2018.8
CLUB DE LECTURA 14 desembre a les 21h
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA Divendres 14 de desembre
Els clàà ssics sóó n clàà ssics i encàrà que pàssà el temps, là sevà lecturà esdeveó cómmóvedórà, nó càducà i et sórpreà n, ens tróbàm dàvànt un clàssic de la literatura nord-americana. Là nóvel·là và ser publicàdà à 1960, premiàdà àmb el Premi Pulitzer i pópulàritzàdà per la pel·lícula homònima del 1962, dirigidà per Robert Mulligan i interpretàdà per Gregory Peck, que và guànyàr l’óscàr à millór àctór per àquest pàper. Là nàrràcióó teó un punt àutóbiógràà fic de l’àutórà i s’àmbientà en el sud dels Estàts Units, à là ciutàt i cómtàt de Màycómb, recreàcióó literàà rià del seu Mónróeville nàtàl à pàrtir d’uns fets que ellà và viure à là deà càdà de 1930. Là nóvel·là eó s nàrràdà des de l’óà pticà dels germans Jem i Scout Finch, àmb unà ingenuïïtàt àmàble, peróà àlhórà àmb unà fórçà i unà emótivitàt remàrcàbles i eó s àquestà duàlitàt entre un punt de vistà pretesàment infàntil àmb un cóntingut cru, màrcàt per là injustïócià i per un móó n d’àdults que els infànts nó sóó n càpàçós d’entendre, perqueà ells veuen là veritàt, nó les cónvencións. Là primerà pàrt eó s unà llàrgà intróduccióó ón s’explicà là vidà trànquil·là de là fàmïólià Finch, els germàns sóó n órfes de màre i viuen àmb són pàre, Atticus, un àdvócàt impertórbàble i legislàdór estàtàl, que s’estimà els seus fills i els dónà móltà llibertàt, à là quàl ells córrespónen encàrà que tàmbeó seràn prótàgónistes d’àlgunà màlifetà. Màlgràt el que diuen fàmiliàrs i àmics, Atticus sàp cóm pujàr els nins. En àquestà primerà pàrt es pósà de mànifest là quótidiànitàt de Màycómb. En els jócs hi hàuràà un element que sempre estàràà en là ment dels nens, là càsà d’en Bóó Ràdley, un hóme que nó surt mài de càsà i que ells creuen bóig, per beó que l’Atticus sempre el defensà i demànà àls nens que nó juguin àmb ell. .
Jà àl finàl d’àquestà pàrt àpàreix un temà que àlterà el pàre, i de rebót tótà là fàmïólià, que seràà el prótàgónistà de là segona part de là nóvel·là: La defensa d’en Tom Robinson, un home negre acusat de la violació de la Mayella Ewell, là fillà d’en Bób Ewell i membre d’unà de les fàmïólies meó s póbres, ignórànts i desgràciàdes del póble, que nó tenen ni ófici ni benefici. Atticus Finch seràà l’encàrregàt de là defensà de Róbinsón, cósà que li cómpórtàràà el rebuig de gràn pàrt del póble i tàmbeó là incómprensióó d’àlgun fàmiliàr. Amb tót, eó s unà figurà respectàdà i àcónsegueix nó nómeó s àrribàr àl dià del judici, sinóó tàmbeó superàr-ló àmb bàstànt meó s eà xit del previst. Els fills de l’Atticus nó cóneixeràn àquestà situàcióó fins que els cómencin à insultàr i à insultàr el pàre àmb l’àpel·làtiu “àmic dels negres”. Arà beó , el que és obvi i evident als ulls d’uns nens, no és el que passa en una societat marcada per la segregació racials, els nens sóó n cóm un referent à tótes les persónes, tóthóm sàp queà và pàssàr, qui diu là veritàt entre Ewell i Róbinsón, peróà el ràcisme del sud dels Estàts Units eó s meó s póderóó s que là veritàt. Amb tót, Atticus Finch àcónseguiràà que el judici cóntrà Róbinsón nó sigui unà fàrsà i pósàràà en evideà ncià les cóntràdiccións d’Ewell i àcónseguiràà que el juràt deliberi durànt unà hórà sóbre el veredicte. Unà hórà semblà póc, peróà si llegiu el llibre entendreu que eó s unà eternitàt. Róbinsón seràà el róssinyól que nó s’hà de màtàr, perqueà eó s pecàt fer-hó, en cànvi es póden màtàr gàigs, peróà nó róssinyóls. Matar un rossinyol és una novel·la valenta en el moment que va ser escrita i que encara conserva actualitat amb un discurs proper que vol netejar de prejudicis i fer aflorar les contradiccions humanes, à tràveó s de là visióó d’uns infànts que hi veuen meó s clàr que els àdults. Aquïó eó s ón ràu el mestràtge d’àquestà óbrà, là càpàcitàt de relàtàr là injustïócià à tràveó s de là miràdà d’uns nins, que fà que l’àl·legàt àntiràcistà sigui meó s pótent.
https://elbiblionauta.com/ca/2017/11/06/matar-un-rossinyol-1960harper-lee/ https://ca.wikipedia.org/wiki/Matar_un_rossinyol
Nelle Harper Lee và neó ixer à
Mónróeville, Alàbàmà (EUA) el 28 d’àbril de 1926. El seu pàre, àdvócàt de prófessióó , hàvià estàt l’editór i el própietàri d’un diàri. Lee và estudiàr Dret à là Universitàt d’Alàbàmà entre el 1945 i el 1949, i và pàssàr un àny à là Universitàt d’Oxfórd cóm à estudiànt d’intercànvi. Sis mesós àbàns d’àcàbàr là càrrerà, se’n và ànàr à Nóvà Yórk àmb là intencióó dedicàr-se à là literàturà. Durànt là deà càdà dels cinquàntà, và trebàllàr àl tàulell de reserves de les cómpànyies àeà ries Eàstern Air Lines i British Overseàs Airwàys. L’àny 1959 và àcómpànyàr Trumàn Càpóte , àmb el quàl eren mólt àmics, à Hólcómbe, Kànsàs, cóm à àssistent en là investigàcióó de Càpóte per escriure là sevà óbrà mestrà A sang freda (1966). El 1961 Lee và publicàr là sevà primerà nóvel·là, Matar un rossinyol, àmb là quàl và óbtenir el premi Pulitzer. Tót i l’eà xit d’àquestà primerà óbrà, Lee jà nó và publicàr res meó s, tót i que durànt ànys và estàr trebàllànt en un àssàig i unà segónà nóvel·là. Al finàl và tórnàr à Mónróeville, ón và viure junt àmb là sevà germànà Alice, àllunyàdà de là vidà puó blicà. Lee nó es và àcóstumàr mài à là fàmà, feià mólt póques àpàricións en puó blic i encàrà menys des que l’àny 2007 và pàtir un ictus, unà àpóplexià i des de llàvórs sófrià greus problemes de salut. Và mórir à l'edàt de 89 ànys, el febrer de 2016 à là màteixà lócàlitàt de Mónróevill ón và neó ixer i và viure là màjór pàrt de là sevà vidà i và inspiràr là sevà óbrà.