2017.5 29 de setembre
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
L’obra: Allò que vaig estimar La novel·la, escrita en primera persona, per moments angoixant i molt ben documentada. És la tercera novel.la de Hustveldt. És un relat molt novaiorquès. Recull les confidències de Leo Hetzberg (el narrador) un vell historiador d’art, amb problemes de visió, jueu i amb una tràgica història familiar a Auschwitz. Leo recorda el seu intens matrimoni amb Erica, una professora de gran bellesa, i els primers anys del seu fill Matthew, la seva intensa amistat amb un original artista plàstic, Bill Weschler, i les seves dues dones, Lucille i Violet, una intel·lectual voluptuosa que escriu tractats sobre la histèria i els trastorns alimentaris, i el fill del primer matrimoni de Bill, Mark. Dues morts brutals i inesperades colpegen l’amistat de les dues famílies i la inquietant evolució d’uns dels nois acaba de trasbalsar l’existència d’aquest petit cercle intel·lectual i artístic, situat en plena efervescència de la Nova York dels anys setanta. S’ha dit molt que aquesta novel·la té força elements autobiogràfics, que l’autora, només en part reconeix: “...algunes de les obres d’art que vaig inventar per a Bill comparteixen característiques amb la escriptura de Paul (Auster), Hi ha un homenatge a Ciutat de cristall i reconec que el tema de la fam en l’art de Bill recorda El palau de la lluna...”. “... Jo tinc molt poc en comú amb Violet. Ella és més aviat una barreja de dones que vaig estimar i vaig admirar. Però Bill i Violet tenen un matrimoni de molts anys, molt íntim, i jo ja fa 22 anys que estic casada, de manera que sé el que se sent en estar compromès en tots els nivells, fins i tot el laboral, amb una altra persona...”. L’assaig que el personatge de Leo redacta sobre Goya, coincideix amb el tema que la mateixa Siri investigava a Espanya durant l’època de la redacció del llibre; la informació sobre els trastorns d’anorèxia i bulímia que pateixen alguns personatges, els va extreure del projecte de tesi doctoral de la seva pròpia germana; l’ambient artístic i intel·lectual de la ciutat de nova York és el mateix en què es desenvolupa la vida de l’autora. Potser la primera part del llibre és una mica lenta, però el ritme es va accelerant i els esdeveniments es precipiten a mesura que s’avança en la lectura. La novel·la aprofundeix en aspectes molt significatius de la psicologia humana , com el dol i la sensació de pèrdua davant de la mort d’un ésser estimat, la dificultat de les relacions de parella, la impossibilitat de conèixer molt a fons els altres, o els trastorns de la personalitat que poden portar a un camí sense tornada. Salman Rushdie ha dit d’aquesta novel·la: ... fascina, apassiona, inquieta. Hustvedt és una artista singular, una escriptora dotada de considerable intel·ligència, profunda sensibilitat i una qualitat difícilment definible per a la qual només se m’acut una paraula: saviesa.
Ficció
Bibliografia
The Blindfold (Los ojos vendados) (1992) The Enchantment of Lily Dahl (El hechizo de Lily Dahl) (1996) What I Loved (Todo cuanto amé) (2003) The Sorrows of an American (Elegía para un americano) (2009) The Summer Without Men (El verano sin hombres) (2011) The Blazing World (Un mundo deslumbrante) (2014) Poesia Reading to You (1983) / Leer para ti (Bartleby Editores, Madrid, 2007) Assaig - Yonder (En lontananza) (1998) - Mysteries of the Rectangle: Essays on Painting (Los misterios del rectángulo) (2005) - A Plea for Eros (Una súplica para Eros) (2005) - The Shaking Woman or A History of My Nerves (La mujer temblorosa o la historia de mis nervios) (2009) http://sirihustvedt.net/ -La dona que mira els homes que miren a les dones (2017) http://bibloca.blogspot.com.es/2017/06/parlem-de-allo-quevaig-estimar-de-siri.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Siri_Hustvedt
L’autora: Siri
Hustvedt
Va néixer a Northfield, Minessota, el febrer de 1955, filla de pares noruecs. El seu pare era professor de literatura escandinava i la seva mare no feia gaire que havia arribat als EEUU. Tots dos van saber transmetre-li el gust per la lectura i l’escriptura, de tal manera que als 14 anys no només llegia tot el que queia a les seves mans sinó que publicava regularment els seus poemes a la revista de l’escola. Ja en una entrevista en aquesta mateixa publicació manifestava que seria “autora”. Es llicencià en Història en l’Olaf College a la seva ciutat natal i va fer el doctorat a la Universitat de Columbia, amb una tesi sobre Charles Dickens. Després de la seva etapa inicial de poetessa “escolar”, al 23 anys, es decidí a enviar a París Review un primer poema, que li van publicar immediatament. Després va venir el desencant i el canvi gairebé involuntari de la poesia a la prosa. Segons ella mateixa explica: “El que va passar és que jo llegia molta poesia dels grans autors. Em semblaven tan genials... I de sobte, cada línia que jo escrivia em va començar a semblar insuportablement mediocre, en comparació. Així que em vaig traumatitzar i no vaig poder escriure. Un professor i amic de la Universitat de Columbia em va recomanar que fes escriptura automàtica, com els surrealistes, que segués i escrigués sense parar, sense importar el que sortís. La mateixa nit en què m’ho va dir vaig escriure trenta pàgines. Però mai més no van ser de poesia”.
La primera novel·la va aparèixer el 1992: Los ojos vendados, i la segona, El hechizo de Lily Dalh, el 1996, ambdues de temàtica fonamentalment feminista. L’èxit de públic i crítica li arribà el 2003 amb Allò que vaig estimar, que li suposà la consagració internacional. Sis anys després, el 2009, aparegué Elegia per a un americà, que s’inspira en gran part en la mort del seu pare. L’estiu sense homes, el 2011. Però Siri Hustvedt és també una solvent assagista i una crítica d’art reconeguda: En lontananza (1998), Los misterios del rectángulo (2005), Una súplica para Eros (2005), La mujer temblorosa o la historia de mis nervios (2009), que aprofundeix en els seus problemes físics, psíquics i en el nou camp d’estudi, el neuropsicoanàlisi, que proposa crear juntament amb un grup de metges i científics. El seu darrer assaig La
dona que mira els homes que miren a les dones (2017)
Els seus poemes van ser traduïts al castellà el 2007, amb el títol Leer para ti. Actualment viu a Nova York amb el seu marit, també escriptor, Paul Auster. Dedica part del seu temps a donar classes a tallers literaris per a malalts mental internats a hospitals psiquiàtrics.