2012.5
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Divendres 14 de setembre a les 21h
CLUB DE LECTURA VIDA
Va néixer a Barcelona el 1947. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic Quan estava fent els estudis de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va començar a escriure. Un cop llicenciat, es va dedicar durant molts anys a l'ensenyament de la llengua i la literatura a Barcelona, Vila-real (Plana Baixa) i Terrassa. És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals. La passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura. Les lectures adolescents, quan impacten una sensibilitat tendra, Jaume Cabré té molt presents la intensitat i el plaer d'aquestes lectures primeres. Durant l'adolescència, recorda l'escriptor, llegia moltíssim. Arribat en aquest punt, el pas següent era inevitable. L'escriptura sorgeix com una necessitat expressiva urgent. L'art d'escriure és complex; requereix un aprenentatge intens i rigorós. Jaume Cabré s'hi va dedicar amb intensitat durant quatre o cinc anys. S'adonava que l'escriptura, tot i la disciplina que exigia, podia produir un plaer tan gratificant com la lectura. Començava a ser conscient també de la dificultat enorme que significa aconseguir expressar el que es vol dir amb unes eines tan volàtils i inestables com són les paraules.
Les veus del Pamano – setembre2012
ARGUMENT La seva novel·la, Les veus del Pamano (2004) comença als anys quaranta a Torena, un poble de ficció situat a la Vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, amb les accions dels maquis al Pirineu durant la segona guerra mundial i arriba fins als nostres dies en una reflexió sobre la recuperació de la memòria col·lectiva, amb un firs de personatges com el mestre Oriol Fontelles, la fotògrafa Tina Bros, la senyora Elisenda Vilabrú o el falangista Targa, alcalde de Torena. La memòria històrica, la impossiblitat del perdó o la por a l’oblit són alguns dels tems que apareixen en el text. L’estructura de l’obra es basa en tres fils argumentals ubicats cronològicament en tres etapes diferents, que comparteixen de forma transversal els personatges i s’entrellacen per construir la història. Aquests fils són: • Els primers anys del franquisme, la vida del mestre Fontelles al poble de Torena. • En la transició, el canvi de règim i la reescriptura de la biografia del mestre per influència de la senyora Elisenda Vilabrú de casa Gravat. • En l’època contemporània, la reconstrucció de la vida del mestre amb la investigació de la fotògrafaTina Bros. Aquesta obra ha estat traduïda a 12 llengües, entre elles el francès, noruec, portugués, i està en procés de traducció a l’anglès, el xinès i al serbi. Ha obtingut 2 premis, el Premi Crítica al 2005 i el Premi Setè Cel al 2007. El 16 de novembre del 2009, TV3 va estrenar una minisèrie de 2 capítols basada en la novel·la i dirigida per Lluís Maria Güell. Ha rebut el premi al millor film i al millor guió al festival internacional de cinema de televisió de Xangai de 2010 i va ser finalista als Banff World Television Awards.
OBRA Novel·la
→ Els marcats amb un fletxa es troben a les nostres biblio-
teques
- Faules de mal desar. 1974 (Premi Víctor Català) → Galceran, l’heroi de la guerra negra. 1977 (Premi Joaquim Ruyra) - Toquen a morts. 1977 → Carn d'olla. 1978 (Premi Fastenrath) - El mirall i l'ombra. 1980 - Tarda Lliure. 1981. (Premi Recull) → Fra Junoy o l’agonia dels sons. 1984 (Premi Prudenci Bertrana i “Nacional de la Crítica Española”) → La teranyina. 1984 (Premi Sant Jordi) → Senyoria. 1991 (Premi Joan Crexells, Serra d’Or, lectors d’”El Temps”, “Nacional de la Crítica Española”, Prudenci Bertrana i “Prix Méditerranée”) - Havanera [en col.laboració amb Jaume Fuster, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro]. 1993. - L'ombra de l'eunuc. 1996. (Premi Ciutat de Barcelona i Serra d’Or) - El llibre de Feixes. [Edició en un llibre de tres textos anteriors]. 1996. → Viatge d'hivern. 2000. (Premi Fundació Enciclopedia Catalana i Serra d’Or) - Llibre de preludis. 2002. - Les veus del Pamano. 2004 (Premi de la Crítica Catalana) → Jo, confesso. 2011 (7 Premis)
Narrativa infantil i juvenil → La història que en Roc Pons no conexia. 1980 (Premi Serra d’Or) - L'any del Blauet. Barcelona: Barcanova, 1981.
Teatre → L’home
de Sau. 1984
Crítica literària o assaig - Pluja seca. 2001
Guions de televisió, ràdio i cinema - El sentit de la ficció. 1991 - Llegia però no movia els llavis. 2001 - La matèria de l’esperit. 2005 - La dama blanca (telefilm) (1987) - La teranyina (radionovel·la) (1988) - Fins que la mort ens separi (radionovel·la) (1989) - La granja (sèrie TV) (1989-1992) - La teranyina (film) (1990) - Havanera (film) (1993) - Estació d'enllaç (sèrie TV) (1994-1998) - Crims (sèrie TV) (2000) - Nines russes (telefilm) (2003) - Sara (telefilm) (2003) Per més informació: http://www.jaumecabre.cat http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Cabr%C3%A9_i_Fabr%C3%A9 http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jaume-cabre