los pasos que nos separan, publicada per Lumen, el 2014. Ara també s’ha recuperat “ El león dormido” que havia publicat el 2005.