2018.3 Divendres 4 de maig
Club de lectura
GUIA DE LECTURA
BIBLIOTECA DE CAPDEPERA
Vida i obra de: CESARE PAVESE
Va néixer a Santo Stefano Belbo el 9 de setembre de 1908 i va morir a Torí el 27 d’agost de 1950. Va estudiar lletres a la Universitat de Torí, on va coincidir amb Leone Ginzburg, Norberto Bobbio i l’editor Giulio Einaudi, de qui es va convertir en un estret col·laborador en un equip mític que va comptar també amb els escriptors Natalia Ginzburg i Italo Calvino. Literat convençut, filòsof ocasional, geni prematur, víctima d’una personalitat –que també provocà la seva mort– tan obscura como clarificadora. A 1950, amb sols quaranta-dos anys, es suïcidarà a la ciutat de Torí, posant fi a una vida a la que des de jove va considerar un “vici absurd”. Sens dubte, Pavese fou una de las plomes més privilegiades del segle XX, una imparable activitat cultural i humanística el va convertir no sols en escriptor de novel·les (la seva faceta més coneguda), sinó també en traductor d’autors de la talla de Melville, Dickens, Joyce o Hesíode, i inclús, en dramaturg, poeta i filòsof. Vesants distintes totes elles, però comuns en un sentit molt determinat, i es que tant la literatura novel·lística, la poesia, la dramatúrgia, la traducció o la filosofia són produïdes per “l’ànsia de realitats espirituals desconegudes, pressentides como possibles”. La seva primera obra és una col·lecció de versos: Lavorare stanca (1936). Tot seguint els novel·listes nord-americans moderns —coneixia molt bé la literatura anglesa i la nord-americana, de les quals traduí moltes obres— ha representat d'una manera directa, fins i tot en l'ús del llenguatge, un cert món torinès i camperol de les Langhe, sense mai sortir, però, del seu món interior, turmentat i desil·lusionat. D'aquí prové la sanitat moral i la solidaritat, que apareixen en la seva obra com a aspiracions, més que assolides sofertes, de tal manera que a la fi de l'obra, més que els personatges o les anècdotes, resten al lector estats d'ànim, impressions, moments lírics i sobretot "l'home Pavese", un personatge de rara noblesa i sensibilitat.
El llibre que el revelà fou Paesi tuoi(1941). El 1935 havia començat la meditació sobre el seu treball, reflectida en Il mestiere di vivere, diari publicat pòstum (1952). Seguiren la novel·leta La bella estate (1949), La spiaggia (1942), els contes Feria d'agosto (1946). La guerra no el distragué de la feina editorial a l'Einaudi, de la qual havia estat fundador, ni de les seves meditacions. Del 1945 al 1950 té lloc un altre període creatiu: les poesies La terra e la morte, publicades pòstumament, amb altres, sota el títol Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, els Dialoghi con Leucò, Il compagno (1947), Prima che il gallo canti (1949), que comprèn les narracions La casa in collina i l'antic Il Carcere; La bella estate (1949) recull la narració homònima més Il diavolo sulle colline i Tra donne sole. I finalment, La luna e i falò (1949), "memòria de la infància", el seu darrer llibre i també la seva millor novel·la. En català s’ha publicat bona part de la seva obra: els llibres de poemes Treballar cansa i Vindrà la mort i tindrà els teus ulls; les novel·les La teva terra, La platja, El company, El bell estiu (Premi Strega), El diable als turons, Entre dones soles i La lluna i les fogueres, i el llibre de relats Diàlegs amb Leucó i Fira d’agost i altres contes.
Relació dels seus libres a les nostres biblioteques Narrativa El Company [traducció de Francesc Parcerisas] Barcelona : Edicions 62, 1978. El diablo en las colinas ; Entre mujeres solas [traducción : Esther Benítez] Barcelona : Bruguera, 1984. De tu tierra ; El camarada [traducción: Esther Benítez] Barcelona : Bruguera, 1981. Fira d'agost i altres contes traducció Francesc Miravitlles. Barcelona : Edicions 62, 1988. La Lluna i les fogueres [traducció Maria Aurèlia Capmany] Barcelona : Edicions 62, 1978 Narrativa completa. Vol1[traducción: Esther Benítez] Barcelona: Seix Barral, 1985 El oficio de vivir : 1935-1950 traducción Ángel Crespo. Barcelona : Planeta, 1999. La playa : fiestas de agosto [traducción Esther Benítez] Barcelona : Bruguera, 1982. La teva terra Barcelona : Edicions 62, 1988. Poesia Antología poética [versión y prólogo de José Agustín Goytisolo] Barcelona : Plaza, 1985.
Amb Constance Dowling a qui dedicà el poema “Vendrà la mort i tendrà els teus ulls”
“Entre dones soles“ (1949).
Aquesta novel·la esta considerada un exemple etològic de la narrativa de la postguerra europea, que presentava una àmplia gamma de corrents que compartien el rebuig a la novel·la tradicional decimonònica, i per tant , a la complexitat dels personatges, a la magnitud i rellevància de la intriga, a la confrontació de valors morals, i encara que sovint s’oblidi, a la passió. Aquests corrents opten per espais contemporanis, personatges plans i accions vulgars. El narrador –el recurs tècnicament més elaborat- no valora, ni jutja el que narra. I en conseqüència, el lector es troba sense horitzons i uns personatges que es relacionen entre ells amb gestos banals i paraules buides . “Entre dones soles” està narrat per una dona (Clelia) de poc més de trenta anys que viu temporalment a Torí –la ciutat en que Pavese se suïcida (1950)- per obrir-hi la sucursal d’una botiga de moda femenina. El seu món és el de les dones de l’alta burgesia torinesa i la novel·la està dedicada a reproduir el que fan i el diuen quan es troben. Les converses són mundanes –enginyoses i banalsi el que fan són activitats de baixa intensitat que semblen voler omplir de petits estímuls l’avorriment còsmic de les seves vides. Ho narra la protagonista –el punt de vista és un mica forçat- des de la seva ment atordida que produeix un discurs fragmentat, amb associacions brusques, reduït només al que sent o veu. Sense món interior. Però hi ha una acció que sentència que aquest fris inquietant: el suïcidi d’una noia mig enamorada d’una altra. La contundència del fet, que inicia i tanca l’obra, tenyeix de severitat la vacuïtat gairebé angoixant del fris de la novel·la que té un valor literari que ultrapassa el de mer símptoma de la narrativa europea de postguerra.