2011.4
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Divendres 17 de juny a les 21h
CLUB DE LECTURA Biografia
Gustave Flaubert (Rouen, 12 desembre de 1821 – Croisset, 8 de maig de 1880) és considerat un dels majors novel·listes de la literatura universal, fundador de la moderna novel·la realista . Conegut fonamentalment per la primera novel·la publicada, Madame Bovary.
La passió per la literatura ja va despertar des de ben jove. El seu pare, metge de l’hospital de Rouen, li va servir com a model pel personatge del Dr. Larivière de Madame Bovary. Al llarg de 1836 Flaubert va conèixer Élisa Schlésinger a Trouville; aquest encontre el marcà profundament i ho reflectí a la seva obra principalment a L’educació sentimental. Amb Víctor Hugo va viatjar pels Pirineus i Còrsega; fou un gran amant de la natura i preferí viure al camp en lloc de París. Flaubert va mantenir una turmentosa relació amb la poetessa Louise Colet, de la qual en resultà una importantíssima correspondència. De la mateixa manera, va tenir amistat amb Georges Sand i Máxime du Camp, amb el qual va viatjar per Itàlia, Grècia, Egipte i Turquia. Aquest viatge va causar una gran impressió en la seva imaginació. També va ser molt amic de Zola, Alphonse Dau-det, Turgenev i Jules Goncourt.
Madame Bovary és un retrat de la vida provinciana francesa, un relat desoladorament pessimista, va ser una obra acusada d’atemptar contra la moralitat de l’època, però així i tot va rebre una gran acollida a les llibreries de França. Flaubert tenia un caràcter força peculiar, ja que era molt tímid i extremadament sensible i arrogant. Va morir al camp, a Croisset, a prop de Rouen, als 58 anys d’una hemorràgia cerebral.
Madame Bovary – juny 2011
Bibliografia
Madame Bovary
1857 Salambó
1862
La educació sentimental
1869
Les temptacions de Sant Antoni
1874 Tres contes
1877
Bouvard i Pécuchet
1881
Adaptacions cinematogràfiques Jean Renoir (1933) Vincente Minnelli (1949) Claude Chabrol (1991) Tim Fywell (2000) Arturo Ripstein (2011)
Argument
«No és el món de la burgesia, sinó una mica més ample, que cobreix transversalment a les classes socials, el que Madame Bovary converteix en matèria central de la novel·la: el regne de la mediocritat». Vargas Llosa defineix així, amb seny de cirurgià, l'essència d'un dels relats més inquietants del segle XIX, la mare de novel·les com L'estranger o La nàusea. I és que llegir Madame Bovary és, en bona part, recórrer l'univers gris de l'home sense qualitats. La famosa antiheroïna de Flaubert resumeix les notes de la dona moderna: culta, intel·lectualment capaç, amb aspiracions que van més enllà del blanc de la cuina, àvida del món, bella i insubmisa cap als estereotips del masculí i femení. No obstant això, Emma Bovary viu en aquesta hostilitat de l'anodí, al costat d'un espòs antagònic fins a la crueltat, en un poble de la campanya francesa on tots estan conformes amb tot i la ignorància té caràcter d'essencial. Aquí radica la tensió dramàtica de la novel·la: una bella dona, rebel i intel·ligent, viu en un ambient rural i fanàtic —un microcosmos que replica la societat de l'època— que amenaça amb donar fi als somnis del gènere humà. Era lògic el diluvi d'injúries causades per la novel·la: un interminable procés judicial contra Flaubert, la ira de les dones i el rebuig general de la crítica per a qui Emma Bovary no era més que una descarada i arribista. Sediciosa, la novel·la va ser objecte de culte durant dècades. Avui, és un clàssic al que val la pena tornar, ja sigui per la impecable qualitat literària o per la seva fina sàtira del ridícul conformisme humà.
Victor I. Doval González